diumenge, 3 d’octubre de 2010

Bòsnia: 4 milions, 3 primers ministres, 5 presidents, 180 ministres, 43% d'atur

La guerra que l'imperialisme i l'OTAN van organitzar a Iugoslàvia per acabar amb el socialisme és aturada, com ho va ser la de Corea, en una treva però no amb un tractat de pau. Els acords de Dayton van ser una vergonya que deixà enrera, com la "reunificació" alemanya paralel.la que financià a croats, eslovenis i musulmans contra l'enemic atàvic serbi, una cada vegada més perillosa internacionalització del conflicte, i l'amenaça de Rússia d'intervenir en ajuda dels serbis bombardejats, sense cap respecte pels civils, per les forces "democràtiques" de la dreta europea i Bill Clinton. Si algú en dubta miri les dades i tregui ses conclusions.

Mentra es nega el dret del poble català, basc, galleg o andalus a decidir democràticament el seu govern i sistema polític, s'han engendrat, en un insult als drets humans, una entitat monstruosa que retorna Bòsnia a l'edat mitjana, un regne de taifes governats per capos mafiosos, emparats en el ultranacionalisme i els suposats miracles d'idols i en un exèrcit de mercenaris que defensa cada un dels territoris de qui li paga.

El 43% dels bosnians són a l'atur, però tenen una estructura política capaç d'embogir qualsevol estudiant de geografia o d'història.

Bòsnia: 4 Milions d'habitants, tres primers ministres, 5 presidents, 3 primers ministres, 180 ministres, i 43 % d'atur

La República de Bòsnia i Hercegovina es constitueix en república federal, i es divideix administrativament en 50 districtes, sent la capital Sarajevo. El país està integrat per dues entitats totalment autònomes, cadascuna de les quals posseeix el seu propi govern i Assemblea Nacional: La Federació de Bòsnia i Hercegovina (Federacija Bosna i Hecegovine), (que es troba integrada per zones de població bosnio-musulmana, i croats ), que ocupa un 51% del territori total del país, i per la República Srpska (Republika Srpska), de població sèrbia, que ocupa el 49% restant.


Divisió política en cantons de la Federació de Bòsnia i Hercegovina. En blau la República Sèrbia, en violeta la Federació de Bòsnia i Hercegovina, i al nord el Districte de Brčko que governa autònomament.

Els acords de Dayton van establir dos estats «ètnicament purs» (a causa de l'eliminació física -assassinats- o l'expulsió de les minories ètniques entre els habitants del país). Així van sorgir: la República Serbiobosnia (Sprska) i la Federació croata-musulmana (Federacija Bosna i Hecegovine).

Aquesta divisió va ser creada pel Tractat de Dayton de 1995, a la qual posteriorment se li va sumar la Ciutat autònoma de Brcko (Distrikt Brčko) l'any 2000, situada al NE del país ocupant zones de les dues entitats principals de l'Estat bosnià.

En la seva forma de govern Bòsnia Hercegovina té un Parlament bicameral. L'actual president de la República és escollit en un règim rotatiu entre representants de cadascuna de les minories, musulmana, sèrbia i croata.

Les entitats estan basades territorialment en les posicions que sobre el terreny tenien les forces que estaven sostenint el conflicte armat en el moment en què es va signar formalment l'Acord de Dayton de 1995, en atenció als devastadors canvis en l'estructura ètnica de Bòsnia i Hercegovina producte de la guerra.

Des de 1996 el poder de les entitats, en comparació al del govern federal de Bòsnia i Hercegovina, ha disminuït sensiblement, però igualment aquestes entitats segueixen reservant per a si mateixes gran quantitat de poders i atribucions. El districte federal de Brčko, que es troba al nord del país, va ser creat l'añο 2000 per fora del territori d'aquestes entitats, és així que oficialment pertany a les dues entitats, però cap d'elles ho governa i el poder governamental, és local i es troba descentralitzat. El districte de Brčko es distingeix per mantenir una població multiètnica i per un estàndard de vida per sobre de la mitjana nacional.

El tercer nivell de la subdivisió politico-administrativa de Bòsnia i Hercegovina, es manifesta a través dels cantons. Aquests només es troben a la Federació de Bòsnia i Hercegovina, cadascun dels quals posseeix el seu propi govern cantonal, els quals es troben sota la Constitució de la Federació. Alguns dels cantons tenen diferents components ètnics i per això tenen lleis especials per tal d'equilibrar les forces entre les ètnies.

El quart nivell en la divisió política de Bòsnia i Hercegovina són les municipalitats. La Federació de Bòsnia i Hercegovina es divideix en 74 municipalitats i la República Sèrbia / Sprska a 63. Les Municipalitats, posseeixen governs locals i comunament s'expandeixen al voltant de la ciutat més important dins dels seus territoris, és així que moltes municipalitats tenen una llarga història i tradició que s'expressa en aquestes divisions, però també hi ha altres que són producte exclusiu de la subdivisió després de la guerra dels anys noranta. Cada cantó de la Federació de Bòsnia i Hercegovina comprèn diverses municipalitats.

A més de les entitats-estats, els cantons i les municipalitats, Bòsnia i Hercegovina també té quatre "ciutats oficials", les mateixes són: Banja Luka, Mostar, Sarajevo i Sarajevo Oriental (Istočno Sarajevo). El territori de les ciutats de Banja Luka i Mostar correspon a les municipalitats del mateix nom, mentre que Sarajevo i Sarajevo Oriental contenen al seu torn diverses municipalitats. Les ciutats tenen el seu propi govern en les quals el poder de les mateixes es troba en un nivell entre els municipalitats i els cantons (o de l'entitat en el cas de la República Sèrbia/Sprska)

Actualment és una de les repúbliques més pobres de l'antiga Iugoslàvia a causa de la devastadora guerra de Bòsnia (1992-1995).
Durant els anys de la guerra, l'economia no només estava estancada sinó que va experimentar un enorme retrocés i la major part de la població subsistia gràcies a l'ajuda humanitària exterior, la mateixa que financiava la guerra a croates, musulmans i eslovens.

El 1991, un any abans de la guerra, en plena crisi econòmica provocada per l'OATN i la CEE d'una Iugoslàvia a mitg desintegrar (Eslovènia i Croàcia ja estaven fora de l'unió amb l'aplaudiment de tota la dreta i sense cap referendum), el producte interior brut era de 14.000 milions de dòlars, però la taxa ha decrescut un 37% des de llavors.

Cayo Lara a la Festa d'EUiA (vídeo)

Àngels Martínez Castells: Una Festa d'EUiA plena d'activitats (Cursa Lluis Companys, Mercat Solidari, Debat sobre l'esquerra, sopar de gala i parlaments diversos de companys d'ICV, UGT, CC.OO, Die Linke, Memorial Democràtic).. i en un ambient de caliu, amable, entre companys i companyes que havien treballat molt dur, fins poques hores abans. Perque el 29-S del 2010 sigui recordat amb orgull com el dia de la Vaga General i les grans Manifestacions de Barcelona, Madrid, Brussel.les i tantes ciutats europees. A la 10ª Festa d'EUiA es varen entregar dissabte les mencions especials a diverses organitzacions, i el Premi l'Alternativa als sindicats CC.OO. i UGT, en reconeixement per la tasca feta en l'éxit de la magnífica Vaga General del 29-S. Foto: Joan Carles Gallego, por Fulgencio Cánovas.


Destaquem de moment, en el video, les paraules adreçades al final del sopar del company Cayo Lara, Coordinador General d'Izquierda Unida, que va ser rebut amb especial estimació per part dels companys i companyes que omplien la sala.

Els responsables de Coterras detinguts pel frau del port de BCN

La gran estafa de construcció del dic Est del port de Barcelona ja té les seves primeres víctimes: El Jutjat d’Instrucció núm. 5 de BCN ha ordenat la detenció de dos empresaris, responsables de l’empresa Coterras. Són els intermediaris en l’operació que va sobrefacturar 40,7 milions d’euros en l’última dècada. Un desfalc que, al cap i a la fi, tan sols beneficiava les grans constructores que treballaven en la construcció del dic: Una unió temporal d’empreses (UTE) on figuren Ferrovial, Construcciones Rubau, FCC Construcción i Copisa. L’administrador de Coterras és Luis Requena des de l’any 2005; però, segons han assenyalat fonts de la investigació, el veritable home fort de la firma és Esteve Colominas, que en va ser administrador fins en aquella data. Foto: Port est, el més allunyat.

Jordi Valls va sospitar

La història de l’estafa del port de Barcelona porta cua des de fa temps. D’una banda, les grans constructores van reclamar a l’Autoritat Portuària els més de 40 milions d’euros sota el subterfugi que van haver de construir una gran esplanada que no figurava en el contracte de concessió de les obres, al principi de la dècada. El president del port, Jordi Valls, va olorar que alguna cosa no funcionava. Segons els documents d’aquest organisme, els treballs de construcció de l’esplanada entraven dintre del plec de condicions de l’obra. Per aquest motiu, es va negar a pagar de nou per una feina ja pressupostada.

Fonts del port de Barcelona han assenyalat a aquest setmanari que la investigació interna de l’Autoritat Portuària va decidir obrir un expedient davant les sospites que les grans constructores «volguessin cobrar per una feina que havien de fer per contracte».

Alemanya liquida el deute de la I Guerra Mundial

Alemanya liquida avui per fi els seus deutes de la Primera Guerra Mundial amb un últim gir fet diumenge, d'uns 70 milions d'euros, en concepte de les indemnitzacions que havia de pagar pel tractat de pau subscrit a Versailles en 1919. Segons l'acord, Alemanya havia de reparar els danys ocasionats a França i Bèlgica - dues nacions especialment castigades per la Primera Guerra Mundial - així com compensar les despeses militars en què van incórrer altres membres de la Triple Entente (França, Gran Bretanya i Rússia).

La suma restant, de 69,9 milions d'euros, va ser inclosa en el pressupost d'aquest any com "deute davant Estats estrangers". Foto: Batalla de Verdun.

El gruix d'aquesta suma anirà a particulars, fons de pensions i titulars de bons especials. Originalment, l'anomenada Comissió de Reparacions establir que Berlín havia a altres països 226.000.000.000 de marcs alemanys però més tard va reduir l'import a 132 mil milions, el que en aquella època equivalia a 22 mil milions de lliures esterlines.

Se suposa que el Tractat de Versalles va imposar condicions tan dràstiques i humiliants per a Alemanya, devastada pel conflicte bèl.lic i debilitada per les crisis econòmiques dels anys 20-30, que el creixent malestar social va donar origen a les forces d'ultradreta i va instaurar en l' poder als nazis.

Una moratòria decretada pels EUA el 1932 cancel.lar les indemnitzacions però, tot i així, Alemanya havia de tornar els crèdits estrangers rebuts fins ara. Ho hauria fet molt abans, si Adolf Hitler no hagués cessat aquests pagaments el 1933. Ja en 1950, després d'acabada la Segona Guerra Mundial, els aliats van obligar a Alemanya a reprendre les transferències derivades del Tractat de Versailles encara que una clàusula especial, pactada el 1953, la va eximir del pagament d'interessos fins al moment de la reunificació.

Després de la caiguda del Mur de Berlín se li va concedir un termini de 20 anys per pagar els interessos: uns 200 milions d'euros en 1990-2010. El deute en si va ser liquidada el 1983, segons el Ministeri alemany de Finances.

Amb la transferència de diumenge, Alemanya passarà pàgina a la història de la Primera Guerra Mundial i va a inaugurar una etapa nova que coincideix amb el 20è aniversari de la seva reunificació. L'últim pagament pendent difícilment afectarà l'economia alemanya, l'única de la UE que mostra un creixement estable tot i la crisi, gràcies a la política de dumping laboral i explotació mantinguda amb la desmantellada a la força República Democràtica pels governs de la CDU i l'SPD i l'OTAN.

“Els Pressupostos aposten només pels projectes per a rics”

Esquerra Unida anuncia que presentarà esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat, a través del diputat Gaspar Llamazares, perquè s’incorpore una partida per a la línia ferroviària Xàtiva-Alcoi. El diputat d’EUPV a Les Corts Lluís Torró considera “vergonyosos” i “profundament involucionistes en matèria social” els retalls d’inversió en infraestructures contemplats als Pressupostos Generals de l’Estat de 2011. Torró assenyala que “els socialistes passen la tisora per infraestructures fonamentals per a la ciutadania, com ara l’enllaç ferroviari Xàtiva-Alcoi, i mostren el tarannà dretà del Govern en apostar per luxes com l’AVE”.

El diputat autonòmic d’EUPV Lluís Torró ha lamentat que “una vegada més, el Govern de l’Estat decidisca passar la factura de la crisi a les treballadores i treballadors presentant uns Pressupostos d’infraestructures discriminatoris en matèria social”. Uns pressupostos, ha dit, “que paralitzen tot un fum de projectes capitals per al País Valencià i que, socialment, suposen un deute històric per al desenvolupament integrador del territori”.

Torró ha posat com a exemple de les inversions suprimides “la línia de ferrocarril Xàtiva-Alcoi o la renovació de vies i instal·lacions ferroviàries. Aquests són retalls antisocials basats en una premissa ben clara: el ‘sí’ a l’AVE i el ‘no’ als ferrocarrils de rodalies”.

El diputat d’Esquerra Unida anuncia “accions contundents tant a les Corts Valencianes com al Congrés dels Diputats, on farem esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat mitjançant el diputat Gaspar Llamazares. No és la primera vegada que el grup parlamentari d’Izquierda Unida influeix per a incorporar partides en els pressupostos estatals, recordem les partides destinades a realitzar els estudis de millora de la línia fèrria Xàtiva-Alcoi”.