dimecres, 26 d’octubre de 2011

Entrevista exclusiva a Joan Josep Nuet, tercer candidat d'ICV-EUiA per BCN

Joan Josep Nuet i Pujals, és el candidat tercer a la llista de la coalició ICV-EUiA, tot i que el CN d'EUiA reclamava el segon lloc. El pacte final entre IU-ICV i EUiA va aixecar protestes entre els militants i dubtes que Joan Nuet rebutja, doncs valora molt positivament el pacte en el conjunt del seu abast.

Sírius: Com valores l’acord aconseguit per EUiA, IU i ICV, Chunta i d’altres forces polítiques de l’esquerra, per a les properes eleccions del 20-N?

Nuet: El valoro positivament, al final s’ha acordat formar una Coalició de 13 partits polítics que mai s’han presentat junts a les eleccions. Crec que això connecta amb la voluntat interna d’IU de refundar-se i anar ampliant la seva base política i electoral i, al mateix temps, connecta amb la visió que d’això en té EUiA que sempre ha apostat per un procés de suma que anés més lluny d’IU i d’EUiA. L’acord també garanteix la continuïtat de la Coalició ICV-EUiA a Catalunya que era un dels seus objectius principals.


S: I l’acord assegura que es formarà un Grup Parlamentari conjunt

Nuet: Sí, així ho especifica el Reglament del Congrés, ja que si algun diputat o diputada no va al Grup conjunt que es deriva de la llista electoral, llavors ha d’anar al Grup Mixt i perd vots i percentatge, que queden al Grup original. El repte és la gestió d’un Grup Parlamentari més gran i més plural, que pugui fins i tot incorporar d’altres forces d’esquerres si és possible. Aquest Grup ha d’esdevenir la referència de la política d’esquerres, alternativa a la que ha fet el PSOE i a la que proposen PP, CiU i PNB.


S: EUiA s’ha sacrificat per l’acord en excés

Nuet: EUiA s’ha sacrificat, sí, pel bé de l’acord i de la suma; podíem fer una altra cosa, com per exemple aconseguir el 100% del que era de justícia encara que això hagués comportat la ruptura d’aquest espai electoral de suma que amb tant d’esforç hem edificat després de 20 anys de lluites internes fraticides? Que cada persona cerqui la resposta, però si la resposta la busquem en la gent del carrer i fins i tot en la militància d’EUiA, ells i elles ja ens estan donant la resposta, tothom diu: us mereixieu més però no podíem permetre una nova ruptura. Així doncs, hem actuat de forma responsable.

S: Però llavors sempre serà així, s’apel·larà eternament a la responsabilitat d’EUiA per tal que aquesta se sacrifiqui

Nuet: No és així, ICV també té les seves contradiccions fruit dels que intenten que el roig i el verd no puguin conviure i hagin d’establir, en lloc de la cooperació a què estem acostumats a Catalunya, camins divergents de competència i d’enfrontament polític i electoral.

Nosaltres hem de persistir en la unitat d’una banda, i de l’altra en el necessari canvi de la Coalició ICV-EUiA per ampliar-la i millorar-la. El que queda clar és que en aquests canvis necessaris el paper del que representa EUiA no serà menor, ja que el 15-M, la crisi i les lluites populars ens indiquen la pròpia evolució de les coses, però primer caldrà que EUiA en la seva propera Assemblea posi fil a l’agulla, amb convicció, de totes aquestes coses. Això serà però després del 20-N, abans però hem de fer la millor campanya possible per al millor resultat per a la Coalició ICV-EUiA.


S: Creus que l’acord pot servir per connectar millor les mobilitzacions contra les retallades, la Reforma Laboral i del 15-M, amb la política.

Nuet: Queda clar que un no acord hagués estat castigat electoralment, i que ningú entendria que en un moment d’imprescindible unitat per lluitar contra les retallades i contra l’avenç de l’extrema dreta l’esquerra transformadora no hagués estat a l’alçada i li haguéssim ofert a la ciutadania una bona baralla i un bon trencament. Crec que hem estat a l’alçada de les circumstàncies fora de visions egoistes o de curta volada pensant en ajustar els comptes per sobre dels interessos de la ciutadania.

La gent ha de poder votar contra les retallades, per l’esperit de la Vaga General i per una democràcia de més qualitat, una opció política que ha combatut per això al Parlament i al carrer, nosaltres (IU-ICV-EUiA-Chunta) signifiquem una altra política de les que han gestionat i gestionen el PSOE, el PP i CiU.

Amb el 15-M anem a poc a poc, molta de la gent jove que hi participa no és cert que no sigui política, és política d’una manera diferent a les formes que gestionen les estructures dels partits, però en el discurs de fons de les causes i sortides de la crisi la coincidència amb nosaltres és brutal. Cal que en les formes fem tots una reflexió per adonar-nos de les limitacions que el sistema ha imprès a l’estructura de representació parlamentària de vot cada 4 anys, és això el que no representa molta gent i no els continguts que planteja l’esquerra transformadora.

La gent no accepta que la política s’hagi doblegat als mercats i faci pagar la crisi als sectors populars. Cal fer entendre, però, que no tots som iguals i que els sindicats i l’esquerra transformadora han lluitat contra tot això, però que dos diputats i dos senadors són insuficients i que la mobilització al carrer es mereix tenir una major presència a les Corts Generals.

L’esquerra transformadora ha de ser 15-M, en el millor sentit de la paraula, formant part de la protesta i de la proposta. Al mateix temps, hem de canviar les formes de funcionament per democratitzar-les, per apropar-les a una nova democràcia, no podem funcionar de la mateixa manera limitada que la democràcia burgesa imposa al sistema de representació establert. Si caminem junts en allò concret anirem canviant tots, no és que el 15-M canviï amb nosaltres, que sí, és que nosaltres hem de canviar amb ells per poder dir algun dia que som el mateix. Poble i política no poden estar més temps distanciats.

La família de Gaddafi denunciarà l'OTAN davant la Cort de la Haia

Els familiars de Muammar Gaddafi, assassinat el passat 20 d'octubre, denunciaran a l'OTAN davant la Cort Penal Internacional de la Haia per "crim de guerra", va declarar l'advocat de la família, Marcel Ceccaldi: "Denunciar un crim de guerra, ja que saben les circumstàncies de la mort (de Gaddafi). Els helicòpters de l'OTAN (8 apatxes) van obrir foc contra el comboi on es trobava. Aquest comboi no representava cap amenaça a la població civil", va dir Ceccaldi.

L'advocat va qualificar els fets d'una operació especial per tal d'eliminar Gaddafi, planejada per l'OTAN. Així mateix va expressar ressentiment per la profanació del cos de Gaddafi, exposat al públic durant diversos dies en una cambra frigorífica en Misrata.

Muammar Gaddafi va ser assassinat a prop de la seva ciutat natal de Sirte, juntament amb el seu fill Muatasem i l'ex ministre libi de Defensa. El cotxe de Gaddafi va patir un atac aeri. Gaddafi va resultar ferit però va poder refugiar-se en una instal·lació de drenatge, on va ser trobat per un grup de militars del Consell Nacional de Transició de Líbia (CNT).

Gaddafi i Muatasem van ser capturats vius per ser sotmesos a tortura i linxament i després assassinats.

L'art i la música giren a l'esquerra i recolzen a Llamazares

Molts dels artistes i intel·lectuals que en les eleccions de 2008 van donar suport a José Luis Rodríguez Zapatero, es bolquen ara amb Gaspar Llamazares, "número 1" per la llista d'IU d'Astúries, i l'hi han fet saber amb un acte d'homenatge a el que han subratllat el necessari que és que segueixi al Parlament: "Si visqués a Astúries, votaria a Gaspar Llamazares", ha estat el missatge d'aquest acte que ha tingut lloc al Cercle de Belles Arts i en què han valorat que hagi estat un polític "amb idees" en un parlament en què aquestes "escassegen".

Això és el que ha dit l'exrector de la Universitat Complutense de Madrid, Carlos Berzosa, que fa quatre anys es va mobilitzar en favor de Zapatero i va formar part d'aquesta plataforma coneguda com "de la cella", en referència al conegut gest de posar el dit índex per emular la forma de la cella del president del Govern.

L'escriptora Almudena Grandes, igual que el seu marit, el poeta Luis García Montero, ha elogiat també la tasca del dirigent d'IU i ha dit que és fonamental que en la pròxima legislatura estigui ell perquè "mai una sola persona ha fet tant en el Parlament".

Carta de Garzón a Llamazares


Encara que no s'ha quedat per problemes d'agenda, sí que s'ha passat un moment per saludar a Llamazares el coordinador federal, Cayo Lara, i també han estat els seus companys d'ICV-EUiA, Joan Herrera i Núria de Buenaventura.

Un altre dels que ha intervingut, l'exmagistrat del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín ha assegurat que la societat espanyola "no es pot permetre" prescindir de la seva veu i de les seves idees, tan necessària en aquests moments, segons ha dit, per "alterar "la veu monòtona del bipartidisme.

A l'actor Juan Diego li ha tocat posar veu a una carta de l'exmagistrat de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, que expressa la seva aposta per Llamazares en tant que ell representa la defensa de valors com els drets socials, la justícia universal o la consciència crítica. I la seva "valentia" és una cosa que també ha subratllat la novel·lista Marta Sanz.

L'acte ha conclòs amb les paraules de l'homenatjat, que ha agraït a aquest Madrid "amable", que existeix a més del "iracund" d'Esperanza Aguirre -ha fet broma-, el reconeixement que li ha donat durant aquests anys.

Actors, escriptors, cantants...

Si ha decidit tornar a presentar aquestes eleccions, segons ha explicat, és perquè ha vist que el carrer vol "resistir" davant la gravetat de la situació que s'està vivint i perquè creu que compta amb el suport de l'organització per seguir en aquesta lluita .

"Penso que ho he fet relativament bé al Congrés", ha afirmat, i a més, ara, després de les eleccions, està per davant el "repte" de la reconstrucció de l'esquerra.

L'actor Alberto San Juan ha estat qui ha llegit un manifest que no escatima lloances a la feina que ha fet Gaspar Llamazares en aquestes dues últimes legislatures i vol deixar clar que no tots els polítics són iguals, com així ho ha demostrat la seva trajectòria parlamentària.

Astúries necessita Llamazares i Espanya "necessita una Astúries reivindicada i oberta a l'esquerra" conclou la declaració, que signen, entre molts altres, Pilar Bardem, Jesús García Sánchez, Carlos Jiménez Villarejo, Eduardo Mendicutti, Juan José Millás, Miguel Ríos, Manuel Rivas, Joaquín Sabina, José Sacristán o Ismael Serrano.

Montins (EUPV-EV): “Volem la separació real entre l’estat i l’església”

La cap de llista d’EUPV-EV al Congrés dels Diputats per Castelló, Herminia Montins, reclamarà al Congrés del Diputats la laïcitat de l’estat espanyol: “En ple segle XXI, a l’estat espanyol encara queda molt per fer en l’àmbit de la separació de l’estat i la religió. Existeix una situació de privilegi amb la confessió catòlica, que vulnera el principi d’igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes independentment de la seua confessió religiosa”.

“L’estat espanyol ha d’aprofundir en la laïcitat de les institucions públiques, altres estats ja han superat aquesta etapa fa temps, per desgràcia, l’estat espanyol encara no s’ha deslligat completament de la jerarquia catòlica”, assegura la candidata al Congrés dels Diputats, “podem comprovar-ho a multitud d’actes oficials, a les nombroses subvencions públiques que rep l’església, a les classes de religió catòlica a les aules públiques, és com si continuarem al segle XIX”.

Montins, denuncia que els acords entre l’estat espanyol i el Vaticà de 1979, tenen com a conseqüència un tracte privilegiat amb l’església catòlica, incompatible amb la neutralitat que ha de regir a les institucions públiques respecte a les confessions religioses. “Considerem necessari la revisió d’aquests acords i la finalització de la posició de privilegi de la confessió cristiana catòlica”, assegura.

La candidata recorda que ni el PSOE ni evidentment el PP han volgut en els últims anys saber res de les propostes de la nostra formació política en matèria de laïcisme, “ha preferit mirar cap un altra banda i ignorar el que considerem un precepte constitucional com és la separació església-estat”.

La cap de llista finalitza argumentant que no ha de confondre’s l’ideari laïc amb un simple sentiment antireligiós com es vol fer creure interessadament des de la jerarquia de l’església catòlica. “Volem la separació efectiva entre les diferents religions i l’estat, però també defensem la llibertat de consciència individual”.

Gerry Adams defensa que Otegi deixi la presó el més aviat possible

El líder del Sinn Féin, Gerry Adams, ha defensat aquest dimecres que Arnaldo Otegi hauria de deixar la presó "el més aviat possible", i ha alabat els esforços que ha fet per aconseguir el final de la lluita armada d'ETA i opina que acostar els presos és el "mínim" que pot fer l'Estat. "Que gent com Otegi, personalment compromesa amb la recerca de la pau, estigui a la presó és un error".

Per al polític nord-irlandès, sense la participació del dirigent abertzale el conflicte basc no passaria per la seva situació actual, i ha advertit que el camí cap a la pau definitiva no serà possible sense els seus "bons esforços".

Alhora, ha recalcat que l'acostament dels presos és el "mínim" que pot fer l'Estat, i ha recordat que en el procés de pau d'Irlanda del Nord va ser un dels punts clau de la negociació.

Ha garantit que "el perdó és una part més del procés", pel que ha vaticinat que ETA es disculparà davant les seves víctimes.

COMPARACIÓ AMB L'IRA

El president del Sinn Féin ha advertit que durant dècades s'haurà d'alimentar el procés cada dia per aconseguir el final definitiu del conflicte, i ha recordat que encara avui dia hi ha sectors a Irlanda del Nord que no s'han pogut incloure en els acords de pau.

Després de l'anunci d'ETA, Adams considera que tant el País Basc com Catalunya haurien de poder exercir el seu dret a l'autodeterminació: "La gent té dret a escollir el seu propi destí i les relacions amb els seus veïns".

"Nosaltres ajudaríem qualsevol campanya pacífica i democràtica per aconseguir aquests objectius tan legítims com necessaris", ha sentenciat.

Líbia: Qatar revela que centenars dels seus soldats van participar en l'atac imperialista

El cap d'Estat Major de Qatar, general Hamad Ben Ali al Attiya, ha revelat avui que centenars de soldats de Qatar van participar en els atacs imperialistes contra Líbia, amb l'objectiu de ser l'enllaç entre els insurrectes libis i l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), que buscaven la caiguda de la Revolució Verda. El CNT demana a l'OTAN que es quedi a Líbia fins a final d'any.

"Centenars de soldats de Qatar van estar presents en totes les regions, van assegurar operacions d'entrenament i les transmissions", ha declarat Al Attiya en roda de premsa.

Alhora, ha assenyalat que les operacions armades a Líbia es van realitzar a terra. "Asseguràvem l'enllaç entre els rebels i l'OTAN".

És la primera vegada que el Govern de Qatar reconeix que va participar en les operacions armades per terra. Fins ara, només reconeixien la seva intervenció en les accions àrees dirigides per l'Aliança.

La declaracions d'Al Attiya sorgeixen en moments en què es realitza a Doha (capital) una reunió dels caps d'Estat Major dels països que van participar militarment en el conflicte libi.

Mentrestant, el Consell Nacional de Transició (CNT) de Líbia va demanar aquest dimecres a l'OTAN que es mantingui al país nord-africà fins a final d'any perquè continuïn les operacions bèl·liques.

L'Aliança tenia previst retirar-se de Líbia el 31 d'octubre aquest any.

El president del CNT libi, Mustafa Abduljalil, va declarar que "hem aconseguit la victòria i potser l'OTAN pensa suspendre les seves operacions a Líbia però nosaltres, com a poble libi, volem que segueixi el seu treball fins a finals d'any com a mínim".

Abduljalil va manifestar el seu desig que l'OTAN segueixi al país per evitar la circulació d'armes i la immigració clandestina a Líbia, així com el retorn de les autoritats del Govern del líder libi, Muammar Al Gaddafi, que va morir dijous passat després d'haver estat capturat pels rebels.

Així mateix, li sol·licitar al Govern de Qatar més suport militar. "Encara necessitem l'ajuda dels nostres amics per garantir la nostra seguretat, la dels nostres veïns i la del sud d'Europa", va argumentar.

L'OTAN va iniciar les operacions a Líbia a finals de març en fer-se càrrec de totes les accions imperialistes dels Estats Units, França i Gran Bretanya per donar suport militarment als rebels libis, que des de febrer es van aixecar contra el Govern de Gaddafi. Vuit mesos després, els insurgents van anunciar la "alliberament" del territori libi després de la mort del coronel.

CCOO: L'actuació de França i Alemanya qüestiona l'existència de les institucions europees

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha denunciat avui, en el seminari "Governança Econòmica Europea" que s'ha celebrat a Madrid organitzat per la Fundació 1r de Maig, que "està en qüestió l'existència de les institucions europees ja que França i Alemanya -juntament amb el Banc Central Europeu (BCE)- són els qui prenen les decisions que afecten el conjunt dels països de la zona de l'euro" i els ha acusat de "segrestar" la Unió Europea.

A més, Toxo ha afirmat que és "molt irresponsable" per part dels dos països convertir Itàlia en el nou focus dels mercats financers ja que, aquest país, viu una crisi institucional "de gran magnitud "i ha instat al govern italià a convocar eleccions per resoldre-ho.

Pel que fa a Grècia, el secretari general de CCOO ha insistit en la necessitat de retirar el deute grega de circulació amb mecanismes com una moratòria que eviti els moviments especulatius, ha assenyalat que la crisi d'aquest país és només un símptoma del que està passant a la UE, "que fa quatre anys emprenent reformes en la direcció equivocada" i ha demanat als organismes europeus que "donin un alleujament a la població" que no pot seguir suportant ajustaments com els que s'han posat en marxa al país hel·lè fins al moment.

Toxo ha assegurat que "és un mal senyal" que la crisi tracti de resoldre amb menys despesa pública i ha afirmat que, si bé no hi ha receptes miraculoses, la recuperació econòmica europea hauria de passar per incrementar la governança econòmica i la cohesió social.

Finalment, el secretari general de CCOO ha afirmat que per reactivar l'economia cal augmentar la pressió fiscal i avançar cap a un tipus únic en l'impost de societats "sense trampes", reservant les subvencions i les exempcions a les companyies que reinverteixin en creació d'ocupació i en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i).

Urdangarín és soci d'un príncep saudita imputat per abusos sexuals a Espanya

Iñaki Urdangarín i la seva dona, Cristina de Borbó, són accionistes minoritaris de Mixta Africa S. A., una promotora especialitzada en la construcció d'habitatges de baix cost en el continent africà i controlada pel príncep saudita Alwaleed Bin Talal, que està imputat a Espanya per abusos sexuals contra una model madrilenya de 20 anys, presumptament comesos a Eivissa en el estiu de 2008.

Els Ducs de Palma participen en Mixta Africa a través de la seva immobiliària Aizoon S. L., també sota escrutini judicial després que Urdangarín desviés presumptament a aquesta firma una part de les subvencions milionàries que li va concedir el Govern balear de l'expresident autonòmic Jaume Matas per l'organització a Palma de Mallorca el 2005 i 2006 de sengles fòrums internacionals sobre esport i turisme.

Urdangarín i la segona filla de Joan Carles van adquirir, el 2007, l'1% del capital de Mixta Àfrica, que és present al Marroc, Senegal, Tunísia, Mauritània i Egipte. Tots dos van entrar en l'accionariat de l'empresa "atrets pel projecte social", segons va assegurar llavors la promotora, que va estar presidida des de desembre de 2007 i fins l'any passat per l'exministre del PP i actual president de Vueling, Josep Piqué.

El príncep Bin Talal, una de les persones més riques del món segons la revista Forbes, que li atribueix una fortuna de gairebé 20.000 milions de dòlars, es va fer el 2010 amb el control de Mixta Africa, de la qual ja era el segon accionista. Bin Talal, de 56 anys, casat, amb dos fills i nebot del rei d'Aràbia Saudita, Abdullah Bin Abdelaziz, controla el 29% de la promotora a través de Kingdom Zephyr Africa Management. El segon accionista de la companyia és Morgan Stanley, amb un 20%, seguit de Renta Corporación, amb un 19%.

Presumpta violació

Bin Talal, que és a més el principal accionista de Citigroup i el segon inversor en News Corporation, la societat del magnat dels mitjans de comunicació Rupert Murdoch, va ser denunciat el 14 d'agost de 2008 per una model espanyola que llavors tenia 20 anys. La jove va assegurar a la policia que el príncep saudita havia abusat sexualment d'ella el dia anterior després de ser prèviament drogada amb alguna substància abocada en la seva beguda.

La presumpta violació es va produir a bord del iot Turama, propietat de Bin Talal i fondejat en aigües d'Eivissa. La model va assegurar en la seva denúncia que va ser presentada al príncep en una festa a la discoteca El Divino, després que un emissari del multimilionari saudita insistís en què aquest volia conèixer-la. La jove, segons la seva versió, va despertar diverses hores més tard en una cabina de la luxosa embarcació "notant el pes d'un home a sobre que la besava i un fort dolor a la zona genital".

El Jutjat d'Instrucció número 3 d'Eivissa va obrir diligències per un presumpte delicte contra la llibertat sexual, però la jutge va arxivar el cas el juliol del 2010 en considerar que no havia quedat "degudament justificada la perpetració del delicte". L'advocat de la denunciant, Javier Beloqui, va recórrer llavors l'arxiu davant l'Audiència Provincial de Balears, que el passat mes de maig va ordenar al jutjat d'Eivissa reobrir les diligències i citar Bin Talal en qualitat d'imputat perquè presti declaració.

Beloqui va explicar ahir a que la jutge d'Eivissa, Carmen Martín, tramita ara l'enviament a l'Aràbia Saudita d'una comissió rogatòria perquè prengui declaració com a imputat a Bin Talal. Aquest va assegurar a través d'un comunicat, després de la denúncia formulada contra ell per la jove model, que la suposada trobada entre tots dos "senzillament mai va succeir", ja que, segons va assenyalar llavors, no es trobava a Eivissa el dia de la presumpta violació.

Cayo Lara respon a la CEOE que "les seves propostes són les mateixes que han causat la crisi"

El coordinador federal d'IU i candidat a la Presidència del Govern ha proposat avui la convocatòria d'una taula o fòrum per dur a terme una "reflexió profunda" sobre un nou model productiu "necessari per sortir de la crisi". Estaria compost per les forces polítiques parlamentàries, els sindicats, el nou Govern, la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) i altres organitzacions empresarials.

La proposta, anunciada en una roda de premsa a la seu federal d'IU en la qual també va participar el secretari federal d'Economia i Ocupació, José Antonio García Rubio, va inclosa en una carta que Lara ha enviat al president de la CEOE, Joan Rosell , en resposta al document remès per la patronal als partits.

Són precisament les polítiques neoliberals aplicades pel Govern i que han donat suport PP, CiU i PNB, les que han provocat un "agreujament" dels problemes econòmics, segons va afirmar. El nou model que el candidat a la Presidència del Govern proposa que es discuteixi en aquest fòrum, encara que ha reconegut que seria molt difícil arribar a una entesa, es consolidaria en base a quatre eixos: creació de plena ocupació de qualitat i amb drets socials i una "forta presència del sector públic i suport a pimes i autònoms".

Contempla també una "reforma fiscal justa i progressiva" i l'enfortiment de la negociació col · lectiva i del paper dels sindicats.

IU vol tenir l'oportunitat de debatre sobre aquestes propostes enfront de la fórmula de la patronal que, en síntesi, segons el parer de Lara, suposa "abaratir més l'acomiadament, desvincular els salaris de l'IPC i el copagament de determinats serveis", com la sanitat .

Lara ha defensat que "la sortida de la crisi és una qüestió fonamentalment política" i no econòmica. Va assenyalar que el diagnòstic d'IU i el de la CEOE sobre la crisi "no coincideixen" atès que les propostes que conté el document de la patronal "insisteixen en les mateixes polítiques que han estat les causants de la crisi i provocarien més crisi i més atur ".

El responsable econòmic d'IU, Antonio García Rubio, ha anat més enllà i ha assegurat que si es posessin en marxa les fórmules de la CEOE els productes espanyols es limitarien a competir "a les botigues d'un euro", ja que el que proposa és un model productiu xinès.

Un model, ha afegit, que pretén "aprofundir en els avantatges que suposen els baixos salaris, una escassa protecció social i pocs impostos".

El que necessita Espanya-ha subratllat-no és una reforma laboral sinó empresarial i que "es doni un gir" a la major part de les empreses espanyoles, a les quals culpa de les dificultats que es troben per millorar la competència dels seus productes.

Esquerra Unida, ha reconegut García Rubio, creu que hi ha algunes iniciatives empresarials "raonables" que no hi hauria cap problema en posar-se d'acord, per exemple en l'agilització dels procediments administratius, que els empresaris no paguin l'IVA fins que hagin cobrat la factura o disminuir els tràmits que es requereixen per muntar una empresa.

El responsable econòmic d'IU ha explicat que a aquesta situació tan greu en la qual està immersa l'economia espanyola s'ha arribat per un model assentat "en el totxo" i en altres sectors d'escàs valor afegit, salaris baixos, escassa protecció social i poca pressió impositiva.

EUPV denuncia que Calatrava va cobrar del PP 2.600.000 per un projecte inviable

El contracte fet públic per Esquerra Unida prova les irregularitats d'una obra impossible. Tres torres de 308, 266 i 220 metres d'altura i batejades com València, Castelló i Alacant, respectivament. I als seus peus, un bloc horitzontal de vuit plantes amb el nom de Mar Mediterrani. La Generalitat Valenciana, llavors governada per Francisco Camps, el va comprar sense cap però i va avançar l'arquitecte 2.600.000 "com a avançament a compte i per raó de la documentació presentada".

Així era el projecte grandiloqüent que l'arquitecte Santiago Calatrava va dissenyar al costat de la Ciutat dels Arts i de les Ciències de València i que va xifrar en 15 milions d'euros, equivalents, segons el contracte, al "60% del 7,5%" del cost de l'obra, 335 milions. El projecte va acabar en un calaix i els 2,6 milions en un compte de Calatrava, a qui mai se li va exigir cap responsabilitat ni que tornés els diners.

"És un fet onerós i escandalós", va manifestar ahir el diputat d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Ignacio Blanco, després d'accedir al contracte de l'avantprojecte, signat entre l'empresa pública Ciutat dels Arts i dels Ciències (CACSA) i l'arquitecte. Un contracte que està "ple d'irregularitats". La més "flagrant", segons Blanco, es refereix a la "dubtosa viabilitat" del projecte. Una cosa que queda explicitat de manera diàfana al llarg dels 14 folis del contracte.

El contracte exonerava de l'IVA a Calatrava si hagués problemes legals

"Si el projecte resulta viable ...". Així comença una de les clàusules que fan referència als "drets i obligacions de les parts". Pàgines enrere, l'empresa pública explica que, per executar l'obra, caldria modificar el pla parcial de la Ciutat dels Arts i dels Ciències, el Pla General d'Ordenació Urbana, les servituds aèries de la zona i "el sentit de les sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en connexió amb la forma d'adquisició dels terrenys per expropiació i compravenda". "Com és possible que el Govern valencià es gasti 15 milions d'euros en alguna cosa que no saben si és viable i que fer-ho significaria una autèntica carrera d'obstacles?", Es pregunta Blanc.

A dit

Un altre dels aspectes "cridaners" per al parlamentari d'EUPV és la data en què es va signar el contracte: 14 de setembre de 2005. Segons Blanco, va existir un acord verbal anterior, ja que Francisco Camps i el seu llavors conseller d'Economia, Gerardo Camps, van anunciar el projecte el 6 de novembre de 2004.

El document admet expressament dubtes sobre la viabilitat del projecte

Posteriorment, segons es reconeix en el propi contracte, es va signar una declaració d'intencions el 31 de maig entre CACSA i Calatrava, que, dos dies més tard, va adjuntar un primer lliurament de la documentació. "És escandalós, ja que això demostra que el projecte ja estava redactat abans de l'inici del procés administratiu i, per tant, l'han adjudicat a dit", assenyala Blanco. La resta dels 15 milions estan dividits en dos partides de 6,2 milions a pagar el 15 de desembre de 2005 i el 15 de desembre de 2006, quantitats que, segons Blanco, "desconeixem si s'han lliurat, encara que creiem que no" .

Hi ha, finalment, un tercer element "demencial", segons el parer de Blanco. Es refereix a l'exempció d'impostos de què gaudeix l'arquitecte i que apareix explicitada en l'epígraf del contracte que es refereix a la "forma de pagament". CACSA exonera de l'IVA a Calatrava a l'entendre que el seu domicili està radicat a Zuric (Suïssa). A més, el contracte explica que, si per alguna raó s'hagués abonar l'import corresponent a l'IVA, és a càrrec de CACSA. Una cosa que, segons Blanco, contravé la llei de l'IVA, "ja que en el seu articulat deixa clar que un arquitecte pagarà els impostos en funció del territori on treballi".

Cal destacar que el projecte de la Torres no és l'únic sense executar pel qual Calatrava ha rebut diners. En el seu pla del centre de convencions de Castelló es va embutxacar 2.700.000 sense realitzar cap obra. Tots dos casos guarden similitud amb el projecte fantasma de l'Òpera de Palma, pel qual l'arquitecte es va dur 1,2 milions i pel qual està imputat per presumpta malversació i frau a l'Administració juntament amb l'expresident balear Jaume Matas. El projecte de les torres podria anar pel mateix camí, ja que està sent investigat per la Fiscalia Anticorrupció de València.

La caixa gallega paga 40 milions a quatre exdirectius

L'escàndol de les indemnitzacions a Novagalicia no deixa de créixer. Fins ara, s'havia informat que quatre exdirectius havien cobrat ni més ni menys de 20 milions d'euros per deixar l'entitat. No obstant això, la xifra real supera els 40 milions. Només l'any passat, la caixa va dotar 28 milions per les prejubilacions, assegurances i complements de pensió de José Luis Pego (foto), exdirector general; Óscar Rodríguez, exdirector general adjunt d'Integració; Gregorio Gorriarán, exresponsable del grup immobiliari, i Javier García de Parets, exdirector general adjunt. El PP gallec es va negar ahir de nou a crear una comissió d'investigació parlamentària per protegir els seus lladres.

Amb aquests fons, es van abonar les prejubilacions (una quantia anual per a cadascun fins que compleixin els 65 anys) i el que els faltés per dotar de les seves assegurances de vida i dels seus plans de pensions. No obstant això, aquesta no és la xifra definitiva perquè a aquesta quantia cal afegir els milions d'euros (al voltant de 15) que s'han dotat per cada un d'ells des que van entrar a formar part de la plantilla de la caixa.

Els plans de pensions als quals tenen dret tots els empleats consisteixen en una aportació anual de la caixa en proporció al salari, amb la intenció que, quan es retirin, tinguin un complement de la pensió pública que els permeti cobrar la resta del seu vida pràcticament el mateix salari que quan estaven en actiu.

Només José Luis Pego, el que va ser el primer executiu de l'entitat abans de l'arribada de José María Castellà, té dret a percebre 18.500.000, segons ell mateix va reconèixer recentment. Per ara, s'ha cobrat la prejubilació, ja que el pla de pensions no es pot percebre fins als 65 anys. Javier García de Parets, per la seva banda, va renunciar a la major part dels prop de deu milions que li corresponien perquè va entendre que no era ètic cobrar tants diners en un moment tan complicat per a la caixa.

L'entitat negocia ara amb els altres tres exdirectius perquè renunciïn a bona part d'aquestes milionàries indemnitzacions. Els arguments principals per tirar enrere el seu dret a cobrar aquestes quanties són dos. El primer, que dos d'ells (Pego i Gorriarán) es van acollir a una prejubilació sense haver complert els 55 anys que establia l'acord amb els sindicats, i el segon, que es van anar amb dret a tenir indemnització de directius malgrat que havien deixat de ser-ho.

Tot i que l'escàndol creix, el PP gallec es va negar ahir de nou a crear una comissió d'investigació parlamentària per protegir els seus lladres.