dilluns, 8 d’abril de 2013

PC britànic: Margaret Thatcher va ser un "enemic intern" del poble

El Secretari general del Partit Comunista britànic, Robert Griffiths ha emès la següent declaració en comentari a la mort de l'exprimera ministra Margaret Thatcher: "Els governs de Thatcher van causar enormes danys en el teixit de la societat britànica. Moltes comunitats obreres van ser destruïdes per la desocupació massiva, la pobresa, les drogues i l'abús d'alcohol com el resultat de les polítiques dels Torys. Ella i el seu règim van lliurar una guerra contra els treballadors organitzats al país, privatitzaren empreses de serveis públics valuoses, bloquejaren l'entrada de Gran Bretanya a la Unió Europea i van reviure la disposició a participar en les guerres imperialistes a l'estranger". Foto: "compte amb la vaca boja".

Margaret Thatcher va ser un "enemic intern" que fidelment representa els interessos de les grans empreses financeres. Ella deixa un repte per al moviment obrer per reconstruir la indústria productiva, restablir la justícia social i recuperar sindicals i altres drets democràtics.

Un tribunal holandès legalitza una associació pedòfila

El Tribunal de la ciutat holandesa de Leeuwarden, en el regne dels plutòcrates Orange/Bilderberg, ha rebutjat el recurs d'apel·lació en el qual se sol·licitava la prohibició de l'associació pedòfila Martijn.org. Amb estupor han rebut les organitzacions de defensa dels nens i contra la pornografia infantil el dictamen d'un jutge que tomba una sentència anterior que prohibia l'Associació pedòfila Martijn. L'organització havia estat prohibida al juny del 2012 per un tribunal de la localitat d'Assen.

L'Associació Martijn compta amb uns 60 membres i treballa per l'acceptació de les relacions sexuals entre adults i nens. Va ser fundada el 1982 i defensa la idea de la possibilitat d'un plaer recíproc en les relacions sexuals entre adults i nens, contra el que anomena el «dogma» que pretén que «els nens i els joves siguin ferits per les relacions amistoses i íntimes amb persones més grans».

No existeix delicte col·lectiu

Segons els jutges, no hi ha motius suficients per a una prohibició d'aquestes característiques ja que no s'ha demostrat que els membres hagin incorregut en actes delictius.

Els lletrats argumenten que no es pot responsabilitzar a tota l'organització, pel fet que diversos membres de l'Associació Martijn hagin estat condemnats per delictes sexuals. Durant l'apel·lació, el Ministeri Públic va sostenir per la seva banda, que l'associació constituiria un perill per a l'ordre públic i que la pàgina web Martijn, estimularia i protegiria els pedòfils.

Amb el que si coincideix el Tribunal de Leeuwarden amb el Ministeri Públic és amb que el lloc web no informa degudament sobre que la pedofília està prohibida per la llei. "Els perills per als nens són minimitzats i els contactes sexuals amb els petits són fins i tot justificats". Tanmateix, segons els jutges a la web no s'incita a realitzar actes criminals i els textos i imatges no vulneren la llei.

El tribunal va considerar que les activitats de l'associació poden ser contràries a la llei, però no es considera que puguin originar un desequilibri de la societat i afegeix que "la societat és resistent".

El PP va preparar 'Horizonte después', un pla de deu milions per aturar la independència

Els serveis secrets espanyols, el CNI, sota comandament directe de Presidència, van preparar la tardor passada un pla per aturar el procés d'independència a Catalunya. Segons un reportatge de la revista Interviú, el pla s'anomenava 'Horizonte después' i va ser finançat amb deu milions d'euros. És un document de cinc-centes pàgines que fou encarregat 'a un coronel de la guàrdia civil adscrit al servei destinat a Barcelona'. El pla tenia tres fases, la primera de les quals consistia en finançar i potenciar la presència de tertulians i periodistes en mitjans de comunicació catalans que defensessin l'unionisme, la conveniència de mantenir Catalunya dins de l'estat espanyol.

La segona, força relacionada, es basava en pagar diners a mitjans de comunicació espanyolistes que es publiquen a Catalunya. I la tercera, treure la pols a informació acumulada durant molts anys pels serveis d'intel·ligència relacionada amb suposats negocis de la família de l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol. 'Fonts dels serveis d'intel·ligència admeten que fa anys que acumulen informació sobre presumptes negocis dels Pujol en paradisos fiscals. Una informació que mai no es va poder contrastar que mai no s'ha judicialitzat i que és en els dossiers que van començar a circular quan Mas va llençar el seu desafiament', diu el reportatge.

Segons la revista, que cita fonts que coneixen l'existència d'aquest informe del CNI, tota aquesta ofensiva es completaria amb la realització d'enregistraments i de seguiments d'alguns dirigents polítics catalans. D'aquests dossiers, se n'encarregarien no només el CNI, sinó també agències de detectius contractades mitjançant empreses tapadora. 'L'objectiu: aconseguir informació confidencial amb què pressionar els dirigents independentistes perquè reconsiderin l'avenç cap a la consulta popular, prevista per al 2014'.

Qui coordina el CNI?

Fins a aquesta legislatura el CNI era integrat dins el Ministeri de Defensa, però amb el govern de Rajoy ha passat a dependre del de Presidència. Integren aquesta comissió la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría; el ministre d'Afers Estrangers, José García-Margallo; el de Defensa, Pedro Morenés; el d'Interior, Jorge Fernández Díaz; i el d'Economia, Luis de Guindos. També hi són el director de gabinet de la Presidència, Jorge Moragas, el secretari d'estat de seguretat i el secretari d'estat director del CNI, Félix Sanz Roldán.

CiU desallotja el Casal Popular de Gràcia

Agents antiavalots dels mossos d'esquadra de CiU han desallotjat aquest migdia el Casal Popular de Gràcia, situat al carrer Ros de Olano. El passat mes de gener, l'assemblea d'Arran de Gràcia va rebre una carta dels jutjats notificant que desallotjarien l'edifici –ocupat des del 2002– a partir de la primera quinzena de febrer. Durant molts dies, els joves havien muntat un dispositiu per evitar que CiU els fes fora. Per protestar contra el desallotjament, s'ha convocat una manifestació avui a les set del vespre a la plaça Revolució.

Avui, sense avís i quan els joves ja no hi dormien, diversos furgons dels agents s'han presentat al casal i l'han desallotjat.

Els dos mossos d'esquadra imputats pel cas Quintana posen en dubte la versió oficial

Els dos agents de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra imputats pel jutge que investiga la ferida que va patir a la cara Ester Quintana durant la vaga general del 14 de novembre -per la qual va perdre un ull-, han declarat avui davant el jutge, posant de manifest, segons l'advocada de Quintana, les contradiccions de la versió oficial.

Els dos mossos d'esquadra imputats per la ferida que va patir Ester Quintana en la vaga general del 14 de novembre a Barcelona han declarat aquest matí davant del jutge, davant del qual han tornat repetir la versió oficial, segons la qual aquell dia no es va disparar ni una sola bala de goma. Així ho ha explicat l'advocada de Quintana, Laia Serra, que tot i això s'ha mostrat satisfeta després de la declaració dels dos agents, subratllant «les nombroses contradiccions» en què han caigut.

Serra ha destacat que les contradiccions dels dos imputats-un subinspector i un escopetero de la Brigada Mòbil-«seran molt valuoses de cara al judici» i ha subratllat que, després de cinc mesos d'instrucció, ni els Mossos ni la Conselleria d'Interior « han estat capaços d'aportar cap prova objectiva »a favor de la seva versió, que únicament es sustenta per la seva declaració.

L'advocada també ha subratllat que tots dos agents han negat haver estat preguntats, dins el cos dels Mossos d'Esquadra, pels incidents de la tarda del 14 de novembre, cosa que Serra ha qualificat de «alarmant» i que contradiu la versió de Interior, que va assegurar haver posat en marxa una investigació interna.

Tot i que la instrucció judicial encara no ha conclòs, Serra ha assegurat que la declaració d'avui «marca un abans i un després» en el cas, ja que les contradiccions permetrien pensar que el cas seguirà obert i es celebrarà el judici contra els dos imputats. Ha calculat que en uns dos mesos podria finalitzar la instrucció del cas.

Des de novembre passat, el cas d'Ester Quintana ha posat sobre la taula de l'opinió pública catalana la utilització de les bales de goma i les actuacions de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra, que en tot moment han negat que es llancés cap projectil d'aquest tipus durant aquella vaga, cosa que contradiu els nombrosos testimonis, proves audiovisuals i informes mèdics que avalen la versió de Quintana, segons la qual va ser una bala de goma la que va impactar-la a la cara, fent-li perdre un ull.

500.000 € públics va costar decorar el picador del monarca a El Pardo

El monarca va fer reformar i pagar amb fons públics La Angorrilla, una mansió propietat de Patrimoni Nacional enclavada a la muntanya del Pardo, molt a prop del palau de La Zarzuela. I a continuació va encarregar la decoració de l'habitatge per la seva amiga a José Carlos Rodríguez Elvira, un dels interioristes espanyols més exclusius i cotitzats. La factura va ascendir a gairebé 500.000 euros.

Rodríguez Elvira, que ha decorat les cases de personatges de la jet-set com l'ex duquessa de Feria, Nati Abascal, l'expresident del Reial Madrid Ramón Mendoza o els empresaris Alberto Alcocer i Alberto Cortina, va refusar contestar les preguntes d'El Confidencial. "No tinc res a dir", s'ha limitat a assenyalar. Tampoc hi va haver resposta per part de la Casa del Rei: "Sobre aquest assumpte no farem cap comentari", va afirmar un portaveu oficial de la Zarzuela.

La Angorrilla, en la qual durant gairebé cinc anys han passat llargues temporades Sayn-Wittgenstein, íntima amiga del senyor Joan Carles, i un dels seus fills, s'aixeca sobre una antiga casa forestal situada a l'espai natural del Pardo (Madrid), en una zona d'accés restringit i allunyada de mirades furtives. La rehabilitació de l'habitatge, com va avançar El Confidencial, va ser finançada en gran part amb càrrec als pressupostos de Patrimoni Nacional, l'organisme públic que custodia els béns de titularitat estatal al servei de la família reial.

Antiguitats, porcellanes...

L'interiorista a qui la Casa del Rei va fer l'encàrrec de transformar la modesta vivenda d'un agent forestal en una luxosa mansió per a la princesa alemanya va adquirir gran part de les peces per a La Angorrilla en Anmoder, un dels antiquaris més selectes de Madrid. El catàleg de Anmoder inclou antiguitats dels segles XVII al XX, obres d'art contemporani i objectes de decoració exclusius, des làmpades estil Lluís XV a xemeneies Versailles, passant per porcellanes xineses o bronzes art deco.

Les obres de reforma de la mansió, que van incloure la construcció de dues piscines, l'asfaltat de l'antic camí rural d'accés i la remodelació de l'immens jardí, es van iniciar el 2006, coincidint amb el moment en què la relació entre el Rei i Corinna es va fer més estreta, i l'any següent Rodríguez Elvira va començar a treballar en la decoració de l'habitatge. Segons les fonts consultades, el famós i ja veterà interiorista és un professional de perfil discret i molt reticent a aparèixer en els mitjans de comunicació.

El Govern s'ha negat a facilitar qualsevol informació tant sobre la presència de Corinna a Espanya com sobre les despeses a l'erari ocasionades per les obres de la Angorrilla. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, es va escudar en que l'Executiu no té informació sobre la utilització que fa el Rei dels béns de Patrimoni Nacional destinats "exclusivament a l'ús i el servei de la Prefectura de l'Estat".

I el director del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Félix Sanz, no va aportar cap dada rellevant durant la seva recent compareixença a porta tancada davant la Comissió de Despeses Reservats del Congrés.

Juan Carlos, el traidor, va espiar pels EUA durant el franquisme i la transició

El tirà Juan Carlos va ser, durant el franquisme i la "transició", informador i espia de l'imperialisme ianqui, segons publica aquest dilluns Público després d'analitzar milers de cables diplomàtics dels EUA enviats entre el 1973 i el 1976, compilats per Wikileaks i als quals el diari digital ha tingut accés en exclusiva a Espanya. El tirà va demanar ajuda a la Casa Blanca per aconseguir el poder a la mort del regent feixista, el que concorda amb els fets coneguts sobre l'assessorament de la CIA en el cop d'estat monàrquic de Tejero, Armada i Milans del Bosch. Foto: El llavors príncep Juan Carlos saluda al genocida Henry Kissinger en presència del feixista ministre de l'Opus Dei emparentat amb els Molins (CiU) Laureano López Rodó, el novembre del 1975.

En un dels cables queda constància de la queixa de l'ambaixador dels EUA a Madrid Wells Stabler davant la "falta de discreció" a l'hora de preservar la confiança del llavors Príncep. "A mesura que entrem en el període de transició, és essencial que jo pugui conservar la confiança del Príncep. I és molt difícil de fer quan els meus missatges són reenviats a tot el circuit i quan sembla que hi ha una falta de discreció total en determinades missions", va escriure Wells en un missatge al departament d'Estat que llavors dirigia Henry Kissinger.

"Estem d'acord que els teus contactes amb el Príncep han de ser tractats amb la discreció més gran. Aquests informes tenen un grandíssim valor per als EUA i farem el que estigui en la nostra mà per assegurar-nos que en el futur s'utilitzin de manera apropiada", li va replicar el responsable de la diplomàcia nord-americana. En un altre missatge, Kissinger prohibeix als seus ambaixadors al Marroc, Mauritània i Algèria difondre "un material tan sensible que pot posar en perill l'accés a la font".

Segons es desprèn dels documents i recull 'Público', Joan Carles va jugar un paper essencial en les comunicacions amb els EUA en els últims dies de Franco. El diari assegura que va demanar ajuda a l'ambaixador perquè convencés el president, Carlos Arias Navarro, de la necessitat que el 'caudillo' li traspassés els poders abans de morir.

El segon de bord de Kissinger, Arthur A. Hartman, va donar el seu vistiplau a la proposta, però el secretari d'Estat va prohibir a Stabler categòricament que intercedís, perquè no volia que se'l relacionés amb l'intent d'enderrocar el dictador: "No estàs autoritzat a mediar amb Arias en aquest moment", va dir Kissinger.

La Fiscalia reforça la investigació de les adjudicacions de CiU a Telefónica

La Fiscalia Provincial de Barcelona ha incorporat a una nova fiscal per reforçar les indagacions sobre irregularitats en adjudicacions de la Generalitat a Telefónica i analitzarà el paper que van jugar l'ex secretari executiu de comunicació i portaveu de l'últim govern de Jordi Pujol, David Madí, i l'actual director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Carles Flamerich, en l'adjudicació d'un contracte de 224 milions d'euros a Telefónica.

El Ministeri Públic ha encarregat a Angeles Negre que s'incorpori en la investigació al costat de Juana María González, segons informen fonts judicials.

La decisió arriba després que a principis de març la Fiscalia acceptés una segona denúncia realitzada per l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) referent a contractes públics concedits a la companyia presidida per César Alierta. En concret, les diligències es centren en un contracte amb el departament d'Interior, un altre amb el departament d'Ensenyament i en un dels megacontratos de telecomunicacions que la Generalitat va adjudicar el passat estiu.

Aquesta investigació es realitza de forma paral·lela a la oberta a la primera denúncia de l'OAC. La Policia Nacional va concloure en un informe preliminar que aquestes concessions havien de ser analitzades per separat a les cinc incloses en la denúncia inicial.

Segons consta en la documentació, la Fiscalia analitzarà el paper que van jugar l'ex secretari executiu de comunicació i portaveu de l'últim govern de Jordi Pujol, David Madí, i l'actual director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Carles Flamerich, a l'adjudicació d'un contracte de 224 milions d'euros a Telefónica.

La Fiscalia de Barcelona va obrir investigació per un presumpte tracte de favor en adjudicacions públiques a la companyia de telecomunicacions a finals de gener.

El Ministeri Públic centra aquestes diligències per possibles delictes de connivència, alteració de preus i tràfic d'influències entre alts funcionaris i directius d'una filial de l'operadora en contractes amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, el Consorci Sanitari de Terrassa, la Generalitat, i la Diputació de Barcelona entre 2008 i 2012.

Urdangarin s'amagarà a l'Estat terrorista de Qatar

El gendre del Borbón, Ignacio Urdangarin, ja ha comunicat al monarca la seva decisió d'acceptar l'oferta de l'entrenador d'handbol Valero Rivera i traslladar-se a Doha (Qatar) per incorporar-se a l'equip tècnic de l'encara seleccionador espanyol, si finalment aquest es fa càrrec de l'equip nacional qatarià. L'oferiment al corrupte fatxenda -que tothom considera un acord entre Juan Carlos i el seu amic el tirà qatarí per treure a l'inepte endollat i Crsitina del mig-, va ser avançat ahir per la cadena feixista del Vaticà, i es materialitzarà en un contracte fictici de dos anys. Qatar no té cap conveni d'extradició amb l'estat espanyol.

Urdangarin viatjarà en els pròxims dies a Qatar per definir les condicions de l'oferta. Cristina i els seus quatre fills romandran a Espanya fins a la fi del curs escolar, quan previsiblement es traslladaran a aquell estat terrorista i criminal que finança el terrorisme imperialista internacional.

Tot i imputat en el cas Nóos, no tindria impediment judicial per sortir d'Espanya ja que el fiscal del cas, Pedro Horrach, no sol·licitarà que a Urdangarin se li retiri el passaport, informa Andreu Manresa. El corrupte ja va viure fora d'Espanya durant la instrucció del sumari, quan cobravaa un milió de la Telefónica, privatitzada i robada al poble per la conxorxa de lladres PP-PSOE, a Washington (EUA).

La filla menor del Rei va ser imputada la setmana passada pel jutge Castro, després d'haver rebut de la mà de Diego Torres, exsoci d'Iñaki Urdangarin en Nóos, un nou lliurament de correus electrònics. No obstant això, l'endemà el jutge va anul·lar la citació per el 27 d'abril després de la petició del fiscal Pedro Horrach, que considerava en la seva apel·lació que amb les proves existents la imputació de la Infanta és "discriminatòria".

El que el 'fiscal' que li fa d'advocat defensor amb tota la barra feixista habitual, sosté que la investigació del cas ha conclòs i que "totes les proves estan a la vista" de no se sap qui. L'Audiència Provincial de Palma ha de resoldre en els pròxims dies sobre la imputació.

Aquesta nova fase del cas Urdangarin va fer que creixés la preocupació dels grans partits per la imatge institucional d'Espanya, mentre el suport popular a la monarquia es desploma després dels últims episodis que afecten la Casa del Rei. Ahir es va conèixer que les despeses de palau, viatges i contractes del Rei seran públics -amb determinades excepcions que com sempre fan la regla-, i que tindran una gestió similar a la del Congrés.

El president del Consell General del Poder Judicial, Gonzalo Moliner, ha posat en valor aquest matí la independència d'aquesta institució i el treball dels jutges amb relació a la imputació de la infanta Cristina en el cas Nóos. Després de la signatura d'un conveni amb la Generalitat de Catalunya, s'ha limitat a subratllar que "cal deixar treballar el jutge" instructor del cas, José Castro, en el respecte de "la independència del poder judicial".

El criminal i nazi Wojtyla va recolzar el genocidi de Pinochet

Entre els cables secrets de l'era Kissinger destaca el que posa per escrit els esforços del Vaticà, representat pel número dos de Karol Wojtyla (Pau VI), Giovanni Benelli, per defensar el règim militar xilè i per negar la seva repressió, una denúncia que va atribuir a la "propaganda comunista" tot i estar acreditada fins per prelats conservadors de l'Església. Foto: Dos assassins de la secta criminal nazicatòlica.

Tots sabem que l'Església catòlica va col·laborar amb el règim militar d'Augusto Pinochet a Xile -com amb totes les dictadures feixistes al món-, i que va tolerar i fins i tot instigar els crims de lesa humanitat del seu règim dictatorial, però topar amb un document en el que s'exposa per escrit com el número dos del Papa (en aquest moment, el "venerat" per la propaganda nazi com "progressista" Karol Wojtyla) recolzava en nom de l'estat criminal i mafiós el cop contra la democràcia a Xile, constitueix un descobriment periodístic de primera línia.

Com aquesta mateixa matinada deixa patent la Reppubblica, un dels 15 mitjans de comunicació del món que participa (amb públic) de l'exclusiva de Wikileaks, el substitut de la Secretaria d'Estat del Vaticà, Giovanni Benelli, va expressar als diplomàtics nord-americans ( el 18 d'octubre de 1973 i en una trobada que no tenia res a veure amb aquest tema) "la seva greu preocupació, i la del Pontífex, sobre la reeixida campanya internacional esquerrà per falsejar completament les realitats de la situació xilena".

En aquella data, Benelli era en la pràctica el número dos del Papa, ja que el secretari d'Estat, el cardenal Amleto Giovanni Cicognani, era massa vell per complir amb la major part de les seves funcions i havia lliurat el càrrec al seu substitut. Així que aquest florentí (nascut al poble de Vernio, molt proper al bressol de Maquiavel) va treballar estretament durant un decenni amb el seu antic mestre, Pau VI-Wojtyla. Fins guanyar-se el sobrenom de "Kissinger del Vaticà" per la seva agressiva, gairebé autoritària, gestió al capdavant de la diplomàcia de la Santa Seu.

Aliança entre Nixon i el nazi Wojtyla

Tan important era Benelli al Vaticà que va ser ell qui va rebre en persona a Richard Nixon al peu de l'helicòpter en què el president dels EUA va aterrar a la Plaça de Sant Pere el 1969 per segellar l'aliança anticomunista entre la Casa Blanca i la Santa Seu que va donar origen als més cruels cops militars a Amèrica Llatina.

Després del cop d'Estat de Pinochet, "Benelli va titllar l'exagerada la cobertura dels esdeveniments [a Xile] com possiblement el major èxit de la propaganda comunista, i va subratllar el fet que fins i tot els cercles moderats i conservadors semblaven molt disposats a creure les mentides més grolleres sobre els excessos de la Junta xilena", va escriure en el seu informe l'Ambaixada dels EUA a Roma, en un cable classificat "SECRET" i amb el codi "EXDIS" de màxima reserva.

"A l'adonar-se que la caiguda d'Allende era un dels majors revessos per a la causa comunista, va dir Benelli" (tal com exposa el cable diplomàtic nord-americà ROME10729), "les forces esquerranes han minimitzat àmpliament els danys al convèncer el món que la caiguda d'Allende va ser deguda exclusivament a forces feixistes i externes, en comptes de les fallades de la seva pròpia gestió política, com realment va passar. Benelli expressar la seva por que l'èxit d'aquesta campanya de propaganda comunista pugui influir en els mitjans de comunicació del món lliure en el futur".

"Les històries dels mitjans internacionals que parlen d'una repressió brutal a Xile no tenen fonament" va assegurar el número dos del Papa que fa a la repressió del règim militar pinochetista, el número dos de Pau VI va sentenciar: "Com és natural, malauradament, després d'un cop d'Estat, cal admetre que hi ha hagut algun vessament de sang en les operacions de neteja a Xile, però la Nunciatura a Santiago, el cardenal Silva i l'Episcopat xilè en general han assegurat el Papa Pau que la Junta està fent tot el possible perquè la situació torni a la normalitat i que les històries dels mitjans internacionals que parlen d'una repressió brutal no tenen fonament".

A més, Benelli (que va ser candidat a Pontífex després de les morts de Pau VI i de Joan Pau I) va al·legar que no es podia posar en dubte "la validesa ni la sinceritat de la interpretació del cardenal Silva" perquè, segons la seva opinió, aquest prelat, era "un dels més destacats progressistes dins de l'Església".

Després, Benelli reconeix que "el Papa ha estat sota dura pressió interna en l'Església, especialment des de França, per parlar contra els excessos de la Junta" de Pinochet. I que "malgrat els esforços del Vaticà, la propaganda esquerrana ha tingut un èxit notable fins i tot amb alguns dels cardenals més conservadors i amb prelats que semblen incapaços de considerar la situació amb objectivitat. El resultat és que els esquerrans han aconseguit crear una situació en la qual el Papa seria atacat pels moderats si defensa la veritat a Xile".

Més encara, "el Vaticà està convençut, i la Nunciatura ha confirmat, que durant els últims mesos del Govern d'Allende, l'Ambaixada de Cuba estava servint com arsenal per distribuir armes fabricades a Europa de l'Est als obrers xilens", afirma Benelli.

L'informe secret de l'Ambaixada dels EUA davant el Vaticà acaba amb una curta frase, sens dubte restant importància al tema ja que el deixa per al final:

"El Vaticà va informar la setmana passada a un intermediari esquerrà que el Papa no podria rebre Isabel Allende, i Benelli te por que això provocarà noves crítiques contra el Vaticà.

SECRET".

Així acaba el cable.