dilluns, 17 de febrer de 2014

El dret a l'aigua pública, primera iniciativa ciutadana que debat l'Eurocambra

La Iniciativa Ciutadana Europea pel dret a l'aigua com bé públic ha estat presentada al Parlament Europeu, que ha inaugurat així aquest procediment de participació política ciutadana. La iniciativa ha recaptat el suport d'1,9 milions de signatures en vuit mesos a tota la Unió Europea, segons els seus promotors, que l'han denominat Right2Water. "Això és perquè hi havia una demanda per a aquesta iniciativa, que no és una altra que demanar l'accés universal a l'aigua potable i al sanejament públic", assenyala la portaveu Anne-Marie Perret.

"No volem cap liberalització dels serveis de provisió d'aigua", ha declarat la portaveu, Anne-Marie Perret, que ha reiterat en diverses ocasions la idea que l'aigua "no és una mercaderia".

Crítiques de la dreta neoliberal i privatitzadora


Eurodiputats de tots els grups s'han mostrat satisfets de poder celebrar la primera audiència sobre una iniciativa ciutadana europea i han coincidit a recolzar la idea dels promotors perquè siguin els municipis els qui segueixin gestionant l'aigua.

No obstant això, els eurodiputats del PP europeu han van mostrar els seus dubtes sobre que només es pugui garantir el dret bàsic a l'aigua prohibint la privatització dels serveis. "És importantíssim que els ciutadans tinguin accés universal a l'aigua i el sanejament i a preus raonables però no crec que això depengui de si l'operador és públic o privat. L'única cosa segur és que les autoritats han d'exercir cert control", ha apuntat l'eurodiputada de la fdreta francesa Françoise Grossetete (sic).

També va intervenir en el debat el professor de la Universitat de Zaragoza Pedro Arrojo, membre del comitè ciutadà de "Right2Water", qui va lamentar que "ningú donés la paraula als ciutadans a l'hora de liberalitzar l'aigua".

"La ciutadania, mers clients" per als neoliberals del PP


"El debat de l'aigua no és un problema d'escassetat, sinó d'una crisi d'insostenibilitat, de pobresa i de gobernanza en els serveis de l'aigua, que han cedit a les pressions liberalitzadores que han convertit als ciutadans en simples clients", ha afirmat Arrojo. Per la seva banda, el comissari europeu de Relacions Institucionals i Administració, Maros Sefcovic, que ha rebut aquest dilluns i de forma simbòlica els gairebé dos milions de signatures en un acte en la Comissió, ha assenyalat després en el debat al Parlament Europeu que "l'èxit de la iniciativa ha deixat clar que els ciutadans volen tenir veu i influència en la UE".

Right2Water va ser impulsada per la Federació Sindical Europea de Serveis Públics (EPSU, per les seves sigles en anglès) i persegueix que la Comissió Europea aprovi un marc legislatiu que garanteixi uns serveis d'aigua potable i sanejament satisfactoris per a tots els ciutadans i que no sigui possible privatitzar l'aigua.

Ha estat la primera Iniciativa Ciutadana Europea que ha superat tots els tràmits necessaris, que consistien a reunir un milió de signatures de ciutadans comunitaris procedents d'almenys set Estats membres. Ara, la Comissió tindrà fins al proper 20 de març per decidir què seguiment farà de la iniciativa.

El derecho al agua pública, primera iniciativa ciudadana que debate la Eurocámara


La Iniciativa Ciudadana Europea por el derecho al agua como bien público ha sido presentada en el Parlamento Europeo, que ha inaugurado así este procedimiento de participación política ciudadana. La iniciativa ha recogido el apoyo de 1,9 millones de firmas en ocho meses en toda la Unión Europea, según sus promotores, que la han denominado Right2Water. "Esto es porque había una demanda para esta iniciativa, que no es otra que pedir el acceso universal al agua potable y al saneamiento público", señala la portavoz Anne-Marie Perret.

Tractat EUA-UE: l'últim cop feixista als drets i llibertats d'Europa

Més creixement i més treball: això promet la propaganda neoliberal sobre l'acord de lliure comerç entre EUA i la Unió Europea. Però els experts no creuen que porti solucions sinó molts problemes per al consumidor i el medi ambient doncs “La Comissió Europea té en compte principalment els desitjos del sector empresari”, com clamen els crítics amb un acord que s'elabora en secret i a esquena dels sindicats i partits polítics, entre la màfia neoliberal antidemocràtica que governa l'Europa de les dictadures monàrquiques i les plutocràcies. Com afirma Peter Fuchs: “no se'ns permet llegir els textos de les negociacions ni discutir-los amb la gent, ni amb científics ni amb altres ONG”.

La Comissió Europea negocia des de 2013 amb EE. UU. sobre un Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP per la seva sigla en anglès) que crearia la major zona de lliure comerç del món, amb a prop 800 milions de persones. El tractat reduiria els impostos duaners i acabaria amb altres obstacles no tarifaris.

Amb el tractat es pensa unificar els diferents estàndards quant a protecció del consumidor i del medi ambient, així com els procediments d'aprovació i atorgament de noves licitacions a fi de crear nous llocs de treball i impulsar al comerç i a la indústria. Segons un estudi encarregat per Fundació Bertelsmann a l'institut Ifo d'Economia de Munic, s'espera un increment del comerç entre Alemanya i EUA de fins a un 90%, per a la resta d'esclaus europeus, res.

D'acord amb aquests càlculs, l'ingrés per capita a Europa augmentaria en mitjana un 4,95% en un lapse de 15 anys. Més beneficiats encara es veurien els nord-americans, amb un ascens de l'IPC de fins a un 13,4 per cent. Si es té en compte l'augment anual, no obstant això, aquestes xifres no són tan espectaculars com sembla a primera vista i com els neoliberals i feixistes pretenen fer creure. En realitat són beneficis per a les corporacions i un atac. definitovo, als drets dels europeus i aquell estat de benestar hipòcrita que s'enfrontava al socialisme real de la URSS.

A Europa, el creixement seria solament de prop d'un 0,5 per cent, assegura l'autor de l'estudi del Ifo, Gabriel Felbermayr. Segons l'expert, també es pot comptar amb que a Alemanya es crearien uns 180.000 nous llocs de treball. En general, el panorama és positiu, però les perspectives de creixement són ínfimes, encara sent molt optimista: “Estem parlant d'un augment d'un 0,4 per cent de la taxa d'ocupació en un període de 15 anys”, explica Felbermayr.

Més transgènics i desavantatges socials


El baix creixement i el mínim augment de l'ocupació fan pensar que els avantatges de l'acord per als ciutadans europeus seran més aviat poques. Pia Eberhard, del Corporate Europe Observatory, una ONG que controla el cabildeo a Europa, veu amb preocupació una possible relaxació dels estàndards per a la indústria alimentària. “El perill ho conformen els aliments no segurs, que podrien contenir més transgènics, així com pollastres desinfectats amb clor en EUA, procediment que a Europa està prohibit”, diu, i agrega que la indústria agrícola-ramadera de EUA ja va deixar en clar que vol menys obstacles en aquest tipus d'exportacions.

A més, altres ONG temen que a Europa també es comenci a introduir el fracking, és a dir, l'ús de substàncies químiques perilloses en les capes subterrànies per a l'obtenció de gas. Uns altres posen en dubte les possibles conseqüències del tractat quant a l'accés a béns culturals, a l'educació i en saber científic, ja que podria ampliar-se l'abast dels drets intel·lectuals.

El vicenegociador de la UE, Ignacio García Bercero, va subratllar fa poc que hi ha una “línia vermella” que, des del punt de vista de la UE, no hauria de traspassar-se. Però, ni Pia Eberhard ni García Bercero poden enviar un missatge tranquil·litzador sobre aquest tema, atès que els textos de les negociacions no es donen a conèixer públicament, i els responsables del sector industrial podrien tractar d'influir en les negociacions.

“Hi ha documents interns de la Comissió Europea que indiquen que aquesta es va reunir, en la fase més important, exclusivament amb grups empresaris i els seus lobbys”, assegura Eberhard. “No va haver-hi una sola trobada amb organitzacions ecologistes, amb sindicats ni amb organitzacions protectores del consumidor. Es tracta d'una matèria tan complexa que cada coma i cada punt són importants”, diu l'activista, i subratlla que seria necessari poder llegir els textos abans que s'aprovi l'acord, alguna cosa que, segurament, no serà possible.

Pors concretes per la salut i el treball

Especialment a favor dels grups industrials és el molt discutit procés de mediació entre inversors i Estats (ISDS). Si s'arribés a aplicar, això implicaria que tot inversor que se sent en desavantatge podria demandar a l'Estat davant un tribunal de mediació format per un enviat del país en qüestió, un de l'empresa i una persona triada per tots dos. El veredicte del tribunal de mediació exclouria la revisió.

L'empresa nord-americana Chevron, per exemple, va exigir clarament que en el TTIP es protegís als inversors i va sol·licitar que s'ampliessin els drets de demanda. El motiu, segons Peter Fuchs, de Power Shift, una associació d'economia ecològica d'Alemanya, és que Chevron planeja extreure gas per mitjà de fracking a Europa. “El grup Chevron vol assegurar-se poder prendre mesures en contra de possibles moratòries i regulacions per protegir al medi ambient”, assegura. “No entenem com la política anul·la així els seus drets de regulació del mercat, així com els seus mecanismes de decisió democràtica i delega un poder incommensurable en mediadors privats”, remarca Fuchs. “Es tracta d'un marc legal addicional creat per la classe política i fet a la mesura dels grans grups empresaris, i amb ell s'està limitant no solament les decisions polítiques, sinó també al nostre sistema jurídic”.

A causa de la pluja de crítiques sobre aquest tema, la Comissió Europea va frenar ara com ara les negociacions sobre el tribunal de mediació. A més, va anunciar que les negociacions haurien de ser més transparents. “Malgrat això, fins avui no hem pogut veure cap dels textos de les negociacions, i sense aquests textos, no hi haurà transparència”, adverteix Pia Eberhard, qui també reclama que la CE no hagi tingut en compte la inclusió de la societat civil en les decisions sobre el TTIP. “La Comissió Europea té en compte principalment els desitjos del sector empresari”, diu.

Si ben Europa va crear una organització en la qual, a més del sector econòmic, també estan representades les organitzacions civils, diu Peter Fuchs, “no se'ns permet llegir els textos de les negociacions ni discutir-los amb la gent, ni amb científics ni amb altres ONG”. Al març s'espera que es reuneixin els negociadors per acordar un pacte de lliure comerç. Oficialment, el tractat estaria llest a l'octubre de 2014, però segueix obert si es podrà signar abans de les eleccions presidencials en EUA, en 2016.

Tratado EEUU-UE: el último golpe fascista a los derechos y libertades de Europa

Más crecimiento y más trabajo: eso promete el acuerdo sobre libre comercio entre EEUU y la Unión Europea. Pero algunos expertos no creen que traiga soluciones, sino problemas para el consumidor y el medioambiente pues “La Comisión Europea tiene en cuenta principalmente los deseos del sector empresario”, como claman los críticos con un acuerdo que se elabora en secreto y a espaldas de los sindicatos y partidos políticos, entre la mafia neoliberal antidemocrática que gobierna la Europa de las dictaduras monárquicas y las plutocrácias. Como afirma Peter Fuchs: “no se nos permite leer los textos de las negociaciones ni discutirlos con la gente, ni con científicos ni con otras ONG”.

Vídeo: Tres detinguts a Palma per la protesta feminista a una església i a Banyoles boicotegen una altra a favor de l'avortament lliure

Una desena d'activistes proavortament van boicotejar la missa del diumenge a l'església de Sant Pere de Banyoles per protestar contra la reforma de la llei feta pel ministre Gallardón. Els activistes -la majoria, noies- es van plantar al davant de l'altar a mig ofici, van desplegar una pancarta on es podia llegir 'Fora rosaris dels nostres ovaris!' i van començar a llançar octavetes entre els fidels que hi havia al temple. Tres detinguts a Palma per participar en la protesta feminista a l'església de Sant Miquel.

Un home i una dona de 23 anys i un altre jove menor d'edat, tots tres integrants de l'organització juvenil independentista i antipatriarcal Arran, han estat detinguts aquest dilluns a Palma, en el marc de la investigació per la protesta a favor dels drets de les dones que va interrompre la missa de diumenge a l'església de Sant Miquel, a Ciutat. Foto: protesta d'ARRAN davant els jutjats.

Mentrestant, una d'elles gravava l'acció en una càmera domèstica (que ara han penjat al Youtube). Els activistes, integrants de l'organització juvenil Arran, critiquen que la influència de l'església catòlica "és més que clara en la redacció d'aquesta llei ultraconservadora".

La protesta va tenir lloc ara fa dos diumenges, el 9 de febrer. Els activistes van entrar a l'església de Sant Pere de Banyoles quan s'hi celebrava la missa del migdia i van interrompre l'ofici amb proclames a favor del dret a l'avortament. Segons es pot veure al vídeo que han penjat a la xarxa -i que dura escassament un minut- mentre dues noies despleguen una pancarta on es pot llegir 'Fora rosaris dels nostres ovaris!', la resta de joves, repartits pels diversos bancs, s'aixecaren i començaren a corejar: 'Avortament lliure i gratuït'.

Durant la protesta, els activistes també llancen tot d'octavetes per l'interior del temple. La gravació, feta amb càmera domèstica, s'acaba amb unes frases sobreimpreses a la imatge. S'hi pot llegir: "Avortem la contrareforma, si envaïu les nostres vides envairem els vostres espais; jo decideixo, jo desobeeixo". L'acció va durar tan sols uns minuts. De fet, al final de la gravació ja es veu com els activistes comencen a sortir de l'església. Tots ells són membres de l'organització juvenil Arran de la comarca del Pla de l'Estany. Segons exposen, l'objectiu de la protesta era "denunciar la llei de contrareforma de l'avortament aprovada recentment a Madrid pel govern del PP amb la col·laboració dels diputats de CiU".

Influència clara de l'església en les polítiques reaccionàries de PP i CiU


Els activistes asseguren que "la influència de l'església catòlica en la redacció d'aquesta llei ultraconservadora és més que clara". Per això, justifiquen haver dut a terme la protesta a l'interior de l'església mentre s'hi celebrava la missa de diumenge. "És per això que vam utilitzar un dels seus espais per realitzar la nostra denúncia", exposen.

Les activistes han penjat ara el vídeo de l'acció al Youtube. Segons conclouen, ho fan amb la voluntat "de demostrar que no tenim cap mena d'intenció de restar callades mentre ens ataquen els propis drets".

Tres detinguts a Palma per participar en la protesta feminista a l'església de Sant Miquel

Un home i una dona de 23 anys i un altre jove menor d'edat, tots tres integrants de l'organització juvenil independentista i antipatriarcal Arran, han estat detinguts aquest dilluns a Palma, en el marc de la investigació per la protesta a favor dels drets de les dones que interrompé l'ofici durant la missa del passat diumenge a l'església de Sant Miquel, a Ciutat.

L'actuació ha estat ràpidament replicada, i a través de la xarxa alguns grups propers a l'Esquerra Independentista de Mallorca convocaren a participar en una concentració, sota el lema 'Contra la seva repressió, la nostra solidaritat', davant la comissaria de la Policia Nacional de la carretera de Valldemossa.

Convocatòria tensa

Atenent a aquesta informació, un fort dispositiu policial esperava els manifestants, disposant-se en les cantonades més properes a la comissaria, segons destacaren testimonis directes, procedint després a la identificació de les persones que s'anaven arreplegant per participar en la protesta.

Passada quasi mitja hora de concentració, els agents s'han començat a preparar aparentment per a intervenir, mentre alhora, al proper IES Josep Maria Llompart, s'han vist obligats a telefonar a algunes famílies, perquè els seus fills reivindicaven l'alliberament dels detinguts, en lloc de ser a classe. Devers l'una del migdia, la primera persona encausada ha sortit de les dependències policials.

Per altra banda, fonts policials han indicat que als detinguts se'ls imputen dos delictes contra la llibertat de consciència i els sentiments religiosos, tipificats al Codi Penal, per "impedir, interrompre o pertorbar actes, o cerimònies de les confessions religioses inscrites al registre públic del Ministeri de Justícia". Informen, així mateix, que la investigació segueix oberta. "Seguim investigant", asseguren.

Recordem que el Bisbat de Mallorca va decidir denunciar davant les instàncies pertinents l'assalt d'un grup de feministes al temple palmesà per protestar contra la nova reforma de la llei de l'avortament. Ahir la parròquia va celebrar la missa de les dotze amb una certa normalitat. En cloure la celebració religiosa, es demanà ajuda als feligresos que van presenciar els fets per a testificar davant la Justícia.

Foto: protesta d'ARRAN davant els jutjats.

A l'horabaixa una trentena de persones s'han concentrat a les portes dels jutjats de Via Alemanya per reclamar l'alliberament dels detinguts, els dos majors d'edat, que estan pendents de passar a disposició judicial. El menor, de 17 anys, ha estat alliberat hores després de ser detingut.

Vídeo: Tres detenidos en Palma por la protesta feminista en una iglesia y en Banyoles boicotean otra a favor del aborto libre

Una decena de activistas proaborto boicotearon la misa del domingo en la iglesia de Sant Pere de Banyoles para protestar contra la reforma de la ley hecha por el ministro Gallardón. Los activistas -la mayoría, chicas- se plantaron delante del altar a medio oficio, desplegaron una pancarta donde se podía leer 'Fuera rosarios de nuestros ovarios!' y empezaron a lanzar octavillas entre los fieles que había al templo. Tres detenidos en Palma por participar en la protesta feminista en la iglesia de Sant Miquel: Un hombre y una mujer de 23 años y otro joven menor de edad, los tres integrantes de la organización juvenil independentista y antipatriarcal Arran, han sido detenidos este lunes en Palma, en el marco de la investigación por la protesta a favor de los derechos de las mujeres que interrumpió la misa de domingo en la iglesia de Sant Miquel, en Ciutat. Foto: protesta de ARRAN ante los juzgados.

El professor violador dels agustins: 'Toques molt bé, aniràs al Bolshoi'

La fredor i maquiavelisme d'Andrés Díez, el professor detingut al col·legi catòlic Valdeluz dels Agustins per abusos sexuals, són la seva principal característica. L'acadèmia de música que té al costat del col·legi, Melodia Segle XXI, ituada en un edifici annexe al centre educatiu, era el lloc on cometia tots els abusos, segons les primeres recerques. I el seu mètode, sempre calculador, era entabanar a les nenes per acabar grapejant-les. La Comunitat de Madrid tenia coneixement d'aquests abusos sexuals des de l'any 2007 però no va fer gens. Foto: El professor Andrés Díez durant una de les seves classes.
El profesor violador de los agustinos: 'Tocas muy bien, tú vas a ir al Bolshoi'

“La pederàstia està tan arrelada que l'Església tem una hecatombe”

Sara Oviedo Fierro (Equador, 28 de juliol de 1952) va ser triada en 2012 vicepresidenta del Comitè de la Convenció de Drets del Nen a l'ONU davant el que va comparèixer el Vaticà el passat 16 de gener, acusat de crims contra l'humanitat en encobrir els milers de casos d'abusos a nens dins l'organització criminal i mafiosa. La sociòloga equatoriana, que va començar als 13 anys a defensar els drets dels indígenes, les dones i els nens, va ser testimoni de les respostes esquives i de la negativa dels portaveus de l'estat criminal Vaticà a oferir dades i fets concrets sobre els casos d'abusos sexuals en el si de la secta feixista.
“La pederastia está tan enraizada que la Iglesia teme una hecatombe”

El col·legi catòlic del abusador i còmplices callen i els pares, s'ho empassen


Llibertat amb càrrecs per al director i el cap d'estudis del col·legi catòlic de Madrid


Vídeo: Detingut un professor a Madrid, per abusar d'almenys dotze alumnes, i dos més per encobrir-lo


Detingut un exmonitor d'un centre catòlic a Sarrià per abusos a un menor durant 7 anys


En llibertat Ignacio Marqués, el rector pederasta de Gramenet

Vídeo: Els inspectors d'Hisenda demanen treballar d'incògnit i pagar a confidents

L'Organització Professional d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat ha elaborat una proposta d'estatut de l'Agència Tributària en la que inclouen alguns aspectes nous com que es permeti a aquest col·lectiu investigar les SICAV, realitzar les seves primeres inspeccions d'incògnit i pagaments a confidents per obtenir informacions de les quals es derivin l'aflorament o la recuperació de quotes defraudades, i poder investigar grans defraudadors i partits polítics. Imatge: L'avaluació del frau fiscal a Espanya segons ATTAC Madrid.

Així ho han traslladat aquest dilluns el president i el secretari general de l'Organització d'Inspectors d'Hisenda, Ransés Pérez Voga i Francisco Vázquez, respectivament, que han destacat la importància de que es doti a l'Agència Tributària de noves facultats legals per millorar la lluita contra el frau, entre les quals també inclouen recuperar les competències de control sobre les Sicav o establir la lluita contra la corrupció com una línia d'actuació preferent del Pla de Control Tributari.

Quant a les actuacions sense coneixement de l'obligat tributari, Pérez Voga afirma que s'hauria de regular un procediment d'obtenció d'informació sense identificació prèvia i amb la "força probatòria" de les diligències d'Inspecció. "Se'ns han de permetre les actuacions d'incògnit, la possibilitat de treballar per sorpresa sense necessitat que haguem d'identificar-nos prèviament", subratlla.

Sobre el pagament a confidents, els inspectors d'Hisenda demanen poder disposar de fons per al pagament d'informacions confidencials, amb un règim similar al de la Policia o la Guàrdia Civil, de tal manera que s'eviti el màxim possible la malversació o l'ús fraudulent d'aquests fons, un "perill" que, segons va admetre Pérez Voga, és "molt real".

També dins de les noves facultats legals que sol·liciten per a l'Agència Tributària es troba la publicitat de morosos i defraudadors, un anunci realitzat ja pel Ministeri d'Hisenda, però que encara no s'ha engegat. Per als inspectors, es tractaria d'un cens de condemnats per delicte fiscal (a partir de 120.000 euros), de contribuents amb sancions d'entre 100.000 i 300.000 euros i de deutors de quanties similars a les anteriors.

El president de l'Organització d'Inspectors emmarca totes aquestes mesures en la necessària aprovació de l'Estatut de l'Agència Tributària, ja anunciat pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro (PP), i que segons explica Pérez Voga, es vol aprovar en paral·lel a la reforma fiscal, però la seva entrada en vigor no seria fins a 2016, coincidint amb el 25 aniversari de l'Agència Tributària.

Entre les mesures que inclouria aquest Estatut, que ja ha estat lliurat al director de l'Agència Tributària, figurarien la necessitat de comptar amb un sistema d'informació únic, de tal manera que existeixi una sola base de dades gestionada per l'AEAT, i els usuaris de la qual siguin totes les administracions públiques. També aposten per una caixa única de gestió i ingrés de les retencions de qualsevol impost. "Ara hi ha un caos legal que proporciona moltes ineficiències", ha subratllat.

A més d'aquest sistema de base de dades única, els inspectors reclamen una reivindicació històrica que passa per que el Congrés, amb una majoria qualificada de dos terços, anomeni al director de l'Agència Tributària per un mandat de cinc anys, renovables per altres cinc, i amb causes de destitució regulades. Al seu torn, aquest director només podria nomenar per lliure designació un grup molt limitat de col·laboradors i la resta, haurien d'ocupar els seus càrrecs per concurs, de tal manera que es garanteixi la independència de l'organisme.

Segons Pérez Voga, aquest nou model milloraria la "estabilitat, interdependència i eficiència" de l'Agència Tributària, ja que el sistema actual, en el qual el ministre d'Hisenda nomena al director i en cascada hi ha un relleu de més de 200 funcionaris, ha suposat que en 21 anys hi hagi hagut 11 directors generals. "En els últims temps s'ha posat en dubte la credibilitat i independència de l'Agència Tributària, amb casos com el de la Hisenda Navarra, la multinacional Cemex o el cas de la Infanta, i creiem que cal dir 'ja n'hi ha prou' i fer el possible perquè no es puguin produir intents d'ingerències polítiques mai més", ha reiterat el president dels inspectors d'Hisenda.

La proposta d'Estatut de l'Agència Tributària que han realitzat els inspectors d'Hisenda també contempla la creació d'una Oficina Nacional Antifraude, que integri funcionaris propis, del Ministeri Fiscal i d'una policia fiscal creada a l'efecte. També aposten per integrar el Cadastre en l'Agència Tributària, així com una Oficina Nacional d'Avaluació de Polítiques Tributàries, que analitzi a posteriori la incidència de les mesures de control adoptades per l'organisme.

Finalment, els inspectors d'Hisenda volen que les fonts de finançament de l'Agència Tributària no depenguin dels Pressupostos Generals de l'Estat, sinó que el 18% del seu pressupost estigui vinculat amb els actes de liquidació i gestió recaptatòria, així com amb els recàrrecs de constrenyiment en els deutes cobrats, amb els recursos derivats de la prestació de serveis de cobrament o amb el cobrament per la participació dels seus funcionaris en processos concursals o judicials.

Pérez Voga afirma que l'Agència Tributària ja porta un parell de mesos treballant en el nou estatut i que, malgrat que coincideixen en molts aspectes, l'actual direcció de l'organisme no comparteix ni el relatiu al nomenament del director ni el relacionat amb el finançament propi de l'organisme.

Los inspectores de Hacienda piden trabajar de incógnito y pagar a confidentes


La Organización Profesional de Inspectores de Hacienda del Estado ha elaborado una propuesta de estatuto de la Agencia Tributaria, en la que incluyen algunos aspectos novedosos como que se permita a este colectivo investigar las SICAV, realizar sus primeras inspecciones de incógnito y pagos a confidentes para obtener informaciones de las que se deriven el afloramiento o la recuperación de cuotas defraudadas y poder investigar a los grandes defraudadores y a partidos políticos.

IU demana la nacionalització de les empreses d'energia

Izquierda Unida ha presentat una proposició no de llei al Congrés en la qual demana "la nacionalització de les empreses del sector energètic per preservar l'interès general d'aquest servei i garantir el subministrament bàsic essencial a tots els ciutadans". Aquesta iniciativa, que també serà debatuda en tots els parlaments autonòmics i ajuntaments en els quals IU compta amb representació, es basa en article 128 de la Constitució Espanyola, que contempla la intervenció d'empreses quan així ho requereixi l'interès general.

Per IU, és "inadmissible" l'actual situació del sector de l'energia, per la qual els ciutadans "paguen cada vegada més" mentre les empreses recullen uns "beneficis impresentables", segons han denunciat el coordinador federal de la coalició, Cayo Lara, i el seu responsable de Política Energètica, Adolfo Barrena.

El també capdavanter d'IU a Aragó ha qualificat de "drama" l'actual factura de l'energia amb la "repercussió" que té en milers de famílies que estan sofrint les conseqüències de la crisi econòmica. Per això, considera que "ha arribat el moment de parlar clar, prendre una decisió ràpida i urgent" i acordar la immediata intervenció de les empreses del sector. "Cal adoptar una decisió que ens alliberi de la dependència energètica, apliqui tarifes socials i tingui l'objectiu d'augmentar les energies renovables", ha sostingut Barrina abans d'advertir que el Govern "no té alternativa" i "no sap com resoldre el problema".

Cayo Lara ha coincidit en aquesta anàlisi i ha denunciat que l'actitud del ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, "no hi ha qui l'entengui". Al seu judici, si l'energia fos un servei públic, "no hi hauria gent que no pogués encendre la llum com ara o que hagi de passar fred".

Per la seva banda, l'eurodiputat de Willy Meyer ha emmarcat la política energètica en el marc de la Unió Europea, que ha definit com un projecte "fallit" per als treballadors i la cohesió social, i ha denunciat que hagi adoptat la desregulació com un dels seus pilars bàsics. "Nosaltres creiem que cal regular i intervenir. La desregulació és la responsable que els ciutadans sofreixin situacions dels anys 50 o 60", ha deixat clar fent una trucada a "plantar cara" i "donar una alternativa global.

La iniciativa que debatrà el Congrés dels Diputats demana la immediata intervenció de les empreses energètiques, mesures legislatives per garantir el subministrament bàsic essencial d'energia elèctrica i un projecte de llei que reservi per al sector públic la totalitat dels serveis energètics. A més, demana obrir una taula de diàleg i negociació, amb participació dels agents socials i econòmics, la ciutadania i els grups parlamentaris, per acordar la necessària reforma del sector energètic espanyol i donar-li una resposta.

IU pide la nacionalización de las empresas de energía


Izquierda Unida ha presentado una proposición no de ley en el Congreso en la que pide la nacionalización de las empresas del sector energético para preservar el interés general de este servicio y garantizar el suministro básico esencial a todos los ciudadanos. Esta iniciativa, que también será debatida en todos los parlamentos autonómicos y ayuntamientos en los que IU cuenta con representación, se basa en artículo 128 de la Constitución Española, que contempla la intervención de empresas cuando así lo requiera el interés general.

Homenatge als militants del PSUC afusellats pel franquisme

Aquest 17 de febrer farà 65 anys que el règim franquista va afusellar, el 1949 al Camp de la Bota, els militants del PSUC Joaquim Puig i Pidemunt, exdirector de la revista Treball, Pere Valverde, Àngel Carrero i Numen Mestre. Gairebé tres anys abans, el 28 de febrer del 1946, el règim també havia assassinat Francesc Serra (Cisquet), Manuel Donaire i Juan Arévalo i Hernández. Un any més, EUiA va retre homenatge aquest diumenge als militants del PSUC que van ser víctimes de la dictadura amb una ofrena floral al fossar de la Pedrera de Montjuïc. Foto: La responsable de l'àrea de Memòria Democràtica, María Molina i Lola Castro, d'EUiA, Joan Herrera i Salvador Milà (ICV).

Va encapçalar la delegació, integrada també per persones d’Alternativa Jove, la responsable de l’àrea de Memòria Democràtica de la formació, María Molina. “La nostra gent va ser assassinada per defensar els drets que avui en dia tornem a reclamar al carrer, i que seguirem reclamant”, ha declarat Molina.

L’acte va comptar amb les intervencions d’Enric Pubill, president de l’Associació d’Expresos Polítics del Franquisme, i de Joan Herrera, coordinador d’ICV. A més de Molina, va formar part de la delegació d’EUiA Lola Castro. Després de cantar la Internacional, els i les assistents van dipositar un ram de flors al monòlit que recorda els i les militants del PSUC al Fossar de la Pedrera, la fossa comuna massiva on reposen les restes de milers d’assassinats pel règim franquista.

“La memòria no es pot perdre; hem d’estar a tots els actes que es facin de memòria democràtica”, va declarar Molina, que va saludar l’assistència de persones joves d’AJ. “Nosaltres, que ja som grans, hem de passar el testimoni; deixar la llavor”; “hem de tenir una rereguarda que són els nostres joves”, va explicar. “La memòria”, va concloure Molina, “no es pot oblidar, i menys amb els brots feixistes que patim a Europa avui”.

Homenaje a los militantes del PSUC fusilados por el franquismo


Este 17 de febrero hará 65 años que el régimen franquista fusiló, en 1949 en el Campo de la Bota, a los militantes del PSUC Joaquim Puig y Pidemunt, exdirector de la revista Treball, Pere Valverde, Àngel Carrero y Numen Mestre. Casi tres años antes, el 28 de febrero del 1946, el régimen también había asesinado a Francesc Serra (Cisquet), Manuel Donaire y Juan Arévalo y Hernández. Un año más, EUiA rindió homenaje este domingo a los militantes del PSUC que fueron víctimas de la dictadura con una ofrenda floral en el cementerio de la Pedrera de Montjuic. Foto: La responsable del área de Memoria Democrática, María Molina con Lola Castro, de EUiA, Joan Herrera y Salvador Milà (ICV).

Una família valenciana exigeix a Wert que li pagui l'escolarització en català de la seva filla

La família que va guanyar el judici per obrir una línia d’ensenyament en català al col·legi Ramón y Cajal de Xirivella (Horta) ha demanat al ministre de Cultura del PP, José Ignacio Wert, l'aplicació de la LOMCE en el seu cas com ho fa amb els reaccionaris que volen imposar el castellà a la majoria, és a dir, la família demana que l’administraci�� es faci càrrec de la despesa que significa dur la seva filla a una escola cooperativa que ofereix ensenyament en català que el gvern feixista del PP li nega. Al seu municipi i al centre públic on ho van demanar, el curs 2010-2011, no va ser possible per la denegació de plaça per la conselleria d’Educació del PP.

La família vol que el tracte als alumnes valencians que no poden estudiar en català sigui el mateix que el ministre espanyol vol donar als estudiants que volen estudiar en espanyol a Catalunya. 'On hi ha tensió política en atendre les demandes de cinc famílies?', deia Wert per a justificar la mesura que preveu la LOMCE de fer pagar a la Generalitat de Catalunya l'escolarització en castellà dels infants les famílies dels quals ho demanin. Doncs bé, al País Valencià hi ha milers de famílies que no poden escolaritzar els seus fills en català, per manca de places.

Segons que explica Escola Valenciana en un comunicat, la família reclama diversos danys en termes econòmics i personals que li ha causat el fet d’haver de buscar una alternativa per garantir el millor ensenyament possible a la seva filla, l’ensenyament en català; concretament, haver de matricular la seva filla en un centre concertat amb una despesa mensual de cent euros, pel fet de ser d'un altre municipi; una despesa de transport mensual per cent seixanta euros i cent euros mensuals de menjador escolar per la distància entre el centre educatiu i el domicili, amb la consegüent impossibilitat d’anar a dinar a casa.

La manca d’oferta d’ensenyament en català a les escoles públiques de Xirivella va fer que aquesta família demandant buscara l’ensenyament en valencià a l’escola cooperativa Les Carolines de Picassent. Durant quatre cursos han hagut d’assumir les despeses assenyalades per garantir un dret social bàsic, el dret de l’ensenyament en valencià.

Una familia valenciana exige a Wert la escolarización en catalán de su hija


La familia que ganó el juicio para abrir una línea de enseñanza en catalán en el colegio Ramón y Cajal de Xirivella (Horta) ha pedido al ministro de Cultura del PP, José Ignacio Wert, la aplicación de la LOMCE en su caso como lo hace con los reaccionarios que quieren imponer el castellano a la mayoría, es decir, la familia pide que la administración se haga cargo del gasto que significa llevar su hija a una escuela cooperativa que ofrece enseñanza en catalán que el gobierno fascista del PP le niega. En su municipio y en el centro público donde lo pidieron, el curso 2010-2011, no fue posible por la denegación de plaza por la consejería de Educación del PP.

La llum al final d'un túnel és per la falta de reg sanguini en el globus ocular

El catedràtic de Neurobiología de la Universitat d'Amsterdam Dick Swaab afirma que les "experiències properes a la mort" són fruit d'una anomalia cerebral, com explica en el seu assaig "Som el nostre cervell. Com estimem, sofrim i pensem", que apareix ara a Espanya. Swaab constata que "la llum al final del túnel" que molts pacients asseguren haver vist en el llindar de la mort no és res més que la falta de reg sanguini en el globus ocular, que els fa perdre la visió perifèrica i albiren tan sol una llum al centre de l'ull.

Sobre la sensació de "surar" fora del propi cos, el neuròleg ho atribueix al fet que una part del cervell, "la zona del gir angular responsable de la sensació de l'equilibri, no té suficient oxigen". Dick Swaab, que dirigeix un equip de recerca en l'Institut Holandès de Neurociencias, ha estimulat la mateixa zona cerebral en pacients conscients, que també han experimentat idèntica sensació de veure's des de fora, "però que tornen al seu lloc quan acaba l'estimulació", recalca.

Dick Swaab considera que tota orientació sexual es determina en l'úter matern, i que després ja no hi ha volta de fulla, una afirmació que ha generat polèmiques pel seu determinisme i per considerar que cap teràpia o tractament posterior modificarà la nostra càrrega genètica sexual. "Jo creo en la vida abans de la mort", argumenta Swaab, que es confessa ateu des dels sis anys, convençut també que és el cervell humà l'encarregat de buscar-nos parella: "És el nostre cervell qui escull la parella adequada. La relació de parella es fa d'una manera inconscient i això es diu 'enamorament', però és el cervell qui està valorant tots els avantatges i inconvenients a tota velocitat", argumenta Swaab.

Al seu judici, és altament important escollir una parella intel·ligent, ja que el 88% de l'intel·lecte és genètic, encara que també valora la importància del futur entorn segur del bebè i el fet d'haver tingut una mare que no fumi ni begui durant l'embaràs.

Convençut per les seves recerques que el cervell femení i masculí són totalment diferents des de l'úter matern, no creu que, amb el pas dels anys, s'apropin les característiques de tots dos sexes: "Les diferències entre el cervell de l'home i la dona estan programades i, encara que les hormones juguin un paper, no és el més important, perquè encara que la dona arriba a la menopausa, això no significa que es masculinitzi", rebla.

Sobre els seus consells per mantenir el cervell en bon estat i arribar a la vellesa en condicions, Swaab destaca portar una vida saludable, mantenint a ratlla l'obesitat per no afeblir els gots sanguinis i no abusar de fàrmacs. "Pel que estic veient, les persones del sud es medican molt, perquè a Madrid i Barcelona comprovo com hi ha una farmàcia a cada cantonada. Jo no prenc cap medicament. Millor gastar-te els diners en un bon llibre, per agilitzar la ment", aconsella.

Respecte de les recerques sobre l'Alzheimer, Swaab subratlla contundent que "així com les teràpies contra l'envelliment han avançat, en els propers deu anys no hi haurà encara cap teràpia eficaç contra l'Alzheimer però, en qualsevol cas, ja serà massa tarda per la meva", ironitza. Swaab, director de l'Institut Holandès de Recerques Cerebrals durant tres dècades, es mostra partidari de triar l'eutanàsia com a declaració vital, una opció que està permesa al seu país i que aconsella quan la persona tingui encara les seves capacitats de decisió en bon estat, de cara al futur.

Publicat a Espanya per Plataforma Editorial, "Som el nostre cervell", que estudia aquest òrgan des de la concepció fins a la mort, ha aconseguit vendre 400.000 exemplars a Holanda i s'ha editat ja a la Xina, Alemanya, Itàlia, República Txeca, Israel, Corea, Taiwan, Sèrbia, Hongria i Estats Units.

La luz al final de un túnel es por la falta de riego sanguíneo en el globo ocular

El catedrático de Neurobiología de la Universidad de Amsterdam Dick Swaab afirma que las "experiencias cercanas a la muerte" son fruto de una anomalía cerebral, como explica en su ensayo "Somos nuestro cerebro. Cómo amamos, sufrimos y pensamos", que aparece ahora en España. Swaab constata que "la luz al final del túnel" que muchos pacientes aseguran haber visto en el umbral de la muerte no es nada más que la falta de riego sanguíneo en el globo ocular, que les hace perder la visión periférica y vislumbran tan solo una luz en el centro del ojo.

El deute públic espanyol marcà en 2013 un nou recórd, superant el 94% del PIB

El deute del conjunt de les administracions públiques espanyoles es va situar al desembre de 2013 en 961.555 milions d'euros, la qual cosa suposa un augment del 8,7% en comparació dels 884.664 milions registrats al tancament de 2012. Segons el Banc d'Espanya, el deute es va incrementar en 76.891 milions en el conjunt de 2013. A més, representa ja el 94,02% del PIB, la dada més alta de la sèrie històrica malgrat totes les mentides i retallades en serveis socials del PP, a causa de la corrupció i el nepotisme generalitzat dels governs de PP-CiU-UPN i aliats.

Les dades del Banc d'Espanya mostren que al desembre el deute públic va reprendre la senda alcista, en pujar en 9.542 milions pel que fa a novembre, trencant amb dos mesos consecutius de caiguda. Malgrat l'increment, el volum total de deute és lleugerament inferior a les previsions enviades pel Govern a Brussel·les, que situaven el deute públic en el 94,2% del PIB en 2013.

La informació del Banc d'Espanya concreta que dels 961.555 milions d'euros de deute, 676.789 milions corresponen a valors a mitjà i llarg termini, 196.660 milions són crèdits no comercials i 88.106 milions, valors a curt termini. El proper 14 de març el Banc d'Espanya publicarà les dades de deute públic definitius i desglossats per administracions (central, autonòmica i local).

La deuda pública española marcó en 2013 un nuevo recórd, superando el 94% del PIB


La deuda del conjunto de las administraciones públicas españolas se situó en diciembre de 2013 en 961.555 millones de euros, lo cual supone un aumento del 8,7% en comparación con los 884.664 millones registrados al cierre de 2012. Según el Banco de España, la deuda se incrementó en 76.891 millones en el conjunto de 2013. Además, representa ya el 94,02% del PIB, el dato más alto de la serie histórica a pesar de todas las mentiras y recortes en servicios sociales del PP, debido a la corrupción y el nepotismo generalizado de los gobiernos de PP-CiU-UPN y aliados.

Els moriscs reclamen a Espanya la mateixa política que amb els sefardís

La comunitat expulsada d'Espanya després de la guerra a traïció organitzada pels cristians en 1568, i definitivament en 1610 es van instal·lar a partir de llavors al nord d'Àfrica, principalment a les ciutats del Marroc. Si els sefardís han obtingut reparació històrica per part d'Espanya, per què no els moriscs? Els descendents d'aquells moriscs expulsats d'Espanya en el XVI i XVII no oculten un cert sentiment de "exclusió" i reclamen del PP el mateix tracte que el reservat als hebreus sefardís. Foto: Desembarcament dels moriscs en el Port d'Orà (1613, Vicente Mestre).

Es cognomenen Loubaris (d'Olivares), Bargachi (de Vargas) Buano (de Bueno), Sordo, Denia, Lucas... i constitueixen centenars de famílies a Tetuán, a Rabat i a Fes, les ciutats del Marroc on van ser acollits després de la seva expulsió i on es van convertir aviat en la "aristocràcia" urbana.

Aquests marroquins d'origen morisc han prestat molta atenció a la recent decisió del Govern del PP de concedir la nacionalitat espanyola als hebreus sefardís (expulsats també d'Espanya al segle XV) i demanen que Espanya tingui també gestos iguals envers els moriscs. El Govern del PP va aprovar el passat 7 de febrer una modificació del Codi Civil per concedir la nacionalitat espanyola a tots els sefardís (hebreus expulsats d'Espanya en 1492) que ho demanin i puguin acreditar tal condició.

Els sefardís van ser expulsats d'Espanya per un edicte de 1492, promulgat pels criminals, traidors als tractats i lladres Reis Catòlics, que els va obligar a convertir-se al catolicisme o, en cas contrari, a exiliar-se del país en un termini de tres mesos. "L'Estat espanyol, igual que ha anunciat el dret dels jueus sefardíes a gaudir de la nacionalitat espanyola (...) hauria de reconèixer el mateix dret per a la resta d'expulsats, els moriscs; en cas contrari, la seva decisió seria selectiva, per no dir racista" assegura Bayib Loubaris, president de l'Associació Memòria dels Andalusís (com al Marroc es va denominar als descendents dels moriscs). Loubaris va qualificar de "molt positiva" la decisió del Govern espanyol envers els sefardís, ja que suposa segons ell un reconeixement de la "culpa d'expulsió que va cometre l'Estat espanyol cap als seus ciutadans".

La nova reforma del Codi Civil espanyol permetrà als sefardís demanar la nacionalitat espanyola sense que perdin la seva d'origen, la qual cosa sembla difícil per als moriscs d'origen marroquí, ja que Espanya no té conveni de doble nacionalitat amb el Marroc. Loubaris va precisar que l'exigència de la nacionalitat espanyola no apareix com a prioritat màxima de la seva associació, però va reconèixer que hi ha hagut iniciatives individuals d'alguns dels seus membres sobre aquest tema, que van arribar a enviar una carta a Juan Carlos per sol·licitar el seu dret a ser espanyols.

En realitat, es tracta més aviat d'un reconeixement de la memòria històrica. Loubaris va explicar que la seva associació, creada fa un any i mig, se centra actualment a donar a conèixer el llegat morisc, salvaguardar les diferents manifestacions d'aquest patrimoni al Marroc i retornar l'esplendor a aquest llegat històric.

Els moriscs que van ser expulsats d'Espanya després de la guerra de les Alpujarras iniciada per qui seria premiat pel rei per la seva instigació i engany amb el comtat d'Arcos de la Frontera, Hernando de Portocarrero, en 1568, i definitivament en 1610 per la conjura criminal de l'església catòlica que es va repartir les seves propietats amb la "noblesa" borgonyona i usurpadora dels Àustries, unes 300.000 persones, es van instal·lar a partir de llavors al nord d'Àfrica, principalment a les ciutats del Marroc, i en menor mesura a Algèria i Tunísia.

Si bé aquells moriscs no van conservar -com alguns sefardís- la llengua castellana, van portar amb ells un estil de vida que encara avui es reconeix en l'arquitectura (les teulades de teules verdes), la vestimenta, les tradicions culinàries o la música andalusina, entre d'altres coses.

La instal·lació dels moriscs a la riba sud del Mediterrani va marcar una nova era de refinament, elegància i desenvolupament i va donar un llustre de "noblesa" a un estil de vida fins llavors molt més rude i camperol. Al Marroc, el component morisc ha merescut un lloc de distinció al llarg de segles; de la mateixa manera, els moriscs han ocupat des de sempre alts càrrecs que els garanteix una proximitat als cercles del poder.

Segons les estimacions del president de l'Associació Memòria dels Andalusís, Nayib Loubaris, actualment hi ha unes 600 famílies d'origen morisc que es van instal·lar a diverses ciutats del país, de les quals un centenar viuen a Rabat. Loubaris diu estar orgullós dels seus orígens, tant com de la seva identitat actual en un país que "va acollir als nostres avantpassats després d'haver estat expulsats per reis que haurien d'haver-los protegit", conclou.

Los moriscos reclaman a España la misma política que con los sefardís

La comunidad expulsada de España después de la guerra a traición organizada por los cristianos en 1568, y definitivamente en 1610, se instalaron a partir de entonces en el norte de África, principalmente en las ciudades del Marruecos. Si los sefardís han obtenido reparación histórica por parte de España, ¿por qué no los moriscos? Los descendientes de aquellos moriscos expulsados de España en el XVI y XVII no ocultan un cierto sentimiento de "exclusión" y reclaman del PP el mismo trato que el reservado a los hebreos sefardís. Foto: Desembarco de los moriscos en el Puerto de Orán (1613, Vicente Mestre).

Las cristianas mentiras sobre la rebelión de los moriscos de las Alpujarras

El 9 de abril de 1609, Felipe III de España decretó la expulsión de los moriscos, descendientes de la población de religión musulmana convertida por la fuerza al cristianismo por la pragmática de los Reyes Católicos del 14 de febrero de 1502. La excusa más recurrente fué la rebelión de las Alpujarras (1568-1571), dirigida y organizada por Hernando Portocarrero, cristiano señor de Arcos, junto con un destacado grupo de nobles de las Alpujarras que deseaban las tierras de los moriscos de aquella fértil zona. Portocarrero fue después premiado, por Felipe II, por facilitar y excusar con su conspiración la brutal represión de los moriscos, que en teoría se hallaban protegidos por un tratado de paz que, como los dos anteriores, fue ignorado y traicionado por la monarquía católica.

Independentistes de Lleida encunyen a Xina el 'euro català'

Un grup de veïns independentistes de Lleida ha fet encunyar a Xina les primeres "monedes de prova per a la República Catalana 2014". Les monedes s'il·lustren amb un Sant Jordi matant al drac o una enxaneta coronant un castell i porten el lema República Catalana 2014.

Les falses monedes es venen únicament en un estoig commemoratiu que inclou les vuit peces encunyades, que repliquen des de la moneda de cèntim a la de dos euros. El seu preu són 10 euros i una part d'aquests beneficis es destinaran a finançar la causa independentistes.

Segons informen a la seva pàgina de Facebook els promotors de la iniciativa, ja han lliurat els primers 200 euros dels 2.000 que tenen previst lliurar a la Assamblea Nacional Catalana del Pallars Jussà. Els primers mil estoigs ja s'han esgotat i es preveu que aquesta "edició limitada" arribi fins a les 8.000 còpies. Els impulsors de la iniciativa expliquen al rotatiu que, atès que encunyar monedes falses és delicte, les seves monedes tenen un mílimetro de diàmetre menys, la aleción és diferent i tampoc porten la paraula euro ni el seu símbol.

Independentistas de Lleida acuñan en China el 'euro catalán'

Un grupo de vecinos independentistas de Lleida ha hecho acuñar en China las primeras "monedas de prueba para la República Catalana 2014". Las monedas de euro se ilustran con un Sant Jordi matando al dragón o una enxaneta coronando un castell y llevan el lema República Catalana 2014.

Vídeo: Maduro demana al feixista López que accepti la mediació de la Fiscalia

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, demana al dirigent feixista Leopoldo López que accepti la mediació de la Fiscalia i es lliuri "sense xous", assegurant que hi ha plans de la ultradreta per matar-lo i generar una crisi política. López ha convocat avui a 'una marxa dimarts que ve a Caracas perquè l'acompanyi fins a la seu del Ministeri de l'Interior'.

"El millor de tot és que acceptis la mediació, Leopoldo López, que ha iniciat la Fiscalia amb el suport del nostre govern perquè el teu lliurament davant els tribunals sigui en pau, amb tranquil·litat i sense xou", ha dit Maduro en un acte transmès per cadena de radi i televisió des del palau presidencial de Miraflores. Maduro acusa a López d'instigar els incidents que es van produir dimecres passat després d'una marxa d'estudiants de la burgesia contra les polítiques socialistes del Govern que va acabar amb enfrontaments que van deixar tres morts i desenes de ferits.

Un tribunal de Caracas va dictar aquest mateix dia en hores de la nit una ordre d'aprehensió contra el líder del partit Voluntat Popular per diversos càrrecs, entre ells, homicidi i terrorisme. López ha convocat avui a una marxa dimarts que ve per Caracas perquè l'acompanyi fins a la seu del Ministeri de l'Interior on es presentarà sol i lliurarà un plec de peticions. El president veneçolà assegura que la família de López, a la qual, va dir, respecta "totalment", va informar al Govern que portava tres dies veient a gent amb uniformes del Servei Bolivarià (Sebin) al voltant de la casa amb armes de guerra.

Segons Maduro, cap equip del Sebin buscava a López


"Va haver-hi una persona que jo vaig designar perquè es comuniqués amb la família de Leopoldo López perquè a més ja estaven creuant informació que la ultradreta estava buscant a Leopoldo López per provocar una tragèdia i tirar-nos la culpa a nosaltres", va dir. "Senyor López, aquí està la Justícia accepti la mediació de bons oficis que ha iniciat la Fiscalia, que recolzo jo com a cap d'Estat (...) perquè no hi hagi xou, perquè hi hagi seguretat", va dir.

Maduro ha insistit que "la ultradreta una vegada més, en la seva bogeria per provocar la crisi política que no han pogut aconseguir, han pensat en acabar amb la seva vida senyor López" per després anar a una "guerra entre germans" "Nosaltres farem tot el possible per evitar això (...) fins i tot em va passar per la ment detenir la recerca, em va passar per la ment però legalment no puc perquè qui mana és la Fiscalia", va agregar. EFE

Maduro pide al fascista López que acepte la mediación de la Fiscalía


El presidente de Venezuela, Nicolás Maduro, pide al dirigente fascista Leopoldo López que acepte la mediación de la Fiscalía y se entregue "sin shows", asegurando que hay planes de la ultraderecha para matarlo y generar una crisis política. López ha convocado hoy a una marcha el próximo martes por Caracas para que le acompañe hasta la sede del Ministerio del Interior.

Vídeo: Veneçuela: "Anem a sumar esforços per protegir a la ciutadania de les bandes feixistes"

El titular d'Interior i Justícia de Veneçuela, Miguel Rodríguez Torres, ha anunciat aquest diumenge que el Govern Bolivarià ja ha determinat les estratègies per frenar als grups feixistes que porten dies sembrant el caos i la violència a diverses ciutats de Veneçuela. El president Nicolás Maduro anuncia que Veneçuela "ha de defensar-se de les bandes feixistes". Al vídeo, les bandes destrossant l'estació del metro de Parque Carabobo.
Vídeo: Venezuela: "Vamos a sumar esfuerzos para proteger a la ciudadanía de las bandas fascistas"
La Revolució Bolivariana defensa a Caracas la pau i el socialisme
Vídeo: PCV: Els grups feixistes responen a un Pla de l'Imperialisme contra Llatinoamèrica