dimecres, 23 de maig de 2012

Els tècnics d'Hisenda denuncien el 'tracte de favor' a la família Botín

Els tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) han denunciat que l'arxiu judicial de la denúncia contra la família Botín demostra el "tracte de favor" donat per l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT). Gestha ha fet aquesta consideració en un comunicat, després que avui s'hagi conegut que l'Audiència Nacional ha arxivat la causa oberta contra el president del Banc de Santander, Emilio Botín, i diversos dels seus familiars, per frau fiscal, a la llum de la "regularització" que van practicar davant l'Agència Tributària.

Per Gestha, aquest fet demostra que l'AEAT ha donat a la família Botín "una segona oportunitat per pagar voluntàriament", un privilegi del qual no disposen la resta de ciutadans investigats i sancionats per discrepàncies amb les dades declarades ".

Gestha també ha recalcat que aquest tracte de favor de l'AEAT "no és l'eina adequada per fer emergir les bosses de diner negre, com tampoc ho és l'amnistia fiscal que el Govern ha aprovat i que posarà en marxa pròximament".

"Europa no és governada des del Parlament Europeu"


La sortida de Grècia de la zona euro és molt possible però això seria una catàstrofe, tant per Europa com per als ciutadans grecs, ha afirmat l'ex primer ministre del país hel·lè, Lucas Papademos (Pasok), que ha afegit que l'abandonament de la moneda única per part de Grècia podria costar des dels 500.000 milions fins al bilió d'euros i tindria un impacte brutal sobre els mercats. Anteriorment es va publicar una informació que el Banc Central grec, sota l'empara del Banc Central Europeu -en mans de qui va falsejar els comptes de ND llavors des de Goldman Sachs, Mario Draghi-, ha ajudat en secret a entitats financeres hel·lenes. El suposat paquet de rescat s'estimava en 100.000 milions.

El periodista independent Jonathan Moriche creu que les autoritats europees són manipulades pel sector privat, que aprofita l'ajut econòmic en els seus interessos. "El poder de governar Europa no resideix en les mans ni de la Comissió Europea ni de bon tros del Parlament Europeu", va afirmar el periodista en declaracions a RT.

"Hi ha una sèrie d'espais informals sense publicitat de cap tipus en els quals s'estan prenent les grans decisions que s'estan adoptant per acords entre la Comissió Europea i alguns governs, com Alemanya", va expressar el periodista.

Moriche va fer èmfasi en la teoria que Europa està manejada per les grans corporacions i ha assegurat que "a Brussel·les, per cada diputat europeu hi ha dotzenes de 'lobbistes' o intrigants que es dediquen a traslladar la influència del sector privat a les decisions públiques".

"La Unió Europea en aquests moments té una façana, un aspecte d'organització democràtica, d'una estructura democràtica quan en la pràctica s'estan prenent les decisions de forma secreta i de forma no legítima, no legal, d'esquena als 500 milions de ciutadans i ciutadanes que componem Europa", ha conclòs Moriche.

PP, CiU i UPyD blinden els privilegis fiscals del Vaticà

L'Església nazionalcatòlica mantindrà els seus privilegis tot i "la situació econòmica" que afirma la dreta és tan dura, ja que el PP no revisarà els beneficis fiscals de l'institució, com tampoc de la Casa Reial, malgrat les retallades en la resta de comptes públics, especialment l'educació i la sanitat. PP, CiU i UPyD -el vell franquisme del Movimiento- han evitat aquesta tarda aprovar una proposició no de llei del grup de l'Esquerra Plural instant al PP a modificar aquest privilegi de què gaudeix el propietari immobiliari més gran d'Espanya, França, Itàlia o Portugal: el Vaticà. Foto: Els diputats de l'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA) Joan Josep Nuet i Joan Coscubiela.

La proposta, que finalment va ser consensuada pel grup proponent i per PSOE, ERC i Amaiur, contemplava la fixació d'un calendari "amb un termini d'adaptació" per a la "completa" autofinançament de l'Església. A la pràctica això significaria la "homologació" de la institució catòlica pel que fa a les exempcions de les que gaudeix en l'Impost de Béns Immobles (IBI), la revisió de l'assignació tributària a través de la casella de la declaració de la renda i la retallada en un 20% de la partida a l'Església en l'IRPF en els Pressupostos de l'Estat.

Joan Josep Nuet, diputat d'EUiA ha defensat que el debat que ha tingut lloc a la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, s'hagi celebrat "en un moment de crisi", i ha recalcat la necessitat que en aquest context, l'Església, "una de les grans propietàries d'immobles" a Espanya, vostè mateix esforços.

Encara que amb diverses matisacions per destacar el caràcter "social" de moltes de les accions de l'Església, la iniciativa Nuet ha comptat amb el suport dels portaveus de PSOE, Amaiur i ERC en l'esmentada comissió, José Ignacio Sánchez Amor, Rafa Larreina i Alfred Bosch respectivament. Els socialistes, que no van modificar el model de finançament actual mentre governaven, sí van introduir en el seu 38 Congrés, que es va celebrar al febrer, la possibilitat de revisar els acords de l'Estat amb el Vaticà.

Lara i Ziegler presenten al Congrés una iniciativa d'IU per lluitar contra la fam

El coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha presentat avui al Congrés, al costat de l'analista de política internacional i vicepresident del Consell Assessor del Consell de Drets Humans de l'ONU, Jean Ziegler (foto), una iniciativa parlamentària per lluitar contra la fam al món. L'iniciativa, entre d'altres qüestions, es planteja instar el Govern a impulsar una "regulació adequada per posar fi als paradisos fiscals i perseguir l'evasió fiscal" i promoure la "implantació d'un impost a les transaccions financeres internacionals (ITF)".

Jean Ziegler, vicepresident del Consell Assessor del Consell de Drets Humans de l'ONU i un dels majors experts mundials contra la fam qualifica la proposta d'IU com una "iniciativa històrica pels parlaments europeus"

Respecte d'això, en la roda de premsa conjunta amb Lara, Ziegler ha qualificat la proposició no de llei d'IU "d'iniciativa històrica per als parlaments europeus", i alhora ha indicat que s'ha de posar fre a l'especulació alimentària existent perquè "la fam té un cert parentiu amb el crim organitzat".

Cayo Lara va agrair la presència al Congrés de Ziegler, un dels majors experts en la lluita contra la fam al món, i va explicar succintament la iniciativa, destacant que "el control públic i democràtic del Banc Central Europeu (BCE) és cada vegada més necessari", entre altres raons perquè ha de tenir la responsabilitat de donar suport al desenvolupament, la inversió i l'ocupació, i no exclusivament l'estabilitat i el control de preus.

El coordinador federal d'IU va assenyalar especialment l'intent perquè s'implanti aquest llargament perseguit impost a les transaccions financeres internacionals, que és una "eina de regulació, de redistribució i, si escau, de sanció contra els mercats financers", el paper seria la recerca de la justícia econòmica global a través de la seva funció reguladora de l'activitat econòmica i redistributiva de recursos.

Ziegler, que va ser relator especial de l'ONU entre 2001 i 2008 per al dret a l'alimentació, va denunciar que precisament aquest dret és el "més constantment violat al món" i va alertar, a més, del risc que alguns països desenvolupats, entre ells Espanya, acabi "considerant normal" que una part de la seva infància estigui mal nodrida.

De fet, va jutjar un "escàndol intolerable" que hi hagi a Espanya més de dos milions de nens en risc de malnutrició, una mica del que va responsabilitzar "als governs, perquè no existeix causa meteorològica o d'altre tipus que expliqui l'escassetat d'aliments" per una part de la població en un país amb la renda per càpita d'Espanya.

La fam al món és una "massacre quotidiana", va denunciar, sense cap dubte "l'escàndol del nostre segle", perquè l'agricultura actual podria alimentar 12.000 milions de persones, el doble de la població mundial. "Cada nen que mor de fam és un nen assassinat", va sentenciar.

Totes aquestes xifres el va portar a Ziegler a dir que "el sistema vigent al món és caníbal", regit per una "violència estructural" i una especulació amb el preu dels aliments bàsics que mata de fam a una part de la població.

Precisament l'iniciativa d'Esquerra Unida denuncia les morts per inanició, entre 50.000 i 100.000 segons Oxfam i Save the Children, que es van registrar el 2011 a la Banya d'Àfrica, on vuit milions de persones segueixen rebent atenció humanitària, i els 15 milions en risc greu d'inseguretat alimentària a la regió del Sahel.

La situació s'agreuja per les retallades en ajuda al desenvolupament que s'estan aplicant als països avançats que pateixen la crisi econòmica "conseqüència de les polítiques neoliberals aplicades pels governs i els organismes internacionals". Davant d'això, IU reivindica el dret a la sobirania alimentària, a accedir a la terra, a les llavors, l'aigua i als crèdits necessaris, mitjançant una reforma agrària a Europa extensible als altres continents.

La proposició no de llei a la que van fer referència tant Cayo Lara com Jean Ziegler també insisteix en desenvolupar les polítiques necessàries per aconseguir els Objectius del Mil·lenni, en concret perquè Espanya augmenti la seva ajuda al desenvolupament fins arribar al 0,7% de la renda nacional bàsica en 2015.

Moscou exigeix ​​a l'oposició siriana respectar l'alto el foc i el pla de pau de Kofi Annan

L'oposició a Síria ha de respectar l'alto el foc i el pla de pau de l'enviat especial de l'ONU, Kofi Annan, però segueix violant les resolucions del Consell de Seguretat, ha declarat avui el ministre rus d'Afers Estrangers, Serguei Lavrov, en referència a els actes terroristes i atacs amb la participació de l'anomenat Exèrcit Lliure de Síria i de diferents grups armats vinculats amb Al-Qaida i finançats des de l'exterior per l'OTAN, Qatar i Aràbia Saudí.

"El seu objectiu (de l'oposició) consisteix a frustrar el pla d'Annan, aprovat per una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que també crida al Govern sirià ia l'oposició a cessar la violència", ha apuntat Lavrov.

"No es pot exigir al Govern sirià respectar l'alto el foc i alhora estar instigant a l'oposició perquè continuï amb les provocacions armades", va manifestar el ministre rus.

Des de fa un any, Síria és escenari d'enfrontaments armats entre les forces lleials al president Bashar Assad i l'oposició que van causar més de 9.000 morts, segons estimacions de l'ONU. Per la seva banda, les autoritats reporten més de 2.500 morts entre militars i agents de l'ordre públic i almenys 3.200 morts entre la població civil.

A mitjan abril, un grup de 300 observadors internacionals va arribar a Síria per controlar l'alto el foc i el compliment del pla de pau de l'enviat especial de l'ONU i la Lliga Àrab, Kofi Annan.

Lavrov també va advertir que el conflicte sirià pot estendre a Líban


"Hi ha un perill real de que el conflicte sirià es pugui estendre a Líban, i llavors les coses poden acabar molt malament en aquest país a causa de la seva història i la composició ètnica i religiosa de la població", ha apuntat.

Moscou ja va expressar la seva preocupació per la creixent tensió interna al Líban i va demanar mostrar moderació a les seves autoritats. També les va cridar a actuar en el marc de la Llei i prendre mesures necessàries per recuperar la normalitat al país.

LaCaixaEsMordor: Imatges censurades


La televisió 'pública' catalana, Tv3 -al servei dels amos de CiU i PP-, cedint a les pressions de La Caixa, no vol que vegis com cada dia, des del 15 de maig passat, centenars de persones s'apleguen davant les oficines centrals de CaixaBank -La Caixa-, a Barcelona, per protestar contra el rescat de la banca amb diners públics, els continus desnonaments que deixen milers de ciutadans i ciutadanes sense sostre, l'amenaça del "corralito", l'estafa de les "preferents" o la negativa del govern i de les mateixes entitats financeres a posar en pràctica la dació en pagament retroactiva. Un reportatge d'Oscar Martínez. Twitter: @racos1871

El Parlament Europeu recolza la taxa a les transaccions financeres


El ple de l'Eurocambra ha aprovat avui per àmplia majoria -487 vots a favor, 152 en contra i 46 abstencions- una resolució que demana crear d'una taxa per a les transaccions financeres que gravi el major nombre d'operacions possibles i no només les que recollia la proposta de la Comissió Europea. Els eurodiputats estan a favor d'introduir el gravamen tot i que alguns països reticents (com Suècia, Gran Bretanya, Xipre o Malta) no ho apliquin als seus països.

Segons les estimacions recollides en la resolució, de la qual ha estat ponent la socialdemòcrata grega Anni Podimata, la taxa de transaccions financeres pot generar recursos propis per a la UE i els Estats membres de fins a 60.000 milions d'euros.

La ponent ha defensat que l'impost sobre transaccions financeres "és una part integral de la sortida de la crisi" i "proporcionarà una distribució més justa del pes de la crisi". A més, "no comportarà la sortida de capital de la UE perquè els costos serien majors de pagar la taxa".

L'Eurocambra recomana introduir millores en el disseny de la taxa per garantir que s'apliqui a més inversors i evitar l'evasió fiscal. Així, rclama que les institucions financeres amb seu fora de la UE paguin l'impost si duen a terme operacions amb valors emesos a la UE.

Per exemple, les accions de Siemens, emeses a Alemanya i comercialitzades entre una institució de Hong Kong i una altra dels Estats Units serien sotmeses a la taxa. La proposta original de la Comissió no preveia el pagament de l'impost per a una transacció d'aquest tipus, ja que només afectava a institucions amb seu a Europa.

Els diputats demanen que l'evasió de la taxa resulti més cara que pagar-la. Per això, suggereixen vincular la propietat de valors amb el pagament de l'impost. Si d'alguna manera l'amo evadeix el pagament de la taxa, no tindrà la seguretat de ser el propietari legal del valor. Com que els nivells impositius seran baixos, s'espera que els inversors prefereixin abonar la taxa abans de córrer el risc de evadir.

Si no és possible establir l'impost a tota la UE, la resolució preveu que s'incrementi la cooperació entre països. No obstant això, també reconeix que la introducció de la taxa en un nombre molt limitat d'estats membres podria provocar danys al mercat únic, de manera que el Parlament demana mesures per evitar aquesta situació.

Un jutge envia a presó als quatre Mossos indultats pel PP

L'Audiència de Barcelona ha obligat a quatre mossos d'esquadra condemnats per torturar un detingut (foto) a complir els dos anys de presó en què va quedar la seva condemna inicial de més de sis anys, després que el Govern del PP -d'acord amb CiU- els concedís un indult parcial. En sengles actuacions, que no es pot recórrer, la secció novena de l'Audiència estima que, encara que els quatre agents condemnats no tenen antecedents, existeixen "raons de prevenció general i especial, de perillositat criminal, de repulsa i alarma social" que justifiquen el seu ingrés a la presó per complir la pena, encara que no superi els dos anys.

Els quatre agents, acusats de torturar el juliol de 2006 a un detingut a qui van confondre amb un delinqüent, van ser condemnats per l'Audiència de Barcelona a sis anys i set mesos de presó, però el Tribunal Suprem els va rebaixar un any i deu mesos la pena i posteriorment es van beneficiar d'un indult parcial del PP, que va rebaixar la seva condemna a dos anys de presó ia una inhabilitació de suspensió d'ocupació o càrrec públic de dos anys.

Pistola a la boca

Els fets es remunten a juliol de 2006 quan quatre Mossos vestits de paisà van detenir el ciutadà romanès Lucien P. a la sortida de casa: li van posar la traveta, el van tirar a terra i el van colpejar. Els agents investigaven un atracament la víctima va identificar amb "bastants dubtes al detingut".

Els agents van introduir el detingut en un vehicle policial i, durant el trasllat a la comissaria, un dels processats li va ficar a la boca la pistola que portava, amenaçant amb tirar-lo "per un barranc" si no reconeixia els fets que se li imputaven.

Els agents van seguir copejant a Lucien P. a l'aparcament de la comissaria de les Corts, desoint els seus advertiments que podia morir per ser hemofílic, fins que un altre mosso-no identificat-els va dir que paressin, que havia càmeres de gravació. Posteriorment es va demostrar que el detingut no tenia res a veure amb els fets que se li imputaven.

Grècia: Els feixistes d'Alba Daurada ataquen immigrants

Uns 400 membres del partit feixista Alba Daurada van intentar trencar el setge de la policia al voltant d'una fàbrica tèxtil abandonada, on sobreviuen centenars d'immigrants indocumentats, amb l'excusa que un ciutadà grec suposadament va ser apunyalat per un afganès. Almenys vuit policies van resultar ferits i diversos automòbils van ser cremats en la nit de dimarts a dimecres, durant els disturbis dels nazis que es van enfrontar amb la policia, a la ciutat portuària de Patras, al Peloponès occidental grec.

Els feixistes van llançar còctels Molotov contra la policia, que va emprar gas lacrimogen. Com a mínim cinc van ser arrestats i més de 20 detinguts. Al matí es va normalitzar la situació. El partit feixista Alba Daurada va obtenir gairebé el 7% dels vots en els comicis del 6 de maig a Grècia. A més de la greu crisi financera, Grècia s'enfronta a una onada migratòria imparable de refugiats, que els conflictes atiats per l'OTAN al nord d'Àfrica i Orient Mitjà han multiplicat.

En els primers tres mesos de 2012 més de 18.700 immigrants van ser atacats per fascstas al país, gairebé 4.000 de l'Afganistan. En els darrers danys s'han registrat atacs a més de 230.000 immigrants indocumentats. Al país viuen més d'un milió d'immigrants, d'una població total d'uns 11,5 milions de persones.

Ocupats els rectorats de l'UAB i l'UdG

Un grup d'estudiants i membres del comitè d'empresa han ocupat una sala del rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la de Girona, amb l'intenció d'evitar que tiri endavant l'acomiadament de dos-cents professors. L'ocupació no ha permès de fer la reunió de personal. Els universitaris protesten també pels expedients d'expulsió que han rebut quatre estudiants en relació a la festa major del campus, segons que denuncien, poc abans de les eleccions al rectorat, que es faran demà.

No és l'única protesta universitària d'avui. L'endemà de la vaga en l'ensenyament, estudiants de la Universitat de Girona (UdG) n'han ocupat el rectorat com a mesura de protesta contra les retallades.

El grup d'estudiants de l'UdG ha barrat l'accés al rectorat amb contenidors i tanques a hora del matí i han impedit l'entrada del personal. Amb aquesta posició de força exigeixen que la universitat es planti contra les retallades. Alguns d'ells han passat la nit a l'edifici, i diuen que mantindran la tancada de manera indefinida fins que la universitat no s'avingui a aplicar uns mínims per plantar-se contra els ajustos, com ara fent insubmissió a les retallades o congelant de taxes. Ara representants de l'institució miren de negociar amb els estudiants perquè obrin les portes del rectorat.

La ciutadania contra Rodrigo Rato i els espoliadors de la banca

El 15-M inicia una campanya de col·laboració i investigació ciutadana per denunciar i portar als tribunals i a la presó als responsables de la crisi, tal i com va fer Islàndia. El primer de la llarga llista de corruptes és Rodrigo Rato, expresident de Bankia i Caja Madrid, rescatades amb diners de l’erari públic dels que ell i els seus s'han emportat un suculent botí.

Per això s’ha engegat la iniciativa #15MpaRato, que pretén recopilar informació i dades que els ciutadans aportin sobre Rodrigo Rato, i que puguin ser tramitades judicialment, per tal de portar-lo davant la justícia en un termini màxim de cinc anys. La informació serà evaluada per un grup de periodistes independents a través del portal Minileaks, una iniciativa popular per denunciar corruptel·les i màfies vàries arreu del món.

Rato, l’expresident de la rescatada Bankia, no és l’únic contra qui es dirigeix aquesta campanya, sinó tan sols el primer d’una llista que passa per Aznar, Botín o Zapatero. 15MpaRato assegura que es mantindrà sempre la legalitat pel que fa al dret a la intimitat del propi Rato i dels futurs objectius i, a més a més, assegura que es mantindrà l’anonimat dels ciutadans que aportin informacions. La iniciativa ha obtingut una molt bona resposta a les xarxes socials i el hashtag #15MpaRato ha arribat a trending topic mundial i espanyol.

Rajoy disposat a robar més diners públics per donar-los al culpable de la crisi-estafa Rato

Última hora: Rajoy cessa a Rato pel forat de Bankia i per injectar-ne diners públics un altre cop. Bankia és presidit pel ministre d'Aznar, cap de Caja Madrid i dirigent màxim expulsat del FMI Rodrigo Rato, i suma les antigues caixes madrilenya i valenciana, espoliades i desfalcades pels polítics del PP arreu l'estat. El canal d'economia d'EUA Bloomberg i el FMI ja el van denunciar com a culpable, especulador i comptable fraudulent que va causar la bombolla immobiliària amb els seus socis de la dreta nazionalcatòlica espanyola.

Ara volen seguir robant amb l'impunitat que els hi dóna la dictadura feixista. Bankia rebrà entre 7.000 milions i 10.000 milions d'euros a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), una quantitat similar a la de la retallada en sanitat i educació anunciada pel govern del PP fa ben poc.

Més sobre el robatori organitzat d’Aigües Ter-Llobregat per la màfia de CiU-PP


Sabien que la tarifa d’aigua que paguem els barcelonins és il·legal? Sabien que hi ha una sentència judicial que dictamina que el servei que presta AGBAR (Aigües de Barcelona) és una actuació il·legítima? Sabien que no hi ha cap document que avui reguli com es regeix el servei d’aigua a Barcelona? El Govern de la Generalitat ha anunciat la tercera tongada de retallades. En aquesta ocasió ja s’ha fet públic que una de les empreses afectades serà Aigües Ter–Llobregat (ATL), considerada la segona millor empresa pública del món en aigües el 2010 i contra la privatització de la qual ja s’han manifestat obertament 9 municipis que representen més de 230.000 ciutadans i ciutadanes.

Des de la Plataforma Aigua és Vida "reiterem la nostra total oposició a la privatització d’aquesta empresa pels greus impactes socials, econòmics i ambientals que suposarà, i perquè implicarà una falsa solució a la situació actual. Per això instem als consistoris abastits per ATL (consistoris que han pagat les infraestructures per connectar-se a l'ATL, la gestió de les quals passarà ara a mans privades) a oposar-se a aquesta mesura aprovant la moció impulsada des d’Aigua és Vida i a fer sentir la seva veu; i a la ciutadania a mobilitzar-se i difondre la sortida en fals d’aquesta mesura.

"La Plataforma Aiguaésvida coorganitzem un taller dins l’espai Crisi Ecològica i estudiarem respostes i alternatives col·lectives per fer front a la situació d’il·legalitat i il·legitimitat que estem patint".



Col·laborar amb a la iniciativa i donar-hi recolzament és molt senzill. Només cal registrar-se al web “Delibera” i votar la proposta número 4: “Qui paga mana: acció d’obediència civil”.

L’Aigua és un Dret Humà i així ho va aprovar l’Assemblea General de les Nacions Unides el passat juliol de 2010, a més és un bé comú i un servei públic i no una mercaderia i s’ha de garantir l’accés universal a la ciutadania. Tot i així la realitat a Catalunya es ben diferent:

Sabies que la tarifa d’aigua que paguem les barcelonines és il·legal?

Sabies que hi ha una sentència judicial que dictamina que el servei que presta AGBAR (Aigües de Barcelona) és una actuació il·legítima?

Sabies que no hi ha cap document que avui reguli com es regeix el servei d’aigua a Barcelona?

Sabies que el Grup AGBAR està controlat des de 2010 per l’empresa francesa SUEZ amb el 75,74% de les accions?

Sabies que tot i així el PREU del subministrament a l’àrea de Barcelona ja S’HA INCREMENTAT UN 14% aproximadament en un any i mig i un 7% des del gener?

Sabies que aquesta situació s’està reproduint a molts municipis més de l’Àrea Metropolitana de Barcelona?

Sabies que AGBAR, l’any 2010 va repartir 90 milions d'€ en dividends entre els seus accionistes, va comprar la torre AGBAR per 160 milions d'€ i des d’aleshores ha acomiadat a més de 200 treballadors i treballadores?

AGBAR: Criteria Caixa i GDF Suez, la màfia de l'aigua


El 1975 es va constituir el Grup Agbar cobrint sectors econòmics tan diversos com l'abastament d'aigua potable, el sanejament o la construcció. Posteriorment es van expandir les seves activitats als camps d'assistència sanitària, inspecció tècnica de vehicles i recaptació de tributs.

El 2007, el grup va vendre Applus+, companyia espanyola d'inspecció i certificació amb operacions a Espanya i altres països europeus i americans, al grup de capital risc Carlyle de David Rubinstein (75%) i a un grup d'empresaris i caixes catalanes liderades per Caixa Catalunya governada llavors per Narcís Serra (25%).

Després d'una OPA conjunta el 2008, el grup francès Suez va passar a controlar el 56% d'Agbar i Criteria, el grup d'inversions de La Caixa, el 44% restant.

«Criteria es fa amb el 44,1% d'Agbar després de l'opa conjunta amb GDF Suez».

Criteria, el holding d'empreses participades de La Caixa, es va fer amb el 44,1% de la companyia de serveis Agbar el gener de 2008 després de l'opa conjunta llançada amb el grup francès Suez. Després d'aquesta opa, Suez era el primer accionista d'Agbar, amb el 56% de la societat, i Criteria el segon, amb el 44% del capital.

A la nota de premsa s'afirmava que "l'oferta pública d'adquisició formulada conjuntament per Criteria CaixaCorp, Hisusa, SuezEnvironnement i Suez Environnement Espanya (totes les Societats Oferents), sobre les accions no controlades d'Agbar, ha conclòs amb èxit" L'opa ha estat acceptada per un total de 50,2 milions d'accions, representatives del 33,55% del capital social d'Agbar, el que suposa el 77,06% del total d'accions a les que es va estendre efectivament l'oferta".

"Després de la liquidació de l'oferta, prevista pel proper dia 23 de gener, Criteria i Suez controlaran de forma conjunta el 90% del capital d'Agbar. Després de més de 15 anys d'associació, l'èxit de l'oferta permetrà als grups encapçalats per La Caixa i Suez consolidar el projecte empresarial d'Agbar, gestionant la companyia de forma conjunta i concertada, d'acord amb els criteris definits en l'actual pacte d'accionistes".

"La presa de control d'Agbar possibilitarà a Criteria CaixaCorp reforçar el seu model de gestió activa, basada en la participació en els seus òrgans de govern i influir de manera destacada en la presa de decisions, en el desenvolupament dels seus negocis i en l'articulació d'operacions corporatives, tot això amb l'objectiu final de generar un valor significatiu per als accionistes", assegura Criteria. Suez i Criteria reafirmen la seva intenció de mantenir Agbar com societat cotitzada, amb un capital flotant d'entorn del 30%, en un termini de dos anys (2010).

21 de maig de 2010: "Jordi Mercader, actual president d'Aigües de Barcelona (AGBAR) i vicepresident de La Caixa, presidirà Adeslas i, encara que no com executiu, lloc per al qual està destinat Tomàs Muniesa, tot el grup SegurCaixa, que aspira a ser el primer grup assegurador d'Espanya".

"Finalitza l'OPA d'exclusió d'AGBAR. Els francesos de Suez es queden amb el 75% i La Caixa amb entre el 15 i el 25%, posem el 20%. A partir d'aquí, el primer executiu d'AGBAR, Àngel Simón, es convertirà en president. Adeslas se segrega i s'unirà a SegurCaixa, amb Tomàs Muniesa com a primer executiu i Mercader com a president".

"Tothom sap de la proclivitat socialista de Mercader que va ser president de l'INI amb Felipe González, però a Catalunya els agrada aquest tipus de pactes trans-ideològics".

GDF SUEZ

GDF SUEZ és una companyia multinacional d'origen francès, dedicada a la provisió de serveis d'aigua corrent, electricitat i gas en diversos països del món. Fundada el 1997, com a resultat de la fusió de Lyonnaise des Eaux i la Compagnie universelle du canal maritime de Suez, rep el nom de la participació d'aquesta última en la construcció del canal de Suez al segle XIX. Avui obté beneficis de l'ordre dels 55.200 milions de dòlars a l'any (2004), i dóna feina a més de 160.000 persones.

Va ser de les propietàries de 'Aguas Argentinas', l'empresa resultant de la privatització d'Obres Sanitàries de la Nació, com concessionària dels serveis d'aigua corrent, i ha estat acusada repetides vegades d'incomplir els contractes, que li van donar la concessió unitària més gran del món.

S'estima que les inversions que ha realitzat en infraestructures no arriben a la meitat de l'import estipulat en el Pla de Millores i Expansió, i que el 88% dels residus de sanejament de Buenos Aires no rebien tractament adequat a causa d'això. El 2006, l'empresa va ser renacionalitzada.

Entre altres empreses, el grup SUEZ és propietari de l'empresa DEGREMONT, especialista en el tractament d'aigua (dessalació, depuració i potabilització), i del 75% de l'empresa multinacional Aigües de Barcelona (AGBAR).

Una funcionària del PP agredí els estudiants que ocuparen la conselleria


2 Vídeos: La cap de gabinet de Rafel Bosch (PP) agredeix un estudiant durant l'ocupació de la Conselleria per part de l'Assemblea de l'UIB. José Ramón Bauzá va rebre ahir dues noves escridassades del poble: primer a Pollença i després a Santa Margalida. La situació més tensa es visqué a Pollença, quan alguns manifestants copejaren els vidres del cotxe amb el nazi a dins. També li varen llançar ous i globus d'aigua i un objecte de plom.

Estudiants ocupen la Conselleria:


Noves escridassades a Bauzá, ahir a Santa Margalida i Pollença. Un ou i un objecte de plom varen ferir dos periodistes. A la vila li cantaren gloses

El cap de l'Executiu arribà a Pollença a les 19.30 hores. Prop de 300 persones, a les quals després se n'afegí un centenar més, l'esperaven. Portaven casseroles i pancartes ("Mare de Déu dels Àngels, assistiu-nos, que els PPirates són aquí"; "Bauzá, a Pollença tampoc no et volem", etc.) i cridaven contra el dirigent popular i a favor de la llengua. Una trentena d'agents de la Guàrdia Civil, part dels quals pertanyien a la Unitat de seguretat ciutadana (Ucsic), vigilaven que no s'hi registrassin incidents.

Quan el president va baixar del cotxe, li llançaren 8 o 9 ous, globus d'aigua i un objecte de plom, que pegà de rebot al genoll de Pere Bota, fotògraf del Grup Serra. Un ou ferí un càmera de la televisió autonòmica i, més tard, a una periodista d'un altre mitjà li estiraren els cabells.

El moment més tens arribà després de la reunió que Bauzá mantingué amb el comitè local del Partit Popular, a l'hora de partir. Una vintena de concentrats esquivaren el cordó policial i s'assegueren damunt l'asfalt, als dos carrers per on la comitiva podia sortir. El bloqueig funcionà i els dos cotxes estigueren prop de cinc minuts per partir. Intentaven avançar, arrancant i parant. En aquell moment, alguns concentrats copejaren els vidres dels vehicles i els estamenejaren. Finalment, la Guàrdia Civil aconseguí desallotjar els joves -amb algunes empentes- i la comitiva partí. Els manifestants, però, continuaren la protesta, tornaren a la seu del PP i s'assegueren davant per mostrar indignació contra l'actuació policial.

"N'han de venir de casta"

A Santa Margalida, una gran pancarta amb la frase "De porcs i de senyors, n'han de venir de casta" donava la ‘benvinguda' al president del Govern. Darrere, al voltant de 200 persones cridaven proclames a favor de la llengua pròpia i contra les retallades. També cantaven gloses. De fet, el matí, algú va repartir un full amb gloses fetes a partir de la coneguda tonada de Sor Tomasseta.

A Santa Margalida no es va viure tanta de tensió. El desplegament policíac fou també enorme. Fins i tot es desallotjà la plaça de la Vila (el PP té la seu en un bar de la plaça, el mateix on la té la penya del Madrid). El perímetre de seguretat era gran, de manera que els qui protestaven sols arribaren a veure el cap de l'Executiu des de 30 metres de distància. No li llançaren ous ni altres objectes. Bauzá visitarà dijous Artà i ja es munta una altra casserolada.

La RAH es reafirma en l'apologia del feixisme i la falsificació històrica

La Real Acadèmia de la Història (RAH) ha decidit que el Diccionari biogràfic espanyol mantingui l'apologia nazi el criminal dictador i titella de la monarquia Francisco Franco amb la falsedat amb què va ser descrit pel feixista Luis Suárez, ex alt càrrec franquista i membre de la Fundació Francisco Franco. En contra del que es va filtrar des de la pròpia institució fa dies, no hi haurà doble versió de cap personatge. La informació de l'Acadèmia és ara inequívoca: "No hi haurà biografies alternatives a les ja publicades en el Diccionari biogràfic". És a dir, que s'han gastat 7 milions d'euros en una col·lecció repugnant de paper higiènic de luxe. Foto: Dos impotents i castrats botxins a sou del capital i la monarquia.

La RAH va explicar ahir que l'addenda que s'editarà en finalitzar la impressió de l'obra (50 volums) contemplarà únicament "referències creuades, en els casos en què es consideri pertinent, per ampliar i enriquir el contingut de determinades biografies". També hi haurà "alguna redacció complementària, sempre amb l'anuència dels autors". Aquesta informació també va ser transmesa als acadèmics que van acudir a la junta del passat divendres 18, on es va anunciar que es remetrien al Ministeri d'Educació, Cultura i Esports i al Congrés les conclusions de la comissió encarregada de revisar i proposar correccions a l'obra.

La addenda contindrà una fe d'errades amb errors cronològics o de denominació, un "recordatori amb les denominacions homologades en les biografies relacionades amb la Guerra Civil", notes crítiques per aclarir conceptes o expressions i informació bibliogràfica important, segons la banda de col · locats feixistes.

Després la xafogor i la indignació que van suscitar algunes ressenyes dels primers 25 toms (una minoria entre 43.000 entrades, però significatives per tractar de protagonistes de les dècades més convulses del segle XX), es va constituir una comissió-la composició ha canviat al llarg de l'any al gust del fascio ppro-per buscar una sortida. Amb aquesta comissió no només es tractava de calmar el torrent de crítiques, sinó de donar resposta a una iniciativa parlamentària que tancava l'aixeta econòmic per al Diccionari, que havia rebut 6,4 milions d'euros de fons públics (d'Educació i Indústria).

Al juliol el Congrés va ordenar la congelació de la subvenció anual per a l'obra, decidida per una majoria de diputats, amb el rebuig del PP. Les seves senyories van condicionar la reactivació de l'ajuda pública a la revisió i correcció de les fallades del Diccionari, on coexisteixen les ressenyes impecables amb els errors històrics, l'oberta adulació propagandista de gentussa corrupta com Esperanza Aguirre (que és retratada com un ésser providencial pel llepaculs de torn), la chapucería (algunes biografies estan signades per una web o institució) i el biaix franquista i neonazi començant pel traïdor, genocida i assassí Franco i seguint per altres militars traïdors a la República i venuts a la monarquia que va assassinar un milió d'espanyols per recuperar el seu mas i els seus lladronicis al Alçament Nazionalcatólico.

Sense tenir notícia de possibles revisions o correccions, el fascio corrupte ppro de la màfia Rajoy va decidir celebrar el primer aniversari de la publicació dels primers toms amb un regal inesperat: la inclusió en els pressupostos generals de 2012 de 193.300 euros per contribuir a l'empenta final de la col.lecció.

"S'han burlat dels parlamentaris. Una proposició no de llei no suposa una obligació legal, però sí política. Donar la subvenció sense haver fet la revisió no és il · legal, però sí irregular i mereix una reprovació política clara ", assenyala Mario Bedera, portaveu socialista a la comissió d'Educació del Congrés.

Com a mínim tres partits de l'oposició (PSOE, Esquerra Plural i Esquerra Republicana) han reclamat l'informe de la comissió i, en algun cas, han demanat la compareixença del ministre José Ignacio Wert. Tampoc dins de l'Acadèmia sobra la informació. Diferents acadèmics asseguren que no han vist l'informe, del qual es va adonar vagament en l'última junta d'abril.

Al final ha hagut de passar un any perquè tot segueixi gairebé igual. La supervisió de la comissió ha facilitat la correcció de biografies dels toms inèdits-algunes ressenyes van ser encarregades de nou, com la del general Miaja-, però en la versió impresa poc canviarà, en vista del que s'havia anunciat ara per la RAH. A la línia, que es desenvoluparà després de la publicació dels 50 toms, "es recolliran les dades que es publiquen en l'addenda", segons el club immoral de feixistes.

Amb un 72% de discapacitat el jutjat la desnona per Bankia

Na Maria Isabel viu en un pis adaptat a la seva discapacitat -del 72% que li impedeix caminar sense crosses- a Figueres des del 1998. Va contractar una hipoteca amb el seu marit aleshores, de qui es va separar però l'any 2006. Després de separar-se i que ningú els comprés l'immoble, va contractar una segona hipoteca amb Bancaja -ara Bankia- per comprar la part al seu anterior company. Diu que va començar pagant 600 euros però que ara havien arribar als 900. Treballa a l'ONCE: "Per circumstàncies, estic cobrant al voltant dels 1.200 euros i la meva parella està a l'atur. Era pagar o menjar".

Des del desembre que no abona les quotes i aquest mes li han fet arribar l'execució hipotecària i l'han informat que ha de pagar aproximadament 120.000 euros -uns 35.000 més en concepte d'interessos.

"Des del banc m'han explicat que tinc un termini de deu dies -en un principi era el 24 de maig però ara s'ha allargat fins a l'11 de juny- per pagar sinó la casa sortirà a subhasta per 135.000 euros. I si ningú la compra, que és el més probable, el banc se la quedarà per un 60% del valor. És a dir que encara hauré de pagar 50.000 o 60.000 euros. Endeutada de per vida i sense casa", explica la Maria Isabel. Reconeix que el procés està molt avançat i que encara no té advocat.

"He demanat que se me n'assigni un d'ofici perquè no puc pagar-ne cap més però encara no m'han respost", insisteix. Segons fonts consultades, el procés quedarà aturat fins que el Col·legi li respongui i li atorgui un lletrat o no. També s'ha posat en contacte amb la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que tot just s'està constituint a la ciutat.

Vol que l'ajudin a gestionar un procés que, diu, ha intentat negociar amb el banc sense èxit. "Sé que hi ha molts casos com el meu però cal fer alguna cosa. No pot ser que haguem de marxar de casa i seguir pagant. Tampoc pot ser que un banc, Bankia, al qual s'injecten diners públics faci això", insisteix. Per això, ella demana que se li concedeixi la dació en pagament. És a dir, entregar el pis i solucionar el deute amb l'entitat. "Almenys que em deixin buscar algun lloc que pugui pagar adaptat a les meves necessitats especials o que em deixin quedar-me a viure aquí pagant un lloguer o com vulguin però que no em facin fora perquè no tinc on anar", assegura.

D'altres casos a la ciutat

Figueres va registrar a finals de l'any passat el primer cas de dació en pagament de la demarcació amb el cas d'una parella, també amb diferents graus d'invalidesa. Precisament, la dona, Loli Garcia, es troba ara al capdavant de la plataforma que es vol constituir a Figueres. Explica que el seu cas no va arribar tan lluny com el de la Maria Isabel. "Nosaltres vam negociar-ho amb el banc des del primer mes que no vam poder fer front a les quotes, no ens van arribar a informar de l'execució hipotecària", explica. Ara, però, estudiaran el seu cas.

D'altra banda, el jutge també va acceptar l'entrega d'un pis per saldar el deute a través d'un recurs interposat per Casellas Advocats fa unes setmanes. En el seu cas, el clients van denunciar l'entitat bancària perquè un cop portada a terme l'execució hipotecària, li demanava que seguis pagant una part del deute.

EUPV i Iniciativa critiquen els dos tipus de justícia, una pels ciutadans i d'altre pels poderosos

Referint-se a la notícia que l’Audiència Provincial ha tornat el cas de Carlos Fabra al jutjat de Nules en retirar-li l’acusació de suborn, la diputada d’Esquerra Unida, Marina Albiol, ha assegurat que ja portem “vuit anys amb el cas Fabra damunt la taula, i pareix que en lloc d’avançar anem cap enrere”, i critica que pareix que hi ha dos tipus de justícia, “una implacable per als ciutadans i ciutadanes d'a peu, i una altra ben diferent per als poderosos”. Iniciativa veu molt greu el darrer baló d’oxigen donat per l’Audiència Provincial a Carlos Fabra. Mulet afirma que "el més preocupant de tot és que era d’esperar una eixida d’aquestes”.

Per Albiol (EUPV): "Aquest pas enrere en el cas Fabra és la prova d’a on arriben els tentacles del senyor Carlos Fabra, amb tot el respecte al poder judicial que vuit anys després tornem a estar com al principi, el que és ja una presa de pèl”.

Mulet afirma que el més preocupant de tot és que era d’esperar una eixida d’aquestes

El coordinador d’Iniciativa a les comarques de Castelló, Carles Mulet, ha afirmat que el darrer baló d’oxigen que l’Audiència Provincial li ha donat al president provincial del PP, Carlos Fabra, és greu, però "encara és més greu perquè era previsible i era el pas que tothom esperava".

Segons Mulet “tot i ser qüestionable si ha hagut “suborn” a l’entendre que les actuacions de Fabra per intermediar entre els Ministeris i els “seus clients” en la trama de Naranjax, aprofitant-se del poder i rellevància que li donava el càrrec i de les complicacions formals -o si els delictes de tràfic d’influències i delictes fiscals han de tindre un altra via judicial-, a aquestes altures del cas, nou anys després, sols fa provocar hilaritat, també desconcert i una profunda desil·lusió i desconfiança en la justícia a molts ciutadans, ja que el cas ha tingut i té suficient transcendència com per haver-se resolt fa anys”.

Per a Mulet: “les amistats de Fabra, primer amb l’inefable Fiscal en Cap Javier Arias i ara el propi president de l’Audiència Provincial, qui s’apunta com a responsable de que el cas torne de nou al Jutjats de Nules i s’anule la celebració del Judici Previst, Carlos Domínguez, sabíem era la peça clau on Carlos Fabra es jugava bona part de la seua sort. I no l'ha defraudat el seu amic, s’ha agarrat a un resquici i ha pegat un gir al cas, per eternitzar-li un poc més, i guanyar temps, que serà preciós de nou per als interessos de Carlos Fabra, un cop el PP es desfaça del Fiscal en Cap de Castelló, Javier Carceller”.

El portaveu d’Iniciativa ha qüestionat que durant 8 anys de Govern del PSOE no s’haja fet un màxim esforç primer per desbloquejar la vergonyosa situació dels Jutjats de Nules, on els jutges i Fiscals fugien a la desesperada, o en la pròpia Audiència Provincial, un organ tant qüestionat, i ara, amb suficients motius”.

Mulet ha reiterat que a banda de les tretes i estratagemes de Fabra, aquest sempre ha jugat a buscar els errors de forma, i la prescripció dels delictes, i mai la innocència perquè aquesta era impossible”.

Alexis Tsipras a Berlín: "Tots tenim el deure de prevenir una catàstrofe"

Carismàtic, eloqüent i desafiant, el líder de Syriza, l'Esquerra de Grècia, Alexis Tsipras, ha visitat Berlín el dimarts per portar el missatge de que rebutjarà l'austeritat si guanya les eleccions del 17 de juny, i que ningú, ni fins i tot la poderosa Alemanya, té dret a expulsar Grècia de l'euro. Alexis Tsipras, el líder d'esquerra que podria ser la de tot Europa contra el rescat, si guanya les eleccions gregues el 17 de juny, ha anat a Berlín per dir que els alemanys no són propietaris de la zona euro, i que posaran en perill a tota la zona si insisteixen en l'austeritat rigorosa del seu país, colpejada per la recessió. Foto: Alexis Tsipras compareix al costat dels líders de Die Linke -L'Esquerra-, Gregor Gysi i Klaus Ernst a Berlín.

El líder de 37 anys d'edat, de Syriza, va ocupar el segon lloc en l'elecció del 6 de maig i s'espera que sigui la principal força política en la propera votació, va reiterar la seva determinació d'abandonar les retallades pressupostàries radicals que van ser imposades a Grècia a canvi de l'ajuda internacional mentre que alguns líders de l'UE, i els polítics alemanys en particular com Martin Schultz (SPD) des del Parlament de Brusel.les, han advertit que podrien obligar a Grècia a sortir de l'euro.

Tsiras ha visitat París el dilluns, on s'entrevistà amb Jean-Luc Melenchon del Front de Gauche (partit aliat al Partit de l'Esquerra Europea -PEE-, amb Die Linke, EUiA, IU...) com a part d'una gira per convèncer una escèptica opinió pública europea de que Syriza no s'entesta a arruïnar l'euro. A Berlín, la recepció va ser organitzada per L'Esquerra (Die Linke) d'Alemanya, que ha acordat un programa de sis punts amb Syriza cridant a posar fi a l'austeritat, posar impostos sobre els bancs i els rics, i les mesures d'estímul econòmiques.

Tot plegat forma part d'un projecte de creació d'un Front d'esquerres a nivell europeu que reuneixi totes les forces progresistes contra el neoliberalisme plantejant una alternativa comuna per a tots el pobles de l'UE contra el capitalisme.

Tsipras no ha aconseguit una audiència amb la cancellera Angela Merkel. Però el seu missatge a la CDU, a través de més de 200 periodistes, i en un edifici a tan sols uns pocs centenars de metres de la Cancelleria, va ser fort i clar. No té cap intenció de "fer xantatge" al poble alemany, va dir. Però llavors va semblar fer precisament això, dient que els termes del rescat hauran de ser renegociats, o en cas contrari: "Només hi ha un camí per a Europa: la implementació de la nostra estratègia", afirmà en grec a través d'un intèrpret. "La senyora Merkel va dir fa poc -i estic d'acord amb ella- que si un país surt de la zona euro, l'endemà els mercats financers es busquen altres països per desallotjar i hi ha països que tenen dèficits molt més grans que Grècia, com Itàlia amb € 2 bilions en deutes".

Afirma que el seu partit havia de sortir amb un pla de contingència per fer front a la "catàstrofe" d'una sortida grega de la moneda única. No obstant això, ha afegit que ell s'ha compromès a impedir que això passi.

"Amb austeritat, Grècia aviat necessitarà un tercer pla de rescat"


"Tots tenim el deure de prevenir una catàstrofe", va dir. "La possibilitat de la dissolució de la zona euro no és una tempesta temporal, seria un esdeveniment històric, molt negatiu per al món sencer".

"Si Syriza guanya les eleccions el 17 de juny, no vol dir que anem a abandonar l'euro, per contra, això ofereix una gran oportunitat per a nosaltres per salvar l'euro. Si continua l'austeritat, Grècia necessitarà un tercer rescat en uns pocs mesos, i una reestructuració del deute, i també podria fer complir la tornada a la moneda nacional".

"Estem proposant una manera de salvar l'euro. La nostra proposta electoral és d'una eventual oferta de la perspectiva de l'estabilització d'Europa, no causar més inestabilitat com es temia", ha afegit Tsipras.

Oficialment, els governs de la zona euro diuen que no estem parlant d'una sortida grega de la zona. Però és una història diferent a porta tancada. La reunió de ministres de Finances a Brussel·les la setmana passada va amenaçar de desallotjar Grècia en cas que trenqui els acords de reforma.

El ministre de Finances neoliberal alemany, Wolfgang Schäuble, la setmana passada va descartar una renegociació dels termes estrictes del rescat de 130.000 milions d'€ per Grècia. "Els grecs no poden tenir el seu pastís i menjar-se'l també", va dir Schäuble, a la ràdio alemanya. "No hi ha manera còmoda de resoldre els problemes de Grècia. Grècia, si vol romandre a la zona euro - i tots ho volem- llavors aquest és el camí que pot ajudar a Grècia", va dir, referint-se a les contínues reformes i mesures d'austeritat relacionades amb el pla de rescat.

No obstant això, Alemanya està cada vegada més aïllada amb la seva postura des que el socialista François Hollande va guanyar les eleccions presidencials franceses d'aquest mes. Hollande vol un major èmfasi en les mesures de creixement i la setmana passada va fer comentaris sobre Grècia, que semblava oposar-se a la posició d'Alemanya. "Estimo el patiment que el poble grec està passant avui", va dir Hollande en una conferència de premsa a Berlín el 15 de maig després de la seva primera reunió amb Merkel. "Els grecs han de saber que arribarem a ells a través de mesures per donar suport al creixement que els permeti romandre a la zona de l'euro".

Hollande també ha dit que proposarà la introducció de bons en euros emesos de forma conjunta -un tabú per a Merkel- en una cimera informal de l'UE a Brussel·les el dimecres. El primer ministre italià, Mario Monti, s'espera que el recolzi.

'Grans esperances en l'eix franco-alemany'

Tsipras va dir que la por de les conseqüències d'una sortida de l'euro grec podria impulsar Europa a reconsiderar la seva posició en l'austeritat. "Desitgem i esperem que la gent pugui prendre consciència dels seus errors i fer canvis", va dir. "Per descomptat que tenim grans esperances i expectatives pel que fa a aquesta ruptura de l'eix franco-alemany que va seguir a la derrota de Nicolas Sarkozy a les eleccions franceses.

"Problemes que l'esquerra havia formulat des de fa molt temps s'està discutint actualment a nivell del G-8, com els bons en euros i préstecs directes del Banc Central Europeu", diu Tsipras, referint-se a la reunió de dissabte del grup de les vuit principals economies del món a Camp David. "El fet que el G8 estigui parlant d'això és una gran victòria pels pobles d'Europa".

El G8 va emetre el dissabte un comunicat suau sobre la necessitat d'equilibrar el creixement amb la consolidació pressupostària. Però era evident que els socis d'Alemanya creuen que l'austeritat no està funcionant, i que Europa ha de fer més per impulsar el creixement i la creació d'ocupació.

"Crec que els esdeveniments a Grècia poden donar un impuls en aquesta direcció"

No va deixar cap dubte que si guanya al juny, Grècia no abandonarà l'euro sense una lluita. "La zona euro no té amos o propietaris, no som inquilins de la zona euro, estem en peu d'igualtat, i ningú ha d'assumir el paper dels propietaris", ha dit un altre cop a Alemanya. "El tractat diu que cap país pot ser desallotjat de la unió monetària".

"L'austeritat, evidentment, ha fracassat perquè la societat grega ha estat destruïda, la base de producció s'ha dissolt. El nostre país ha estat en una profunda recessió pel cinquè any consecutiu; això mai ha succeït a Europa en temps de pau".

Els contribuents alemanys estaven tenint els seus diners tirats "en un pou sense fons" a Grècia, perquè els banquers estaven rebent la major part d'ella, i els grecs no veien cap benefici.

"Si haguéssim tingut un programa de rescat diferent des del principi que no es basava en una estricta austeritat, sinó en el creixement i la creació d'ocupació, els grecs podrien tornar a posar-se drets i pagar el deute", ha dit Tsipras. "Si vostè està donant a un pacient un medicament que li està fent mal, la pitjor solució és augmentar la dosi, així que deixi de donar-li el medicament".

"Si el pacient no es pot curar, la malaltia s'estendrà a la totalitat d'Europa i tots tenim una responsabilitat històrica per evitar-ho."