dijous, 12 de gener de 2012

La N-II es colapsarà diumenge 15 per la independència

L’Assemblea Nacional Catalana del Maresme ha iniciat una mobilització de protesta per tal d’omplir la carrretera nacional II de vehicles amb senyeres i estelades sota el nom de Caravana per l’Estat Propi el proper diumenge 15 de gener. Es tracta de generar una caravana de vehicles de tot tipus que aniran des de Montgat i Tordera cap a Canet de Mar, on, quan arribin les dues corrues, sobre les dotze del migdia, es llegirà un manifest i hi intervindran alcaldes i alcaldesses de la comarca.

També parlarà Xavi Ponsdomènech, membre del secretariat, i es repartiran begudes de la terra.

Els punts de sortida són a Todera (a la rotonda sud) i a Montgat (davant de l’estació de Montgat nord) i l’hora de trobada és les 9 del matí. Tanmateix, una caravana que s’incorporarà al grup que surt de Montgat es trobarà a Barcelona a les 8:30 a plaça Espanya i anirà fins el Maresme travessant la capital catalana.

La Lliga Àrab desmenteix les declaracions d'un dels seus observadors sobre la situació a Síria

La Lliga Àrab va desmentir ahir les declaracions d'un dels seus observadors que va avaluar de forma 'independent' la situació a Síria qualificant-la de 'catàstrofe humanitària'. L'observador algerià Anwar Malek va declarar ahir a Qatar, a la cadena monàrquica de televisió Al-Jazira, que la "missió de la Lliga Àrab a Síria era una farsa" i que els "observadors han estat enganyats". Qatar dirigeix ​​en aquests moments la Lliga Àrab i és la principal col·laboradora amb l'OTAN ja des de la invasió i ocupació de Líbia: "Una vegada adscrit a l'equip d'observadors a la ciutat d'Homs, Malek es va declarar malalt i va romandre a l'hotel durant sis dies sense sortir al carrer", diu el comunicat de la Lliga Àrab. Foto: Manifestació de recolzament al govern sirià d'Assad.

Segons les informacions de l'organisme, rebudes del cap de la missió d'observadors, el general sudanès Mohammad Al Dhabi, primer Malek va demanar traslladar-se a París, i després va abandonar la missió sense cap avís.

La Lliga Àrab va desplegar a Síria una missió de 165 observadors que van iniciar la seva tasca el 26 de desembre. El monitoratge de la situació a Síria és part d'un pla de la Lliga Àrab encaminat a aconseguir el cessament del vessament de sang i crear condicions per al començament del diàleg entre les autoritats i l'oposició.

Les protestes antigovernamentals van començar a Síria a mitjan març de 2011. Cada dia arriba informació sobre la mort de civils i d'agents policials i militars pels mercenaris armats per Israel, EUA, Turquia, Arabia Saudí i Qatar, així com mercenaris d'Al Qaida des de la Líbia ocupada.

Segons estimacions de l'ONU, els xocs entre les forces governamentals i els manifestants, que exigeixen la dimissió del president Assad, han causat més de 5.000 morts. Les autoritats del país, al seu torn, afirmen que més de 2.000 militars i policies han mort arran dels enfrontaments amb els rebels armats.

Com ja va publicar Sírius, els taliban i el Mul.là Omar han passat a ser esborrats de la llista de terroristes i ara formen part dels aliats d'EUA a la zona, havent-se organitzat precisament a Qatar les conversacions secretes entre EUA i els taliban.

EUA elimina el líder taliban Mul·là Omar de la llista de terroristes


El govern de l'Afganistan demanà explicacions a l'ambaixada dels Estats Units a Kabul, capital afganesa, per eliminar el nom del líder del grup taliban, Mul·là Mohammad Omar, de la seva llista negra de terroristes. L'eliminació del Mul·là de la llista negra mostra que Washington, després de gairebé deu anys de guerra i ocupació de l'Afganistan i gastar centenars de milions de dòlars a finançar primer als taliban contra el govern democràtic comunista i després la invasió pel control de l'opi afganès, camina cap a una senda antagònica amb el seu discurs públic de polítiques de "lluita contra el terrorisme".

Karzai, però, s'ha mostrat satisfet de la fi de la decisió d'EUA.

http://noticies.sirius.cat/2012/01/eua-elimina-el-lider-taliban-mul-omar.html

http://reportatges.sirius.cat/2012/01/els-estrets-vincles-entre-sarkozy-i.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+reportatgessirius+%28Reportatges+Sirius%29

Un matrimoni italià se suïcida i culpa a Berlusconi


Salvatore De Salvo i Antonia Azzolini van ser desnonats en perdre la feina i es van matar després d'anys demanant ajuda a les institucions: "Llegireu als diaris que amb tota la dignitat saben morir dos ciutadans fastiguejats de la hipocresia i de la crueltat de vosaltres els polítics", va escriure el matrimoni italià en una carta publicada pel setmanari Oggi -'Avui'- abans de suïcidar-se diumenge passat a Bari, al sud d'Itàlia.

Salvatore De Salvo, agent de comerç de 64 anys i en atur des de fa set, i la seva dona, Antonia Azzolini, de 69, van relatar les seves penalitats i les seves múltiples peticions d'ajuda a les institucions italianes en una entrevista a una televisió local.

Sense feina i després de perdre la seva casa, desil·lusionada per les promeses dels polítics que mai arribaven, la parella va intentar suïcidar-se sense èxit, tal com expliquen en el vídeo, i va ser reclosa en un asil, "una ratera amb una humitat de bogeria", com la va definir De Salvo.

Al final de la gravació, Antònia mussitava entre llàgrimes: "Vull fer qualsevol cosa que em de la possibilitat de sortir d'aquest lloc infernal on em trobo, tornar a fer les coses que cap al principi, tenir una casa on estar, cuinar el menjar al meu marit, tenir una vida".

La parella havia enviat nombroses cartes al setmanari del cor Oggi en què explicava la seva situació desesperada i demanava la intercessió del llavors primer ministre Silvio Berlusconi, no sense abans haver-se dirigit al president de la regió de Puglia, Nichi Vendola, i l'alcalde de Bari, Michele Emiliano: "Potser el president ha rebutjat intervenir perquè quan anuncia que ajuda als estan sempre en dificultat tracta de referir únicament a amics o persones que li procuren plaer o beneficis?", asseguraven en una carta de setembre de 2011, reproduïda pel setmanari.

I finalitzaven la missiva: "a l'Il·lustre Cavaller Berlusconi dediquem el nostre salutació: 'Ave Silvio, Morituri et salutant'".

Quan l'Ajuntament de Bari va decidir "recloure'ls" a la casa d'acollida i després va decidir que ocupessin habitacions separades la parella va explicar que "per a nosaltres dos que hem viscut 45 anys en la bona i en la mala sort sempre junts significaria anar de mal en pitjor . Per això és millor morir".

L'epíleg del drama es va produir diumenge, quan la dona va ser trobada morta en una habitació a l'hotel "Set Mars" de Bari, segons els investigadors per ingesta de barbitúrics, mentre que el marit va aparèixer ofegat a la platja.

Els investigadors, que esperen els resultats de l'autòpsia, apunten que en no fer efecte a l'home la ingesta de barbitúrics i per seguir el seu consort en el seu últim viatge, Salvatore De Llevat es va endinsar en el mar per posar fi a la seva vida.

Els sindicats de Mossos, en guerra amb Felip Puig

Els cinc sindicats dels Mossos d’Esquadra (CAT, SPC, SAP-UGT, SME i CC.OO.) han emès un comunicat conjunt en el que qualifiquen d’”espectacle vergonyós” que la Generalitat, i en particular la conselleria d’Interior de Felip Puig, els retalli salaris, serveis i seguretat dels agents i alhora es gasti diners en la renovació dels uniformes, una cosa que “té a veure amb la imatge i l’autopropaganda”.

Interior va comunicar als sindicats les retallades que se’ls aplicava, sense negociar amb ells, i han assegurat que “estan en situació de conflicte col•lectiu”, però que no el poden resoldre perquè els Mossos no formen part de la mesa general de la funció pública. Aquesta vulneració de “drets constitucionals”, en paraules de Valentí Anadón, representant de SAP-UGT, és el que els ha dut a ser clars i concisos en el seu comunicat: “Confirmat: Declaració de guerra per part d’Interior. No tenim dret a la negociació col•lectiva”.

Les retallades que Interior ha imposat als Mossos són l’eliminació dels complements salarials, el que comporta una pèrdua de poder adquisitiu del 25%, l’augment de les hores laborals, l’eliminació de les promocions d’accés al cos i les convocatòries de promoció interna, la reducció de nou a sis dies per afers personals, la supressió del tiquet-menjador, el congelament de les aportacions al pla de pensions, la reducció de les ajudes per fill i la rebaixa del 25%, a partir del tercer mes, de les retribucions per baixes no laborals.

Davant d’aquestes vulneracions dels “drets constitucionals”, els sindicats estudien emprendre accions judicials i han convocat a tots els membres dels Mossos d’Esquadra a assistir a les assamblees que duran a terme per tal d’iniciar “les mesures contundents que s’hagin de donar en aquest moment”.

El Suprem israelià nega la residència als palestins casats amb israelians

El Tribunal Suprem israelià ha confirmat la validesa de la una llei que limita la possibilitat dels ciutadans israelians de viure amb els seus cònjuges de nacionalitat palestina en territori israelià, que recorda un altre feta pels nazis contra les parelles mixtes als anys 30. La norma permet la reunificació familiar a Israel només als israelians casats amb palestins homes que tinguin almenys 36 anys o dones que tinguin més de 26 que, en una cultura on els matrimonis tenen lloc molt joves, limita enormement la possibilitat de portar a Israel als palestins de Cisjordània. També impedeix que els cònjuges d'israelians obtinguin la nacionalitat israeliana si són palestins.

Per sis vots a favor i un en contra, el Suprem no ha declarat inconstitucional l'anomenada Llei de Ciutadania, aprovada el 2003 i que havia estat contestada davant els tribunals per les ONG de drets humans israelians, Adalah, ACRI i Hamoked, han informat aquest dijous aquestes organitzacions.

Aquestes limitacions no s'apliquen si el cònjuge és estranger però de qualsevol altra nacionalitat, pel que tot just afecten la població jueva israeliana i es dirigeixen fonamentalment a la minoria àrab, que representa un 20% de la població.

El Suprem reconeix que la llei garanteix als cònjuges el dret a viure junts però matisa que aquest dret no ha d'ésser exercit al seu país, Israel.

Els àrabs, un 20% de la població

La majoria dels membres de la cort admeten que la norma danya el dret a la igualtat, però considera que ho fa de forma proporcional i entén que no entra en conflicte amb les lleis fonamentals del país.

Entre els vots en contra hi ha el de la presidenta del Suprem, la magistrada Dorit Beinisch, que creu que la llei viola el principi d'igualtat en afectar massivament a la població àrab del país, que suposa el 20% de la població total de 7 milions.

L'ONG ACRI (Associació pels Drets Civils a Israel) ha declarat aquest matí en un comunicat que "el Suprem ha fracassat greument en la seva tasca de defensar els drets humans davant la tirania de la majoria parlamentària".

"És un dia fosc per a la protecció dels drets humans i per al Suprem", assegura la nota, que afegeix que la cort "ha estampat la seva aprovació en una llei racista que danyarà les vides de famílies l'únic pecat és la sang palestina que corre per les seves venes".

Antifrau investiga Josep Prat i Ramon Bagó per conflicte d'interessos

L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) investiga si va existir un conflicte d'interessos per la duplicitat de càrrecs amb el sector privat per part del president de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, i l'expresident i actual conseller del Consorci de Salut i Social de Catalunya, Ramon Bagó, col.locats per CiU. Segons l'OAC, el director de l'Oficina, Daniel Alfonso, ha obert "recentment" diligències d'ofici per demanar informació i aclarir si Prat i Bagó van incórrer en algun tipus de conducta reprovable.

En cas que la duplicitat de càrrecs i les contractacions efectuades pels investigats per les seves atribucions funcions en el sector privat i al públic fora sancionable, l'OAC traslladaria el cas a l'autoritat judicial per seguir la investigació. Si es considerés simplement una actitud reprovable, l'Oficina emetria una sèrie de recomanacions, segons han explicat les mateixes fonts.

El president de l'ICS va abandonar ahir el seu càrrec de conseller en el grup sanitari privat USP Hospitals i va dimitir també com a director general d'Innovació i de Serveis de l'Ajuntament de Reus, després d'una denúncia presentada per la CUP per presumptes conflictes d'interessos.

Prat va anunciar la seva decisió en una missiva dirigida a la plantilla de la institució en la qual subratllava que la compatibilitat dels seus càrrecs és "legal, legítima i no excepcional" però que dimitia per no danyar la imatge de l'Institut.
Bagó ha compaginat durant anys la seva funció de president del Grup Sehrs, un grup d'empreses d'empreses que subministra serveis a hospitals, amb la presidència del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC).

Bagó va dirigir el CSC, anteriorment conegut com a Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC), entre 1991 i 2008, i actualment forma part del consell d'administració d'aquesta institució, segons informa avui ABC. El Consorci de Salut i Social de Catalunya és una entitat púbica de la qual formen part 42 hospitals i 76 centres d'atenció privada de Catalunya.

Ramon Bagó i Agulló, membre del consell d’administració de CSC,SA, contracta serveis del seu hòlding Serhs
http://noticies.sirius.cat/2012/01/ramon-bago-i-agullo-membre-del-consell.html

Els 'grillons' de la deportació trenquen milers de famílies als EUA





Als Estats Units per milers llatins el somni americà s'ha convertit en un infern. A causa de les deportacions moltes famílies han estat separades, fins i tot fins a les que van ingressar al país de manera legal.

La família Ochoa-Restrepo va entrar a Estats Units de forma legal fa sis anys, les seves peticions d'asil van ser denegades i quan van tractar d'entrar a Canadà evitant romandre irregularment a 'al país de les oportunitats', les autoritats canadenques els van lliurar al Departament d'Immigració dels Estats Units. Això va ocórrer fa dos anys i encara continuen lluitant per romandre al país legalment, especialment pels seus fills i l'educació d'aquests.

"Demano només que ens deixin quedar aquí, que li treguin el 'grilló' la meva mare", és l'únic que vol Lluc Ochoa, referint-se a l'ordre de deportació que pesa sobre diversos membres de la família.

Federico viu en uns llimbs migratori i la seva dona, Ana Isabel, s'acosta a l'infern de la incertesa. Segons narra, està sota l'estricta vigilància de les autoritats migratòries nord-americanes i no sap si serà deportada. Li han posat un localitzador electrònic, conegut popularment com 'grilló'.

La mare de la família compte que té aquest aparell col · locat des del 27 d'octubre de 2011 i fins recorda el moment exacte en què l'hi van posar, a les dues de la tarda, com si es tractés d'una sentència irreparable.

"Això ha significat molt per a nosaltres, per als nens, no és només portar i dir 'el tinc', sinó que no és el que nosaltres volíem arribar a sentir. Mai vam voler ser il · legals i mai pensem que això anava a succeir", confessa Ana Isabel amb veu entretallada.

Encara que aquesta pràctica causa descontentament en la comunitat immigrant, les deportacions són part del procés legal del país, tal com va comentar l'advocat Leonardo Viota sessi, expert en lleis migratòries: "És legal perquè es basa en que aquestes persones, la gran majoria , no estem parlant dels errors que de vegades comet el servei d'immigració, però en general són persones que han incomplert les obligacions d'acord amb els permisos que se'ls atorguen als Estats Units ".

Més enllà de la seva legalitat, les deportacions continuen destrossant a milers de famílies. A la primera meitat de 2011, més de 46.000 pares i mares van ser expulsats, mentre que més de 5.000 nens en EE. Units. estan separats dels seus pares i reubicats en llars d'acollida.

Per evitar que els Ochoa es converteixin en una altra estadística, la comunitat va crear un lloc a Internet que busca aturar la seva deportació. Porten reunides al voltant de 1.900 signatures i en el tancament d'aquesta època festiva, la filla gran demana un sol regal per al dia de Reis: poder acabar els seus estudis i graduar a l'escola.

Valeria és una dels milers d'adolescents nord-americans que l'han enviat cartes al president Obama demanant que aturi les deportacions i les separacions de famílies. Darrerament, aquesta pràctica judicial es va estendre al llarg del país i en els pròxims cinc anys, la quantitat de nens afectats podria triplicar. Però aquesta família no pensa donar-se per vençuda, ja que, com diu Federico Ochoa, "no està mort qui lluita".

Mariano Rajoy manté el seu lloc com a registrador a Alacant

L'advocat José Luis Mazón, un dels autors de la querella contra el jutge Baltasar Garzón pels cobraments que va rebre durant la seva estada a Nova York, ha denunciat davant l'Oficina de Conflicte d'Interessos al president del Govern, Mariano Rajoy, per mantenir la seva plaça com a titular del Registre de la Propietat de Santa Pola, a la província d'Alacant.

En nom del partit Sobirania de la Democràcia (Sobiranid), el lletrat assenyala que la plaça del líder del Partit Popular en el registre de Santa Pola és "incompatible" amb el seu càrrec com a cap de l'Executiu i que a més reconeix uns "drets econòmics", que Rajoy diu que "no rep, o si més no, no declara com a ingressos davant el Congrés".

L'advocat va demanar a l'Oficina de Conflicte d'Interessos que aclareixi totes les circumstàncies relatives al cobrament d'aranzels i els seus destinataris derivats de la plaça, en la qual figura com a titular el president i si ha cobrat per aquest lloc. El president de Sobiranid (que va ser exclosa dels comicis del 20-N en no reunir els avals exigits per la Llei Electoral) al·lega que el Reglament Hipotecari reconeix la prestació d'honoraris al titular del registre i que, si Rajoy hagués renunciat a la plaça, la vacant hauria d'haver sortit a concurs.

Assassinat de científics iranians: Operació conjunta del MOSSAD i l'organització terrorista MKO

Fonts israelianes confirmen que l'atac terrorista que va matar dos alts científics nuclears iranians a Teheran dimecres, va ser una operació conjunta portada a terme pels agents d'espionatge israelià, MOSSAD, i l'organització terrorista anti-iraniana Moyahedín-i Jalq (MKO): "La meva pròpia font confidencial israeliana va confirmar que l'assassinat d'avui ha estat un treball del MOSSAD i del MKO, ja que hi ha hagut una sèrie d'operacions prèvies les de que he informat aquí", afirma Richard Silverstein, periodista jueu nord-americà, al seu web titulat Tikuna Olam.

"El mètode recorda una altra sèrie d'assassinats que es van produir contra Fereidun Abbasi Davani (que va ser ferit de gravetat) i la seva col·lega Majid Shahriari (assassinat)", va dir Silverstein en el seu weblog.

Va restar importància als efectes d'aquests assassinats en el progrés científic de l'Iran, i va dir: "Ho he dit abans i ho diré una altra que succeeixi alguna cosa com això: assassinats com el d'avui no aconsegueixen res, fonamentalment no fan mal al programa nuclear de l'Iran. No dissuadeix a l'Iran i els seus científics de prosseguir amb la investigació científica i les metes que puguin tenir. Aquests són els vergonyosos actes d'un govern israelià explotant terroristes anti-iranians per als seus propis fins. Em sembla repugnant que Israel pugui sortir d'aquests actes amb total impunitat".

"Jo no sóc partidari del programa nuclear de l'Iran. Però jo no sóc partidari de l'assassinat com a política d'Estat, i això inclou al meu nació, el president sembla especialment enamorat dels assassinats selectius, fins i tot de ciutadans dels EUA".

Els seus comentaris es van produir després que un professor universitari iranià i el director adjunt de la planta d'enriquiment de Natanz resultessin morts en un atac terrorista provocat per l'explosió d'una bomba al nord de Teheran dimecres al matí.

La bomba magnètica que va ser adherida per un motociclista desconegut sota el cotxe de Ahmadi Roshan Behdasht, un professor d'una universitat tecnològica de Teheran, que també va ferir dos ciutadans iranians, al barri de Seyed Khanda al nord de Teheran.

El conductor d'Behdasht, Reza Qashqavi, qui va resultar greument ferit en l'explosió també va morir producte de les seves ferides a l'Hospital Resalat unes hores més tard.

Behdasht, de 32 anys, s'havia especialitzat en química a la Universitat de la Indústria del Petroli. Va ser director adjunt de comerç en les instal·lacions d'enriquiment d'urani de Natanz, en la provincial central iraniana de Isfahan.

L'explosió d'avui es va dur a terme en el segon aniversari del martiri del professor universitari iranià i científic nuclear, Massoud Ali-Mohammadi, que també va ser assassinat en un atac terrorista a Teheran, l'11 de gener de 2010.

A més, el mètode d'atac utilitzat aquest matí contra Ahmadi Roshan Behdasht va ser similar als atacs terroristes amb bombes-del MOSSAD-en contra del professor universitari, Fereidoun Abbasi Davani, que ara és el cap de l'Organització d'Energia Atòmica de l'Iran, i seu col·lega Mayid Sahriari.

Un exsubdirector del Mossad també suggereix la implicació israeliana en la mort del científic iranià

Ilan Mizrahi, exdirector del Consell Nacional de Seguretat israelià i exsubdirector del Mossad, no s'ha esforçat a negar la implicació dels serveis secrets d'Israel-el Mossad-en l'assassinat del científic iranià Mustafà Ahmadi Roshan. Però sí que ha subratllat que en aquesta "guerra secreta" hi ha "bastants participants i ningú actua pel seu compte". Mizrahi va parlar de "diversos països i de grups de l'oposició iraniana", encara que sense esmentar de manera expressa als Mujahidins del Poble, possibles executors de l'acció.

Iran i Cuba, units en la lluita contra l'Imperialisme

El president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, i el seu homòleg cubà, Raúl Castro, van sostenir una reunió on van demanar una major unitat i solidaritat entre les nacions de l'Iran i Cuba per tal de lluitar contra tota l'avarícia de l'imperialisme: "El capitalisme ha fracassat, arribant a un carreró sense sortida", va adduir el mandatari iranià en la reunió mantinguda dimecres a la Universitat de l'Havana a Cuba, informa IRNA.

El mandatari iranià va titllar d'un "sistema fracassat" al capitalisme, instant a un nou ordre mundial basat en la justícia i l'amor, així mateix va afegir que els éssers humans sempre han esperat aconseguir tan anhelats valors com la justícia, l'amor, la prosperitat, la pau, la seguretat i la dignitat, al llarg de la història.

Així mateix, Ahmadinejad ha posat èmfasi en el desenvolupament de les cooperacions bilaterals amb la part cubana, per tal d'adoptar mesures eficaces per lluitar contra els enemics de la justícia i la humanitat.

Ahmadinejad encapçala una delegació formada pels ministres de Relacions Exteriors, Ali Akbar Salehi, d'Indústria, Mines i Comerç, Mehdi Qazanfari, de Energia, Mayid Namyu, i d'Economia i Finances, Seyed Shamsodin Hosseini. El mandatari iranià va iniciar diumenge la seva gira de cinc dies a quatre Estats sud-americans: Veneçuela, Nicaragua, Cuba i Equador.

El president de l'Iran va arribar la tarda (hora local) de dimecres a Cuba, en el marc de la seva gira per Amèrica Llatina, on la promoció de les relacions bilaterals amb els països sud-americans es troba entre les principals prioritats de la política exterior del país persa.

Ahmadinejad exigeix ​​un "nou pla" mundial


El president iranià, Mahmud Ahmadinejad, va demanar dimecres a la capital cubana, l'Havana, que s'estableixi un "nou pla" mundial basat en la justícia: "Estem observant que el sistema capitalista està en decadència, en diferents escenaris, està en un carreró sense sortida", va declarar Ahmadinejad, alhora que va afirmar que cal crear" un ordre nou, una mirada nova, que respecti a tots els éssers humans, un pensament basat en la justícia", informa AFP.

El cap d'Estat iranià va donar una conferència a la Universitat de l'Havana, on va ser investit com a 'doctor honoris causa en Ciències Polítiques'.

"Hem d'estar desperts, alertes, si nosaltres no planegem el nou ordre futur del món, seran els hereus dels esclavistes i els capitalistes, que ens imposaran un nou sistema a nosaltres", va recalcar el president iranià.

Ahmadinejad va assenyalar que el capitalisme és un sistema "fracassat i en decadència", a més d'indicar que les autoritats nord-americanes, que fan la guerra i maten a milions de persones amb l'únic objectiu de guanyar les eleccions, "tenen el cor totalment buit de l'amor i l'afecte cap al proïsme".

En aquest sentit, el mandatari iranià va afegir que EE. EUA., Fins ara, ha matat a més d'un milió d'innocents a l'Iran, en la seva pretensió de voler controlar les reserves de petroli.

Després de participar en la cerimònia d'investidura del seu parell nicaragüenc, Daniel Ortega, el president iranià va aterrar a l'aeroport de l'Havana i, després de reunir-se amb les autoritats cubanes d'alt rang, arribarà a Equador, l'última parada de la seva gira per quatre països llatinoamericans.

Des que Ahmadinejad es va convertir en el president de l'Iran el 2005, Teheran ha estret els seus vincles amb els països llatinoamericans, donant lloc a l'obertura d'ambaixades iranians en sis països de la regió, és a dir, Nicaragua, Equador, Bolívia, Colòmbia, Xile i Uruguai.

Un exsubdirector del Mossad suggereix la implicació israeliana en la mort del científic iranià


Ilan Mizrahi, exdirector del Consell Nacional de Seguretat israelià i exsubdirector del Mossad, no s'ha esforçat a negar la implicació dels serveis secrets d'Israel-el Mossad-en l'assassinat del científic iranià Mustafà Ahmadi Roshan. Però sí que ha subratllat que en aquesta "guerra secreta" hi ha "bastants participants i ningú actua pel seu compte". Mizrahi va parlar de "diversos països i de grups de l'oposició iraniana", encara que sense esmentar de manera expressa als Mujahidins del Poble, possibles executors de l'acció.

Willy Meyer insta la UE a investigar les "penoses" condicions dels CIEs i al seu tancament immediat

L'eurodiputat d'IU es va dirigir a la Comissió Europea per mostrar la seva preocupació per la indigna situació a la qual s'enfronten les persones recloses injustament en els Centres d'Internament per a Estrangers (CIE) d'Espanya per les penoses condicions d'aquests centres, la seva nul.la habitabilitat i la constant vulneració dels seus drets. Meyer ha informat a la Comissió Europea de la recent mort en estranyes condicions de Idrissa Diallo, jove de 21 anys, al CIE de Barcelona, ​​mort que se suma a la d'altres tres persones en el mateix CIE ia la d'altres persones en altres centres durant els últims anys.

"És inacceptable que les autoritats espanyoles segueixin mirant cap a altre costat quan són nombroses les denúncies, tant d'interns com d'organitzacions socials, de les greus deficiències en els serveis sanitaris d'aquests centres, les condicions generals de la vida allà, i, sobretot , quan les morts es repeteixen cada vegada amb més freqüència", afirmà Meyer.

Meyer va evidenciar la necessitat "d'un canvi radical en l'actual política migratòria europea, implantada tant per conservadors com per socialdemòcrates, que tracta a les persones estrangeres com a mera mà d'obra barata, rebutjant i maltractant les que el mercat no necessita, sense tenir en compte, ni tan sols mínimament, els drets més bàsics d'aquestes persones".

Així mateix va denunciar l'opacitat de la gestió d'aquest tipus de centres, mancats de reglament que regeixi el seu funcionament, i l'absència de control sobre el tracte que reben les persones recloses que comporta, segons alerten diverses organitzacions, que es repeteixin impunement actes de maltractament i repressió policial.

"En els CIE es priva de llibertat a persones amb l'única falta de no tenir permís de residència, una falta administrativa equivalent -en el marc legislatiu espanyol- a una multa de trànsit, però que està injustificadament tipificada amb una reclusió obligada en aquests centres de fins a 60 dies. Sens dubte és injust i inacceptable", va sentenciar Meyer.

Per tot això, el Responsable de Política Internacional d'IU sol·licitar a la Comissió Europea que investigui la vulneració que s'està duent a terme amb aquests centres dels drets humans i fonamentals i va exigir informació sobre centres similars en altres països membres de la UE.

CCOO: "No estem disposats a acceptar una involució dels drets dels treballadors"

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, considera que encara no es pot parlar de "fracàs" en la negociació entre sindicats i empresaris. "Encara hi ha temps per arribar a un acord. Jo no renuncio i no tiro la tovallola perquè l'acord és necessari", ha afirmat Toxo, però ha advertit que no està disposat a acceptar una involució dels drets dels treballadors, com pretén la "línia més dura" de la patronal.

Toxo ha reconegut que els empresaris han endurit les seves posicions respecte a les que defensaven l'any passat durant les converses per reformar la negociació col·lectiva i ha insinuat que potser "en l'ànim d'un sector de l'empresariat hagi calat la idea que ara governa gent més propera i més sensible a les seves posicions històriques".

"Fa molt temps que un sector de la patronal pretén una completa desregulació del marc de relacions laborals, molt en la línia neoliberal", ha denunciat.

Malgrat tot, Toxo ha insistit que hi ha temps per arribar a un acord en matèries importants, com els salaris, l'evolució dels beneficis empresarials, la flexibilitat de les empreses, l'estructura de la negociació col·lectiva i la contractació.

Mas es reserva tres places d'aparcament davant de casa seva

Aparcar a un tram del carrer Tuset on viu el president de la Generalitat és gairebé impossible des que Mas va ser escollit, encara que només és una de les prebendes que té com a cap de l'executiu, tasca per la qual cobra 144.000 € anuals. La poca quantitat de places d'aparcament disponibles al carrer i els elevats preus dels pàrquings privats compliquen un objectiu que des que Artur Mas és president de la Generalitat s'ha tornat molt més difícil a l'elitista carrer on viu amb la seva dona, Helena Rakosnic, i els seus fills. Just davant del bloc, hi ha tres places d'aparcament reservades al president del Govern català [a la imatge].

Un cartell en el que es pot llegir "Generalitat" i uns cons col·locats al terra, deixen ben clar que estacionar el cotxe en aquest espai és inviable. Sovint, però, només hi ha el vehicle oficial amb el que es desplaça Mas aparcat a l'àrea. Veïns de la zona expliquen que les mesures de seguretat s'han incrementat notablement des que Mas és president, un fet que queda clar en comprovar les diverses càmeres que enregistren els moviments de les persones que s'apropen a la residència del també líder de CiU.

Apropiar-se de tres places d'aparcament just davant de casa, un fet gairebé impossible per a la majoria de barcelonins, és només un dels privilegis que té Mas com a president de la Generalitat de Catalunya. I és que el seu sou s'eleva a 144.000 euros bruts anuals, dietes a part. A més a més, si volgués, Mas podria traslladar-se a la Casa dels Canonges, l'immoble destinat a ser la residència oficial del president de la Generalitat, però aquesta opció està descartada i segueix vivint al pis del carrer Tuset.

Un cop deixi el càrrec, Mas tindrà dret a rebre el 80% del seu sou com a president durant 10 anys -uns 115.000 euros, a data d'avui-. Passat aquest termini, i amb caràcter vitalici, Mas -com Montilla, Maragall i Pujol- encarà cobrarà el 60% del seu salari com a cap de l'executiu català. A banda, també com la resta dels expresidents, podrà disposar de tres llocs de treball adscrits a la seva oficina, automòbil de representació amb xofer i una escorta de diverses persones de seguretat, tot pagat amb diners públics.

De moment, però, Mas gaudeix d'altres prebendes pel fet de ser president del Govern, com ara no patir, com bona part dels ciutadans de la ciutat, per aparcar i sense gastar un duro.

CiU amaga els negocis amb Urdangarín

El gabinet de premsa esborra el comunicat de la trobada d'Urdangarin amb Ivan Tubau, secretari general de l'esport, mentre que la Generalitat haurà d'explicar un pagament de 75.424 euros a l'Institut Nóos. Es tracta d'una reuió mantinguda el propassat 25 de juliol a les intal·lacions del Consell Català de l'Esport, a Esplugues de Llobregat, entre Iñaki Urdangarín i Ivan Tubau (CiU), secretari general de l'esport. A la trobada [a la imatge] també hi van participar el director del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat, Joan Fonserè, i el subdirector d'activitats esportives i infrastructures del Consell Català de l'Esport, Oriol Marcè (CiU), i s'hauria repassat "l'actualitat i situació de l'esport".

El departament de premsa ha esborrat el comunicat que informava de la reunió, pel que Esquerra Republicana de Catalunya ha registrat una bateria de preguntes per tal d'aclarir "l'objecte i els efectes" d'aquesta reunió, i qui la va sol·licitar, segons informa Naciódigital.

Per altra banda, la Generalitat haurà d'explicar perquè al sumari del cas que investiga l'Institut Nóos surt un pagament de la Genralitat de Catalunya a l'institut de 75.424 euros, com també hauran d'aclarir pagaments l'Ajuntament de Mataró (86.351 euros), l'Ajuntament de Barcelona (11.999 euros) i la Diputació de Barcelona (11.600 euros).

Iran augmenta la producció d'urani de doble ús i acusa al Mossad d'assassinar els seus científics

Iran ha començat a enriquir urani en la nova planta de Fordu amb fins pacífics, segons Teheran. Però una sèrie de detalls fan que el programa nuclear iranià difícilment pugui ser qualificat de "pacífic". L'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) va confirmar oficialment dilluns passat, 9 de gener, que la instal · lació iraniana de Fordu va començar fa almenys una setmana a enriquir urani al 20%. Els experts d'aquesta organització internacional ja van visitar la planta de Fordu, situada a 20 quilòmetres al nord de Qom i considerada una ciutat santa en l'Islam xiïta.

La nova instal·lació, la construcció havia estat anunciada fa ja quatre anys, es diferencia de l'anterior centre de la indústria nuclear a l'Iran a Natanz per ser subterrània i protegida contra els bombardejos aeris.

Iran mai ha amagat els seus projectes en Fordu. Els especialistes del sector van declarar el 2009 que les centrifugadores es traslladen de Natanz a Qom per garantir la seguretat d'una producció important i vulnerable davant d'una eventual acció militar contra l'Iran. D'aquesta manera, Teheran pretén demostrar que és capaç d'evitar la sort que van patir altres programes nuclears de la zona - el de l'Iraq i possiblement el de Síria-que van rebre atacs directes d'Israel. Però Tel Aviv ha reaccionat de manera cautelosa davant el desenvolupament del programa nuclear iranià.

Una font en les Forces Armades israelianes va confessar l'any passat que el programa de Teheran ja havia sobrepassat la fase quan un cop precís podria tornar al punt de partida. Significa que ja és impossible aturar l'Iran sense usar la força ni sense repetir el que ha passat el 2003 amb el règim de Saddam Hussein. Les parts interessades només poden observar el que succeeix a la República Islàmica per a almenys estar preparades per les conseqüències. I el que hi passa no està gens clar.

Teheran demana a l'ONU i Ban Ki-moon condemnar l'assassinat del científic iranià

Teheran va instar el Consell de Seguretat de l'ONU i al secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, condemnar l'assassinat del científic nuclear iranià, Mostafa Ahmadi Roshan, han informat agències internacionals.

En una carta remesa a Ban Ki-moon i representants dels països membres del Consell de Seguretat, l'ambaixador iranià davant l'ONU, Mohammad Khazee, va demanar que "condemnin, en els termes més ferms, aquests inhumans actes terroristes i adoptin mesures eficaces per irradicar el terrorisme en totes les seves formes ".

El diplomàtic va afirmar així mateix que cap "pressió política ni econòmica, així com atacs terroristes el blanc són científics nuclears iranians, podran impedir que l'Iran faci ús del seu dret" a tenir un programa nuclear.

Mostafa Ahmadi Roshan, de 32 anys i professor de la Universitat Tecnològica de Teheran, va morir la vigília a la capital iraniana en esclatar una bomba adhesiva col · locada al seu vehicle. Segons es va informar, Ahmadi Roshan també ocupava el càrrec de sotsdirector de la central nuclear de Natanz.

No és la primera vegada que científics nuclears de l'Iran són víctimes d'atemptats. Així, el 2010, dos especialistes en energia atòmica van morir en dos atacs.

Teheran atribueix l'autoria d'aquest tipus d'atemptats als serveis d'intel · ligència d'Israel i països occidentals.

'Marines' dels EUA orinen sobre cadàvers de talibans


L'Exèrcit dels EUA està investigant un vídeo aparegut a internet en què es veu com quatre marines orinen sobre els cadàvers de suposats talibans, possiblement a l'Afganistan. Les explícites imatges han sortit a la llum avui i han provocat una reacció en cadena a internet que ha obligat al Pentàgon i al Cos de Marines, al qual pertanyen els uniformes del vídeo, a reaccionar.

El vídeo mostra com un soldat grava a altres quatre que orinen sobre tres cadàvers ensangonats, entre rialles i acudits. Un d'ells arriba a dir "tingues un bon dia, amic".

Segons la televisió CNN els funcionaris del Pentàgon encarregats del cas creuen que el vídeo és real i que els uniformes, les armes i els cascos que vesteixen els quatre soldats fan pensar que es tracta d'una unitat desplegada a l'Afganistan.

No està clar qui ha posat a internet aquest vídeo de 39 segons, ni quan va ser gravat.

Les autoritats esperen nomenar com més aviat millor un responsable de la investigació que mostra la degradació d'un cadàver, alguna cosa considerat un crim de guerra.

"No perjudicarà"


Per la seva banda, un portaveu dels talibans afganesos ha assegurat que la difusió del vídeo "no perjudicarà" a les converses de pau ni a l'intercanvi de presoners.

"Aquest no és un procés polític i, per tant, el vídeo no perjudicarà a les nostres converses ni a l'intercanvi de presoners perquè, de moment, només estan en la seva fase preliminar", ha declarat el portaveu, Zabihulá Mujahid.

Ramon Bagó i Agulló, membre del consell d’administració de CSC,SA, contracta serveis del seu hòlding Serhs

Ramon Bagó i Agulló és president i conseller delegat del gran hòlding Serhs, que ofereix des de serveis turístics a càterings per a grans events, entre els que destaca ser el nou proveïdor de càtering del Camp Nou, l’estadi del F.C.Barcelona. Bagó també és membre per designació de CiU del consell d’administració de CSC,SA un grup d’empreses amb entitat jurídica pròpia que depenen del CSC i li possibiliten realitzar els serveis per als que va ser constituït als seus associats (hospitals, centres de salut, serveis socials d’ajuntaments...) i representar-los davant les administracions.

Serhs, que s’autoanomena “el primer grup turístic de Catalunya”, és un entramat d’empreses que ofereixen serveis d’alimentació, turisme, hotels i distribució de productes. Alhora, Bagó, que va ser alcalde convergent de Calella, la seva població natal, entre 1979 i 1991, és membre des de fa anys del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), del qual en va ser president quan s’anomenava Consorci Hospitalari de Catalunya, una entitat pública, de caràcter local i base associativa.

Actualment és membre del consell d’administració de CSC,SA, un grup d’empreses amb entitat jurídica pròpia que depenen el CSC i li possibiliten realitzar els serveis per als que l’ens públic va ser constituït, donar serveis als seus associats (hospitals, centres de salut, serveis socials d’ajuntaments...) i representar-los davant les administracions.

Fonts sindicals han qualificat de “reprobable des del punt de vista ètic” que CSC,SA contracti serveis a Serhs, com són la remodelació de la cuina dels hospitals de Calella i Blanes i la reforma de la cafeteria de l’Hospital de Calella, valorada en 2 milions d’euros, segons ABC. El que li suposa més diners a Serhs, però, és el contracte d’1,3 milions d’euros anuals per provisionar de menjar ambdós hospitals. Com ja va passar amb Josep Prat, president de l’ICS i membre de l’empresa privada USPH, la incompatibilitat de càrrecs públics i privats que pertanyen al mateix sector professional pot ser manifesta.

Después de Josep Prat, Ramón Bagó: el escándalo del hombre que se contrata a si mismo… (con dinero público) (presuntamente, claro).
http://www.cafeambllet.com/press/?p=16822

Caiguda de la sonda interplanetària russa Fobos-Grunt

Llançada des del cosmòdrom de Baikonur la nit del 8 al 9 de novembre de 2011, la sonda Fobos-Grunt es va quedar orbitant la Terra en lloc de dirigir-se cap a Fobos (del grec Φóβoς, "Por"), una de les dues llunes marcianes, amb Deimos (del grec Δείμος, «Terror»), els dos fills de Ares (el planeta Mart dels grecs) i Afrodita (el planeta Venus). Segons les últimes previsions, caurà entre el 14 i el 16 de gener.

Daniel Ortega: "No hi ha espai en el món per al capitalisme"

El president reelecte de Nicaragua, Daniel Ortega, va jurar ahir el mandat presidencial al costat del seu vicepresident, el general Omar Halleslevens. Des de la Plaça de la Revolució de Nicaragua, on es va dur a terme l'acte de jurament, el ratificat mandatari es va dirigir als assistents i va dir que el món avui en dia reclama la pau: "La pau amb justícia, la pau amb dignitat, la pau amb amor, la pau amb solidaritat, la pau amb el cristianisme, socialisme i solidaritat", van ser les primeres paraules del president Ortega, després de la seva presa de possessió, fent referència a una cançó de John Lennon.

Ha destacat que un dels reptes és combartir l'extrema pobresa, que no és més que el resultat dels sistemes econòmics que se segueixen imposant a Llatinoamèrica

"Hem de salvar-nos d'aquesta crisi econòmica no salvant al model que tanta pobresa ha portat a la humanitat, sinó canviant a un model ple d'amor, justícia i solidaritat", ha expressat.

El mandatari va expressar que els que temien abans de l'any 2006, quan va ser electe per primera vegada, "que un retorn del Front Sandinista significaria la guerra, avui estan més que convençuts que la guerra a Nicaragua ha quedat enterrada, per mai més tornar".

Durant el seu discurs es va treure la banda i amb ella en mà va dir: "Tots president, el poble president, tots els sectors de la societat nicaragüenca, tots president, clar que si".

Va expressar que el món avui en dia s'enfronta a una greu crisi provocada pel "capitalisme salvatge" i va dir que, per aquesta raó, ja no hi ha al món espai per al capitalisme, ha d'haver espai per a un principi de solidaritat, de cooperació, la no aplicació de sancions econòmiques, això determinarà un futur de pau.

Ortega va guanyar per tercera vegada la Presidència de Nicaragua amb un 62,46% dels vots, el passat 6 de novembre de 2011.

"Sí, ho prometo", va dir Ortega, en jurar respectar la Constitució i les lleis de Nicaragua.

Els sons de "Nicaragua, Nicaragüita", en versió gravada del cantautor Carlos Mejía Godoy, van retronar la plaça mentre Ortega signava l'assumpció. Després el president es va quadrar amb salutació militar davant Chávez, abans d'abraçar successivament la seva dona, Rosario Murillo i el president iranià, Mahmud Ahmadineyad.

Bateries de reflectors van donar el marc colorit als edificis que tanquen la plaça, la vella catedral de Managua destruïda pel terratrèmol de 1972 i el Palau Nacional amb retrats dels llegendaris guerrillers Augusto Sandino i Carlos Fonseca.

Entres els assistents, la presència del Príncep espanyol, Felip de Borbó, el president de la República Bolivariana de Veneçuela, Hugo Chávez, el president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, el mandatari de Guatemala, Álvaro Colom, així com el president electe d'aquest país centreamericà, Otto Pérez Molina, Mauricio Funes, president d'El Salvador, i el mandatari d'Hondures, Porfirio Lobo, entre altres personalitats.

Milers de persones van acudir a la Plaça, situada als afores de la Casa dels Pobles, lloc on Ortega es reuneix amb tots els sectors del país.