dijous, 14 de novembre de 2013

L'informe previ a l'autòpsia determina que la mort de Benítez va ser un homicidi

L'informe previ a l'autòpsia de l'empresari Juan Andrés Benítez elaborat pel Institut de Medicina Legal de Catalunya estableix que encara que les circumstàncies de la defunció de l'empresari són "desconegudes", la mort és de caràcter violent i, en concret, de naturalesa homicida. L'informe classifica la mort de Benítez de "violenta d'etiologia medic-legal homicida", contradient d'aquesta forma la declaració d'aquest dimecres dels vuit agents dels Mossos imputats. ICV-EUiA reclama la dimissió del conseller d’Interior. Foto de la víctima en l'informe previ a l'autòpsia.

El document indica que la causa de la mort va ser "provocada per la falta d'arribada de sang al cervell (causa inmediada), aturada cardíaca (cauda intermèdia) i policontusiones en el massís crani facial (fonamental)".

L'informe contravindria d'aquesta forma la declaració d'aquest dimecres dels vuit agents dels Mossos imputats per la defunció de Benítez que van dir a la jutgessa que els cops en el cap els hi va donar la pròpia víctima contra el sòl en la seva resistència a ser reduït per la policia catalana.

ICV-EUiA reclama la dimissió del conseller d’Interior per no ser capaç de cessar Manel Prat i per les explicacions per la mort de José Andrés Benítez


ICV-EUiA ha demanat la dimissió del conseller d’Interior, Ramon Espadaler (CiU). La coalició ha demanat a Espadaler que plegui després d’haver estat incapaç de cessar Manel Prat i davant les explicacions molt deficitàries que ha donat sobre les circumstàncies de la mort de Juan Andrés Benítez a Ciutat Vella després de ser placat pels Mossos. El grup roig i verd ha exposat la seva petició de dimissió directament a Espadaler, en fins a dues ocasions, durant la compareixença del conseller davant de la comissió d’Interior del Parlament arran d’aquest escàndol. Durant aquesta sessió, el grup roig i verd, representat per David Companyon i Jaume Bosch, ha formulat una bateria de preguntes a Espadaler per mirar d’esclarir les circumstàncies de la mort de Benítez. Davant les respostes deficitàries del conseller, ICV-EUiA ha anunciat a més que presentarà algunes de les preguntes per escrit. Aquest vespre s’han convocat dues protestes arran dels casos de Benítez i d’Ester Quintana coincidint amb el primer aniversari de la vaga general en la qual Quintana va perdre l’ull. David Companyon ha anunciat la seva assistència.

“Conseller, demanem que presenti la seva dimissió”, ha declarat aquest matí el diputat Jaume Bosch a la comissió. “Ha estat una intervenció de molt baix perfil polític”, ha afegit, per la seva banda, Companyon, que ha lamentat que a la Conselleria que dirigeix Espadaler “no hi ha un compromís amb la veritat, quan la societat cada cop tolera menys la tolerància cap als abusos policials”. “Espadaler ha fet un abús de la presumpció d’innocència, ressaltant només les dades que li interessen”, ha afegit Companyon.

En aquest sentit, el diputat ha lamentat que “no hagin aprés res i hagi comès els mateixos errors que en el cas Ester Quintana”. De fet, ICV-EUiA ha lamentat que aquest cas encara no estigui aclarit quan. Aquest dijous la pròpia Quintana, l’amic de Benítez Gerardo Ariza, l’advocada Laia Serra i el president del FAGC, Eugeni Rodríguez, entre d’altres, han seguit en directe la compareixença d’Espadaler, sol·licitada d’urgència entre d’altres per ICV-EUiA la setmana passada.

Bateria d’incògnites


En aquesta sessió, ICV-EUiA ha formulat una sèrie de preguntes mirant d’aclarir les circumstàncies de la mort de Benítez. Entre d’altres, la coalició ha volgut saber si és veritat que els agents van donar cops a la part alta del cos de Benítez, com van declarar davant del jutge; si Espadaler troba correcte que s’insinués públicament que la persona morta era seropositiva; si és cert que els agents el van lligar amb un cinturó; si la versió que es dóna a l’atestat ha variat amb els dies; per què es va fer esperar l’ambulància del SEM que va acudir al lloc dels fets i quant de temps va trigar en intervenir i si va ser correcte esborrar la sang vessada en el lloc dels fets, com va fer un agent després de la intervenció. Resumint, Bosch ha demanat si “es pot parlar d’actuació ‘més o menys correcta’ en un cas en què hi ha una persona morta pel mig”. I també ha volgut saber si el conseller “no creu que, després del cas Quintana, amb mala gestió de la informació, ara s’han tornat a repetir els mateixos errors i s’ha generat desconfiança entre la ciutadania”.

Reclamació del comitè i del codi d’ètica de la policia


Més enllà de l’adequada fiscalització dels fets, ICV-EUiA també ha aprofitat la comissió per reclamar mesures que millorin el funcionament del cos de Mossos davant de casos com aquest. En primer lloc, el grup roig i verd ha advertit del flac favor que suposa donar suport als agents en qualsevol cas, independentment de si la seva actuació ha estat correcta, com passa habitualment, o no.

Més enllà d’això, ICV-EUiA ha volgut saber quan es constituirà i si ja han estat anomenats els membres del Comitè Ètica Professional, la creació del qual està aprovada des de passat 3 de setembre. La coalició també ha recordat que aquest comitè ha de tornar a elaborar un codi d’ètica de la policia catalana, que ja existia en l’etapa de Joan Saura al capdavant d’Interior però que Felip Puig va derogar. El Parlament va aprovar ja el 15 de setembre del 2011 una resolució demanant que aquest codi es reelaborés abans del primer trimestre del 2012, però això encara no ha succeït.

Milers de manifestants reclamen 'prou impunitat i prou brutalitat' pel cas del Raval


undefinedLa manifestació convocada per veïns i amics de Juan Andrés Benítez, mort després d'haver estat detingut pels mossos d'esquadra al Raval de Barcelona, ha aplegat milers de ciutadans que han volgut dir 'Prou impunitat i prou brutalitat policíaca', lema de la convocatòria. La marxa ha recorregut els carrers del Raval amb crits de 'mossos assassins', 'la policia tortura i assassina' i 'no són funcionaris, són mercenaris', entre més.

La Policia científica recupera les fotos esborrades per una mossa de la detenció de Benítez


La policia científica del Cos Nacional de Policia (CNP) ha pogut recuperar 16 fotografies preses per una veïna del carrer Aurora del Raval de Barcelona que captaven la reducció de l'empresari Juan Andrés Benítez el 5 d'octubre i que, segons ella mateixa va explicar, va esborrar quan va ser obligada per una Mossa d'Esquadra. Els mossos declaren que van reduir Benítez després que ell sacsegés una agent agafant-la pels cabells. Foto: Vint mossos escorten a quatre dels companys imputats, amb ulleres de sol.

Milers de manifestants reclamen 'prou impunitat i prou brutalitat' pel cas del Raval

La manifestació convocada per veïns i amics de Juan Andrés Benítez, mort després d'haver estat detingut pels mossos d'esquadra al Raval de Barcelona, ha aplegat milers de ciutadans que han volgut dir 'Prou impunitat i prou brutalitat policíaca', lema de la convocatòria. La marxa ha recorregut els carrers del Raval amb crits de 'mossos assassins', 'la policia tortura i assassina' i 'no són funcionaris, són mercenaris', entre més.

La convocatòria es trobarà amb la concentració convocada al carrer Casp, on avui fa un any Ester Quintana va ser ferida i va perdre la visió d'un ull. En el camí cap al carrer Casp, la policia ha hagut de tallar la Gran Via al pas de la marxa. Un cop s'hagin trobat les dues convocatòries, aniran fins a la plaça de Sant Jaume a les nou del vespre. Els manifestants han canviat el nom d'alguns carrers del Raval enganxant uns cartells amb noms de persones que segons els manifestants han mort a mans de la policia.

Espadaler manté la confiança en el 'benfer' dels mossos del cas Raval

El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha reiterat al Parlament la seva confiança en el 'bon fer' dels agents que van intervenir en la reducció al Raval de Juan Andrés Benítez, una actuació 'certament complicada'. De fet, veu 'improbable' que es mantingui les imputacions dels vuit agents. En sentit contrari, ha subratllat que els Mossos d'Esquadra tenien una 'tolerància zero' davant la vulneració de drets fonamentals dels ciutadans. Si la justícia acaba demostrant que aquesta transgressió la va patir Benítez, es tractarà d'un cas 'aïllat', 'inadmissible', que no podrà ser, però, elevat 'al rang de categoria' en un cos que fa una bona feina, especialment a Ciutat Vella.

'Actuarem amb contundència però també amb justícia', ha dit Espadaler, que ha defensat la presumpció d'innocència dels agents. 'Em preocupa profundament no només el judici mediàtic sinó també la sentència que s'ha dictat des d'una part d'aquests. Som en un estat de dret, a la justícia li correspon pronunciar-se. Però fins i tot en cas dun veredicte condemnatori seríem davant d'un fet aïllat i excepcional, i condemnable. No es pot elevar a rang de categoria ni generalitzat. Amb la mateixa fermesa afirmo que un sol cas no és admissible.'

Els mossos encausats pel cas Raval hauran de signar al jutjat cada quinze dies


Els vuit mossos encausats pel cas de la mort de Juan Andrés Benítez al Raval hauran de comparèixer cada quinze dies al jutjat per signar, tal com va ordenar ahir la jutgessa que instrueix el cas. Les acusacions demanaven que compareguessin cada setmana i, tot i l'oposició de les defenses, la magistrada va decidir 'in voce' que anessin cada dues setmanes. Les acusacions opinen que els agents van incórrer en incoherències, mentre que les defenses asseguren que no hi havia proves que Benítez morís pels cops dels policies, que van actuar correctament. La jutgessa redactarà de seguida la interlocutòria argumentant la decisió, que sembla que basarà en la gravetat de les penes i en un possible risc de fugida.

Avui Barcelona protesta contra la violència dels mossos de CiU i demana justícia


La manifestació, convocada després de la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez a Barcelona, coincideix amb el primer aniversari de la vaga general en la qual Esther Quintana va perdre un ull per una pilota de goma. El cas Raval tiba les relacions entre la ciutadania i la policia, que amenaça amb mobilitzar-se per defensar la seva imatge, encara que sense denunciar als comandaments ni les actituds feixistes i les seves ordres repressives.

La Policia científica recupera les fotos esborrades per una mossa de la detenció de Benítez


La policia científica del Cos Nacional de Policia (CNP) ha pogut recuperar 16 fotografies preses per una veïna del carrer Aurora del Raval de Barcelona que captaven la reducció de l'empresari Juan Andrés Benítez el 5 d'octubre i que, segons ella mateixa va explicar, va esborrar quan va ser obligada per una Mossa d'Esquadra. Els mossos declaren que van reduir Benítez després que ell sacsegés una agent agafant-la pels cabells. Foto: Vint mossos escorten a quatre dels companys imputats, amb ulleres de sol.

Comencen a declarar els mossos imputats pel cas del Raval


Entre les 10.30 i les 11 del matí, amb una hora de retard, ha començat a declarar davant de la jutgessa el primer dels mossos imputats per la mort al Raval de l'empresari Juan Andrés Benítez. Dels vuit agent imputats, quatre està previst que declarin aquest dimecres al matí, i la resta ho faran a la tarda. Estan imputats per delictes contra la vida, contra la integritat moral, coaccions i obstrucció a la justícia.

Alemanya: Sigmar Gabriel ratificat pel SPD

El polític socialdemòcrata afirma que no hi haurà Gran Coalició si no s'aconsegueix acord amb la CDU de Merkel en temes com el salari mínim, el combat a la pobresa o el reconeixement de la doble nacionalitat a Alemanya. "No participarem per segona vegada en politicas que traeixen els principis de la socialdemocracia", ha insistit Sigmar Gabriel (foto).

600 delegats socialdemòcrates presents en l'assemblea del partit realitzada a Leipzig (antiga RDA) han votat per triar al seu dirigent. 83,6% dels votants s'han decidit per Sigmar Gabriel, qui actualment condueix les regnes del SPD.

No obstant això, la victòria mostrar també una marcada disminució de suport per al líder socialdemòcrata entre les files del seu partit: fa sis anys havia arribat a la direcció amb 91,6% dels vots.

Cap a la Gran Coalició

Després de ser ratificat per les bases, el líder socialdemòcrata va dir que "el SPD pot aconseguir molt en favor de la ciutadania en el marc de les negociacions per formar una Gran Coalició". Molts membres del SPD recorden amb desgrat l'aliança política entre neoliberals i socialdemòcrates que va governar a Alemanya de 2005 a 2009.

Als escèptics, Gabriel els dirigeix un missatge: en cas de formar-se una nova coalició amb el partit de Merkel, "no participarem per segona vegada en politicas que traeixen els principis de la socialdemocracia", insistí.

Al desembre proper, Gabriel haurà de sotmetre al vot de les bases la decisió de participar o no en una nova Gran Coalició amb la CDU/CSU de Merkel.

El dirigent assevera que una aliança amb els cristianodemòcrates solament serà possible si es plasmen al programa de govern demandes com el salari mínim universal, el combat a la pobresa en la vellesa, o el reconeixement de la doble nacionalitat.

L'AMI interposarà una demanda judicial contra Llanos Tobarra

L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha decidit preparar una demanda judicial contra la delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna Tobarra, per una presumpta "malversació de fons públics". L'AMI ho ha acordat en la reunió de la Junta Directiva que s'ha celebrat aquest dijous a Solsona per "la seva ofensiva contra els ens locals independentistes".

El seu president, Josep Maria Vila d'Abadal, ha denunciat "l'assetjament judicial per motius ideològics". Fins ara, Llanos de Luna ha interposat 184 processos judicials contra consistoris i consells comarcals. D'altra banda, també s'ha acordat nomenar l'alcalde socialista Marc Mur com a nou secretari general de l'associació.

Els batlles independentistes denuncien "l'assetjament judicial per motius ideològics" contra ajuntaments catalans. Fins a data d'avui, Llanos de Luna ha interposat un total de 184 processos judicials contra consistoris i consells comarcals, 14 dels quals han estat desestimats o arxivats. Concretament, es tracta de 71 denúncies per sobirania fiscal, 60 per la guerra de banderes; 41 per declaracions de 'territori català lliure i sobirà; i 11 pel pagament de quotes a l'AMI.

En la reunió d'aquest dijous a Solsona, l'AMI també ha nomenat el batlle socialista Marc Mur, de Flix, com a nou secretari general de l'entitat. Per Vila d'Abadal, amb aquest nomenament "reforcem que dins del pensament socialista de Catalunya també hi ha gent que defensa el dret a decidir i alguns, fins i tot, la independència".

Entre d'altres qüestions, els municipis independentistes també han parlat de la sobirania fiscal i s'han marcat com a objectiu que durant el primer trimestre de 2014 ja puguin pagar els impostos al 'Agència Tributària de Catalunya. D'altra banda, també han reclamat que el referèndum es faci a la tardor de l'any que ve amb una pregunta clara "que només es pugui respondre amb un 'sí' o 'no'".

L'AMI té en aquests moments 713 membres associats: 677 són ajuntaments, 28 consells comarcals, dues diputacions, 5 entitats municipals descentralitzades i un consorci.

El Tribunal Suprem tomba el 'minivaticà' de Rouco i Gallardón

El Tribunal Suprem ha declarat que "no hi ha lloc" per al recurs de cassació presentat per l'Arquebisbat i l'Ajuntament del PP a Madrid després després que el TSJM donés la raó a l'associació Amics de les Vistillas anul·lant el minivaticà del ministre de l'Opus Dei Gallardón i el cardenal i cap ultra de la secta vaticana Rouco Varela, unb conjunt d'equipaments que es volia construir en els Jardins del Seminari Conciliar. L'operació urbanística atorgava al Vaticà 19.000 metres quadrats, que se sumaven als 6.000 aconseguits en el mandat del feixista José María Álvarez del Manzano (AP), en total, 25.000 metres quadrats de terrenys públics regalats per a nova edificabilitat a l'Arquebisbat, més un pàrquing de 200 places i vials per a un entorn amb edificis d'ús exclusiu per a la secta més rica i corrupta del món. Foto: El projecte urbanístic de Rouco anul·lat pel Suprem

El Consistori va aprovar la modificació urbanística del Parc de la Cornisa en un primer moment. El TSJM va dictar l'anul·lació de l'acord del Consell de Govern d'octubre de 2007, que donava llum verda a l'ampliació del parc públic amb la idea que superés els 37.000 metres quadrats de zones verdes, al que s'uniria un poliderportiu per al gaudi dels veïns.

A més, l'Ajuntament podria construir altres dos edificis d'ús públic a esquenes dela catedral de l'Almudena, mentre que el Arquebisbat de Madrid disposaria de terrenys per a la creació d'oficines i una biblioteca.

La sentència del Tribunal Suprem, fallada el cinc de novembre, "troba a faltar l'instrument de protecció del patrimoni històric-artístic indispensable". "Més enllà de l'alteració de l'estructura urbana o que l'alteració si escau redundi en la millora del conjunt es precisa l'exigència d'aquest instrument de protecció", afegeix el TS, que destaca que la modificació puntual del planejament urbanístic "no resulta adequada" per a la comesa indicada. Per això, l'Alt Tribunal procedeix a desestimar els recursos de cassació presentats per l'Arquebisbat i l'Ajuntament. El Suprem ha acordat igualment la imposició de costes processals als recurrents en una quantia que no podrà excedir els 5.000 euros.

Sentència del TSJM

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) defensava en la seva sentència que una intervenció de les característiques que es pretenia en Les Vistillas només podia tenir cobertura legitimadora "en un pla urbanístic protector i el que ha estat aprovat no té aquesta naturalesa, per la qual cosa condueix a la seva anul·lació".

Anys enrere, el Govern del PP assegurava que tots els edificis que es construirien en aquesta zona s'integrarien en l'entorn "sense sobrepassar les altures recomanades i sense provocar impacte visual en el paisatge". En la mateixa resolució recordaven l'elevat de grau de protecció de la zona, amb la muralla i el mur de Felipe IV, el recinte històric o el temple de San Francisco el Grande, declarats Bé d'Interès Cultural.

25.000 metres quadrats per especular


L'operació urbanística del minivaticà, iniciada fa més d'una dècada, atorgava a la secta del Vaticà 19.000 metres quadrats, que se sumaven als 6.000 aconseguits en el mandat del feixista José María Álvarez del Manzano (AP), en total, 25.000 metres quadrats de terrenys públics regalats per a nova edificabilitat a l'Arquebisbat, més un pàrquing de 200 places i vials per a un entorn amb edificis d'ús exclusiu per a la secta més rica i corrupta del món.

Amb l'arribada d'Alberto Ruiz-Gallardón a l'Alcaldia, es va revisar el conveni reduint l'edificabilitat, passant de 20.000 a 14.000 metres quadrats, al que es va sumar la cessió de sòl per a la construcció de tres equipaments públics i una zona verda de 12.000 metres al Parc de les Dalias. Ara, el megaprojecte del cardenal Antonio María Rouco Varela, arquebisbe de l'arxidiòcesi de Madrid i president de la Conferència Episcopal Espanyola i cap delñ feixisme nazicatòlic governamental, ha estat definitivament rebutjat per la Justícia.

Com sona l'espai profund?: Els sons de l'espai interestel·lar

De què parlava el científic Don Gurnett, dedicat a la física espacial, quan va asseverar, durant una conferència de premsa de la NASA, que es va dur a terme al setembre de 2013, que ell havia escoltat “els sons de l'espai interestel·lar”? Resulta que l'espai sí pot generar música… sempre que sapiguem com escoltar.

Gurnett és professor James Van Allen de física a la Universitat de Iowa i també és l'investigador principal de l'Instrumento Ciència d'Ondas de Plasma (Plasma Wave Science, en idioma anglès), situat a bord de la sonda Voyager 1. Durant la conferència de premsa, l'investigador va reproduir dades sobre les ones de plasma per a l'audiència. Els sons, va explicar, constitueixen una concreta evidència que la nau Voyager 1 ha abandonat la heliosfera.

La heliosfera és una extensa bombolla de magnetisme que envolta al Sol i als planetes. Bàsicament, és el camp magnètic del Sol inflat a enormes proporcions pel vent solar. La nostra “llar” es troba a l'interior de la heliosfera. En l'exterior, jeu l'espai interestel·lar, el qual és el regne dels estels.

Els investigadors s'han estat expectantes durant dècades, esperant que les sondes Voyager creuessin per fi la frontera interestel·lar. Irònicament, la NASA va trigar gairebé un any a adonar-se que el transcendental esdeveniment ja havia ocorregut. Això va ser així a causa de la lenta cadència de transmissions que arriben des de la llunyana nau espacial. Les dades emmagatzemades en les antiquades gravadores de cinta s'escolten cada tres a sis mesos. Llavors, porta molt més temps processar aquestes lectures.

Gurnett recorda l'emoció que va produir en ell tal descobriment quan les dades recopilades amb l'Instrument per Ondas de Plasma finalment van arribar al seu escriptori durant l'estiu de 2013. Les llunyanes notes van ser contundents: “Voyager 1 havia creuat la frontera”.

Francament, l'instrument per a ones de plasma no detecta el so. En canvi, detecta les ones dels electrons en el gas ionitzat o “plasma” a través del com viatja la nau espacial Voyager. No són ones que puguin ser escoltades per l'oïda dels éssers humans. No obstant això, a causa que ocorren a freqüències d'àudio d'entre alguns centenars a alguns milers d'hertz, “podem reproduir les dades a través d'un altoparlante i escoltar”, diu Gurnett. “El to i la freqüència proveeixen informació sobre la densitat del gas que hi ha al voltant de la nau espacial”.

Quan la nau Voyager 1 es trobava a l'interior de la heliosfera, els tons eren greus, al voltant de 300 Hz, la qual cosa és típic de les ones de plasma que es troben viatjant a través de l'enrarit vent solar. Fora, no obstant això, la freqüència va saltar a un to més agut, entre 2 i 3 kHz, la qual cosa correspon a un gas de major densitat en el mitjà interestel·lar. Pels oïdes de Gurnett, això és una melodia de transició.

Fins al moment, la nau Voyager 1 ha gravat dues “explosions” de música de plasma interestel·lar; la primera a l'octubre - novembre de 2012 i la segona a l'abril - maig de 2013. Ambdues van ser ocasionades per explosions d'activitat solar. “Necessitem més esdeveniments solars que ocasionin oscil·lacions de plasma”, diu Gurnett.

L'extracció de gas d'esquist (fracking) a Europa pot deixar sense aigua a generacions futures

"L'extracció de gas d'esquist (fracking) a Europa és perillosa perquè contamina les fonts d'aigua dolça afectant les generacions futures", denuncia Surendra Shrestha, director del centre ecològic “Verd” del programa de l'ONU per al Medi ambient, UNEP. Avui el Parlament valencià debat precissament sobre el fracking, contra el que ja s'han pronunciat EUPV i Compromís. A continuació la proposta d'EUPV, a l'enllaç:

“Si vostè contamina les fonts d'aigua del subsòl, està perjudicant a les generacions futures. Les reserves d'aigua dolça són limitades, tant en la superfície com en el subsòl. Si aquestes fonts són contaminades ara, en el futur la població no tindrà aigua”, ha afirmat l'expert en un seminari en el marc del Fòrum Europa-Àsia (ASEM).

L'expert va destacar que aquestes consideracions han de tenir-se en compte al moment d'engegar projectes per a l'extracció de gas d'esquist la tecnologia del qual és ecològicament perjudicial.

Segons Shrestha, les empreses que utilitzen les tecnologies de fracturación hidràulica del subsòl no prenen en compte els danys que poden ocasionar a llarg termini a les fonts d'aigua subterrànies ni altres alteracions geològiques que es produeixen a conseqüència d'aquestes tecnologies.

“Per això, abans de començar aquest tipus de treballs ha de tenir-se en compte no solament el seu efecte econòmic a curt termini, sinó també els danys que poden causar a les generacions esdevenidores", conclou.

Avui el Parlament valencià debat precissament sobre el fracking, contra el que ja s'han pronunciat EUPV i Compromís

A continuació la proposta d'EUPV, a l'enllaç:

Marga Sanz Alonso i Marina Albíol Guzmán, Sindica i diputada del Grup Parlamentari Esquerra Unida, respectivament? 1’empar de Particle 124 í següents del RCV ì previ coneixement del Grup, presenta la següent Proposició de Llei mitjançant la qual és regula, a tot e1 territori valencià, la prohibició de 1a técnica de fractura hidráulica com a técnica d’investigació' i extracció de gas no convencional:

https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=gmail&attid=0.1&thid=1424c39a27a39c9f&mt=application/pdf&url=https://mail.google.com/mail/?ui%3D2%26ik%3Dbd7786cea0%26view%3Datt%26th%3D1424c39a27a39c9f%26attid%3D0.1%26disp%3Dsafe%26zw&sig=AHIEtbS2t3QIYEC3b3idZr44qv_-vX1iwg

Científics valencians descobreixen un bacteri capaç d'evitar la càries

L'equip de científics de la Fundació per al Foment de la Recerca Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio), de València, dirigit per l'investigador Alejandro Mira, ha determinat que la nova espècie de bacteris denominada 'Streptococcus dentisani' treballa com un 'escut' contra la dolència.

Segons explica Mira el principi del funcionament de 'Streptococcus dentisani', el microorganisme crea al seu al voltant una zona de protecció amb una substància especial que no deixa créixer als bacteris causants de la càries.

Per comprovar el seu descobriment, els científics espanyols van acudir al Centre Acadèmic d'Odontologia de Ámsterdam, que compta amb un model de boca humana molt semblat a la real, on van aplicar el nou bacteri. L'experiment ha demostrat en la pràctica que el 'Streptococcus dentisani' "redueix entre tres i deu vegades la producció d'àcid [l'ambient favorable per a la vida dels bacteris de la càries] sobre la placa dental".

Els autors de la troballa ja van aconseguir patentar l'ús del nou bacteri anticàries en la Conselleria de Sanitat de la Comunitat Valenciana, i ara estan buscant una sortida comercial en empreses del sector alimentari i de productes d'higiene dental.

D'acord amb els científics, el descobriment podria posar-se en un futur proper a la disposició de la població en forma de iogurt, xiclet o esbandida bucal.

El president del Col·legi d'Odontòlegs de València, Enrique Llobell, per la seva banda, va qualificar la nova troballa de "el major avanç de l'odontologia des que va començar a utilitzar-se el titani per als implants".

Concentracions a tots els municipis valencians contra el tancament de RTVV

El Comité d’Empresa de RTVV, amb el suport dels sindicats CCOO, Intersindical, UGT, CGT, CSIF, USO i dels partits EUPV, PSPV-PSOE i Compromís convoca concentracions a tots els municipis de la Comunitat Valenciana en contra del tancament de RTVV. Les concentracions tenen per lema: “Si tanquen RTVV, el meu poble ni es veu ni té veu”, seran de 5 minuts i tindran lloc lloc demà divendres 15 de novembre, a les 12 del migdia, davant els ajuntaments. En el cas de València, la concentració anirà seguida d’una manifestació fins el Palau de la Generalitat.

Les concentracions finalitzaran amb la lectura d’un manifest on es resalta el valor de la ràdio i la televisió públiques per fomentar l’ús social del valencià. També s’apunta que el tancament de RTVV és un atac a la vertebració territorial i l’autoestima dels valencians. El text conclou que “tancar RTVV és fer invisibles els pobles, la seua actualitat, la seua realitat,les seues festes, la seua cultura i les seues aportacions al projecte col.lectiu del que formem part”.

Per fer visibles les concentracions de cada poble o ciutat, els convocants animen als participants a fer fotografies i enviar-les a la redacció d’informatius de Nou (informatius@rtvv.es). Alhora, es convida a usar les xarxes socials durant tot el dia per difondre les imatges de cada població amb l’etiqueta #elmeupobleaRTVV. D’esta manera, tots aquells que per qualsevol raó no puguen participar físicament en les concentracions, podran fer-ho virtualment per Twitter o Facebook.

Vicenç Navarro: La necessitat de disminuir el temps de treball

Aquest article analitza la necessitat de reduir el temps de treball com a part de les polítiques de creació d'ocupació, així com a component important de les polítiques familiars i culturals del país.
Una mesura que ha estat proposada per disminuir l'elevada desocupació és la de compartir el temps de treball de manera que cada treballador treballi menys hores per dia, necessitant-se així un nombre major de llocs de treball per realitzar la mateixa tasca. Aquesta mesura ja s'ha experimentat àmpliament a diversos països, com a Alemanya, i en diverses empreses (com diverses cooperatives del País Basc), evitant l'acomiadament massiu de treballadors quan la necessitat de producció disminueix com a conseqüència de la reducció de la demanda dels productes produïts.

Una de les causes que no s'hagi implantat amb major intensitat aquesta mesura és l'enorme domini que la patronal, i molt especialment la gran patronal, té en els centres de treball. Una de les causes de la resistència a compartir el treball és que l'empresari vol evitar els costos de formació de nous treballadors, preferint retenir als quals ja té i coneix, adaptant el temps de treball a les seves necessitats de producció.

La gran flexibilitat del mercat de treball a Espanya, molt favorable per a l'empresari, explica que aquest prefereixi la reducció del nombre de treballadors quan baixa la producció i augmentar les hores extra del treballador que roman en l'empresa quan augmenta la demanda dels seus productes, i per tant, la necessitat que augmenti la producció.

És interessant subratllar que el treballador pot també ser poc inclinat a compartir el temps de treball si això significa que sofrirà una reducció del salari. Per aquest motiu a diversos països, com a Alemanya, el govern permeti l'accés a fons públics (per regla general, del segur de desocupació) per complementar aquesta reducció salarial, mantenint així el seu nivell d'ingressos. Per a l'Estat és més econòmic fer aquest subsidi complementari al treballador que veu reduït el seu salari en disminuir el temps de treball, que pagar el segur de desocupació completa en cas que el treballador deixés el treball.

Ara bé, aquestes mesures, seguides en moments de gran recessió i elevada desocupació, no haurien de retardar la molt necessària reducció del temps de treball mantenint el nivell salarial. Cal adonar-se que el dia laboral de vuit hores no ha canviat des del segle XIX, quan es va aconseguir per primera vegada reduir el temps de treball diari a aquest nombre d'hores.

És important subratllar que els mateixos economistes neoliberals (dels quals hi ha una gran densitat en els fórums mediàtics del país) que s'alarmen que l'edat de jubilació no hagi variat des de fa una mica més de noranta anys (des de 1919, amb el Retir Obrer Obligatori, fins a 2012), desitjant que es retardi la jubilació, no diuen ni piulo sobre l'horari laboral, que no ha variat des del segle XIX. En realitat, la productivitat s'ha incrementat enormement, permetent que el PIB espanyol sigui 24 vegades més gran ara que en 1900. En canvi, els salaris no han canviat en la mateixa proporció. I l'horari laboral tampoc. Aquesta falta de canvi de l'horari laboral enfront de l'enorme augment de la productivitat és un indicador de l'enorme poder del món empresarial.

En realitat, John Maynard Keynes havia predit que en 2030 la gent treballaria solament 15 hores a la setmana (“Economic Possibilities for our Grandchildren”, citat en “Work-Estafi Reduction: Possibilities and Problems”, de Herbert J. Gans), predicció que va fer basant-se en la seva estimació del creixement de la productivitat. Ara bé, la qual cosa estem veient és precisament el contrari. La reducció del temps de treball s'està fent a costa de la reducció del salari i del creixement del pluriempleo per sostenir el nivell d'ingressos. Això ocorre com a conseqüència de la debilitat del món del treball.

Aquesta situació està deteriorant la qualitat de vida i benestar de la població, així com afeblint l'economia en reduir la demanda, i amb això l'estímul econòmic (veure el meu article “Baixar salaris no és bo”. Públic 01.11.13).

La lluita per reduir el temps de treball sense reducció salarial és clau per mantenir i enriquir el benestar de la població i l'eficiència del sistema econòmic. Hauria de ser part de la política familiar d'un país per permetre un major temps dels pares amb els seus fills. I també hauria de ser part de la política cultural del país facilitar i estimular l'educació i formació (com van intentar tradicionalment les cases del poble i cooperatives obreres) per instruir a la població, oposant-se, alhora, als sistemes culturals televisius que promouen la mediocritat com a mecanisme de fuita i part de la campanya per idiotitzar a la població sense cap intent d'enriquiment cultural.

Per aconseguir aquestes mesures es requereix un major intervencionisme estatal que afavoreixi les polítiques enumerades anteriorment. Però això requereix un gir de 180º de les polítiques públiques neoliberals que encara avui dominen els governs.

La dictadura ha destruït 390.000 ocupacions públiques des de 2011

La dictadura feixista neoliberal de PP-CiU-UPN-PNB ha destruït 389.943 ocupacions, un 12,1%, des del tercer trimestre de 2011 fins al tercer trimestre de 2013, quan van començar els ajustos en el sector, segons un informe de la patronal d'agències privades d'ocupació, Asempleo, difós aquest dijous. D'aquests gairebé 390.000 llocs de treball desapareguts en els últims dos anys, 87.000 es van destruir en els nou primers mesos d'enguany, 2013.

La major retallada d'empleats públics en termes relatius ho experimenta la Seguretat Social, amb un 23,7% menys de treballadors (-9.511 ocupacions), si ben l'ajust més rellevant en valors absoluts ho van escometre les comunitats autònomes, que han destruït 255.076 llocs de treball des del tercer trimestre de 2011 (-14,1%), dels quals dos de cada tres eren indefinits.

Per la seva banda, el 'Avanç del Mercat Laboral' de Afi-Asempleo apunta que les administracions locals han retallat 67.589 ocupacions (-10,3%) en els últims dos anys, tots de caràcter temporal.

De fet, la plantilla de temporals d'aquestes administracions s'ha reduït un 35,9% des del tercer trimestre de 2011, enfront d'un increment dels treballadors indefinits del 4,6%.

Segons l'indicador Afi-Asempleo, l'ocupació es reduirà un 1,4% en taxa interanual en el mes de novembre, però moderarà el seu descens fins al 0,9% en el mes de desembre, situant-se el total d'ocupats en 16,69 milions de persones en finalitzar 2013, xifra similar a la qual registrava al començament de l'any, alguna cosa que no ha succeït mai des de l'esclat de la crisi.

Per al mes de gener de 2014, s'augura una caiguda interanual de l'ocupació del 0,3%, si bé s'espera que es registrin taxes de creixement positives durant la primera meitat de 2014.

En l'informe també es ressalta que, a la llum del pressupostat per 2014 en els comptes de l'Estat (33.800 milions d'euros per a ocupació), la despesa en foment de l'ocupació per cada persona aturada seria de 683,84 euros, un dels nivells més baixos des de l'inici de la crisi malgrat que el muntant pressupostat per a foment de l'ocupació (4.074 milions d'euros) supera en un 8% al de 2013.

Alemanya paga el lloguer i la calefacció als aturats de llarga durada

Els aturats de llarga durada a Alemanya perceben l'anomenat Subsidi de Desocupació II, conegut com Hartz 4. Els aturats o els que no guanyen prou per viure poden sol·licitar-ho en l'Agència Federal d'Ocupació. No fa falta haver treballat mai ni és necessari haver cotitzat. Des del passat 1 de gener, això significa un subsidi mensual de 382 euros per a les persones solteres o que viuen soles, de 345 per cap pels quals viuen en parella i de 224 a 285, depenent de les edats, per cada menor que l'aturat tingui sota la seva tutela. Els joves de 18 a 25 anys que viuen a la casa dels seus pares o els seus familiars perceben 306 euros al mes.

Una part de les sol·licituds arriben quan acaba el subsidi normal d'atur, que sol durar fins a un any des que es va perdre el treball. El que no troba treball podrà acollir-se al subsidi de desocupació de llarga durada, una pràctica que ja ha conquistat el seu propi verb conjugable: la veu hartzen apareix en diccionari Dubtin amb la definició “viure del Hartz 4”.

Aquests subsidis són per a despeses corrents dels aturats, amb el que haurien de tenir “accés a alimentació, roba, energia elèctrica, cura personal i altres necessitats quotidianes, socials i culturals”.

A més d'això, els aturats de llarga durada poden reclamar que l'Estat els pagui la calefacció i les despeses de lloguer, “sempre que siguin proporcionats”. Donades les grans diferències regionals en els preus del sòl, el desemborsament “proporcionat” en lloguer varia considerablement entre les diferents ciutats alemanyes.

El muntant també depèn del nombre de persones que l'aturat tingui al seu càrrec o amb les quals compartirà l'habitatge. A Berlín, que és una gran ciutat comparativament barata a Alemanya, l'Estat assumirà entre 405 euros mensuals de lloguer per a una persona sola i 773 euros mensuals per a cinc persones. A partir d'aquest nombre, el lloguer podrà costar 96 euros per habitant addicional. Les oficines de l'atur, on es gestionen cas per cas els subsidis, han de donar llum verda a cada mudança i a la despesa que suposarà el nou lloguer.

El subsidi també cobreix les despeses de recollida d'escombraries o de comunitat. Sovint, els aturats de llarga durada tenen problemes per trobar habitatge a les grans ciutats, perquè els administradors de les finques tendeixen a rebutjar-los.

La calefacció, vital a Alemanya, té una altra partida especial a part del subsidi. Aquí, l'Estat paga els costos reals dels inquilins. Les autoritats comproven que la despesa no superi una mitjana raonable per a l'època de l'any i la zona geogràfica. A més, l'Agència Federal d'Ocupació també paga totes les despeses del segur de malaltia en les mútues de salut públiques per als aturats de llarga durada.

A més d'aquests subsidis, hi ha una llarga llista d'ajudes puntuals i de pagaments addicionals per dependència, problemes de salut, embarassos o vellesa. L'Agència Federal d'Ocupació dóna ajudes per moblar un nou habitatge, inclosos els electrodomèstics, o per vestir a nounats.

Malgrat les nombroses prestacions regulades en aquest subsidi, la seva introducció en 2005 va suposar una dràstica retallada d'en les prestacions socials en l'Estat del Benestar alemany.

Andalusia garantirà per llei subministraments mínims d'aigua i llum als perceptors del salari social


El vicepresident de la Junta i conseller d'Administració Local i Relacions Institucionals, Diego Valderas (IU), ha assegurat aquest dimecres que Andalusia es va a convertir en la primera comunitat autònoma a comptar amb "mesures legislatives" encaminades a "garantir subministraments mínims vitals d'aigua i energia elèctrica" per als perceptors de l'ingrés mínim de solidaritat, més conegut com a salari social (SMI). El govern de PSOE-IU vol una Andalusia "lliure de desnonaments energètics", crear un Banc de Terres i declarar una moratòria al cultiu de transgènics. Foto: Diego Valderas i José Manuel Gordillo, diputats d'IU.

Avui Barcelona protesta contra la violència dels mossos de CiU i demana justícia

La manifestació, convocada després de la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez a Barcelona, coincideix amb el primer aniversari de la vaga general en la qual Esther Quintana va perdre un ull per una pilota de goma. El cas Raval tiba les relacions entre la ciutadania i la policia, que amenaça amb mobilitzar-se per defensar la seva imatge, encara que sense denunciar als comandaments ni les actituds feixistes i les seves ordres repressives.

Aquest dijous 14 de novembre es compleix un any de la vaga general en la qual Esther Quintana va perdre un ull per l'impacte d'una pilota de goma en ple centre barceloní. No obstant això, en aquest trist aniversari, el conseller d'interior, Ramón Espadaler, té previst comparèixer al Parlament català per valorar una altra actuació policíal, la que el passat 6 d'octubre va acabar amb la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez després d'una violenta detenció en El Raval i per la qual vuit agents van prestar ahir declaració davant la jutge com imputats per delictes contra la vida, contra la integritat moral i també per obstrucció a la justícia i coaccions.

Aquest cas ha tibat encara més les relacions entre la policia catalana i la ciutadania, especialment a Ciutat Vella, un dels barris més conflictius de la Ciutat Comtal. De fet, diverses associacions veïnals i socials han programat una manifestació que sortirà a les 19.30 hores d'aquest dijous des del carrer Aurora, on va tenir lloc el fatídic arrest de Benítez, continuarà en el Passeig de Gracia, on va ser ferida fa un any Quintana, i acabarà en la Plaça Sant Jaume, per exigir justícia per totes aquelles víctimes d'abusos policials i demanar la depuració de la comissaria de Nou de la Rambla, on actualment explica per 15 els agents imputats.

Un dels col·lectius que participarà en aquesta mobilització serà Arrels, un despatx d'advocats compromès amb la justícia social que des de fa anys assessora a les víctimes de la brutalitat policial, la majoria immigrants i treballadores sexuals, encara que també va portar el cas de Bertran Cazorla, el periodista que va ser detingut després de recriminar, segons la seva versió dels fets, l'actuació dels mossos en l'arrest d'uns lateros. Cazorla va denunciar maltractaments en la comissaria de Ciutat Vella durant el temps que va estar retingut i hi ha tres agents imputats.

Andrés García Berrio, un dels advocats que forma part de Arrels, assumeix sense objeccions que gens de l'ocorregut en les últimes setmanes li ha sorprès: "La mort de Benítez és solament la punta de l'iceberg de la impunitat policial que existeix a Ciutat Vella i que portem tant temps denunciant. Afortunadament, la societat civil està cada vegada més conscienciada i està ajudant a donar visibilitat als casos de vulneració dels drets humans". García Berrio es refereix a la "tolerància zero" que tant la seva associació com altres igual d'actives, com l'Associació de Veïns del Raval -el president del qual es nega a donar declaracions-, porten temps proclamant.

El debat, per a aquest jove advocat, no és només de formes; també és de fons: "Molts policies no entenen que estem en un Estat de dret. Una policia democràtica no es converteix en tal per haver nascut en democràcia, ha de guanyar-se dit adjectiu seguint els protocols d'actuació, fugint de l'opacitat i les extralimitacions. A molts mossos els falta formació en drets humans".

Els Mossos "acabaran mobilitzant-se"

Per la seva banda, molts agents que patrullen els carrers barcelonins se senten en el punt de mira. No obstant això, els sindicats han frenat un intent de concentració del cos policial autonòmic per a aquest mateix dijous perquè, segons fonts sindicals, "no beneficiaria el procés judicial dels vuit companys imputats". No obstant això, Toni Castejón, portaveu del Sindicat de Mossos d'Esquadra-CCOO, assegura que "en molt poc temps acabarem veient als mossos mobilitzar-se als carrers. Hi ha molta indignació i és hora de netejar la nostra imatge".

Alguns mossos asseguren haver rebut ordres de "relaxar-se" per part dels seus comissaris i llisquen certa frustració a l'hora d'intervenir en ple carrer, on patrullar, confessen, és cada vegada més complicat: "Si la gent en lloc de recolzar-nos ens jutja... Quina necessitat hi ha d'actuar i arriscar el lloc de treball?". Episodis com l'ocorregut el passat 1 de novembre al barri barceloní del Turó de la Peira, quan en intentar detenir a un home armat amb un ganivet, deu mossos es van veure obligats a avortar l'arrest perquè una multitud de veïns va obstaculitzar la detenció, són, segons Castejón, cada vegada més habituals i tiben el dia a dia dels agents: "Lamentablement aquest no va ser un cas aïllat. Anar a identificar a algú a Ciutat Vella s'ha convertit en un calvari. Et graven amb el mòbil, et criden 'assassí', els veïns s'arremolinen en contra teva... Sincerament, se't lleven les ganes d'actuar. Si l'actitud del carrer és la de torpedear una detenció o requeriment, la seguretat òbviament acabarà decreixent".

Curiosament, els delictes i robatoris amb violència han descendit notablement a Ciutat Vella en l'últim any, segons fonts de l'Ajuntament de Barcelona. Els veïns d'aquest districte, no obstant això, semblen haver-li donat l'esquena a l'estadística. "Els policies no han de ser respectats pel simple fet de ser policies. El respecte han de guanyar-li-ho. Tampoc poden defensar el seu treball amb xifres. Hi ha molt corporativisme i victimisme en el cos i poca autocrítica. Costarà que els ciutadans recuperin la confiança", sosté García Berrio.

En la marxa en contra de la impunitat policial prevista per a aquest dijous també assistirà la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, que en un comunicat asseguren que "alguns dels criteris d'actuació dels mossos són propis d'una policia política". És per això que en la manifestació d'avui també es demanarà la reprovació del conseller d'Interior, Ramón Espadaler, i la dimissió del director dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat.

La Policia científica recupera les fotos esborrades per una mossa de la detenció de Benítez


La policia científica del Cos Nacional de Policia (CNP) ha pogut recuperar 16 fotografies preses per una veïna del carrer Aurora del Raval de Barcelona que captaven la reducció de l'empresari Juan Andrés Benítez el 5 d'octubre i que, segons ella mateixa va explicar, va esborrar quan va ser obligada per una Mossa d'Esquadra. Els mossos declaren que van reduir Benítez després que ell sacsegés una agent agafant-la pels cabells. Foto: Vint mossos escorten a quatre dels companys imputats, amb ulleres de sol.

Els pares denuncien que el 40% d'alumnat necessitat s'ha quedat sense beca menjador

La Federació d'associacions de pares i mares d'alumnes de Catalunya (Fapac) alerta que més del 40% d'escolars han quedat exclosos de les beques menjador i critica que, dos mesos després de començar les classes, moltes famílies encara no sàpiguen si aquest curs comptaran amb un ajut. Dit d'una altra manera: la Fapac denuncia que, per ara, el govern de CiU només cobreix les necessitats del 10% d'alumnat amb risc d'exclusió social mentre s'els gasta a mans plenes subvencionant les escoles per a fatxendes de l'Opus Dei i Legionaris de Crist.

L'entitat basa la seva denúncia en dades pròpies obtingudes a través d'una enquesta adreçada a les AMPA i del resultat de peticions d'informació als consells comarcals, que en el cas de Girona només han aconseguit al Gironès i el Baix Empordà. A la resta de comarques, o bé no els han facilitat les dades demanades o bé encara tenen oberts els terminis per sol·licitar beques o per resoldre les al·legacions.

Ahir, el president de la Fapac a Catalunya, Àlex Castillo, va exigir la màxima transparència de l'administració en aquest assumpte, així com celeritat en adoptar les resolucions i, també, actuacions urgents que permetin atendre les necessitats dels infants.

Castillo va remarcar que el Gironès i el Baix Empordà són les dues úniques comarques gironines que els han donat informació definitiva sobre la concessió d'ajuts per al curs actual.

D'acord amb les seves dades, el Consell del Gironès ha denegat 712 peticions de beques menjador, el 30,98% de les 2.298 sol·licituds que ha rebut, i n'ha concedit 1.586. Pel que fa al Baix Empordà, l'ens comarcal ha denegat 59 de 316 demandes, equivalents al 18,7% del total, i n'ha atorgat 255.

Sobre la resta de la demarcació, el president de la Fapac va explicar que l'Alt Empordà ha registrat 1.500 sol·licituds per a beques menjadors, però no els han concretat quantes en concedirà perquè estan en període d'al·legacions; la mateixa situació que el Pla de l'Estany, que ha rebut 480 demandes; a la Garrotxa els van respondre que encara es poden presentar peticions; a la Selva han posposat la resposta fins a final de mes i al Ripollès fins a la setmana vinent; mentre que a la Cerdanya no han aconseguit dades.

Al conjunt de Catalunya, 250 AMPA, fonamentalment de Primària, han respost l'enquesta de la federació amb un resultat que situa les denegacions de beques en prop del 35%. Àlex Castillo va aclarir que aquest percentatge creix fins al 40% quan es valoren les dades dels 18 consells que els han donat informació; tot i faltar-ne 23, el president de la Fapac va remarcar que representen el 50% de la població i que "no volíem esperar més perquè tenim la sensació que molts Consells ens donen allargues i juguen a amagar dades". Castillo va advertir que, sense ajuts, moltes famílies no poden portar els seus fills als menjadors escolars.

Vídeo: Els Magistrats convoquen una vaga contra el govern neoliberal el 25-N a Portugal

El Sindicat dels Magistrats del Ministeri públic de Portugal ha anunciat una vaga per al proper dia 25-N, “contra el pretext de la lluita contra la crisi, la continua destrucció de l'Estat del benestar i de l'economia real, i la violació de principis bàsics de l'Estat constitucional democràtic”, justifica el sindicat. Al vídeo: Xerrada sobre Portugal. De la revolució del 25 d'Abril de 1974 a la situació actual.

Una altra raó de la protesta està relacionada amb els llocs dels magistrats en el nou mapa judicial que haurà d'estar en pràctica a partir del proper any. Les garanties de la ministra de Justícia, Paula Teixeira da Cruz, que no hi haurà cap reducció de magistrats no convencen a Rui Cardoso, el president del sindicat, que exemplifica: “en els tribunals de primera instància existeixen en aquest moment 1.335 magistrats, sent que la reorganització judicial preveu 157 menys. Entenem que es necessiten un total de 1.412”.

En la moció es refereix també com a raó per a la protesta “l'empitjorament i la dràstica reducció dels ingressos de jutges que afecta significativament el seu estatut social i professional, afectant greument als drets dels ciutadans destinataris de la justícia”.

Rui Cardoso diu que no és digne de les funcions que exerceixen als magistrats amb 12 anys de carrera guanyar 1.600 euros al mes, quan el govern va atorgar un estatus especial per als administradors de les autoritats reguladores que els eximeix dels retalls salarials, amb la finalitat de garantir la seva independència. “Volen mantenir els reguladors independents, però no els tribunals”, resumeix el dirigent sindical.

Mathias Eistrup
Corresponsal Portugal

Al vídeo: Xerrada sobre Portugal. De la revolució del 25 d'Abril de 1974 a la situació actual, Leioa 06-11-2013


Bruno Carvalho, comunista portuguès, infatigable lluitador pel socialisme a Portugal i la llibertat dels pobles, recentment ha estat al nostre país i ha ofert un parell de xerrades, en les quals ens ha parlat de la tremenda situació que travessa Portugal, fruit de les polítiques neoliberals i antipopulares dels diferents governs.


Portugal: 70.000 famílies han perdut la RSI des 2010


140.000 famílies amb dues o més persones van rebre la Renda Social d'Inserció (RSI, l'SMI català) en 2010 a Portugal. En 2012 la meitat d'aquestes famílies ja no rebien aquest ingrés. Entre març de 2010 i setembre de 2013, 152.000 beneficiaris directes deixaren de rebre la RSI. "L'ideologia que existeix que els pobres són molt ganduls i no volen treballar s'està tornant el mite dominant”.