dilluns, 12 de novembre de 2012

Avís del PC britànic: EUA i l'OTAN preparen l'intervenció militar estrangera a Síria

Els Comunistes britànics han acollit amb satisfacció la victòria de Barack Obama a les eleccions presidencials dels EUA, i alhora han advertit que "l'imperialisme dels EUA segueix sent la força més poderosa del món per a l'explotació i l'opressió". El comitè polític del CPB insta al moviment per la pau a Gran Bretanya i en altres llocs a preparar-se per fer campanya en contra de la intervenció estrangera militar a Síria.

L'Organitzadora del Partit Comunista nacional de les dones Liz Payne ha dit que la derrota del candidat del Partit Republicà Mitt Romney era "una bona notícia" per als pobres, els aturats, les dones i les minories negres i ètniques als EUA: "Però no hi ha celebracions a Síria, Iran, Pakistan o Palestina, on la política exterior dels EUA promou la por, la misèria, la guerra i l'amenaça de la guerra", ha dit al comitè polític del Partit Comunista de Gran Bretanya.

Payne contrastà la "bel·ligerant i reaccionària política exterior del president Obama", recolzada per una enorme escalada de les despeses militars, a les seves polítiques socials i econòmiques relativament progressistes al país.

Aquestes últimes inclouen suport per a la indústria i la creació d'ocupació que -a diferència de Gran Bretanya- han assegurat gairebé 18 mesos consecutius de creixement econòmic: "La veritable pregunta ara és si la coalició progressista de dones, sindicalistes i persones negres i hispanes que asseguraren Obama la reelecció pot ser mobilitzada a favor de la pau i la justícia a l'estranger", va comentar la Sra Payne.

Va advertir, en particular, que els intents occidentals d'unir a l'oposició siriana són el preludi per a liderar l'intervenció militar per enderrocar el règim d'al-Assad a Damasc: "El següent pas podria ser l'anunci d'una "zona d'exclusió aèria" amb suport de l'OTAN , que, com hem vist a Líbia, es convertirà en una OTAN "free-fire zone" per bombardejar les forces del govern i els seus partidaris civils", la Sra Payne va advertir.

El comitè polític del CPB insta al moviment per la pau a Gran Bretanya i en altres llocs a preparar-se per fer campanya en contra de la intervenció estrangera militar a Síria.

Els Comunistes britànics també van decidir:
* Protestar contra la repressió turca dels kurds i d'altres llengües minoritàries i per expressar solidaritat amb 700 vaguistes de fam a les presons turques, kurds i d'altres llocs.
* Urgeix suport als recursos per ajudar a Cuba després de la devastació de l'huracà Sandy recent, ignorat pels mitjans de comunicació occidentals.
* Enviar salutacions a el 18 º Congrés del Partit Comunista de la Xina, amb els millors desitjos en la constant recerca de la "justícia social, el desenvolupament sostenible i la pau".

El patrimoni de Rajoy creix 663.786,24 euros en un any

Es presenten les dades tant de l'Executiu entrant com del sortint en compliment de la llei de regulació de conflicte d'interessos dels membres del Govern i dels alts càrrecs. Pere Argüelles, secretari d'Estat de Defensa té béns per valor de 18,1 milions i la responsable d'Educació, Formació Professional i Universitats, Montserrat Gomendio, declara més de 14,5 milions d'euros. El patrimoni de Mariano Rajoy ha crescut des dels 597.444,43 €, declarats el setembre de 2011, fins 1.261.230,67 €, un total de 663.786,24 € més en un any de latrocini.

En compliment de la llei de transparència, s'ha fet pública al BOE la relació de béns dels membres de l'Executiu, tant sortint com entrant. Una de les dades més cridaneres és sens dubte el substancial augment del patrimoni de Mariano Rajoy, que ha ascendit des dels 597.444,43 €, declarats el setembre de 2011 fins a 1.261.230,67 €, un total de 663.786,24 euros més en un any. Cal tenir en compte que els balanços de patrimoni es realitzen sobre l'exercici anterior.

El cas de José Luis Rodríguez Zapatero és bastant peculiar, ja que presenta unes pèrdues de prop de 78.000 euros en tan sols un curs. El seu patrimoni ha descendit des dels 209.206,13 euros fins als 130.562,14, el més cridaner és que al BOE no consta que l'expresident de Govern tingui cap deute.

Alfredo Pérez Rubalcaba també ha vist incrementat el seu patrimoni en una quantitat propera als 200.000 euros, ja que en l'anterior curs declarar 1.000.000 d'euros i en aquest declara una xifra que ronda el 1.200.000 euros.

Cal destacar també que Miguel Arias Cañete és el membre de Govern amb major patrimoni, proper al 1,7 milions d'euros, encara que segueix estat lluny del patrimoni de Pere Argüelles, secretari d'Estat de Defensa que posseeix béns per valor de 18,1 milions i la responsable d'Educació, Formació Professional i Universitats, Montserrat Gomendio, que declara més de 14,5 milions d'euros.

Altres exemples cridaners són els de Luis de Guindos, que després de sortir de Lehmann Brothers i la seva entrada al Govern, declara 1,1 milions d'euros, Ana Pastor, que posseeix béns per valor de 185.731 euros i deutes que superen els 83.000 i Soraya Sáenz de Santamaría que declara 310.082 euros, encara que ha de 405.000 euros. José Ignacio Wert, declara un patrimoni de 851.522 euros, però és l'únic que no té habitatge en propietat.

Rajoy, denunciat pels seus tripijocs com a registrador, s'emporta més d'un milió d'euros a l'any


L'advocat José Luis Mazón va denunciar el gener passat davant l'Oficina de Conflicte d'Interessos al president del Govern, Mariano Rajoy, per mantenir la seva plaça com a titular del Registre de la Propietat de Santa Pola, a la província d'Alacant. S'ha parlat molt del que s'emporta Rajoy amb les seves diferents corrupteles, ara podem dir-ho més acuradament: un milió d'euros l'any.

El president del Govern capitaneja el grup de pressió dels registradors de la propietat, que ha aconseguit mantenir privilegis de l'època franquista, únics a Europa. El "clan" registral uneix i defensa interessos de polítics de tota mena: ministres, rotaris, aristòcrates i fins ultradretans. Des de 1981, Rajoy manté la plaça com registrador a Santa Pola, que li ha procurat uns 20 milions d'euros, segons denuncia l'Associació d'Usuaris de Registres.

Moscou qualifica de inadmissibles els ultimàtums de l'oposició siriana

El Ministeri d'Exteriors rus ha qualificat avui d'inadmissibles els ultimàtums de l'oposició siriana a Rússia: "El comportament de la intransigent oposició armada de Síria, de part de qui s'escolten ultimàtums sinistres, ens sembla inadmissible", ha subratllat el portaveu d'Exteriors, Aleksandr Lukashévich. El diplomàtic ha reafirmat que "no es pot vincular el futur de Síria als que aposten per la força i els mètodes obertament terroristes". La nova coalició siriana nomenada pels EUA tindrà un comandament militar únic: Washington.

L'anomenat Consell militar de l'Exèrcit Lliure de Síria (ELS) a la zona Damasc publicar la vigília a internet ia través de la televisió qatarí Al-Jazira l'exigència que tots els diplomàtics i empresaris estrangers abandonin el territori del país dins el termini de 72 hores.

Un portaveu del Comando Conjunt de l'ELS advertir, a més, que Rússia serà vista com "un Estat hostil" llevat que canviï la seva postura pel que fa als esdeveniments a Síria.

Rússia i Xina van usar en tres ocasions el seu dret al veto com a membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU per impedir la introducció de sancions internacionals contra el règim de Baixar Assad.

Moscou manté contactes tant amb l'actual Govern de Síria com amb l'oposició i insisteix que el conflicte sigui arreglat mitjançant un diàleg inclusiu, tal com està previst en els acords que el Grup d'Acció per Síria va aprovar el passat mes de juliol a Ginebra.

La nova coalició siriana nomenada pels EUA tindrà un comandament militar únic: Washington

La nova coalició de l'oposició siriana, CNFORS, planeja establir un comandament únic per a totes les forces rebels, ha declarat avui Mahmud Hamza, portaveu del Consell Nacional Sirià (CNS) a Moscou: "Entre els plans de la Coalició Nacional està crear un comandament militar únic per als insurgents", ha dit Hamza, i ha afegit que" així serà possible canalitzar el subministrament d'armes occidentals per als rebels".

"Occident tem que les armes caiguin en mans dels extremistes presents al territori de Síria. La creació d'un comandament militar únic resoldrà aquest problema i els grups rebels podran rebre armes de qualitat amb què fer front al règim de (Baixar) Assad", ha assenyalat.

La vigília, representants del Consell Nacional Sirià i altres grups de l'oposició reunits a la capital de Qatar-principal finançador amb els EUA i el Reinio Unit dels terroristes a Síria-, Doha, van acordar formar una nova aliança, la Coalició Nacional per les Forces de l'Oposició i la Revolució Síria (CNFORS). El religiós musulmà, Moaz al Jatib, va ser nomenat president de la nova formació el cap és el Pentàgon dels EUA.

Estats Units darrera dels "nous" terroristes contra Síria

El Govern genocida dels EUA ha organitzat al seu gust la recentment inventada "nova aliança opositora siriana", dominada pel Consell Nacional Sirià (CNS) i en la qual no figuren diversos grups importants, i va afirmar que treballarà amb ella per seguir donant ajuda humanitària a la població, ajuda que ha costat 30.000 víctimes de l'imperialisme feixista dels EUA, l'OTAN dels neoliberals europeus i les monarquies teocràtiques del Golf.

El portaveu adjunt del Departament d'Estat, Mark Toner, "felicitar" en un comunicat al poble sirià per la formació de l'anomenada Coalició Nacional per a les Forces de la Revolució i l'Oposició Síria (CNFROS), acordada durant una cimera celebrada a Doha (Qatar).

Un dels grups rellevants que ni tan sols va participar en les converses de Doha és el Consell de Coordinació Nacional (CCN), que compta amb una forta implantació dins el territori sirià i és més procliu a la negociació amb el règim.

Segons l'esborrany del comunicat final, al qual ha tingut accés Efe, la CNFROS es compromet a "no negociar ni conversar amb el règim" de Assad fins al seu cessament. Així mateix, preveu la formació d'un Govern de transició a mida -com a Líbia o Egipte, sota els islamistes fanàtics radicals- després d'obtenir el 'reconeixement internacional' dels EUA i els seus aliats.

Itàlia: Un fiscal vol enjudiciar dues agències de ràting

Un fiscal italià a Trani, a la regió de Pulla, ha sol·licitat que diversos directius de les agències de ràting Fitch i Standard & Poor's (S&P;) fossin jutjats per manipular el mercat i difondre informació confidencial. Les acusacions del fiscal es dirigeixen contra dues de les tres agències de ràting més importants del món. Hi havia acusacions similars contra Moody's, però finalment no van ser presentades.

Ara un jutge haurà de decidir si hi ha suficients evidències en la investigació del fiscal, que assenyala que dues d'aquestes agències van filtrar informació sensible als agents de borsa mentre els mercats encara estaven oberts. Les decisions sobre la valoració s'anuncien al tancament de la sessió borsària.

Meri Sharma, cap de Standard and Poor's (S&P;) entre 2007 i 2011, així com el cap d'operacions de Fitch, David Michael Willmoth Riely, estan entre els set acusats. Quatre directius de S&P; i un de Fitch també podrien ser processats.

La crisi de l'euro

Durant la crisi de deute sobirà a l'eurozona, diversos polítics van acusar les agències de ràting d'haver errat en les seves qualificacions abans que la crisi esclatés, i només després reaccionar baixant les qualificacions, el que va fer augmentar les pèrdues als mercats.

La policia financera trobar diverses qualificacions negatives "injustificades" sobre la difícil situació bancària i financera d'Itàlia, així com sobre la crisi del deute. La fiscalia va titllar aquestes qualificacions de "imprudents", ja que van tenir una repercussió en el mercat d'accions i dels bons del tresor.

Primer judici a Europa?

No obstant això, aquesta és la primera vegada que les agències de qualificació de risc podrien anar a judici per haver rebaixat la qualificació durant la crisi de l'euro. La investigació del fiscal, que va començar el 2010, també es va centrar Moody's, la principal rival de Fitch i S&P;, però finalment no s'han presentat càrrecs contra aquesta agència, amb seu als Estats Units.

Fa unes setmanes es va conèixer una sentència d'un tribunal australià que va condemnar a S&P; per haver rebut la qualificació alta una inversió arriscada. L'agència de ràting nord-americana va conduir als inversors a un error. Ara els inversors, que després de la crisi financera de 2008 van perdre gran part dels seus diners, hauran de ser indemnitzats per S&P;, així com per l'institut que va arreglar els complexos productes d'inversió. S&P; va anunciar que apel·larà la sentència.

Rússia respondrà 'de manera dura' si els EUA despleguen vaixells a les seves costes

El possible desplegament dels vaixells de guerra dels EUA, equipats amb el sistema antiaeri Aegis, davant les costes de Rússia provocarà una reacció severa, ha declarat el vicepresident del Govern rus, Dmitri Rogozin: "El sistema naval de defensa antiaèria dels EUA, que pot en algun moment aparèixer davant les costes russes, provocarà una reacció aguda per part de Rússia", ha dit.

Segons Rogozin, l'escut antimíssils dels EUA genera ja en la seva forma actual una tensió en les relacions entre Rússia i l'OTAN i incita a una "carrera d'armaments".

"Cal dir-ho de manera clara i precisa. Vaig treballar durant quatre anys com a ambaixador de Rússia davant l'OTAN i sé molt bé com s'ha de parlar amb ells".

Va recordar que el programa nacional d'armament preveu que l'Exèrcit rus rebi sistemes antiaeris S-400 i els nous S-500, capaços d'interceptar míssils balístics fora de l'atmosfera terrestre, va indicar Rogozin.

"La principal diferència de les nostres forces (de defensa antimíssils) és que s'ubiquen en territori nostre. No despleguem sistemes davant les costes dels EUA per no tenir pretensions expansionistes i agressives i tampoc busquem desestabilitzar la situació en altres regions del món", ha dit el polític.

Rogozin ha condemnat l'emplaçament de l'escut antimíssils nord-americà "davant els mateixos nassos" de Rússia sota el pretext de protegir els russos i els europeus de "els tipus dolents de l'Iran i Corea del Nord".

El sistema de combat Aegis, desenvolupat als EUA en la dècada de 1960 i produït actualment per la corporació Lockheed Martin, utilitza potents radars d'emplaçament naval per rastrejar blancs terrestres, aeris i marins i guiar míssils que han destruir-los.

El Aegis és capaç de detectar objectius a una alçada de 320 km o més de 190 km de distància. Cada radar realitza el monitoratge de fins a 300 blancs i pot guiar fins a 18 míssils contra aquells que representen especial perill. Els míssils de nova generació SM-3 permeten interceptar ogives a una alçada de fins a 180 km.

La web del Senat: un nyap de 437.000 €

Un error permet modificar als visitants la web del Senat. El nyap s'ha descobert el mateix dia en què s'ha presentat la nova pàgina de la Cambra Alta, que ha costat 437.000 euros. "Els senadors ens estafen", "Visca Catalunya lliure" o el que li passi pel cap, escriu la gent. El nou web del Senat té una fallada de seguretat que permet inserir un missatge perquè tothom el vegi i el personal aprofita la veda per deixar-se anar.

La forma de modificar la pàgina és tan senzilla com accedir a aquest enllaç i afegir el text que es desitgi al final de l'adreça web que apareix. Per art de màgia, es carregarà una nova pàgina on s'inclourà el missatge que hàgim teclejat prèviament. Davant els primeres notícies d'aquest error ja poden trobar-se en les xarxes socials tot tipus de mofes sobre els senadors i el cost de la web.

La decisió s'ha conegut als pocs minuts que la nova pàgina fos presentada davant els mitjans de comunicació pel vicepresident primer del Senat, Juan José Lucas, que ha justificat el cost de 437.000 euros en la nova web com "una inversió en democràcia", el ja secular slogan de les dictadures.

Els experts en programació a Internet ja han apuntat que el web té molts problemes, com errors en els enllaços, pàgines inaccessibles i problemes amb el navegador Internet Explorer 9.

Els advocats s'uneixen contra el copagament judicial: "No és un taxa, és un atracament"

Un centenar d'advocats s'han manifestat aquest dilluns a la porta dels Jutjats de Pl. de Castella, Madrid, contra el 'copagament judicial' impulsat pel Govern franquista del PP. Els congregats, darrera d'una pancarta que clamava: "Els advocats, en defensa dels ciutadans, contra les taxes judicials", han corejat consignes com: "No és una taxa, és un atracament", "Gallardón, dimissió", o "Contra les taxes, vaga general". Protestes similars s'han dut a terme davant les seus judicials de tot l'estat.

Segons ha explicat el president del Consell General de l'Advocacia, Carlos Carnicer, encara hi ha temps per frenar el Projecte de Llei de Taxes, que es troba en tramitació aquesta setmana al Senat, i que estableix el pagament d'impostos d'aquesta classe per accedir a la justícia civil o contenciosa administrativa de fins a 1.200 euros, i de prop de 300 euros en la laboral. més altra quantia variable que depèn dels diners reclamat en cada cas. "Tenim esperança que donin marxa enrere, que parin aquesta bogeria", va assegurar.

"No es poden establir taxes que no poden pagar la majoria dels ciutadans, creant una justícia per a rics", ha afegit Carnicer. Això donaria lloc per part dels advocats a instar els jutges a que plantegin qüestions d'inconstitucionalitat contra la Llei o directament a interposar recursos d'empara davant del Tribunal Constitucional.

De la mateixa opinió és el jutge degà de Madrid, José Luis González Armengol, qui va participar en la manifestació, i que va destacar que espera que no s'hagi arribar a que els jutges plantegin qüestions d'inconstitucionalitat contra la Llei per vulneració de l'article 24 de la Carta Magna, que reconeix el dret de tots els ciutadans a obtenir la tutela judicial efectiva dels tribunals. "És un atemptat manifest a aquest dret", que quedaria en dubte amb taxes tan elevades com la que preveu l'Avantprojecte, va dir el magistrat.

En aquest sentit, González Armengol va explicar que les quanties que preveu el projecte de Ruiz-Gallardón són "denigrants", i que l'associació de la qual forma part, "Francisco de Vitòria", ha recolzat establir taxes en alguns casos molt excepcionals, i per quantitats gairebé simbòliques de 5 o 10 euros, o un màxim de 50 euros per recórrer al Tribunal Suprem.

El millor exemple del excessiu de les xifres que poden assolir les taxes previstes pel Govern el va posar Carlos Carnicer. Ha destacat que una persona que hagués patit una lesió medul · lar en un accident de trànsit i recorregués fins al Tribunal Suprem, hauria d'abonar 19.500 euros en concepte de taxes, ja que aquestes no només inclouen una part fixa sinó una altra variable, per percentatge, en funció de la quantia que es reclami en el cas. "Arribaríem a l'absurd que alguns recurrents haguessin de demanar un préstec al banc per pledejar", afegí. El president dels advocats va dir que, fins i tot dins del PP, hi ha qui rebutgen aquest projecte.

Carnicer va abundar en què es tracta de "taxes desorbitades" que impediran l'accés a la justícia de moltes persones, creant una justícia per a rics i altra per a pobres, la qual cosa també contravindria el dret a la igualdad.También es va queixar, com van fer al Congrés tots els grups parlamentaris de l'oposició, en el molt "que s'ha corregut" en la tramitació parlamentària d'aquest projecte. "Pràcticament com cap".

Va aprofitar a més l'acte per mostrar la seva oposició als desnonaments quan derivin de l'impagament d'un deute hipotecari, i ha subratllat que des de fa més d'un any, per iniciativa del Col · legi d'Advocats de Terrassa, els lletrats han organitzat centres d'assessorament per als afectats en tot Espanya. En aquest sentit, va subratllar la pressió social, i fets com el suïcidi aquest cap de setmana d'una dona a Barakaldo, que han aconseguit que els dos principals partits assumeixin que s'ha de reformar la regulació d'aquests desallotjaments, per tractar d '"un error manifest".

Els sindicats de Mossos també demanen que s'aturin els desnonaments

El sindicat majoritari en els Mossos d'Esquadra, el Sindicat Autònom de Policia-UGT, ha fet avui també -com l'Uspac, el Erne de la ertzaina i el SUP estatal- una crida perquè s'aturin tots els processos de desnonament per impagament de lloguer o execució de deute hipotecari. El portaveu de SAP, Valentín Anadón, ha considerat que la revisió de la legislació hipotecària que està fent el Tribunal de Justícia Europeu és un motiu més per aturar aquests processos. Foto: Ocupant avui el Banc d'Espanya.

Com han fet en les últimes hores el Sindicat Unificat de Policia (SUP) i el sindicat Erne de l'Ertzaintza, el SAP ha manifestat el seu suport als agents que es neguin a participar en desnonaments, encara que no ha fet una crida a objectar.

En aquest sentit, Valentí Anadón ha reconegut que l'exercici de l'objecció de consciència per part dels policies "és complex".

"Igual que la judicatura no vol ser el cobrador del frac, nosaltres no volem ser els executors d'aquestes sentències", ha assegurat Anadón, que ha recordat que els policies no actuen d'ofici en els desnonaments sinó per mandat judicial.

El portaveu del SAP ha reclamat responsabilitat a l'estament judicial, que ha assenyalat que té potestat per aturar els desnonaments.

També ha reclamat responsabilitat política i en aquest sentit, ha demanat "sensibilitat" al Departament d'Interior de la Generalitat cap als seus agents.

Sindicats de la Policia i l'Ertzaintza recolzaran als agents que no participin en desnonaments


El Sindicat Unificat de Policia (SUP) i el Sindicat Independent de l'Ertzaintza (Erne) han anunciat que recolzaran als agents que es neguin a participar en els desnonaments i que els oferiran assistència jurídica en cas que sigui necessari. El portaveu de Erne, Roberto Seijo, ha demanat als sindicats amb representació en els Consells d'Administració de les Caixes que "alcin la veu" per no ser "còmplices" de les execucions hipotecàries.

El portaveu d'aquest sindicat policial, ha afirmat que des de la passada setmana, i com a conseqüència de les trucades rebudes per diversos agents, l'Erne s'ha mostrat disposada a "solucionar el tema econòmic i jurídic" de les actuacions.

L'ús del mòbil durant l'embaràs afecta el fetus

L'exposició a les ones de telèfons mòbils durant l'embaràs afecta el desenvolupament cerebral del fetus i pot provocar-li hiperactivitat i problemes de memòria, segons un recent estudi de l'Escola de Medicina de Yale (EUA). Quan l'Organització Mundial de la Salut (OMS) declarà que els camps electromagnètics de radiofreqüència dels telèfons mòbils són "potser cancerígens per a l'ésser humà", es va fer la llista de la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) dels EUA que mostra els 20 models més perillosos del món.

Científics de l'Escola de Medicina de Yale van realitzar un experiment amb rates embarassades col·locant sobre les gàbies telèfons mòbils, la meitat d'ells encesos i d'altres apagats. Quan els investigadors van estudiar el comportament dels ratolins nascuts, va resultar que els que havien experimentat la radiació del mòbil presentaven senyals d'hiperactivitat i semblaven tenir problemes de memòria.

"Hem demostrat que el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat són causa de l'exposició dels fetus als raigs del mòbil", segons explica a 'Daily Mail' un dels investigadors, el doctor Hugh Taylor.

"L'augment dels casos de trastorns de la conducta en els nens" podria explicar parcialment per l'ús actiu de mòbils per part de les dones embarassades, assenyala Taylor en un comunicat de l'Escola de Medicina. Suposadament la radiació dels mòbils també fomenta el desenvolupament de tumors, segons l'Organització Mundial de Salut.

Alguns productors de telèfons, entre ells Apple i Blackberry, també adverteixen als seus consumidors que guardin els seus dispositius mòbils allunyats del cos mentre no els estan utilitzant.

Els 20 mòbils més perillosos

Després de l'anunci del Centre Internacional d'Investigació sobre el Càncer (CIRC), agència especialitzada de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que els camps electromagnètics de radiofreqüència que inclouen els telèfons mòbils són "potser cancerígens per a l'ésser humà", es va realitzar l'actual llista de la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) dels EUA que mostra els 20 models més perillosos del món.

El rànquing es va armar mesurant els nivells de radiofreqüència (RF) presents en aquests dispositius, que porta per nom "absorció específica" (SAR). Aquesta puntuació SAR mesura la quantitat de RF que el cos humà absorbeix quan el telèfon es situa al costat de la orella i, com més alta puntuació, major és la taxa d'absorció.

Perquè un telèfon sigui acceptat per la FCC seu SAR no ha de superar als 1.6 watts per quilogram. No obstant això, els models que apareixen a la següent llista són considerats els més perillosos, per situar-se prop del límit del acceptat per la comissió nord-americana:

Aquí la llista:

20. Motorola i576 (1.45)


19. Kyocera X-tc (1.45)


18. Kyocera Wild Card M1000 (1.46)

aanunciara
17. Motorola Atrix 4G (1.47)


16. LG Xocolata Touch (1.47)


15. HTC Desire (1.48)


14. Motorola DROID 2 (1.49)


13. Sanyo Vero (1.49)


12. Motorola DROID (1.49)


11. LG Rumor 2 (1.51)


10. Motorola Grasp (1.52)


9. Motorola Defy (1.52)


8. ZTE Salute (1.52)


7. Nokia Astound (1.53)


6. Motorola i335 (1.53)


5. Kyocera Jax S1300 (1.55)


4. Sony Ericsson Xperia X10 Mini Pro (1.55)


3. Sony Ericsson Satie (1.56)


2. Motorola DROID 2 Global (1.58)


1. Motorola Bravo (1.59).

Els bancs aturaran els desnonaments en casos 'd'extrema necessitat'

L'Associació Espanyola de Banca (AEB) s'ha compromès a aturar els desnonaments durant els dos anys vinents, però només 'en aquells casos en què concorrin circumstàncies d'extrema necessitat', segons que ha informat la patronal en un comunicat. Entre els bancs que formen part de l'AEB hi ha el BBVA, Banc Etcheverría, Banco Gallego, Barclays, Banesto, Bankinter, Banco Popular, Santander, Sabadell i Citibank.

Els bancs diuen ara que han pres la decisió 'per raons humanitàries i en el marc de la seva política de responsabilitat social' i que han tingut un 'intens i profund debat per contribuir a pal·liar la situació de desemparament de moltes persones per causa de la crisi econòmica'.

Rajoy, pressionat

Han calgut dos suïcidis, centenars de milers de desnonaments i un dictamen (pdf) del Tribunal de Justícia Europeu perquè el govern espanyol es decidís a reformar la llei hipotecària. Si la setmana passada el PP i el PSOE es van reunir per començar a pactar aquesta reforma, divendres el suïcidi d'una dona de cinquanta-tres anys a Barakaldo (País Basc), quan una comissió judicial anava a desnonar-la, ha accelerat la reacció tant del govern com dels partits, i avui el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, anunciarà algunes mesures, pactades amb el PSOE, com va dir, divendres mateix a Lleida, en un míting electoral; concretament, una moratòria de l'aplicació de la llei amb la idea de paralitzar els desnonaments mentre es prepara una reforma lesgislativa.

Ara, tant la reforma de la llei com la paralització dels desnonaments, són mesures que algunes entitats, alguns partits d'esquerra i fins i tot alguns jutges fa mesos, si no anys, que demanen; i deploren que hagin calgut situacions dramàtiques i mediàtiques com el suïcidi de la dona de Barakaldo perquè el govern espanyol finalment reaccionés i la qüestió ocupés, en plena campanya electoral, el debat polític català.

Sindicats de la Policia i l'Ertzaintza recolzaran als agents que no participin en desnonaments

El Sindicat Unificat de Policia (SUP) i el Sindicat Independent de l'Ertzaintza (Erne) han anunciat que recolzaran als agents que es neguin a participar en els desnonaments i que els oferiran assistència jurídica en cas que sigui necessari. El portaveu de Erne, Roberto Seijo, ha demanat als sindicats amb representació en els Consells d'Administració de les Caixes que "alcin la veu" per no ser "còmplices" de les execucions hipotecàries.

El portaveu d'aquest sindicat policial, ha afirmat que des de la passada setmana, i com a conseqüència de les trucades rebudes per diversos agents, Erne s'ha mostrat disposada a "solucionar el tema econòmic i jurídic" de les actuacions.

A més, s'ha compromès a "fer el necessari, amb totes les eines sindicals" per fer-se càrrec de la seva defensa "en cas" que hi hagués "algun problema jurídic o disciplinari".

Fins ara, Erne ha dut a terme "algunes actuacions" per evitar que els ertzaines "no siguin responsables o coresponsables d'aquesta situació absolutament injusta".

Major protecció per als agents

Roberto Seijo ha fet una crida a la resta de sindicats, especialment aquells que tenen "el major poder en l'aspecte de les pròpies confederals", perquè no siguin "còmplices" de les execucions hipotecàries.

"Ells participen en els Consells d'Administració de moltes caixes d'estalvis i han de alçar la veu rotundament, no ser responsables d'aquesta situació", ha dit.

Respecte a la possibilitat que els agents puguin ser objecte de sancions per oposar-se a participar en els desnonaments, ha admès que "podran tenir conseqüències".

"Però -ha dit- també tenim eines sindicals per pal·liar o, si més no, donar suport a aquells companys que no estan disposats a ser còmplices d'una situació absolutament menyspreable".

Per la seva banda, el secretari general del Sindicat Unificat de Policia (SUP), José Manuel Sánchez Fornet, ha explicat en declaracions a EFE que fa anys que reben consultes de companys per aquest assumpte, però ha afegit que ara, a causa del clima social, el sindicat donarà una "major protecció" als policies que es neguin a dur a terme els desnonaments. "Si a algú li crearà un problema de consciència actuar, que ho digui i l'ajudarem", ha dit Sánchez Fornet.

Ha insistit que el SUP donarà suport als agents que al·leguin objecció de consciència i que, fins i tot, els oferirà defensa jurídica, siguin o no afiliats al sindicat: "Esperem que aquesta mesura contribueixi a que es paralitzin els desnonaments", ha subratllat el secretari general del SUP, que ha considerat que es tracta d'una llei "injusta".

Sánchez Fornet ha reclamat que s'aturin els desnonaments fins que el Govern del PP i la resta de partits regulin aquest assumpte i ha cridat l'atenció sobre el fet que des d'Europa diguin fins i tot que la llei espanyola per aquesta matèria és injusta.

Austràlia investiga l'abús sexual a l'església catòlica

La primera ministre australiana Julia Gillard ha anunciat una investigació nacional sobre l'abús sexual infantil a l'església catòlica després d'una sèrie d'escàndols que involucren sacerdots pederastes. Gillard ha fet l'anunci avui arran de les afirmacions d'un policia d'alt nivell que una església catòlica a la Vall de Hunter, a Nova Gal·les del Sud, va destruir proves i silencià les investigacions.

"Hi ha hagut moltes revelacions dels adults que han evitat aquest mal", ha dit Gillard. "Crec que en aquestes circumstàncies és apropiat que n'hi hagi una resposta nacional a través d'una comissió real".

Gillard ha estat sota creixent pressió per establir un servei nacional d'informació després de les recents acusacions però va dir que la investigació seria més amplia que només sobre l'Església Catòlica: "Això no és una comissió real focalitzada sobre una església qualsevol", ha dit Gillard.

La crida a una investigació nacional es va intensificar al setembre, quan l'Església Catòlica a Victoria va revelar que almenys 620 nens havien estat objecte d'abusos per part del clergat en aquest estat des de 1930.

A principis de novembre, un investigador policial també va al·legar que l'Església havia encobert l'abús sexual dels nens al Hunter Valley, al nord de Sydney, per protegir els pedòfils i la seva pròpia reputació.

El detectiu en cap inspector Peter Fox va dir que la seva experiència era que no només l'església els va encobrir, sinó que va silenciar les víctimes, obstaculitzà la policia, alertà als delinqüents, va destruir proves i va traslladar als sacerdots per a protegir l'església.

Fox també ha dit que està d'acord amb l'investigació a tot el país dient que limitar la consulta a una regió no va ser eficaç, sobretot quan els sacerdots acusats d'haver comès delictes van ser traslladats sovint a d'altres llocs de l'estat.

"No tinc cap dubte que té tentacles a tot arreu", va dir dilluns. "Les fronteres de l'Estat no van a aturar l'activitat d'aquest tipus de depredadors".

L'Església anglicana expulsa tres capellans per abusos sexuals

Tres sacerdots de l'Església anglicana a Austràlia han estat apartats del sacerdoci per les acusacions presentades contra ells d'abusos sexuals, ha informat avui la ràdio australiana ABC.

Un altre religiós ha estat suspès d'exercir el ministeri per almenys cinc anys i també apareix implicat un antic empleat.

El bisbe Brian Farran, de la diòcesi de Newcastle, ha explicat que la investigació duta a terme per la seva església "va avaluar cert material molt inquietant i va determinar que alguns dels demandats van participar en actes sexuals impropis, fins i tot quan el demandant era un menor".

L'oligarquia feixista grega aprova les noves retallades socials

El Govern de la dictadura corrupta que encapçala el còmplice de l'estafa del seu partit ND (PP grec) a Grècia i Europa Samaras ha imposat els pressupostos de 2013 per a Grècia. Ni les protestes al carrer ni la vaga de 48 hores que va viure el país aquesta setmana van aconseguir aturar els comptes de l'oligarquia criminal, que han estat aprovades durant la nit per 167 vots a favor, 128 en contra, quatre abstencions i un diputat absent.

Els pressupostos per al pròxim any compten amb retallades per valor de 9.500 milions d'euros tal com exigia la troica feixista de l'FMI, BCE i CE a canvi de desbloquejar el nou tram del xantatge financer pactat a principis d'any.

Els ajustos afectaran especialment als pressupostos per a Educació i Sanitat. La partida de pensions s'ha vist reduïda un 15%. També s'ha retallat l'assignació per als salaris d'empleats públics en 1.200 milions d'euros mentre que, d'altra banda, s'espera recaptar més amb la pujada d'alguns impostos i taxes. Els comptes intenten respondre a les exigències de la Comissió Europea, BCE i FMI, que esperen que el país redueixi el seu dèficit fiscal.

"Hem fet el que havíem de fer, és l'hora que els nostres socis facin el que han de", ha assegurat Samaras abans de la votació. Els tres partits que formen l'executiu - els conservadors de Nova Democràcia i els centroizquierdistas Pasok i Dimar - han tirat endavant les noves mesures d'austeritat encara ha hagut alguns diputats de la coalició que no han donat suport els comptes.

Aquest dilluns, l'Eurogrup es reunirà per discutir la situació de Grècia. El Govern de Samaras espera que es desbloquegi el nou tram d'ajuda valorat en uns 30.000 milions d'euros. "Si no complim amb les nostres obligacions, no ens faran fora de l'Eurozona, però ens veurem obligats a sortir i això significaria que Grècia es convertiria en un estat pària, com Corea del Nord", va advertir amb la demagògia habitual el ministre de Finances, el feixista Yannis Sturnaras. "Necessitem el tram perquè la situació de les reserves de l'Estat és limitada, el 16 de novembre s'ha de pagar bons del Tresor per 5.000 milions d'euros", va dir Sturnaras davant els diputats.

L'aprovació dels pressupostos s'ha fet entre protestes. Els grecs van començar a sortir als carrers d'Atenes aquesta setmana, quan van convocar una vaga de 48 hores per mostrar el seu rebuig als pressupostos. Les protestes es van repetir dissabte a la tarda i el diumenge. Segons alguns càlculs, unes 15.000 persones es van concentrar a la plaça de Sintagma, davant del Parlament, convocades pels principals sindicats del país i els partits esquerrans de l'oposició. "A baix el Govern, fora la troica", "No s'aniran si no els fem fora", deien algunes de les pancartes.

La gelosia de l'amant del director de la CIA va provocar la investigació

Segons fonts pròximes a la investigació, uns correus amenaçadors enviats per Paula Broadwell (foto), amant de l'exdirector de la CIA David Petraeus, a una vella amiga de la família de Petraeus van ser els desencadenants de la investigació que ha provocat la dimissió del director general de la CIA , en reconèixer que va mantenir una relació extramarital amb l'autora de la seva biografia.

Una persona vinculada a la investigació ha identificat a Jill Kelley, de 37 anys, com una vella amiga de la família de Petraeus que va acudir al FBI de Florida, estat on resideix, en rebre una sèrie de correus amenaçadors, informa Reuters. El rastreig d'aquests correus va portar al FBI fins Paula Broadwell i la seva relació amb Petraeus.

Un oficial del Govern citat pel New York Post assegurava que els correus contenien frases com: "Sé el que vas fer, surt del meu home". Segons el Washington Post Broadwell, que està casada amb un radiòleg i té dos nens petits, "va sentir la presència d'aquesta dona com una amenaça en la seva relació amb Petraeus".

La que va ser amant de l'exdirector de la CIA no ha volgut fer comentaris públics sobre això igual que el FBI i la CIA.

Per la seva part la desencadenant de la relació extramarital de Petraeus ha demanat respecte per a ella i la seva família: "Nosaltres i la nostra família hem estat amics del general Petraeus i la seva família durant més de cinc anys. Respectem la seva privacitat i la de la seva família i vull el mateix per a nosaltres i els nostres tres fills", ha comentat Kelley.

Efectes en la seguretat nacional


La dimissió del "heroi" de paper mullat que va liderar les tropes mercenaries dels EUA a l'Iraq i l'Afganistan, va ser un gerro d'aigua freda per als cercles polítics de Washington. Ara demòcrates i republicans del Congrés nord-americà critiquen la tardança del FBI a informar d'aquesta investigació, anunciada el mateix dia de les eleccions presidencials.

"Això és una cosa que va poder tenir un efecte en la seguretat nacional", s'ha queixat la presidenta del Comitè d'Intel·ligència del Senat sobre la investigació que aparentment va començar abans d'octubre.

Per Feinstein, no hi ha excuses perquè el Congrés pot realitzar reunions a porta tancada per assumptes sensibles d'intel·ligència "i nosaltres no vam tenir aquesta oportunitat".

El president del Comitè de Seguretat Nacional de la Cambra de Representants, el republicà Peter King, ha suggerit que l'evolució de la investigació de l'FBI demostra, segons ell, que la Casa Blanca amaga alguna cosa.

En declaracions a la CNN, King ha assegurat que, si la investigació va començar fa mesos, és inversemblant que l'agència "no s'hagi adonat fins al dia de les eleccions que el general Petraeus estava implicat".

Petraeus va comentar als seus amics que la seva "relació" amb Broadwell va començar després de la seva retirada de l'Exèrcit a l'agost de 2011. Broadwell, que escrivia un llibre sobre la cara més visible dels EUA en el conflicte de l'Afganistan, va tenir un inusual accés a Petraeus.

No obstant això, els investigadors no han descobert informació que comprometi dades secretes o activitat criminal, i van assegurar que l'únic que es van trobar va ser "un drama humà"

NYT i HT expliquen al món la vergonyosa i immoral "onada de desnonaments" a Espanya

El New York Times i l'International Herald Tribune recullen avui el drama dels desnonaments a Espanya. El reportatge va acompanyat d'una impactant sèrie d'imatges del fotògraf català Samuel Aranda, guanyador del prestigiós premi World Press Photo 2011. El diari novaiorquès titula la peça que obre la seva pàgina web així: "Una onada de desnonaments condueix a una crisi de persones sense sostre a Espanya".

El reportatge relata els sofriments de famílies que estan a punt de perdre casa seva i explica que el nombre de desallotjaments està creixent fins arribar a produir cent cada dia (són 563 diaris de mitjana els últims sis mesos) en un país on s'estima que hi ha "dos milions d'habitatges buits".

Avui es tornaran a reunir la vicepresidenta del Govern, Soraya Saénz de Santamaría, i la vicesecretària general del PSOE, Elena Valenciano per parlar de les possibles mesures a prendre per protegir les famílies en risc de perdre casa seva. De moment fins dijous ja han dit que no se sabrà res.