dimecres, 19 de desembre de 2012

Un miler de policies de tots els cossos talla la Via Laietana contra les retallades

Prop d'un miler de policies de tots els cossos que conformen la Plataforma unitària catalana, excepte la Guàrdia Civil -a qui no se'ls permet per una altra llei franquista en vigor-, s'han concentrat a la plaça Sant Jaume de Barcelona per rebutjar les retallades i que els treguin la paga de Nadal, i han acabat tallant Via Laietana i manifestant-se fins a Gran Via.

Amb crits de 'Mans a dalt això és un atracament' i 'La poli tots junts, no ens mouran' han prosseguit la marxa cap a plaça Urquinaona, tot i que no estava previst, un cop s'ha llegit el manifest, llançant nombrosos petards i fent sonar les botzines, i han fet una asseguda davant la Prefectura Superior de Policia al crit de: "No ens miris, uneix-te".

El portaveu del SME-CCOO., Toni Castejón, ha assegurat que estan "indignats" perquè els han tret la paga de Nadal, que de mitjana suposa uns 2.000 euros i que en lloc de pagar-los el dia 22 els pagaran el 30.

Des del SUP, Antonio Granados lamenta que les retallades afectin el sou i la paga de Nadal, a més de per la pujada de l'IRPF i ha augurat que la "lluita continuarà". La plataforma lamenta les retallades salarials i de material, que ha fet que tinguin menys cotxes patrulla i que no es renovin els avariats, el que per a ells va en detriment de la seguretat de la ciutadania.

A més, segons el manifest que han llegit a plaça Sant Jaume, retreuen la "penosa baralla de galls" entre la Conselleria d'Interior i el Ministeri, i els demanen que deixin a la policia al marge dels enfrontaments polítics. "No podem ni hem de permetre que la nostra imatge continuï sent deteriorada pels nostres governants, i molt menys que la nostra feina i eficiència es posi en perill per la negligència dels responsables polítics", critiquen.

Park, filla d'un dictador, primera presidenta de Corea del Sud

La feixista Park Geun-hye, filla del dictador sud-coreà Park Chung-Hee (els dos a la foto), es convertirà en la primera dona que presideix Corea del Sud amb la seva victòria a les eleccions per un 52% enfront del 48% del seu rival, el líder de l'oposició progressista. Un cas molt semblant a l'altre "salvadora" de Myanmar, la filla del genocida projapó Aung San Suu Kyi.

Segons la Comissió Electoral, amb el 83% de paperetes escrutades, la candidata del partit feixista governant Saenuri acumulava 13,2 milions d'vots (51,6%) pels 12,3 milions d'Moon Jae-in (48%), el seu contrincant del Partit Democràtic Unificat (PDU), principal força de l'oposició.

Poc després de conèixer-se aquestes xifres, Moon ha admès la seva derrota, informa Reuters. A la cita electoral d'aquest dimecres van acudir uns 30,7 milions d'electors, el 75,8% del cens.

A falta que s'oficialitzi el resultat avui, la victòria de Park, prevista per la majoria dels sondejos que també anticipaven una renyida contesa, convertirà aquesta política de 60 anys en la primera dona presidenta de la història de Corea del Sud.

Park Geun-hye és filla del mort dictador Park Chung-hee, de qui les polítiques repressives dels 60 i els 70 van impulsar un ràpid avanç econòmic de l'oligarquia a costa de les classes treballadores i de sindicalistes i líders d'esquerra assassinats, com en les altres colònies de l'imperialisme ianqui, la qual cosa segons molts experts ha brindat a Park el vot de l'oligarquia admiradora de les polítiques feixistes del seu pare.

Park substituirà el seu company de partit Lee Myung-bak com a presidenta de la República de Corea, càrrec que assumirà el proper febrer per un mandat no renovable de 5 anys.

De tirana a demòcrata amb la mateixa política

Soltera i sense fills, va viure una joventut traumàtica per l'assassinat de la seva mare a Seül el 1974 a mans d'un japonès quan Park tenia 22 anys i s'acabava de graduar en enginyeria elèctrica.

Després d'aquest succés va assumir el paper de "primera dama" del règim dictatorial durant cinc anys fins a 1979, any en què el seu pare va ser assassinat a mans del seu propi cap d'Intel·ligència.

L'avui líder del partit Saenuri va quedar apartada de la vida pública -per cobrir les aparences i dirigir des de l'ombra- fins a ocupar un escó al Parlament el 1998, i a partir de llavors va començar sense dissimuls la seva escalada en les files neoliberals. També va demanar perdó per les violacions de drets humans perpetrades durant la dictadura del seu progenitor i ella mateixa, segons la biografia que relata Efe, l'agència del PP, sense que hi hagi constància d'això.

Una veterana feixista que ara ocuparà la Presidència de la quarta economia d'Àsia i part del G-20.

Daw Aung San Suu Kyi, la regna de diamants de sang


Daw Aung San Suu Kyi, va néixer a Rangun, el 19 de juny de 1945. El seu pare (foto), era el general Aung San, executat per traïció i col.laborador fecund de la invasió japonesa (anar a enllaç).

Al març de 1942, després de la presa de Rangun per l'exèrcit nipó, Aung San seria premiat i promogut al grau de coronel, fins que el març de 1943 aconsegueix l'ascens a Major General, amb el qual es va presentar davant l'Emperador, i la 'Ordre del Sol Naixent', una de les més altes condecoracions concedides per l'imperi nipó dels Hito.

Joan Herrera: "ERC i CiU han fet el dret a decidir molt més petit"

El president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera ha valorat avui l'acord que el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, han signat aquest matí al Parlament de Catalunya. "El dia 25 de novembre el dret a decidir va ser més plural, més ampli, més divers i més compartit. La gent va decidir que el dret a decidir s'ampliava i era de molts. Avui ERC i CiU han fet el dret a decidir més petit".

Per al dirigent ecosocialista aquest acord és "excloent" i s'ha compromès des d'ICV-EUiA, a "fer el dret a decidir més ampli però no amb les seves maneres i sense excloure a ningú".

"Nosaltres volem fer les coses diferents, molt diferents de com les han fet ells", ha dit Herrera que ha remarcat que l'acord entre CiU i ERC ratifica les retallades com a política econòmica del Govern. "Avui tenim un acord on la consulta se l'han quedat dos partits i les retallades són de tothom", ha lamentat el dirigent ecosocialista que ha afegit que vol que el dret a decidir "sigui de tots i les retallades de ningú".

"Això no es tracta d'un vagó de primera que porta les regnes i que la resta es va afegint als vagons de segona a veure cap a on ens duen", ha criticat Herrera fent un símil per descartar exercicis d'adhesió a l'acord de Govern entre CiU i ERC al mateix temps que ha posat de relleu les paraules de Junqueras apel·lant directament a ICV-EUiA i les ha qualificat de "contradictòries". "Esta molt bé parlar de generositat quan fas clàusules excloents on tant sols dues parts decideixen quan es tira endavant i quan no", ha explicat el president del grup ecosocialista al mateix temps que ha assegurat que el seu grup "vol pràctiques incloents que incorporin a actors polítics i socials".

Herrera ha anunciat que la seva formació portarà l'acord nacional pel dret a decidir al ple del Parlament de Catalunya. "Qui s'hi vulgui asseure, en parlarem. Som tant protagonistes com qualsevols i ni més protagonistes que ningú, perquè ho hem de ser tots", ha assegurat Herrera.

Per a Herrera l'anàlisi econòmic que fa l'acord entre la formació convergent i republicana és erroni i "ens aboquen a l'abisme perquè socialment no es poden aguantar 4.000 milions d'euros en retallades perquè ja s'han superat totes les línies vermelles". "Ens porten al cataclisme social", ha afegit Herrera que s'ha preguntat si "hi haurà reducció de personal, si educació i salut seran línies vermelles, si s'aturarà la privatització d'Aigües Ter Llobregat o Tabasa" al temps que ha dit que la resposta "ja la sabem".

Herrera, que ha celebrat que CiU hagi entrat en la política d'ingressos malgrat ha dit que ho feia "tard i malament", ha indicat que les mesures que ha proposat ERC a l'acord no sumen la quantitat de 1.000 milions d'euros. I en qualsevol cas ha qualificat de "mancança notable" el manteniment de l'euro recepta que ERC ha acceptat i que no hi hagi un pacte anticorrupció en el redactat de l'acord.

Per la seva banda, el portaveu adjunt del grup parlamentari, Joan Mena, que ha acompanyat a Herrera en la roda de premsa de valoració, ha assenyalat els 4.000 milions d'euros en retallades que el Govern va anunciar pels pressupostos del 2013 com "el preu que CiU i ERC han posat a l'exercici del dret a decidir, el cost de les retallades".

El PP denuncia a l'Ajuntament de Celrà per declarar-se "territori català lliure i sobirà"

El PP ha decidit portar aquest dimecres als tribunals l'Ajuntament de Celrà, amb majoria de la CUP, a la comarca del Gironès, per haver-se declarat "territori català lliure i sobirà". El ple d'aquest municipi gironí es va afegir el passat mes de setembre a la iniciativa d'altres consistoris com Vic, Tortosa, Valls, Vilafranca del Penedès, Igualada o Ripoll.

La moció, presentada pel grup municipal Celrà per la Independència, va ser aprovada amb els vots favorables de deu dels onze regidors. Van votar a favor la CUP, iCelrà, Entesa per Celrà i la regidora Neus Matamala, de CiU. El seu company i portaveu del grup, Albert Puig, es va abstenir perquè considera que "s'ha de deixar treballar el Govern abans de fer proclames d'aquest tipus que s'avancen als esdeveniments, per no entorpir".

Des del 3 de setembre d'aquest any, s'han declarat "territori català lliure" gairebé un centenar de municipis catalans, entre els quals destaquen capitals de comarca com Vic, Tortosa, Valls, Vilafranca del Penedès, Igualada o Ripoll.

100.000 palestins fugen del campament de refugiats de Yarmuk

Uns 100.000 refugiats palestins han abandonat el campament de Yarmuk al sud de Damasc arran dels enfrontaments entre els terroristes de l'OTAN i l'exèrcit, ha informat un portaveu del moviment Al Fatah a Síria, Samir al Rifai: "El campament de Yarmuk està buit ara. Més d'un 90% dels refugiats van fugir a llocs més segurs a Síria, així com al Líban on les autoritats no obstrueixen la seva entrada".

Unes 30 persones, segons ell, han mort a causa dels combats a Yarmuk. Aquest campament de refugiats palestins, el més gran del país, està controlat en aquest moment pels terroristes de l'Exèrcit Lliure de Síria (ELS) que van expulsar als milicians del Front Popular d'Alliberament de Palestina-Comandament General (FPLP-CG), grup que dóna suport a l'actual règim i que els EUA i alguns governs europeus neofeixistes que financen el terrorisme internacional -com Alemanya o Holanda- qualifiquen com a organització terrorista. En l'actualitat se celebren negociacions per desmilitaritzar la zona perquè els refugiats puguin tornar al campament.

El cap del FPAP-CG, Ahmad Jibril, ha subratllat el dia abans que els seus seguidors "es van retirar del campament voluntàriament per evitar un bany de sang". Yarmuk ocupa un lloc d'importància estratègica al sud de Damasc, fet que comporta que va atreure l'atenció dels combatents del ELS i d'un altre grup insurgent, Davant del Nusra, va explicar Yibril, citat pel portal de notícies Al Bawaba. Ha assegurat que l'FPAP-CG es manté al marge del conflicte intern a Síria. "Els nostres enemics són els que ocupen territoris palestins, no la gent que ens ha convidat a casa seva", va dir.

A Síria hi ha mig milió de refugiats palestins, dels quals més de 100.000 residien a Yarmuk, a uns cinc quilòmetres al sud de Damasc.

El president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Mahmud Abbas, va sol · licitar avui ajuda del secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, i de tota la comunitat internacional perquè els palestins de Síria, la vida corre perill arran del conflicte , puguin traslladar-se a la Franja de Gaza o Cisjordània.

Les limitacions del pensament econòmic

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala que l'excessiva disciplinarietat del món econòmic espanyol obstaculitza la comprensió de la crisi financera i econòmica actual. Davant d'aquesta postura, cal assenyalar que l'evidència que aquestes polítiques d'austeritat han estat i continuen sent un desastre per a l'economia és aclaparadora. Les seves creences estan basades en la fe, impermeable a l'evidència. Però el que aquesta fe es reprodueixi té a veure amb els interessos financers i econòmics que la promouen.

En més d'una ocasió m'han preguntat sobre quina àrea de coneixement és "Polítiques Públiques". L'excessiu enfocament disciplinari del món acadèmic espanyol fa que es desconeguin àrees de coneixement multidisciplinari i que aquestes tinguin difícil ubicació en l'organització universitària. Per això, quan jo-professor de Public Policy d'una universitat nord-americana-em vaig integrar en la vida universitària espanyola, vaig tenir dificultats en trobar la identificació departamental que reflectís els meus interessos professionals.

Així que vaig haver de guanyar una Càtedra d'Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona i, més tard, una altra Càtedra de Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat Pompeu Fabra. Crec haver estat dels pocs catedràtics de diverses àrees, conseqüència de la difícil ubicació del coneixement multidisciplinari. L'àrea de Polítiques Públiques és una barreja d'Economia Política i Política Econòmica per una banda i Ciències Polítiques i Socials de l'altra.

I crec necessària aquesta multidisciplinarietat. Un exemple d'això són les interpretacions econòmiques de les crisis econòmiques i financeres. Des del punt de vista macroeconòmic semblaria absurda la política d'austeritat que s'està seguint avui a l'Eurozona, inclosa Espanya. Andrew Watt, famós economista, es preguntava a la revista digital Social Europe Journal ("Can a first year economics student please take over EU economic policy?" 30.11.12) què passaria si a un estudiant d'economia se li fes la següent pregunta: "Figuri vostè que està davant d'un país (suposant que la UE fos un país) que té un atur molt elevat (11,7%), dins d'un procés de recessió econòmica (creixement de -0,1%) i una inflació molt baixa (2,2%). Què faria davant aquesta situació? ¿Donaria prioritat 1) a polítiques expansives, o 2) a polítiques de correcció fiscal, exigint austeritat? Andrew Watt afegeix que el 90% dels estudiants d'economia escollirien l'alternativa 1) sobre la 2). I un 10% escolliria l'alternativa 2). Andrew Watt recomana als últims que, pel bé de la humanitat, canviïn de carrera, per tal de protegir la ciutadania.

Doncs bé, la Comissió Europea en les seves estimacions de creixement econòmic Annual Growth Survey 2013 subratlla que, encara que l'economia europea estigui en recessió, les polítiques d'austeritat són les necessàries en aquest moment. Per cert, en els mitjans d'informació espanyols, inclosos els catalans, encara hi ha economistes prominents que continuen posant l'accent en que a Europa estem anant pel bon camí.

Davant d'aquesta postura, cal assenyalar que l'evidència que aquestes polítiques d'austeritat han estat i continuen sent un desastre per a l'economia és aclaparadora. Ja quan es van posar en marxa, molts vam predir que empitjorarien encara més la situació. I així ha estat.

Per què llavors es continuen aplicant aquestes polítiques? Per respondre a aquesta pregunta hem de recórrer a altres àrees de coneixement més de l'econòmic. No cal dir que molts economistes que continuen defensant l'eficàcia de les polítiques d'austeritat s'ho creuen. Les seves creences estan basades en la fe, impermeable a l'evidència. Però el que aquesta fe es reprodueixi té a veure amb els interessos financers i econòmics que la promouen.

Avui aquestes polítiques estan debilitant el món del treball en la lluita que el món del capital realitza diàriament per mantenir el seu domini i la seva hegemonia en la societat. I tal lluita (que solia anomenar lluita de classes) apareix amb tota claredat en les dades de la comptabilitat nacional. Les rendes del capital avui són superiors a les rendes del treball, conseqüència d'aquelles polítiques d'austeritat que han estat molt eficaços en el seu intent de debilitar el món del treball.

És un tema polític i social més que econòmic. Mirant només des d'un prisma economicista, no pot entendre el que està passant. I d'aquí la necessitat del que el gran mestre Gunnar Myrdal sempre destacava.

Encara que li van donar el Premi Nobel d'Economia l'any 1974, Myrdal sempre va ser molt crític de l'escassa sensibilitat de les àrees econòmiques cap als contextos polítics que determinaven la bondat o el dany de les polítiques econòmiques. Només els grans pensadors com Adam Smith, Karl Marx, David Ricardo, Michal Kalecki i John Maynard Keynes, van prendre consciència d'aquesta realitat.

És una llàstima que els seus deixebles ho oblidin. Avui, per entendre el que passa a la Unió Europea no és suficient amb saber d'economia. Cal saber de la distribució del poder en les nostres societats, que és un tema més polític que econòmic. I aquí hi ha un dels grans problemes del món acadèmic espanyol: la seva excessiva disciplinarietat.

Un espia de la dictadura brasilera és "pastor" a Montevideo

Folha Tv del Brasil va viatjar a Montevideo per entrevistar Alberto Conrado Avegno i el va trobar com a pastor evangèlic en una església de la capital. Avegno ha reconegut que durant les dictadures feixistes de Brasil i Uruguai va operar com espia per al seu país durant 14 anys. A canvi d'un sou, s'infiltrava en organitzacions d'esquerra i després elaborava informes per a la Cancelleria que portaven a l'eliminació dels comunistes.

En els documents a què va accedir Folha signats per Avegno es poden identificar diversos noms de desapareguts a mans de la dictadura feixista del Brasil.

En l'actualitat Avegno viu a Uruguai, i treballa com a pastor en una església protestant de la capital, Montevideo. L'agent feixista va parlar en exclusiva amb Folha i va dir que la seva principal motivació va ser "la lluita contra el comunisme".

Ramesès III va ser degollat ​​en un intent de cop d'Estat

Una nova an��lisi forense de la mòmia de Ramesès III (mal anomenat Ramsès, a la foto) suggereix que el faraó de l'antic Egipte va ser degollat ​​en un intent de cop d'Estat fa més de 3.000 anys, segons publica en el seu últim número la revista British Medical Journal. Els raigs X han revelat una profunda ferida al coll de Ramesès III que havia estat oculta fins ara per una capa de benes que mai s'han retirat per no empitjorar l'estat de conservació de la mòmia, segons un estudi d'experts italians.

L'examen de les restes del segon faraó de la dinastia XX, que va governar Egipte entre el 1.186 i 1.155 ane, dóna suport a la teoria que va ser víctima d'una conspiració liderada per Tiyi, una de les seves dues dones, i el seu fill el príncep Pentaur, àvid per heretar el tron ​​del seu pare.

La hipòtesi de la conjura per matar el faraó es basa en un papir datat l'any 1.155 ane que dóna compte d'un procés judicial contra membres de l'harem de Ramesès III per enderrocar i fer-se amb el poder.

Un equip liderat per Albert Zink, investigador de l'Institut de Mòmies i l'Home de Gel de l'Acadèmia Europea de Bolzano, a Itàlia, ha posat a prova la teoria amb nous estudis antropològics i forenses de dues mòmies, la del faraó i la d'un home desconegut que, segons se sospita, podria ser el seu fill.

Una mort immediata, segons els experts


A través de tomografies computeritzades (TC), una tècnica més complexa que les radiografies convencionals, ha sortit a la llum un tall ampli i profund a la gola de Ramesès III que va ser probablement causat per una arma afilada i que li hauria provocat una mort immediata, segons els experts.

Aquells que van embalsamar el faraó introduiren a la ferida un amulet amb l'ull d'Horus o Uadjet, un talismà que s'utilitzava a l'antic Egipte per protegir els difunts, i embolicar el seu coll amb un gruixuda capa de lli.

La investigació per aclarir la mort del faraó es va completar amb l'estudi d'una mòmia d'un home d'entre 18 i 20 anys que comparteix el llinatge parental amb Ramesès III, segons les anàlisis d'ADN, el que "suggereix fermament que tots dos eren pare i fill", ha apuntat Zink.

El presumpte príncep Pentaur no va ser embalsamat amb el mètode habitual que se seguia amb la reialesa, sinó que es va cobrir el seu cos amb pell de cabra, considerada "impura" en l'època, el que es pot interpretar com un càstig al mort, segons els investigadors.

"Fins ara sabíem res o gairebé res sobre com va morir Ramesès III. S'havia examinat el seu cos i se li havien fet radiografies, però no s'havia detectat cap traumatisme", va explicar Zink, l'equip va ser el primer a estudiar a la mòmia a través de tomografies computeritzades.

El responsable de la investigació es va declarar "sorprès" pel descobriment: "Creiem que el tall al coll el va matar. Ho van poder haver fet durant l'embalsamament, però és molt improbable. No he vist mai una cosa semblant", va assenyalar Zink.

CiU i ERC signen el 'pacte de governabilitat'

Al Parlament de Catalunya, Artur Mas i el president d'ERC, Oriol Junqueras, han signat el pacte "per permetre la governabilitat de Catalunya", un cop acordada la consulta sobiranista el 2014 i marcar temporalment els nous tributs que contempla l'acord. El PSC acusa CiU i ERC de 'privatitzar' el dret a decidir i se sent arraconat. Joan Herrera: "Aquest país necessita una reorientació de les polítiques econòmiques i això amb Artur Mas és impossible". La CUP critica la "indefinició" de l'acord.

El ple del debat d'investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat arrencarà demà dijous 20 de desembre a les 16:30 hores i conclourà el divendres 21 amb la votació, en la qual té assegurada la majoria absoluta-fixada en 68 diputats-per ser investit en primera volta, en comptar amb els vots de CiU i ERC (71). A última hora d'ahir es va convocar el ple del debat d'investidura per aquesta setmana, després que CiU i ERC arribessin a un acord de estabiidad que inclou el compromís de celebrar un referèndum sobiranista el 2014.

El PSC acusa CiU i ERC de 'privatitzar' el dret a decidir i se sent arraconat

El portaveu del grup parlamentari del PSC, Maurici Lucena, ha acusat aquest dimecres directament a CiU i ERC de "privatitzar" deliberadament el dret a decidir. El socialista ha mostrat el malestar del seu partit amb convergents i republicans. "Estem disgustats", ha dit, i ha assegurat que el PSC se sent arraconat en una qüestió com la consulta que "és transcendent". Lucena ha considerat que l'acord que se signa aquest migdia té un rerefons on es pretén "dividir amb una línia artificial" els partits del Parlament. "És una falta d'habilitat i generositat polítiques", ha explicat, tot afegint que "el dret ha decidir no és ni ha de ser cosa de dos partits".

Joan Herrera a De Gispert: "Aquest país necessita una reorientació de les polítiques econòmiques i això amb Artur Mas és impossible"

El president del grup d'ICV-EUiA en el Parlament de Catalunya, Joan Herrera, va dir ahir a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que aquest país "no es pot permetre una retallada de 4.000 milions d'euros". Herrera li ha fet aquesta reflexió al mateix temps que li ha explicat que en les darreres setmanes ha visitat algunes de les tancades que treballadors d'hospitals públics de Catalunya estan fent en contra de les retallades.

"Creiem que necessitem una reorientació de les polítiques econòmiques total i no de matís", ha dit Herrera que ha alertat que si retallem el que està previst "saltarem totes les línies vermelles en salut, educació i polítiques socials". Per això Herrera també li ha dit a De Gispert que aquest canvi en les polítiques econòmiques de la Generalitat "és incompatible amb CiU i que és impossible de fer amb Artur Mas de president".

Herrera s'ha proposat seguir actuant com a líder de l'oposició en la legislatura que comença perquè "de la mateixa manera que aquest país ha de tenir un Govern i una majoria estable aquest país ha de tenir una oposició que sigui digna d'aquest nom". "La urgència social necessita d'una reorientació de la política econòmica i això és incompatible amb un Govern d'Artur Mas de president", ha afegit Herrera que ha anunciat el vot contrari d'ICV-EUiA a la candidatura a president de Mas i que s'ha proposat "ser oposició i construir una alternativa".

La CUP critica la "indefinició" de l'acord entre CiU i ERC

La CUP ha assegurat aquest dimecres que la mobilització i la pressió al carrer seran imprescindibles ja que l'acord entre CiU i ERC fa dependre del referèndum "dels interessos conjunturals" de qualsevol dels dos partits, i ha criticat la "indefinició" de l'acord: "Seran necessàries més demostracions populars com la de l'Onze de Setembre arreu dels Països Catalans perquè el conjunt del poble català pugui decidir democràticament el seu futur en llibertat", afirma en un comunicat la CUP, que ha manifestat que treballarà perquè el referèndum se celebri durant l'any 2014 i que aquest tingui un caràcter vinculant i perquè l'endemà "en decisions polítiques operatives i en l'inici d'un procés constituent".

Nova querella contra el vicepresident de la Diputació de Barcelona

La Fiscalia imputa a Ferran Civil (foto), com a alcalde de Cercs, un delicte contra l’ordenació del territori. L’alcalde de Cercs i vicepresident segon de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil (CiU); el secretari municipal, Pau Llorens; i l’arquitecte municipal i gerent del Consell Comarcal del Berguedà, Carme Casas, van declarar el 28 de novembre passat davant el jutge que instrueix la querella presentada contra ells per la Fiscalia de Medi Ambient que els imputa un delicte continuat contra l’ordenació del territori.

Els fets es refereixen a la tramitació administrativa per a l’aprovació d’un projecte urbanístic en una finca del municipi de Cercs coneguda amb el nom de Mussolera, ubicada en uns terrenys qualificats com a sòl no urbanitzable d’especial protecció per risc geològic. Els propietaris de la finca volien desenvolupar-hi una activitat de turisme rural, que no era compatible amb els usos fixats en la normativa urbanística vigent.

Veïns del municipi van denunciar els fets davant la Fiscalia el mes de juliol de 2009 la qual va demanar als Mossos d’Esquadra que investiguessin. L’informe elaborat per la polícia autonòmica ha determinat que l’Ajuntament de Cercs va donar unes llicències no ajustades a la normativa vigent i que a més les obres que es van realitzar a la finca tampoc s’adaptaven als permisos atorgats pel consistori. A l’escrit de Fiscalia s’assegura que els tres imputats tenien prou informació per saber que estaven autoritzant unes obres contràries a la llei.

Aquest és un nou front que se li obra a Civil que ja està imputat en altres plets, alguns d’elles a títol individual i en d’altres conjuntament amb Llorens i Casas. Fins i tot ja hi ha un d’aquests afers dels quals ja s’ha acabat la instrucció i està a l’espera que el jutge marqui dia per al judici. Carme Casas també està imputada en un altre sumari de manera individual. Al mateix temps, l'Oficina Antifrau té obertes tres diligències d'investigació una en contra de Civil –en un afer conegut com a cas Consolació–, una altra contra el primer tinent d'alcalde per facturar des de l'Ajuntament a un negoci de la seva propietat i la darrera contra la segona tinent d'alcalde, per adjudicar-se un contracte per a l'empresa de la qual és l’administradora.

La Fiscalia de Delictes urbanístics, a més, té oberts un mínim de sis expedients en els quals està investigant les possibles responsabilitats penals de Civil i d’altres càrrecs municipals. Finalment, el Síndic de Greuges amenaça l’alcalde de Cercs i vicepresident de la Diputació amb denunciar-lo també davant la Fiscalia pels seus incompliments reiterats de la normativa sobre la informació que de manera obligatòria s’ha de facilitar als regidors de l’oposició.

El seu partit, Unió Democràtica de Catalunya (UDC) en el sí de la coalició governant, no es planteja reformular el pacte que té amb el PP a la Diputació perquè si ho fes, probablement, s’hauria de plantejar la continuïtat de Civil a la vicepresidència arran dels diferents marros judicials que té oberts.

Olivas, Verdú i Rato tanquen la ronda de declaracions per Bankia

Aquesta tarda els toca l'expresident de Bancaixa i Banc de València, José Luis Olivas, i l'exconseller delegat de Bankia, Francisco Verdú. Tots dos compareixeran davant del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu a la recta final de les declaracions del cas Bankia. Se'ls atribueixen els delictes de falsificació de comptes, administració deslleial, maquinació per alterar el preu de les coses i apropiació indeguda. El mateix que a l'antic vicepresident del Govern Rodrigo Rato, expresident de Bankia, l'últim dels 33 imputats de la llista d'Andreu que declararà demà.

L'objectiu del jutge és saber si tant Olivas i Verdú com Rato van tenir coneixement i traslladar al Consell d'Administració de Bankia les reticències de l'auditor Deloitte i el Banc d'Espanya als comptes que l'entitat va aprovar el març passat. Segons aquell primer balanç, Bankia era una entitat pròspera després de la fusió i sortida a Borsa: reflectia uns guanys de 300 milions d'euros. No obstant això, aquests comptes van haver de ser modificades en poc més d'un mes per reconèixer unes pèrdues de 2.979.000, el que va obligar el Govern a rescatar amb capital públic i va provocar la dimissió de Rato.

El jutge considera que els consellers de Bankia i del seu matriu Banc Financer i d'Estalvis (BFA) van poder distorsionar els comptes d'ambdues entitats "per tal de donar la impressió o crear la ficció que la seva situació patrimonial era millor que la realment existent, el que els va servir per millorar els diferents ràtios de solvència i guanyar-se la confiança dels inversors en la seva sortida a Borsa".

Les declaracions de Olivas, Verdú i Rato són el punt i final a una cadena de declaracions a l'Audiència Nacional, per la qual han passat ja una trentena de exconsellers de l'entitat. A hores d'ara l'estratègia de l'antiga cúpula ha quedat clara: no sabien res o gairebé res tot i dilapidar centenars de milions d'euros en sous, primes i prebendes.

Un dels últims a assegurar sense pudor que no tenia coneixement de la marxa del banc va ser Arturo Fernández, vicepresident primer de la CEOE. Va assegurar que els consellers van aprovar els comptes reformulats del grup per treure-se'ls "de sobre de la forma més ràpida possible". En relació amb els primers balanços de març Fernández va afirmar: "Si Deloitte diu que estan bé els comptes, no vaig a llegir-ho".

El que va ser president del Comitè d'Auditoria, Alberto Ibáñez, també va assenyalar cap al auditor. Com l'exsecretari d'Estat de Comerç i adjunt a la presidència de Bankia, José Manuel Fernández Norniella, l'exdiputat del PSOE a l'Assemblea de Madrid Jorge Gómez, o l'expresident de la patronal valenciana Cierval Rafael Ferrando, que va assegurar a l'Audiència Nacional desconèixer els motius pels que els comptes de Bankia es van reformular. "Això ens agradaria saber a nosaltres", va dir al jutge.

L'exconseller del BFA i president de Telefónica Argentina, Luis Blasco, va assegurar que no va dubtar perquè creia en el projecte de Rato per l'entitat.

CRC es va embutxacar 145.000 euros de la Marató de TV-3

La fallida de la fundació Institut d'Alta Tecnologia (IAT) amaga episodis vergonyosos per a la que va ser una de les empreses més mimades per les corruptes administracions sociovergents en la sanitat catalana, el grup CRC. El holding va desviar el 2010 i 2011 gairebé 350.000 euros rebuts per l'IAT des de diverses institucions per a programes d'investigació, d'ells 145.485,61 euros, que el 19 de març de 2010 la Marató va decidir concedir al projecte d'un dels investigadors de l'IAT com a primera anualitat de les tres previstes i que van desaparèixer.

L'administrador concursal, en un informe lliurat al jutjat que porta el cas destaca que CRC es va aprofitar del control que tenia sobre l'IAT per "sol·licitar, tramitar i obtenir sengles subvencions", els imports van acabar tenint una "altra destinació doncs, en definitiva, els diners ni estan [a la fundació] ni s'els espera".

La més gran de les subvencions desviades per CRC té una elevada càrrega simbòlica a Catalunya, ja que va ser concedida per la fundació de la Marató de TV-3, iniciativa en què desenes de milers de catalans aporten diners per alguna causa. Es tracta d'145.485,61 euros, que el 19 de març de 2010 la Marató va decidir concedir al projecte d'un dels investigadors de l'IAT com a primera anualitat de les tres previstes. Encara que la Marató dóna suport a projectes i investigadors concrets, va haver de pagar la subvenció a través de l'IAT, moment en què els diners van ser desviats.

Un portaveu de la Marató va confirmar ahir que l'organització ha buscat fórmules i "ha fet gestions davant l'administrador concursal" per desbloquejar la situació i intentar que els diners arribi a l'investigador becat.

La Marató va informar que els diners desviats per CRC procedeix de l'edició de 2008 de la col·lecta i que el que ha passat ha causat un profund malestar en l'organització: "En els últims anys hem donat suport més de 600 projectes d'investigació i és la primera vegada que passa una cosa semblant ". Tot i això, afegeix l'organització, "la voluntat de totes les parts és seguir amb el projecte endavant, ja que va ser triat en el seu moment entre els millors que es van presentar al concurs".

També la Universitat Pompeu Fabra s'ha vist atrapada per les pràctiques de CRC, a qui l'administrador concursal atribueix uns deutes de 5,3 milions amb la fundació IAT. D'ells, segons una auditoria pericial encarregada pel jutge, 3.270.000 corresponen a tot tipus de serveis i materials que CRC va carregar a IAT quan en realitat eren per a ell.

Segons la documentació en poder del jutge, la universitat va adjudicar 75.122,74 euros a IAT l'octubre de 2010 i altres 17.633,77 al gener de 2011. Un portaveu de la Pompeu Fabra assegura que els diners anava destinat a un grup de recerca dins del projecte europeu PHECOMP, encara que admet que no pot confirmar la destinació final dels fons, informa Ivanna Vallespín.

La tercera institució afectada és l'Institut de Salut Carlos III, dependent del Ministeri de Sanitat. En sengles subvencions concedides el gener i desembre de 2010, l'Institut va adjudicar a IAT un total de 105.572,5 euros, diners que com en els altres casos van ser destinats a altres fins. Un portaveu d'aquest organisme va declinar ahir donar la seva versió sobre els fets.

El que ha passat amb les subvencions desviades il·lustra bé el que ha passat amb IAT entre 2008 i 2010, quan la fundació va ser manejada com vol pels directius de CRC davant l'aparent displicència dels patrons dels tres hospitals que també formaven part de la fundació: Clínic , Vall d'Hebron i Mar Cadascun d'aquests tres centres ha perdut amb la fallida de IAT dels 160.000 euros d'aportació fundacional.

Les maniobres de CRC en la fundació-entitat que dirigia tot i aportar només una quarta part dels fons fundacionals gràcies a un acord amb els tres hospitals-podrien comportar responsabilitats per als dos principals gestors del holding: Carlos Sanpons i Norberto Galindo, ja que l'administrador creu que hi ha "motius per fonamentar la qualificació culpable del concurs de creditors". CRC, que gestiona el servei de diagnòstic per imatge d'una vintena d'hospitals després de successives privatitzacions, va presentar així mateix suspensió de pagaments el mes de setembre.

UDC destitueix Jaume Torramadé de la presidència del partit a Girona

UDC ha destituït Jaume Torramadé de la presidència del partit a Girona. Després de l'intent de Torramadé de recuperar les funcions com a president de la Diputació de Girona -d'on s'havia apartat temporalment arran de les denúncies creuades amb una assessora-, el Comitè Executiu de la Intercomarcal s'ha reunit d'urgència aquest matí. El PSC revela l'existència de més informes encarregats per Torramadé per 16.000 €.

El partit de Duran Lleida ha assegurat que la decisió que prenen no està relacionada amb l'afer judicial, però rebutgen que Torramadé hagi decidit tornar a la Diputació de forma "unilateral" i sense comptar amb el suport de cap membre d'UDC.

La pèrdua de suport del seu partit podria obrir el camí cap a alguna mesura que apartés definitivament Torramadé de la presidència de la Diputació.

El PSC revela l'existència de més informes encarregats per Torramadé per 16.000 €

La portaveu del PSC a la Diputació de Girona, Pia Bosch, va revelar ahir l'existència de nous informes encarregats directament pel president Jaume Torramadé (CiU). Bosch va demanar que al ple de la Diputació s'expliqués per què havien servit aquests treballs. La pregunta dels socialistes sorgeix dos dies després que es donés a conèixer l'encàrrec de dos informes a l'advocat Rafael Entrena, que havia assessorat Torramadé en la negociació sobre el presumpte assetjament sexual a l'exassessora Minerva Amador. Els dos informes d'Entrena sumaven més de 39.000 euros.

Segons ha pogut saber Diari de Girona, un dels encàrrecs revelats pel PSC s'hauria fet a un gabinet d'advocats de Sabadell perquè avalés la contractació d'un gerent de manera provisional pel Consorci de la Costa Brava.
Fa exactament un any que es va despatxar Manel Serra i, de moment, és un enginyer de la corporació qui s'encarrega també de la gerència. La sentència judicial era clara a favor de la readmissió o indemnització de Manel Serra.

Tanmateix, la situació no agradava als responsables de la Diputació, que havien elaborat un pla per designar un gerent interí de la seva confiança abans de topar-se de cara amb la legalitat.

El darrer intent per forçar el relleu de Manel Serra es va produir a mitjans de novembre, tot i que va quedar aturat per un informe intern elaborat pels serveis jurídics de la Diputació, de qui depèn l'organisme de gestió d'aigües dels municipis costaners.

Com va revelar Diari de Girona, la persona que es volia col·locar a la gerència sense realitzar el pertinent concurs-oposició era l'actual conseller delegat de l'empresa Bros Associats, Jaume Soley, que és el soci empresarial de l'actual cap de gabinet de presidència de la Diputació, Josep Maria Bros.

El nomenament s'ha hagut d'aturar després que el secretari general de la Diputació fes un advertiment sobre la possible irregularitat d'aquest nomenament i els serveis jurídics realitzessin un informe en el mateix sentit en què no tan sols s'hi mostraven contraris sinó que indicaven la necessitat d'esperar a la resolució del recurs contra la sentència dictada pel Jutjat Social.

El 22 de novembre passat es va provar l'encàrrec a una empresa de Sabadell per 5.000 euros, més 1.050 euros d'IVA, per "assessorament juridicolaboral de Presidència".

El segon encàrrec de Torramadé correspondria a una Fundació sobre el mecenatge. En aquell cas el valor és de 10.000 euros i l'objectiu era l'elaboració i tractament informàtic d'una base de dades. La portaveu socialista Pia Bosch va dubtar que l'encàrrec es correspongués amb les activitats habituals de l'entitat.

El director de GARA, citat com a imputat a l'Audiència Nacional

El jutge de l'Audiència Nacional espanyola Eloy Velasco ha citat aquest dimecres el director de GARA, Iñaki Soto, com a imputat en el marc d'unes diligències obertes per «un presumpte delicte d'enaltiment del terrorisme».

La citació, que té data del 14 de desembre, no necessita l'assumpte que ha pogut motivar aquesta actuació del titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional espanyola. La nota signada pel secretari judicial assenyala que l'objecte del requeriment és «prendre-li declaració en concepte d'imputat, per la qual cosa haurà de comparèixer assistit d'advocat». I adverteix el director de GARA de «l'obligació que té de concórrer a aquesta crida, advertint que de no fer-ho li depararà el perjudici al que corresponga segons dret».

El jutge Eloy Velasco s'emmarca aquesta citació dins de les «diligències prèvies número 120/12», sense aportar cap detall.