dijous, 1 de març de 2012

La Policia preveu més detencions a partir de les imatges dels incidents

El director de la Policia, Manel Prat (CiU), ha avisat que podria haver més detencions pels aldarulls ahir durant la manifestació estudiantil a Barcelona, a partir de les imatges obtingudes durant els incidents per la nova unitat d'atestats i recollida de proves. Prat ha dit que van ser protagonitzats "per un grup d'entre 200 i 300 persones que s'han especialitzat en provocar aldarulls amagats entre la multitud", el que desmenteix el que dels dotze detinguts ahir, que ja han quedat en llibertat a l'espera de ser citats pel jutge -a excepció d'un que demà passarà a disposició judicial-, cap té antecedents policials, segons el director dels Mossos.

Un dels arrestats ja va ser detingut cap a les 21.00 hores quan es dirigia al metro, gràcies a les imatges obtingudes prèviament per la unitat d'atestats i recollida de proves.

De fet, Prat ha avisat que, com ja va passar després dels disturbis del 15-J en els accessos al Parlament, quan un grup de indignats va intentar impedir l'entrada de diputats a la cambra catalana, els Mossos d'Esquadra estan analitzant les imatges obtingudes durant els incidents, no se sap si també les de premsa com en d'altres ocasions, el que faria que ens autocensuressim per no facilitar la repressió per part dels que han dinamitat la societat civil i la democràcia des de la corrupció i l'impunitat.

De moment, els Mossos ja tenen a alguns esvalotadors identificats, de manera que Prat
ha avisat que en els pròxims dies podria haver més detencions.

Núñez i Navarro ven parcel·les de l'urbanització a Ripoll que va comprar per una pesseta al 1986

D’aquesta manera es tanca un procés que ha durat 40 anys de polèmica, litigis i obres. Els que estiguin interessats a fer-se una casa al sector de La Torre de Ripoll ja es poden començar a moure. L’empresa immobiliària Núñez i Navarro, que va comprar la urbanització per una pesseta de l’època l’any 1986, ja ha posat les parcel·les a la venda i l’Ajuntament de CiU està a l’espera de rebre l’estudi de detall sobre el tipus d’habitatge que s’hi vol fer i així donar-hi el vistiplau. D’aquesta manera es posa punt i final a 40 anys de polèmica, litigis i obres.

El regidor d’Urbanisme, Xavier Cima (CiU), ha explicat que s’ha fet un informe per a la propietat recollint tot el que falta per acabar i arreglar “perquè sinó podria suposar un cost per l’Ajuntament”. Tot i així, Núñez i Navarro ja ha posat les parcel·les a la venda i les està anunciant a un preu de sortida de 99.000 euros. La urbanització de La Torre té 61.000 metres quadrats i una cinquantena de parcel·les. D’aquestes, la meitat són de la immobiliària barcelonina, una quinzena de particulars i una altra desena són propietat de l’Ajuntament de Ripoll.

Les obres d’urbanització van acabar fa unes mesos després que s’aturessin l’any 2008 durant dos anys. Aleshores Núñez i Navarro va dir que s’aturaven perquè volien fer modificacions ja que es trobaven amb desnivells massa dificultosos. Tot i que l’Ajuntament els va concedir els canvis, les obres no es van reprendre mai, deixant la urbanització pràcticament abandonada, fins que a finals del 2009, i quan el nou POUM amenaçava de convertir el terreny en sòl rústic, l’empresa va demanar allargar el termini de les obres. L’Ajuntament, però, va posar com a condició fixar un calendari d’execució amb la fita final que acabessin a mitjan 2012, cosa que s’ha complert.

Cima diu que estan “contents” per tancar la carpeta d’un procés que ha durat tants anys “però si aquesta urbanització es plantegés ara no ho deixaria fer, ja que tot i ser un lloc molt bonic per tenir-hi una casa l’impacte visual que suposa tenir un barri allà dalt és molt fort”.

IU alerta a la CE del “disbarat ecològic, social i econòmic” d’ubicar l’Eurovegas al Baix Llobregat

L’eurodiputat d’Izquierda Unida, Willy Meyer, ha traslladat a la Comissió Europea la preocupació per les intencions de la Generalitat de Catalunya de possibilitar i participar en el projecte 'Eurovegas' a la comarca del Baix Llobregat. Meyer, qui ha donat veu així a les recents denuncies i el rebuig de plataformes ciutadanes, autoritats locals, associacions ecologistes com 'Ecologistas en Acción' i formacions polítiques com Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), ha alertat de les conseqüències d’aquest projecte: "una nova ciutat artificial, que a totes llums seria un paradís fiscal, sense obligacions fiscals ni drets socials o laborals, amb una clara finalitat de blanqueig de grans capitals i en el qual proliferarien lamentables activitats econòmiques com l’especulació urbanística o la prostitució".

'Eurovegas' és un megaprojecte del multimilionari nord-americà Sheldon Adelson consistent en la construcció d’una ciutat ludo-recreativa artificial, amb sis megacasinos, una dotzena d’hotels i varis camps de golf, per a la qual cosa exigeix privilegis legals i financers com un préstec del Banc Europeu de 25.000 milions d’euros avalat pel Govern espanyol.

"Seguir endavant amb aquest projecte seria seguir apostant pel model econòmic del ‘pelotazo’ immobiliari i del malbaratament, pel benefici sense escrúpols per a uns pocs que ens ha portat a l’actual situació d’atur massiu i atropellaments dels drets. Seria aprofundir en treballs propers a l’explotació, sense drets ni salaris dignes, i continuar amb la destrucció i insostenibilitat mediambiental", ha indicat Meyer.

Per aquestes raons, el vicepresident de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu, ha sol·licitat a la Comissió que investigui els possibles incompliments mediambientals, socials i econòmics de la legislació comunitària que suposaria aquest projecte y analitzi les conseqüències mediambientals que tindria per a zones d’especial protecció com la reserva natural de Remolar.

"Considera la Comissió Europea que aquest tipus de projectes, basats en la precarietat laboral, salarial i social, així com la destrucció mediambiental, estan en la línia d’una economia basada en la innovació, la investigació i la sostenibilitat?", ha preguntat Meyer.

Els terrenys d'Eurovegas: "Un equipament estratègic per la seguretat alimentària"


Un paradís agrícola i natural: El Delta del Llobregat és un dels tres punts més fèrtils de tota la conca mediterrània, juntament amb els deltes del Nil i de l’Ebre. Les zones conreables del Delta suposen unes 2930 ha, del total de 4708 del conjunt de la comarca. Destaca un gran dinamisme del sector que, gràcies a una pagesia abocada a la seva feina, treu el màxim profit de les condicions excepcionals del Delta per a practicar una agricultura intensiva de regadiu altament productiva, destacant per la producció d’hortalisses i fruita.

Roberto Saviano avisa que l'Eurovegas faria de Catalunya 'el centre de reciclatge mafiós d'Occident'

L'economista neoliberal i ex-vice-president econòmic del FC Barcelona, Xavier Sala i Martín, ha denunciat que l'actual president del club, Sandro Rosell, va mentir quan va rebaixar el valor dels terrenys de 40 hectàrees comprats per la junta directiva presidida per Joan Laporta a Viladecans. A la reunió secreta hi era Carles Vilarrubí (a la foto amb Rosell), no queda clar si pel Barça o si té un interès relacionat amb la seva activitat professional a la banca d'inversió privada Rothschild. Roberto Saviano avisa que l'Eurovegas faria de Catalunya 'el centre de reciclatge mafiós d'Occident'.

NO VOLEM MAFIES AL BAIX LLOBREGAT

Divendres 2 de març, 18:30 h.
Sala Escorxador
Ateneu d'Entitats Pau Picasso
Passatge Sant Ramón, 2. 08840 Viladecans

Una sèrie d'organitzacions del Baix Llobregat, que estem seguint amb enorme preocupació les especulacions a través de la premsa del projecte d'Eurovegas que es podria instal·lar al Delta del Llobregat (també s'ha parlat de Montcada i Reixach), i que considerem que de fer-se realitat significaria un perjudici irreparable tant a nivell ambiental, agrícola i social, convoquem una trobada per totes aquelles persones i col·lectius que es posicionen en contra d'aquest projecte.

http://noticies.sirius.cat/2012/02/la-mentida-de-rosell-sobre-viladecans.html
http://baixllobregat.sirius.cat/2012/02/els-terrenys-deurovegas-un-equipament.html

Rasquera defensa la legalitat dels cultius de marihuana

L'Ajuntament de Rasquera (Tarragona) ha anunciat aquest dijous que disposa d'un estudi que garanteix la plena "viabilitat" jurídica de plantar cultius de marihuana en el terme municipal per l'autoconsum. El ple municipal va aprovar dimecres tirar endavant el projecte, i el conseller d'Interior, Felip Puig -que desconeix un informe de la Fiscalia Provincial de Barcelona de 14 de juny de 2010 que confirma la "legalitat" de les activitats de les entitats associatives integrades per consumidors de marihuana-, ha amenaçat que els Mossos d'Esquadra ho portaran davant el jutge perquè decideixi si és delicte.

En un comunicat, el consistori ha garantit que el cultiu és, a més, "tècnica i científicament viable", no és constitutiu de delicte i és perfectament possible que en el projecte participi una corporació local. El cultiu es crearà per l'autoconsum dels membres d'un club de fumadors barceloní amb 5.000 socis, i l'Ajuntament s'ha desvinculat de l'ús que es pugui fer de la marihuana.

"Les activitats que portin a terme les entitats associatives integrades per consumidors de cànnabis són de la seva única i exclusiva responsabilitat des del punt de vista jurídic-penal, no comportant cap responsabilitat" per a l'ens públic, argumenta el consistori.

També ha recordat que un informe de la Fiscalia Provincial de Barcelona de 14 de juny de 2010 confirma la "legalitat" de les activitats de les entitats associatives integrades per consumidors de marihuana. L'Ajuntament reitera que el projecte forma part d'un pla per combatre la crisi, i recalca que "en cap cas" pretén dur a terme activitats delictives.

Rasquera estudia aprovar una plantació de cànnabis per crear ocupació

http://tarragona.sirius.cat/2012/02/rasquera-estudia-aprovar-una-plantacio.html

Història i varietats del gats

L'1 de març tot el món celebra el Dia del Gat. Els gats van ser domesticats fa gairebé 6.300 anys, segons els científics. Com animal de companyia, és una de les mascotes més populars a tot el món. L'historiador grec Heródoto (S. V ane) relatava que el primer gat s'havia domesticat fa uns 5.000 anys a l'Antic Egipte, on era venerat sota l'imatge de la deessa doble Bastet (gat negre), com a protectora de la llar, i Sekhmet (a la foto), la deessa lleona protectora de la salut. A les altres fotos: gat de la raça Curl Americà, gat Sphynx canadenc i gat de Birmània.

Gat de la raça Curl Americà

Excel·lents caçadors, alegres juganers, malgrat el seu caràcter independent, els gats continuen sent fidels als seus amos. El gat va ser domesticat més tard que el gos però el seu aspecte gairebé no ha sofert canvis. Com a regla, l'home domesticava als animals que l'ajudaven en la caça o podien servir-li de menjar.

A inicis del segle XX comença la cria i selecció de gats. Sorgeixen races dels felins que es distingeixen entre si per la grandària, línies, l'estructura i el llarg del pel i també pel color de la pell i els ulls.

Gat Sphynx canadenc

Organitzacions internacionals dels admiradors dels gats van elaborar els estàndards de les races, a partir dels quals els experts valoren als animals durant les exposicions. Els gats se subdivideixen en les qüestions fonamentals en els següents grups: els del pèl llarg, els del pèl semi llarg, els del pèl curt, els siamesos i els orientals.

EUA i Austràlia lideren quant al nombre dels gats domèstics que habiten allà. Indonèsia, amb més de 30 milions de felins a les cases, ocupa el primer lloc al continent asiàtic. França, amb vuit milions d'aquestes mascotes, és líder a Europa.

Gat de Birmània (Myanmar)

L'illot de Frajos a l'oceà Índic està poblat de gats només. El 1890, hi va naufragar un vaixell en xocar amb els esculls. Uns mariners van aconseguir arribar nedant a l'illa, però no van sobreviure, perquè l'ajuda no va arribar. Però els gats que vivien a l'embarcació van poder sobreviure. Actualment són més d'un miler a l'illa.

Els gats europeus de pèl curt tenen la fama de ser els millors protectors dels cereals contra les rates i els ratolins. Molts gats distingeixen les olors millor que els gossos. Durant la Primera Guerra Mundial, a l'Exèrcit britànic va ser format un "contingent felí" per tenir "avís urgent" sobre l'amenaça de gasos tòxics. Els gats són difícils per a la doma, però saben comprendre al domador.


Els gats no aguanten estar en un espai tancat. Volen totes les portes de la casa obertes.

Gats i humans, cosins germans


El Dia Internacional del Gat se celebra avui, 1 de març, a partir d'una iniciativa promoguda pel Museu de Gats de Moscou i recolzada per l'ONU. Mirin al vídeo de RIA Novosti el semblant que són els gats -que com els gossos són part de l'obra humana després d'un procés mil.lenari de domesticació- als humans amb qui comparteixen la llar.

Lluís Torró (EU): “La documentació sobre la CAM remesa a la comissió d’investigació és insuficient, incompleta i decebedora”

El portaveu adjunt d’Esquerra Unida en les Corts, ha assenyalat que ni l’Institut Valencià de Finances (IVF) ni el Banc d’Espanya ni la CAM han atès els requeriments de documentació de la Comissió d’Investigació de Les Corts. “Ha expirat el termini per a rebre la documentació sol·licitada pels diferents grups sense que haja arribat la immensa majoria d’aquesta. El balanç és amplament decebedor. Tan sols disposem de la documentació remesa per la consultora KPMG i per l’IVF, i encara resulta incompleta i redundant. Foto: María Dolores Amorós, que es va adjudicar una pensió vitalícia de 369.497 euros a l'any i un sou de mig milió a la CAM espoliada pel PP.

Cal remarcar que l’IVF, tot i ser la única institució pública que ha facilitat alguns documents, no ha complert completament ni tan sols amb la documentació sol·licitada pel propi PP”, ha criticat Torró.

El parlamentari afirma que ni el Banc d’Espanya, ni la CAM han enviat cap dels documents que s’havien sol·licitat. “Ni actes, ni informes interns, ni informes sobre la supervisió. Ens trobem davant la paradoxa que els mitjans de comunicació disposen de més informació -el famós informe redactat pels tècnics de la Direcció General de Supervisió del Banc d’Espanya- que els diputats de Les Corts”, assenyala.

Torró critica: “el mes d’espera fixat com a termini ha estat un mes perdut ja que la documentació no ha aportat cap novetat ressenyable. Aquesta situació és especialment condemnable en el cas de l’IVF que és un organisme dependent de la Generalitat i, per tant, sotmés a la fiscalització de Les Corts. Cal recordar que el propi PP exigia els informes semestrals de la Comissió de Control (Art. 42.1.a de la Llei de Caixes) i les propostes de suspensió de l’eficàcia dels acords del Consell d’Administració (Art. 42.1.e de la Llei de Caixes). Evidentment, aquest extrem resulta una qüestió més a aclarir a les imprescindibles compareixences dels diferents directors de l’IVF”.

Esquerra Unida descriu que la documentació remesa per aquest no compleix els requeriments de la comissió. “De fet, allò que és realment novedós són els informes dels auditors, ja que la resta de la informació que ha facilitat és accessible a tot el públic a través de la xarxa”. El portaveu d’EUPV subratlla, a més, que hi ha informes d’auditoria duplicats, “no sols per haver estat remesos per KPMG i l’IVF, sinó que el propi IVF els ha enviat redundants, ja que les auditories de la CAM i les entitats dependents ja els inclouen. Curiosament, cal remarcar que entre la documentació apareixen totes les auditories, a excepció de les entitats dependents de 2007”,explica.

Per a Torró, aquestos informes dels auditors “aporten molt poca cosa sobre l’estat real de l’entitat. Tan sols permeten veure quina era la situació que els gestors de la CAM presentaven davant els organismes de supervisió. Es limiten a donar el vist-i-plau al document comptable presentat per l’entitat sense que, aparentment almenys, hi haja cap tipus de contrastació real de les dades amb altres fonts o que es qüestione d’alguna manera els criteris emprats”.

EUPV recorda que, per la seua banda, ha reclamat els informes interns de viabilitat de les inversions de la CAM a Terra Mítica, Mèxic, Polaris World o Seseña. “Sense aquesta documentació el treball de la comissió es veurà seriosament compromès”, adverteix Torró.

María Dolores Amorós (CAM): "Xoriça, corrupta, lladre, retorna'ns els nostres diners"


L'ex directora general de la CAM, l'apadrinada pel PP María Dolores Amorós -la mateixa que es va adjudicar una pensió vitalícia de 369.497 euros a l'any i un sou de mig milió-, va comparèixer aquest divendres al jutjat jutjat social número 4 d'Alacant, on se celebra la vista que ha de decidir si el seu acomiadament per part dels administradors del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) va ser o no procedent. Amorós va ocupar el càrrec uns nou mesos (de desembre de 2010 a setembre de 2011) i demana 10 milions d'euros d'indemnització per acomiadament improcedent. Els interventors del supervisor la van destituir de manera fulminant el 22 de setembre passat sense dret a indemnització.

Herrera: "Les retallades porten el país a un carreró sense sortida"

Una nutrida representació d'ICV-EUiA participà ahir de forma destacada a la manifestació convocada per la Confederació de Sindicats Europeus contra els ajustaments pressupostaris arreu del continent, per denunciar les polítiques "d'obsessió" per l'austeritat que es practiquen a Europa i, en especial, al Principat: "A Catalunya hem liderat com ningú les retallades. Hem retallat abans i també hem destruït abans ocupació", afirmà Joan Herrera, acompanyat dels diputats Joan Coscubiela i Jordi Miralles.

El president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, afirmà que "no és casualitat" que els estudiants s'hagin manifestat al matí i que a la tarda ho facin els treballadors, perquè les retallades porten el país a un carreró sense sortida. "Cal reorientar la política i, en comptes de retallar, redistribuir", ha reivindicat.

Entre els manifestants de la coalició ecosocialista també hi era el portaveu a Madrid, Joan Coscubiela, que ha denunciat la destrucció dels drets laborals que implica la reforma laboral.

"Les retallades afecten la salut, l'educació, la universitat, la cultura, el nostre present i el nostre futur", ha criticat Herrera, que s'ha mostrat convençut que les mobilitzacions d'aquest dimecres tant dels estudiants com dels treballadors demostren que hi ha un "clam" a la societat contra les retallades.

El president del grup parlamentari d'ICV-EUiA ha encapçalat una capçalera amb l'eslògan 'Contra les retallades hi ha alternativa' i ha estat acompanyat per altres figures destacades de la coalició, com el coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, o els diputats a Madrid, Laia Ortiz i Joan Coscubiela entre d'altres.

Precisament els diputats al Congrés han impulsat fa poques hores una campanya per portar la reforma laboral al Tribunal Constitucional, en considerar que no hi ha "raons d'urgència" que justifiquin la utilització d'un reial decret llei per impulsar-la. Coscubiela ha instat tots els partits que s'oposen a la reforma laboral a sumar-se a aquest recurs, fins i tot a CiU, malgrat que l'opinió de la federació nacionalista no hagi estat, d'entrada, contrària.

Herrera també ha recordat que al Parlament, ICV-EUiA ha presentat una moció per instar el Govern a portar la reforma laboral al Consell de Garanties Estatutàries, tot i que dubta que CiU l'hi doni suport. "Entre Catalunya i Espanya, CiU diu que escull Catalunya. Però entre Catalunya i els mercats, escull els mercats", ha afirmat.

Les crítiques a la reforma laboral han estat, de fet, les protagonistes del discurs dels ecosocialistes durant la manifestació. Coscubiela ha insistit en què "es carrega, a més dels drets laborals, moltes competències de la Generalitat" i Herrera ha apuntat a un "escenari de conflictivitat social i una degradació dels salaris i de les condicions laborals" com les conseqüències més probables un cop quedi aprovat el projecte de llei que el govern espanyol té previst presentar amb urgència al Congrés dels Diputats.

Vídeo d'IU per "respondre de manera clara, contundent i constructiva a la reforma laboral"


L'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA) ha llançat un vídeo orientat a la seva difusió per xarxes socials i Internet amb el qual pretén donar una resposta "clara, contundent i constructiva" als veritables objectius que busca el Govern de Mariano Rajoy amb la seva reforma laboral. El decret-llei llançat per l'Executiu el 10 de febrer i ja en vigor arriba la setmana que al Congrés perquè aquest convalidació, com a pas previ per a tramitar-se com a projecte de llei.

IU inclou en aquest treball de 3,23 minuts de durada l'anomenat 'Traductor de la reforma laboral (per pencaires)'. A través d'aquest es fa una breu anàlisi sobre el "veritable significat d'alguns dels articles més polèmics, l'abast a curt i mitjà termini han tractat d'ocultar els màxims responsables del Govern amb una poderosa campanya de propaganda", manifesta Amanda Meyer, secretària federal de Comunicació Interna d'aquesta formació.

El vídeo es presenta sota el títol 'No és per la crisi, és pel morro!'. El seu objectiu bàsic és denunciar, segons assenyala Meyer, el "atac als drets de la majoria de la població espanyola assalariada i la suspensió del dret laboral per beneficiar clarament a una minoria que tracta de treure més profit dels efectes de la crisi amb la excusa que s'han d'emprendre unes imprescindibles reformes que, en realitat, no ho són".

En el concret, aquest treball audiovisual d'Esquerra Unida mostra que els canvis laborals que tracta d'imposar la dreta política i econòmica "són abusius, trenquen la paritat treballador-empresari en les relacions laborals i entrega tot el poder i la capacitat decisòria a aquests últims . A més, lluny d'afavorir la creació d'ocupació, fa més accessibles els ERO, l'acomiadament individual i la precarietat", indica la responsable de Comunicació Interna.

Per Amanda Meyer, "com assenyala el vídeo 'Fins aquí hem arribat' i aquest treball vol aportar un gra de sorra per intentar aturar aquesta involució sobre els drets laborals".

Explica que "Esquerra Unida s'emmarca aquest llançament viral a la Xarxa dins la campanya general de pedagogia que estem duent a terme tant per mitjans polítics tradicionals com en les xarxes socials contra una sortida falsa de la crisi que volen presentar com a única i irreversible. Davant d'una acció capitanejada per l'elit político-econòmica, nosaltres ens neguem a que es vulgui fer pagar encara més els costos del que està passant a una majoria social que ells veuen com 'subalterna' i que en absolut és responsable de la crisi".

Sobre el disseny del vídeo, Amanda Meyer assenyala la importància del 'Traductor de la reforma laboral'. "Amb ell-explica-busquem tres objectius: donar a conèixer els punts fonamentals del 'cop de decret' per evidenciar els que suposa d'atac sense precedents als drets dels treballadors. En segon lloc, es vincula el rebuig a la reforma amb l'oposició a les mesures injustes i antisocials, dins el discurs general contra les retallades".

"Finalment, l'ús d'aquest traductor inclou la idea que les raons i el llenguatge del PP, de la CEOE o de la Banca són fonamentalment diferents dels de la majoria social que ens oposem a les retallades i a aquest 'ajust dur' i que, per tant, realment hi ha dues representacions i dues receptes per sortir de la crisi. Per molt que s'obstini el Govern i els seus aliats econòmics, ells no tenen el monopoli de la representació dels interessos generals".

L'Exèrcit de Síria captura militars de França a Homs

L'Exèrcit sirià, durant una operació antiterrorista a la ciutat d'Homs, ha detingut militars francesos, que van dir ser presoners dels extremistes en l'interrogatori, però van refusar explicar amb quina finalitat van arribar a Síria. L'Exèrcit Lliure Sirià, que aglutina voluntaris, desertors i mercenaris i combat del costat de l'oposició, no amaga que França i els EUA li subministren armes i sistemes de defensa antiaèria. La Lliga Àrab tampoc exclou la possibilitat de fer-ho, segons va anunciar la vigília al Caire el seu secretari general, Nabil El Arabi.

El portaveu del Ministeri d'Exteriors sirià, Jihad Makdisi, va dir al respecte que les autoritats sirianes des del començament mateix dels desordres al país declaraven que els subministraments d'armes fan perillar les negociacions.

"Considerem una ingerència agressiva en els assumptes interns de Síria els plans de Qatar d'armar a l'oposició. Tot país que ho faci ha d'assumir la responsabilitat pel vessament de sang a Síria. Convidem als nostres germans de Qatar, Aràbia Saudita i altres estats àrabs a cooperar per tal d'obligar l'oposició a mantenir el diàleg", va declarar.

L'enviat especial de Nacions Unides i la Lliga Àrab, l'exsecretari Kofi Annan, que d'aquí a poc viatjarà a Damasc, actualment està realitzant consultes amb el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon.

El passat 4 de febrer, Rússia i Xina van vetar per segona vegada un projecte de resolució del Consell de Seguretat de l'ONU sobre Síria per contenir aquesta unes "formulacions inacceptables" que poden portar, segons Moscou i Pequín, a la repetició del "guió libi "a Síria, el de l'ingerència forana.

El president Assad va preparar diverses reformes per estabilitzar la situació al país. El 26 de febrer, a Síria es va celebrar un referèndum al voltant del projecte d'una nova Constitució que obre possibilitats equitatives davant de tots els partits polítics.

L'FBI investiga 100 casos de corrupció a Wall Street

L'Oficina Federal d'Investigació (FBI, per les sigles en anglès), ha decidit investigar uns 100 delictes de corrupció financera a Wall Street i detenir un "gran grup" de delinqüents financers. La reacció de l'FBI és la conseqüència de les protestes de milers de manifestants nord-americans, iniciades fa mesos a Nova York i altres ciutats del país, contra el sistema imperialista, la discriminació social, les mesures i els abusos de WS. Foto: El símbol de Wall Street, abatut.

L'FBI opina que ha començat una guerra completa contra els gàngsters de WS, que és un sistema complex i amb relacions molt extenses. També ha expressat la seva intenció de detenir a més de 120 persones que manipulen les informacions i els mercats financers.

Segons les investigacions realitzades per l'FBI, els caps d'aquests grups delinqüents són nombrosos, posseïdors d'informació privilegiada sobre diferents empreses que, amb la venda d'aquestes informacions als inversors, preparen el camp adequat per a l'abús i l'especulació en borsa.

"És la primera vegada que l'FBI fa tal revelació", va escriure Wall Street Journal.

A través de les investigacions, es revelaran les noves dimensions d'aquest escàndol al centre financer més important d'EUA, que han estat denunciades repetides vegades des de 2009.

Mor el comte de Montseny, pare de Mercedes i Lorenzo Milá

L'advocat barceloní i pilot de guerra feixista José Luis Milá Sagnier, segon comte de Montseny, ha mort avui als 93 anys al seu domicili, a Esplugues de Llobregat (Barcelona). Era el pare dels periodistes Mercedes i Lorenzo Milá, i germà de l'arquitecte Alfons Milà, mort el 2009. José Luis Milà era el més gran dels nou fills de José María Milà i Camps (1887-1955), al qual Alfons XIII va concedir el títol de comte de Montseny pel seu foment de l'indústria catalana. Els Milà foren els propietaris de la Pedrera de Gaudí, al passeig de Gràcia.

José Luis Milà va ser membre del consell privat de Joan de Borbó, el pare del rei Joan Carles. Durant la República, la família, el pis a la plaça de Sant Jaume va ser assaltat per, com deia ell, "les turbes" -van llançar els mobles per la finestra, inclòs el piano de cua-, va haver de exiliar-se a París per les seves connexions monàrquiques.

José Luis Milà va optar per allistar en el bàndol revoltat i es va enrolar en el Terç de Montserrat. Va lluitar en la batalla de l'Ebre, va ser ferit i el van evacuar a Bilbao, on en acabar la guerra va començar a pilotar avions, una activitat que es va convertir en una de les grans passions de la seva vida. Va pilotar els ràpids i letals Messerschmitt Bf-109 alemanys, els millors caces del seu temps, dels que cantava meravelles molts anys després, al recordar-los.

Malgrat el progressiu deteriorament de la seva memòria en els últims temps, Milà no deixava d'evocar els seus anys de pilot i de emocionar-se amb les fotos i maquetes dels seus caces. Durant el franquisme, tot i el seu passat militar, Milà es va involucrar en algunes activitats crítiques amb el règim i va rebre una condemna de presó, però no va arribar a complir-la donades les seves connexions i el seu rang. Esportista -gran esquiador i pilot de motocicletes-, José Luis Milà estava molt orgullós dels seus dos fills televisius. Casat amb Mercedes Mencos, era pare de sis fills.

Arxivada la querella per les càrregues dels mossos contra els indignats

El jutjat d'instrucció ha arxivat la causa oberta contra el director dels mossos d'Esquadra, Manel Prat (CiU), i l'ex-tinent de batlle de Barcelona, Assumpta Escarp (PSC), per les càrregues en l'acampada a la plaça de Catalunya el passat 27 de maig. El jutge havia obert diligències arran d'una denúncia per investigar si es van cometre delictes en les càrregues policíaques, però ha decidit arxivar-les malgrat les evidències i els testimonis gràfics. En aquesta causa també hi havia encausats el comissari de Barcelona, Joan Carles Molinero, i els responsables dels antiavalots.

La càrrega policíaca, el 27 de maig del 2011, es va saldar amb 121 ferits i el jutge considera que els Mossos podrien haver vulnerat el dret de reunió. La denúncia la van interposar 56 denunciants per l'actuació policíaca en el desallotjament de la plaça de Catalunya.

La comissió penal de l'acampada de Barcelona també va denunciar el conseller d'Interior, Felip Puig, però en aquest cas, com que és aforat, la investigació, l'hauria de fer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

La querella demana l'encausament de tots per onze delictes i faltes: prohibició i dissolució d'una reunió pacífica, detenció il·legal, coaccions, amenaces, atemptat a la integritat moral, vexacions, prevaricació, lesions, danys, apropiació indeguda i furt.

El Govern indemnitzarà Otegi amb 20.000 € per danys morals per ordre del Tribunal Europeu

El Govern del PP pagarà 20.000 euros a Arnaldo Otegi per danys morals per evitar una sanció del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que el març de l'any passat va condemnar Espanya a indemnitzar per haver-li imposat una condemna "desproporcionada" per "injúries greus "al monarca el 2003. El Ministeri de Justícia ha donat l'ordre de pagament a la Caixa General de Dipòsits del Tresor i es farà efectiva en les pròximes hores, han informat fonts del Departament d'Alberto Ruiz-Gallardón (PP).

El TEDH va condemnar Espanya a indemnitzar amb 20.000 euros a Otegi i pagar 3.000 euros en concepte de costes en una sentència del 15 de març de 2011 per haver-li imposat una condemna "desproporcionada", un any de presó, per un delicte d'injúries greus al rei el 2003. La sentència es va convertir en ferm el 19 de setembre de 2011, en rebutjar el Tribunal Europeu de Drets Humans el recurs presentat pel Govern espanyol perquè la Gran Sala de la Cort revisés la primera resolució.

Segons el TEDH, "una pena de presó imposada per una infracció comesa en el terreny del discurs polític no és compatible amb la llibertat d'expressió garantida per l'article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans".

Per al Tribunal d'Estrasburg, "en el context d'un debat sobre una qüestió amb un interès públic legítim, res pot justificar la imposició d'aquesta pena de presó".

Otegi va titllar de "torturador" a Juan Carlos

El 26 de febrer de 2003, Otegi va dir que el rei "és el cap suprem de l'Exèrcit espanyol, és a dir el responsable dels torturadors i qui protegeix la tortura i imposa el seu règim monàrquic al nostre poble gràcies a la tortura i la violència".

L'Executiu estava obligat a complir la sentència del TEDH abans del pròxim mes de març per evitar una sanció.

El procediment d'execució d'una sentència ferma estableix que, en el termini màxim de sis mesos, l'Estat que hagi estat condemnat ha de remetre al Tribunal Europeu un informe que ha d'incloure les mesures individuals per reparar la violació de drets humans, el pagament d'indemnitzacions i les mesures generals adoptades per prevenir futures violacions similars.

En declaracions a Onda Cero, el ministre feixista i fill de franquista, Alberto Ruiz-Gallardón, ha expressat la seva "discrepància" amb la sentència, però també la seva "acatament", "amb disgust", atès que el Tribunal Europeu de Drets Humans, d'acord amb els convenis signats per Espanya, té jurisdicció sobre assumptes ocorreguts al nostre país.

Un jutge acusa Marlaska de no evitar tortures ni investigar-les

Ramón Sáez Valcárcel es desmarca d'una condemna de l'Audiència Nacional. El seu vot particular critica que l'instructor, avui cap del Penal, no posés garanties contra el maltractament i que després es fessin servir les autoinculpacions. Beatriz Etxebarria va denunciar haver estat violada en aquesta batuda. El magistrat Ramón Sáez Valcárcel va destapar ahir la qüestió de les tortures habitualment segellada amb pany i clau a l'Audiència Nacional, i ho va fer assenyalant a més el nou president de la sala penal de l'Audiència Nacional espanyola, Fernando Grande-Marlaska.

En un vot particular discrepant a una sentència condemnatòria, aquest jutge adverteix que no es va haver d'acceptar com a prova la primera declaració judicial d'Iñigo Zapirain -condemnat a cinc anys al costat de Daniel Pastor i Beatriz Etxebarria- "després d'haver denunciat tortures i negat el seu anterior manifestació".

El raonament del magistrat posa molt en dubte la tasca de Marlaska, que es va encarregar d'instruir la detenció dels tres ciutadans bascos i va validar una confessió que Sáez Valcárcel creu que hauria d'haver estat "nul·la" per la falta de garanties existents durant els cinc dies d'incomunicació.

En el seu vot, Sáez recorda que la "millor forma" per prevenir la tortura és no incorporar a la prova la confessió del detingut quan aquest es retracta amb posterioritat i denuncia maltractaments, "rebutjant com a sospitosa la declaració que va ser obtinguda en un espai de intensa constricció física, moral i psicològica, com és el cas de la privació cautelar de llibertat en règim d'incomunicació, sobretot si la mesura ha estat ampliada respecte al termini màxim ordinari -72 hores-".

Referent a això, el magistrat recorda que també es contempla com detenció en règim d'incomunicació el primer interrogatori del jutge instructor, sempre que es mantingui la mesura d'excepció. Per això, destaca que la confessió obtinguda per Fernando Grande-Marlaska devia haver estat rebutjada. És més, Sáez recorre a la jurisprudència del Tribunal Suprem per recordar que, "només quan pugui afirmar que la confessió ha estat prestada lliurement i voluntàriament, pot fer prova en contra del seu autor".

Es dóna la circumstància afegida, segons subratlla Sáez Valcárcel, que aquesta primera declaració judicial de Zapirain, després revocada després denunciar les tortures, "és l'única prova de càrrec".

En un dels paràgrafs més significatius, aquest jutge apunta que hi ha "una dada present que permet identificar amb precisió que no es va establir el control jurisdiccional mínim requerit: els parts d'estat del metge forense registraven lesions, autolesions i queixes de tortura, maltractament i vexacions sexuals, sense que això provoqués activitat indagatòria per part del jutge autoritzant per comprovar la veracitat de la informació i per emparar els drets bàsics dels detinguts.

El que desvetllaria l'absència del mecanisme de garantia previst en el nostre sistema constitucional per a aquell fi -continua-. S'ha de tenir en compte que l'examen del metge forense era l'únic mitjà habilitat pel jutge per conèixer el que estava passant a l'espai policial de la detenció incomunicada, en absència d'altres que podrien acompanyar-lo i dotar de major eficàcia".

Contra la incomunicació

Al costat d'això, el jutge posa en relleu la manca de control jurisdiccional durant els cinc dies que es va mantenir vigent la incomunicació dels detinguts, un període excessiu que xoca amb el caràcter "excepcional, provisional i de breu durada" de la mesura. En aquest sentit, el magistrat discrepant afirma que, en el cas concret de Etxebarria, Pastor i Zapirain, el període d'incomunicació "no lliga amb el moment en què es van dur a terme els interrogatoris dels detinguts".

A més, Sáez qüestiona la mesura en si, adoptada pràcticament sense excepció contra els ciutadans bascos detinguts per ordre de l'Audiència Nacional, perquè considera que "genera una situació d'especial risc per als drets humans bàsics del detingut".

No obstant, la postura del jutge Sáez Valcárcel només suposa un vot particular discrepant dins d'una sentència condemnatòria, que castiga amb cinc anys de presó els tres acusats per un delicte de "danys terroristes sobre béns de domini públic". En concret, els magistrats que componen el tribunal els responsabilitzen de l'atemptat contra els jutjats de Sestao.

Unnim: Participacions preferents i deute subordinat

Esteve Gau i Argerich: Aquest vint-i-nou de febrer ha sortit als diaris que Unnim deixava de pagar els interessos de les participacions preferents i el deute subordinat. Tal com ja vam dir en l'article anterior aquests dos productes –que normalment són venuts com “una mena d’estalvi a termini”- no donen interessos en cas que l’entitat emissora tingui pèrdues. Tal com ha estat el cas. Unnim ja feia temps que sortia als diaris i tot feia pensar que el moment arribaria. Va rebre ajudes del FROB i el Banc d’Espanya ja feia mesos que la citava com una de les “noves” entitats –recordem que és el resultat de la fusió de les caixes de Manlleu, Terrassa i Sabadell- que hauria de pensar en un altra absorció per part d’una entitat solvent.

Unnim va anar pagant els interessos per fer la impressió de solvència. Ha hagut de ser el Banc d’Espanya qui fes notar que la situació financera, d’acord amb la naturalesa del producte, no permetia pagar els interessos.

En aquest cas hi ha una diferència important entre ser titular de participacions o de deute. Tal com vam dir les participacions preferents vénen a ser unes accions que no permeten participar en la presa de decisions. Tot i no tenir poder de decisió se’ls tracta com si fossin accionistes i allò que ara no han cobrat no ho cobraran mai, aquests interessos que han deixat de percebre ja els han perdut.

D’altra banda el deute subordinat, tal com vam dir, s’acosta molt a la figura de les obligacions, ve a ser una mena de préstec que els seus partícips fan a l’entitat. Per aquesta mateixa raó aquests interessos que ara no s’han pogut cobrar seran percebuts un cop variï la situació financera de l’entitat. La propera vegada que es puguin cobrar interessos es cobraran els que toqui pel període corresponent i els que no s’hagin pogut pagar abans.

Com poden veure, el cas d’aquests productes mostra clarament que la seva toxicitat depèn de la situació financera de qui els emeti.

Actius tòxics: Què són les participacions preferents i el deute subordinat?


Esteve Gau i Argerich: Ja fa dies que els diaris parlen de certs productes financers que han estat anomenats tòxics (com les participacions preferents) i dels quals el ciutadà mitjà no sap ben bé explicar on és el problema. Aquests productes l’únic mal que tenen en la majoria dels casos és que qui els ven moltes vegades no sap ben bé en què consisteixen i, si ho sap, amaga l'informació o la deforma per tal de tranquil·litzar el client. Tota la informació del producte consta –o ha de constar- en els papers que ens donen a signar quan el contractem.

http://noticies.sirius.cat/2012/02/actius-toxics-que-son-les.html