dissabte, 1 d’octubre de 2011

Els pirates no són els somalis sinó els Occidentals


Aquest vídeo (en castellà) dóna llum a un tema del que, encara que present, se sap molt poc: els pirates somalis. Com i per què pot succeir això en el segle XXI? Quines són les raons que van permetre aquesta pràctica? Vegem qui són els veritables pirates.

ETA anuncia que col.laborarà amb la Comissió Internacional de Verificació

ETA anuncia en un comunicat remès a GARA que "adopta el compromís de col.laborar amb la Comissió Internacional de Verificació", una iniciativa que qualifica de "pas important" per avançar en el procés de resolució. El comunicat fet públic per l'organització armada basca serà difós en la seva integritat matí en l'edició escrita de GARA, i en ell ETA apunta la seva voluntat de seguir endavant per aquest camí.

La Comissió Internacional de Verificació va ser presentada dimecres a Bilbo en un acte privat al qual van ser convidats representants de partits, sindicats, organismes empresarials o l'Església catòlica, entre molts agents. La seva missió és avaluar l'alto el foc permanent i general emprès per ETA el passat 10 de gener, en una declaració en què es va mostrar oberta també a una verificació internacional.

El Govern espanyol evita de moment implicar-se en una iniciativa d'aquest tipus, de manera que per ara la iniciativa ha estat adoptada per experts internacionals en la matèria. En concret, la Comissió està formada per Ram Manikkalingam, director del Grup d'Assessors per al Diàleg (DAG) d'Amsterdam i que ha estat assessor principal del president de Sri Lanka al procés d'aquell país; Ronnie Kasrils, col.laborador molt directe de Nelson Mandela a Sud-àfrica tant en els temps de conflicte com en els de pau; Raymond Kendall, secretari general d'Interpol entre 1985 i 2000; Chris Maccabe, protagonista de les negociacions que van portar a l'Acord de Divendres Sant a Irlanda, i Satish Nambia, vicecap del Estat Major de les forces armades a l'Índia i que va dirigir la missió de la força de protecció de l'ONU als Balcans el 1992 i 1993, als que acompanya l'holandesa Fleur Ravensberg com a coordinadora dels treballs.

La Selva torna a tallar carreteres contra el tancament de CAPs

Segon tall de carreteres a la comarca de la Selva per rebutjar el tancament nocturn dels Centres d'Atenció Primària (CAP). El moviment 'Units pel CAP' que aplega les assemblees i entitats de moltes poblacions de la comarca, no descarta radicalitzar les protestes si no reben cap resposta favorable del Departament de Salut. Aquest dissabte han tallat carreteres durant intervals de cinc minuts al llarg del matí. A Hostalric, un centenar de contraris al tancament nocturn de les urgències han restringit la circulació a la rotonda d'accés a l'autopista AP-7 i han repartit informació entre els conductors.

En el fulletó, alerten que el tancament de set CAP a la comarca posa "en risc" la salut de la població.

El primer tall de carreteres va ser a principis de setembre i el moviment 'Units pel CAP' ha tornat a barrar el pas a la circulació per protestar contra el tancament nocturn dels CAP i per reclamar una sanitat "de qualitat". El moviment aplega les assemblees i entitats de moltes poblacions de la Selva interior i, per això, els talls de carretera s'han fet de forma simultània a diversos punts.

En un d'ells, Hostalric, un centenar de veïns han tallat les quatre vies que conflueixen a la rotonda d'accés a l'autopista AP-7. Un dels portaveus dels opositor al tancament dels CAP, Nani Fauria, ha explicat que la intenció és complir una funció pedagògica i de sensibilització del conjunt de la població. Per aquest motiu, per evitar molèsties, al llarg de dues hores, han tallat la carretera cinc minuts per després tornar a obrir la circulació també durant cinc minuts.

Als conductors aturats els han repartit fulletons informatius de la situació sanitària a la comarca. Critiquen que tot i haver-se entrevistat amb el director dels serveis territorials de Salut a Girona, Josep Trias, la setmana passada encara no han rebut "cap resposta" i molt menys alguns resposta "satisfactòria". "L'única sortida per nosaltres és que tornin a obrir els CAP a les nits", ha afirmat Fauria.

En el fulletó que han repartit entre els conductors, denuncien que el Govern ha tancat set urgències mèdiques nocturnes, Hostalric, Sant Hilari, Arbúcies, Breda, Anglès, Sils i Vidreres, sense tenir en compte l'orografia del terreny ni les peculiaritats de cada població. Per això, Fauria critica que Salut no hagi respost a algunes peticions com que els pacients d'Hostalric vagin a Sant Celoni perquè ho tenen més a prop que Santa Coloma de Farners o que els de Sant Hilari puguin anar a Vic, amb millor connexió.

Fauria ha assegurat que continuaran amb les mobilitzacions i amb les ocupacions dels CAP fins que rebin alguna resposta positiva. A més, no ha descartat que optin per endurir les protestes si veuen que el Govern "no els fa cas".

Els mitjans menteixen: els òssos de la suposada fossa comuna de Líbia són de camells

"Hem investigat, i el lloc no pot ser que no sigui una fossa comuna perquè els fragments dels ossos que es van trobar són massa grans perquè pertanyin a éssers humans", ha expressat el portaveu del CNT. El CNT (Consell Nacional de Transició), és a dir els aliats libis de l'OTAN, va admetre que la troballa d'una fossa comuna prop de la presó d'Abu Slim a Tripoli va ser una altra gran mentida, com ja va publicar, de fonts de la resistència líbia, Sírius el passat 26S sobre aquesta mateixa fossa, i el 4 de març sobre un altre intent de manipulació.

Diaris com el Público segueix publicant avui mentides demostrades sobre els suposats crims de Gaddafi.

Parlant pel CNT, Jamal Ben Noor del Ministeri de Justícia i Drets Humans, va dir que "hem investigat, i el lloc no pot ser que no sigui una fossa comuna perquè els fragments dels ossos que es van trobar són massa grans perquè pertanyin a éssers humans ".

El diumenge 25 de setembre els mitjans van llançar la mentida que una fossa comuna amb més d'1.000 cadàvers havia estat trobada per les forces pro-OTAN a la presó d'Abu Slim. Això significaria que una vegada més el govern de Gaddafi ordenava assassinats massius contra opositors en aquesta presó.

Va ser precisament el CNT qui va portar als periodistes a aquest lloc. No obstant això, la mateixa CNN que va estar allà amb el seu equip i alguns metges constatar que: 1) els fragments d'ossos que el CNT va ensenyar als periodistes no eren d'humans; 2) no havia excavacions, llavors com es podia dir que hi havien 1.200 cadàvers?

Això, però, no va ser suficient perquè tots els mitjans occidentals a l'uníson escrivissin notícies en relació a la troballa d'una "fossa comuna" amb més de 1200 morts a Abu Slim, afirmant la notícia com una veritat irrefutable, i sense donar una mínima possibilitat per al qüestionament sobre la seva veracitat o no.

Després d'unes hores, el mateix CNT va haver d'admetre que allò era mentida.I aquesta no és la primera vegada: el CNT i els seus aliats occidentals (governs i ong) divulguen mentides des del febrer, com la dels falsos bombardejos de l'aviació contra manifestacions pacífiques, o quan van donar la notícia d'una altra fossa comuna prop de la platja a Tripoli, i que totes elles van donar ràpidament la volta al món.

Així són també les guerres del segle XXI, amb la mentida i la propaganda, com una arma més de combat per als exèrcits que volen envair i ocupar països sobirans, en tant i quant necessiten convèncer a la seva pròpia opinió pública que el que estan fent allà és una cosa just i humanitari; justament, en realitat, el contrari del que faran a aquests llocs, que és qualsevol cosa menys just, i molt menys humanitari.

Mèxic: Narcos, corrupció i ara els "Matazetas"


Mèxic és un país convulsionat per la guerra dels narcotraficants contra l'Estat i pels enfrontaments interns entre les diferents bandes. Les xifres són tan interminables com esglaiadores, i les circumstàncies encara més. A aquesta tragèdia quotidiana va venir a sumar-se un vídeo publicat per un grup armat desconegut que s'autodenomina "Matazetas" en què un grup d'homes encaputxats assegura que perseguirà a mort el cartell mexicà de la droga dels Zetas.

L'existència del grup (en cas de tractar-se del mateix) sembla remuntar-se al 2009, quan una organització del mateix nom va fer una crida a l'oficina dedicada al combat de la delinqüència organitzada (SIEDO) i va anunciar que els ciutadans ja estaven farts dels crims i que ja havien començat a eliminar "zetes" a Cancún i Veracruz.

Matazetas

Segons va establir la policia poc més tard, darrere de l'advertència dels "Matazetas" hi havia la mà de Rubén Rivera, "El Terri", un ex policia federal que va ser col.laborador de l'home conegut com "La Barbie", operador del capo narcotraficant Arturo Beltrán Leyva. "El Terri" es troba actualment complint una pena de presó al penal de màxima seguretat de Puente Grande, en Jalisco, acusat de la decapitació de 12 petits narcotraficants i d'un agent del servei d'immigració que treballava per a 'Los Zetas'.

La policia mexicana desconeix qui està ara darrere dels nous "Matazetas", però aquests han deixat ja clar que els seus mètodes no variaran respecte als dels originals. 49 cadàvers van ser llançats dimarts als carrers de Veracruz. Les víctimes són presumptament membres del cartell dels Zetas i la policia ha confirmat que alguns dels cossos identificats corresponen a persones amb antecedents penals. No obstant això hi ha també un nen de 15 anys entre els morts, el que demostraria que, si més no en un cas, hi va haver també víctimes innocents. I encara que no les hagués hagut, cosa difícil d'imaginar, res justifica la dimensió de la massacre.

Disculpes


En el vídeo aparegut a Youtube, un dels portaveus dels "Matazetas" demana disculpes per la violència perpetrada per la seva organització a Veracruz. "Si amb els nostres actes realitzats ofesos a la societat, al poble de Mèxic ia les corporacions federals, els demanem disculpes." I afegeix, "La nostra intenció és fer-li saber al poble Veracruz que aquest flagell de la societat no és invencible".

El govern mexicà ha repudiat la matança i ha declarat en un comunicat que "no hi ha cabuda per a la manifestació o acció de persona, grup o organització que atempti o violenti l'Estat de dret, independentment de la seva causa, motivació o finalitat".

Si hi ha alguna cosa que l'estat mexicà no necessita és un altre grup paramilitar participant en guerres intestines, especialment quan encara no es pot determinar amb claredat la "causa, motivació o finalitat de la seva accionar". Alguns analistes mexicans asseguren que la intenció d'alguns de fer aparèixer els fets com que els delinqüents "s'estan matant entre ells" és una fal.làcia, però aquesta constatació no aporta massa al control d'una situació de violència desenfrenada.

Prendre llei en les seves mans

El que el govern ha hagut de ja tenir en compte des de fa temps és que la població està farta i que ha retirat en gran mesura la seva confiança en els poders de l'Estat per vetllar per la seva seguretat. La gent s'organitza en els barris per combatre la delinqüència i en alguns casos fins al linxament, és a dir un maó més en l'estructura de violència amb la qual es vol acabar. D'altra banda les famílies més acabalades contracten els seus propis grups armats al marge de la llei per enfrontar la narcoviolència.

Malgrat tot, el Govern no vol sentir parlar d'una "colombianización" de Mèxic, fins i tot a la vista dels més de 40.000 cadàvers que avalen aquesta alguna cosa arbitrària comparació. Part del raonament oficial de les autoritats és que a Mèxic no existeix el paramilitarisme. Experts assignats pel govern per investigar la situació asseguren que es tracta de "mercenaris contractats per poders econòmics, governs municipals o estatals que actuen com a grups de neteja. (...)

"Soldats israelians, ex combatents de l'Iraq i l'Afganistan, grups de vuit a 40 membres que usen armes d'alt calibre". Per tant, segons les autoritats no es va constatar cap problema i es va decidir que no hi havia necessitat d'investigar. El missatge de els "Matazetas", en perfecte espanyol i amb accent mexicà, i la procedència d'aquells als quals va dirigit, tendeix a desmentir aquesta teoria.

Enmig de tot aquell caos dantesc de mort i desgovern, sempre queda el camí de la denúncia i la veritat. Però tampoc és tan simple. El que pugui fer la premsa per desmentir i denunciar la situació va quedar tristament exemplificat en l'assassinat, dissabte passat, de Maria Elizabeth Macías, de 39 anys, cap de redacció del diari Primera Hora de Nou Laredo. Al costat del seu cadàver hi havia un missatge en què constava que el seu assassinat es devia al fet que va informar sobre activitats del crim organitzat en xarxes socials.

Facebook espia l'activitat dels usuaris fins i tot quan no estan connectats

Els usuaris de la famosa xarxa social Facebook romanen 'vigilats' pels seus administradors durant les 24 hores, per molt que surtin del sistema. A aquesta conclusió han arribat uns experts informàtics. Un recent anàlisi independent de navegadors web demostra que Facebook segueix recollint dades sobre els seus membres fins i tot quan no estan navegant a la pàgina en aquest moment. La informació acumulada inclou tant el seu desplaçament per l'espai virtual, com la ubicació geogràfica en cas d'accés mòbil. Els defensors de drets qualifiquen semblant activitat com espionatge organitzat.

L'activista de l'organització 'Anem Units USA' Juan José Gutiérrez qualifica com "summament perillós" el que està fent Facebook. Segons l'expert, "una manera de prevenir delictes és que la Policia, per exemple, o facebook-els administradors del seu sistema-puguin seguir veient el que la persona està fent, quins materials està llegint, no sabem amb quin propòsit però s'argumenta que és per protegir el públic ".

"Com va dir Julian Assange, de Wikileaks, descrivint aquests mitjans com el sistema més gran del món d'espionatge personalitzat precisament perquè la tecnologia ja existeix per estar documentant, gravant totes les comunicacions electròniques que fem, independentment de que nosaltres no vulguem que ningú més tingui accés a aquest tipus de recursos ", va concloure Juan José Gutiérrez.

Els lleials a Gaddafi fan recular als mercenaris de l'OTAN de Sirte

Insurgents de autoanomenat Consell Nacional de Transició (CNT) es van retirar aquest divendres a prop de la ciutat del nord de Sirte, després de l'ofensiva dels lleials al líder Muammar Al Gaddafi, que per dues setmanes han impedit l'avançada insurgent. "No serà fàcil prendre Sirte. Pensàvem que ho faríem el divendres, però ara no crec", ha informat l'agència de notícies AFP, que ha citat a un comandant del CNT.

"Muatasim (Gaddafi) està endins i dirigeix ​​els seus homes. Tenen armament pesat i franctiradors, que ens compliquen la tasca", ha indicat.

Actualment, els combatents del CNT controlen el port i l'aeroport de l'esmentada ciutat natal de Gaddafi, però no aconsegueixen controlar la resta de la ciutat.

Els rebels disposen del suport de l'Organització del Tractat Atlàntic Nord (OTAN), que encapçala des de fa prop d'un mes els atacs gairebé diaris contra Sirte i els seus voltants.

Per la seva banda, portaveus de l'autoanomenat govern libi van assenyalar que la situació militar va registrar pocs canvis a Sirte, però, van continuar els atacs terrestres i bombardejos aeris de l'Aliança Atlàntica.

A més, els combatents van mantenir també l'ofensiva en Bani Walid, mentre caps militars van negociar en Ghadames (oasi situat a l'oest de Líbia) amb membres de la tribu Taureg per intentar capturar el coronel Gaddafi.

Així mateix, els caps del Consell Nacional de Transició-que combaten a Sirte-havien informat sobre la suposada captura del portaveu de Muammar Gaddafi, Musa Ibrahim, quan fugia de l'esmentada ciutat, però ha estat desmentit per les forces lleials.

El lloc web de la televisió Allibiya (Líbia) va desmentir la notícia qualificant-la de "fals rumor destinat a desviar l'atenció" del fracàs dels combatents anti-Gaddafi a Sirte.

Els combatents del CNT lluiten per capturar els membres de l'entorn proper del líder libi.

Níger va confirmar que 32 familiars a Gaddafi es trobaven al seu territori i es nega a detenir-los. Mentre que Algèria va anunciar el 29 d'agost haver acollit a tres dels seus fills i la seva segona esposa.

Foment atura l'asfaltatge de l'AP-7 pel càrtel d'empreses

El presumpte mercadeig de l'entramat en les licitacions afecta totes les administracions públiques. Abertis va anunciar aquest divendres que, a instàncies del Ministeri de Foment, s'hauran d'aturar les obres de pavimentació a l'autopista AP-7 entre Girona i la Jonquera i s'hauran de tornar a licitar. La causa principal de la marxa enrere d'aquest procés, que ja estava aprovat i a punt per iniciar-se, és la vinculació de les empreses adjudicatàries dels treballs amb el cas Gisa, el càrtel d'empreses que presumptament alterava els preus de les subhastes i els concursos públics per beneficiar-se'n.

Aquesta aturada pot significar un retard considerable en la finalització de l'adequació de la via, ja que s'haurà de tornar a iniciar tot el procés administratiu. La resta de treballs de construcció del tercer i quart carril podran continuar dins dels terminis previstos. D'aquesta manera, l'asfaltatge del tram Girona-la Jonquera podria acabar als voltants del mes de juny, sis mesos més tard del que marcava el calendari.

L'ombra del cas judicial contra les empreses que podrien haver pactat les adjudicacions d'obres a les carreteres catalanes continua allargant-se. Contra tot pronòstic, Abertis va informar ahir que haurà de posar fre als treballs per fer la capa de rodadura al tram de l'AP-7 entre Girona i la Jonquera. Aquestes obres havien d'adequar el paviment de la via després de tot el procés d'ampliació que ha patit l'autopista. El procés ja estava en la seva fase final, ja que tots els tràmits administratius ja s'havien complert i només faltava que Foment donés el vistiplau i posar-se mans a l'obra.

Ordres de Foment

Tot i això, el Ministeri de Foment ha considerat oportú aturar-ho tot i tornar a iniciar el procés. Les obres hauran de tornar a passar per concurs públic i s'adjudicaran a una altra empresa.

Amb tot aquest enrenou, el procés patirà de nou un retard i no es completarà dins dels terminis que estaven previstos, que en fixaven la finalització per a finals del 2011. La demora podria arribar a ser d'uns sis mesos, ja que s'hauran de tornar a realitzar tots els tràmits administratius per lliurar l'obra a una altra empresa. Així doncs, les obres per veure el final del túnel se situen als voltants del mes de juny.

Des que la Guàrdia Civil va destapar el cas de l'entramat d'empreses que pactaven les adjudicacions de les obres a les carreteres catalanes, aquesta no ha estat la primera vegada que s'han suspès els treballs per la vinculació de les empreses que els havien de realitzar amb el cas Gisa.

En qualsevol cas, l'autopista continuarà presentant un aspecte inacabat, amb una mescla d'asfalt nou i vell i el record de les línies antigues encara visible.

Cinc obres aturades


Tal com informava Diari de Girona al mes d'abril, la Diputació i Acesa van decidir paralitzar fins a cinc adjudicacions on se sospitava que hi podia haver un pacte il·lícit. De fet, Abertis va anunciar ahir que aquests treballs de supressió de les barreres es tornaran a aturar, presumiblement també per la seva vinculació directa amb el cas del càrtel d'empreses.

Manifestació prosaharuí davant el consolat a Barcelona


pachamamatv

GRAIL i el misteri de la lluna perduda

El 10 de setembre, es va enlairar la missió GRAIL (sigla en idioma anglès de Gravity Recovery and Interior Laboratory o Laboratori Interior i de Recuperació de Gravetat, en català), de la NASA, amb el propòsit de descobrir alguns dels misteris que jeuen sota de la superfície de la Lluna. Aquest exterior gris, ple de cràters, amaga algunes coses excitants (fins i tot, potser, una companya perduda des de fa molt temps). Foto: La "Gran Fenedura". Quatre fotografies d'una col.lisió entre la Lluna i una companya més petita, creades mitjançant una simulació feta en computadora, mostren com la lluna companya hendida forma una regió muntanyosa en un costat de la Lluna.

Si l'article publicat recentment a la revista Nature està en el correcte, alguna vegada dues llunes van agraciar el nostre cel nocturn. La proposta no ha estat provada, però ha cridat molt l'atenció. "És una idea intrigant", diu David Smith, que és l'investigador principal adjunt de la missió GRAIL, al MIT (Massachusetts Institute of Technology). "I seria una forma d'explicar una de les grans perplexitats del sistema Terra-Lluna: l'estranya naturalesa asimètrica de la Lluna. Els seus costats (visible i ocult) són substancialment diferents".

El costat visible de la Lluna (és a dir, el costat proper) està dominat per vasts i tranquils "oceans" d'antiga lava endurida. En contrast, el costat ocult (és a dir, el costat llunyà) està marcat per altes terres muntanyoses. Els investigadors han lluitat durant molt de temps per explicar les diferències i la teoria de les "dues llunes", la qual va ser presentada per Martin Jutzi i Erik Asphaug, de la Universitat de Califòrnia, a Santa Cruz, és l'intent més recent que s'ha dut a terme.

Els científics estan d'acord que quan un planeta de la grandària de Mart es va estavellar contra el nostre, fa aproximadament 4 mil milions d'anys, el núvol de restes que d'això va resultar es va unir per formar la Lluna. Jutzi i Asphaug afirmen que el núvol de restes en realitat va produir dues llunes. La segona, més petita, es va formar just a l'òrbita correcta per prendre la davantera o seguir a la Lluna més gran en el seu camí al voltant de la Terra.

"Normalment, com llunes experimenten el procés d'acreció i componen un sol cos poc després de la seva formació", explica Smith. "Però la nova teoria proposa que la segona lluna va acabar en un dels punts de Lagrange del sistema Terra-Lluna".

Els punts de Lagrange s'assemblen una mica a trampes gravitacionals. Poden subjectar un objecte per molt temps, però no necessàriament per sempre. La segona lluna finalment va escapar d'aquest punt i va topar amb la seva germana gran. La col.lisió va tenir lloc a tan baixa velocitat que l'impacte no va formar un cràter. En el seu lloc, la petita lluna es va enfonsar, formant d'aquesta manera el que avui són les terres altes del costat que no és visible des de la Terra.

En poques paraules, les terres altes de la lluna són les restes de la lluna desapareguda.