dimecres, 2 de maig de 2012

IU comptarà amb la vicepresidència i tres conselleries en el Govern andalús

IULV-CA comptarà en el pròxim govern andalús amb la Vicepresidència i amb tres conselleries, les de Turisme, Habitatges i Foment i la de Governació, departament aquest últim que exercirà juntament amb la vicepresidència Diego Valderas, actual coordinador andalús de la federació. Fonts socialistes i d'IU ha confirmat que divendres que ve al matí el futur president de la Junta, José Antonio Griñán, i Diego Valderas ratificarán l'acord polític de coalició.

Encara que tant socialistes com esquerrans han arribat a un acord per evitar filtracions als mitjans de comunicació sobre la composició del futur Govern autonòmic, ja es coneix que Griñán tancarà la composició definitiva i la reducció del mateix després de la seva reunió amb Valderas.

Actualment el Govern andalús compta amb 13 conselleries i la pretensió del president és deixar-lo en 10 o 9, reducció que afectaria també a l'administració perifèrica de la Junta.

La fonts donen per fet que en el pròxim govern repetiran també els socialistes María Jesús Montero (Salut), Mar Moreno (Presidència) i Antonio Ávila (Economia i Innovació), si bé aquesta conselleria podria assumir més competències, possiblement Hisenda.
Valderas ocuparia la vicepresidència

L'actual coordinador d'IU, Diego Valderas, ocuparia la vicepresidència de l'Executiu i la conselleria de Governació, encara que sense les competències en Justícia. A més, altres dos dirigents d'IU serien els titulars de les conselleries de Turisme i d'Habitatge i Foment.

La inclusió de Valderas al Govern faria que es moguessin les peces en el grup parlamentari d'IU, de manera que aquest deixaria el càrrec de portaveu que ocuparà l'actual portaveu adjunt José Antonio Castro.

A propòsit de la vicepresidència que ocuparà IU al Govern andalús, Castro ha respost als periodistes als passadissos del Parlament després del discurs d'investidura de José Antonio Griñán, que "sembla que serà així".

Dijous, José Antonio Griñán serà investit president de la Junta per segona vegada en carrera política gràcies un acord amb IU, que deixa al PP-A, guanyador de les eleccions, com a únic partit de l'oposició.

Un cop el Rei i el president del Govern signin el decret d'investidura i es publiqui al BOE (BOE), Griñán prendrà possessió del seu càrrec el dissabte cap a les 12.00 al Parlament andalús, mentre la resta de l'Executiu ho farà el dilluns al matí amb la idea de celebrar el dimarts el primer Consell de Govern de la novena legislatura andalusa.

El complex militar-industrial. Un paràsit en l'economia espanyola

El Centre Delàs presenta el seu Informe núm. 12: El complex militar-industrial. Un paràsit en l'economia espanyola. Aquest informe analitza les empreses més rellevants que suministren armament al Ministeri de Defensa i desvetlla l'existència d'un oligopoli militar-industrial, que concentra més del 75% de la facturació total militar. El complexe militar-industrial consisteix en l'entramat o "porta giratòria" entre l'indústria militar, alts comandaments de l'Exèrcit, polítics i grups financers que s'en beneficien dels contractes de Defensa. Foto: Pedro Morenés, un ministre de Defensa d'armes vendre i despesa militar disparada.

L'informe mostra com l'indústria militar ha fet augmentar el deute pùblic i ha creat el que els autors anomenen la bombolla armamentista.

Els seus autors són Pere Ortega i Camino Simarro, ambdós investigadors del Centre Delàs
Per vuere l'informe:

Informe núm. 12: El complex militar-industrial. Un paràsit en l'economia espanyola.


Pedro Morenés, un ministre de Defensa d'armes vendre i despesa militar disparada

En les últimes setmanes, arran del nomenament del nou govern espanyol, s'han publicat sorprenents dades al voltant del nou ministre de Defensa, el "ministre basc" de l'executiu. Curiosament ha estat omesa molta informació, així com algunes de les seves "grans gestes", que encara paguem totes, i que seguirem pagant durant dècades. Anem a això.

Aquest biscaí, de Getxo, procedeix d'una de les grans famílies burgeses de les Arenes (segon fill del Vescomte de Aleró i nét dels comtes del Assalt, grans d'Espanya), és posseïdor de la Gran Creu de l'Ordre d'Isabel la Catòlica i, fins fa poc, ha estat President de l'elitista "Club Porta de Ferro" madrileny i Secretari General del Cercle d'Empresaris.

Pel que fa a la seva trajectòria en l'Administració, de la mà dels governs d'Aznar, va ser Secretari d'Estat de Defensa entre 1996 i 2000 (quan era ministre Eduardo Serra), Secretari d'Estat de Seguretat entre 2000 i 2002 (sent ministres Jaime Mayor Oreja i Mariano Rajoy) i Secretari d'Estat de Ciència i Tecnologia de 2002 a 2004 (quan era ministre Josep Piqué). A part de tot això (o gràcies a això) ara arriba a la titularitat del Ministeri de Defensa, això sí, després d'acumular en els anys posteriors als seus càrrecs administratius un extens currículum per bona part de les empreses que componen el mercadeig de la mort que constitueix la indústria d'armament.

Així, des de mitjans de 2005 i fins fa pocs mesos, ha estat conseller o representant de Instalaza, empresa fabricant de municions i bombes especialment menyspreables com, per exemple, les anomenades "bombes de raïm", sobre les quals el 2008 un tractat internacional subscrit per 107 països va establir la prohibició d'ús, desenvolupament i fabricació. Això no devia agradar a l'empresa representada per Morenés, doncs recentment ha reclamat al govern espanyol una "compensació de 40 milions d'euros en concepte de dany emergent i lucre cessant" (Cinco Días, 2011.05.09) per deixar de produir-les.

No podem fer-nos una idea, encara que ens ho podem imaginar, de què pensarà, per exemple, la població civil líbia que ha estat un dels "objectius" contra els que (segons denunciava el New York Times el passat 15 d'abril) s'han utilitzat les "bombes de raïm" MAT-120 fabricades per l'empresa aragonesa defensada per l'actual ministre de Defensa, i que exporta els seus criminals produccions a més de 90 exèrcits.

Tanmateix, l'actual ministre, sens dubte un "home d'empenta" (per després vendre-les, se suposa), no li devia semblar suficient aquest tipus d'armament, de manera que en els últims mesos es va decidir a compatibilitzar el seu càrrec en Instalaza amb el de President executiu de l'empresa paneuropea de míssils MBDA. Aquesta empresa ha subministrat dos grans contractes de míssils al govern espanyol del que ara forma part Morenés, el primer, de gairebé 28 milions d'euros, per la venda de míssils Mistral per als helicòpters d'atac "Tigre", el segon es tracta d'un contracte de més de 100 milions d'euros per al subministrament de míssils als "Eurofighter" espanyols.

Aquest programa segueix actualment en vigor, de manera que Morenés haurà d'abonar el compte als seus, fins ara, companys d'empresa (o no, ara entrarem en això). De passada també es veuen afavorits uns antics veïns de Morenés, ja que la biscaïna empresa SENER (ubicada a Les Arenes, què casualitats) és responsable del disseny i producció del sistema d'actuació i control del míssil contractat per Defensa.

Però no pensem que aquesta casualitat és l'únic contacte de Morenés amb els mercaders de la mort made in Euskadi, què va. També ha format part del Consell d'Administració de SAPA, l'empresa guipuscoana de la família del president de la Reial, Jokin Aperribay, especialitzada en carros de combat, canons i altre elements d'artilleria, en el consell coincidia amb un altre dels seus amics del " Club Porta de Ferro ", Enrique Falcó i Carrión, també membre de la" noblesa "per ser Comte de Elda.

No acaben aquí les relacions de Morenés amb la indústria de la mort. Aquest ínclit personatge ha estat, fins ara, president de l'empresa KuitVer Estudis SL, especialitzada en R + D + i, i que es defineix com "assessors tecnològics que basen la seva acció en el coneixement del sistema i de les persones que el gestionen" , i si alguna cosa coneix Morenés a fons i per dins és el sistema i les persones que gestionen els recursos del Ministeri de Defensa i els d'Interior. Alguns dels que fins ara eren els principals clients de KuitVer, en concret, els lligats al sector de "Seguretat i Defensa", com INDRA, Instalaza, INTA, Amper, Ariex Complex ... o les basques SENER, SAPA-Placencia, ITP o Aernnova, és a dir, "la flor i nata" de la vergonyant indústria militar basca, estaran encantats del seu nomenament.

Per si fos poc, en el cas de Morenés es demostra que també en altres sectors han sabut valorar el seu coneixement dels secrets dels ministeris d'Interior i Defensa, pels quals ha passat. Bona prova d'això és la seva recentíssim nomenament com a president i conseller de l'empresa de seguretat privada, Segur Ibérica, la qual, per cert, ha rebut adjudicacions de contractes en els últims tres anys (alguns encara en vigor) per valor de més de 4 milions d'euros per a la vigilància i seguretat de diverses dependències ... del Ministeri de Defensa. També és l'empresa de seguretat privada contractada per custodiar els tonyinaires bascos a l'oceà Índic.

El PP vol amagar les responsabilitats polítiques de Barberà i Cotino en el saqueig d'Emarsa

El PP atribueix la responsabilitat política del saqueig d'Emarsa als gestors posats pel partit: el president, el gerent i el director financer de l'empresa, Enrique Crespo, Esteban Cuesta i Enrique Arnal, respectivament. Així intenta que "es descarten responsabilitats polítiques fora del context de la gestió directa de la pròpia empresa" encarregada de l'explotació de la depuradora de Pinedo, el que no accepta l'oposició. EUPV assegura que el "saqueig" d'Emarsa es va originar a través d'una "trama corrupta" i per la "cultura de l'enriquiment a costa de l'erari públic que ha constituït el senyal d'identitat del PP".

Els ponents de la Comissió -amb representants de PP, PSPV, Compromís i EUPV- s'han reunit aquest dimecres per presentar les propostes de cada grup a la ponència final que es debatrà el proper divendres a partir de les 10.30 hores a la comissió d'investigació. No obstant això, no han arribat a cap acord per presentar un text consensuat.

El PSPV ha reclamat que el dictamen de la ponència de la comissió es retardi fins que els serveis jurídics emetin un informe sobre la negativa del gerent de l'Entitat Pública d'Aigües Residuals (EPSAR), José Juan Morenilla, a comparéixer en la mateixa. La Mesa de la Comissió va acordar sol · licitar aquest informe però, segons les citades fonts, no s'ha tramitat i els serveis jurídics de la Cambra no té constància d'aquesta petició.

La resta de grups de l'oposició també aposta per esperar les conclusions a la decisió sobre la compareixença de Morenilla

En les conclusions dels grups de l'oposició, el PSPV considera que la informació rebuda en la comissió és "irrellevant i incompleta" i lamenten el "veto" del PP a les compareixences dels qui són els responsables polítics del PP al desfalc d'Emarsa : l'alcaldessa de València, Rita Barberá, i el president de les Corts, Juan Cotino, per la seva responsabilitat com a conseller.

Així mateix, consideren que el succeït a Emarsa forma part d'un "sistema de corrupció" dirigit pel PP, que està "darrere" del forat a la depuradora. A més, sol · liciten estendre la investigació a la EPSAR, segons han assenyalat fonts socialistes. El PP és "un instrument necessari i imprescindible" perquè això hagi passat.

De la mateixa manera, Compromís considera que no es poden redactar conclusions de la comissió perquè "queden molts interrogants" de contestar.

Per la seva banda, EUPV assegura que el "saqueig" d'Emarsa es va originar a través d'una "trama corrupta" i per la "cultura de l'enriquiment a costa de l'erari públic" que, segons assenyala, "ha constituït el senyal d'identitat del PP ". Així mateix, atribueix la responsabilitat política a l'equip de govern de l'Ajuntament de València i de les conselleries responsables del control de l'empresa, entre altres.

Així mateix, adverteix que un "tancament en fals" de la comissió d'investigació portarà a "assenyalar" al president de la Generalitat, Alberto Fabra, com "encobridor" dels responsables del forat econòmic.

La síndica d'EUPV Marga Sanz ja es va posicionar sobre la censura del PP dient que “el Partit Popular no pot obviar la compareixença de Crespo, Cuesta, Rita Barberá, Silvestre Senent o Juan Carlos Gimeno” i també va destacar la “responsabilitat política” de l’alcaldessa i diputada Rita Barberà, en la mesura que “la corporació que presideix tenia el 49% del pes en el vot d’EMARSA”.

Emarsa, un altre empresa saquejada pel PP


En tan sols quatre anys, l’Empresa Metropolitana d’Aigües Residuals, SA (Emarsa), de Manises (València), responsable de la gestió de la depuradora de Pinedo, ha passat de tindre beneficis a presentar uns deutes de 17 milions d’euros. El tancament de la societat ha revelat que els seus directius saquejaren per totes les vies possibles les finances de l’empresa. En el moment de la dissolució hi havia més de 100 treballadors amb uns sous elevadíssims –fins i tot per damunt del que cobra el president del Govern espanyol– de familiars i amics de l’entorn del PP.


Un exregidor de València afirma que la corrupció a Emarsa esquitxa a tot el PP


"Gairebé 3 milions d'euros a l'any es pagaven per mantenir estómacs agraïts del PP", afirma l'exregidor del PP a València, Juan Carlos Gimeno. En la instrucció del cas Emarsa, oberta en un jutjat de València pels possibles delictes de malversació de cabals públics, falsificació documental i estafa, hi ha imputades 28 persones, entre d'altres l'alcalde de Manises i diversos militants del PP a prop de l'alcaldessa de València, Rita Barberá. El "forat" econòmic pot sobrepassar els 40 milions d'euros i en aquest cas s'han descobert pràctiques vergonyoses dirigides a saquejar l'esmentada societat.

L'empresari i exregidor del PP a València, Juan Carlos Gimeno, imputat en el cas Emarsa, ha defensat avui que s'investigui la gestió de la depuradora de València des de 1991 o es deixaran "al tinter pufos importants que poden explicar el resultat final" de l'Empresa Metropolitana d'Aigües Residuals que gestionava la depuradora de Pine.

L'administrador del FROB a la CAM responsabilitza als consellers i directius del PP de la fallida

L'administrador del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) a Banc CAM José Antonio Iturriaga ha assegurat avui que els "principals responsables" de la situació a què ha arribat la CAM són, "sense cap dubte", el consell d'administració i els directius de l'entitat. Iturriaga ha explicat que la Caixa va assumir el 10% del total del deute bancari de la Generalitat valenciana del PP, quan la seva quota total de mercat com a entitat de crèdit era del 14%. Ha afirmat que només la participació a Terra Mítica de Zaplana (foto) va suposar 70 milions d'euros de pèrdues per a la CAM.

Iturriaga ha comparegut durant quatre hores davant la comissió de les Corts Valencianes que investiga la intervenció de la CAM pel Banc d'Espanya, on ha anunciat que en pròximes dates es formularà una demanda judicial per les prejubilacions del comitè de direcció de l'entitat.

Ha considerat que la "deriva" de la CAM va tenir el seu origen en el canvi de direcció dels anys 2000-2001, amb una gestió de creixement del crèdit de "més del 300%" de 2002 a 2008, un pla d'expansió "molt intens "i un" major posicionament "en el sector immobiliari, amb actius d'inversió creditícia de 53.000 milions d'euros quan va ser intervinguda, davant els mil d'altres sectors.

Comptes falsos i descontrol total amb salaris d'escàndol dels col.locats pel PP


Iturriaga ha dit que el sistema institucional de protecció (SIP) amb altres tres caixes va fracassar perquè no es van fiar de la informació que els va donar la CAM, que al març donava uns resultats de 40 milions d'euros, el juny 80 milions, i l'auditoria a 31 de juliol va reflectir pèrdues per 1.308 milions d'euros.

Segons el parer de l'administrador, que no ha volgut valorar el paper que va jugar el Banc d'Espanya en el control de la situació de la CAM, a la qual venia donant avisos des de 2004, si aquest SIP s'hagués tancat, el pes dels problemes de la CAM hauria "arrossegat" a la resta de caixes implicades.

Iturriaga ha recordat que va ser el consell d'administració el que va demanar la intervenció pel Banc d'Espanya i ha explicat que el coeficient de solvència a 30 de juny de 2011 "no arribava l'1%", mentre esperen que superi el 12% quan conclogui la venda al Sabadell. Iturriaga ha qüestionat la conformació de consells d'administració de les Caixes per quotes, els fa no tenir "virtuts" imprescindibles per a governar, i ha assenyalat que el debat en aquest òrgan executor de les polítiques de la institució era "nul", que no va tenir "la diligència adequada" i normalment "es donava per assabentat" de les decisions.

Sobre les retribucions dels directius, ha assenyalat que segons el plec de càrrecs del Banc d'Espanya havia pràctiques "reprovables i no autoritzades per l'assemblea general", i que la comissió de retribucions proposava decisions "pensant més en els directius que en els interessos de la mateixa entitat", on no hi havia clàusules de blindatge.

Aquest plec de càrrecs, ha explicat, únicament ha exclòs a dues persones que van formar part del consell d'administració i de la comissió de control només un mes, i ha mostrat el seu desig que no s'apliquin les sancions que es proposen a la CAM" donada la situació en què es troba".

Sobre el volum que representava la Generalitat en el nivell de riscos de la CAM, ha explicat que la Caixa va assumir el 10% del total del deute bancari de la Generalitat, quan la seva quota de mercat com a entitat de crèdit era del 14%. Ha afirmat que la participació en Terra Mítica va suposar 70 milions d'euros de pèrdues per a la CAM,

"La corrupció frena l'avanç de la Unió Europea"

La crisi financera de Grècia va posar en descobert de manera inequívoca el paper que tenen el suborn i els favors entre les elits governants com corresponsables de la ruïna d'un país. Segons l'índex de corrupció de Transparència Internacional,, el problema afecta també a Hongria, Bulgària, Croàcia, la República Txeca i Itàlia (69). Qatar és al 23 seguit d'EUA, al 24, i França el 25; Espanya al lloc 32 amb un 6'2 sobre 10 de nota, i Grècia ocupa el número 80 en el rànquing de 182 païssos, amb Somàlia en darrera posició en transparència i legalitat.

Ni Alemanya està lliure del fenomen de la corrupció en el panorama europeu, en el qual es posiciona en un nivell mitjà, ocupant el lloc 14 a nivell mundial en la llista d'aquesta organització.

Suborn, rentat de diners i economia il·legal: mals que destrueixen països

"S'estima que la corrupció perjudica l'economia europea en aproximadament 120.000 milions d'euros", assenyala la comissària d'Afers d'Interior de la Unió Europea, Cecilia Malmström. "Això correspon aproximadament a l'1 per cent del producte interior brut (PIB) de la Unió Europea, és a dir, a gairebé el pressupost anual de la UE", va afegir. Si bé hi ha diferències quant a la forma i la magnitud que pren la corrupció en els diferents països, es pot afirmar que és un fenomen constant que danya la mateixa manera a tots els Estats membres de la UE i fa que es facin menys inversions, a més d'obstaculitzar el mercat intern i aprimar les finances públiques.

Manca una estratègia comuna a la UE

La Unió Europea es veu obligada a combatre la corrupció. Si no ho fes, estaria posant en perill la seva credibilitat i arriscant-se a perdre la confiança dels seus ciutadans. D'acord amb una enquesta recent realitzada per la Unió Europea, la majoria dels europeus pensa que la corrupció ha augmentat en els últims tres anys. Gairebé un 75 per cent dels enquestats creu que es tracta d'un problema que afecta la societat ia l'economia en forma permanent i que el suborn existeix en tots els nivells del Govern.

A més, els experts consideren que no s'han fet grans progressos. "Encara no es van resoldre mesures concretes", critica la política de la UE Dominik Enste, de l'Institut d'Economia Alemanya de Colònia. Segons ella, es perfilen algunes iniciatives per lluitar de veritat contra la corrupció i l'economia il·legal en alguns països, però és una tasca que no s'està duent a terme en tota la seva extensió.

"Almenys el tema sembla atreure més l'atenció i es qüestiona si les dades proveïdes pels diferents països es poden acceptar incondicionalment", diu Enste, qui, a més, recorda que Grècia va presentar xifres falsificades -amb l'ajuda de l'actual president del BCE i llavors directiu de Goldman Sachs, Mario Draghi, avui a la cimera del BCE a Barcelona- del seu dèficit fiscal per assegurar-se l'ingrés a la Unió Europea.

També Nienke Palstra, de Transparència Internacional, creu que encara no s'ha produït un veritable avanç en la lluita contra la corrupció. "Aplaudim que se li doni més importància al tema, però a les declaracions d'intencions els han de seguir ara fets i millores concretes", subratlla l'expert.

Manca de voluntat política contra la corrupció

Als països europeus són conscients del problema. Tots saben des de fa molt temps on resideixen les dificultats i com es podrien desterrar. Però el que els falta és la voluntat política per dur a terme reformes. "Un dels majors reptes és la manca de compromís de la classe política i dels qui prenen decisions amb el combat contra la corrupció", explica Cecilia Malmström. Si bé existeix un marc legal detallat sobre això-tant a nivell internacional com europeu-"queda demostrat que la manera de posar-ho en pràctica difereix en els diferents països de la UE", diu la comissària d'Afers Interns.

Però, de quina manera lluitar contra la corrupció de manera perdurable? Dominik Enste recomana la creació de condicions marc fiables i de normatives justes que permetin que els ciutadans sentin que estan sent tractats amb justícia i equitativament. Per això cal que la corrupció es persegueixi amb mesures creïbles i transparents. La gent ha de prendre consciència sobre que val la pena treballar en una economia legal. "No pot ser que l'honest sempre sigui el tonto", diu Enste, i aquesta és la sensació predominant, per exemple, a Grècia, Itàlia i Espanya o Portugal, on en especial els rics sempre paguen menys impostos.

Apple, primera capitalització borsària del món només paga 9,8% de impostos.

Apple, del conegut esclavista i explotador difunt Steve Jobs i l'empresa amb beneficis rècords, no està adaptada a la redistribució justa i als impostos sobre les seves riqueses. Gràcies a l'excusa de 'l'optimització' i a les filials localitzades en paradisos fiscals, l'empresa només paga un 9,8% d'impostos a nivell mundial. Una pèrdua d'ingressos de gran importància en el pressupost de Califòrnia, també al francès, espanyol i en el d'altres països on treballa. Les seves maniobres són legals però el que revela la llarga investigació del New York Times és però indignant. Sobretot si recordem que fa només unes setmanes, Apple es preguntava què fer amb els seus 100.000 milions de tresoreria.

Per continuar en la línia del 10% d'impostos, la primera estratègia d'Apple és crear societats pantalla en els paradisos fiscals, els quals van a absorbir els beneficis de l'empresa. Així iTunes SARL és una fidel filial luxemburguesa d'alguns empleats però que absorbeix uns bons 1000 milions d'impostos. 70% dels beneficis de l'empresa s'esfumen en els paradisos fiscals fora dels Estats Units.

El dúmping social entre Estats. Per evitar els impostos sobre les societats a Califòrnia, que és d'un 8,84%, ja que la seu social està basada en Cupertino, l'empresa transfereix tots els seus impostos a Nevada on els impostos (sobre les societats i capitals) és de 0 %. Això es fa via una filial anomenada Braeburn Capital. Recordem també que Califòrnia és l'Estat més endeutat dels Estats Units, que desenes de milers de funcionaris han rebut la seva carta d'acomiadament i que els impostos sobre el consum, principalment la gasolina, han augmentat. L'Estat ha hagut de reduir dràsticament el seu programa de salut pública i gairebé 5000 milions del seu finançament a universitats i escoles bressol.

Apple no és l'únic a augmentar el dèficit a Califòrnia jugant amb el dumping fiscal, en el mateix si dels Estats Units, Microsoft, Cisco, Oracle, Harley Davidson, i centenars d'altres empreses tenen també les seves filials a Nevada o Delaware. Mentre que Apple exigeix ​​que al New York Times un dret de resposta, en què sense contrastar les xifres, s'acontenti defensant dient que: "si, però creem ocupació", somrient. Comparant Wal-Mart, número 1 de la gran distribució, i que no és coneguda per les seves obres filantròpiques, paga 24% de impostos.

iTunes: tothom perd. Llevat Apple i Luxemburg. La direcció d'Apple ho explica bé, Luxemburg és pràctic, perquè el govern promet impostos baixos sobre els ingressos a condició que totes les transaccions passin per Luxemburg. Transaccions que haurien d'haver pagat impostos als governs nord-americà, francès, anglès, i en desenes d'altres països. Poc importa on es trobi el vostre iPhone o iMac, el que compreu d'iTunes, estarà a Luxemburg. Precisem finalment que pel que fa a la venda de material, Apple s'ha àmpliament beneficiat del dúmping fiscal irlandès.

Amb dues filials molt poc importants basades en l'illa, Apple es beneficia dels acords europeus lliure-canvi i pot inundar els països sense pagar impostos. El New York Times cita per concloure a un investigats de dret fiscal a Califòrnia, que explica que aquesta estratègia fiscal d'Apple i d'altres multinacionals, no és només una gran pèrdua en impostos per als Estats Units i Califòrnia però també per Alemanya, França, Anglaterra i desenes d'altres països.

420 euros a un sergent del Mossos per atropellar tres dones i matar-ne dues


L'agent dels Mossos que va atropellar mortalment dues dones i en va ferir una tercera a Lloret de Mar el 12 de novembre del 2003 ha admès que conduïa més ràpid del compte i que va perdre el control de vehicle. El cotxe policial va patinar perquè minuts abans la furgoneta que conduïa un altre acusat va vessar gasoil a la carretera. Fiscalia, acusacions i defenses han arribat a un acord per condemnar l'agent, Julián Gómez, a pagar 420 euros per dues faltes d'homicidi imprudent i una altra de lesions. El conductor de la furgoneta, Rafael Barney, pagarà 540 euros per un delicte contra la seguretat del trànsit. No s'han posat d'acord en les indemnitzacions per als familiars, que fixaran en sentència.

Nou advocats entre el fiscal, les acusacions particulars, les defenses i els lletrats de les asseguradores; tres dones atropellades, dues van morir i una va resultar ferida i dos acusats, un agent dels Mossos d'Esquadra i el conductor d'una furgoneta. El cas ha arribat a judici aquest dimecres a la secció quarta de l'Audiència de Girona, gairebé 9 anys després de l'accident.

Al final del judici, en el qual els dos acusats han admès els fets, la tensió de tots aquests anys ha esclatat i els familiars de les víctimes han increpat els imputats, sobretot a l'agent dels Mossos d'Esquadra. "En nou anys no han ni demanat perdó", cridaven els familiars que han criticat que el mosso no utilitzés l'últim torn de paraula per lamentar els fets i demanar perdó a les famílies de les víctimes.

L'agent, que anava acompanyat de dos companys, ha entrat de nou dins la sala amb el seu advocat i els Mossos d'Esquadra que custodien l'entrada de l'Audiència de Girona s'han encarregat de calmar els ànims i demanar als familiars que marxessin de l'edifici. "Pocavergonya, mal educat, hem estat nou anys callats i venim aquí a quedar-nos amb cara de tontos", han increpat a crits. Quan els Mossos els han demanat que es calmessin, la filla d'una de les víctimes mortals de l'atropellament ha etzibat "torneu-me a la meva mare si voleu que em calmi". Finalment, han abandonat l'edifici.

El novembre del 2003 van morir dues dones atropellades a Lloret de Mar i una tercera va resultar ferida. Cap a les 12.20 un dels acusats, Rafael Barney Morillas, conduïa una furgoneta per l'avinguda de Blanes de Lloret de Mar. Duia un generador de gasoil, que anava perdent carburant i el vessava sobre la carretera. Segons ha admès el mateix Barney al judici, es va adonar del vessament però no va alertar la policia que havia quedat una taca de gasoil sobre el ferm.

Deu minuts després, un cotxe patrulla dels Mossos d'Esquadra conduït per l'agent Julián Gómez Muro anava cap a les immediacions de l'hotel Selva Mar perquè els havien alertat que s'havia comès un delicte. Circulava excedint el límit de velocitat i amb les llums i els dispositius d'emergència activats. Quan va arribar a una corba, el cotxe va patinar i l'agent va perdre el control del vehicle. La taca de gasoil mesurava 6 metres de llargada per tres d'amplada.

El cotxe va derrapar sobre la vorera i va atropellar les dues dones que van morir a l'hospital Josep Trueta de Girona i, després, va xocar contra un semàfor i una farola i es va endur per davant la tercera víctima, que va patir una fractura al maluc. Els dos acusats han admès els fets en el judici i, per això, tots els lletrats han arribat a un acord sobre la responsabilitat penal.

Segons l'acord, el conductor de la furgoneta és culpable d'un delicte contra la seguretat del trànsit pel qual haurà de pagar una multa de 540 euros. L'agent dels Mossos d'Esquadra és culpable de dues faltes d'homicidi imprudent i una falta de lesions. Per cadascun dels homicidis haurà de pagar 180 euros mentre que per la fractura de maluc la multa és de 60 euros. En total, abonarà 420 euros.

En el que no s'han posat d'acord les parts i que haurà de resoldre el tribunal en sentència és sobre la responsabilitat civil. Les acusacions demanen que apliquin interessos de gairebé 9 anys a les indemnitzacions i que les paguin tots i cadascun dels implicats de forma solidària. Això implicaria que pagarien les asseguradores però també els mateixos acusats a parts iguals. Un extrem al qual s'han oposat les defenses.

Tampoc s'han posat d'acord sobre si hi ha d'haver o no retirada de carnet per a l'agent dels Mossos. El fiscal i les defenses consideren que no, mentre que les acusacions particulars demanen que el mosso, que ara és sergent, estigui tres mesos sense poder conduir. El cas ha quedat vist per a sentència.

Els estudiants criden a la vaga demà 3-M

La Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) ha fet aquest dimecres una crida a secundar la vaga d'estudiants convocada per demà, dia 3, a Catalunya, i reclama la congelació dels preus de les matrícules universitàries. L'entitat, que agrupa sectors d'estudiants, professors, personal d'administració i serveis i sindicats de les universitats públiques catalanes, exigeix ​​avui, de nou, l'alliberament de tots els estudiants i activistes socials que són a la presó des de la vaga general del passat 29 de març.

L'organització ha convocat una manifestació demà a les 12.30 hores a la plaça Universitat, de Barcelona, en una jornada que coincidirà amb la celebració a la ciutat de la reunió del Banc Central Europeu (BCE).

També demana l'inici d'un procés democràtic i participatiu de reflexió i anàlisi sobre el futur de la universitat, entre tots els agents educatius i socials. Els membres de la PUDUP exhorten els rectors i degans que defensin la universitat i "deixin d'aplicar les mesures que suposen desmantellar la universitat pública".

Cimera del Banc Central Europeu a Barcelona: “No sou benvinguts! Sou persones ‘non grates’!

Declaració de la Comissió d’Europa i de l’Àrea de Moviments Socials d’EUiA: A partir d’avui i fins el divendres, 4 de maig, es reuneix a Barcelona la cúpula jeràrquica del Banc Central Europeu (BCE), en Consell de Govern. Ho fan en un escenari d’extrema preocupació i un clima d’indignació cívica i social. Aterren a una ciutat que, malgrat la seva tradició hospitalària i acollidora, viu ara una prolongada situació de crisi, i amb una ciutadania en creixent mobilització i rebuig front a tantes retallades i agressions socials com pateix.

Aquesta colla, sota la direcció de l’actual president del BCE, Mario Draghi, junt amb d'altres prohoms de Goldman Sachs, junt amb Antonio Borges de la divisió del Fons Monetari Internacional (FMI) per a Europa, o amb Petros Christodoulou de l'Agència grega de Deute Públic, parlen el mateix idioma i comparteixen avideses amb els grans lobbys financers i multinacionals, que són qui els han promocionat.

Tancats en els habituals salons de luxe, aïllats de la ciutadania, blindats per les forces policials, amagats sota unes mesures de repressió “preventiva” que neguen qualsevol dissidència democràtica, en un país que ha suprimit temporalment el tractat de Schengen i per tant la llibertat de moviments, aquests jerarques es retrobaran entre estovalles, copes i flashos, amb les autoritats polítiques dels Governs vassalls (el català i l’espanyol), tots plegats, com a representants i coresponsables de les brutals polítiques de retallades i privatitzacions que ells anomenen "austeritat" i que estan liquidant arreu el que va ser el model social europeu.

Barcelona és sota control militar i policial. Mentre, segueixen empresonats injustament els nostres joves vaguistes del 29M, Isma, Dani, Javi i Laura.

La Catalunya governada pels Mas i Puig competeix en el negre rànquing de la repressió autoritària i violenta.

El poble català, però, va parlar fa unes poques hores i va manifestar el que pensa d'aquest muntatge: ahir 1er de Maig, les manifestacions als carrer, a Barcelona, a Catalunya i arreu d’Espanya, van ser multitudinàries i van mostrar la nostra determinació per a lluitar, del braç dels treballadors i treballadores d'Europa i el món, contra tanta mesquinesa política i tal manca de valors democràtics i socials.

Per tot això, des d’Esquerra Unida i Alternativa i el Partit de l’Esquerra Europea, del que formem part, ens posicionem en contra d’aquesta visita provocadora i ens sumem a les entitats socials per a declarar-los ‘persones non grates’.

Comissió d'Europa i Àrea de Moviments Socials d’EUiA

Xina exigeix ​​disculpes als EUA per l'entrada "irregular d'un ciutadà" en la seva ambaixada a Beijing

El mateix dia que Hillary Clinton ha arribat a la Xina hores abans del previst i que els dos països afirmen que el "dissident" ha abandonat "per la seva pròpia voluntat" l'ambaixada on va ser conduït per agents dels EUA, Xina exigeix ​​que els Estats Units es disculpi per l'entrada d'un dels seus ciutadans "per mitjans irregulars" a l'ambaixada d'aquest país a Beijing, ha dit avui dimecres el portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors de la Xina, Liu Weimin.

"Chen Guangcheng, oriünd del districte de Yinan de la província oriental xinesa de Shandong, va entrar a la seu diplomàtica nord-americana a la capital xinesa a finals d'abril, i l'ha abandonat per voluntat pròpia després d'estar allà sis dies", va dir Liu. "Cal assenyalar que Chen Guangcheng, un ciutadà xinès, va ser traslladat per la part nord-americana a l'ambaixada dels Estats Units a Beijing per mitjans anormals, i que la part xinesa està molt molesta per aquest incident", afirmà Liu.

El portaveu ha fet èmfasi en que la Xina exigeix ​​que el país nord-americà investigui a fons l'esdeveniment, estableixi les degudes responsabilitats i garanteixi que casos com aquest no es repeteixin en el futur: "El que ha fet Estats Units ha interferit amb els assumptes interns de la Xina i la part xinesa mai ho acceptarà".

"L'ambaixada nord-americana a Beijing té l'obligació d'observar les lleis internacionals i xineses, i ha d'abstenir-se d'executar accions que no estiguin relacionades amb la seva funció", afegí.

Liu també va dir que Estats Units ha manifestat que concedeix importància a les exigències i preocupacions de la Xina, i que ha promès adoptar totes les mesures necessàries per evitar esdeveniments semblants. "Estats Units ha de reflexionar sobre les seves polítiques i mètodes, i mantenir la situació general dels llaços bilaterals sinó-nord-americans amb accions concretes".

El portaveu va assegurar que la Xina és un país que es regeix per la llei, i que els drets i interessos legítims dels seus ciutadans estan protegits per la Constitució i les lleis: "Tots els ciutadans tenen l'obligació de acceptar la Constitució i les lleis", va insistir Liu.

Algunes fonts relacionen la sortida de l'ambaixada amb l'arribada precipitada de Clinton, a qui l'últim acte de propaganda contra la Xina, principal creditor d'un EUA en fallida, li podria sortir molt cara, i a qui l'actuació de l'ambaixada ha posat en una situació molt incòmoda a l'hora d'explicar la pallassada i negociar acords amb el govern.

Hillary Clinton arriba a Beijing per Diàleg Estratègic i Econòmic Xina-EUA

La secretària d'Estat nord-americana, Hillary Rodham Clinton, i el secretari del Tresor dels EUA, Timothy Geithner, han arribat a Beijing avui dimecres per assistir a la quarta ronda del Diàleg Estratègic i Econòmic Xina-EUA, que se celebrarà el dijous i el divendres a la capital xinesa. Clinton i Geithner, com a representants especials del president nord-americà Barack Obama, copresidirán el diàleg anual juntament amb el viceprimer ministre xinès, Wang Qishan, i el conseller d'Estat, Dai Bingguo, els qui ho faran en representació especial del president de la Xina, Hu Jintao.

L'esdeveniment comptarà amb la presència dels caps de més de 20 agències governamentals de tots dos costats.

El Diàleg Estratègic i Econòmic, iniciat el 2009, té com a objectiu promoure la construcció de l'associació cooperativa entre la Xina i els EUA, aprofundir la comunicació i la coordinació en matèria de polítiques macroeconòmiques i assumptes importants de l'economia global, enfortir la cooperació econòmica i comercial, i fomentar la comunicació en assumptes internacionals i regionals.

Durant la seva estada a Beijing, Clinton copresidirá a més, juntament amb la consellera d'Estat xinesa, Liu Yandong, la III Consulta d'Alt Nivell Xina-EUA sobre Intercanvis Humanístics, esdeveniment que se celebrarà paral·lelament al diàleg esmentat.

El PP impedeix la tramitació d’una PNL d’EU per a reprovar al bisbe homòfob Reig Pla

La diputada autonòmica d’EUPV, Esther López Barceló, ha qualificat de “molt trist i vergonyós” que el PP haja bloquejat la tramitació d’aquesta Proposició No de Llei en les Corts Valencianes que busca la reprovació del bisbe d'Alcalà Juan Antonio Reig Pla, qui realitzà unes declaracions homòfobes, retransmeses per la televisió pública.

“Resulta simptomàtic que el PP portara a l’hemicicle valencià la reprovació de De la Vega pel transvasament, i ara a colp de rodillo impedisca la reprovació d’unes declaracions vergonyoses i humiliants que van en contra dels valors constitucionals i que atempten contra la dignitat i respecte del col·lectiu de gais, lesbianes, transexuals i bisexuals”, afirma la diputada d’esquerres.

López Barceló ha anunciat la presentació d’un recurs de reposició a aquesta decisió. “Esperem que la Mesa accepte les nostres al·legacions, rectifique i admeta la nostra proposta. No seria equànime, ni just que el PP portara al plenari la reprovació de De la Vega, i no la del bisbe d’Alcalà o la de Gallardón. Aquesta última també l’hem demanada des d’EUPV, igualment ens l’han rebutjada i hem presentat altre recurs de reposició”.

“Proupeatges” considera un èxit l’acció d'ahir i convoca una altra el 20


L’acció conjunta“#Novullpagar” de l’1 de Maig, convocada per la plataforma “Proupeatges”, va ser un èxit segons els organitzadors, que han qualificat la participació de “massiva”. Es tractava de presentar-se a les 12 del migdia als peatges de tota Catalunya i negar-se a pagar l'import.

La plataforma ha celebrat “que s’hagi aixecat la barrera d’alguns peatges", extrem que Abertis, la concessionària de la majoria d’autopistes catalanes, ha negat, malgrat els nombrosos testimonis. La mateixa concessionària ha reconegut que uns 2.500 vehicles no van pagar ahir -fins a les 14h, sense comptar la resta d'una tarda que va ser molt plena d'insubmissos-, a part dels 1.500 reconeguts per Abertis fins abans d'ahir.

Abertis ha dit que s’han apuntat totes les matrícules per tal de reclamar el cobrament i que no hi va haver problemes de circulació, el que també és mentida doncs a molts llocs van haver d'obrir barreres per disoldre el gran col.lapse deixant passar a tothom sense prendre dades.

Aquest és també l’argument del Servei Català de Trànsit que ha informat que la protesta va generar algunes aglomeracions a les esplanades dels peatges i un quilòmetre de retenció tant al peatge de Vilassar de Mar de l’Autopista del Maresme com a la barrera de Sant Vicenç de Castellet a la C-16. La protesta va ser considerable a punts de pagament com el de Girona, Vilassar o Martorell.

CiU insisteix que tramitarà les denúncies que rebi pel #novullpagar


'El govern pot compartir les raons de fons de la protesta, però hem de deixar que si el Servei Català de Trànsit rep les denúncies, les tramitarà', ha declarat avui el conseller de Territori, Lluís Recoder, referint-se als conductors que fan insubmissió als peatges. L'amic d'Artur Mas col.locat al servei d'Abertis i CiU a la Generalitat ha repetit l'anunci del cap de setmana passat, dient que, 'per garantir el compliment de la legalitat', sancionaria els conductors que es neguessin a pagar.

Foto de Pere Fontanals: #novullpagar al peatge de Manresa de la C-16

Els treballadors d'Abertis prenen nota de les matrícules dels vehicles dels conductors que passen el peatge sense pagar, i les envia al Servei Català de Trànsit.

Segons fonts de la Generalitat, una llei estatal del 1972 dóna estatus d'autoritat als responsables de les cabines dels peatges. Això els dóna potestat per exigir el pagament del peatge i reclamar la identificació dels conductors que s'hi neguin. D'aquesta manera, el govern estaria recorrent a una llei franquista per multar els conductors que protesten pel greuge dels peatges. Tot i això aquesta normativa diu només que els treballadors de les cabines seran tractats 'temporalment' com autoritat en absència dels agents públics competents, la policia, i només per a adoptar disposicions sobre la regulació del trànsit, sense indicar res sobre el cobrament del servei.

SI insisteix que les multes per no pagar peatges són il·legals

El portaveu de SI al Parlament, Alfons López Tena, ha amenaçat amb denunciar el Govern per abús d'autoritat si multa els ciutadans que es neguin a pagar peatges. En declaracions als periodistes, López Tena ha insistit que no hi ha cap possibilitat de posar cap multa. "No es paga una factura privada d'una empresa, però no hi ha cap mena de prohibició i no pot haver cap multa. El que ens estranya és el que el Govern es preocupi de les factures impagades d'Abertis i no de la resta d'empreses i autònoms", ha argumentat López Tena. SI ofereix assistència jurídica a les persones que puguin rebre una multa i denunciarà a Fiscalia els membres del Govern que ordenin l'emissió de la multa.

Les protestes del #novullpagar arriben al peatge de la C-33 a la Llagosta


Les protestes de la campanya #novullpagar han arribat aquest dimarts al migdia al peatge de la C-33 a la Llagosta. Desenes de conductors es van concentrar al migdia i van fer una ruta amb els vehicles per l'interior de la ciutat. Llavors, marxaren junts fins al peatge on no van pagar.


Són legals les multes per no pagar a l'autopista?

L'anunci de possibles multes de 100 euros als conductors que no paguin els peatges no ha fet tremolar el pols al moviment #novullpagar, que continua animant els usuaris de l'AP-7 a sumar-se a la iniciativa i no abonar ni un euro per circular per l'autopista. Prou Peatges defensa que es tracta d'"una amenaça i una mesura desesperada davant l'èxit de la campanya" i assegura que "no arribarà cap multa". En la seva pàgina web, la plataforma assegura: "el Servei Català de Trànsit i els Mossos d'Esquadra no consideren infracció negar-te a pagar un peatge, no et poden multar perquè aquesta acció no està prevista al Reglament General de Circulació com a infracció".

El #novullpagar massiu causa encara per la tarda llargues cues als peatges

Diversos conductors que han participat en la campanya #novullpagar afirmen haver rebut càrrecs a les seves targes de crèdit per l'ús de l'autopista. Abertis ha negat rotundament aquesta possibilitat.

Els càrrecs que han rebut alguns conductors avui en realitat pertanyen a dies anteriors. Quan hom passa per una cabina de peatge les dades de la tarja no són contrastades de forma automàtica i la càrrega de l'import es fa posteriorment. Per aquesta raó alguns càrrecs podrien estar arribant avui però pertanyer a dies anteriors en que es va pagar.


Un cobrador de peatge amenaça i insulta un conductor que no volia pagar

Ausensi és un noi d'Ulldecona que dissabte al vespre, amb uns amics, va anar amb cotxe cap a Amposta per l'autopista AP-7. Al peatge de sortida, Ausensi va dir als treballadors del peatge que no volia pagar. Van apuntar-li la matrícula, com se sol fer, i van fer-los esperar una estona al cotxe. Fins aquí, explica Ausensi, el tracte va ésser normal, però quan els va dir que trucaria als mossos si els tenien gaire estona aturats, els cobradors del peatge van començar a mostrar una actitud molt hostil.

CiU i PP col·loquen un altre d’Unió sense experiència com a director de Catalunya Ràdio

Fèlix Riera [foto] substituirà Ramon Mateu com a director de Catalunya Ràdio arrel del pacte entre Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP) per controlar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. La CCMA va comunicar dimarts el nombrament de Fèlix Riera, actual director de l’Institut Català d’Indústries Culturals (ICIC) i que anteriorment havia estat director editorial de La Esfera de los Libros (2004-2007) i del Grup 62 (2007-2011). Riera, membre del comitè de govern d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), també ha estat productor de pel·lícules i sèries per a TVE i TV3. L’SPC avisa del perill que els mitjans de la CCMA es converteixin en mitjans de “propaganda governamental”.

El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) expressa la seva preocupació per aquest nomenament, perquè considera que “l'executiu de CiU no ha dubtat en dinamitar tots els acords amb les forces catalanistes forjats al llarg d'anys en l'àmbit audiovisual, i pactar totes les maniobres, des de la reforma de la Llei de la CCMA a la fontaneria partidista sota la taula, amb el PP de Catalunya”.

L’SPC creu que el següent pas en el desmantellament dels mitjans de comunicación públics serà la “més que probable destitució dels caps i sotscaps d'informatius dels mitjans, perquè cal assegurar que el "relat" oficial arribi a la població” el que ”els restarà la credibilitat i el prestigi que havien anat aconseguint els darrers anys”. I avisa del perill que es converteixin en mitjans de “propaganda governamental”

La reforma laboral de Veneçuela, antítesi de l'Espanyola



La jornada del 1er de Maig a Veneçuela va estar marcada per la nova Llei Orgànica del Treball. Partidaris i detractors de la nova legislació laboral d'Hugo Chávez van desfilar pels carrers de les principals ciutats del país. El to de la reforma laboral, marcadament progressista, contrasta en profunditat amb la línia política de la reforma laboral impulsada pel PP a l'Estat Espanyol. La nova legislació veneçolana contempla una gran gamma de beneficis per als treballadors, per exemple la reducció de la jornada laboral de 44 a 40 hores, l'ampliació del període pre i postnatal a les mares, i dóna un èmfasi especial a l'equitat de gènere, en reconèixer a sectors històricament invisibilitzats com les mestresses de casa i els treballadors informals.

A Veneçuela, la marxa del dia dels Treballadors es va convertir en una gran celebració de ciutadans que van omplir els carrers per commemorar el seu dia i expressar el seu suport davant la nova Llei Orgànica del Treball, promulgada pel president Hugo Chávez.

Per la seva banda, Sindicats de treballadors opositors al govern d'Hugo Chávez van marxar a Caracas per commemorar el Dia Internacional del Treballador i manifestar-se en contra de la citada reforma a la Llei del Treball.



Evo Morales anuncia la nacionalització de la filial de Red Eléctrica de España



Durant actes de celebració del Dia del Treballador, el Cap d'Estat bolivià va promulgar un Decret Suprem que nacionalitza la Transportadora d'Electricitat filial de Xarxa Elèctrica Espanyola al país sud-americà.

El president de Bolívia, Evo Morales, va anunciar ahir la nacionalització de la Transportadora d'Electricitat, empresa en mans de capitals del grup Red Eléctrica de España i va donar instruccions perquè l'Exèrcit de la nació sud-americana vigili les instal·lacions de la companyia, situada a Cochabamba (centre).

"El present decret té per objecte nacionalitzar a favor de l'Empresa Nacional d'Electrificació (Ende), en representació de l'Estat Plurinacional", va indicar el mandatari des del Palau Quemado (seu del Govern) en el marc del Dia Internacional del Treballador.

Morales precisar que nacionalitzar la Transportadora d'Electricitat representa un just homenatge als treballadors i al poble bolivià que ha lluitat per la recuperació dels recursos naturals i els serveis bàsics.

Segons va recordar el Cap d'Estat, l'empresa va ser fundada el 1997 durant el procés de privatització portat a terme per administracions anteriors i compta amb el 73 per cent de les línies de transmissió en el Sistema Troncal Interconnectat (STI).

L'activitat principal de la Transportadora d'Electricitat és portar l'energia generada pels productors i lliurar-la als distribuïdors i consumidors no regulats, situats en diferents punts de la xarxa interconnectada.

El president va assegurar que després de l'oficialització del Decret Suprem, "en pocs anys veurem els beneficis de la nacionalització, com va passar amb l'Empresa Nacional de Telecomunicacions de Bolívia (Entel), els beneficis queden per al servei del poble".

La vigília, va destacar que els avenços de les empreses de l'Estat demostren la capacitat del Govern per administrar les companyies de la nació.

"Per fer una petita reflexió quan aquest servei de comunicació està en mans de l'Estat, en mans del govern, demostra que hi ha aportació, que hi ha un canvi profund, i a més d'això demostra que l'Estat és capaç d'administrar les seves empreses", va expressar Evo Morales.

Va afirmar que la tasca del Govern que presideix és recuperar els béns nacionals, respectant els privats, per administrar efectivament les empreses, generar creixement i oferir més fonts d'ocupació als bolivians i bolivianes.

Un record pels màrtirs de Chicago



L'origen de la celebració del Primer de Maig s'ha de buscar en les demandes obreres que van desencadenar els tràgics successos esdevinguts a la ciutat nord-americana de Chicago, al maig de 1886.

Les esgotadores jornades laborals de 10, 12, 14 i fins a 18 hores imperaven en un gran nombre de països. Als Estats Units, que en aquell moment presentava al món la imatge d'una nació democràtica, va començar a expandir el moviment per reduir la jornada de treball a vuit hores de treball, sobre el qual la Primera Internacional, dirigida per Marx, en el seu congrés de 1884, havia sentenciat que "la limitació legal de la jornada de treball és una condició preliminar sense la qual han de considerar-se fallits tots els intents ulteriors per millores i per l'emancipació de la classe obrera" i va convertir la demanda general dels treballadors nord-americans en plataforma general dels treballadors a tot el món.

Els pronunciaments de la transcendental reunió proletària van penetrar en el IV Congrés de l'American Federation of Labor, efectuat al novembre de 1884. El fracàs de les gestions davant les autoritats governamentals i patronals per establir les 8 hores de treball va motivar l'acord per efectuar un moviment de vaga general, la data escollida seria el Primer de Maig de 1886. És d'aquesta manera que apareix per primer cop aquest dia vinculat a la lluita dels obrers per una de les seves reivindicacions més importants.

En compliment d'aquesta proposta, treballadors de més de 5 mil indústries nord-americanes es van llançar a la vaga. En alguns centres la demanda va ser concedida, però en altres va haver acomiadaments i repressió policial. La premsa burgesa va aixecar una gran campanya contra les masses proletàries en qualificar la seva lluita com una "temptativa de comunistes i vagabunds per violar l'ordre social".

Per calibrar millor el menyspreu dels capitalistes cap al proletariat, n'hi ha prou amb llegir un paràgraf d'un article periodístic de l'Apòstol de la independència de Cuba, José Martí, publicat al gener de 1888 al diari La Nació, de Buenos Aires: "Es jutgen (als obrers) com bèsties acorralades... El jutge els sentència".

El primer de maig de 1886 va esclatar la vaga a Chicago, d'una magnitud que no tenia precedents al país. Els patrons van emprar esquirols acompanyats per la força pública que va desencadenar una brutal repressió amb el resultat de sis vaguistes assassinats i desenes de ferits i detinguts.

Tres dies després, com a resposta a aquests fets, els líders obrers de Chicago van convocar a un míting a Haymarket Square. Tot va començar pacíficament, però al final la policia va tirotejar a la multitud i una bomba que va explotar en aquests instants va matar a 8 agents. Les forces repressives es van emprar a fons amb la massacre. Centenars de militants proletaris van ser empresonats i entre ells es trobaven 8 dirigents destacats, d'ideologia anarquista.

Sense proves van ser acusats d'assassinat i després d'un arbitrari procés judicial, el 11 novembre 1887 van ser executats Albert Parsons, Adolph Fischer, August Spies, George Engels i Oscar Neebe. Un altre dels condemnats a mort Louis Ling, es va suïcidar a la presó mentre que a Samuel Fielden i Michael Schwab se'ls commutà la pena per cadena perpètua.

A les víctimes d'aquest brutal terror se'ls coneix com els Màrtirs de Chicago.

Dos anys més tard, en commemorar el centenari de Revolució Francesa, la Segona Internacional o Internacional Socialista va celebrar el seu congrés constituent durant el qual es va acordar declarar el primer de maig de 1890 com a dia de mobilització dels obrers en tots els països del món per la reducció legal de la jornada de treball a 8 hores, proposició formulada en nom de la Federació Nacional de Sindicats i de grups obrers de França a instàncies del cubà Pablo Lafargue.

Segons el text de la declaració "s'organitzarà una gran manifestació internacional amb data fixa de manera que, tots els països i totes les viles a la vegada, el mateix dia convingut, els treballadors s'emplacin als poders públics davant l'obligació de reduir legalment a vuit hores la jornada de treball ... "

Aplicació per cel·lular contra la discriminació als aeroports

Els viatgers que se sentin víctimes de discriminació racial en els controls de seguretat als aeroports dels Estats Units ara poden queixar-se a les autoritats en qüestió de minuts gràcies a una aplicació per a telèfons intel·ligents. L'aplicació FlyRights permet a qui se senti discriminat en els controls de seguretat queixar-se a les autoritats de l'aeroport i del Departament de Seguretat Nacional en només minuts, segons el promotor de l'ONG Coalició Sikh, i diversos grups que advoquen pels drets civils.

"Durant massa temps, l'Administració de Seguretat en el Transport (TSA, per la seva sigla en anglès) ha estat molt laxa amb els seus inspectors, dient-que no fessin controls basats en l'aparença, però sense prendre mesures eficaces per aturar aquesta pràctica", va dir el director de programes de la Coalició, Amardeep Singh.

"Fins que això passi, cridem a la opinió pública a demanar comptes a la TSA descarregant l'aplicació FlyRights i demanant explicacions quan sigui procedent", va dir la Coalició en un comunicat.

D'acord amb dades del Departament de Seguretat Interior, en el primer semestre del 2011 es van presentar oficialment 11 queixes per controls facials a través d'un procediment burocràtic que pocs viatgers coneixen.

La Coalició Sikh, que representa a la comunitat de 500 mil nord-americans, però que es declara defensor dels drets de totes les persones, espera un creixement "exponencial" de les queixes un cop que l'aplicació FlyRights, disponible en forma gratuïta per a iPhone i Android , estigui àmpliament distribuïda.