dimarts, 12 de febrer de 2013

5 dades sobre l'asteroide 2012 DA14 que passarà el divendres

És possible que hagis sentit parlar de 2012 DA14, un asteroide que divendres passarà bastant a prop de la Terra, a 27.700 quilòmetres de la superfície en el moment en que estarà més a prop. És el primer objecte que passa tan a prop del nostre planeta des que es van iniciar les observacions astronòmiques modernes.

Què implica el pas d'aquest asteroide? Hi ha algun perill? La NASA s'ha dedicat a respondre tots els dubtes i on es deixa algunes dades importants per tenir en compte.

És a prop 27.700 quilòmetres? Encara que la distància està bastant més enllà de la nostra atmosfera, l'asteroide passarà per part de l'espai que utilitzen els satèl·lits artificials que tenim donant volta allà dalt a l'òrbita, i que se situen en un cinturó a 35.800 quilòmetres de distància de la superfície. El moment en què l'asteroide estigui més a prop, estarà a 1/10 de la distància que hi ha entre la Terra i la Lluna.

Pot xocar amb algun satèl·lit? La NASA no ho descarta encara que assegura que les possibilitats són baixes, ja que la majoria dels satèl·lits orbiten més a prop de la Terra que els 27.700 quilòmetres a què passarà l'asteroide, amb uns pocs a 35.800 km. El diàmetre de l'asteroide és de 45 metres i viatja a 28.100 km/h. Va ser descobert el febrer de 2012 a l'Observatori Astronòmic Anoia, Espanya. L'asteroide també orbita el sol, i el seu pròxim acostament a la Terra passarà el 2046.

Pot xocar amb la Terra? La NASA assegura que no: "El camí de l'asteroide és ben comprès, així que no hi ha possibilitat d'una col·lisió". En cas hipotètic que un asteroide d'aquestes dimensions arribar a impactar al planeta algun dia, s'alliberarien 2,5 megatones d'energia a l'atmosfera, causant devastació en una zona bastant àmplia.

Es pot veure? El moment en què l'asteroide estigui el més a prop de la Terra, passarà sobre l'oceà Índic, encara que durant el seu pas serà visible des d'Europa, Àfrica i Àsia. Com no és molt gran, serà necessari un telescopi o almenys uns binoculars per poder observar, però els astrònoms en aquest costat del planeta ja estan preparats per observar i esbrinar la seva composició i la forma en què gira, entre altres coses.

El PP cedeix a la pressió i accepta la tramitació de la ILP contra els desnonaments

L'enorme pressió popular i política i el degoteig de casos dramàtics de desnonanents -l'últim dels quals avui mateix a Calvià- ha fet que finalment el PP hagi decidit votar a favor avui al vespre de l'acceptació a tràmit de la inicitiva legislativa popular (ILP), que demana una reforma de la llei hipotecària que inclogui la dació en pagament amb caràcter retroactiu. La ILP, la impulsen diverses entitats, encapçalades per la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH). En un principi els populars eren els únics de la cambra que s'havien expressat contra l'admissió a tràmit de la ILP. Foto de la concentració a Barcelona davant la seu del PP, blindada pels antiavalots des del matí.

Un milió i mig de signatures per la dació en pagament

La iniciativa arriba al tràmit parlamentari havent aconseguit una xifra rècord de 1.402.854 signatures acreditades, 900.000 més de les necessàries, però Alonso havia dit que la seva formació no en compartia ni el contingut ni la forma i que el govern espanyol ja havia activat mesures per evitar el desnonament en casos extrems. La portaveu de la PAH, Ada Colau, va advertir en una emotiva compareixença al congrés la setmana passada que la seva entitat faria responsables de la situació en què es troben milers de persones tots aquells diputats que s'oposessin a la iniciativa i que els perseguiria dia a dia, anessin on anessin.

Dació retroactiva


El text que se sotmet a criteri de la cambra estableix que en cas d'execució hipotecària d'un habitatge habitual, els deutors puguin sol·licitar el lliurament de l'immoble com a pagament de la totalitat del deute, i que d'aquesta manera s'extingeixi la hipoteca, juntament amb els interessos i costos del procés. A més, prohibeix explícitament de desnonar persones de l'habitatge habitual quan l'impagament sigui 'per motius aliens a la seva voluntat' i fixa un període de cinc anys durant els quals els deutors puguin continuar residint a l'immoble. En aquest període, els deutors haurien de pagar un lloguer social que no hauria de ser superior al 30% dels ingressos mensuals. Tot plegat tindria, a més, efecte retroactiu. És a dir, que es podria aplicar als casos en què encara no s'ha fet la subhasta de l'habitatge.

Proposició no de llei d'Esquerra

Paral·lelament, Esquerra ha presentat al congrés una proposició no de llei en aquesta mateixa direcció basada en la resolució del 31 de gener del 2013 del Tribunal d'Estrasburg. Aquesta resolució imposa al govern espanyol mesures cautelars de paralització de l'enrunament d'un habitatge familiar mentre la família desnonada no tingui garantit un habitatge definitiu, no provisional ni d'emergència.

Per aquest motiu, Esquerra demana que el congrés insti el govern espanyol a paralitzar 'de manera immediata tots els desnonaments o enrunaments d'habitatges mentre les víctimes no tinguin cap habitatge definitiu', i a fer les modificacions legals oportunes per adaptar la legislació espanyola a la sentència del tribunal europeu.

Joan Tardà (ERC): "Desnonar a família és legal però que sigui legal no evita que sigui una acció criminal".

"En lloc de desnonar als banquers, el Govern desahucia les seves víctimes. Els desnonaments quedaran per a la història com una infausta injustícia consentida per aquest Govern i el Parlament ". Tardà es pregunta pel futur: "Demanaran perdó al matrimoni que s'ha suïcidat avui?"

Olaia Fernández Dávila (BNG): "El oportú d'aquesta Cambra és que féssim una política completament contrària a la que s'està fent. En lloc de desnonar a les persones, desahuciara als bancs que són els responsables del que està passant ".

Una parella de jubilats es suïcida després de rebre l'avís de desnonament

Un matrimoni de jubilats s'ha tret la vida en el seu habitatge de Cas Català, al municipi mallorquí de Calvià, després de rebre l'avís que havien de ser desnonats del domicili per impagament, segons han deixat escrit en una carta. Un dels fills del matrimoni ha trobat sense vida a l'home, de 68 anys, i la seva dona, de 67, en el seu habitatge de Cas Català.

Fonts de la Guàrdia Civil, que s'ha fet càrrec de la investigació del cas, han confirmat que la parella explicava en una nota que havien pres la decisió de suïcidar aclaparats per la pèrdua de casa.

Un dels fills del matrimoni ha trobat sense vida a l'home, de 68 anys, i la seva dona, de 67, en el seu habitatge del carrer Barranc de Cas Català al voltant de les 14.20 hores, i ha avisat els serveis d'emergències.

En un primer moment s'han desplaçat fins al lloc personal sanitari i bombers, però només han pogut constatar la mort de la parella.

Segons els primers indicis, els jubilats s'han suïcidat mitjançant una ingesta massiva de medicaments, encara que com és preceptiu se'ls practicarà l'autòpsia per determinar amb exactitud les causes de la mort.

El servei de coordinació d'emergències 112 ha posat un psicòleg a disposició de la família.

'Right4Water' supera el milió de signatures per l'aigua com a servei essencial

Els organitzadors de la iniciativa ciutadana europea 'Right4Water' han recollit ja més d'un milió de signatures ciutadanes per instar la Comissió Europea a promoure una llei per la qual es reconeguin l'aigua i els serveis sanitaris com un Dret Humà i es promogui el seu subministrament com "servei públic essencial per a tots".

La iniciativa pot ser la primera iniciativa ciutadana europea en aconseguir demanar les declaracions de suport necessàries per demanar a la Comissió Europea que legisli en la matèria després d'haver demanat ja el mínim d'un milió de signatures de ciutadans d'almenys set Estats membres.

Els organitzadors de la iniciativa defensen que l'aigua és un bé públic i no una mercaderia i conviden a la Comissió Europea a "proposar legislació per implementar el dret humà a l'aigua i els serveis sanitaris" tal com reconeix Nacions Unides i promoure el seu subministrament "com serveis públics essencials per a tots".

Les denominades iniciatives ciutadanes europees es van crear en virtut del Tractat de Lisboa per permetre que els ciutadans del carrer puguin reclamar a la Unió Europea que presenti legislacions del seu interès en àmbits de competència comunitària si demanen com a mínim un milió de signatures de ciutadans d'almenys set Estats membres.

Per poder registrar una Iniciativa Ciutadana Europea al web de la Comissió Europea, els ciutadans hauran de crear abans un Comitè de Coordinació compost per almenys set persones residents en set Estats membres diferents. Els comitès hauran d'elegir un representant i un substitueix, que serà l'encarregat de gestionar i defensar la iniciativa.

Una vegada registrada la iniciativa, els ciutadans tindran un any per recollir les signatures necessàries i les declaracions de suport necessàries que hauran de ser certificats per les autoritats competents dels Estats membres. Qualsevol persona en edat de votar a les eleccions al Parlament Europeu pot donar suport amb la seva signatura a l'iniciativa.

A partir d'aquí, la Comissió Europea disposa d'un termini de tres mesos per estudiar la iniciativa i decidir com procedeix. Per això, mantindrà reunions amb els organitzadors de la iniciativa per detallar les peticions concretes i aquests al seu torn tindran l'oportunitat de presentar-la en una audiència pública al Parlament Europeu.

L'Executiu comunitari, amb capacitat per a rebutjar totes les iniciatives abusives, frívoles, ofensives, les que siguin contràries als valors de la UE o les que estiguin fora del seu àmbit de competències, presentarà amb amb posterioritat una proposta on explicarà les seves conclusions i les mesures que prevegi adoptar, però en cap cas garanteix que presentarà una proposta legislativa concreta.

El vicepresident de la Comissió Europea i responsable d'Assumptes Interinstitucionals, Maros Sefcovic, ha qualificat d"'un èxit real" que els organitzadors hagin demanat un milió de signatures "en menys de sis mesos", encara que ha recordat que aquestes "necessitaran ser verificades".

"L'objectiu de les iniciatives ciutadanes europees és encoratjar debats paneuropeus sobre qüestions que afecten els ciutadans a tot Europa i posar aquestes qüestions en l'agenda de la UE. 'Right4Water' ha aconseguit per descomptat això", ha explicat en un comunicat.

Nou organitzacions promouen la inicativa, incloses la Confederació Europea de Sindicats (ETUC), la Federació Europea Sindical de Serveis Públics, l'Aliança Europea de Salut Pública (EPHA). Encara podrien remetre ia la seva iniciativa a la Comissió Europea després de superar el milió de signatures ciutadanes necessàries, han avançat que seguiran recaptant més signatures.

Per signar anar a l'enllaç:
http://www.right2water.eu/

El PP anuncia el veto a la ILP contra els desnonaments

Ni tan sols passarà el tràmit. El PP es recolza en la seva majoria absoluta, fruit d'una llei antidemocràtica i franquista, per tombar la iniciativa legislativa popular presentada per la PAH. Avui hi ha convocades concentracions tant davant del Congrés espanyol a les 17.00 hores com davant de les seus del PP en tot l'Estat espanyol. «S'obre una bretxa», afirma Ada Colau sobre les conseqüències de que la dictadura franquista no permeti el tràmit d'una proposta que té el suport de gairebé un milió i mig de firmes mentre sí que ho fa amb els toros i tot just un terç d'aquests suports.

Encara que tot el món esperava que el PP es tanqués en banda, la confirmació ha arribat passades les 14.00, quan Alfonso Alonso, el seu portaveu parlamentari, ho ha fet públic a la sala de premsa del Congrés. En aquells dies, diversos tuits de la PAH ja apuntaven que la dreta espanyola no estava disposada que les propostes de mínims acordades per la societat civil arribessin al ple.

No obstant això, a Gènova veuen amb temor les conseqüències de la seva línia política. D'una banda, pel creixent descontentament davant un drama que afecta milers de persones en risc de perdre casa.

De l'altra, perquè el seu veto implica la demostració pràctica de la gran distància que separa els ciutadans d'institucions com el Congrés espanyol. Així ho ha advertit Colau així que van abandonar el partit. «No crec que la ciutadania ho entengui», ha assenyalat.

Els arguments del PP, representat a la reunió per Matilde Asian, Ernesto Aguiar, Teodoro García i Alfonso Alonso (aquest últim ha arribat tard i ha sortit 20 minuts abans d'acabar la trobada, dirigint-se directament a la sala de premsa on estava prevista la seva compareixença ), no han variat.

Asseguren que el Govern espanyol ja està legislant, en referència al decret llei aprovat al novembre després de la mort d'Amaia Egaña a Barakaldo i que es cenyia a les directrius marcades per la banca. Al matí han fet una concessió. Accepten canviar el nom del seu decret perquè passi a denominar-se «Proposició de llei de regulació de la dació en pagament, de paralització dels desnonaments i de lloguer social», que és com s'anomena la ILP.

Com assenyalava un dels membres de la delegació de la societat civil, «es queden amb el nom però no amb els cognoms», en referència al fet que l'Executiu espanyol pretén adoptar la nomenclatura però buidar de contingut. Segons ha relatat Colau, els representants del PP només estan disposats a ampliar lleugerament els supòsits per acollir-se a la norma. Una cosa completament insuficient.

Colau ha estat molt crítica amb els diputats de la dreta espanyola, lamentant que la reunió no hagi estat positiva i assenyalant que el discurs del PP arriba a la «burla» quan apel·la que la tramitació de la ILP retardaria un mes el recorregut de la seva pròpia proposta. «Porten quatre anys sense fer res i ara es preocupen per les presses?», ha considerat.

Al final de la reunió, els diputats del PP presents encara intentaven vendre una imatge de coincidència. «Estem d'acord en moltes coses», afirmava un d'ells. Aquesta argumentació xoca amb la realitat. El PP vetarà que la proposta, fruit de quatre anys de treball, pugui ser debatuda. Per això, avui hi ha convocades concentracions tant davant del Congrés espanyol a les 17.00 hores com davant de les seus del PP a diversos punts de l'Estat espanyol.

Zeus aprova amb un llamp la renúncia de Ratzinger

Només unes hores després de l'anunci de Joseph Ratzinger de la seva renúncia al tron ​​vaticà, un llamp va caure sobre la cúpula de la basílica de Sant Pere. La imatge va ser capturada pel fotògraf Alessandro Di Meo.

Ratzinger va anunciar la seva renúncia personalment en llatí aquest 11 de febrer. El codi canònic estipula que pot dimitir sense necessitat d'aprovació alguna, l'única condició és la seva lliure voluntat. Ratzinger ha estat tacat per nombrosos escàndols i controvèrsies, fins i tot per noves acusacions d'abusos sexuals a menors per part d'alguns sacerdots.

Segons els àugurs grecollatins quan després d'una afirmació o acte sonava un tro o queia un llamp era una confirmació que Zeus, cap i pare dels dèus, "signava" i sentenciava el jurament, rubra, sentència o acte.

I "Dios" és el genitiu de Zeus: "De Zeus", com "Dia" és el datiu: "Per Zeus", per més conya.

La cúpula de Sant Pere dissenyada per Miguel Ángel és la més alta del món. Té una alçada de 136,57 metres des del terra fins a la part superior de la creu externa i el seu diàmetre és de 41,47 metres.

Pederastes, crims, violacions, blanqueig de diner negre i organització mafiosa: l'herència del nazi Ratzinger

Va arribar al Vaticà de la mà del també nazi i genocida Wojtyla, el pallasso de l'atemptat amb el mateix guió del feixista Reagan, protector de Maciel el violador dels seus propis fills i fundador de la secta criminal dels Legionaris de Crist i de milers de pederastes i violadors, i amb fama de ser un vell retrògrad, reaccionari, immoral, col.laborador amb la màfia i protector de pederastes com el seu propi germà, abusador del Cor dels Pardals austríac.

La raó oculta per la qual Ratzinger ha dimitit

Fa pocs dies Ratzinger visitava al seu cambrer a la presó, condemnat per haver robat documentació secreta del Vaticà amb un informàtic, que es manté desaparegut, i que compromet la secta catòlica a totes les causes per blanqueig de diners de la màfia, tràfic de drogues i armes i desenes de milers d'escàndols d'abusos sexuals, explotació laboral i frau econòmic en tots els països on es troba implantada. La premsa feixista va vendre que Ratzinger perdonava al seu secretari, l'amnistiava i l'enviava a casa. I ara, poques setmanes després, dimiteix, amb raons tan increïbles com ridícules quan la gerontologia el manté en millor estat que a qualsevol dels seus centenars de antecessors. Menteix, i tots ho sabem.

Perquè en realitat els papers bruts del Vaticà segueixen en mans dels seus sustractors, el cambrer i l'informàtic, i són ells els que el van obligar a deixar-lo lliure i ara a dimitir si no vol la seva secta que aquests papers surtin a la llum o vagin a parar a mans dels fiscals italians que investiguen les seves connexions amb la màfia i el blanqueig de diner negre del narcotràfic, la prostitució i la venda d'armes.

O de les desenes d'organitzacions que investiguen i han condemnat amb indemnitzacions mil milionàries a milers de abusats, explotats, violats i fins i tot castrats i assassinats.

Ratzinger no fuig, el fan fora. I no ho fan les dues subsectes que dominen el Vaticà des de fa dècades -Opus Dei i Jesuïtes-, sumides en la corrupció i llaços amb el feixisme polític o les màfies criminals, sinó dos joves catòlics de la confiança de Ratzinger que es van fastiguejar de la corrupció en la secta i van decidir estirar el fil.

CiU vol adjudicar a fons especulatius i entitats financeres els hospitals públics

Boi Ruiz vol privatitzar 13 grans grups sanitaris que gestionen 18 hospitals, 46 centres d’atenció primària (CAP) i prop d’un centenar d’altres espais assistèncials, donant cobertura a més de dos milions de persones. El projecte surt d’un pla elaborat per la consultora PriceWaterhouseCoopers (PWC), que aposta per “donar entrada al capital privat en dues fases, per diluir-ne l’impacte polític i social”.

El Govern de CiU ha negat que aquesta sigui la seva intenció però les empreses amb ànims de lucre ja estan entrant al sector assistencial de la mà de Boi Ruiz, com prova el que ha passat al CAP de l’Escala.

El document de PWC fins i tot proposa diversos grups que podrien participar en la privatització. Se citen Capio Sanidad, Grupo Ribera Salud i USP-Quirón propietat de grans entitats financeres i fons especulatius que estan aprofitant les creixents retallades de CiU i PP en la despesa sanitària publicada per fer queixalada al sector assistencial, atès que la despesa total en aquest àmbit no deixa de créixer.

Capio Sanidad va facturar 673 milions el 2011, dels quals més de 500 milions provenien de concerts, concessions i contractes amb les administracions. CVC, un dels majors fons especulatius del món –es presenta com el que s’anomena private equity, és a dir, que inverteix en societats que no cotitzen a borsa-, en controla el 60%, mentre que el 40% restant està en mans de l’equip directiu de Capio. CVC va desembarcar al grup sanitari el 2010, quan va pagar uns 900 milions a dos altres fons especulatius, Apax i Nordic Capital, per fer-se’n amb el control.

Ribera Salud va néixer el 1997 i ha anat creixent gràcies a les diverses concessions i concerts que ha signat amb la Generalitat Valenciana i administracions locals d’aquest territori. El 2011 va facturar 385 milions i actualment també té negocis a Madrid. Les antigues Bancaixa i Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) controlaven el grup des del 2001, però la reordenació del mapa financer a l’Estat espanyol ha fet que ara estigui controlada en un 50% per Bankia, on va anar a parar Bancaixa, mentre que l’altra meitat està en mans del Banc Sabadell, que va quedar-se la CAM. Entre d’altres, controla l’hospital d’Alzira.

Finalment, USP-Quirón és el resultat de la fusió entre USP i Quirón. El grup està controlat pels fons especulatiu britànic Doughty Hanson, que va pagar 355 milions per quedar-se amb USP el febrer de 2012. Posteriorment arribaria l’esmentada fusió.

I ara sembla que la Generalitat i el conseller Boi Ruiz tenen la intenció d’acontentar aquests taurons obrint-los noves vies de negoci.

El TS anul·la part de l'indult al conseller del Santander, Alfredo Sáenz

La secció sisena del Tribunal Suprem, per unanimitat dels vuit magistrats, ha estimat el recurs contra l'indult d'Alfredo Sáenz, conseller delegat i vicepresident del Banc Santander. La Sala entén que el Govern es va extralimitar quan va cancel·lar els seus antecedents penals per mitjà de l'indult. L'alt tribunal es basa en que l'indult pot extingir la responsabilitat penal, que era de tres mesos d'arrest, però no cancel·la els antecedents penals.

El PSOE va escriure aquesta afegitó per evitar que hi hagués dubtes sobre l'abast de l'indult. No obstant això, ha estat aquesta frase la que ha permès el recurs i l'anul·lació de part de l'indult. Ara, després d'aquesta sentència, el Banc d'Espanya ha de pronunciar-se sobre si el fet que Sáenz tingui antecedents penals l'inhabilita o no per seguir sent banquer.

La polèmica es complica més perquè, recentment, l'autoritat bancària europea, EBA, va emetre un document en el qual deia que tot i tenir antecedents penals, una persona podia seguir exercint com banquer.

L'anterior Govern de Rodríguez Zapatero (PSOE) va indultar el novembre del 2011 l'executiu del Santander de la condemna de tres mesos d'arrest i inhabilitació per exercir el seu ofici de banquer durant aquest temps per un delicte d'acusació falsa i denúncia falsa.

No obstant això, la decisió de l'Executiu, que estava en funcions i que va ser presa a petició del Ministeri de Justícia, va permetre a Sáenz continuar en el seu càrrec al capdavant del primer grup financer espanyol.

'Ola k ase', a la web del congrés espanyol

Poques hores abans de la votació de les ILP sobre la dació en pagament i sobre les curses de braus, la web del congrés espanyol ha patit un atac: en la pàgina principal, en la versió en espanyol, hi apareix una gran foto que ocupa bona part de la pantalla d'una llama, el popular animal sud-americà, amb la frase 'ola k ase', que és un dels 'memes' més freqüents a les xarxes socials. Pocs minuts després, la foto ha estat retirada però la web ha continuat presentant problemes d'accés.

Andalusia nega el concert als 12 col·legis que separen per sexe

La Conselleria d'Educació d'Andalusia ha resolt ja les peticions de renovació de concert dels 12 col·legis i instituts de la secta catòlica que només admeten nois o noies per separat. La Junta els nega els concerts educatius, com ja havia anunciat.

Fonts del departament de Mar Moreno, han informat que dilluns es va enviar als equips directius d'aquests 12 centres un escrit amb la "resolució negativa". Ara, tenen 10 dies per al·legar. Durant aquest període, algun dels centres podrà reconsiderar la seva postura, admetre a alumnes d'ambdós sexes i, per tant, recuperar el finançament públic. La mesura no afecta els 3.159 alumnes que ara estudien en aquests 12 col·legis i instituts. És a dir, la no renovació només suposarà que es vetarà l'entrada de nous estudiants en règim de concert.

Els escrits enviats per la conselleria són la culminació a un llarg camí que Andalusia va emprendre fa més d'una dècada per acabar amb el finançament de les escoles que segreguen per sexe. L'Administració andalusa compta amb el suport del Tribunal Suprem que, en contra del que ha dictat en els últims anys el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, va resoldre aquest estiu que la Junta pot retirar els concerts als col·legis d'educació diferenciada.

Però, encara que el Suprem ha tancat el juliol aquest assumpte, no s'ha tancat la polèmica. El tribunal va basar la seva sentència en la vigent Llei Orgànica d'Educació (LOE), que, segons els magistrats, impedeix que els centres sostinguts amb fons públics puguin separar els alumnes per sexes en el procés d'escolarització. No obstant això, el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha donat suport obertament a aquest tipus d'ensenyament minoritària.

En la reforma educativa que està tramitant es blinda explícitament els concerts amb els centres que segreguen. El problema és que aquesta reforma no està en vigor. És a dir, que Andalusia té ara suport legal per eliminar aquests concerts.

Jordi Pujol Ferrusola: "Va treure 400.000 euros d'Andorra a la motxilla"

Va estar callada durant molts anys, però María Victoria Álvarez, que des del 2006 al 2008 va mantenir una relació sentimental amb Jordi Pujol Ferrusola, va trencar el seu silenci al desembre. La policia la va anar a buscar i va parlar. Vídeo: Declaració íntegra de María Victoria Álvarez a l'Audiència Nacional el 17 de gener del 2013.  

María Victoria Álvarez va confirmar als agents de la UDEF (Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal) com en un viatge tornant d'Andorra va descobrir que el primogènit de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, duia en una motxilla bitllets de 500 euros. Després, al gener, davant el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, va sostenir que també n'hi havia de 200 euros i que la quantitat superava els 400.000 euros. 

La testimoni va esmentar altres negocis sota sospita a Mèxic, l'Argentina i Londres (parla d'un suposat enviament de 400.000 euros més) de qui va ser la seva parella. No va oferir detalls que permetin comprovar la seva versió, tal com va posar de manifest la fiscal que va intervenir en l'interrogatori judicial. De fet, en diversos moments, fins i tot es va contradir. 

EL PERIÓDICO ha tingut accés a la declaració que va fer la dona el 17 de gener a l'Audiència Nacional. Nerviosa, alterada, espantada i amb una rancúnia evident per qui havia estat la seva parella sentimental, Álvarez explica en un interrogatori de 99 minuts com la policia es va posar en contacte amb ella i la seva trobada en un hotel de Barcelona.

Per al feixista Rajoy Franco va ser només "autoritari"

Per al feixista i inepte lladre Rajoy els gairebé sis milions d'aturats són "símptoma que la reforma laboral està funcionant" i la dictadura de Franco va ser només "un règim autoritari". Rajoy ha emprat aquest terme, en lloc de totalitari o dictatorial, per referir-se a la dictadura franquista: "Fa 30 anys a Espanya hi havia un règim autoritari", ha dit el vell feixista mentre destacava la importància que dos partits franquistes s'alternessin al poder a Espanya per donar "estabilitat" al país.

A Rajoy, que ahir seguia sense entendre la seva lletra, li van poder trair a més, o les matemàtiques o el subconsicente, ja que sent estrictes en les xifres, el 1982 governava la UCD de Leopoldo Calvo-Sotelo, partit que Rajoy en el seu discurs va definir com el germen del que és avui el nazi Partit Popular.

"Fa 30 anys a Espanya hi havia un règim autoritari" El terme utilitzat pel president del Govern no és nou. El polèmic Diccionari Biogràfic Espanyol ja contenia aquest terme, informació que va revelar Públic. L'obra, que va costar 6.400.000 a l'erari públic, no fa cap referència a la repressió franquista ni al milió d'assassinats, robatoris, saquejos i espoli que els crimianles nazionacatólicos realitzar i d'on procedeixen la majoria de les fortunes que nodreixen el PP -PSOE, CiU i PNB.

La declaració dels feixistes del PP-PSOE va ser criticada per tots els historiadors, que van qualificar "d'insult" i "vergonya" l'explicació que introduïa l'obra sobre l'aixecament feixista internacional contra la República espanyola -la mal anomenada pels nazis Guerra Civil per amagar que van ser Hitler i Mussolini qui, com ja van declarar llavors, li van guanyar la guerra al castrat idiota gallec, incompetent militar i covard descerebrat.

Unes reticències de coherència històrica que queden més en evidència tenint en compte que fins al propi imbècil de Franco ja va definir en el seu moment el seu estat com "totalitari". El diccionari va sortir a la venda sense canvis. El ministre Wert es va desentendre de la polèmica des d'un primer moment d'una obra, que a hores d'ara sembla que ja no té remei, i ha convertit 6 milions d'euros en paper de wàter.

Agag, gendre d'Aznar, a la 'caixa B' de Gürtel

Alejandro Agag, gendre de José María Aznar, apareix en les anotacions comptables de la 'caixa B' de les empreses de Francisco Correa, cervell de la trama 'Gürtel', al costat d'altres persones com Álvaro Pérez, Gerardo Galeote, Ricardo Galeote i 'LB'. Entre les factures pendents d'Agag es troben bitllets d'avió, reserves d'hotel i cotxe El nom de qui va ser "assessor" del seu sogre apareix en les anotacions que va realitzar José Luis Izquierdo López, empleat de confiança de Correa i de Pablo Crespo, número dos de la trama, per controlar els diners existents a la 'Caixa B' de les empreses. Foto: Alejandro Agag, Francisco Correa, Alberto López Viejo i Jacobo Gordon.

En concret, un dels arxius que guardava la relació de pagaments i factures de la 'Caixa B' figura un document de Word amb nom 'Alejandro Agag', amb l'encapçalament de relació de factures pendents del gendre d'Aznar, amb relació de " bitllets d'avió, reserves d'hotel i cotxe, facturats per l'Agència Pasadena Viatges, que ascendeix a 874.471 pessetes".

Així es desprèn d'un informe elaborat per la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional sobre la participació de càrrecs públics a les activitats de Francisco Correa, que forma part del sumari del 'cas Gürtel' que es tramita al Tribunal Superior de Justícia de Madrid.

Agag ha enviat un comunicat als mitjans de comunicació en què nega qualsevol vinculació amb la trama, recordant que no és part del "procés judicial a què es fa referència, ni com a imputat, ni tan sols com a testimoni". "Mai he rebut cap pagament de les empreses", assegura el gendre del mentider genocida compulsiu.

La llista de la caixa B


La llista amb les persones físiques i empreses relacionades amb la Caixa B va sortir a la llum després de la detenció d'Izquierdo López, que en les seves declaracions a la policia va confirmar que el sistema d'arxiu dels apunts comptables el va fer ell mateix per portar un control de els mateixos i poder donar compte a Pablo Crespo de la situació.

L'empleat de Correa va explicar que, per aquest control, havia obert un compte per cada persona física, jurídica o esdeveniment dels que hagués de fer alguna anotació comptable. Alejandro Agag apareix en aquesta llista al costat de Álvaro Pérez, Antaine Sánchez, Alberto López Viejo (ALV), Arturo González Panero, Gerardo Galeote, LB, Ricardo Galeote, Benjamín Martín, Ginés López, F.Torres, Jacobo Gordon, Luis López Salvador, Milagros Zapatero, Pablo Crespo, Pau Collado, Araceli, Rocío i Savi Martine.

Les amistats perilloses d'Alejandro Agag


Francisco Correa, presumpte 'cervell' de la trama de corrupció, segons les investigacions de l'Audiència Nacional, es movia com peix a l'aigua a la seu del PP organitzant esdeveniments per al partit i aconseguint contractes de diferent tipus amb ajuntaments populars. Un segon amic, col·laborador i exsoci en aquest cas d'Alejandro Agag, Jacobo Gordon, acaba de ser imputat pel jutge Baltasar Garzón en la trama de corrupció que ha fet tremolar els fonaments de la seu del PP de Gènova.

Correa va ser amic d'Agag durant anys. Va ser fins i tot un dels 24 testimonis del seu casament amb Ana Aznar el 2002. Agag, en declaracions el divendres a aquest diari, es va desvincular "empresarial i comercialment" de Correa. Qui també va ser testimoni de l'enllaç d'Agag va ser l'avui imputat Jacobo Gordon, també empresari i company de carrera-Empresarials-d'Alejandro Agag.

Tots dos van crear l'abril de 1993 una societat, amb un capital social de 3005 euros, anomenada Natko, que es dedicava a organitzar activitats de 'paintball'. Alejandro Agag era el president i Gordon el conseller delegat. L'empresa no va arribar a tenir activitat.

Tots dos van formar part anys més tard d'un altre negoci, Columela Gestió, empresa radicada a Sevilla dedicada, segons consta al Registre Mercantil, a la "assessoria comercial legal, fiscal, econòmica, de compravenda i construcció de finques rústiques". Agag i Gordon eren els seus apoderats.

Segons aquest registre, l'empresa, que tenia un capital social de 62.000 euros, es va formar a l'abril de 2002 i va ser liquidada mesos després per un altre dels seus components, Alberto Luis Longo Álvarez Sotomayor, oncle d'Alejandro Agag.

Agag i el seu oncle van formar part també d'una altra empresa, Titalbe, dedicada al seu torn a la "construcció de finques rústiques", fundada el 2002 i inactiva des de finals del 2006 i que comptava amb un capital social de 100.000 euros.

Aquesta firma tenia el mateix domicili social a Sevilla que Columela, el número 16 del carrer Adolfo Rodríguez Jurat. Per aquesta dada es sospita que les dues empreses eren branques d'un mateix arbre empresarial.

Troben un diamant de 145 quirats a Sibèria

L'empresa russa Alrosa va extreure en una de les mines de Iacútia (Sibèria) un diamant excepcional de 145,44 quirats el valor podria arribar a un milió de dòlars, ha informat la companyia en un comunicat. La gemma, extreta a finals del mes passat, té una mida de 35х20х26 mil·límetres i la forma de octàedre. És transparent amb tons groguencs i presenta petites inclusions, ha precisat l'empresa.

La companyia Alrosa acapara el 97% de la producció nacional de diamants i el 28% de la mundial. El setembre passat, l'empresa va obtenir una pedra de 158,2 quirats que va ocupar el lloc 12 entre els diamants més grans mai extrets a Rússia.

Rússia és actualment el líder mundial en reserves prospectades de diamants. Les mines d'aquest mineral s'exploten actualment en Yakutia, al Territori de Perm (Urals) ia la província de Arjánguelsk (nord de Rússia).

El primer diamant dels documentats es va extreure a Rússia el 1829. Tanmateix, la seva producció industrial no començaria fins més d'un segle després, el 1954, any en què es va descobrir el primer jaciment de l'URSS localitzat en Yakutia.

Quant a la gemma més gran extreta al país, va ser un diamant de 342,57 quirats que es va trobar en la dècada dels 80 a la famosa mina de Mir, també en Yakutia, i va ser batejada amb el nom del XXVI Congrés del Partit Comunista. En la classificació mundial, es situa en la 25 ª posició.

Una cuidadora d'Olot estafà avis cobrant-los rams de flors

L'acusada és administradora de la residència i centre de dia Sant Miquel d'Olot i és acusada de carregar als comptes corrents dels avis les factures de flors del casament de la filla. Els fets van tenir lloc entre febrer i maig del 2009. A més dels rams, la dona també hauria aprofitat per enjardinar l'entrada de la residència a càrrec dels avis. En total, les quantitats que va estafar superen els 1.400 euros. L'acusada, Josefina Escarra Espelt, va carregar les culpes al florista -que va ser qui la va denunciar- i va dir que era ell qui ho havia manegat tot.

El botiguer, per la seva banda, va assegurar que va ser ella qui el va ensarronar, dient-li que podia carregar les factures al compte dels avis.

L'acusada és administradora de la residència i centre de dia Sant Miquel d'Olot, on entre d'altres s'encarrega de tenir cura dels avis. Els fets que van arribar ahir a judici es remunten a principis del 2009. Segons sosté l'acusació, va ser aleshores quan la dona va ensarronar dos dels avis i va carregar als seus comptes corrents diverses factures de flors. Entre aquestes hi havia el ram de núvia i la decoració floral del casament de la seva filla, i unes jardineres i plantes per decorar l'entrada de la residència. En total, segons recull el fiscal al seu escrit, entre els mesos de febrer i maig, la dona va arribar a fer comandes per valor de 1.476 euros. Totes elles, a càrrec dels ancians.

Segons el florista, la dona va dir-li que els avis volien fer un regal a la seva filla, perquè havien sabut que es casava. L'home també va dir que la cuidadora li va assegurar que els dos ancians havien donat el seu consentiment perquè els rebuts dels rams i de la resta de flors se'ls passessin per banc.

La fiscal demana una condemna de tres anys i mig de presó per un delicte continuat d'estafa. A més, també sol·licita que la cuidadora pagui una multa de 3.240 euros. La defensa, per la seva banda, demana l'absolució. El judici, que es va celebrar a la Secció Tercera de l'Audiència de Girona, ha quedat vist per a sentència.

RPDC porta a terme amb èxit la seva tercera prova nuclear

La República Popular Democràtica de Corea (RPDC) ha anunciat dimarts que ha dut a terme amb èxit una tercera prova nuclear, ha informat l'agència oficial de notícies del país, KCNA. La prova forma part de les "mesures de neutralització pràctica" per salvaguardar la seva sobirania i seguretat nacional contra la política hostil dels Estats Units, la qual, segons el país asiàtic, viola "els drets de llançar satèl·lits amb fins pacífics" de la RPDC.

La mateixa agència va assenyalar que la prova es va realitzar d'una manera "segura i perfecta" amb una bomba atòmica lleugera i més petita, diferent de les anteriors, però amb més potència explosiva.

El document ha confirmat finalment la conjectura de la comunitat internacional que unia un terratrèmol ocorregut dimarts a la RPDC amb el pla de Pyongyang de realitzar una nova prova nuclear, a la qual es va oposar enèrgicament.

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides té previst convocar una reunió d'emergència dimarts per analitzar la situació, segons han informat a Xinhua fonts diplomàtiques.

Recentment, la RPDC havia promès continuar duent a terme proves nuclears i amb míssils dirigides als Estats Units, el seu "enemic jurat", per protestar contra la condemna de l'ONU del seu llançament d'un coet el 12 de desembre.

Pyongyang va dur a terme proves nuclears similars el 2006 i 2009.