dijous, 28 de juliol de 2011

La ciutadania indignada amb els lladres: "Agències de ràting, criminals!"

La protesta ha començat a les 12.00 hores davant el Banc d'Espanya, on la comissió d'Economia del 15-M ha registrat simbòlicament una denúncia que posteriorment han llegit els portaveus a les portes de les seus madrilenyes de Fitch, Moody's i Standard&Poor;'s. El Moviment 15-M i la ciutadania han protestat aquest dijous contra les agències de "qualificació de riscos, a les que consideren -com tothom que les analitza i les coneix, inclós el BCE- un "negoci de criminals". Concretament dels mateixos criminals que salvaguarden els capitals als paraisos fiscals anglesos, francesos, suïssos o vaticans.

La major part d'economistes que no cobren d'elles i dels seus bancs -inclosa Salgado o Trichet- i professors de la Sorbona de París en TV5 Monde s'escandalitzen que les seves dades no tinguin cap valor científic i que "no es fonamenten més que en llegendes, sense cap base científica". Mentrestant, aquestes agències agreugen amb la seva especulació el deute dels països i les empreses, arruïnant els mercats i els pobles.

"Aquestes agències i el Banc d'Espanya han de ser considerats responsables d'ocasionar greus perjudicis a la ciutadania, i per això els repudiem i avisar que els ciutadans espanyols no reconeixem aquest deute odiós, contret per especuladors privats, assumida per l'Estat sense el consentiment de la població (...) i exigirem responsabilitats a aquestes agències, el Banc d'Espanya i altres institucions implicades ", diu el text.

Escortats per la policia

El recorregut s'ha prolongat durant més de dues hores per la distància que hi ha d'unes seus a altres, i el grup ha estat escortat en tot moment per agents de la policia nacional, que viatjaven a peu i en diversos furgons pel Passeig de la Castellana. Portaven càmeres de vídeo amb les que han gravat als manifestants, que caminaven en paral.lel per la vorera.

"Hem de donar-li les gràcies a la policia perquè amb la seva companyia ens protegeixen dels lladres als que visitarem", ha ironitzat una de les portaveus pel megàfon.

El to d'humor durant la marxa l'ha posat un euro de cartró gegant que 'aixafava' als presents per la seva mida.

Contra bancs i institucions públiques

Durant el recorregut, els 'indignats' han aprofitat per protestar contra altres institucions amb les que es trobaven al seu pas. A la sucursal de Barclays situada a la Plaça de Colom, han entrat al hall amb l'euro gegant i han cridat als treballadors que treien el cap per les finestres "especuladors".

Una altra de les parades s'ha produït a la Fiscalia General de l'Estat, on des de la porta dels 'indignats' han desplegat les seves pancartes i han cridat "culpables" als que estaven dins.

Les instal.lacions de la feixista Intereconomía també ha estat focus de les protestes. Els activistes s'han assegut a la porta amb les pancartes i han fet rodar l'euro gegant fins que ha caigut a terra. "Televisió, manipulació", era una de les consignes que s'han escoltat.

Aquí està, la cova d'Alí Babà!

En passar per la seu del Deutsche Bank, al número 36 del passeig de la Castellana, els manifestants han assenyalat l'edifici i alhora corejaven "aquí està, aquí està: La cova d'Alí Babà".

El director del DB, el suís Josef Ackerman -despatxat silenciosament aquesta mateixa setmana- és responsable de la política neofeixista d'Angela Merkel i un dels gestors de la crisi que està a punt d'enfonsar la zona euro, mentre que la cotització del franc suís i els bancs suïssos arriben a cotes de vertigen.

Les agències de qualificació són "part del problema" i "agreugen la crisi", segons el BCE

"Les agències de qualificació de risc van ser en el passat part del problema que va generar la crisi i avui són també un problema". Les paraules del representant espanyol en el consell del Banc Central Europeu, José Manuel González Páramo, se sumen al cor que en els últims dies ha criticat l'actuació de Standard&Poor;'s, Moody's i Fitch, les dues primeres d'EUA i l'última anglo-nordamericana.

Es dóna la circumstància que les tres agències van fer un "paperot" al desencadenar la crisi financera i la caiguda de Lehman Brothers, qualificat el mateix dia de la fallida amb la màxima nota. També llavors van donar la màxima nota a actius d'alt risc derivats de les hipoteques escombraries o "subprimes".

El seu cap directe, el president del BCE, Jean-Claude Trichet desaprovà la baixada de la nota del deute sobirà de Portugal realitzada aquesta setmana per Moody's i ha asseverat que "no és desitjable" que hi hagi un "petit oligopoli" format per les agències de qualificació.

La Fiscalia lusitana investiga les agències Fitch, Moody's i S&P; després de la denúncia de quatre economistes

La Fiscalia lusitana ha obert una investigació a les tres principals agències de "rating" del món, Fitch, Standard & Poor's i Moody's, després d'una denúncia presentada per quatre economistes portuguesos que qüestionen els seus criteris d'anàlisi i la seva transparència.

Així ho han confirmat aquest dilluns fonts oficials de la Fiscalia, que van apuntar que la investigació va començar el passat 3 de maig i que es troba sota secret.

Acusen les agències de perjudicar greument a Portugal


La denúncia acusa les agències Fitch, Moody's i Standard&Poor;'s de perjudicar greument a Portugal amb les seves retallades i es va presentar el passat 11 d'abril pels professors José Reis i José Manuel Puresa, de la Universitat de Coïmbra, i Manuel Brandao i Maria Manuela Silva, de l'Institut Superior d'Economia i Gestió.

Espanya es diferent, sempre al servei del poder

La Fiscalia Anticorrupció rebutja investigar les agències de qualificació a Espanya

La Fiscalia Anticorrupció ha anunciat, avui divendres, que s'oposa que l'Audiència Nacional investigui penalment, a Espanya, a les agències de qualificació de risc, atès que no veu indicis que hagin comès delictes contra el mercat i els consumidors en rebaixar en diverses ocasions, des de 2009, la qualificació del deute espanyol.

En un informe remès al Jutjat Central d'Instrucció número 2, Anticorrupció rebutja que la decisió presa inicialment per Standard&Poor;'s i reproduïda per Moody's i Fitch busquessin causar un perjudici alterant el mercat, ja que no es va basar en "dades falses" ni "tampoc sembla absurda, infundada ni contradictòria amb l'opinió generalitzada de les més prestigioses organitzacions econòmiques mundials".

No exposa però "la fiscalia" quines són aquestes autoritats a les que el cap del mateix Banc Central Europeu posa en qüestió públicament. No li cal.

El Ministeri Públic es nega així a que el jutge Ismael Moreno admeti a tràmit la querella que va interposar el passat mes de febrer l'Observatori pel Compliment de la Declaració Universal dels Drets Humans, a la qual s'han sumat Izquierda Unida i l'associació ATTAC.

A més, la Fiscalia Anticorrupció reconeix que les rebaixes de la qualificació del deute espanyol "van perjudicar econòmicament a Espanya" perquè "hi ha un efecte directe entre les revisions a la baixa del deute espanyol per part d'aquestes agències de qualificació i l'encariment de la finançament de l'Estat a través de l'emissió del deute públic".

No obstant això, insisteix que aquestes actuacions no tenen caràcter delictiu ni han estat denunciades pel Ministeri Fiscal o "pel perjudicat" directe, que és l'Estat espanyol, i afegeix que l'inici d'un procediment penal contra les agències "suposaria -a la llum de les dades de què es disposa- obrir una causa general per esbrinar possibles delictes dels quals en l'actualitat no existeix notícia" (sic). I la fiscalia dita "anticorrupció", es queda tan ample, com el seu ministre i la cap de l'economia espanyola, sempre a Brusel.les.

Els crims d'Oslo: reactivació de l'Operació Gladio?


Creixen per Internet les veus que denúncien els punts foscos de la versió oficial dels mitjans sobre l'atemptat d'Utoya i que apunten a l'existència de connexions entre Anders Behring Breivik i els serveis secrets. La insistència de la versió policial per atribuir l'autoria dels atemptats a un "boig solitari", malgrat desenes de testimonis asseguren que l'atacant comptava com a mínim amb un còmplice, l'ús per part de l'atacant de bales Dum-Dum, reservades als grups antiterroristes de l'exèrcit, i les estranyes operacions policials de les unitats antiterroristes noruegues prop de la zona de l'atemptat, just 48 hores abans dels fets, no fan sinó alimentar les sospites. Unes sospites que atribueixen els atemptats a un ressorgiment de les operacions encobertes de l'OTAN a Europa a través de les xarxes Stay Behind, conegudes com a Gladio. (Us recomenem el vídeo adjunt del Canal historia sobre les xarxes Stay-Behind).

Llegeix els reportatges a:
Els crims d'Oslo: reactivació de l'Operació Gladio?
L'organització nazi dels templers és arreu d'Europa i els EUA

Puig pretén que els CAP col·laborin amb els Mossos contra les mobilitzacions

Diversos Centres d'Atenció Primària han rebut dels Mossos d'Esquadra de Felip Puig, una llista de "consells" davant la possiblitat que es produeixin concentracions contra les retallades davant dels CAP. La llista de consells criminalitza les mobilitzacions i sol·licita la col·laboració dels treballadors sanitaris en la identificació de les persones que protesten i la seva "actitud".

Consells de seguretat davant concentracions de protesta en Centres d’Assistència Primària (CAP) o Àrees Bàsiques de Salut (ABS)

1. Com a màxim responsable del CAP/ABS, recordeu als vostres encarregats que li posin en coneixement qualsevol incidència que puguin observar en referència a possibles concentracions de protesta.

2. Sol·liciteu a la persona que controla l’accés principal al centre que l’informi de forma immediata si detecta a l’exterior la presència d’un grup de persones en actitud de protesta, per petit que sigui aquest grup.

3. Doneu avís immediat a través del telèfon d’emergències 112 de qualsevol incidència detectada, informant del nombre de persones, actitud mostrada, possible presència d’objectes perillosos, etc. El dilluns al matí rebran la visita d’un comandament del cos dels Mossos d’Esquadra, qui els hi facilitarà un telèfon directe per qüestions de màxima urgència i/o consulta.

4. Davant la possibilitat de tenir col·lapsat l’accés principal, preveieu una sortida alternativa per als usuaris o treballadors que hagin de marxar del lloc.

5. Mantingueu la calma i eviteu en tot moment l’enfrontament amb qualsevol persona que hagi accedit a les instal•lacions amb actitud de protesta.

6. Si teniu la possibilitat de contactar amb algun responsable de la concentració mostrar en tot moment una actitud col·laboradora i de compressió del motiu de la concentració, sol·licitant alhora respecte pels treballadors, usuaris i malalts que es troben en el centre.

7. Intenteu esbrinar quin és el motiu i intencions que tenen amb la concentració per posteriorment informar als responsables policials.

8. Informeu a altres responsables de centres assistencials de la zona dels fets que s’estan produint amb la finalitat de prevenir altres incidents.

9. Tanqueu els accessos a dependències interiors per protegir el material del qual es pugui fer un mal ús, ocasionar danys, sostraccions, etc.

10. Recordeu que el primer a tenir en compte sempre és garantir la vostra integritat física, dels treballadors i de tots els usuaris del centre. En tot cas eviteu qualsevol enfrontament.

Sinde utilitza fons públics per intentar rentar la seva imatge

Ángeles González Sinde no aixeca el cap. A la seva baixa popularitat com a ministra de Cultura per la Llei del cànon s'ha sumat l'escàndol de corrupció de la SGAE. El CIS va tornar a situar-la ahir com el membre pitjor valorat del Govern. Suspèn amb un 2,59 i no està disposada a continuar en aquest camí. Per això, ha decidit recórrer a un servei d'assessoria de comunicació institucional, l'adjudicació ha recaigut en un vell conegut i aliat del PSOE: l'empresa Assessores de Comunicacinó Pública, que presideix Luis Arroyo, antic director de gabinet de la Secretaria d'Estat de Comunicació en Moncloa.

Sinde pagarà 68.440 euros de fons públics a una empresa privada per intentar rentar la seva malmesa imatge al final de la legislatura. En el document d'adjudicació, datat el 22 de juliol, s'argumenta que la d'Arroyo ha estat «la proposta més avantatjosa per als interessos de comunicació de l'Administració».

El currículum d'Arroyo, expert en comunicació, entre 2004 i 2008 és una successió de càrrecs vinculats al PSOE. Va participar en la campanya electoral que va portar Zapatero a la presidència del Govern i amb ell va continuar en l'etapa de Miguel Barroso com a secretari d'Estat de Comunicació. Després, va ser director de Gabinet en el Ministeri d'Habitatge amb Carme Chacón i adjunt en el de la vicepresidenta Fernández de la Vega.

Núñez condemnat a 6 anys de presó per frau fiscal

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a sis anys de presó a l'expresident del FC Barcelona i constructor Josep Lluís Núñez Clemente, i al seu fill. Aquests hauran de fer front al pagament d'una multa de dos milions d'euros, segons consta a la sentència del "cas Hisenda". A més, l'excap de la Inspecció d'Hisenda a Catalunya, Josep Maria Huguet, ha estat condemnat a tretze anys i l'advocat Joan Josep Folch a set anys i mig de presó i a pagar una multa de més de sis milions d'euros. Els jutges els han condemnat per suborn, prevaricació i falsedat documental, entre altres delictes. En canvi, l'empresari Javier de la Rosa i l'inspector d'hisenda Jorge Ollé han quedat absolts.

El "cas Hisenda" ja té sentència. Dos anys després de l'inici del judici més llarg i complex celebrat mai a l'Audiència de Barcelona, el jutge de la Secció Novena ha condemnat Josep Lluís Núñez pare i fill a sis anys de presó per a cadascú pels delictes de suborn actiu i falsedat documental. A més, hauran de pagar una multa de dos milions d'euros.

En una sentència llegida públicament aquest migdia enmig d'una gran expectació, el jutge ha condemnat a tretze anys Josep Maria Huguet pels delictes de suborn, falsedat documental, prevaricació, no perseguir delictes i infidelitat en la custòdia de documents oficials. I a l'advocat Joan Josep Folchi l'ha condemnat a set anys i mig de presó i a pagar una multa de més de sis milions d'euros.

En canvi, el jutge ha absolt l'empresari Javier de la Rosa i l'inspector d'hisenda Jorge Ollé.

Així ha culminat el "cas Hisenda", pel qual la fiscalia demanava un total de 126 anys de presó per als 14 acusats implicats en una trama d'inspectors corruptes i empresaris defraudadors destapada en plena època del "pelotazo", a finals dels 90. Amb aquestes pràctiques irregulars, els empresaris s'haurien estalviat el pagament d'impostos a l'erari públic.

Prèviament, el cas va costar el càrrec a l'aleshores ministre d'Hisenda, Josep Borrell, que el 1999 va haver de presentar la seva renúncia com a candidat del PSOE a la presidència del govern espanyol per la seva relació d'amistat amb Huguet. Posteriorment Borrell va ser cridat a declarar com a testimoni.

Colom, recolzat pels còmplices de CDC, diu que tornarà lo robat al Palau de la Música

El ara endollat com a secretari d'Immigració de CDC ha acudit als jutjats per la seva implicació en el 'cas Palau' acompanyat d'altres membres del partit convergent, com el portaveu al Parlament, Jordi Turull, i la senadora Montserrat Candini. Àngel Colom diu que està disposat a tornar els diners que Fèlix Millet li va donar per sufragar les despeses del ja desaparegut Partit Independentista (PI) que montaren amb la sionista Rahola per enfonsar ERC, però nega haver rebut més diners del Palau uns anys després.

Colom ha declarat davant el jutge del cas Palau en qualitat de responsable civil a títol lucratiu per presumptament haver rebut diners de Millet i del Palau de la Música. El dirigent convergent ha reconegut que va rebre 90.000 euros de Millet a l'any 2000 per ajudar-lo a sufragar les despeses del Partit Independentista (PI), una formació que va fracassar a les eleccions del 1999 i que finalment va acabar desapareixent.

També, però, hi ha altres documents d'uns anys més tard, amb la signatura del propi Colom, segons els quals el secretari d'Immigració de CDC hauria cobrat 150.000 euros del Palau, aquest cop mitjançant la fundació Espai Catalunya. En canvi, Colom nega que rebés aquesta segona quantitat i ha assegurat que l'esmentada signatura és falsa.

Acompanyat pels còmplices del seu partit

Colom no està sol, CDC el protegeix i l'acompanya, tal com s'ha vist a la seva arribada als jutjats. Junt a Colom, han estat el portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, la senadora convergent Montserrat Candini i el responsable de l'assessoria jurídica de CDC, Francesc Sánchez. Turull ha justificat la seva presència i la d'altres membres de CDC perquè volen "donar suport a una persona de trajectòria honesta, un patriota, un company de partit que s'ha trobat enmig d'aquest cas".

Hi ha qui afirma que les presions de Colom perquè CDC el recolzi amb amenaces de parlar clar si no ho fan porta a CDC a mullar-se a fons amb el fatxenda bocamoll i titella de Pujol.

Netanyahu i els sionistes contra el poble d'Israel

Malgrat el creixement econòmic, les desigualtats socials cada cop més evidents a Israel fan créixer les protestes al carrer. La protesta per l'accés a l'habitatge que des de fa dues setmanes estan duent a terme milers de ciutadans israelians compta amb més del 80% del suport de la població. Diverses ciutats d'Israel -unes 25, segons el diari israelià Haaretz- són escenaris d'acampades de protesta, que coincideixen amb les hores més baixes de la popularitat del primer ministre, Benjamin Netanyahu.

Tel-Aviv és el centre de la protesta; en aquesta ciutat, l'habitatge és inaccessible per a vuit de cada deu persones. Les classes mitjanes veuen com perden progressivament el seu poder adquisitiu. Malgrat un creixement d'aproximadament 4,5% des del 2004, l'atur ha passat del 6% a l'11% durant aquest període. Pel que fa a l'habitatge, motiu impulsor de la protesta, el preu va augmentar un 35% entre desembre de 2007 i agost del 2010, segons informa la BBC. Però els metges també protesten, des de fa quatre mesos. Ara estan duent a terme una marxa de quatre dies des de Ramat Gan fins a Jerusalem, i el president de l'Associació de Metges Israelians ha anunciat que es posarà en vaga de fam.

La influència de les revoltes àrabs en aquesta protesta és perceptible. De fet, un dels acampats a Tel-Aviv deia ahir: "Aquesta serà la nostra plaça Tahrir". Els jueus ultraortodoxos es mantenen, de moment, al marge de la protesta.

Dimarts, Netanyahu va anunciar una sèrie de reformes per fer front al problema de l'habitatge, però els manifestants no hi han donat credibilitat i continuen amb la protesta. Ara preparen cinc manifestacions per al dissabte a la nit, que tindran lloc a Tel-Aviv, Jerusalem, Be'er Sheva, Haifa i Natzaret. L'editorial del Haaretz exigeix avui: "Netanyahu, escolta els manifestants".

El fonamentalisme sionista contra els drets de la ciutadania democràtica
El Parlament israelià (Knesset) ha rebutjat una proposta de llei que pretenia legalitzar el matrimoni civil, en una sessió a la qual es van presentar desenes de ciutadans vestits de nuvis, segons han informat els mitjans israelians.

La proposta, presentada ahir dimecres pel partit esquerrà Meretz, va comptar només amb 17 vots a favor enfront de 40 en contra, en una sessió en què van estar absents gran part dels 120 parlamentaris i una diputada es va dirigir al ple per demanar el suport vestida amb un vel de núvia, segons el diari israelià Haaretz.

"Les faccions ultraortodoxes han aconseguit que es rebutgi la proposta"

"Una enorme majoria d'israelians dóna suport a la llibertat d'opció per casar-se. No obstant això, les faccions ultraortodoxes han aconseguit de nou que la coalició (governamental) rebutgi la proposta de llei", va declarar a Haaretz el diputat Nitzan Horowith, que va proposar la fallida legislació.

"La Knesset novament s'ha deixat vèncer per coerció religiosa i la covardia política, i està robant a centenars de milers d'israelians d'un dret civil bàsic", va afegir el legislador, que es va comprometre a "seguir lluitant fins que tot ciutadà israelià pugui triar lliurement de quina manera es vol casar".

Monopoli religiós del feixisme sionista

A Israel només existeix el matrimoni religiós, la qual cosa impedeix que les persones de diferents confessions es puguin casar entre elles i obliga els ateus i agnòstics a sotmetre als procediments confessionals per unir-se.

Els divorcis i altres qüestions de dret de família també són controlades pels rabins, sacerdots i imans.

Centenars d'israelians van a Xipre per casar-se pel civil

El Ministeri d'Interior israelià, però, reconeix els matrimonis civils celebrats fora de les seves fronteres, de manera que centenars d'israelians van cada any per als seus enllaços seculars a la veïna illa de Xipre.

Segons un estudi elaborat per investigadors de la universitat de Ben Gurion, al Nègueb, dos terços de la població israeliana donen suport a la legalització dels matrimonis civils, encara que només un terç de la població voldria casar-se d'aquesta forma.

La investigació assegura que els alts costos administratius i econòmics per casar-se pel civil fora del país fan que la immensa majoria de la població recorri al Rabinat per unir-se segons l'ortodòxia hebrea.

Els fatxendes del PP espoliaren la CAM fins l'últim moment

L'entitat bancària va ser una de les quatre caixes que més va elevar la remuneració dels seus consells durant el procés de reestructuració, a part de regalar crèdits al 0% i/o no retornats als amics i familia de la fatxenda corrupte del PP. Continuen sortint a la llum notícies controvertides sobre la CAM. Una de les darreres és el suport que la caixa -convertida en banc l'1 d'abril, el mateix dia en què el seu consell administratiu va aprovar demanar una ajuda de 2.800 milions al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB)- va donar fins l'últim moment a la Generalitat Valenciana. Foto: L'amo Camps amb el titella Modesto Crespo, l'expresident de la CAM, que té vetada l'entrada a la seu del banc per part dels interventors del Banc d'Espanya que n'han assumit la direcció.

L'Institut Valencià de Finances va ratificar en una resolució del 18 de juliol passat -quatre dies abans de la intervenció de l'entitat alacantina per part del Banc d'Espanya- la recepció d'un crèdit de la CAM per part de la Generalitat valenciana, per un import de 200 milions d'euros, amb un interès del 4,75%. Segons apunta el diari Expansión, aquesta xifra és "rellevant": Al 2010, el total dels crèdits de la CAM a la Generalitat va ser de 280 milions d'euros, i aquesta xifra ja era més de sis vegades superior a la de 2009, en què es van concedir 44 milions d'euros.

La direcció de la CAM tampoc està sortint gens ben parada de la intervenció del Banc d'Espanya. Ja són coneguts els crèdits al 0% d'interès dels quals gaudien alguns consellers de l'entitat. Al 2010, els directius van augmentar les despeses en dietes i les retribucions. Expansión afegeix, a més, que durant el procés de reestructuració de les caixes d'estalvi "la tònica general de les entitats ha estat elevar la remuneració dels seus consells"; ho van fer vint de les 33 caixes que publiquen aquestes dades. Curiosament, la CAM es troba entre les quatre entitats que més van augmentar aquestes retribucions.

Però aquesta remuneració suculenta no es reinvertia en l'entitat. El Confidencial apunta que, al 2010, els consellers de la CAM van vendre aproximadament la meitat de les quotes participatives amb què comptaven. De les crítiques, un dels que en surt ben parat és l'exconseller Enrique Garrigós, tant per les significatives inversions a la CAM -si es compara amb la resta de directius- com perquè no va abusar dels crèdits tous de l'entitat. L'expresident de la CAM, Modesto Crespo, té en canvi vetada l'entrada a la seu del banc per part dels interventors del Banc d'Espanya que n'han assumit la direcció.