diumenge, 4 de setembre de 2011

Eleccions a la RFA: SPD, 36'6%; CDU (Merkel), 23'3%; Die Linke (L'esquerra), 17'2% a 18%; Die Grünnen, 8'5%; FDP, fora de joc

En les primeres projeccions, el partit socialdemòcrata, SPD, hauria obtingut el 36,6% dels vots, guanyant 7 punts més que en les regionals de 2006, mentre que el CDU hauria aconseguit un 23,3%, 4 punts menys. L'Esquerra (Die Linke), de comunistes i dissidents socialdemòcrates, ha aconseguit entre el 17,2% al 18%, segons fonts, dels sufragis, mentre Els Verds (Die Grünnen) aconsegueixen per primera vegada entrar en aquest Parlament regional, amb el 8,5% dels vots.

Els ultradretans del NPD obtenen el 5,5%, mentre que els liberals de l'FDP, socis minoritaris del Govern de Merkel a Berlín, es queden sense representació en no arribar al mínim legal del 5% (3,1%).

El partit de centre dreta de la cancellera alemanya Angela Merkel, el CDU, ha retrocedit en les eleccions regionals celebrades aquest diumenge en un dels estats més pobres del país, Mecklenburg-Vorpommern, la seva llar quan son pare pastor va marxar de la RFA a fer proselitisme a la RDA amb ella encara nadona (1954).

Ronda de contactes

Així les coses, l'SPD -primer partit de l'oposició a nivell nacional- té previst iniciar aquest dilluns contactes amb les altres dues formacions polítiques per formar una coalició de govern sòlida en Mecklenburg-Pomerània Occidental, ja que durant la campanya ha preferit no pronunciar-se respecte: "Ja ho he dit anteriorment: A partir de demà anem a buscar el soci amb el qual puguem aconseguir un major nombre dels nostres objectius socialdemòcrates", ha assegurat Sellering en declaracions a ARD.

De fet, l'SPD de Mecklemburg-Pomerània Occidental té experiència de col.laboració amb les dues formacions, ja que entre 2006 i 2011 ha governat en "gran coalició" amb la CDU i en la legislatura anterior va compartir l'Executiu amb L'Esquerra.

Sellering ha valorat públicament la seva col.laboració d'aquests últims cinc anys amb la CDU, però no ha descartat buscar aliances en l'altre extrem de l'espectre polític amb els comunistes de Die Linke.

La "gran coalició" amb la CDU ha estat "molt harmònica", va afirmar recentment aquest exjutge de 61 anys i breu carrera política, però una aliança amb l'Esquerra segueix sent "possible", malgrat les diferències que mantenen els dos partits.

Els Verds també avancen


Els Verds haurien aconseguit un nou èxit electoral, segons la projecció de ARD, en recollir el 8% dels vots, de manera que aconsegueixen entrar per primera vegada en aquest Parlament regional i tenir representació en tots els estats federats del país.

Per la seva banda, els liberals de l'FDP, socis minoritaris del Govern de Merkel a Berlín, s'encadenarien un nou daltabaix a les urnes i quedarien sense representació al Legislatiu de Mecklenburg-Pomerània.

Si el 2006 van aconseguir el 9,6 per cent dels vots, en aquesta ocasió no arribarien al mínim legal del 5% i quedarien en el 2,8%. "És clar que hi ha decepció. La derrota sap amarga", va reconèixer de forma breu el secretari general de l'FDP, Christian Lindner.

La sortida del FDP del Parlament regional podria aguditzar la crisi que pateix aquesta formació a nivell nacional i propiciar la sortida d'algun dels seus líders, com del criticat ministre d'Exteriors federal i expresident del partit, Guido Westerwelle.

Finalment, els ultradretans del NPD haurien aconseguit segons aquesta projecció el 5,9% dels vots, lluny del 7,3% de fa cinc anys.

Sisenes regionals de 2011


Els comicis en Mecklenburg-Pomerània Occidental, amb una participació electoral del 66,3%, són els sisens regionals de 2011 a Alemanya i els penúltims previstos per aquest any, ja que d'aquí a dues setmanes tindran lloc les eleccions de la ciutat-Estat de Berlín.

L'SPD es va imposar en tres dels comicis regionals anteriors (Hamburg, Renània-Palatinat i Bremen) i Els Verds van guanyar de forma històrica a Baden-Württemberg, aprofundint la crisi de la CDU, que només ha aconseguit mantenir el seu lideratge a Saxònia-Anhalt.

Mentrestant, el FDP d'extrema dreta i ultralliberal segueix desapareixent dels legislatius regionals i s'acosta, segons les enquestes, a perdre la seva representació a nivell nacional en les eleccions generals de 2013

Els últims sondejos d'intenció de vot ja havien previst una victòria socialdemòcrata a Mecklenburg-Pomerània Occidental i deixat entreveure que la veritable qüestió que havien de resoldre les urnes era qui havia de ser el soci minoritari en la propera coalició del govern regional.

En aquestes eleccions, al voltant de 1,4 milions de votants estan cridats a triar entre 341 candidats de 16 partits per els 71 seients del parlament regional.

CCOO: Les retallades beneficien l'ensenyament privat


El secretari general de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres (CCOO), José Campos, ha manifestat la seva opinió sobre les retallades en educació, apuntant a una intencionalitat clara de beneficiar l'ensenyament privat.

Èxit dels “Talls Contra Retallades”

Aquest dissabte 3 de setembre al migdia grups en defensa de la sanitat pública d’arreu del país van fer talls intermitents de carreteres per alertar a la població de les terribles conseqüències que tindran les retallades per a la salut dels ciutadans de Catalunya. Les mobilitzacions han estat un èxit.

“És increïble –explica un ciutadà de Breda que tallava la C-35- però en dues hores de talls cap conductor s’ha enfadat… es nota que defensem una cosa que és de tots”. En aquest punt de la comarca de La Selva, un dels més afectats per les retallades, s’ha pogut veure com conductors i manifestants intercanviaven opinions, informació sobre el tema. La iniciativa, que portava com a lema “Aturem-nos un moment, talls contra retallades”, ha tingut seguiment a ciutats com:

Banyoles, Breda, Hostalric, Blanes, Palamós, Tarragona, entre d’altres.

A Blanes amb uns 200 manifestants –entre els que es trobaven treballadors de la sanitat així com polítics com el diputat Joan Boada- els talls han tingut lloc a la carretera d’Accés a la Costa Brava. Allà, un grup de metges arribats de Girona valorava la possibilitat de constituir una cooperativa per a atendre gratuïtament a les persones que tinguin una urgència durant la nit.

A poblacions com Anglès i Hostalric els manifestants van tenir el recolzament de manifestants vinguts de pobles veïns més petits com Sant Feliu de Buixalleu, Amer, Sils, Maçanet, Riells i Viabres…

La bona acollida que ha tingut la proposta a la zona es deu a l’enorme impacte que aquestes retallades tindran en una zona de muntanya, on les carreteres són sinuoses i la població està molt disseminada, la qual cosa fa que molt ciutadans es trobin a més de 35 minuts en cotxe del primer metge de guàrdia.

Durant el transcurs de la jornada les diferents mobilitzacions han estat en contacte via Internet i es va començar a parlar de la possibilita de fer aquestes accions de manera regular, i es va proposar repetir-ho cada dissabte i anar sumant poblacions a la iniciativa.

A Tarragona els talls tindran lloc a les 19:30 als tres principals accessos a la ciutat. Per a més informació podeu visitar la web www.tallscontraretallades.wordpress.com i seguir el hashtag #tallcontraretallades a Twitter.

Wikileaks considera trencada la seva col·laboració amb els 5 grans diaris

"És el moment d'obrir els arxius per sempre", amb aquest missatge a Twitter, probablement de la mà de Julian Assange, Wikileaksha anunciat que penjaria a internet un total de 251.287 cables secrets dels EUA sense editar i totalment "oberts". La decissió de publicar els cables sense ocultar-ne les fonts (tal com havia fet fins ara) es deu, segons l'organització, al fet que The Guardian hauria publicat les paraules claus dels arxius encriptats que corren per Internet, trencant els acords que tenia amb Wikileaks. L'organització del polèmic Assange, considera trencada qualsevol col·laboració amb els 5 mitjans que, cedint a les pressions dels poders fàctics no han difós les informacions revelades pel grup d'activistes i han tapat a la seva conveniència les informacions més compromeses per als governs occidentals.

L'organització va prendre aquesta controvertida decisió després de considerar que els cinc mitjans de comunicació que havien difós les seves últimes filtracions han comès diversos errors en el tractament dels documents. A principis d'aquesta mateixa setmana, Wikileaks va difondre un comunicat en què denunciava la "negligència" d'un periodista del britànic The Guardian en oferir una clau per poder accedir a un llistat de cables que circulaven encriptades per la xarxa durant mesos, ja que suposaven que això podria ser perillós per a les fonts que van oferir la informació.

No obstant això aquest diari va "rebutjar" totalment "qualsevol suggeriment de la seva responsabilitat en l'alliberament dels cables sense editar".

Els diaris afectats per la decisió, The Guardian, el nord-americà The New York Times, l'espanyol El País, el francès Le Monde i la revista alemanya Der Spiegel, han respost enlletgint a l'organització d'Assange que amb la seva decisió són ells els que posen en perill a les fonts citades en els documents.

Aquests cinc mitjans tenien un acord amb Wikileaks, que els va cedir l'exclusiva de nombrosos cables secrets, amb el compromís que la informació es publicaria convenientment editada per evitar l'exposició dels noms dels informants.

"És trist, ja sigui un simple desig d'atenció, o la seva doctrina d'absoluta transparència, o algun motiu més maligne, que no puc jutjar, Wikileaks ha decidit prendre aquesta decisió irresponsable" va explicar Bill Keller, director de The New York Times, que assegura que mai han tingut "cap tipus de control sobre Wikileaks", amb qui s'han esforçat "en mantenir una bona relació".

La portaveu del departament d'Estat dels EUA, Victòria Nuland, va dir a la televisió CNN, que Wikileaks els va avisar de la "inminentepublicación de documents classificats".

L'organització Reporters sense Fronteres, que comptava amb un enllaç al seu web per accedir als cables de Wikileaks va decidir dijous tancar aquest i va defensar el principi de protecció de les fonts, així com el lliure flux de la informació.

Les escombraries espacials en 'punt crític'

Els científics del Consell Nacional d'Investigacions d'EUA adverteixen a la NASA que la quantitat de escombraries espacials que hi ha en l'òrbita de la Terra ja ha arribat a un "punt crític". D'acord amb aquesta conclusió, els experts criden a l'Agència Espacial nord-americana a prendre mesures i netejar les escombraries el més aviat millor.

Segons l'informe del Consell Nacional d'Investigacions, les restes de coets, satèl.lits vells, així com l'agrupació de fragments en miniatura de les naus espacials destruïdes, que estan donant voltes al voltant de la Terra, poden portar a una amenaça tant per a naus espacials i astronautes, com pels satèl.lits.

Actualment, en l'òrbita es troben tants deixalles que sempre corren el risc de xocar entre si i crear moltes més escombraries, augmentant el risc d'accidents de naus espacials.

Mentrestant l'informe, presentat per un grup d'experts encapçalat per Donald Kessler, no conté recomanacions sobre la manera de netejar les deixalles de l'òrbita, sinó que només fa algunes referències a documents anteriors preparats pel Pentàgon en què s'oferia l'ús de diverses tecnologies potencials, incloent-hi arpons, dispositius i xarxes magnètiques en forma de paraigües, entre d'altres.

"La NASA ha de determinar la millor manera per solucionar els problemes causats pels residus orbitals que posen en risc les missions robòtiques i tripulades a l'espai", va subratllar Donald Kessler.

DSK ja és a casa a París

Dominique Strauss-Kahn ha arribat aquest diumenge sobre les 07:15 del matí a l'aeroport de Roissy Charles de Gaulle a bord d'un vol d'Air France acompanyat de la seva dona, Anne Sinclair i de la seva filla enmig d'un impressionant desplegament de seguretat. La parella, protegida per un nodrit cordó policial, va entrar en un cotxe que va ser seguit durant una mica més de mitja hora per una processó de motoristes de premsa fins que va arribar al seu domicili, a la plaça dels Vosges de París, un dels punts més exclusius de la capital, on s'ubicaven les guillotines durant la revolució de 1789 i on vivia Víctor Hugo.

En baixar del vehicle, els dos van tornar a aparèixer somrients davant els periodistes i curiosos, però no van voler fer declaracions als múltiples micròfons que se'ls tendien al pas.

Dominique Strauss-Kahn va abandonar ahir dissabte Nova York rumb a França i va deixar enrere una "malson" judicial als EUA després d'una demanda per agressió sexual que li va costar el seu càrrec al capdavant del Fons Monetari Internacional i que encara està per veure si arruïnarà definitivament els seus plans de lluitar per l'Elisi. El "malson" havia començat un dia com avui fa 16 setmanes, quan Strauss-Kahn es trobava ja a l'interior d'un avió d'Air France per viatjar a París i un parell d'agents es van acostar l'en aquells dies un dels homes més poderosos del planeta per detenir-lo després d'una denúncia per intent de violació.

Clar que els policies treballen per un cap de New York que va ser condecorat justament pel màxim enemic de DSK, Nicolas Sarkozy, que ja va emprar tots els mitjans bruts contra el seu rival i candidat del seu partit (l'UMP, el PP francès) Dominique de Villepin.

Potser mai s'arribi a aclarir tota la veritat del que va passar aquell matí del 14 de maig a l'interior de la suite 2806 de l'hotel Sofitel de Manhattan entre DSK, com és conegut per la premsa el polític francès, i Naffissatou Diallo, la cambrera que va posar entre les cordes el llavors màxim responsable de l'FMI.

La veritat és que després del seu arrest a l'aeroport John F. Kennedy de Nova York, el mateix des d'on va tornar avui a França, DSK va passar diversos dies a la presó de Rikers Island sota vigilància davant un possible suïcidi, i després de comparèixer davant un gran jurat va escoltar com li imputaven set càrrecs per assalt sexual i intent de violació.

Dies més tard, el jutge Michael Obus decretava la seva llibertat sota fiança d'un milió de dòlars i un aval bancari de cinc milions, però el mantenia sota arrest domiciliari i obligat a portar un grilló electrònic al turmell i estar vigilat les 24 hores del dia. El seu equip d'advocats ja havia posat en marxa per llavors la maquinària per intentar desacreditar a la demandant, de la qual poc o res es coneixia, llevat que era una immigrant de Guinea Conakry de 32 anys, vídua i mare d'una nena petita i que treballava a l'hotel Sofitel (del grup francès ACCORD, d'un intim amic de Sarkozy, casualment) el dia de l'incident.

Els primers informes mèdics parlaven d'indicis d'agressió sexual i els primers testimonis de Diallo resultar prou convincents com perquè l'oficina del fiscal de Manhattan, Cyrus Vance, decidís presentar set càrrecs penals contra Strauss-Kahn. La Fiscalia va seguir endavant amb la investigació però a poc a poc van començar a aparèixer les primeres sospites al voltant de la suposada víctima: demandes per agressió sexual al seu país que van resultar ser falses i mentides en la seva solicitut d'asil polític per entrar als EUA , dubtes que van començar a minar la credibilitat de Diallo.

Vance va mantenir les indagacions i va descobrir llavors inconsistències en la versió de la demandant sobre els fets en l'habitació del Sofitel, i fins i tot una polèmica trucada de telèfon que va fer després de l'incident a un home empresonat en la qual hauria parlat dels possibles beneficis econòmics que podria obtenir de DSK. La defensa del polític francès va assegurar des d'un primer moment que Strauss-Kahn era innocent i va parlar sempre d'una trobada sexual "consentit", mentre els dubtes sobre Diallo seguien amuntegant fins que el jutge del cas no va tenir més remei que posar fi a l'arrest domiciliari el 2 de juliol.

Instal·lat ja en un luxós apartament del barri de Tribeca, DSK va seguir esperant que el jutge prengués una decisió sobre el cas, que va arribar finalment el 23 d'agost, quan la Fiscalia no va tenir més remei que recomanar la retirada dels càrrecs en no poder provar "més enllà de tot dubte raonable" la suposada agressió. Abans, Diallo havia iniciat una campanya en els mitjans per donar a conèixer la seva veritat ia mesura que el cas penal s'anava ensorrant, els seus advocats, capitanejats per Kenneth Thompson, van optar també per obrir altres vies amb la presentació d'una demanda civil contra DSK en la qual exigeixen una sucosa compensació econòmica.

Un cop en llibertat, i després de retirar els càrrecs que pesaven en contra, DSK va volar amb la seva esposa Anne Sinclair a Washington per acomiadar dels seus antics empleats de l'FMI i "posar en ordre" els seus assumptes abans de tornar a Nova York per reprendre avui el viatge a París que s'havia quedat truncat el passat 14 de maig.

Ser 'noble' a Alemanya no és com a Espanya

Aquest 27 d'agost a Potsdam va casar-se el 'príncep' George Frederic de Prússia, rebesnét de l'últim emperador alemany. Va ser molt criticada la transmissió de l'esdeveniment per part d'un canal públic de televisió. La Constitució de Weimar de 1919 va retirar als nobles els privilegis dels que fins llavors havien gaudit. Des d'aquest moment, tots els ciutadans alemanys haurien legalment els mateixos drets i les mateixes obligacions. Això implicava que també la noblesa havia -per fi- de pagar impostos. Naturalment, encara els quedaven les seves possessions, els seus cognoms i els seus títols. Foto: El pare d'Ernst August de Hannover V, un dels exmarits de Carolina de Mónaco.

Seria interessant fer una ullada a través dels murs de les enormes mansions on viuen els Thurn und Taxis o els Sayn-Wittgenstein. Veuríem riqueses, prínceps, princeses? Els nuvis abandonen l'Església de la Pau de Potsdam després del enlaceLos nuvis abandonen l'Església de la Pau de Potsdam després l'enllaç

Un club exquisit

Les noces de nobles són una mostra de glamour. Les dames van amb els seus vestits vaporosos i tocats en el pèl de disseny exclusiu. Els homes van vestits amb vestits tallats a mida, mostrant els seus galons i els seus escuts de família. Una societat molt allunyada de la realitat quotidiana del ciutadà mitjà.

Encara que la noblesa com a institució es va abolir a Alemanya, segueix existint com a classe social amb les seves pròpies regles que perduren en el temps. Fent una ullada als arbres genealògics de les famílies, vam comprovar que poques vegades es produeixen matrimonis amb persones alienes a la noblesa. Aquest és el cas de la dona de l'exministre alemany d'economia i defensa Carl Theodor zu Guttenberg, de nom de pila Stephanie i 'adornada' amb els cognoms von Bismarck-Schönhauser. Els Guttenberg van aconseguir fer-se un lloc en la política a Berlín, encara que l'assumpte d'una tesi doctoral plagiada va portar a zu Guttenberg a dimitir. No només va perdre el càrrec, sinó també la seva credibilitat, el seu bon nom i el mateix títol de doctor, que la Universitat de Bayreuth li va retirar. La família està ara començant una nova vida als EUA.

Un príncep sense modals

Però hi ha un tema que no només interessa als lectors de la premsa del cor: els escàndols. Per exemple, els del príncep de Hannover, de qui el nom complet és Ernst August Albert Paul Otto Rupprecht Oskar Berthold Friedrich-Ferdinand Christian-Ludwig Prinz von Hannover, Herzog zu Braunschweig i Lüneburg. Casat amb la princesa Carolina de Mònaco, es troba a la cúspide de la noblesa europea, però els seus modals deixen de vegades molt a desitjar. Ha colpejat a fotògrafs, reporters i càmeres i va orinar al pavelló turc de l'Exposició Universal Hannover 2000. A França el van multar per conduir a 211 quilòmetres per hora, quan el màxim permès és de 130. A Kenya va clavar una bona pallissa a un hoteler. Ha pagat nombroses multes i ha arribat a estar en llibertat condicional.

Títols comprats

Frédéric von Anhalt no procedeix de família noble, però va ser adoptat per una princesa i té dret a un títol. No és una excepció, a Alemanya hi ha molts nobles "falsos". Un dels més coneguts és -així es fa dir- Konsul Weyer. Des de fa dècades es mou per la jet-set com peix a l'aigua, utilitzant títols diplomàtics, acadèmics i de noblesa.

A Espanya un cas sonat és el d'Escrivá de Balaguer, que va falsificar sa genealogia per fer-se descenent dels Peralta de la Casa de Falces i així de Mosen Pierres de Peralta, cap de la casa dels Agramontesos a Navarra qui va fer assassinar al bisbe de Pamplona Chavarri, dels Beaumont.

Noblesa a Baviera

El duc Francesc de Baviera descendeix del rei Luis III. No té escàndols en el seu historial. El seu treball com a representant d'un casa pricipesca és 'irreprotxable'. S'interessa per les ciències i, sobretot, per l'art. Finança galeries i associacions d'artistes i ell mateix és col.leccionista. És un home tranquil, discret i culte. 'Si Alemanya necessités un rei, ell seria la persona adequada', va escriure la revista Zeit el passat mes d'abril, quan els ulls del món estaven posats en el casament reial anglès del príncep Guillem amb Kate Middleton.

Una boda reial?

Aquest 27 d'agost es va celebrar una boda reial a Alemanya -tan reial com pugui ser-ho en un país amb democràcia parlamentària-. Encara que els nuvis per llei no seran alteses, el príncep George Frederic de Prússia és rebesnét de l'últim kàiser alemany i la seva dona, Sofia, és princesa d'Isenburg.

No és un esdeveniment estatal, però la cerimònia completa ha estat transmesa per un canal públic de televisió, el que ha estat durament criticat. Els contribuents es queixen, ja que no entenen la despesa per traslladar als espectadors un casament protagonitzat per uns nuvis que no tenen cap representació del país. El director del canal argumenta que es tracta d'una "lliçó d'història". Però emergeixen altres veus crítiques: l'aliança entre la noblesa Prusa, l'Església i els nazis va conduir al sofriment atroç de tot Europa.

Alemanya -o algú- necessita nobles?

Pel que sembla, la societat necessita doctors falsos i prínceps matons tant com delinqüents plebeus. Tenen una mica més de valor les princeses boniques i els castells: són bonics de veure i un bàlsam per l'esperit dels amants de la bellesa.

Si els ducs i marquesos utilitzen els seus diners per objectius nobles, millor encara. Els nobles prussians de regions camperoles, per exemple, restauren i posen a disposició dels ciutadans de Brandenburg com a part de la seva cultura les seves principesques possessions. La qüestió sobre si Alemanya necessita un rei o un emperador, no es pot ni prendre seriosament a hores d'ara.

Delegats sindicals de Madrid tancats des del divendres contra les retallades


Delegats sindicals de les Juntes de personal docent de la Comunitat de Madrid porten tancats des del divendres en dependències de la Conselleria d'Educació en protesta per l'ampliació de la jornada lectiva dels professors de Secundària i contra l'acomiadament d'interins. Vídeo en castellà.