dilluns, 20 de juny de 2011

Quants érem ahir i quants érem l'Onze de Setembre de 1977?

Vistes les xifres de participants a Barcelona en la protesta d'ahir 19-J, i que la major part de mitjans ni es mullen ni es volen mullar, nosaltres -que varem ser des del principi fins al final i retornarem als inicis trobant-la plena per començar a Ronda de Sant Pere, com encara seguia dues hores després-, recordarem als lectors la famosa propaganda de la mani de l'any 1977, que es va poder celebrar per primer cop a Barcelona, amb una gran manifestació d'un milió de persones sota el lema "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia".

La manifestació per L'Estatut de l'11 de Setembre de 1977:

També vam estar Contra la Guerra, on ningú dubtà en comptar per sobre del mig milió, com Sírius va fer amb la d'ahir 19-J, amb una perspectiva de més enllà els interessos de qui paga la nòmina i més a prop de l'evidència incomprobable. Doncs, com veuran al gràfic adjunt, els mitjans "lliures" del govern són finançats i viuen directament de subvencions públiques, servint a interessos privats. Ni un quart, ni mig ni un milió: Hi era tot el poble, en presència o en voluntat. Els que no hi eren són precisament els que fan els comptes, roben al poble i no el representen. No hi havia ni un.

Montilla pujà les subvencions a la premsa sociovergent

La suma de subvencions directes tant a premsa en paper com digital, dóna el següent repartiment: Avui, 1,5 milions d'euros; El Punt, 1.073.300; Ara, 990.000; El Periódico (Grup Zeta), 825.001; El Mundo Deportivo (Grup Godó), 250.000; Regió7, 219.600; Diari de Girona, 211.500; Diari de Tarragona, 180.000; Segre, 125.000, euros. En els casos d'El Punt i l'Avui cal afegir-hi l'import per la contractació de 2.273 subscripcions: 592.286,12 euros.

La Generalitat ha contractat aquest any 2.273 subscripcions dels diaris El Punt i Avui per un import total de 592.286,12 euros (quasi 100 milions de pessetes). Les adjudicacions, publicades en el DOGC, han estat realitzades per la Conselleria de Governació amb el vistiplau de Presidència. Ambdós rotatius són propietat del grup El Punt, de la familia Moll, des de finals de l'any passat.

Al diari El Punt li corresponen 1.116 subscripcions "per als serveis centrals del Departament de Governació i Administraciomns Públiques per a la xarxa d'equipaments cívics", segons consta en l'objecte del contracte. L'import ascendeix a 300.259,32 euros.

El nombre de subscripcions contractades al diari Avui és de 1.157 i el seu cost s'eleva a 292.026,80 euros. L'objecte del contracte és exactament el mateix que el corresponent a El Punt. No consta en el Diari Oficial de la Generalitat que aquests contractes s'hagin subscrit amb cap altre diari català.

Les retallades pressupostàries de la Generalitat no afecten tothom. En algun cas, com el del diari Avui, no només no hi ha retallada, sinò una substancial ampliació. Aquest rotatiu ha rebut enguany 1,5 milions d'euros de subvenció directa del govern de José Montilla per "la convergència dels sistemes de redacció, comercials i locals" Aquest ajut triplica el que va percebre el diari Avui l'any passat per a la seva edició en paper, que va ascendir a 470.500 euros.

El grup Moll, editor de 'Diari de Girona', 'Diari d'Empordà' i 'Regió 7', ha reduït els ingressos, per la caiguda de la facturació publicitària, si bé segueix en números negres: Els seus beneficis nets van ser l’any passat de 8,7 milions d’euros, un 54% menys que els obtinguts en l’exercici anterior. L'editorial Prensa Ibérica, més coneguda com Grup Moll, ha retallat el volum de negoci dels 318 als 278 milions d’euros, sobretot a causa de la davallada de les incercions publicitàries, que han passat de 130 a 106 milions d’euros.

El grup de la família Moll, amb seu social a Barcelona tot i que la seva cúpula està a Palma de Mallorca, controla diverses capçaleres a tot l’Estat, sobretot als Països Catalans: Diario de Mallorca, Diario de Ibiza, Levante EMV, Diari de Girona, el manresà Regió 7 i el setmanari Empordà. Fa uns anys, el grup Moll va establir negociacions amb els accionistes majoritaris de Segre, amb la intenció de tenir una capçalera a les comarques de Lleida, però no es va tancar l’acord.

Els sindicats de tota Europa convoquen una protesta contra la política econòmica europea

La Confederació Europea de Sindicats (CES) ha convocat una protesta arreu d'Europa demà dimecres 21 de juny contra la política econòmica europea, sota el lema No a les retallades, per una Europa social, per uns salaris justos, inversions i llocs de treball. La marxa tindrà el seu epicentre a Luxemburg, tot i que a Barcelona també s'ha convocat una jornada d'acció. La protesta es farà un dia abans que el Parlament europeu aprovi el Pla de Governança i el Pacte de l'Euro. CCOO i UGT s'han unit a la convocatòria i a Catalunya, el col·lectiu Prou retallades! també participarà en la protesta.

Precisament, aquest col·lectiu ha denunciat que els projectes que pensa aprovar la cambra europea "només faran més forts els plans d'austeritat, obligaran als Estats a tenir pressupostos restrictius i eliminar el nostre Estat de Benestar".

Així doncs, a Barcelona CCOO i UGT han convocat a les quatre de la tarda a la plaça del rei una assemblea de delegats i delegades, però oberta a tots els militants. A les sis de la tarda del mateix dimarts, davant de Foment del Treball (a Via Laietana) sortirà la marxa ciutadana contra les retallades que permetrà el Parlament europeu. Aquesta manifestació anirà pels carrers de Barcelona fins al Parlament de Catalunya. A Madrid, la jornada d'acció sindical està prevista pel proper dimecres.

21 de juny, Jornada d'Acció Europea: assemblea i manifestació: Per una Europa social: prou retallades! Mobilitza't!

16.00 h Assemblea de delegats i delegades a la Plaça del Rei de Barcelona.
18.00 h Manifestació a Barcelona, des de la seu de Foment del Treball (Plaça Antoni Maura) fins al Parlament de Catalunya.

Els colomencs en manifestació fins a Pl. Catalunya, i des d'allà a Pla de Palau.


Els colomencs en manifestació fins a Pl. Catalunya, i des d'allà a Pla de Palau.


Vídeos cedits per Gramanet-tv

Llamazares: "La decisió d'IU Extremadura és democràticament impecable"

El coordinador regional d'Izquierda Unida Extremadura, Pere Escobar, ha afirmat aquest dilluns que el PP extremeny no li ha donat "res" per la seva decisió d'abstenir-se en la sessió d'investidura que donarà el govern al guanyador de les eleccions, el PP, presidit per José Antonio Monago. Escobar reconeix que han facilitat que governi a la regió la dreta pel "problema de confiança" que, en aquests moments i després de 28 anys al poder, genera el PSOE: "No li hem donat res, no hem votat amb el PP ni anem a votar amb ell. Seguirem defensant les polítiques que per a IU semblen millors des de l'oposició. Cal deixar clar que IU no li dóna res al PP, sinó que només es queda amb els seus escons", recalcà Escobar, per subratllar que el canvi a l'Executiu extremeny no l'han propiciat ells sinó els ciutadans.

Dit això, el coordinador regional d'IU Extremadura reconèixer sentir-se "incòmode" després de la decisió del seu partit. Ha assegurat, però, que el procés de consulta d'IU per adoptar aquesta decisió ha estat "impecable".

Per això, defensa la seva postura argumentant que "gairebé 60.000 votants del PSOE s'han passat al PP" i són, ha insistit, els que han decidit que hi hagi un canvi en la comunitat.

"Hi ha una tendència al canvi a Extremadura que també es dóna entre els votants de la nostra coalició i, després de 28 anys, el PSOE havia tingut temps per fer coses" que ara deia que anava a fer, ha conclòs.

"IU no rep res, només crítiques", ha dit Escobar poc després a Los desayunos de RTVE. Escobar ha parlat de "fi de cicle" a Extremadura després de 28 anys de majories absolutes del PSOE i ha destacat que aquesta legislatura serà "dinàmica, d'acostament de posicions, on les majories s'aniran conformant al llarg del debat parlamentari". En aquest sentit va recordar que IU ha publicat un document amb 12 propostes a les que no renunciarà.

Escobar, que no va descartar la possibilitat d'una moció de censura en un futur, ha destacat que a Extremadura "hi ha molt cansament" amb el PSOE. Ha rebutjat de ple la teoria de la pinça i ha recordat que PP i PSOE van pactar cinc grans lleis durant la passada legislatura i va criticar la hipocresia dels que defensen la democràcia participativa i el debat però després critiquen que IU es surti del motlle escoltant a les bases.

Crítiques i acatament de Llamazares a la decisió democràtica d'IU Extremadura

El diputat d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, ha criticat la decisió dels dirigents de la coalició a Extremadura d'abstenir-se en la investidura i donar, per tant, la presidència al PP: "La decisió em sembla un greu error. Perquè incompleix la paraula, perquè no l'entén el votant i facilita la campanya de la pinça", ha escrit al seu compte de Twitter.

Llamazares s'ha distanciat d'aquesta decisió, presa per 28 vots davant 19, encara que recalca que l'acata: "La decisió l'ha pres la base i no el que alguns anomenen classe política. Tenen raons però no la raó. No la comparteixo però l'acato". Malgrat el seu disgust, el parlamentari ha recalcat que la decisió és "democràticament impecable".

El portaveu d'IU a l'Ajuntament de Madrid, Ángel Pérez, també ha expressat el seu descontentament a Twitter: "No comparteixo la decisió d'IU Extremadura, però el PP governarà gràcies, bàsicament, a la política del PSOE".

Els països nuclears invertiran 1 bilió de dòlars en els seus arsenals en 10 anys

Les nou potències nuclears s'invertiran al llarg dels pròxims deu anys prop d'un bilió de dòlars en els seus programes nuclears, d'acord amb dades de l'organització antinuclear Global Zero. Segons l'entitat, l'objectiu és la desaparició total de les armes nuclears a tot el planeta el 2030 i l'import esmentat comprèn despeses per a la investigació, el desenvolupament, la fabricació i els assaigs d'aquest tipus d'armes. Global Zero estima que aquest any els nou països amb armes nuclears (EUA, Rússia, Xina, Regne Unit, França, Pakistan, Índia, Israel i Corea del Nord) invertiran en els seus respectius programes un total de 100.000 milions de dòlars aproximadament.

Un import similar es destinarà a les armes nuclears cada any, segons previsió de l'organització.

Aquesta xifra suposa gairebé un 9% del pressupost militar total dels estats nuclears. La proporció anirà en augment en els propers anys a causa a la retallada de finançament previst en l'apartat de les armes convencionals en molts d'aquests països.

Global Zero preveu celebrar aquesta setmana una conferència de dos dies a Londres que comptarà amb l'assistència de representants importants de Rússia, Índia, EUA, la Xina i altres països. L'objectiu de l'esdeveniment és ampliar el diàleg entre Rússia i els EUA, que acaparen el 95% de les armes nuclears mundials.

"La inversió en les armes nuclears anirà incrementant-se arran de la decisió d'ambdós països de modernitzar i modificar els seus respectius arsenals. La seva modernització avança a tal ritme que avui tenim unes despeses en armes nuclears que són més grans que en qualsevol altre moment després de la guerra freda", va explicar Bruce Blair, fundador de Global Zero.

Sorgida a Paris al desembre de 2008, la iniciativa Global Zero compta entre els seus signants amb un centenar de destacats polítics, militars, empresaris i líders religiosos, com el primer president soviètic, Mikhaïl Gorbatxov o l'ex mandatari nord-americà, Jimmy Carter.

Una "marxa indignada" surt de València cap a Madrid


Una marxa popular d'indignats ha partit avui des de la plaça de l'Ajuntament de València amb destinació Madrid. El recorregut a peu durarà 34 dies i finalitzarà a la capital el pròxim 23 de juliol amb una manifestació de totes les "marxes indignades" del país. A les 8:55, unes 30 persones iniciaven el camí pel carrer Sant Vicent Màrtir de la ciutat de València en direcció a Catarroja, primera parada del recorregut, on tenen previst aturar-se a meitat matí, segons han informat fonts de l'organització.

Després de Catarroja, els indignats seguiran el seu recorregut cap al sud fins al municipi de Beniparrell, on s'ha previst que passin la primera nit.

Durant els 34 dies que durarà el camí a peu fins a Madrid, la "marxa indignada" anirà detenint-se en els municipis marcats en la ruta, tenint especial importància la parada a Xàtiva i a Albacete, ciutats en les quals els "indignats" passaran un dia sencer per ajuntar-se amb grups procedents d'altres ciutats.

El responsable de la marxa de València, Guzmán Chamorro, va explicar que durant el recorregut comptaran amb un cotxe de suport dotat d'una farmaciola i en el qual han carregat provisions d'aigua i aliments.

Rússia vetarà resolucions del Consell de Seguretat contra Síria similars a la de Líbia

El president rus, Dmitri Medvédev, ha declarat que Moscou utilitzarà seus drets en el Consell de Seguretat de l'ONU per vetar l'aprovació de resolucions contra Síria similars a la imposada a Líbia, encara que va admetre la possibilitat de que Moscou recolzi un altre tipus de documents. "Rússia usarà els seus drets del membre permanent del Consell de Seguretat de l'ONU. No obstant això, altres crides, declaracions, en particular en el Consell de Seguretat, respecte a Síria són possibles", ha dit Medvédev en una entrevista al diari britànic Financial Times.

Així mateix, el president rus ha assenyalat que la resolució contra Líbia es va convertir en un paper que serveix de "encobriment a l'operació militar irracional" i va destacar que no vol que una situació similar passi a Síria, a més va ressaltar que "les resolucions han d'interpretar al peu de la lletra" i sense manipulacions.

En aquest sentit, Medvédev ha indicat que durant la presidència de George W. Bush ningú ni tan sols demanar resolucions, en particular en iniciar la guerra a l'Iraq, i ara "el món ha canviat i tots entenen que sense l'autorització del Consell de Seguretat està mal vist ficar-se (en els assumptes d'un altre país)".

CiU a Figueres es puja el sou mentre menteix sobre els estalvis

Malgrat l'anunci de les retallades que va fer dimarts passat l'alcalde, Santi Vila (CiU), quan va anunciar que el consistori estalviaria en despesa per aquest concepte uns 239.241 euros anuals, equivalents al 24,2% retallat a l'Ajuntament de Figueres, no tots els càrrecs veuran minvats els seus ingressos. Els tres regidors de CiU amb dedicacions parcials -de 20 hores setmanals- cobraran 2.262 euros bruts mensuals, respecte els 2.164 que percebien l'any 2007. En total, suposarà en sous uns 95.000 euros anuals per a les arques municipals. Els edils amb mitja dedicació cobraran 1.372 euros més al 2011 respecte de 2007 i un dels càrrecs eventuals cobrarà uns 6.000 euros més a l'any.

El consistori aprovarà aquest dilluns les delegacions dels nous càrrecs electes així com les seves retribucions.

En la resta de casos, els càrrecs de confiança -que han passat de nou a sis- veuran retallats els seus sous, excepte en el cas del cap de serveis a les persones, que cobrarà uns 6.000 euros més l'any, i arribarà fins als 50.000.

Menys dedicacions

L'alcalde va assegurar aquest dimarts que les despeses en retribucions als regidors, organització i càrrecs eventuals es veurien reduïdes en un 24,2% i que això suposaria un estalvi de 239.241 euros anuals. A més, va explicar que d'aquest percentatge, un 43,90% recauria sobre els edils de l'equip de govern amb la rebaixa del nombre de dedidacions i assistències a juntes de govern. Això, però, no implicarà que almenys els regidors amb dedicacions de 20 hores setmanals cobrin menys, sinó que passaran dels 30.296 euros anuals als 31.668 bruts.

S'han eliminat, en canvi, les dues dedicacions exclusives que hi havia en l'anterior mandat -amb la qual cosa el consistori equilibra la balança- i es mantenen sis dels nou càrrecs de confiança que hi havia aleshores, malgrat que un d'ells, el de director de comunicació, ja no estava ocupat.

Es manté la figura de Coordinador-Gerent del Govern amb 54.999,98 euros anuals bruts; la de Gerent d'Urbanisme amb 67.339,02 euros i la de Cap de Serveis a les Persones amb una retribució de 50.000 euros l'any. En els dos primers casos, segons els documents de les sessions plenàries, els sous s'han vist reduïts en uns 5.000 euros i prop de 3.000 respectivament, mentre que en el darrer dels càrrecs la retribució anual bruta serà uns 6.000 euros superior.

S'ha eliminat, d'altra banda, la figura del cap de Recursos Humans i la del Gerent de Fisersa, que passarà a assumir el gerent Ecoserveis.

A Catalunya hi ha 9 alcaldes imputats

Catalunya té des de dissabte passat almenys nou alcaldes que estan imputats per diferents delictes, segons un recompte efectuat per Europa Press. Els nou alcaldes imputats pertanyen a CDC, UDC i PSC i un d'ells, Jaume Torremadé, alcalde de Salt (Girona), presidirà en aquest mandat la Diputació de Girona. Dels almenys nou alcaldes imputats, sis pertanyen a CiU i tres al PSC, i de tots ells, sis van guanyar per majoria absoluta. Els alcaldes imputats de CiU són Joan Carles Garcia (a la foto, Tordera, Barcelona), Ramon Bergadà (Vallbona de les Monges, Lleida), Pau Cabré (Alpicat, Lleida), Xavier Sanllehí (Castelló d'Empúries, Girona) i Moisès Coromina de Castellfollit de la Roca, Girona. Hi ha que afegir el xenòfob Xavier García Albiol, del PP a Badalona, que ha estat cridat a declarar davant el jutge acusat per SOS Racisme per les seves declaracions contra els immigrants.

Pertanyen al PSC Josep Jo, alcalde de Dosrius (Barcelona) i Miquel Delgado, alcalde de Castellet i la Gornal, mentre que l'alcalde d'Avinyonet del Penedès, Oriol de la Creu, és un independent que es va presentar sota les llistes socialistes.

Als alcaldes imputats se'ls imputen delictes de diferent tipologia de l'àmbit urbanístic i mediambiental.

A tres d'ells se'ls imputa delictes mediambientals per l'abocament d'aigües residuals de diverses urbanitzacions: es tracta dels alcaldes de Tordera, Dosrius, Avinyonet del Penedès i Castellet i la Gornal.


Delictes urbanístics

L'alcalde de Vallbona de les Monges (Lleida), Ramon Bergadà (CiU), ha guanyat per majoria absoluta tot i estar imputat per la construcció de 'bungalows' turístics que presumptament no tenien llicència.

A Alpicat (Lleida), Pau Cabré (CiU) ha aconseguit la majoria absoluta; al març va declarar davant la justícia després que la Guàrdia Civil detectés que s'havien manipulat amb típex llicències d'obres per a unes naus industrials en una presumpta operació de delinqüència urbanística .

CiU també ha aconseguit la majoria absoluta a Castellfollit de la Roca (Girona), encara que al seu alcaldable, Moisès Coromina, se li imputa un delicte de falsificació de documents.

A Castelló d'Empúries (Girona), Fiscalia va obrir diligències contra l'alcalde de CiU, Xavier Sanllehí, per presumptament haver millorat els contractes d'empleats de l'Ajuntament poc abans de les eleccions de 2007, en què CiU va perdre, tot i que ara ha tornat a guanyar però sense majoria absoluta.

Acompanyat pel líder d'UDC, Josep Antoni Duran, dissabte passat va ser proclamat alcalde de Salt el democristià Jaume Torramadé (CiU), imputat per una suposada estafa per la venda de terrenys de l'antiga fàbrica Gasol en la seva anterior època com a primer regidor del municipi.

U.B.: Retalls en personal, puja de matrícules i medalla d'or per en Pujol

La Universitat de Barcelona, dins del programa de retallades de CiU, planteja fer fora personal docent i admnistratiu, pujar les matrícules, tancar biblioteques i eliminar places d'alumnes. De mentres, manté tot tipus d'actes protocolaris, com el que tindrà lloc la setmana vinent: el lliurament de la Medalla d'Or de la UB a l'expresident Jordi Pujol. Per tal de reclamar una política econòmica seriosa, que no malbarata diners en celebracions inútils mentre es retallen serveis bàsics de la Universitat Pública, us convoquem a una CONCENTRACIÓ el proper dijous 23 de juny, a les 13:00 hores, a la Plaça de la Universitat.

Esquerra Unida exigeix saber el futur del Centre de Salut Integrat d’Onda II

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, considera excuses els arguments de la Conselleria per paralitzar el projecte de Centre de Salut Integrat d'Onda i anuncia que interpel·larà al Conseller perquè done explicacions d'aquest nou endarreriment. Albiol exigeix a la Conselleria de Sanitat que done una explicació plausible per a aquest nou aplaçament de la construcció del Centre de Salut Integrat d'Onda II i recorda que aquesta infraestructura sanitària porta dos anys d'endarreriments continus.

Albiol considera l'explicació de la Conselleria de Sanitat, “assegurant que hi ha moltes empreses interessades i no hi ha hagut temps de revisar les propostes, és l'última excusa per no gastar els diners en un centre de salut integrat, molt demandat”. I afegeix, “en aquests moments la població de la localitat i les poblacions veïnes han de traslladar-se a Vila-real amb les conseqüents molèsties”.

Em aquest sentit, la representant d'esquerres a les Comarques de Castelló ha anunciat que el seu grup polític té previst presentar tota una sèrie d'iniciatives a les Corts Valencianes per què s'aclarisca la situació i el futur de la instal·lació.

La representant d'esquerres lamenta la terrible situació a què ha portat el Partit Popular a la sanitat pública i que pareix estar darrere de les continues parades del projecte, “aquesta és la tònica general en la Conselleria de Sanitat, ofegada econòmicament, sense poder pagar als proveïdors i amb 1100 milions de deute”.

“Han enfonsat els comptes públics, gastant on no tocava, i a retallen en el més necessari per a la ciutadania, la sanitat”, critica Albiol, “aquesta política del Partit Popular solament té un objectiu, demostrar la insostenibilitat de la sanitat púbica gratuïta i justificar davant la gent la introducció del copagament”.

Comunicat d'EUiA sobre la decisió d’IU d’Extremadura

El coordinador general d’EUiA ha fet pública, en la seva habitual roda de premsa dels dilluns, la posició de la Comissió Permanent de la formació rreunida aquest matí- respecte la decisió del Consell Polític regional d’IU d’Extremadura, que s’abstindrà en el ple d’investidura a la presidència de la Junta. Miralles, que participarà demà dimarts a la reunió de la Presidència d’IU, ha avançat que per a la Permanent d’EUiA: 1.- La decisió d’IU d’Extremadura –des del respecte als seus mecanismes interns de decisió- és per EUiA un error polític.

2.- Des d’un punt de vista polític és moment de frenar políticament, ideològicament i institucionalment al PP, per la qual cosa no és justificable facilitar la majoria conservadora al govern d’Extremadura.

3.- Per EUiA cal fer tots els esforços polítics per a reconduir la situació, en favor de majories progressistes, des del debat polític i des del projecte.

4.- Vivim uns moments per a contribuir a la col·laboració i unitat de les forces d’esquerres, des del seu pluralisme i tenint en compte les bases socials que representem. Moments per a contribuir a canviar des del carrer, les institucions i els governs, les polítiques d’una sortida injusta a la crisi del govern del PSOE.

CCOO a Correos critica les retallades en personal e inversions

La secció del sector postal de Comissions Obreres ha denunciat les retallades en inversions i personal que s'han dut a terme en els últims mesos a Correos. Fets que fan que, des d'aquest sindicat, qualifiquin els últims anys com "la pitjor legislatura de les últimes dècades" per Correos, i parlen de "politització de l'empresa" i "menyspreu" i "chuleo" cap als treballadors. A més, apunten que durant els últims 3 anys s'ha dut a terme "la retallada d'inversions de la història", en total un 50%, i el Govern ha deixat de finançar el servei postal universal.

D'altra banda, denuncien la pèrdua en tot el país, en 3 anys, de 7000 treballadors. I posen com a exemple les jubilacions: en comptes de cobrir la vacant amb un nou treballador, "s'absorbeix" el seu treball, afegint-se a un altre treballador.

SORTIDA DEL PRESIDENT DE CORREUS CAP A LA COMISSIÓ NACIONAL D'ENERGIA

En els propers dies, el president de l'empresa deixarà el seu lloc per entrar a formar part de la Comissió Nacional d'Energia. Des de CCOO han mostrat el seu "cabreig" per aquesta decisió, ja que consideren que "ha posat per davant de tot els interessos del partit (PSOE)", deixant "tirada" a la companyia".

Sospiten, a més, que ha volgut "posar-se una medalla" abans de deixar el seu lloc: en el balanç de comptes de fa un any hi havia 150 milions de pèrdues i aquest any hi ha 6 milions de beneficis. A més, asseguren que en la seva sortida de l'empresa "hi ha algun pacte amb el Tribunal de Defensa de la Competència" per endarrerir fins a la seva marxa la imposició d'una multa a Correus per "deslleialtat de competència".