dissabte, 11 de desembre de 2010

Xina i "els clixés del president del Comitè Nobel"

El president del Comitè Nobel, Thorbjoern Jagland, ha expressat de nou la seva explicació sobre la decisió del comitè de conferir el Premi Nobel de la Pau d'enguany a Liu Xiaobo, un criminal xinès declarat culpable. Jagland va dir el dijous que s'esperava que dues terceres parts de les ambaixades i consolats a Oslo enviessin representants a la cerimònia, però potser va oblidar que només al voltant de 65 dels vora 200 països tenen ambaixades a Oslo.

Malgrat la seva eloqüència i arrogància, Jagland oferir només alguns clixés en les seves declaracions en una conferència de premsa d'alt perfil realitzada el dijous a Oslo, capital de Noruega.

A la conferència, Jagland va proclamar de nou els "drets universals" i els valors universals per defensar la decisió del seu comitè i va dir que no es tracta de "estàndards occidentals".

En essència, de nou va pregonar la noció de "drets humans per sobre de la sobirania" després de dir-ho en el seu article al diari The New York Times d'octubre d'aquest any "Per què vam donar a Liu Xiaobo un Nobel?". No obstant això, a aquesta noció fal.laç s'han oposat una majoria dels països de la comunitat internacional.

En una paraula, la noció no reconeix el fet que una nació-estat ofereix protecció bàsica i substancial als drets humans als seus ciutadans. D'acord amb l'article 29 de la Declaració Universal dels Drets Humans adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1948: "En l'exercici dels seus drets i llibertats, tots han d'estar subjectes només a les limitacions que estan determinades per la llei...".

En altres paraules, la declaració anteposa la llei l'exercici dels drets i llibertats d'una persona. Llavors, per què ha de ser Liu, d'acord amb l'enteniment d'Jagland, una excepció que vagi més enllà dels límits legals en la seva recerca de drets i llibertats?

Tots saben que Liu va ser declarat culpable de violar la llei xinesa i de participar en activitats amb l'objectiu de derrocar el govern.

En general, la cerimònia del lliurament del Premi Nobel és una ocasió popular que normalment atrau una assistència massiva. Però en l'esdeveniment d'aquest any avui, a causa de la decisió àmpliament disputada del comitè, Jagland observar una quantitats de convidats decebedor.

Jagland va dir el dijous que s'esperava que dues terceres parts de les ambaixades i consolats a Oslo enviessin representants a la cerimònia, però potser va oblidar que només al voltant d'65 de 200 països tenen ambaixades a Oslo.

En comparació, més de 100 països i organitzacions internacionals han expressat el seu suport a la postura de la Xina respecte al Premi Nobel de la Pau d'enguany. Entre ells, ben silenciat per TV3, Arabia Saudí, la gran aliada d'EUA.


Les xifres ens diuen la veritat sobre la majoria i la minoria.

Tal com ho va exposar la portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors xinès Jiang Yu: "Les persones del Comitè Nobel han d'admetre que són la minoria. El poble xinès i la majoria dels països i de les persones del món s'oposen al que han fet".

Jagland pel que sembla va ignorar la pressió de la Xina. Però pot pretendre no veure l'ampli suport del que gaudeix la Xina internacionalment en aquest assumpte i menysprear les actituds de la majoria del món?

A més, durant la conferència de premsa, Jagland també va demostrar la seva ignorància respecte a la Xina, la seva arrogància i també els seus prejudicis.

Segons Jagland, reconèixer a Liu és "un senyal per a la Xina" que "serà molt important per al futur de la Xina per combinar el desenvolupament econòmic amb les reformes polítiques".

Però la "senyal" no sembla més que la seva arrogant lectura de la Xina al premiar un criminal, i els dits acusadors del seu comitè cap al sistema polític i el model de desenvolupament de la Xina.

En les últimes sis dècades, especialment des de l'adopció de la política de reforma i obertura, la Xina ha aconseguit un progrés sense precedents en la política democràtica i en la causa dels drets humans.

Mentre els esforços de la Xina són reconeguts àmpliament per la comunitat internacional, Jagland deliberadament els va desestimar.

Com ho va assenyalar l'advocat noruec Fredrik S. Heffermehl en un correu electrònic enviat als reporters dimecres a Oslo: "El Premi de la Pau 2010 reflecteix la mentalitat de la gent que encara està atrapada en el paternalisme occidental i en la mentalitat de la Guerra Freda".

En resum, l'última "senyal" de Jagland resultar ser en un simple clixé polític, que està condemnat a ser rebutjat pel poble xinès i per la majoria de la comunitat internacional.

Banc Santander ven la seva filial russa

El major grup bancari d'Espanya, Santander, ha venut la seva filial russa al banc local Vostochni Express. Alguns experts ho interpreten com a símptoma alarmant que la banca russa comença a perdre el seu atractiu per a inversors occidentals. Kiril Nífontov, membre del consell de directors de Vostochni Express, va refusar especificar l'import de la transacció però va dir que va ser "d'acord amb les condicions del mercat".

Santander Consumer, filial de finançament al consum del Grup Santander, va entrar a Rússia el 2006 amb l'adquisició d'una entitat petita, Extrobank, que més tard va ser rebatejada. Va apostar des d'un principi pel finançament d'automòbils però es va veure obligat a congelar els seus plans del desenvolupament amb l'esclat de la crisi financera global. Des de començament de l'any, els actius de Santander Consumer a Rússia van disminuir en un 43%. Al final del tercer trimestre, el banc ocupava la 345 posició pel que fa al volum d'actius nets, i la 194, per la suma del capital, segons Interfax.

Vostochi Express es trobava en el 45 i el 52 lloc, respectivament, segons la revista Kommersant-Dengui.

L'expectativa d'un creixement ràpid -principal factor que va empènyer els bancs estrangers a entrar al mercat rus- es va veure truncada amb la crisi que va baixar dràsticament el nivell de finançament al consum. Diverses entitats foranes, entre elles, KBC Group i Swedbank, van manifestar la intenció de vendre els seus actius bancaris a Rússia. Evgueni Trusov, de la consultoria NEO Tsentr, adverteix que "en un futur pròxim veurem decisions similars" per part dels bancs estrangers presents en el mercat local.

"La posició dels bancs públics es va afermant al mateix temps que baixa la rendibilitat del sector bancari en general i s'incrementa la competència, de manera que molts actors estrangers que no van tenir temps per desenvolupar el seu negoci abans de la crisi es veuran obligats probablement a vendre els seus actius o sortir al mercat de fusions i adquisicions", va comentar Mikhaïl Matóvnikov, director del centre d'anàlisi econòmica Interfax.

Xina elevarà el coeficient de reserves de dipòsits

El Banc Popular de la Xina (BPCh), l'entitat bancària central, ha anunciat ahir divendres que elevarà el coeficient de reserves de dipòsits en 50 punts bàsics a partir del 20 de desembre, de manera que la taxa se situarà en el 18,5%. L'augment del coeficient, el sisè des de començament d'any, té l'objectiu de frenar l'activitat creditícia en el marc d'una creixent inflació, ha informat el BPCh.

L'Índex de Preus al Consumidor (IPC), el principal baròmetre de la inflació, va pujar al 4,4% a l'octubre, aconseguint així el nivell més alt en 25 mesos.

Els nous préstecs denominats en iuans (moneda xinesa) van arribar als 564.000 milions de iuans (85.450 milions de dòlars) al novembre, segons les estadístiques del BPCh.

Aquesta xifra suposa que el total dels préstecs concedits el 2010 superarà el límit de 7,5 bilions establert a principis d'any, el que complicarà encara més la gestió de la inflació.

El passat 20 d'octubre, el banc central va elevar en 0,25 punts percentuals la taxa de referència dels préstecs i els dipòsits a un any per frenar la inflació.

Experts del sector han assenyalat que l'últim increment del coeficient de reserves de dipòsits podria fer retirar prop de 300.000 milions de iuans del sistema bancari xinès.

Cessen les ajudes a Wikileaks però no al Ku Kux Klan

Els sistemes de pagaments com PayPal, Mastercard i Visa, han deixat de fer transferències per a WikiLeaks però al mateix temps permeten sense problemes les operacions de diners per a portals racistes, com el Ku Klux Klan, amb total tranquilitat, al.legant que no són assumptes seus. Avui dia, amb uns pocs segons n'hi ha prou per enviar diners a aquesta organització racista i criminal d'EUA.

"Crec que es tracta d'un abús. Als Estats Units no s'ha presentat cap càrrec contra Wikileaks. Però les institucions financeres del país, sota la pressió del Departament d'Estat, intenten asfixiar a aquest portal", diu Jeff Paterson, membre de l'organització Courage to Resist.

El director del servei de pagaments per internet nord-americà PayPal ha declarat que va rebre una carta del Departament d'Estat nord-americà on s'afirmava que les filtracions de WikiLeaks eren il.legals. L'exemple de PayPal ha estat seguit per Mastercard i Visa, seguidament atacades per la ciberresistència. Diversos senadors nord-americans han felicitat aquesta decisió. No obstant això, no hi ha hagut cap procediment legal.

L'expert en relacions públiques Sam Husseini afirma que "es considera una amenaça a la seguretat nacional. I ara tothom als Estats Units té por i fa el que se'ls diu. És un error pensar que als Estats Units tot ho decideixen els diners... el govern intervé en tant pensa que es tracta d'un cas de seguretat nacional".

Més tard PayPal va negar que va prendre la decisió de cessar els pagaments perquè l'hi va demanar el govern nord-americà. Les explicacions de Mastercard i Visa han estat més evasives. Han declarat que havien decidit no acceptar pagaments per WikiLeaks ja que aquesta pàgina web "encoratja, promou o facilita activitats il.legals i ensenya com realitzar-les".

"Hi ha un altre aspecte que sembla increïble. Alguns afirmen que la pàgina web disposa de 250.000 documents, però WikiLeaks només va filtrar els cables que acceptaven publicar els seus 5 periòdics socis. Els va col.locar només en les seves pàgines web. La selecció dels textos es va realitzar en base a la seva legalitat", diu Sam Husseini.

Aquesta selectivitat dels diaris els fa sospitar a alguns que en realitat els diaris en qüestió estiguin vinculats amb l'administració nord-americana.

El govern nord-americà no ha presentat càrrecs contra Julian Assange. Utilitza una altra tàctica: Intenta asfixiar la pàgina web econòmicament. No obstant això, cal preguntar-se: Per què no ho fa amb altres organitzacions, pel que sembla, molt més perilloses i velles conegudes?

Els imputats del cas Scala van desviar uns 7 milions d'euros

La Fiscalia Anticorrupció atribueix al conseller de Comerç, Indústria i Energia de la passada legislatura del PP, Josep Joan Cardona (foto), així com a la resta de principals imputats de l'anomenat cas Scala, de provocar durant quatre anys -de 2003 a 2007- una "activitat frenètica" al Consorci de Desenvolupament Econòmic de les Balears (CDEIB), amb l'objectiu de desviar uns set milions d'euros.

Tot això mitjançant un "saqueig i robatori sistemàtic de les arques públiques" i aprofitant la falta "total i absoluta" de controls administratius i financers al govern de Jaume Matas.

Així ho posa de manifest l'escrit de 175 pàgines que ha presentat davant del Jutjat d'Instrucció número 4, citat per Europa Press, per sol·licitar la transformació d'aquestes diligències en procediment abreujat com a pas previ a l'obertura de judici oral. La Fiscalia imputa els delictes d'associació il·lícita, malversació, suborn, prevaricació, frau a l'administració pública i falsedat documental a deu dels 18 encausats contra qui demana que continuïn les investigacions, que portarien aparellades en total penes de fins a 26 anys de presó.

En el cas de Cardona, l'acusació pública li atribueix la posició de "líder o cap director" d'aquesta presumpta trama de corrupció, mitjançant la qual tant l'exconseller com l'aleshores director general de Promoció Industrial, Kurt Viaene, i l'exgerent del CDEIB, Antònia Ordinas, "van idear, van planificar, van desenvolupar i van executar" actuacions dirigides a "apoderar-se d'ingents quantitats de diners procedents dels fons públics", sota el "lema de més facturació, més comissió" i utilitzant "totes les cobertures formals necessàries a efectes que l'espoli passès desapercebut".

Tal com detalla l'escrit, el primer pas va ser la creació d'una estructura jeràrquica "perfectament organitzada" que fes possible la desviació, i a partir d'allà organitzar l'assistència del CDEIB "a totes les fires i esdeveniments imaginables" així com contractar "cents d'estudis i informes el contingut dels quals era inútil a efectes d'interès públic", una activitat que va provocar que el pressupost anual de l'empresa "s'esgotàs molt ràpidament, la qual cosa suposava un fre a l'activitat delictiva del grup". És per això que, relata el Ministeri Fiscal, Cardona va decidir injectar de forma reiterada diners al Consorci mitjançant la transferència de fons de la Conselleria i a la firma de convenis de col·laboració amb l'Institut d'Innovació Empresarial (IDI).

Rússia amenaça els plans de Polònia i EUA

En desenvolupar ses Forces Armades, Rússia considerarà la decisió de Washington i Varsòvia d'emplaçar una unitat de la Força Aèria dels EUA en una base d'aviació polonesa, el que contradiu els interessos de seguretat a Europa, declarà la cancelleria russa: "Fa la impressió que ens hem de veure amb un vell reflexe de l'OTAN, el de augmentar la força en detriment de la seguretat d'altres Estats", diu un comunicat emès pel Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia.

És un pas que no pot menys d'estranyar, ja que es dóna tan bon punt es van assolir resultats positius en la reunió en la cimera del Consell Rússia-OTAN i l'Aliança va declarar que no acull a Rússia com adversari.

Ens veurem obligats, per descomptat, a considerar els plans dels EUA i de Polònia a realitzar els nostres programes de desenvolupament de les Forces Armades i els programes de cooperació amb els nostres aliats. En la nostra opinió, els interessos de seguretat a Europa requereixen la presa d'unes decisions oposades, les que garanteixin com a mínim que una part no apunti contra l'altra".

Miralles demana la llibertat d'Otegi

El dirigent d’EUiA Jordi Miralles ha demanat la llibertat d’Arnaldo Otegi: “Ara cal que l’Audiència Nacional revisi les seves decisions de denegar-li la condicional”, doncs creu que hi ha “un context polític diferent”, arran de l’absolució de l’ex portaveu de Batasuna, acusat d’enaltiment del terrorisme en el míting d’Anoeta. Miralles ha reiterat de nou la posició contrària d’EUiA a la llei de partits.

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha apostat una vegada més per la normalització política i la fi de la violència com a via per avançar en el procés de pau i la resolució del conflicte a Euskadi.

Miralles ha destacat que l’Audiència Nacional ha reconegut finalment que en aquell acte “es va defensar la conveniència i necessitat d’un procés de diàleg i negociació per a la resolució del conflicte de manera pacífica y democràtica", segons cita textual de la sentència. En conseqüència, el dirigent d’EUiA ha demanat la llibertat d’Otegi: “Ara cal que l’Audiència Nacional revisi les seves decisions de denegar-li la condicional”, doncs creu que hi ha “un context polític diferent”.

Arnaldo Otegi

L'ex portaveu de Batasuna Arnaldo Otegi, que aquest dijous ha estat absolt per l'Audiència Nacional de l'acusació d'enaltir el terrorisme en un míting al velòdrom d'Anoeta el novembre de 2004, és un assidu dels tribunals, que l'han perseguit i condemnat ja en quatre ocasions, la primera el 1989.

Otegi va ingressar el 1977 a ETA polític-militar i a partir de 1981 va formar part d'ETA militar. Detingut a França, va ser lliurat a Espanya el 1987 i, després de complir una condemna per segrest, va passar a la lluita política.

Elegit diputat autonòmic basc el 1995, la condemna en 1997 dels membres de la Taula Nacional d'Herri Batasuna el va portar a la direcció de la formació abertzale, de la qual segueix sent principal referent.

13 juliol 1987

* Primer ingrés a la presó preventiva a Espanya.

1 febrer 1989

* Absolt per l'Audiència Nacional de l'acusació d'haver participat en el segrest el 1979 del llavors diputat d'UCD Javier Rupérez.

21 febrer 1989

* L'Audiència Nacional el condemna a sis anys de presó pel segrest el 1979 del director de la fàbrica Michelin de Vitòria Luis Abaitua.

4 octubre 1990

* Absolt en la causa pel segrest -també el 1979- del diputat d'UCD Gabriel Cisneros. Surt en llibertat provisional.

11 setembre 1991

* Ingressa a la presó per acabar de complir la condemna pel segrest de Abaitua.

4 maig 1993

* Surt en llibertat definitiva.

1 abril 2004

* El Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB) el condemna a quinze mesos de presó per enaltiment del terrorisme per la seva intervenció, tres anys abans, en l'enterrament de la presumpta etarra Olaia Castresana.

23 març 2005

* El TSJPB l'absol de l'acusació d'injúries greus al Rei en estimar que les declaracions fetes el 26 de febrer de 2003, qualificant a Juan Carlos de "responsable dels torturadors", estaven emparades per la llibertat d'expressió.

25 maig 2005

* El jutge Fernando Grande-Marlaska ordena el seu ingrés a la presó -eludible sota fiança de 400.000 euros- en el sumari en el qual s'investiga la subordinació de Batasuna a la banda terrorista i el finançament d'aquesta a través de les "herriko tavernes". L'endemà, Otegi paga la fiança i abandona la presó.

2 juny 2005

* Grande-Marlaska processa Otegi per integració a ETA en la causa de les "herriko tavernes".

4 novembre 2005

* El Tribunal Suprem (TS) revoca la sentència anterior del TSJPB i el condemna a un any de presó per injúries greus al Rei, perquè considera que les seves paraules afectaven el "nucli últim" de la dignitat del cap de l'Estat.

18 gener 2006

* El TS anul.la sentència del TSJPB que el va condemnar per la seva intervenció en l'enterrament de Olaia Castresana i ordena repetir el judici.

29 març 2006

* Grande-Marlaska ordena el seu ingrés a la presó, eludible sota fiança de 250.000 euros, en considerar "inductor" dels actes violents ocorreguts durant la jornada de vaga convocada vint dies abans al País Basc i Navarra per la mort de dos presos etarres.

7 abril 2006

* Surt de presó després d'abonar la fiança.

27 abril 2006

* L'Audiència Nacional el condemna a quinze mesos de presó per enaltiment del terrorisme per la seva participació "activa" en un homenatge a l'etarra José Miguel Beñarán, "Argala", el desembre de 2003.

21 març 2007

* L'Audiència Nacional -que tornava a jutjar-lo per l'homenatge a Olaia Castresana- es veu obligada a absoldre'l, tot i considerar que hi havia "prova de càrrec suficient" per la seva condemna, després que la Fiscalia retirés l'acusació contra ell.

8 juny 2007

* És detingut per la Policia i ingressa a la presó per complir la condemna per l'homenatge a "Argala".

5 desembre 2007

* L'Audiència Nacional arxiva la causa en què li havia imputat per participar el 2003 a Bilbao en un homenatge al presumpte etarra Arkaitz Otazua, mort en un enfrontament amb l'Ertzaintza.

30 agost 2008

* Otegi surt de presó després de complir la sentència per l'homenatge a "Argala".

12 gener 2009

* El TSJPB arxiva la causa oberta, entre altres a Otegi, a l'actual lehendakari, Patxi López (PSE), i al seu antecessor, Juan José Ibarretxe (PNB), per reunir-se en 2006 i 2007.

9 octubre 2009

* El jutge Eloy Velasco obre judici oral a Otegi, Joseba Àlvarez i Joseba Permach per "enaltiment del terrorisme", en relació amb la seva intervenció en l'acte celebrat per Batasuna al velòdrom d'Anoeta el 14 de novembre de 2004. (Foren declarats innocents aquest mateix dijous passat).

13 octubre 2009

* Detingut a Guipúscoa, al costat d'altres dirigents de l'esquerra abertzale, acusats d'intentar reconstituir la direcció de Batasuna. Tres dies després, el jutge Baltasar Garzón ordena el seu ingrés a la presó incondicional, situació en la qual roman fins avui.

2 març 2010

* L'Audiència Nacional el condemna a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme durant la seva participació el 2005 a Amorebieta (Biscaia) en un homenatge al pres etarra José María Sagarduy.

I això no és una persecució inquisitorial ni política perquè passa a Espanya, que diuen la CNN i ses sucursals ETB, TV1 o TV3, que és una democràcia.

Moldàvia recomptarà els vots de les eleccions

Moldàvia farà un recompte dels vots obtinguts, tant per les llistes principals com per les complementàries, a les eleccions legislatives anticipades del passat 28-N, va anunciar el president del Tribunal Constitucional (TC) del país, Dmitri Pulbere. El passat 1 de desembre, el Partit Comunista de Moldàvia, formació que va obtenir el major nombre de sufragis (39,3%), va demanar a l'autoritat electoral investigar les irregularitats registrades durant els comicis i fer un recompte dels vots.

"La resolució del TC es va basar en dos punts fonamentals: Els errors de les xifres i les correccions en les còpies dels protocols finals respecte als seus originals publicats a la web de l'autoritat electoral, així com el fet que els representants dels candidats no van tenir accés a les llistes complementàries d'electors després de la votació", va explicar Pulbere.

Segons el president del TC, en el recompte, que es durà a terme en el termini de 10 dies, s'hauran de contrastar les llistes principals i complementàries, per "establir la situació real de la votació".

"No obstant, la reunió prevista per al 16 de desembre i en què es coneixeran els resultats definitius de les eleccions, per ara segueix en peu", va indicar Pulbere.

Les legislatives de Moldàvia es van convocar de manera anticipada perquè l'anterior parlament no va aconseguir elegir el president del país.

L'expremier croata detingut a Àustria per corrupció

L'exprimer ministre croata, l'ultracatólic Ivo Sanader, buscat per la seva relació amb una trama de corrupció per finançar el seu partit, va ser arrestat a Àustria ahir divendres, segons informà la televisió croata. Sanader ha estat posat sota custòdia a la província de Salzburg, segons ha detallat el portaveu del Ministeri de l'Interior, Alexander Marakovits: "Anirà a la cort provincial de Salzburg i llavors les autoritats decidiran què passarà amb ell en els pròxims dies o setmanes". Foto: Sanader amb els aliats sionistes i antisemites.

Els analistes asseguren que l'acció legal contra l'home que ha dominat l'escena política del país durant una dècada ajudaria a Zagreb en el seu intent d'adherir-se a la Unió Europea.

Croàcia espera concloure les converses aquest any, però abans ha de convèncer a Brussel.les en la seva determinació en la lluita contra la corrupció.

Ordre de recerca i captura

Sanader va dimitir de manera sorprenent el juliol de 2009 i el seu partit l'HDZ, ultraconservador i encara en el poder des de la fí de l'operació per desmembrar Iugoslàvia amb l'OTAN, el va expulsar el passat mes de gener, data des de la qual és diputat independent.

El Ministeri de l'Interior croat havia publicat una ordre de recerca i captura contra l'exprimer ministre Ivo Sanader, que dijous va abandonar Croàcia poc després que la Fiscalia demanés que el Parlament li retirés la immunitat i que la Policia el detingués.

Els fiscals sospiten que hi ha darrere d'una trama creada per finançar il.legalment al seu partit HDZ entre 2004 i 2009, el temps en que ell va estar en el poder.

Sanader, contra el qual un jutge de Zagreb va demanar aquest dijous un mes de presó, és diputat independent al Parlament i ha negat els càrrecs, assegurant que estan motivats políticament.

L'ex primer ministre és el càrrec més alt investigat a Croàcia mai per corrupció.

L'oficina de lluita contra la corrupció i la criminalitat ja havia demanat el seu arrest per considerar-lo sospitós d'associació per cometre delictes, d'abús de poder mentre va ser primer ministre (2004-2009) i de corrupció.

Una dimissió sobtada i abandonament polític


Alguns mitjans eslovens i croats van publicar el passat dijous que Sanader es va traslladar a Eslovènia, des d'on va agafar un avió a Londres, encara que un alt representant de la policia croata va declarar a la televisió pública HTV que Sanader no va embarcar en cap vol al país.

Per petició urgent de la Fiscalia croata, el Parlament reitiraba dijous la immunitat a Sanader, que ja havia abandonat el país quan es va prendre la decisió.

El president de Croàcia, Ivo Josipovic, va avaluar que la sortida de Sanader del país just quan es demanava la seva detenció representa una "gran derrota del sistema" que no pot passar sense que es determinin els responsables.

Diversos estrets col.laboradors de Sanader han estat detinguts recentment, entre ells l'ex cap de Duanes i ex tresorer del partit conservador en el poder, la Unió Democràtica Croata (HDZ) i l'ex cap de la principal companyia estatal d'electricitat (HEP).

Segons la premsa croata, les malversacions comeses durant el Govern de Sanader a les companyies estatals podrien arribar centenars de milions d'euros, i els diners hauria acabat en mans privades i en les arques de la HDZ.

26 polítics europeus contra l'antisemita i feixista Israel

Un grup de 26 exdirigents de la Unió Europea ha demanat que s'adoptin dures mesures contra Israel per la política d'assentaments d'aquest país i el seu rebuig a complir amb la legislació internacional. En una inusual carta enviada el passat dijous al liderat dels 27 i que publica el diari Haaretz, el grup de dirigents que van ostentar el seu càrrec en la dècada passada i que inclouen a destacats caps d'estat, ministres i líders d'institucions europees, critica durament les polítiques d'Israel.


El document es suma a les decisions del Brasil i Argentina, a la qual s'unirà Uruguai en 2011, de reconèixer un Estat palestí amb les fronteres prèvies a la Guerra dels Sis Dies de 1967.


Les necessitats de Palestina

Entre els signants figuren l'ex alt representant de Política Exterior i Seguretat Comuna de la UE Javier Solana, l'expresident alemany Richard von Weizsäcker, l'expresident espanyol Felipe González, l'expresident de la Comissió Europea i exprimer ministre italià Romano Prodi i l'expresidenta d'Irlanda Mary Robinson.

Els signants secunden els esforços palestins per a aconseguir suport internacional al reconeixement d'un Estat independent com a alternativa a les negociacions de pau amb Israel, que han arribat a un punt mort.

Tots ells proposen que Brussel anunciï que no acceptarà cap canvi unilateral en les fronteres de 1967 que Israel realitzi contravenint la legislació internacional, i que el futur Estat palestí ha de cobrir la mateixa àrea que la zona ocupada en 1967.

El manifest inclou l'establiment d'una capital a Jerusalem Est i la recomanació que la UE només doni suport intercanvis menors de territori acordats entre israelians i palestins.

Els ex dirigents comunitaris destaquen que els palestins no podran aixecar un Estat independent sense l'ajuda política i econòmica de la comunitat internacional, raó per la qual exhorten a la UE a exercir un paper més efectiu i actiu davant els EUA, Israel i altres actors.

També pretenen condicionar la decisió de l'UE de millorar i avançar les relacions bilaterals amb Israel que aquest país cessi ses activitats en les colònies de Cisjordània i Jerusalem Est.

La carta surt a la llum poc després que l'Administració dels EUA anunciés el fracàs de les negociacions amb Israel perquè prorrogués el cessament de la construcció d'assentaments en el territori ocupat palestí de Cisjordània.

El grup signant ja va expressar una sèrie de recomanacions a l'actual direcció de l'UE en una reunió celebrada a Londres a mitjans del passat mes de novembre.

Sanz critica la LLei de Custòdia Compartida

Esquerra Unida ha presentat una esmena a la totalitat i 47 esmenes parcials al projecte de llei de la Custòdia Compartida: “Perquè no és raonable que siguen els jutges els que atorguen la custòdia compartida en absència d’acord dels pares i mares. Des del punt de vista pràctic, açò sols perjudica al menor, que en teoria és el bé a protegir”, ha afirmat la diputada Sanz, qui ha recordat, a més, que els propis juristes han mostrat els seus dubtes sobre la capacitat del govern autonòmic per a legislar en aquesta matèria.

Sanz denuncia que la llei està plena d’errades: “Sols parla d’una part de la societat -els progenitors-, al jutge se li atorga un poder absolut, més enllà de la protecció al menor que ha de ser la màxima prioritat, i no s’ha consultat als col·lectius, especialment a les organitzacions de dones”, afirma la diputada i coordinadora d’EUPV, Marga Sanz.

Esquerra Unida proposa introduir en la llei una instància necessària com són les unitats de mediació familiar, “composades per professionals de diferents tipus, els quals han de garantir un arbitratge en condicions d’igualtat, abans de la realització de qualsevol tipus d’acte”, explica.

La diputada afirma que aquestes unitats “haurien d’ocupar-se també de les qüestions patrimonials i econòmiques, per a que no s’instrumentalitze la custòdia i acabe convertint-se cada cas en La guerra dels Rose”.

Sanz a més ha recordat que el fet que els juristes dubten de la capacitat del govern per a legislar en aquesta matèria, “podria derivar en un recurs d’anticonstitucionalitat, i per tant posar en qüestió la imatge del nostre autogovern”, adverteix.

Per últim, Sanz ha descrit que la llei incorpora moltes expressions errònies, com per exemple, sols parla de progenitors i no de pares i mares adoptius. “A més, inclou el terme cessament de la convivència, el qual no té perquè referir-se únicament a un trencament de la parella, sinó que pot donar-se per moltes altres raons, com per exemple, trasllats laborals, o per a cuidar d’una persona dependent”, explica.

La justícia avala l'acomiadament de dos imputats en el cas Pretòria

La titular del jutjat social 26 de Barcelona ha donat la raó a l'Ajuntament de Gramenet per l'acomiadament dels exdirectors gerents i imputats pel cas Pretòria, per corrupció urbanística, Pascual Vela i Lluís Falcón. A les sentències, la magistrada Anna Marina Conejo desestima les demandes presentades pels antics càrrecs de confiança de l'exalcalde Bartomeu Muñoz (també imputat en el cas penal) contra la seva destitució, aprovada fa cinc mesos pel govern de Núria Parlon (PSC). Foto: L'exgerent Lluís Falcón, anant a declarar a l'Audiencia Nacional.

L'alcaldessa va informar ahir a la tarda els grups de l'oposició en junta de portaveus urgent i extraordinària de les dues sentències, en què la jutgessa avala els raonament que va al·legar l'Ajuntament colomenc per fer fora Vela i Falcón. Per això, declara procedents els dos acomiadaments dels exgerents i, per tant, no tenen dret a cap indemnització.

En la resolució, la titular del jutjat social aclareix que pot valorar les escoltes telefòniques que la Guàrdia Civil va fer en el procés penal que l'Audiencia Nacional té obert contra Falcón i Vela, entre d'altres (i que són la base central de les acusacions), perquè la doctrina del Tribunal Suprem deixa clar que poden analitzar el mateix material probatori perquè “la jurisdicció penal i laboral operen sobre culpes diferents”.

Els expedients disciplinaris que l'alcaldessa va fer obrir el juny sobre les actuacions de Vela i Falcón en el decurs de la seves funcions al consistori justificaven els dos acomiadaments. I és que l'informe extern va concloure que els dos exdirectors tenien “responsabilitat disciplinària per transgressió de la bona fe contractual i l'abús de la confiança en el desenvolupament del seu treball”.

És a dir, per haver donat informació privilegiada a una persona aliena al consistori: Luis García, Luigi, el socialista considerat el cap de la trama i amic de l'exalcalde Bartu Muñoz. En una de les sentències, fins i tot, es reprodueix que Falcón va cobrar de Proinosa 35.607 euros per uns estudis fets a Sant Andreu de Llavaneres i poc després va adjudicar obres a la mateixa empresa a Gramenet.

CiU vol Rafael de Ribot com cap d’Informatius de TV3

Un dels eixos de la política comunicativa de CiU en la nova etapa sorgida del 28-N serà recuperar tot el control polític dels mitjans de comunicació públics, com ja fa amb els privats, i desfer el camí iniciat amb la reforma de la CCMA aprovada la passada legislatura, fins i tot amb el seu suport. En aquesta línia, els pregoners que van tenir gran protagonisme en l’anterior mandat convergent recuperaran el seu paper de comissaris polítics del feixisme. Un d’aquests sera el defenestrat per sectari Rafael de Ribot a qui la federació nacionalista vol ara, amb tota la desvergonya, com a futur cap d’Informatius de TV3.

Rafael de Ribot és en l’actualitat el director del portal informatiu web més pròxim a CiU, elsingulardigital.cat, on comparteix responsabilitats editorials amb un altre insigne representant dels comissaris polítics de CiU a la televisió pública catalana, com és Josep Maria Torrent. Aquest era cap d’Informatius de TV3 quan ETA va assessinar a Barcelona el polític socialista Ernest Lluch mentre de Ribot n’era el redactor en cap. L’escàndol que va provocar la pèssima cobertura informativa per part de TV3 d’aquest crim va provocar la sortida de Torrent de l’emissora, sent substituït com a cap d’Informatius per Ramon Rovira.

Després de l’arribada del tripartit, De Ribot es va refugiar, primer a 8 TV fins que els Godó van decidir suprimir els informatius de la seva cadena de televisió, però li van encarregar l’edició i presentació del programa informatiu del vespre de la seva emissora de ràdio –La Nit a RAC1– entre 2007 i 2009. Després els convergents li van trobar aixopllug a elsingulardigital.cat, on, al seu torn, ha estat ell qui hi ha acollit Torrent com a articulista d’opinió. EL TRIANGLE informava dies enrere que a les emissores de la Generalitat ja hi havia qui es temia que amb la política comunicativa anunciada per Artur Mas haurien de tornar a la trinxera per combatre contra la manipulació informativa auspiciada des del Govern. Si es confirma el nomenament de De Ribot, ja en poden estar una mica més segurs.

EUPV acusa al PS de Castelló de complicitat en la retirada dels 426 €

La diputada d'EUPV, Marina Albiol, critica que aquestes mesures son pròpies de la dreta més neoliberal i deixen a més 21.000 castellonencs sense cap recurs econòmic per afrontar el dia a dia: “Mentre continue la crisi, l’estat té l’obligació de no deixar als més desfavorits en la cuneta” i continua, “no hem vist a cap càrrec del PSPV de Castelló, siga diputat, alcalde o concejal dir absolutament res en la seua contra: Són còmplices de les politiques antisocials del govern central”.

La portaveu d’Esquerra Unida a Castelló, considera que la situació a les nostres comarques és clarament alarmant, donat l’alt nivell de desocupació que patim: “Amb mes de 60.000 aturats a les nostres comarques, dels quals 19.000 ja no tenen cap tipus d’ajuda. En els pròxims mesos seran més de 21.000 els que no tinguen cap ingrés, i si no fem res la xifra anirà augmentant”, i critica, “es crearà una situació clarament insostenible”.

La cap de llista d’EUPV per Castelló acusa als diputats i diputades del PSPV de complicitat i donar recolzament a la retirada de les ajudes de 426 euros, “volem que la societat sàpiga que estan completament d’acord amb aquestes mesures draconianes que pretén dur a terme el govern de Rodríguez Zapatero, i que cap d’ells i elles ha dit ni una sola paraula de crítica o disconformitat”, i continua, “des del seu secretari provincial, passant pels seus diputats a les corts, finalitzant en els regidors i alcaldes, tots estan d’acord, és hora de desemmascarar a aquesta falsa esquerra que aplaudeix polítiques basades en retalls de drets socials i en el servilisme amb la patronal. No ens enganyem, és el que farien també al País Valencià de governar el consell”.

La representant d’esquerres finalitza afirmant que els fets demostren que entre el PSOE i el PP, “a l’hora de buscar pagans de la crisi, no existeixen diferències, tots dos prefereixen passar la factura als més desfavorits a enfrontar-se als que més tenen”, i afegeix, “l’única alternativa factible al bipartidisme del capitalisme és Esquerra Unida”.

“Els dos principals partits, en matèria econòmica, apliquen les mateixes receptes neoliberals”, assegura Albiol, “els valencians tenim la mala sort, de tindre a més al Partit Popular governant a València, els atacs contra els drets dels treballadors venen de dos fronts”, i finalitza afirmant que “és el moment que la verdadera esquerra, que representa en el nostre país EUPV, done batalla i plante cara a les agressions tant del PSOE com del PP als interessos dels treballadors”.

EUPV recolza la manifestació per la Llei de Dependència

La candidata d'EUPV a la ciutat de Castelló, Carmen Carreras, considera que el Partit Popular esta prenent a burla als dependents de Castelló des de fa quatre anys, amb l'incompliment de totes les promeses i anuncia el suport de la seua formació a la manifestació que hi ha convocada a les 12:00 a la Plaça major per la Plataforma de Castelló en defensa de la Llei dedependència.

La portaveu d'esquerra Unida a Castelló anuncia que la seua formació política donarà un total suport a la manifestació que avui ha convocat la Plataforma en defensa de la Llei de dependència de Castelló. “Acudirem a recolzar les seues reivindicacions front a un govern valencià, que no té cap sensibilitat social, i que ja ens té acostumats a actuar d'esquena als interessos de la majoria de la població”, assegura.

La cap de llista per Castelló critica al Consell per la seva política en matèria de dependència, “el que estem vivint és clarament un boicot per part del govern de Camps a l'aplicació de la llei de dependència al nostre país”, i continua, “una situació clarament intolerable que solament beneficia a l'empresa privada, amigues dels dirigents populars, que volen convertir uns drets en un gran negoci”.

La coordinadora demana major implicació Ajuntament de Castelló i que es posicione en defensa dels dependents. “El Partit Popular té el deure d'exigir al Consell que complisca amb els seus compromisos amb Castelló en matèria de dependència, i no reduir la seua tasca a un partidisme estèril, que en res beneficia als nostres ciutadans i ciutadanes”.

Carreras considera que l'aplicació llei de la dependència és un assumpte tremendament important per al conjunt de la societat castellonenca, i demana, “una gran participació per a la manifestació de demà, perquè és un dret al que no podem renunciar malgrat els entrebancs que cada dia posa el govern valencià”.

Convocades manifestacions de suport a Wikileaks

Davant de la repressió contra Wikileaks diversos col·lectius han convocat manifestacions de suport, en contra del terrorisme d'estat i els enemics de la llibertat, sota el lema: "PER LA LLIBERTAT, DIGUES NO AL TERRORISME D'ESTAT". Dissabte, a les 18h a diverses ciutats del món.

1. Reclamem la posada en llibertat de Julian Assange en el territori del Regne Unit.
2. El restabliment del domini de Wikileaks (wikileaks.org) el qual apuntava a la IP número: 213.251.145.96.
3. Que sigui reposada el compte en l'entitat financera PostFinance a Suïssa, atès que a Assange l'empara una sol licitud d'asil en aquest país i la presumpció d'innocència que tot ciutadà té.
4. Atès que ningú ha demostrat la culpabilitat de Assange pels delictes que se li imputen, ni l'organització Wikileaks està imputada en cap d'ells, els sigui restituït el servei en les xarxes de VISA i Mastercard per al moviment de diners que tinguin a bé realitzar lliurement.
5. Expressem el nostre desig que cessin les accions orquestrades per part de tots aquells poders governamentals que mitjançant coaccions i atacs estan lliurant un conflicte contra aquesta organització, temorosos de l'ús que ciutadans anònims fan de la seva legítim dret a la llibertat d'expressió i l'esclariment i difusió de la veritat.
6. Considerem que la transparència és un bé fonamental a preservar en qualsevol societat que es faci anomenar a si mateixa democràtica i per això estem disposats a defensar iniciatives que com Wikileaks suposen una finestra oberta a la lliure informació.
7. L'inici d'un procés judicial sobre aquells responsables, que si es demostrés la veracitat dels fets, van cometre crims o greus delictes revelats per filtracions publicades en Wikileaks. Per tal d'evitar la corrupció i que segueixin exercint el poder en detriment de les nostres llibertats.
8. La petició de repulsa per part de tots els nostres dirigents pels actes de terrorisme d'Estat que Wikileaks ha descobert.

"Aquells que sacrifiquen una llibertat imprescindible per aconseguir una seguretat temporal no mereixen ni llibertat ni seguretat".
Benjamin Franklin

Hora: 18:00, dissabte 11 desembre 2010

Madrid
Ambaixada britànica a Madrid
Torre Espai
Passeig de la Castellana 259D
28046 Madrid
Telèfon de l'ambaixada: +34 917146300

Barcelona
Consolat General Britànic a Barcelona
Edifici Torre de Barcelona
Avinguda Diagonal, 477, 13 º, 08036 Barcelona
Telèfon del consolat: +34 93366 62 00

València
Consolat de Suècia a València
Plaça Porta de la Mar 4, porta 8, València, Spain
Telèfon del consolat: +34 963940375, +34 963940377

Zaragoza
Enfront del Banc d'Espanya de Saragossa
Plaça d'Espanya, Saragossa, Spain
Telèfon de la diputació: +34 976224998

Màlaga
Surt de la plaça Constitució feia els consolats
Plaça de la Constitució i es dirigeix als consolats Britànic i Suec. Màlaga, Spain
Telèfons dels consolats: +34 952352300 +34 952 60 43 83

Buenos Aires (Argentina) a les 13:00
Ambaixada Britànica a l'Argentina
Dr luis s'esgoti 2412, Ciutat Autònoma de Buenos Aires, Argentina
Telèfon de l'ambaixada: +54 (011) 4808 2200

Mèxic DF (Mèxic) a les 18:00
Ambaixada Britànica a Mèxic
Riu Lerma 71 (cantonada amb Rio Sena), Del Cuauhtemoc, Mexico DF
Telèfon de l'ambaixada: (55) 5207 2089

Bogotà (Colòmbia) a les 18:00
Ambaixada Britànica a Bogotà
Torre Propaganda Sancho, carrer 98 No 9-03 Pis 4 Bogota, Colòmbia
Telèfon de l'ambaixada: (1) 3176690

Lima (Perú) a les 11:00
Ambaixada Britànica a Perú
Torre Parc Mar pis 22, Lima, Perú
Telèfon de l'ambaixada: (51) (1) 617 3000

Altres ciutats

Si vols organitzar una manifestació a alguna altra ciutat no llistada aquí, has de demanar els oportuns permisos per realitzar-la a les autoritats competents, concretar el lloc (preferiblement ambaixada o consolat Britànic o Suec) i fer-nos saber enviant-nos un mail a [email protected] el més aviat possible.

Descarregar el manifest (pdf)