dilluns, 20 de gener de 2014

Una empresa de Martorell s'ofereix per destruir arsenal químic sirià

Les armes químiques utilitzades en la guerra de siriana les podria destruir una empresa amb seu a Martorell (Barcelona). Sita Ibèrica (foto) ha estat una de les 14 preseleccionades per l'Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPCW) para eiminar les 500 tones resultants del desmantellament de l'arsenal químic sirià.

La companyia, filial del grup francès GDF Suez/Agbar, es va presentar a la convocatòria de propostes per al transport, tractament i disposició de residus perillosos orgànics i productes químics inorgànics. La catalana compta amb incineradores tant dins com fora d'Espanya i podria dedicar la seva labor a destruir aquest material durant, almenys, quatre anys.

Competència internacional

Les ofertes s'han obert aquest dilluns a la seu de la OPCW a l'Haia un dia després que es tancarà el període per presentar les ofertes. Juntament amb l'espanyola, figuren tres nord-americans, una companyia d'Aràbia Saudita, dues franceses, una xinesa, una sueca, una britànica així com una Unió Temporal d'empreses (UTE) d'origen germà, britànic i belga.

Ara, "la OPCW realitzarà una avaluació tècnica i comercial de les ofertes i anunciarà el guanyador a principis de febrer", ha precisat l'organisme. El proper mes, es coneixerà l'empresa que finalment faci desaparèixer l'armament químic de Síria.

Una empresa de Martorell se ofrece para destruir arsenal químico sirio


Las armas químicas utilizadas en la guerra de siria las podría destruir una empresa con sede en Martorell (Barcelona). Sita Ibérica ha sido una de las 14 preseleccionadas por la Organización para la Prohibición de las Armas Químicas (OPCW) para eliminar las 500 toneladas resultantes del desmantelamiento del arsenal sirio.

La compañía, filial del grupo francés GDF Suez/Agbar, se presentó a la convocatoria de propuestas para el transporte, tratamiento y disposición de residuos peligrosos orgánicos y productos químicos inorgánicos. La catalana cuenta con incineradoras tanto dentro como fuera de España y podría dedicar su labor a destruir este material durante, al menos, cuatro años.

Competencia internacional


Las ofertas se han abierto este lunes en la sede de la OPCW en La Haya un día después de que se cerrará el periodo para presentar las ofertas. Junto con la española, figuran tres estadounidenses, una compañía de Arabia Saudí, dos francesas, una china, una sueca, una británica así como una Unión Temporal de Empresas (UTE) de origen germano, británico y belga.

Ahora, "la OPCW realizará una evaluación técnica y comercial de las ofertas y anunciará el ganador a principios de febrero", ha precisado el organismo. El próximo mes, se conocerá la empresa que finalmente haga desaparecer el armamento químico de Al Assad.

CiU nega que les armes químiques sirianes vagin a Constantí però l'empresa ho està estudiant

El conseller de Presidència i portaveu del Govern de CiU, Francesc Homs, ha negat la possibilitat que els residus químics de Síria acabin en la incineradora de Constantí, després que hagi transcendit que tant l'Executiu central com el Govern haurien rebutjat la proposta d'EUA per enviar aquests residus a Tarragona per al seu emmagatzematge i destrucció. Homs ha estat clar: "No. El Govern ha dit que no i el Govern també, així que res". L'empresa Grecat (foto), pel contrari, afirma estar estudiant l'oferta.

Set països són responsables de més de la meitat de l'escalfament global

El segle XXI és conegut per la quantitat d'avanços tecnològics, però també per la contaminació atmosfèrica que està sofrint el nostre planeta i un grup de científics ha identificat als set principals responsables que contribueixen a aquesta causa: EUA, Xina, Rússia, Brasil, l'Índia, Alemanya i Regne Unit. En el mapa es pot visualitzar d'una forma diferent, segons la contribució de cada país a l'augment de CO2 i metà en relació a la seva grandària.

L'estudi realitzat per un grup d'investigadors de la Universitat Concòrdia de Mont-real, Canadà, revela que amb prou feines 7 països han estat els responsables de més del 60% de la contaminació global ocorreguda entre 1906 i 2005.

Les nacions que més han contribuït a aquest efecte hivernacle són: EUA, Xina, Rússia, Brasil, l'Índia, Alemanya i Regne Unit. "Al mapa es pot visualitzar d'una forma diferent, segons la contribució de cada país a l'augment de l'efecte hivernacle en relació a la seva grandària", van assenyalar els responsables de l'estudi. En la recerca es van utilitzar dades històriques que apunten a un escalfament de 0,74 ºC entre 1906 i 2005.

Per conèixer el repartiment entre països d'aquest augment, els científics van calcular les emissions nacionals, la composició dels gasos emesos, el temps que duren en l'atmosfera i el canvi de temperatura que poden causar. Es van mesurar emissions de diòxid de carboni, metà, òxid de nitrogen i canvis geològics i evolució de la desforestació per país. Tota aquesta activitat va suposar, segons els investigadors, l'augment de 0,7ºC del total de 0,74 graus registrats en aquest període.

Siete países son responsables de más de la mitad del calentamiento global


El siglo XXI es conocido por la cantidad de avances tecnológicos, pero también por la contaminación atmosférica que está sufriendo nuestro planeta y un grupo de científicos ha identificado a los siete principales responsables que contribuyen a esta causa: EEUU, China, Rusia, Brasil, la India, Alemania y Reino Unido. En el mapa se puede visualizar de una forma diferente, según la contribución de cada país al aumento de CO2 i metano en relación a su tamaño.

Els 20 més rics d'Espanya guanyen tant com el 20% de la població més pobra


Los 20 más ricos de España ganan tanto como el 20% de la población más pobre

ICV-EUiA defensarà els drets socials enfront dels “pressupostos de la misèria

100% a favor del dret a decidir. I 100% a favor de la defensa dels drets socials dels i les catalanes enfront dels “pressupostos de la misèria” que CiU ha pactat amb ERC i que aquesta setmana debatrà el Parlament. Els coordinadors d’EUiA, Joan Josep Nuet, i d’ICV, Joan Herrera, han recordat aquest dilluns que la coalició s’oposa a aquests comptes, “els més antisocials de la història”, i han anunciat que farà campanya en contra seu. “No estem anestesiats; sabem què vam votar amb ells, i sabem què no farem, i no votarem amb ells: nosaltres estem a l’esquerra, i ells estan amb les polítiques de dretes”, ha declarat Nuet.

Nuet ha recordat que aquests “són els pressupostos de l'austeritat suïcida, de les retallades, que incrementaran l'atur, la precarietat, la pobresa i totes les altres lacres que viu la nostra societat”. "Serem l’única força que ha votat 100% pel dret a decidir i que haurà votat 100% pels drets socials, que és el que li toca a una força democràtica i d'esquerres davant unes retallades que afecten al moll de l'os, a la cohesió social i a la democràcia"”, ha afegit Herrera.

CiU presenta els pressupostos que ha pactat amb ERC com uns comptes socials. Quelcom que, segons Nuet i Herrera és clarament “fals”. Els coordinadors d’EUiA i d’ICV ho han demostrat amb dades: els comptes suposaran la consolidació d’unes retallades de 3.000 milions d’euros. I, a més d’aquestes retallades, la Generalitat de Catalunya perdrà 2.000 milions d’euros més en les privatitzacions previstes. Les partides destinades a la salut han caigut un 49%, la despesa pública per escolar s’ha vist reduïda un 28% Educació; la despesa en polítiques socials ha caigut un 10% i la de polítiques d’ocupació, un 46%.

“Nosaltres estem en una trinxera, i CiU i, per desgràcia, ERC, estan en una altra”

“Aquest és un tema central, i altres debats polítics no ens fan equivocar-nos sobre en quina trinxera estem uns, i en quina trinxera estem uns altres”, ha indicat Nuet, que ha assegurat que “no estem anestesiats”. “Sabem què vam votar amb ells”, ha explicat recordant el suport d’ICV-EUiA a la petició a l’Estat de transferir la competència per celebrar consultes, “i sabem què no farem, i no votarem amb ells: nosaltres estem a l’esquerra, i ells estan amb les polítiques de dretes”, ha indicat Nuet. “Nosaltres estem en una trinxera, i CiU i, per desgràcia, ERC, estan en una altra”, ha conclòs el coordinador d’EUiA.

En aquesta situació, Nuet ha descartat qualsevol possibilitat de poder arribar a un acord amb CiU o ERC de cara a les eleccions al Parlament europeu que se celebraran el maig vinent. “Si algú havia pensat un segon que podíem entendre’ns en una candidatura europea, les ganes li marxen immediatament”, ha exposat el coordinador d’EUiA. “No podem anar a unes eleccions europees amb forces polítiques que avalin els pressupostos de la troica, i aquests pressupostos són els de la troica: suïcides, de les retallades, que fan mal als homes i dones que viuen a Catalunya”, ha exposat.

Nuet ha cridat a construir una alternativa capaç no només de resistir, sinó també de derrotar els qui els promouen. “L’1 de febrer farem servir un nou instrument per anar contra aquests pressupostos i les seves polítiques”, ha dit el coordinador d’EUiA en referència a l’Assemblea Oberta que se celebrarà el proper 1 de febrer a la Fabra i Coats de Barcelona, i que aplegarà activistes de diversos moviments socials. “La gent que està lluitant contra els desnonaments, la gent que a les associacions de veïns està recollint menjar per a veïns que no poden menjar, els sindicalistes que tenen clares les conseqüències de la reforma laboral; tots ells saben que una rebel·lió democràtica passa també per dir no a aquests pressupostos antisocials”, ha considerat Nuet.

“Mas diu que Rajoy no dialoga pel dret a decidir, però Mas tampoc dialoga en matèria de polítiques socials”


El coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera, també ha lamentat que “la retòrica compartida per CiU i ERC sobre les clarianes i el canvi de rasant és falsa; pura retòrica: la crua realitat és que ens trobem davant dels pressupostos més antisocials de la història”. A més, ha lamentat Herrera, CiU no ha mostrat cap predisposició a negociar els comptes. “Mas diu que Rajoy no dialoga pel dret a decidir, però Mas tampoc dialoga en matèria de polítiques socials”, ha assenyalat Herrera, que per això ha explicat que “la mateixa actitud que té Mariano Rajoy amb la consulta, és la mateixa que Mas té amb els drets socials: dir que no a tot”.

Herrera, a més, ha lamentat que la crisi al PSC estigui eclipsant el debat entorn dels pressupostos antisocials. “La millor manera de parlar de pressupostos és parlar de pressupostos; i els debats que tenen alguns el que estan permetent a Mas és tapar” els efectes que tenen en la gent “els pressupostos més antisocials de la història”, ha sostingut Herrera. “Nosaltres estem combatent els pressupostos més antisocials de la història, i estem fent-ho tot perquè no puguin tapar aquestes retallades; cosa que no fan els altres”, ha afegit.

Pel que fa a les declaracions que ha fet aquest dilluns l’exdirigent d’ERC Josep Lluís Carod-Rovira, Herrera ha destacat que l’exdirigent d’ERC “descarta la declaració unilateral d’independència i les eleccions plebiscitàries” com a possibles alternatives a la celebració d’un referèndum. Coincideix així amb la reclamació d’una “consulta sí o sí” que fa ICV-EUiA.

ICV-EUiA defenderá los derechos sociales frente a los “presupuestos de la miseria”


100% a favor del derecho a decidir. Y 100% a favor de la defensa de los derechos sociales de los y las catalanas frente a los “presupuestos de la miseria” que CiU ha pactado con ERC y que esta semana debatirá el Parlamento. Los coordinadores de EUiA, Joan Josep Nuet, y de ICV, Joan Herrera, han recordado este lunes que la coalición se opone a estas cuentas, “los más antisociales de la historia”, y han anunciado que hará campaña en contra suyo. “No estamos anestesiados; sabemos qué votamos con ellos, y sabemos que no haremos, y no votaremos con ellos: nosotros estamos a la izquierda, y ellos están con las políticas de derechas”, ha declarado Nuet.

Camats, Herrera i Nuet criden a la gent "de diferents lluites" d'esquerres a participar en l'Assemblea Oberta de l'1-F

Convertir la ràbia i la indignació en alternativa; fer una “gran suma” per guanyar a “la gran dreta”: amb aquestes idees ha animat el coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, a participar en l’Assemblea Oberta que, sota el títol ‘Ara és demà’, se celebrarà el proper dissabte, 1 de febrer, a la Fabra i Coats de Barcelona, al barri de Sant Andreu del Palomar.

Camats, Herrera y Nuet llaman a la gente "de diferentes luchas" de izquierdas a participar en la Asamblea Abierta del 1-F

Convertir la rabia y la indignación en alternativa, hacer una "gran suma" para ganar a "la gran derecha": con estas ideas ha animado el coordinador general de EUiA, Joan Josep Nuet, a participar en la Asamblea Abierta que, bajo el título 'Ahora es mañana', se celebrará el próximo sábado, 1 de febrero, en la Fabra i Coats de Barcelona, en el barrio de Sant Andreu del Palomar.

Vídeo: IU llança una campanya d'afiliació sota el lema "És l'hora"


Izquierda Unida ha llançat avui una campanya a través del seu web sota el lema "És l'hora" amb l'objectiu d'augmentar el nombre d'afiliats per aconseguir "un creixement organitzatiu que permeti cimentar unes bases fermes" per consolidar "la construcció de l'alternativa". "És l'hora de tensar l'organització i enfortir-la, des de l'acció política i la mobilització", ha assenyalat Reneses.

"ARA ÉS DEMÀ: Connectem les lluites per construïr l'alternativa"


El proper 1 de febrer tindrà lloc la trobada ARA ÉS DEMÀ, un espai obert de participació, debat i acció, una proposta impulsada per ICV i EUiA amb l'objectiu de connectar amb "les lluites socials i amb voluntat de sumar esforços i energies de diferents persones, espais i moviments, per plantar cara i aturar les polítiques neolliberals de la Troika.

El TSJC investiga Jordi Cañas (Ciutadan's) per frau a Hisenda

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha obert una investigació al diputat de Ciutadans Jordi Cañas per un presumpte frau de 429.203 euros a la Hisenda Pública. La sala civil i penal del TSJC ha admès a tràmit una querella presentada per la fiscalia contra Cañas, la seva ex-parella, el germà d'aquesta i vuit persones més per un frau de gairebé 430.000 euros en l'impost de societats d'un grup immobiliari que hauria presentat factures falses i simulat un augment fraudulent del preu d'un immoble per semblar que tenien menys beneficis. El cas s'instruirà al TSJC perquè Cañas és aforat.

En el seu escrit, el TSJC considera que hi ha prou indicis com per acceptar l'exposició raonada del Jutjat d'Instrucció número 19 de Barcelona, que investigava inicialment el cas i per on ja han passat els querellats a declarar.

Segons aquestes declaracions i un informe de l'Agència Tributària, Cañas era soci al 50% de SY Servei Immobiliari, l'altra meitat era de la seva parella d'aleshores, Mercedes A.L., i soci al 40% d'Inversiones Manais 2002. Aquestes empreses tenien la seu al carrer Sant Joan de Malta, al barri del Poblenou de Barcelona, on també tenien la seu les empreses del Grup Corbelia, controlat pel germà de la seva ex-parella, José Luis A.L., i la parella d'aquest, María José E.R., i l'empresa Inma&Marc; Habitatges. Cañas era administrador i soci de les empreses de Corbelia.

Segons la querella, aquesta última empresa va defraudar 429.203,45 euros l'any 2005 de l'impost de societats. Per fer-ho, els querellats haurien utilitzat les empreses del Grup Corbelia amb dos expedients diferents. En un es van emetre i pagar factures que 'no responen a prestacions ni serveis reals' entre les empreses del grup, trama dirigida pel cunyat de Cañas, però el TSJC creu que la col·laboració de l'ara diputat i dels altres querellats era 'necessària'. Una de les factures suposadament falses és la 2/2005 que va emetre Inma&Marc; Habitatges a SY Servei Immobiliari per valor de 100.050 euros pel concepte 'serveis de col·laboració en la prestació de serveis generals segons contracte de 23 de febrer de 2005'. Però sobre aquesta factura no s'ha trobat cap contracte ni cap documentació que 'pugui acreditar la realitat dels serveis o prestacions realitzats sota aquest concepte'.

En l'altre expedient es va augmentar fraudulentament el preu d'adquisició d'un immoble per part de l'empresa Inma&Marc; Habitatges, per tal de reduir el benefici obtingut amb la venda.

Ateses les 'relacions personals i professionals' de Cañas amb el suposat cervell de la trama, a més de ser administrador i soci d'empreses del grup, el TSJC considera que hi ha indicis per acceptar a tràmit el cas per delicte contra la hisenda pública contra ell i deu persones més.

El TSJC investiga Jordi Cañas (Ciutadan's) por fraude a Hacienda


El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña ha abierto una investigación al diputado de Ciutadans Jordi Cañas por un presunto fraude de 429.203 euros a la Hacienda Pública. La sala de lo civil y penal del TSJC ha admitido a trámite una querella presentada por la fiscalía contra Cañas, su ex-pareja, el hermano de esta y ocho personas más, por un fraude de casi 430.000 euros en el impuesto sobre sociedades de un grupo inmobiliario que habría presentado facturas falsas y simulado un aumento fraudulento del precio de un inmueble para parecer que tenían menos beneficios. El caso se instruirá en el TSJC porque Cañas es aforado.

Itàlia: commoció per l'assassinat mafiós d'un nen de tres anys

Itàlia està horroritzada després del descobriment de tres cadàvers carbonitzats a l'interior d'un cotxe, entre ells el d'un nen de tres anys, en el que els investigadors pensen que pot ser un ajust de comptes entre els membres de la Ndrangueta, la màfia de Calàbria (sud). La màfia calabresa assassina a Cocò, un nen de tres anys, al costat del seu avi i la seva parella. Foto: El petit Cocò, assassinat en Cosenza, quan encara vivia a la presó amb la seva mare.

L'assassinat d'un nen de tres anys, "en un nou acte bàrbar que ens horroritza, és l'enèsima demostració que les organitzacions mafioses no estalvien la vida dels més febles o indefensos", ha explicat aquest dilluns l'eurodiputada italiana i president de la comissió antimafia europea, Sonia Alfano.

L'eurodiputada ha demanat al ministre de l'Interior italià, Angelino Alfano, que convoqui una reunió amb els investigadors i forces de l'ordre de Cosenza per prendre mesures urgents davant la recrudescència de la violència de la Ndrangheta.

Antecedents per narcotràfic


Familiars havien denunciat fa alguns dies la desaparició de Giuseppe Iannicelli, de 52 anys i amb antecedents penals per tràfic de droga, la seva actual companya sentimental, Ibtissam Touss, marroquina de 27 anys, i el nét de l'home, Nicola, de tres. Un camperol va trobar el diumenge en un camp de Cassano allo Jonio, a Cosenza (Calàbria) el cotxe on van ser assassinats i després cremats, segons la primera reconstrucció dels investigadors.

Les primeres perquisicions indiquen que es tracta d'un ajust de comptes entre els membres de la Ndranghetta i que Iannicelli havia quedat amb els seus assassins per tractar algun assumpte en aquest lloc apartat. Les venjances mafioses són quotidianes a Itàlia, però l'assassinat d'un nen indefens ha commocionat al país i ha recordat com el crim organitzat no té pietat.

Itàlia ha rememorat aquest dilluns a Giuseppe Doné Matteo, de 12 anys, segrestat en 1996 i assassinat, i el cadàver del qual va ser dissolt en àcid clorhídric solament perquè el seu pare, exmembre de Cosa Nostra (la màfia siciliana), havia accedit a col·laborar amb la Justícia.

O Domenico Gabriele, d'11 anys, que va morir en 2009 a Crotone mentre jugava al futbol amb els seus amics, víctima d'un tiroteig entre membres de la Ndrangheta, així com Claudio Domino, de 10 anys, a qui la Cosa Nostra va disparar al cap en 1986 com a venjança contra la seva família.

Italia, conmocionada por el asesinato mafioso de un niño de tres años


Italia está horrorizada tras el descubrimiento de tres cadáveres carbonizados en el interior de un coche, entre ellos el de un niño de tres años, en el que los investigadores han explicado puede ser un ajuste de cuentas entre los miembros de la Ndrangueta, la mafia de Calabria (sur). La mafia calabresa asesina a Cocò, un niño de tres años, junto a su abuelo y su pareja. Foto: El pequeño Cocò, asesinado en Cosenza, cuando aún vivía en prisión con su madre.

EUPV denuncia que encara s'han de pagar 4.329.849 euros de l’Aeroport de Castelló

La diputada Marina Albiol (EUPV) afirma que encara queda una despesa de 4.329.849 euros per completar la certificació de l’Aeroport de Castelló, segons recull l’informe encarregat pel govern valencià a la consultora externa Pasiphae, propietat de l’exministre Piqué.

Entre les condicions necessàries d’escometre i recollides per l’informe per a completar la documentació de certificació es mencionen les següents: Obres d’esmena, estimació realista i aproximada de l’activitat aèria, definició del model de gestió, simulacre general. “Ens trobem davant de qüestions que haurien d’estar absolutament solucionades fa temps, més si tenim en compte que fa ja anys que va ser inaugurat i que encara a dia d’avui, estan per definir o rectificar. Resulta lamentable veure com els diners dels valencians i valencianes han estat malbaratats sense empatx per Aerocas”.

“Ens trobem davant dels costos d’esmena de les obres exigides per AESA, a més de les ampliacions proposades. Partides no previstes fins ara com la repetició del vol de calibratge, l’actualització de l’equipament SACTA, els desperfectes per la manca de manteniment, i un període de temps simulat (que arribaria als 500.000 euros), a més dels recanvis necessaris per a un funcionament correcte (1.500.000 euros)”, informa la representant d’esquerres.

Marina Albiol també assenyala que a dia d’avui encara queda, segons estimacions de Pasiphae, una despesa necessària per a completar la certificació per a l’extensió per un any de l’assistència tècnica i d’altres contractes fins que es finalitze la certificació de: Deloitte, dos pagaments pendents de 212.000 euros i 240.000 euros respectivament, a més de 300.000 de treballs que s’allargaran fins a juny de 2014. SAERCO, amb un contracte de posada en marxa de 905829 euros que pot encarir-se en 200.000 euros més. I IVICSA, amb un contracte vigent de 871.750 euros i obres pendents de 491000 euros. A més de completar la llista el concepte d’altra assistència necessària sense especificar més de 150.000 i 200.000 euros.

La parlamentària considera que l’Aeroport de Castelló és un autèntic riu de diners públics que van a parar a mans d’empreses privades quan en les nostres comarques hi ha moltes altres prioritats molt més urgents com son l’educació i la sanitat, que han sigut deixades de banda. “És escandalós contemplar les xifres dels contractes de treballs per a un aeroport que encara no ha vist ni un avió aterrar en la seua pista”.

EUPV denuncia que todavía se tienen que pagar 4.329.849 euros del Aeropuerto de Castelló


La diputada Marina Albiol (EUPV) afirma que todavía queda un gasto de 4.329.849 euros para completar la certificación del Aeropuerto de Castelló, según recoge el informe encargado por el gobierno valenciano a la consultora externa Pasiphae, propiedad del exministro Piqué.

Vídeo: La nau Rosetta desperta després de gairebé tres anys hibernant

Després de dos anys i mig d'hibernació planificada viatjant per l'espai profund, aquest 20 de gener quatre alarmes internes desperten de la seva letargia a la nau espacial Rosetta, que es troba a uns 810 milions de quilòmetres de la Terra, disposada a estudiar d'a prop un cometa i aportar noves dades sobre ell. Foto: La sonda Rossetta apropant-se al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko.

La nave Rosetta despierta tras casi tres años hibernando

Tras dos años y medio de hibernación planificada viajando por el espacio profundo, este 20 de enero cuatro alarmas internas despiertan de su letargo a la nave espacial Rosetta, que se encuentra a unos 810 millones de kilómetros de la Tierra, dispuesta a estudiar de cerca un cometa y aportar nuevos datos sobre él. Foto: La sonda Rossetta acercándose al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko.

Vicenç Navarro: Blair, Zapatero, la Tercera Via i el declivi de la socialdemocracia

Aquest article critica a la Tercera Via, una de les causes del declivi de la socialdemocracia a Europa: És sorprenent que el que va ser President del govern socialista espanyol, el Sr. José Luis Rodríguez Zapatero, convidés a Tony Blair a presentar el seu llibre, en el que explicava la seva resposta a la crisi. El Regne Unit i Espanya van passar a ser uns dels països més desiguals de la UE-15 durant els seus mandats, degut en part al fet que van ignorar les polítiques redistributives que sempre van caracteritzar a la socialdemocracia, la qual cosa va tenir un elevat cost polític.

A primera vista semblaria lògic que així fora, doncs els dos van ser dirigents de partits polítics governants (Partit Laborista i PSOE), pertanyents a la mateixa sensibilitat política: la socialdemocracia. Tony Blair va ser Primer Ministre del govern laborista britànic (del 2 maig de 1997 al 27 juny de 2007), i va ser un dels dirigents més actius del que es va cridar la Tercera Via que, amb peculiaritats espanyoles, es va donar també en certa manera a Espanya sota el lideratge del Sr. Zapatero.

La Tercera Via va ser la incorporació d'un ideari liberal (a l'àrea econòmica, neoliberal) a la socialdemocracia europea, i va incloure també, entre altres dirigents, al canceller Schröder del govern socialdemòcrata alemany. Aquestes figures van ser claus en la construcció de la Unió Europea que avui coneixem, i la seva influència en la socialdemocracia europea no va ser menor. En realitat van ser personatges claus en el desenvolupament de les institucions de gobernanza de la Unió Europea i en l'establiment de les cultures econòmiques i polítiques hegemòniques en tal Unió. És precisament per això que estem veient l'enorme crisi de la socialdemocracia avui a Europa. El protagonisme i complicitat d'aquells partits socialdemòcrates en la construcció d'una Europa de clar tarannà neoliberal, és la causa d'aquesta deterioració.

Tals polítiques neoliberals estan desmuntant l'Europa Social que els seus antecessors -la socialdemocracia de la post II Guerra Mundial- havien creat. Aquestes polítiques públiques neoliberals van ser la causa de l'enorme deterioració del projecte socialdemòcrata i del col·lapse del seu atractiu electoral.

Un exemple d'això va ser l'ocorregut durant el govern Blair al Regne Unit. En contra del que es va promocionar en la majoria de mitjans d'informació de major difusió, que van presentar a Blair com summament reeixit (doncs va ser reelegit tres vegades amb majoria absoluta), els resultats electorals mostren precisament el contrari. El suport electoral al govern Blair va caure d'una manera molt substancial com a conseqüència de l'aplicació de les seves polítiques a partir del moment de la seva primera elecció.

El Partit Laborista va passar de rebre el suport electoral del 33% de l'electorat en la seva primera victòria en 1997, a un 25% en 2001 i a un 22% en 2005 (veure el meu article “Tony Blair i el declivi de la Tercera Via”, Sistema, 16.11.12). Si el Regne Unit hagués tingut un sistema electoral proporcional, hauria estat derrotat ja en les primeres eleccions després d'haver sortit triat i estat Primer Ministre. El que aconseguís continuar tenint majoria absoluta parlamentària, amb percentatges tan baixos, no va ser hagut de –com els ideòlegs de la Tercera Via, com Anthony Giddens, indicaven- a la seva popularitat (que en realitat va descendir ràpidament), sinó a l'enorme biaix del sistema electoral britànic, de tipus majoritari, i a la gran crisi del Partit Conservador, resultat de la seva divisió interna entre els defensors i els opositors a la pertinença del Regne Unit a la Unió Europea.

Blair i el blairisme van ser summament impopulars en el Regne Unit i encara més entre les bases del Partit Laborista. Va ser el menys popular dels Primers Ministres existents després de la II Guerra Mundial. I la desmobilització entre els militants del partit (i el desencantament entre els seus electors) va ser molt accentuada.

Aquesta impopularitat era lògica i previsible, resultat de l'abandó de qualsevol inclinació al socialisme per part del blairisme. Quan a la Sra. Thatcher se li va preguntar en una ocasió quin era l'obra, de les que havia realitzat al llarg de la seva carrera política, de la qual estava més orgullosa, va respondre que “destruir el laborisme, a través de Blair”. I no era una resposta irònica.

Avui, qualsevol dirigent laborista intenta distanciar-se del blairisme i de Blair, distància no solament política, sinó també personal. Ha contribuït a això el seu comportament arribista i acaparador de riquesa, sense cap fre ètic que interrompés la seva desmesurada ambició acumulativa. Ni que dir ha de Blair continua gaudint de gran prestigi entre les grans empreses (i molt especialment les financeres properes a la City, el centre financer d'Anglaterra), que constitueixen el món corporatiu internacional que el financen. Però aquesta popularitat entre les grans elits financeres i empresarials contrasta amb el menyspreu (i no hi ha una altra manera de definir-ho) que les bases del laborisme tenen cap a la seva persona, amb molt escassa atracció entre els socialistes de base de la majoria dels partits europeus pertanyents a aquesta sensibilitat política.

La invitació de Blair per part de Zapatero


El menyspreu que es té cap a Blair entre els socialistes de base a Europa és el que va generar la meva sorpresa respecte a la invitació per part de l'ex president Zapatero, que volgués atribuir al seu escàs coneixement del desgrat generalitzat cap a aquesta figura, la qual cosa em porta a la reflexió següent.

La meva experiència en observar les figures que han adquirit gran poder institucional és que viuen aïllades, molt distanciades de la militància dels seus partits i fins i tot de l'electorat. Tenen una actitud elitista, que els fa creure que ells es deuen “a la història” i no a l'electorat, a fi de justificar que es prenguin mesures summament impopulars. Això va passar amb tots els dirigents de la Tercera Via. Tenien una espècie de masclisme polític que assumia que faltaven líders amb testosterona, capaces de prendre mesures impopulars, necessàries –segons ells- per salvar a la “pàtria”, a la “economia”, o a el “país” (tots ells termes que consideren intercanviables). Blair constantment accentuava que s'havia del país, no a l'electorat. Schröder i Zapatero no ho van dir però probablement ho van pensar. Aquesta actitud messiànica, molt comuna entre personalitats carismàtiques, ha portat al desastre al socialisme a Europa. Oblidar-se que qualsevol polític representa a l'electorat és ignorar que el que ha de fer un polític és precisament el que digui el seu electorat. Per això el van triar.

L'oblit del seu electorat va ser la característica de Blair i també, durant el seu segon mandat, de Zapatero. L'equip econòmic de Zapatero era clarament neoliberal (veure el meu article “Les memòries de Greenspan i de Pedro Solbes. El neoliberalisme a Espanya, incloent-hi Catalunya”, Público, 21.11.13), encara que gran part de les seves reformes a les àrees socials van intentar seguir una orientació socialdemòcrata clara, la qual cosa explica, en part, la seva reelecció.

Aquesta orientació, no obstant això, va deixar pas a la neoliberal quan la crisi es va iniciar. La seva resposta a la crisi va ser de llibre de text neoliberal. I això va ser el que va causar la seva derrota. I el llibre de Zapatero sembla no reconèixer aquest problema. Subratlla que va fer el que havia de fer per salvar l'economia (subratllant que no hi havia alternatives), conscient de la impopularitat de tals polítiques.

Creure's, no obstant això, que s'han d'imposar mesures impopulars és mostrar un menyspreu cap al procés democràtic, que ha portat a la ruïna a la socialdemocracia. I la història ha mostrat, una vegada més, que l'electorat (tant en el Regne Unit com a Espanya) que estava descontent, portava raó i que els líders carismàtics estaven equivocats. Com vam mostrar Juan Torres, Alberto Garzón i jo amb tot detall en el nostre llibre 'Hi ha alternatives'. Propostes per crear ocupació i benestar social a Espanya, sí que hi havia alternatives. L'única cosa que van fer aquests dirigents va ser servir als interessos financers, que van promoure aquestes polítiques.

El Regne Unit i Espanya van passar a ser uns dels països més desiguals de la UE-15 durant els seus mandats, degut en part al fet que van ignorar les polítiques redistributives que sempre van caracteritzar a la socialdemocracia, la qual cosa va tenir un elevat cost polític.

Vaig escriure aquestes línies el mateix dia que el President Hollande va donar la seva conferència de premsa, incorporant la Tercera Via en els seus plantejaments, en contra de totes les seves promeses. La resposta del món financer i empresarial ha estat predeciblemente molt positiva. La seva reducció de la despesa social a la França Social es presenta com a prova de la seva maduresa política. Mentre, la seva popularitat al carrer està pels sòls.

L'aïllament de les elits governants i dels aparells dels partits socialdemòcrates i la distància electoral entre ells i les seves bases electorals i militants és enorme. A Espanya, la gran promesa del socialisme espanyol, l'avui Presidenta socialista de la Junta d'Andalusia, la Sra. Susana Díaz, acaba de lloar al Sr. Botín, president del major banc d'Espanya, el Banc de Santander, pel “regal” de 500 milions d'euros, segons ella, per crear ocupació, ignorant que tal banc (que és dels que han aconseguit majors beneficis en la crisi actual) va liderar al capital financer espanyol en la seva campanya de pressionar al govern espanyol per fer les reformes laborals responsables en gran part de l'enorme desocupació existent a Espanya, incloent-hi Andalusia, insistint a més en la reducció de la despesa pública.

És més, si tal banc pagués en impostos a l'Estat espanyol (incloent-hi Andalusia) el que paga proporcionalment un treballador andalús, l'Estat espanyol (incloent-hi Andalusia) ingressaria una quantitat moltes vegades superior que la quantitat que aquest banc regala a Andalusia per netejar la seva imatge, bastant deteriorada com a resultat del seu comportament. La banca és una de les institucions menys valorades avui a Espanya, juntament amb la classe política. I això es deu, en part, a l'excessiva cordialitat entre les dues institucions, amb una docilidad de l'estament polític (i mediàtic) cap als poders financers que empobreix la democràcia.

I acabo així les meves reflexions sobre la crisi de la socialdemocracia, no sense abans afegir que acabo de llegir que el nou dirigent del Partit Democràtic, Matteo Renzi (que representa la socialdemocracia italiana), acaba de fer unes declaracions en les quals es declara admirador de Blair i el blairisme. Sense comentaris.


Vicenç Navarro: Blair, Zapatero, la Tercera Vía y el declive de la socialdemocracia


Este artículo critica a la Tercera Vía, una de las causas del declive de la socialdemocracia en Europa.
Es sorprendente que el que fue Presidente del gobierno socialista español, el Sr. José Luis Rodríguez Zapatero, invitara a Tony Blair a presentar su libro, en el cual explicaba su respuesta a la crisis. El Reino Unido y España pasaron a ser unos de los países más desiguales de la UE-15 durante sus mandato, debido en parte a que ignoraron las políticas redistributivas que siempre caracterizaron a la socialdemocracia, lo cual tuvo un elevado coste político.

Els 20 més rics d'Espanya guanyen tant com el 20% de la població més pobra

L'estafa financera intenacional del neoliberalisme -això que venen com a crisi- ha agreujat la bretxa salarial entre rics i pobres, com demostren totes les estadístiques malgrat les fal·làcies i mentides del feixisme governant. A dos dies que comenci el Fòrum de Davos (Suïssa), Intermón Oxfam ha publicat l'informe Perspectives de l'Agenda Mundial 2014 en el qual detalla l'increment de les desigualtats econòmiques des de l'esclat de la crisi i Espanya no és una excepció. Les 20 persones més riques del país concentren una fortuna similar a la del 20% de la població pobra, 10 milions de víctimes de la corrupció capitalista. Foto: els caps de l'oligarquia, Ortega (Inditex-Zara) i Roig (Mercadona).

Vídeo: Creixen els sous dels directius i es redueixen la resta: la classe mitjana desapareix diluïda en classe obrera

Amb les polítiques injustes i neoliberals del PP, els salaris dels directius a Espanya han augmentat un 7% en 2013 respecte a l'any anterior, mentre que els de comandaments intermedis i empleats s'han reduït un 3,18% i un 0,47%, respectivament. El president de l'Icsa ha assegurat que aquestes diferències retributives entre directius i la resta de treballadors és conseqüència directa de la Reforma Laboral aprovada pel PP. "Constatem una clara polarització entre persones que guanyen moltíssim i d'altres que cada vegada guanyen menys", ha assenyalat Ernest Poveda.

França estudia convertir l'avortament en un dret i rebutjar els supòsits

L'Assemblea Nacional francesa debat avui sobre dues esmenes a la llei de l'avortament que pretenen convertir-ho en un dret per a les dones, no sotmès a supòsits per ser exercit, i una ampliació de les penes i multes pels que posin obstacles a l'exercici d'aquest dret.

Aquestes dues esmenes, presentades pel grup socialista, s'han integrat en un projecte de llei Per a la igualtat d'homes i dones que va a ser sotmès a l'Assemblea, i que pretén entre altres coses afavorir que els pares -i no només les mares- prenguin permisos per cuidar dels seus fills, imposar una remuneració no discriminatòria i quotes de dones en les empreses.

La Ministra dels Drets de les Dones, Najat Vallaud Belkacem, va explicar en una entrevista a l'emissora de radi "RTL" que el que es pretén amb les dues esmenes és en primer lloc "suprimir de la llei (que data de 1975) la noció de desemparament com a condició d'accés a l'avortament".

"El dret a l'avortament ha de ser considerat un dret ple, no condicionat a qualsevol justificació que s'imposi a les dones", va subratllar Vallaud Belkacem, que va dir que "les dones han de tenir llibertat per triar si volen portar o no fins al terme un embaràs". "Aquesta autonomia en l'elecció és molt important en un moment en què veiem en el nostre entorn que les temptatives de regressió són molt presents. Ho veiem a Espanya però també a d'altres països europeus", ha afegit.

En reacció a la manifestació d'ahir a París contra aquesta modificació legislativa, que segons els organitzadors va reunir a 40.000 persones (16.000 segons la policia), la ministra i portaveu del Govern va assegurar que "la immensa majoria dels francesos recolzen completament el dret a l'avortament" i que "no hi ha risc de fractura de la societat francesa, és una evidència".

L'altra esmena preveu una extensió del denominat "delicte de obstaculización", perquè la difusió d'informació dissuasòria de l'avortament pot ser penada amb dos anys de presó i 30.000 euros de multa. Més enllà de la qüestió de l'avortament, la proposició legislativa modifica el dispositiu dels permisos parentals, per permetre que sigui d'un any (enfront de sis mesos actualment) si l'hi reparteixen a parts iguals entre el pare i la mare, amb una compensació que podrà arribar a 573 euros al mes.

En la mateixa línia, per a les famílies d'almenys dos fills es podran prendre un permís laboral de tres anys a condició que el pare assumeixi almenys sis mesos de suspensió de les seves activitats professionals. Una altra de les potes de la llei són les sancions a les empreses que no compleixin amb l'equiparació d'homes i dones que tenen les mateixes funcions, ja que al costat de les multes en vigor (de fins a un 1% de la facturació) no podran accedir a licitacions públiques.

A més, les quotes de dones en els consells d'administració (hauran de ser un 40% d'aquí a 2017) s'amplien a les de 250 assalariats i un volum de negocis de 50 milions d'euros. La paritat es va a introduir progressivament en l'horitzó de 2020 en entitats com les federacions esportives, les cambres de comerç o les instàncies consultives de l'Estat.

Francia estudia convertir el aborto en un derecho y desechar los supuestos

La Asamblea Nacional francesa debate hoy sobre dos enmiendas a la ley del aborto que pretenden convertirlo en un derecho para las mujeres, no sometido a supuestos para ser ejercido, y una ampliación de las penas y multas para los que pongan obstáculos al ejercicio de ese derecho.

El ‘cas Innova’: més de 40 imputacions en dos anys

La vida municipal de Reus va canviar per sempre el 9 de gener de 2012, quan la CUP de Reus, amb un regidor a l'Ajuntament, va denunciar davant l'Audiència Nacional per presumpta prevaricació a un dels homes més poderosos del Consistori i de la sanitat catalana al servei de CiU: Josep Prat. La Guàrdia Civil investiga si la Generalitat ha pagat amb diners públics la defensa judicial de Prat arran de mitja dotzena de correus electrònics confiscats entre el conseller de Salut, Boiz Ruiz, el conseller de Justícia, Germà Gordó, i l'advocat de l'expresident de l'ICS, Xavier Melero.

Prat exercia de president de l'Institut Català de la Salut (ICS) i era director general d'Innova, el conglomerat d'empreses municipals de Reus. Prat, que va deixar els seus càrrecs a la ciutat després de la denúncia, comptava amb un Audi A6 pagat per l'holding públic i cobrava 280.000 euros a l'any. En el seu escrit a l'Audiència, la CUP va posar de manifest l'opacitat d'Innova i va demanar indagar diverses operacions econòmiques i maneres de procedir dels càrrecs del Consistori, que en l'últim mandat va estar dirigit pel PSC, ERC i ICV.

Des de llavors han aflorat un llarg llistat de casos de presumpta corrupció que investiguen la Guàrdia Civil, la fiscalia i els jutjats d'instrucció de Reus. De moment, ha llançat més de 40 imputacions. De forma paral·lela, l'Ajuntament, amb un deute de 356 milions d'euros, pugna per deixar enrere la seva delicada situació econòmica financera. Aquests són alguns episodis del cas:

Pagaments a un exdirector del CatSalut i coaccions. Prat va utilitzar Innova per pagar 720.000 euros, IVA a part, a Carles Manté, exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut) entre 2007 i 2011. Ara Reus, partit en l'oposició, es va querellar. Per aquests pagaments, presumptament injustificats, la Guàrdia Civil els va detenir a tots dos al febrer de 2012 i va registrar els seus domicilis.

Manté va cobrar a través d'una empresa seva, CCM Estratègies i Salut, que havia creat solament vuit dies abans de signar el seu contracte amb Reus, segons va admetre al jutge, i poc després de ser destituït del CatSalut. Els honoraris de Manté van ser pagats per l'hospital Sant Joan, propietat d'Innova, però finançat gairebé íntegrament pel CatSalut. Va ser el Departament de Salut, llavors dirigit per Marina Geli (PSC), el que “va recomanar” a Innova contractar a Manté, segons va mantenir Prat davant el jutge.

El magistrat del Jutjat d'Instrucció 3 de Reus va decretar la llibertat provisional per a Prat i Manté, els qui estan imputats per sis delictes: malversació, estafa, tràfic d'influències, negociacions prohibides amb funcionaris, blanqueig i contra la hisenda pública. Per la seva presumpta relació amb els pagaments el jutge també va encausar al exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez (PSC).

A més, Manté hauria dut a terme presumptes coaccions a l'actual alcalde, Carles Pellicer (CiU), i a la segona tinent d'alcalde, Teresa Gomis. També va declarar com imputada Natalia Torrell, exsecretaria d'Innova, per presumptes delictes de contractació irregular, estafa i falsedat documental.

Boi Ruiz, implicat. La Guàrdia Civil investiga si la Generalitat ha pagat amb diners públics la defensa judicial de Prat arran de mitja dotzena de correus electrònics confiscats entre el conseller de Salut, Boiz Ruiz, el conseller de Justícia, Germà Gordó, i l'advocat de l'expresident del ICS, Xavier Melero. En aquest cas, això podria suposar un il·lícit de malversació per part dels ordenants dels pagaments i dels receptors.

Pagaments a un arquitecte per les obres de l'hospital Sant Joan. Jorge Batesteza, exgerente d'Infraestructures del CatSalut, va cobrar 387.000 euros presumptament injustificats de l'Ajuntament entre 2007 i 2010 per assessoria tècnica per a la construcció de l'hospital. Al seu torn, hauria facturat altres 160.000 euros més a l'holding de Reus a través d'una empresa seva.

Batesteza està acusat de blanqueig de capitals, delicte societari, malversació de diners públics, prevaricació, delicte contra l'Administració pública i estafa. A més, tampoc és clar quant va costar l'hospital: les obres es van adjudicar per 70 milions d'euros i van acabar costant 131 milions, segons va explicar Batesteza en la Comissió de Recerca de la Sanitat en el Parlmament, mentre el exalcalde va elevar a 180 milions el muntant final.

Shirota. L'Ajuntament va avalar en 2008 amb tres milions d'euros a una empresa de recerca nutricional, Shirota Functional Foods —presidida per Manté—, malgrat no tenir la majoria de les accions en ella. Els diners va quedar enterrat en el projecte i la societat, que va fer fallida, va acabar sent liquidada per l'actual Govern, de CiU i Pàg. Per l'aval estan imputats els 14 edils del PSC, ERC i ICV que van governar el passat mandat.

Estan imputats els principals socis de l'empresa; l'exrector de la Universitat Rovira i Virgili, Lluís Arola; el fundador de la Morella Nuts, Joaquim Maria Barriach, i Xavier Goméz, exgerent del Tecnoparc; la segona tinent d'alcalde, Teresa Gomis, i càrrecs de l'empresa, com Manel Jardí.

Les subvencions europees. La CUP va denunciar un possible frau en la gestió dels diners de la Unió Europea en el passat mandat per construir un centre de bioempresas, pressupostat en dos milions d'euros. El projecte va rebre finalment 603.775 euros del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder). Inspectors de l'Oficina Antifrau de la Unió Europea van acudir a Reus per examinar documentació l'any passat i no es descarta un possible desviament dels fons.

Irregularitats en les ambulàncies de l'Ebre. El cas Innova ha acabat també esquitxant les comarques de l'Ebre. Aquest mes la Guàrdia Civil va detenir a Bernardo Coslado García, administrador únic d'ambulàncies Baix Ebre i president de la patronal espanyola d'ambulàncies per presumptes irregularitats en relacions comercials entre la seva empresa i organismes sanitaris públics. Aquesta causa és la setena peça sota secret de sumari separada del cas Innova, va informar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Coslado està acusat de suborn, delicte societari i tràfic d'influències. Alhora, el jutge del Jutjat d'Instrucció 3 va interrogar a l'expresident de l'ICS després de la detenció de Coslado i el va imputar per suborn, tràfic d'influències, alteració de preus de concursos públics i blanqueig de capitals. Quatre fills de Prat estan acusats de blanqueig i falsedat documental.

5.000 al mes per treballar en un centre de menors


Wanplais SL. Josep Prat va fundar Wanplais, SL, una societat familiar en la qual la seva dona i fills han ostentat càrrecs. Des d'aquesta empresa l'expresident de l'Institut Català de la Salut (ICS) obté rendiment d'un centre de menors de la Generalitat al barri tarragoní del Serrallo situat en un edifici que li va llogar el Departament de Benestar Social en 2010. Després d'aconseguir l'arrendament, Prat va contractar per treballar en Innova al càrrec polític que va pilotar aquest procés, Jordi Tous (ERC), exdelegat de la conselleria a Tarragona. Pel centre de menors Wanplais està percebent mitjançant un contracte a llarg termini —un mínim de 10 anys— una renda mensual de més de 5.000 euros.

Atoms. Un extrabajador d'Innova va denunciar al juny de 2012 que havia estat apartat del seu treball per adjudicar-ho a una empresa externa, Atoms. El Jutjat d'Instrucció 2 de Reus investiga si aquesta empresa i una constructora es van beneficiar de la seva posició en el Consistori per obtenir obres o lloguers, com el de dos habitatges que avui són un centre de menors a Reus. Estan acusats tres empresaris locals; Enric Agustí, exdirector de l'hospital Sant Joan de la ciutat; Vicente Gómez Rebollo, excap d'Obres d'Innova, i, de nou, Prat.

Tecnoparc. El Jutjat d'Instrucció 1 de Reus investiga el pagament de factures presumptament irregulars per valor de 130.000 euros a l'exregidor d'Urbanisme, Jordi Bergadà (ERC), i a l'expresident de l'empresa, Àngel Cunillera, entre 2008 i 2011 en concepte de serveis d'assessoria per al parc tecnològic de la ciutat, Tecnoparc.

El ‘caso Innova’: más de 40 imputaciones en dos años

La vida municipal de Reus cambió para siempre el 9 de enero de 2012, cuando la CUP de Reus, con un concejal en el Ayuntamiento, denunció ante la Audiencia Nacional por presunta prevaricación a uno de los hombres más poderosos del Consistorio y de la sanidad catalana al servicio de CiU: Josep Prat. La Guardia Civil investiga si la Generalitat ha pagado con dinero público la defensa judicial de Prat a raíz de media docena de correos electrónicos incautados entre el consejero de Salud, Boiz Ruiz, el consejero de Justicia, Germà Gordó, y el abogado del expresidente del ICS, Xavier Melero.

Balears: L'estafa electoral de l'Operació Mapau' acaba salvant als corruptes del PP

La condemna a un total de sis anys de presó als funcionaris que van documentar una falsa entrevista a Palma amb una agent electoral del PP que estava a Buenos Aires, segella la participació del Govern de Matas en la trama. L'Operació Mapau és la trama de captació de vots d'emigrants balears a Argentina -la majoria ja morts- per al PP, pagada pel primer Govern Matas. Foto: Matas va dissenyar del seu propi puny i lletra ´Operació Mapau´ en el seu despatx del Consolat.

"El Govern 'va entrevistar' a Palma a Pau Segura, que estava a l'Argentina". Tretze anys després d'aquest titular del 2001, l'Audiència de Palma ha condemnat a un total de sis anys de presó a dos alts funcionaris i una directora general del primer executiu de Matas, per la seva "entrevista simulada" recollida en un "document falsario". Així concloïa el tortuós tango d'Operació Mapau.

Una de les persones condemnades ja va declarar després de descobrir-se la contradicció que "no vam fer l'entrevista personal, va ser una falta de rigor per la nostra banda". L'estratègia defensiva es va refugiar durant el judici en l'amnèsia, descartada per l'Audiència.

El tribunal ha desmantellat retrospectivament els tallafocs interposats perquè Matas i Rosa Estaràs, els dos protagonistes principals de l'escàndol, mai haguessin de declarar ni com a testimonis entorn del mateix. No van ser absolts, sinó immunitzats pel Tribunal Superior. El fiscal Julio Cano es va estendre sobre aquesta contradicció, resumida pel tribunal en la figura del "sarcasme" que van encunyar els jutges dissidents i decents del Tribunal Superior.

Operació Mapau és la trama de captació de vots d'emigrants balears a Argentina per al PP, pagada pel primer Govern Matas. Aquesta afirmació pot efectuar-se sense presumpcions ni suposicions, perquè es disposa dels informes en què els enviats de l'executiu popular reconeixen amb tenor literal el seu paper, explicant la seva labor i les seves expectatives electorals. La destinatària dels documents era Estaràs.

L'embrió de la trama


El propi nom d'Operació Mapau correspon a la denominació triada per l'autor dels informes per a l'obtenció de vots. El cas Formentera és l'embrió de la trama, amb la seva pretensió d'alterar el diputat de la mínima circumscripció mitjançant l'empadronament de 73 emigrants argentins, totalment aliens a la manipulació censal i molt més a la destinació del seu vot.

Arran d'Operació Mapau es va modificar la legislació sobre el vot d'emigrants en eleccions autonòmiques. No obstant això, l'ambiciosa trama dissenyada en el Consolat tenia objectius més ambiciosos, xifrats en la incorporació de dotze mil argentins i uruguaians en els censos de diversos municipis de Mallorca. Bona part d'ells havien mort, un detall que no alterava els propòsits de la xarxa ni obstaculitzaria el sentit del seu vot d'ultratomba. De fet, els alcaldes populars es queixaven de veure's discriminats en l'al·luvió de reforços sud-americans, disposats en carpetillas de "Muro", "Pollença" o "Santa Margarida".

Com no podia ser d'una altra manera a la vista dels personatges involucrats, Operació Mapau va desembocar en una monumental però caríssim nyap. El primer escàndol del Govern Matas es va saldar amb la pèrdua del Consolat i l'arribada del primer Pacte de Progrés. Els casos de corrupció del mandat 1996-1999, amb esment especial a Bitel, tenien per comesa la conservació del poder. En la legislatura 2003-2007, la diana era l'enriquiment, segons confirmen les condemnes dictades fins avui.

Amb una sentència exemplar, l'Audiència ha segellat l'autoria d'Operació Mapau. Després de la condemna adquireix noves irisaciones el manuscrit elaborat per Matas en el Consolat, en una reunió a la qual va acudir la dona de fràgil memòria que titula el cas, i el testimoniatge del qual "responent de forma inveraz al que se li preguntava" va ser destacat pel tribunal. De fet, la desmemoriada va recollir l'esquema del president en puntuals notes de pròpia mà publicades per aquest diari.

L'acta fundacional de Matas correspon a la impressió de la seva escriptura sobre la llavors avançada pissarra que tenia en el seu despatx. S'observa que en el Departament ("DPT") apareix destacada "M. Pau". No fan falta majors disquisicions per identificar a l'inspirador d'una contractació avui qualificada penalment de fraudulenta.

El fiscal cap, Antonio de Vicente Tutor, va afavorir l'elevació al TSJ de la instrucció judicial iniciada a Eivissa. En les seves paraules, "prou la lectura de tals informes (dels agents electorals del Govern) per observar que contenen observacions per dirigir torticeramente el vot sud-americà al PP". No obstant això, el jutge Antonio Monserrat va arxivar per dues vegades la instrucció de manera expeditiva en el TSJ. El seu primer acte dedicava quatre folis a desqualificar a aquest periòdic. Prestava major atenció a la informació sobre la trama que als seus autors.

També per dues vegades, el minuciós treball dels magistrats Antonio Va capar i Javier Muñoz va obligar a Monserrat a reobrir el cas. Abans de ser derrotats per una ombrívola maniobra del seu president Antonio Terrasa, els dissidents retreien a l'instructor que "realitzés interpretacions de la norma tendents a forçar el seu tenor literal, esperit i finalitat per concloure que no existeix delicte malgrat el seu, pel que sembla, infracció".

Advertien a Monserrat que no era qui per arxivar la presumpta malversació sostinguda per la sala i, en el súmmum, li culpaven d'efectuar una "cita incompleta" per afavorir al Pàg.

El corrupte del PP, ascendit al CGPJ


Monserrat va ser premiat amb un ascens al Consell General del Poder Judicial a proposta del PP, després d'encunyar el genial raonament que "no hi ha per què dubtar que (Mapau) posseeixi coneixements de rus, tenint en compte el seu coneixement d'altres idiomes". Cap dels jutges discrepantes ha gaudit d'un ascens.

Els creadors polítics de Mapau tampoc van sofrir per uns fets "ètica i estèticament reprovables", segons el fiscal cap del Suprem. Rosa Estaràs i un conseller de Bauzá van prosseguir la seva carrera triomfal. També s'ha afermat amb canvi de sigles Antoni Pastor, que en els vuit mesos previs a les eleccions de 1999 va viatjar fins a sis vegades a Argentina, des d'on va remetre a Matas el seu famós missatge, "Formentera, tot està bé". Matas i Cardona, titular de la conselleria que va acollir bona part del pressupost de l'escàndol, van acabar condemnats per trapacerías del seu segon mandat junts.

Amb tot, no cal ofegar-se en la nostàlgia. Sense Mapau seria impensable que Urdangarin i Cristina de Borbó estiguessin imputats en el cas Infanta. No és exactament una casualitat que José Castro assistís dimarts passat al menjar de jubilació del seu col·lega Javier Muñoz, i que aplaudís amb singular energia l'amarga evocació del tango d'Operació Mapau a càrrec de l'homenatjat.

La estafa electoral de la 'Operació Mapau' acaba salvando a los corruptos del PP

La condena a un total de seis años de cárcel a los funcionarios que documentaron una falsa entrevista en Palma con una agente electoral del PP que estaba en Buenos Aires, sella la participación del Govern de Matas en la trama. La Operación Mapau es la trama de captación de votos de emigrantes baleares a Argentina -la mayoría ya fallecidos- para el PP, pagada por el primer Govern Matas. Foto: Matas diseñó de su propio puño y letra ´Operación Mapau´ en su despacho del Consolat.

Els 20 més rics d'Espanya guanyen tant com el 20% de la població més pobra

L'estafa financera intenacional del neoliberalisme -això que venen com a crisi- ha agreujat la bretxa salarial entre rics i pobres, com demostren totes les estadístiques malgrat les fal·làcies i mentides del feixisme governant. A dos dies que comenci el Fòrum de Davos (Suïssa), Intermón Oxfam ha publicat l'informe Perspectives de l'Agenda Mundial 2014 en el qual detalla l'increment de les desigualtats econòmiques des de l'esclat de la crisi i Espanya no és una excepció. Les 20 persones més riques del país concentren una fortuna similar a la del 20% de la població pobra, 10 milions de víctimes de la corrupció capitalista. Foto: els caps de l'oligarquia, Ortega (Inditex-Zara) i Roig (Mercadona).

Entre aquests noms destaca el fundador de l'imperi tèxtil Inditex, Amancio Ortega, que encapçala la llista de majors fortunes que va elaborar al desembre la revista Forbes. El segueixen d'a prop el president de Mercadona, Juan Roig, l'accionista d'Inditex i filla de l'oligarca, Sandra Ortega; els màxims accionistes de Ferrovial, Rafael del Pino i família, o el president de Inveravante Inversions Universals, Manuel Jove Capellán, entre uns altres.

“Que no s'hagi fet recaure l'esforç econòmic per encarar la crisi en els qui tenen més recursos, juntament amb la impunitat amb la qual s'ha tractat als responsables del desastre financer, inocula una tensió insuportable en la societat”, sosté l'organització en el seu informe.

Però la institució internacional no només aporta dades numèriques. També proposen en el seu informe que es recuperi el Congrés dels Diputats com a espai de diàleg i de rendició de comptes. Insta a fomentar la democràcia participativa i promoure un sistema financer més transparent.

Desigualtat mundial

A escala internacional, Intermon Oxfam sosté que el 1% de la població més rica acapara gairebé la meitat dels ingressos mundials. O vist des d'una altra perspectiva: les 85 persones més riques del món concentren la mateixa riquesa que la meitat de la població mundial.

Estats Units és la prova de com la crisi ha afavorit al denominat 1% de la població, que en aquest país acumula el 95% del creixement des de 2009. Per contra, el 90% de la població amb menys ingressos s'ha empobrit en els últims quatre anys.

L'augment de la desigualtat en els ingressos serà la segona major amenaça mundial dels propers 12 mesos, segons l'organització. “Està afectant a l'estabilitat social en el si dels països i suposa una amenaça per a la seguretat en l'àmbit mundial”, puntualitza en el seu estudi. Intermon Oxfam ha elaborat l'estudi amb dades del Fòrum Econòmic Mundial, The World Top Incomes Database o els proporcionats per l'entitat Credit Suisse.

Los 20 más ricos de España ganan tanto como el 20% de la población más pobre


La estafa financiera intenacional del neoliberalismo -eso que venden como crisis- ha agravado la brecha salarial entre ricos y pobres, como demuestran todas las estadísticas pese a las falacias y mentiras del fascismo gobernante. A dos días de que empiece el Foro de Davos (Suiza), Intermón Oxfam ha publicado el informe Perspectivas de la Agenda Mundial 2014 en el que detalla el incremento de las desigualdades económicas desde el estallido de la crisis y España no es una excepción. Las 20 personas más ricas del país concentran una fortuna similar a la del 20% de la población pobre, 10 millones de víctimas de la corrupción capitalista.

"Els qui han de guarir-se són els homòfobs, no els homosexuals"

Pere Estupinya: Les opinions del cardenal Fernando Sebastián dient que “l'homosexualitat es pot normalitzar amb tractament” són, a més d'ofensives, equivocades i perjudicials. El següent és la traducció literal d'un fragment de l'article científic “Electric Aversion Therapy of Sexual Deviations” publicat per John Bancroft i Isaac Marks en 1968 en la revista científica Proceedings of the Royal Society of Medicine.

“La teràpia d'aversió busca associar estímuls nocius a algun aspecte de conducta o actitud desviades. Els primers mètodes van ser agents químics com la apomorfina usada per generar nàusees i vòmits. Amb aquest mètode Morgensten et al (1965) va tractar a 13 travestis. 7 van mostrar una gran millora i 5 alguna. Recentment l'aversió elèctrica ha suplantat a la química perquè és més segura, fàcil de controlar i més precisa. (…) Els autors d'aquest text hem utilitzat aversió elèctrica en 40 pacients masculins: 16 homosexuals, 3 pederastes, 14 travestis i transexuales, 3 fetitxistes i 4 sadomasoquistes. Aquest article és un informe preliminar dels resultats fins avui”.

Si aquesta introducció us escandalitza, atenció a la part metodològica:

Screen Shot 2014-01-19 at 5.33.32 PM“els xocs elèctrics es van aplicar en els braços del pacient associats a tres aspectes diferents de la desviació sexual: 1- Durant el propi acte (exemple: electroshock al travesti quan es vestia de dona). 2- Amb fantasies desviades (ex.: el masoquista tan aviat assenyala la presència d'una fantasia masoquista en la seva ment). 3- Amb resposta eréctil a estímuls desviats (ex.: a l'homosexual quan comença a tenir una erecció davant la foto d'un home atractiu)”.

Resultats? Negatius! Malgrat ser voluntaris que desitjaven amb totes les seves forces canviar d'orientació sexual, ni amb electroshocks els homosexuals deixaven de sentir atracció física pels homes.

I no es tracta d'un estudi aïllat. En una cerca de literatura científica de l'època –abans de la desclassificació de l'homosexualitat com a malaltia mental- es poden trobar articles com “Change in homosexual orientation” (1973), “A casi of homosexuality treated by in vivo desensitization and assertive training” (1977), “Alternative behavioral approaches to the treatment of homosexuality” (1976)… tots sense “èxit”.

“Les teràpies de reorientació no funcionen”, em va dir taxativa el propi John Bancroft al juliol de 2012, ja septuagenari, durant el congrés de la International Academy of Sex Research a Estoril (Portugal).

Bancroft va ser director del Kinsey Institute, és autor de més de 200 articles científics, i es considera una referència en l'estudi de la sexualitat. Li vaig preguntar com va poder haver realitzat tals experiments, i no va dubtar a definir-los com “l'aspecte més embarazoso de la seva carrera”.

Em va explicar que ell va començar les seves recerques en psiquiatria utilitzant electroshocks per intentar revertir la pedofilia: es mostraven imatges d'infants mentre es mesurava la reacció del penis, i si hi havia principi d'erecció se subministrava una descàrrega elèctrica amb la finalitat de que l'individu associés l'estímul a una resposta negativa.

Bancroft em va explicar que en aquesta època l'homosexualitat estava molt més estigmatitzada, que a la seva consulta arribaven gais turmentats suplicant-los ajuda, que “científicament llavors pensàvem que el comportament sexual es podia modificar més fàcilment”, i que per tot això van pensar a aplicar-ho als gais que volien modificar la seva orientació sexual.

Va insistir que “ara és alguna cosa ridícula i la teràpia es basa en acceptar-se, no a corregir”, però defensa que en aquesta època pensaven que els estaven ajudant. “I en realitat era tot el contrari”, va dir assegurant que entre els seus pacients “comencem a observar un enorme sofriment, depressions, i fins i tot intents de suïcidi”.

Un incís important: Obvi que tenim control sobre el nostre comportament, i un gai sota pressions religioses pot evitar tenir relacions amb altres homes. Però no aconseguirà canviar els seus desitjos. El que tots els estudis seguint a pacients en teràpies psicològiques reparativas conclouen és que efectivament algú pot evitar comportar-se com a homosexual, però no deixar de ser-ho. I el més important: aquest procés sol venir acompanyat d'un enorme dany psicològic.

Ho diuen infinitat de científics, com Robert Spitzer de la Columbia University autor en 2002 d'un estudi amb 143 homes i 57 dones que havien estat sotmesos voluntàriament a teràpies reparativas, o Rom Stall director en la Pittsburg University del centre de recerca en salut de LGBT (Lesbianes, Gais, Bisexuales i Transexuales), autor del major estudi fins avui sobre salut física i mental d'homosexuals, i a qui també vaig entrevistar durant l'escriptura de “S=EX2”.

Stall ofereix una dada que hauria de ser definitiu: els índexs de depressió i suïcidis són aclaparantment majors entre adolescents gais vivint en famílies i entorns hostils que no accepten la seva homosexualitat, que entre els adolescents que reben comprensió i suport per acceptar la seva orientació sexual.

Si una mare o pare vol el millor per al seu fill homosexual, el pitjor que pot fer és seguir els nefasts consells d'els qui suggereixin intentar corregir la tendència sexual del seu fill. Perquè a més de no aconseguir-ho, li generaran moltíssim dany. El perjudicial no és l'homosexualitat sinó l'homofòbia. Els qui han de canviar són els homófobos, no els homosexuals.

Quienes deben curarse son los homófobos, no los homosexuales

Pere Estupinya: Las opiniones del cardenal Fernando Sebastián diciendo que “la homosexualidad se puede normalizar con tratamiento” son, además de ofensivas, equivocadas y perjudiciales. Lo siguiente es traducción literal de un fragmento del artículo científico “Electric Aversion Therapy of Sexual Deviations” publicado por John Bancroft y Isaac Marks en 1968 en la revista científica Proceedings of the Royal Society of Medicine

Alemanya: Píndola del dia després sense recepta mèdica

Un comitè d'experts metges recomana la venda lliure de la "píndola del dia després" –un mètode de contracepció postcoital– és el primer recurs del que es valen dones en situacions d'emergència com quan s'ha trencat el preservatiu, oblidat prendre la píndola anticonceptiva, o en cas de violació. Els metges a Alemanya prescriuen aquest medicament 400.000 vegades a l'any i un terç de les dones que ho prenen són menors de vint anys.

El cas d'una jove de Colònia, que va acudir a un hospital catòlic després d'haver estat violada, va ocasionar protestes als mitjans de comunicació. Aquest hospital li havia negat –per temor a trencar amb les normes de l'Església catòlica– la "píndola del dia després". La norma eclesiàstica a la qual es feia referència és el rebuig absolut a l'avortament, la postura més radical dins la secta cristiana expressada pel cardenal Joachim Meisner, arquebisbe de Colònia.

L'Església catòlica dóna el sí per força


Ha passat gairebé un any des de llavors, però l'assumpte no va quedar allí res més ans va obrir un debat sobre el tema de l'avortament. La indignació amb el cardenal Joachim Meisner, arquebisbe de Colònia, va ser gran i més enmig d'una onada de apostasías pels escàndols d'abusos durant dècades descoberts en nombrosos centres religiosos catòlics.

Als pocs dies, l'arquebisbe va haver de rectificar i va dir "que s'havien comès errors" i va canviar la norma i el discurs. Al començament de l'any passat, la Conferència Episcopal alemanya va anunciar l'acord oficial: en cas d'una situació crítica d'emergència, els hospitals catòlics poden prescriure la “píndola del dia després”, sota la condició que el medicament sigui una mesura anticonceptiva i no abortiva.

En el debat sobre aquest anticonceptiu d'emergència moltes vegades s'omet el fet que pot ser adquirida en 79 països del món sense la necessitat d'una prescripció, fins i tot a Irlanda, país molt apegat a les normes catòliques. Alemanya, Polònia i Itàlia són els únics països europeus que mantenen l'anticonceptiu subjecte a prescripció mèdica.

Diferents anticonceptius d'emergència


A més de la “píndola del dia després”, existeixen diferents mètodes de contracepció postcoital. Mifeyne és una píndola abortiva que es pot adquirir a Alemanya. Aquesta píndola, elaborada del compost sintètic Mifepristona, impedeix la implantació de l'embrió en l'úter i pot interrompre un embaràs fins a diverses setmanes després de la fecundació. Els efectes secundaris per a les dones són amb freqüència molt dolorosos.

Un dispositiu intrauterí (DIU), que pot aplicar-se fins a cinc dies després del coit, té igualment, un efecte abortiu. Solament que en aquest cas el que evita la implantació de l'embrió, és el recobriment de coure que té el dispositiu. L'Església catòlica prohibeix tots aquests tipus de mètodes anticonceptius ja que, segons ella, la vida humana comença amb la fusió de l'òvul i l'esperma.

Un comitè d'experts que va investigar el Levonorgestrel en 2003 havia recomanat que s'autoritzés la venda lliure del producte. Això va ser rebutjat per la exministra de Salut, Ulla Schmidt, que estava en contra de canviar el respectiu decret. Ara la decisió està en mans del Govern Federal. De manera que, donat el nou equilibri de forces, podria haver-hi un important canvi en la decissió.

Píldora del día después sin receta médica


Un comité de expertos médicos recomienda la venta libre de la "píldora del día después" –un método de contracepción postcoital– es el primer recurso del que se valen mujeres en situaciones de emergencia como cuando se ha roto el preservativo, olvidado tomar la píldora anticonceptiva, o en caso de violación. Los médicos en Alemania prescriben este medicamento 400.000 veces al año y un tercio de las mujeres que lo toman son menores de veinte años.

Obama: “La marihuana no és més perillosa que l'alcohol o el tabac”

El president d'EUA Barack Obama diu que "la marihuana no és més perillosa que el tabac o l'alcohol" i recolza obertament una despenalització com la de Colorado encara que la legalització "no és una panacea" -boleta greixosa i negra, de gran poder regeneratiu, que es trobaria en ocasions en les arrels de la ginesta (Font Quer)- "que resolgui tots els problemes", segons una entrevista publicada en New Yorker aquest diumenge.

"Com ha quedat ben documentat, vaig fumar marihuana de jove i jo ho veig com un mal hàbit i un vici no gaire diferent als cigarrets que he fumat durant la meva joventut i en gran part de la meva vida adulta. No crec que sigui més perillós que l'alcohol", explica n l'entrevista. Però afegeix que fumar cànnabis no és alguna cosa al que animi: "He dit a les meves filles que és una mala idea, una pèrdua de temps i no gaire saludable".

Per a Obama el principal problema amb el consum de cànnabis a Estats Units són les desproporcionades penes i la manera en què aquestes afecten amb més duresa a minories com la negra i la hispana i a persones de baixos recursos. "No hauríem de tancar a la presó a joves o individus per llargs períodes de temps per consumir (marihuana) quan els que estan escrivint aquestes lleis han fet probablement el mateix", afirma Obama en l'entrevista amb la prestigiosa revista, que es va realitzar a la fi de novembre de 2013.

En aquest sentit, considera que les lleis estatals com la de Colorado, que despenalitza el consum privat de marihuana per a ús recreatiu, han d'avançar, ja que permeten acabar amb la injusta situació en la qual grans parts de la societat han violat la prohibició i "solament uns pocs són castigats". Encara que no és una "panacea", i la problemàtica és molt més complexa, la qual cosa opina es veurà en els estats de Colorado i Washington.

Per a Obama el gran problema és on posar el límit a la permissivitat amb les drogues, ja que altres narcòtics més durs segueixen provocant "un profund dany i cost social".

Obama: “La marihuana no es más peligrosa que el alcohol o el tabaco”

El presidente de EEUU Barack Obama dice que "la marihuana no es más peligrosa que el tabaco o el alcohol" y apoya abiertamente una despenalización como la de Colorado aunque la legalización "no es una panacea" -bolita grasienta y negra, de gran poder regenerativo, que se hallaría en ocasiones en las raíces de la retama (Font Quer)- "que resuelva todos los problemas", según una entrevista publicada en New Yorker este domingo.

"Como ha quedado bien documentado, fumé marihuana de joven y yo lo veo como un mal hábito y un vicio no muy diferente a los cigarrillos que he fumado durante mi juventud y en gran parte de mi vida adulta. No creo que sea más peligroso que el alcohol", explica n la entrevista. Pero añade que fumar cannabis no es algo a lo que anime: "He dicho a mis hijas que es una mala idea, una pérdida de tiempo y no muy saludable".

Para Obama el principal problema con el consumo de cannabis en Estados Unidos son las desproporcionadas penas y la manera en que estas afectan con más dureza a minorías como la negra y la hispana y a personas de bajos recursos. "No deberíamos encerrar en la cárcel a jóvenes o individuos por largos períodos de tiempo por consumir (marihuana) cuando los que están escribiendo esas leyes han hecho probablemente lo mismo", afirma Obama en la entrevista con la prestigiosa revista, que se realizó a finales de noviembre de 2013.

En este sentido, considera que las leyes estatales como la de Colorado, que despenaliza el consumo privado de marihuana para uso recreativo, deben avanzar, ya que permiten acabar con la injusta situación en la que grandes partes de la sociedad han violado la prohibición y "solo unos pocos son castigados". Aunque no es una "panacea", y la problemática es mucho más compleja, lo que opina se verá en los estados de Colorado y Washington.

Para Obama el gran problema es dónde poner el límite a la permisividad con las drogas, ya que otros narcóticos más duros siguen provocando "un profundo daño y coste social".

La dreta nazicatòlica a Portugal, en lluita contra la comunitat homosexual

L'Assemblea de la República Portuguesa ha aprovat la proposta per a la celebració d'un referèndum sobre l'adopció i co-adopció per part de parelles del mateix sexe, encara que el projecte d'autoria d'alguns membres del PSD hagi obert esquerdes en el grup parlamentari de la majoria neoliberal. Es tracta d'una manera de lluitar contra un projecte de llei que està en discussió al parlament, i que pretenia possibilitar aquest tipus d'adopció.

La disciplina de vot en el PSD s'ha complert i el projecte de resolució que proposa el referèndum va ser aprovat per 103 vots del grup social demòcrata, 93 vots contra dels partits d'oposició, i l'abstenció dels diputats del CDS-PP i de dos membres socialistes. Quan es van anunciar els resultats, es van escoltar manifestants en les galeries cridant "vergonya, vergonya".

El referèndum proposat proposa la consulta popular sobre dues qüestions: "1. Acorda que el cònjuge o l'unit de fet del mateix sexe pugui adoptar al fill del seu cònjuge o unit de fet? 2. Està d'acord amb l'adopció per parelles, casades o unides de fet, del mateix sexe?", i el diploma estarà ara subjecte a la supervisió preventiva del Tribunal Constitucional. Si ambdues les preguntes estan conformades a la llei, el President de la República decideix es convoca el referèndum. Els opositors del referèndum esperen que Cavaco Silva decideixi detenir el referèndum, basat en l'argument que el moment present no està indicat per a un referèndum -i totes les despeses que comporta- que podria tenir una "participació limitada" i augmentar així la distància dels polítics enfront dels ciutadans.

En reacció a l'aprovació del referèndum, el líder de la joventut socialista, João Torres, va afirmar que "no es confirmen als drets humans", pel qual assumeix que "repugna aquest referèndum". UMAR-Unió de les Dones Alternativa i Resposta, va declarar que "amb la votació d'avui la dreta pretén congelar el procés de reconeixement legal dels fills i filles de parelles LGBT, que era el que estava en qüestió amb la co-adopció. Aquestes famílies ja existeixen i cal veure reconeguts els seus drets socials i civils".

Amb el grup parlamentari del CDS-PP, partit del govern de coalició, abstenint-se en la votació, perquè considerar que el tema no és una prioritat, la proposta va ser aprovada amb els vots dels membres del PSD, que va imposar la disciplina de vot als seus diputats. No obstant això, la insatisfacció dels membres del PSD i els CDS es van fer visible en el nombre de les explicacions de vot i el to amb que van ser anunciats. Teresa Leal Coelho, Vicepresident del grup parlamentari del PSD i del seu partit, va abandonar el local moments abans de la votació i va presentar la dimissió del seu lloc en el grup parlamentari per discordar frontalment de la proposta.

Per la seva banda, el Primer ministre Pedro Passos Coelho, va dir que no va influir en la proposta de realització del referèndum, i que no veu "cap inconvenient" en el referèndum, ni en el cost de la consulta popular en l'actual moment de dificultats financeres al país, i que el company de coalició, el CDS-PP, ja va criticar. "De la mateixa manera que durant aquests tres anys la Constitució no es va suspendre perquè vivim en una situació d'emergència, la democràcia no pot ser suspesa perquè la gent entén que hi ha altres assumptes que tractar" va defensar.
Mathias Eistrup, Corresponsal Portugal

La derecha nazicatólica en Portugal, en lucha contra la comunidad homosexual


La Asamblea de la República Portuguesa aprobó la propuesta para la celebración de un referéndum sobre la adopción y co-adopción por parte de parejas del mismo sexo, aunque el proyecto de autoría de algunos miembros del PSD haya abierto grietas en el grupo parlamentario de la mayoría neoliberal. Se trata de una manera de luchar contra un proyecto de ley que está en discusión en el parlamento, y que pretendía posibilitar este tipo de adopción.

La disciplina de voto en el PSD se ha cumplido y el proyecto de resolución que propone el referéndum fue aprobado por 103 votos del grupo socialdemócrata, 93 votos en contra de los partidos de oposición, y la abstención de los diputados del CDS-PP y de dos miembros socialistas. En cuanto se anunciaron los resultados, se escucharon manifestantes a través de las galerías gritando "vergüenza, vergüenza".

El referéndum propuesto propone la consulta popular sobre dos cuestiones: "1. Acuerda que el cónyuge o el unido de hecho del mismo sexo pueda adoptar al hijo de su cónyuge o unido de hecho? 2. Está de acuerdo con la adopción por parejas, casadas o unidas de hecho, del mismo sexo?", y el diploma estará ahora sujeto a la supervisión preventiva del Tribunal Constitucional. Si ambas las preguntas están conformadas a la ley, el Presidente de la República decide se convoca el referéndum. Los opositores del referéndum esperan que Cavaco Silva decida detener el referéndum, basado en el argumento de que el momento presente no está indicado para un referéndum -y todos los gastos que conlleva- que podría tener una "participación limitada" y aumentar así la distancia de los políticos frente a los ciudadanos.

En reacción a la aprobación del referéndum, el líder de la juventud socialista, João Torres, afirmó que "no se refrendan a los derechos humanos", por el cual asume que "repugna este referéndum". UMAR-Unión de las Mujeres Alternativa y Respuesta, declaró que "con la votación de hoy la derecha pretende congelar el proceso de reconocimiento legal de los hijos e hijas de parejas LGBT, que era lo que estaba en cuestión con la co-adopción. Estas familias ya existen y hay que ver reconocidos sus derechos sociales y civiles".

Con el grupo parlamentario del CDS-PP, partido del gobierno de coalición, absteniéndose en la votación, porque considerar que el tema no es una prioridad, la propuesta fue aprobada con los votos de los miembros del PSD, que impuso la disciplina de voto a sus diputados. Sin embargo, la insatisfacción de los miembros del PSD y los CDS se hicieron visible en el número de las explicaciones de voto y el tono con que fueron anunciados. Teresa Leal Coelho, Vicepresidente del grupo parlamentario del PSD y de su partido, abandonó el local momentos antes de la votación y presentó la dimisión de su puesto en el grupo parlamentario por discordar frontalmente de la propuesta.

Por su parte, el Primer ministro Pedro Passos Coelho, dijo que no influyó en la propuesta de realización del referéndum, y que no ve "ningún inconveniente" en el referéndum, ni en el costo de la consulta popular en el actual momento de dificultades financieras en el país, y que el compañero de coalición, el CDS-PP, ya criticó. "De la misma manera que durante estos tres años la Constitución no se suspendió porque vivimos en una situación de emergencia, la democracia no puede ser suspendida porque la gente entiende que hay otros asuntos que tratar" defendió.
Mathias Eistrup, Corresponsal Portugal

La Poste i Correos podrien vendre bitllets d'avió i tren

Correos de França (La Poste) es perfila com el proper competidor de les agències de viatges gal·les. El Govern francès està estudiant la possibilitat que les oficines de correus puguin vendre també bitllets d'avió i de tren.

La crisi que està vivint el correu postal, a causa de la implantació dels e-mails, està qüestionant el paper de les oficines de Correus, davant el que els seus responsables es plantegen possibles alternatives d'activitat. Per això, La Pal (de titularitat pública) està sent revisades de dalt a baix per veure com salvar-la. Una de les opcions és ampliar el seu ventall d'activitats, i entre elles es perfilen com les més interessants la venda de bitllets d'avió i de tren. Una cosa que no fa gràcia a les agències de viatges franceses.

Per a això, els responsables públics estan en converses amb l'aerolínia Air France i amb la companyia ferroviària francesa SNCF. El pla d'actuació previst contempla un període inicial de tres anys, de 2014 a 2016.

L'experiència frustrada de Correos


Si ben no es tracta d'un cas idèntic, cal recordar l'acord que van subscriure a Espanya el grup Marsans amb Correos per al llançament del talonari d'hotels Turcorrreos, de venda en oficines de Correos i gestionat per Viatges Crisol. Aquella iniciativa va despertar les protestes i denúncies de les associacions d'agències de viatges. Però l'arribada de la directiva europea de liberalització de serveis (Bolkestein) la va deixar fora de joc. Encara que amb la fallida de Marsans i el desfalc del condemnat capo dels empresaris espanyols i la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, va desaparèixer aquest producte.

La Poste y Correos podrían vender billetes de avión y tren

El servicio de Correos de Francia (La Poste) se perfila como el próximo competidor de las agencias de viajes galas. El Gobierno francés está estudiando la posibilidad de que las oficinas de correos puedan vender también billetes de avión y de tren.

La crisis que está viviendo el correo postal, debido a la implantación de los e-mails, está cuestionando el papel de las oficinas de Correos, ante lo que sus responsables se plantean posibles alternativas de actividad. Por ello, La Poste (de titularidad pública) está siendo revisadas de arriba abajo para ver cómo salvarla. Una de las opciones es ampliar su abanico de actividades, y entre ellas se perfilan como las más interesantes la venta de billetes de avión y de tren. Algo que no hace gracia a las agencias de viajes francesas.

Para ello, los responsables públicos están en conversaciones con la aerolínea Air France y con la compañía ferroviaria francesa SNCF. El plan de actuación previsto contempla un periodo inicial de tres años, de 2014 a 2016.

L'experiència frustrada de Correos


Si bien no se trata de un caso idéntico, cabe recordar el acuerdo que suscribieron en España el grupo Marsans con Correos para el lanzamiento del talonario de hoteles Turcorrreos, de venta en oficinas de Correos y gestionado por Viajes Crisol. Aquella iniciativa despertó las protestas y denuncias de las asociaciones de agencias de viajes. Pero la llegada de la directiva europea de liberalización de servicios (Bolkestein) las dejó fuera de juego. Aunque con la quiebra de Marsans y el desfalco del condenado capo de los empresarios españoles y la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, desapareció ese producto.