dilluns, 2 de gener de 2012

La pau de l'OTAN a l'Iraq: 114.212 civils morts documentats

114.212 civils han mort en la guerra de l'Iraq des de la invasió nord-americana de març de 2003, més de 4.063 l'any 2011, ha informat avui l'ONG Iraq Body Count (IBC). Un projecte que dedica tots els seus esforços a registrar i comptabilitzar a la seva web les víctimes mortals en accions violentes relacionades amb la guerra que ha patit (o pateix) Iraq. De les 4040 víctimes civils provocades per les forces de la coalició liderada pels Estats Units de les que es coneixen totes les dades, un 29% eren nens. En concret 1201.

Sobre el total de morts documentades en totes les categories (civils, militars i policies) des de març de 2003, un 79% són civils. No s'inclouen les víctimes que han sobreviscut a les tortures.

Iraq Body Count (IBC) sempre ha advertit que el seu balanç no recull la totalitat de les víctimes i que les seves dades són el mínim irrefutable ja que es basa en informacions contrastades de parts oficials i concrets que detallen dades d'aquestes morts. L'ONG reconeix que han estat les informacions revelades per WikiLeaks les que més l'han ajudat a fer el balanç de morts.

Oficialment Estats Units s'ha retirat de l'Iraq. Però més de 17.000 efectius militars i contractistes privats (amb immunitat (o impunitat) diplomàtica) romandrà al país.

Miralles insta PSC i ERC a "deixar-se d'oportunismes" i “recuperar la unitat d’esquerres"

El coordinador general d’EUiA i vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Jordi Miralles, ha instat avui al PSC i a ERC a “recuperar la unitat d’esquerres per fer front comú davant les polítiques neoliberals” del Govern de la Generalitat “enlloc d’apuntalar a CiU”, en referència als oferiments que han fet al president Mas tant Pere Navarro com Oriol Junqueras per tirar endavant els pressupostos per 2012. Així, Miralles ha demanat als dirigents dels partits amb qui ICV-EUiA va compartir dues legislatures de govern d’esquerres a Catalunya “que es deixin d’oportunismes i de visions de curta volada” i els ha emplaçat a “fer costat a la ciutadania que rebutja dia a dia unes polítiques injustes, reflectides en uns pressupostos que mereixen una esmena a la totalitat”, ha declarat el diputat d’esquerres.

El diputat d’ICV-EUiA, que ha recordat que avui el seu grup parlamentari ha registrat una esmena a la totalitat al projecte de pressupostos de la Generalitat per a 2012, ha insistit que “hi ha alternatives” a aquests comptes, i ha afegit que “les esquerres ens hem d’esmerçar perquè la gent ho sàpiga i no es conformi”. Miralles ha concretat que la proposta d’ICV-EUiA calcula que es podrien recaptar 2.000 milions d’euros creant un impost sobre l’energia nuclear, un altre per gravar les grans fortunes i un tercer per gravar l’activitat financera, a més d’augmentar la fiscalitat sobre les plusvàlues immobiliàries i les SICAV, incrementar els impostos sobre tabac i alcohol, combatre més a fons el frau fiscal i recuperar l’Impost de Succesions.

Miralles ha insistit que ICV-EUiA “tenim ben clar que som l’oposició al Parlament i també al carrer al costat de la nostra gent” i ha fet èmfasi en què “tot i l’atac constant per part de l’aparell de propaganda de CiU contra l’obra del govern d’esquerres, nosaltres no ens desdiem del que vam construir junts perquè la majoria de catalans i catalanes visquessin millor”. Un missatge clar adreçat als ex socis de govern, PSC i ERC, a qui ha tornat a emplaçar a “no decebre les seves bases d’esquerres” i a començar a treballar en comú “amb l’horitzó d’un canvi de progrés pel 2014.”

Urdangarin i Torres es van embutxacar de Nóos 5,6 milions d'€

Iñaki Urdangarin i el seu soci a l'Institut Nóos Diego Torres es van embutxacar d'aquesta entitat 'sense ànim de lucre' un total de 5,6 milions d'euros a través de societats mercantils de les que són propietaris i administradors, tal com es desprèn de un informe que la Fiscalia Anticorrupció ha aportat al jutge que investiga la presumpta trama societària creada per ambdós per desviar fons públics.

L'informe, inclòs en l'ampli sumari de la peça del cas Palma Arena que fins la passada setmana es trobava sota secret, detalla que a través de Nóos Consultoria Estratègica, entre 2004 i 2007 ambdós van cobrar 2.794.440 euros, mentre que només Torres percebre 749.505 euros mitjançant una altra de les empreses, Virtual Strategies (de 2004 a 2007); 456.381 a través de Shiriaimasu (de 2004 a 2007), i 853.102 euros mitjançant Intuit Strategy Innovate (de 2005 a 2007).

Mentrestant, el Duc de Palma va cobrar per la seva part un total de 747.889 euros a través de la immobiliària Aizoon entre els anys 2004 i 2005.

El document del fiscal Pedro Horrach se centra en els dos convenis rubricats entre Nóos i el Govern balear, a través de la Fundació Illesport i l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) el 2005 i 2006 per un total de 2,3 milions d'euros, dels quals 1.386.739 van ser presumptament desviats a fins particulars.

En concret, en el cas del primer dels convenis dirigit a posar en marxa un fòrum sobre turisme i esport, el Ministeri Públic assevera que no consta més que el conveni i el pressupost aportat per Nóos, de "un sol full" en la qual es detallen els supòsits costos per desenvolupar la cimera i executar els serveis.

Més enllà d'això, ni una sola factura que justifiqui o acrediti que l'Institut va destinar els 1,2 milions a l'objecte del conveni.

Detall de factures

En aquest context, l'acusació pública detalla les factures que al seu dia va presentar Torres, exgerent de Nóos, per justificar la destinació dels fons i en aquest sentit assevera que 320.969 euros no estan justificats; 135.356 euros no tenen res a veure amb l'objecte del conveni; 145.000 van ser facturats per Torres per la "direcció i disseny del projecte", i 116.000 van ser percebuts per Urdangarin a través de Aizoon per la "gestió de la logística de l'IB Fòrum".

Pel que fa al segon dels convenis, dirigit a desenvolupar un Observatori Permanent de Turisme i Esport amb seu a les Balears i pressupostat en 1,1 milions, la Fiscalia postula que 396.073 euros no han estat justificats documentalment; 180.540 es corresponen a factures que no tenen res a veure amb la pretensió del conveni i 92.800 euros van ser facturats per Torres a través d'Nóos Consultoria Estratègica.

ICV-EUiA pregunta a De Guindos sobre Lehman Brothers i les seves responsabilitats sobre la crisi econòmica

La diputada d’ICV-EUiA en el Congrés dels Diputats, Laia Ortiz, ha preguntat al recent nomenat ministre d’economia, Luis de Guindos, sobre la responsabilitat de Lehman Brothers en l’actual crisi econòmica. “Considera el Govern que les pràctiques financeres de Lehman Brohters són responsables de la crisi financera internacional y espanyola?”, demana Ortiz en una pregunta entrada a registre que el ministeri haurà de respondre per escrit.

La diputada ecosocialista també pregunta al titular d’economia si el Govern “iniciarà accions legals per jutjar els directius de les entitats financeres responsables per la crisi a l’Estat espanyol.

Recordem que de Guindos era membre de Lehman Brothers i el seu màxim representant a Espanya l’any 2008 quan va esclatar l’escàndol financer al voltant d’aquesta entitats financera que va acabar a la ruïna.

El nou director general del Tresor, un altre voltor de Lehman i Barclays


El financer Íñigo Fernández de Mesa, nou director general del Tresor, ha estat fins ara el responsable d'operacions del sector públic de Barclays Bank -banc lligat a la generació de la crisi amb Goldman Sachs i el Deutsche Bank-, un lloc que ocupava des de fa més de dos anys. Amb anterioritat, Fernández de Mesa va treballar a l'oficina de Lehman Brothers per a Espanya i Portugal al capdavant de les relacions amb les administracions públiques per a aquests dos països, una entitat en què va coincidir amb el nou ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos.

I la familia "amb Prestige"

El diputat del PP per la Corunya Arsenio Fernández de Mesa (Ferrol, 1955) és també el nou director general de la Guàrdia Civil.

Arsenio Fernández de Mesa va ser nomenat el 2000 per AQznar delegat del Govern a Galícia i durant el seu mandat, que va finalitzar el 2004, va haver de gestionar la crisi del Prestige amb Rajoy i els seus "hilillos".

Un testimoni implica Sarkozy directament en un cas de malversació de fons

El president francès, Nicolás Sarkozy, ha estat implicat per primera vegada directament en la investigació de l'anomenat 'Karachigate', una presumpta malversació de fons relacionada amb el pagament de comissions il·legals al Pakistan el 1994 per la venda de submarins gals, segons ha revelat aquest dilluns el rotatiu Liberation. El rotatiu revela la declaració davant el jutge instructor del cas, Renaud Van Ruymbeke, el passat 2 de desembre, d'un alt funcionari del Ministeri de Defensa, Gérard Philippe Menayas.

Aquest li va dir al jutge que "és clar" que el Ministeri del Pressupost, que aleshores ocupava Sarkozy, "va tenir necessàriament de donar el seu acord per a la creació de Heine", una societat de dret luxemburguesa, considerada clau en aquest assumpte.

La investigació judicial intenta aclarir si França va pagar comissions il · legals al Pakistan per signar la venda de submarins a 1994 i si la interrupció del pagament va poder provocar que els serveis secrets pakistanesos volguessin venjar-se de França i organitzessin així en 2002 un atemptat a Karachi contra enginyers militars gals en què van morir 11 francesos.

El cas té ramificacions polítiques, ja que alguns testimonis han assenyalat que part de les comissions pagades a Pakistan van poder tornar a França per finançar la campanya de les presidencials de 1995 de l'exprimer ministre Edouard Balladur, el portaveu era llavors Sarkozy, que també ocupava la cartera de Pressupost.

La societat Heine, segons ha explicat Libération, era l'empresa que rebia les comissions destinades als intermediaris encarregats de la venda d'armament.

Reaccions polítiques


Ja el setembre passat, quan es va conèixer la imputació de dos antics col · laboradors de Sarkozy, el Palau de l'Elisi, seu de la presidència de la República, va rebutjar com "insidiosos i calumniosos" els "atacs" contra el Cap de l'Estat per aquest cas.

Aquest dilluns l'Elisi no ha reaccionat a les noves revelacions, encara que sí ho han fet representants del Govern de la conservadora Unió per un Moviment Popular (UMP), i els de l'oposició.

Així, la ministra d'Ecologia, Nathalie Kosciusko-Morizet, ha declarat a l'emissora de ràdio "France Inter" que el Govern ha "desclassificat sistemàticament el que estava autoritzat a desclassificar i ha acompanyat a la Justícia de totes les maneres que ha pogut per que pugui fer la seva feina".

El portaveu del Partit Socialista (PS, a l'oposició), ha assegurat en la mateixa emissora que "sobre assumptes com aquests, evidentment, el ministre d'aleshores no podia no estar al corrent".

Les noves revelacions sobre aquest cas es coneixen just quan el president Sarkozy comença una intensa agenda de missatges de felicitació de l'Any que el portarà de gira per diverses parts del país.

El president no ha declarat oficialment la seva candidatura a la reelecció en els comicis a dues voltes que se celebraran el 22 d'abril i el 6 de maig, encara que es dóna per descomptat que ho farà i que així ho anunciarà en les pròximes setmanes.

Catalunya per sota Romania en despesa de salut i educació

La despesa per a aquest curs suposarà el 6,5% del PIB i se situarà per sota d'Estats subdesenvolupats com Romania. Els 27 estats de la Unió Europea gasten, de mitjana, un 13% del PIB en salut i educació pública. La xifra representa el doble del que hi destinarà Catalunya el 2012 (6,5%), segons el que preveu el projecte de pressupostos públics presentat pel Govern de la Generalitat. El portaveu d'ICV-EUiA a la comissió d'Economia del Parlament de Catalunya, Joan Boada, ha subratllat que la xifra serà "la pitjor de la UE", fins i tot dos punts per sota de la de Romania. El 2011, la despesa en salut i educació de Catalunya va ser del 7,7% del PIB, però les noves retallades reduiran en més d'un punt aquest percentatge, segons els ecosocialistes.

L'Organització Mundial de la Salut ens diu que les majors densitats de personal d'infermeria i llevadores es registren en les regions més desenvolupades del món, Europa està clar que és una d'elles, però dins d'Europa també hi ha diferències. Els països mediterranis aposten per una menor densitat d'infermeres i llevadores, al mateix temps que prefereixen augmentar el nombre de metges i reduir el seu nombre de llits disponibles. Pel que fa a les unitats de radioteràpia, el podi l'ocupen Alemanya, França i Itàlia. Les preferències d'inversió queden clarament diferenciades en dos bàndols.

Espanya és un dels països que menys inverteix en sanitat en comparació dels seus veïns europeus, la nostra inversió supera únicament a Portugal i en canvi obtenim una piràmide de personal i infraestructura molt semblant. Pel que la despesa sanitària no ha de ser una excusa per dur a terme reformes sinó la gestió d'aquest. De totes les mesures que s'han proposat per a reduir la despesa sanitària, només una d'elles pretén millorar la gestió sanitària, la creació d'una central de compres entre autonomies per obtenir millors preus en la compra de material sanitari, a la qual es podran sumar voluntàriament les comunitats autònomes que ho desitgin.

Des de l'any 2007, en què Espanya va aconseguir un superàvit en el pressupost de l'estat (els ingressos superen les despeses) del 2% del PIB, els comptes de l'estat han canviat, i molt. El 2008 hi va haver un dèficit pressupostari (despeses superen els ingressos) del 3% del PIB. El 2009 un dèficit pressupostari del 12% del PIB. Aquí és quan Alemanya es posa dels nervis i exigeix ​​retallades en la despesa de forma immediata; el 2010 vol un dèficit del 9%, el 2011 del 6% i el 2012 del 3% del PIB.

L'any 2010 Espanya ha complert amb les exigències. Però el més preocupant és que amb la pujada d'impostos i amb tots els retalls que s'han fet fins ara, només s'ha pogut reduir el dèficit fins al 9% del PIB. S'ha de tallar de forma seriosa la gestió de la despesa sanitària, perquè com no millori la taxa d'atur actual, els ingressos no van a pujar i l'estat haurà de tornar a triar entre una millor gestió de la sanitat o el més fàcil, retallar directament sous i salaris, al mateix temps que redueix la plantilla sanitària i puja impostos.



Propostes alternatives


Per tal de sortir de la crisi, ICV-EUiA aposta per una bateria de mesures alternatives que, segons els seus comptes, permetrien estalviar fins a 2.000 milions d'euros "sense retallar la despesa social ni vendre patrimoni ni precaritzar els serveis públics". Entre les mesures, els ecosocialistes proposen un nou impost sobre la riquesa i l'activitat financera, l'augment dels impostos especials sobre tabac i l'alcohol (recaptació de 100 milions d'euros), una nova taxa sobre l'activitat nuclear (40 ), aplicar un gravamen sobre la protecció civil (30), i un pla "seriós" contra el frau fiscal (1070).

ICV-EUiA presentarà esmena als pressupostos que defineix com “una triple retallada” pels ciutadans

ICV-EUiA ha anunciat avui que presentarà una esmena a la totalitat als pressupostos presentats pel Govern de la Generalitat pel 2012 i que es sotmetran a votació el dia 18 de gener. Joan Boada, portaveu d'ICV-EUiA a la Comissió d'economia, ha afirmat que "aquests pressupostos són totalment inútils ja que no serveixen per reactivar l'economia i generar nous lloc de treball, sinó tot el contrari i ens portaran cap a la recessió. El consum és molt baix com s'està veient durant la campanya de nadal i aquesta situació arrossega les inversions de les empreses i l'economia en general".

El diputat ecosocialista ha titllat de "triple retallada" els pressupostos presentats pel Govern de la Generalitat. Boada ha defensat que els números de Mas Colell afecten de forma directa als serveis socials bàsics, castiguen a les classes populars apujant serveis bàsics com el transport públic, l'aigua o introduint el copagament sanitari i també a través dels ajuntaments a qui s'està retallant els seus ingressos.

ICV-EUiA ha posat molt d'èmfasis en el tracte que rep la sanitat i el benestar social en els pressupostos del 2012. El diputat gironí ha destacat la reducció que es produirà en aquests camps i ha assegurat que "no és cert que les Polítiques Socials mantinguin el seu Pressupost, donat que el Departament de Benestar i Família redueix el seu Pressupost el 2012 en un -1% respecte del 2011. Comparat amb el 2010 (darrer any del govern d'entesa i d'esquerres) la reducció acumulada pel govern CiU en aquest departament és del 10,9%". "Aquesta nova realitat situa Catalunya darrera de tots els països de la UE en despesa en salut+educació (amb un 7,7% del PIB). El 2012 ens quedarem en tan sols el 6,5% del PIB, exactament a la meitat de la mitjana UE-27 (13%) i a gairebé 2 punts de la pitjor xifra de la UE que correspon a Romania" ha afirmat Boada.

La formació ecosocialista ha presentat també una bateria de mesures alternatives als pressupostos catalans de 2012 amb les quals la Generalitat podria, segons ha assegurat, estalviar fins a 2.000 milions d'euros sense retallar la despesa social ni vendre patrimoni ni precaritzant els serveis públics. Entre d'altres coses ha proposat un nou impost sobre la riquesa i l'activitat financera, l'augment dels impostos especials sobre tabac i l'alcohol (recaptació de 100 milions d'euros), una nova taxa sobre l'activitat nuclear (40 ), aplicar un gravamen sobre la protecció civil (30), i un pla "seriós" contra el frau fiscal (1070).

Boada ha carregat també contra la gestió del Govern i ha assegurat que el "país està pitjor que ara fa un any". Per evidenciar aquesta situació el diputat ecosocialista ha posat com exemple les dades de l'atur que al 4rt trimestre de 2010 estava al 17'98% i al 3er trimestre de 2011 està al 19,43. En relació a la resta de l'Estat espanyol l'evolució de la situació també és pitjor que ara fa un any: 88,4% al 4rt trimestre de 2010 i un 90,3% al 3er trimestre d'aquest any. "El govern CiU no té projecte de país i les retallades que està duent a terme són totalment ideològiques. Mas fa d'aprenent de les polítiques de Merkel" ha assegurat Boada

El diputat gironí ha fet esment també a la data en que s'han presentat els pressupostos. Segons la formació ecosocialista, l'única justificació de presentar-los ara i no abans són motius electoralistes per a que no afectessin als resultats de CiU en les eleccions generals del 20 de novembre.

Rajoy lliurarà més de 40 milions a l'SGAE

La quantitat sortirà d'una partida dels pressupostos generals de l'Estat, és a dir de les arques públiques o dels impostos dels soferts ciutadans que han vist com el PP incomplia la seva promesa de no apujar els impostos i que segueixen veient - la majoria sense reaccionar - com els polítics saquegen o descarreguen les caixes finançades amb els seus diners. "Mariano Rajoy va ser un ministre de Cultura fantàstic, a qui la SGAE li va concedir la Medalla d'Or", va dir Teddy Bautista.

Els diners públics per a les SGAE és la compensació econòmica per suprimir el cànon digital que l'advocat Josep Jover deixava tocat i enfonsat en els tribunals i que li ha servit al PP com vaselina, en paraules del propi Jover, per intentar suavitzar la introducció de la Llei Sinde-Wert. Encara que no ha colat.

La quantia definitiva, 40 milions o més, es decidirà quan culmini "el diàleg" amb els "sectors afectats", i amb plena conformitat al marc normatiu i jurisprudencial de la Unió Europea, explica el govern Rajoy-Wert.

El govern ha inclòs aquesta reforma en el Reial decret llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic. En concret estableix una disposició addicional desena amb el següent contingut:

Desena. Modificació del règim de compensació equitativa per còpia privada


1. Se suprimeix la compensació equitativa per còpia privada, que preveu l'article 25 del Text refós de la Llei de Propietat Intel · lectual, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, amb els límits que estableix l'article 31.2 de la mateixa Llei.

2. El Govern establirà reglamentàriament el procediment de pagament als perceptors de la compensació equitativa per còpia privada amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat.

3. La quantia de la compensació es determinarà prenent com a base l'estimació del perjudici causat. Estem davant d'una derogació normativa completa, que deixa sense contingut tot l'article 25 de la LPI, que tracta exclusivament de la determinació i assignació del cànon, tenint en compte que a més s'estipula que el Govern ha de determinar quines seran les regles de repartiment, ja que els diners s'abonaran directament dels presupuetos generals de l'estat.

Com podem llegir al bloc "Del dret i les normes" de l'advocat David Maeztu "Estem davant d'una derogació normativa completa, que deixa sense contingut tot l'article 25 de la LPI, que tracta exclusivament de la determinació i assignació del cànon, tenint en compte que a més s'estipula que el Govern ha de determinar quines seran les regles de repartiment, ja que els diners s'abonarà directament dels presupuetos generals de l'estat".

L'inepte col.locat a Cultura: Werth, roí i malvat fins per al PP

No ha caigut molt bé el nomenament del propagandista feixista José Ignacio Wert ni entre els propis ni entre els estranys. Fins a tal punt que comença a circular una versió relativa sobre a quin soci professional li deu el càrrec. Fins i tot que es deu a la seva actual parella, la tertuliana basca Edurne Uriarte i les relacions d'aquesta amb persones properes al nou president.

Recorden també l'atzarosa vida de Wert quan era diputat a Alianza Popular (via PDP) on va acabar tarifat amb tot cristo. Recorden la seva capacitat de conspiració, la seva permanent impertinència i la seva "maldat" intrínseca.

En el Grup Parlamentari Popular tiren les moles. Sobretot, quan Rajoy deixa fora a persones amb majors mèrits i molt estimats per la 'mainada popular'.

EUPV exigeix la compareixença de Johnson i Carlos Fabra a Les Corts per la situació de l’Aeroport de Castelló

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, considera que la decisió presa pel Consell qüestiona la continuïtat de Carlos Fabra com a President d’Aerocas. “Els temps està donant la raó als que vam afirmar que l’Aeroport de Castelló és inviable econòmicament”, afirma. A juí de la diputada, és absolutament necessari que el Consell done explicacions a la ciutadania sobre la ruptura de l’acord d’Aerocas amb la gestora de l’Aeroport de Castelló tan sols a uns mesos de la seua suposada obertura. “Han trencat un acord que mai hauria d’haver-se signat, encara no sabem quins costos econòmics tindrà per a les arques públiques”, qüestiona.

La parlamentària d’esquerres recorda que el President d’Aerocas, Carlos Fabra, va signar un acord molt qüestionat per la seua manca de viabilitat econòmica. que beneficiava en exclusiva a l’empresa privada, “les pèrdues eren assolides en exclusiva pel sector públic, mentre que els guanys eren tots per a les butxaques de l’empresa privada”.

La diputada considera que la gestió que ha fet el Partit Popular de l’Aeroport de Castelló “és un autèntic esperpent que ha generat molts acudits i notícies humorístiques a nivell nacional a més de 150 milions d’euros a les arques públiques”, i afegeix, “considerem que s’ha de demanar responsabilitats polítiques, l’actual president de l’empresa pública Aerocas ha de dimitir, donat que tota las seua gestió amb l’empresa concessionària ha resultat un absolut fracàs davant la recent decisió del Consell”.

La representant d’esquerres afirma que la seua formació política porta des de la signatura de l’acord, el passat mes de març de 2011, denunciant que era absolutament inviable econòmicament, i demanant el seu trencament. “Significava la ruïna per a les arques públiques, i el Consell ho sabia perfectament quan es va signar”, afirma, “el principal problema de l’Aeroport de Castelló és que no és rentable, i cap empresa privada vol gestionar-lo si no blinda abans els seus guanys”.

Albiol denuncia que el Consell és culpable d’haver permès al President d’Aerocas, llavors President de la Diputació, realitzar una gestió desastrosa a les comarques de Castelló, “primer construint un aeroport innecessari per a major glòria de Carlos Fabra sense tindre cap estudi seriós, i després per deixar en les seues mans les negociacions amb la concessionària”.

Interior es gasta més d'un milió d'€ en gasos lacrimògens

En època de brutals retallades, algunes partides semblen esquivar la crisi. El ministeri de l'Interior no ha tingut inconvenient en gastar-se més d'un milió d'euros en l'adquisició de gasos lacrimògens per la seva utilització com a material antidisturbis per part de la Guàrdia Civil. Segons el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) del 31 de desembre de 2011, l'executiu espanyol ha destinat 1.071.770 euros per comprar el material a l'empresa Falken SA.

Malgrat que l'acord s'ha formalitzat amb el PP al Govern, va ser l'executiu socialista de Zapatero el que el va tirar endavant. Falken és una empresa amb seu a Madrid dedicada a la fabricació, segons la seva descripció, de "productes pirotècnics no letals per a forces policials i militars".

Aquesta no és l'única despesa polèmica del ministeri que ara comanda Jorge Fernández Díaz. Fa unes setmanes es va saber que destinava més de mig milió d'euros a la neteja de les cases -privades- de l'alta direcció de la Guàrdia Civil, formada per més de 30 generals i tinents generals.

El president alemany es veu embolicat en un escàndol d'amenaces a un diari

El president federal alemany, Christian Wulff, va amenaçar a un diari amb prendre represàlies si publicava un informe que treia a la llum el polèmic crèdit immobiliari que va contraure quan era primer ministre de Baixa Saxònia, informen avui diferents mitjans alemanys. Segons el diari Süddeutsche Zeitung i el setmanari Der Spiegel, entre altres, el 12 de desembre Wulff va cridar directament a Kai Diekmann, redactor en cap del diari de masses Bild, el més llegit del país, per convèncer-lo que no publiqués l'article.

El cap d'Estat el va amenaçar amb presentar una querella i amb una "ruptura definitiva" amb el grup editorial Axel Springer. Segons va dir a Diekmann, l'informe "va passar el Rubicó". En ell, Bild denunciava el crèdit privat per mig milió d'euros que un empresari amic li va atorgar el 2008 perquè financés una casa per a la seva segona família. I també les vacances de Wulff i la seva esposa en domicilis luxosos d'altres acabalats amics.

El president va reaccionar avui amb una defensa a ultrança de la llibertat de premsa. "La llibertat de premsa és un gran bé per al president. Per això va demostrar transparència amb el crèdit per finançar les seves propietats i amb les seves vacances, va fer declaracions i va respondre a centenars de preguntes de periodistes", ha indicat la seva oficina. Abans de Nadal, Wulff va trencar el seu silenci per admetre falta de transparència i demanar perdó públicament. Però l'escàndol no va cessar amb això. De fet, el tema segueix molt present en els mitjans i amenaça amb costar el càrrec.

L'escàndol es va agreujar ara arran d'un informe del setmanari Der Spiegel, en la seva edició actual, en el que especula sobre la relació entre el crèdit a interessos molt baixos atorgat pel banc estatal BW-Bank i el paper que va jugar Wulff al rescat de la automotriu Porsche. Porsche va intentar amb l'ajuda del BW-Bank aconseguir el gegant Volkswagen, però enmig de la crisi financera mundial, el fabricant de cotxes esportius va quedar a la vora de la ruïna i va ser absorbit per Volkswagen. Wulff integrava llavors com a governant de Baixa Saxònia el consell de vigilància de Volkswagen i va participar en el rescat de Porsche, salvant al mateix temps al BW-Bank de perjudicis financers, explica la revista.

La fase testifical del judici a Camps finalitzarà avui

Joan Climent, el magistrat president del tribunal que jutja l'expresident de la Generalitat valenciana Francesc Camps i l'exsecretari general del PPCV i diputat en les Corts, Ricardo Costa, per un delicte de suborn passiu impropi, dins del conegut com 'cas Gürtel', preveu acabar aquest dilluns les declaracions testificals amb l'interrogatori als 11 últims testimonis. Entre els testimonis d'aquest dilluns, testificaran alts càrrecs, exalts càrrecs, un inspector de policia i el xofer de Camps.

En concret, per a aquest dilluns estan citats l'alcalde de Castelló, Juan Alfonso Bataller; Aránzazu Vallès, de la Societat Gestora per a la Imatge Estratègica i Promocional de la Comunitat Valenciana; l'actual conseller de Sanitat, Luis Eduardo Rosado, el director executiu de Castelló Cultural, Vicente Farnós; Joaquim Vilanova, Ana María Grau, Juan Ramón Sanchis, Jordi Barberá, Francisco Camps, Manuel Puig, i un oficial del Cos Nacional de Policia.

Si donés temps i concloguessin aquestes últimes declaracions testificals, dimarts i dimecres seria el torn de les pericials. Declararan funcionaris de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària, auditors i inspectors de Policia.

Els dies posteriors es dedicarien a les proves documentals ja que les parts personades-ministeri fiscal, acusació popular (PSPV), i els lletrats dels acusats-exposin les seves qualificacions definitives dels fets. També s'escoltaran les gravacions que hi ha sobre el cas.

El veredicte per a després de Reis

El veredicte no es produirà fins després de Reis i no es descarta que s'arribi al dia 12 de gener, de manera que el judici s'allargaria al mes de durada.

El calendari inicial previst per a aquest judici ha sofert diferents modificacions. La primera va tenir lloc davant la jornada maratoriana de més de 10 hores per elegir els nou membres del jurat i als dos suplents que formarien part del tribunal per jutjar a Camps i a Costa.

Seguidament, les declaracions dels acusats-d'unes quatre hores aproximadament-es van prolongar més del previst, cosa que va obligar a moure les dates i prolongar el procediment més enllà del dia 23 de desembre, dia en què en principi estava previst acabar el judici.

Així, Camps va declarar dimarts i dimecres ho va fer Costa, mentre que tots dos ho havien d'haver fet el dilluns. Aquest fet va obligar a endarrerir també les compareixences dels dos condemnats ja en aquest procés, l'excap de Protocol de la Diputació de València i exresponsable de Gabinet de la Conselleria de Turisme, Rafael Betoret, i la de l'expresident del Consell Víctor Campos, així com la dels considerats presumptes capitostos de la trama Gürtel: Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez.

El PP a favor d'allargar la vida de les nuclears i al servei de les elèctriques

El ministre d'Indústria, Energia i Turisme, José Manuel Soria, s'ha posat avui públicament al servei de la patronal elèctrica i d'ampliar la vida de les nuclears "sempre que així ho desitgin les empreses elèctriques que les estan explotant" i fins al moment en què ho determini el CSN, que depèn i és manipulat per la mateixa patronal. En un moment en què es tracta de "baixar el preu de la llum", el Govern "no va a cancel·lar o tancar un reactor" (hi ha vuit operatius a Espanya), ha declarat el ministre a l'emissora dels bisbes COPE.

Ha afirmat que a Espanya regeix una moratòria nuclear, i a conseqüència de tot això "no som partidaris de donar més autoritzacions" per a la construcció de nous reactors atòmics.

Pel que fa a la central de Santa Maria de Garoña (Burgos), Soria ha defensat que el tancament ordenat per l'anterior Govern socialista -per al 2013- suposaria infravalorar aquesta instal·lació, ja que el CSN va jutjar que podia operar en condicions de seguretat fins al 2019. Per tant, "estem infravalorant els anys de 2013 a 2019 per obtenir aquesta energia més barata".

Mentre la població i els moviments ecologistes consideren que el PP arrisca la vida i la salut dels espanyols amb l'única defensa dels interessos econòmics dels seus finançadors, demagògica i irresponsablement.

Sobre el procés d'elecció de la petita localitat conquense de Villar de Cañas per acollir el magatzem de residus nuclears d'alta radioactivitat, el ministre ha agraït el "gest" de la presidenta de Castella-la Manxa, Dolores Cospedal, en al · lusió a què va donar el seu vistiplau.

Jerusalem: "Els sionistes no són jueus"

Més d'un miler de manifestants hebreus van sortir el dissabte a la tarda als carrers d'al-Quds (Jerusalem Est) on es van escoltar qualificatius com "nazis i racistes" en referència a les autoritats del règim d'Israel. Almenys 1.500 persones congregades en Geul, un barri al centre del-Quds, van cridar lemes contra el règim de Tel Aviv, entre ells "els sionistes no són jueus" i "sionisme és racisme".

Diversos participants d'aquesta protesta portaven jaquetes amb l'Estrella de David en groc. Un d'ells va dir que "això és com el que van iniciar els nazis, molt lent" i ha afegit que les autoritats del règim israelià estaven creant un distanciament entre els jueus.

La manifestació va concloure amb l'arrest de dues persones.

Un altre manifestant va declarar que "és simplement insuportable l'odi que ens dirigeixen perquè no volem acceptar els estàndards ètics de la [comunitat] secular".

Durant els últims mesos, el règim de Tel Aviv ha estat escenari de diverses protestes a causa de l'increment del cost de vida, injustícia, desigualtat social i corrupció oficial.

El passat octubre, centenars d'israelians del sector mèdic van convocar una aturada per tal d'expressar el seu descontentament pels baixos ingressos en desequilibri amb l'alt cost de vida.

"Atacar Iran seria com atacar Rússia i la Xina"

Rússia i Xina, a més de considerar una possible invasió nord-americana contra l'Iran com si fos al seu propi territori, la qualifiquen com una amenaça per a la seva seguretat nacional, segons un analista polític nord-americà. EUA erròniament creu que si ataca l'Iran, Rússia i Xina no li respondran militarment, va ressenyar Shamus Cooke en el seu article publicat al portal canadenc del Centre for Reasearch on Globalization.

Cooke, després de recordar que el 2008, quan el llavors president nord-americà, George Bush, va donar llum verda al president de Geòrgia, Mikhaïl Saakaixvili, per atacar militarment a Ossètia del Sud, va dir que, mentre en un principi tot semblava propici per a aquesta operació, "Rússia va sorprendre a tots donant una resposta militar aclaparadora a la invasió georgiana".

Cooke va advertir que un possible acte militar contra l'Iran o/i Síria podria conduir a "una guerra regional que s'estendria a nivell internacional".

L'analista va assenyalar que el sector mitjà de la població nord-americana, amb les seves massives manifestacions de carrer, podria prevenir la probable nova intervenció militar nord-americana a l'Orient Mitjà.

El mes passat, el general de divisió xinès Zhang Zhaozhong, qui també és professor de la Universitat Nacional de Defensa del seu país, va assegurar que el gegant asiàtic no dubtarà a defensar l'Iran encara que això signifiqui l'inici de la tercera guerra mundial.

L'ambaixador rus davant l'Organització de les Nacions Unides va advertir la setmana passada que qualsevol atac contra la República Islàmica de l'Iran donaria lloc a "un escenari molt perillós" que comportaria a una "catàstrofe regional".

Estats Units i el règim israelià, al·legant que l'Iran persegueix objectius militars en el seu programa nuclear, han amenaçat en diferents ocasions amb triar la "opció militar" per enfrontar el país persa.

Iran rebutja enèrgicament les acusacions i assegura que produir bombes atòmiques va contra els seus principis fonamentals, així mateix insisteix a continuar amb el seu pacífic programa nuclear ja que és un signatari del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP) a qui no està afiliat el règim de Tel Aviv.

El passat 6 de novembre, el president del règim israelià, Shimon Peres, va declarar que la possibilitat d'atacar militarment l'Iran es fa cada vegada més gran.

Pocs dies després, en resposta a les amenaces israelianes, el Líder Suprem de la Revolució Islàmica, el Ayatola Seyed Ali Khamenei, va prometre una dura resposta davant qualsevol amenaça a la sobirania i integritat del territori iranià.

Adverteixen a Obama sobre les conseqüències d'atacar l'Iran

Dos exanalistes de l'Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units (CIA) han advertit al president estatunidenc, Barack Obama, sobre les severes conseqüències que pot esdevenir d'un possible atac militar contra l'Iran, en concret, afectar l'economia global. Ray McGovern i Elizabeth Murray, en un article publicat per consortiumnews.com, han instat Obama a posar fi a la massiva propaganda d'amenaça de guerra contra l'Iran, ja que, segons els seus criteris, podria acabar amb el règim israelià i amb l'economia mundial.

Els dos ex funcionaris de la CIA han asseverat així mateix que imposar una guerra a l'Iran no beneficiarà a ningú, només als "comerciants d'armaments".

"Si els seus assessors l'han convençut que les hostilitats contra l'Iran beneficiarà el règim d'Israel, ells estan rotundament equivocats", han manifestat, dirigint-se a Obama.

Iran assegura que ha llançat amb èxit dos míssils de llarg abast al golf Pèrsic

Iran assegura que ha llançat amb "èxit" els dos míssils de llarg abast terra-mar que tenia previst provar aquest dilluns en el marc de les maniobres navals 'Velaiate 90' que realitza al Golf Pèrsic.

Sobre el primer dels projectils que han llançat, l'almirall Mahmud Mussavi, portaveu dels exercicis, ha explicat que el míssil, dissenyat per "especialistes iranians", ha aconseguit "impactar en els objectius previstos i destruir-los".

El coet, anomenat "Ghada", té un abast d'uns 200 quilòmetres, està dissenyat per a la navegació marítima i és útil per als objectius de zones costaneres, a més de ser capaç de destruir un vaixell de guerra.

L'Armada iraniana va començar el passat 24 de desembre les maniobres navals "Velaiate 90", que es duen a terme a les aigües del sud del país entre l'estret d'Ormuz i l'Oceà Índic.

Diumenge, els comandaments militars iranians van informar del llançament amb èxit d'un míssil d'abast intermedi terra-aire Antiradar.

El coordinador adjunt de l'Armada iraniana, almirall Amir Rastegari, en declaracions a IRNA, ha assenyalat que el prototip ha estat dissenyat per joves especialistes de la Marina de guerra, centres de recerca i la indústria de Defensa iraniana.

"Va ser provat amb èxit en les maniobres navals Velaiate 90", i el torpede després d'identificar l'objectiu especificat, el va colpejar i el resultat va ser completament reeixit, va explicar el citat portaveu castrense.

"La suma de diners desviada per Nóos a Balears és de 1.385.739 euros"

La investigació del cas ha descobert l'evasió de mig milió d'euros a l'estranger per part de l'entramat empresarial que va muntar Urdangarin amb el seu soci Diego Torres. Dos anys després que Urdangarin deixés oficialment l'institut Nóos, Diego Torres es va interessar per estructures societàries a l'estranger, del que queda constància en el sumari del cas per la documentació intervinguda.

Pedro Horrach, el fiscal encarregat de la investigació dels supòsits negocis il·legals de l'institut sense ànim de lucre que presidia Iñaki Urdangarin, sosté en un informe incorporat al sumari que la xifra de diners públics desviada per la trama suma 1.385.739 euros dels 2 , 3 que va rebre de mans del Govern balear (és a dir, un 60% dels diners es van quedar ells).

Per arribar a aquesta conclusió, el fiscal ha analitzat les factures que li va lliurar Diego Torres, soci de Urdangarin, ja que en els organismes oficials que van signar el conveni amb Nóos per a la realització dels dos esdeveniments, un el 2005 i un altre el 2006, no figurava cap documentació que acredités en què es va gastar els diners públics lliurat. Anticorrupció acusa: "Els representants polítics van beneficiar fraudulentament a l'Institut Nóos en atenció a la posició institucional del seu president". El que segueix és un resum textual de l'acusació fiscal contra Urdangarin i el seu soci, Diego Torres.

"El primer contracte. El 17 de juny de 2005, la fundació Illesport, dependent de la conselleria d'Esports i l'Institut Balear de Turisme, organisme públic integrat a la Conselleria de Turisme, i l'institut Nóos [presidit per Iñaki Urdangarin] subscriuen un conveni de col · laboració. L'objectiu era dissenyar i posar en marxa la cimera Fòrum Illes Balears [un esdeveniment per promocionar el turisme a l'illa a través del esports]. L'aportació econòmica a l'institut Nóos serà de 1,2 milions d'euros per cobrir els costos d'organització, gestió i logística necessàries".

Malversaci��

La fiscalia calcula que la malversació de cabals públics en els contractes de Nóos amb la Comunitat Valenciana, la de Balears i l'Ajuntament de València pot superar els tres milions d'euros. Si a les Balears no van justificar una part important dels diners total rebut, a la Comunitat Valenciana van fer una cosa semblant però sense haver de pagar els desplaçaments i l'allotjament dels convidats als seus congressos sobre turisme i esport, cosa que si feien en els esdeveniments celebrats a Palma de Mallorca.

"Sense concurs. Resulta evident que la prestació encarregada a l'Institut Nóos hauria d'haver estat sotmès, com a prestació de serveis que és, a la normativa continguda en la Llei de Contractes d'Administracions Públiques i per tant exigia la celebració de l'oportú procediment administratiu del concurs. La utilització de la fórmula del conveni de col · laboració només té una finalitat, beneficiar el institut Nóos eludint de forma dolosa l'aplicació de la Llei de Contractes de l'Administració Pública i evitar així la concurrència, la publicitat i la igualtat de tracte.

»Ni una factura. L'institut va presentar i va cobrar de la fundació Illesport 1,2 milions. Durant la instrucció judicial es va demanar a la fundació Illesport que es posés a disposició del jutjat la totalitat de l'expedient administratiu. Realitzat el mateix es va descobrir el següent: No consta més que el conveni i el pressupost aportat, es tracta d'un pressupost d'un sol full on es detallen els supòsits costos per desenvolupar la cimera.

No hi ha ni una sola factura o document que justifiqui o acrediti que Nóos ha destinat 1,2 milions d'euros a realitzar l'objecte del conveni. Respecte d'això, cal tenir en compte la inexcusable obligació per part de qui rep fons públics de justificar davant l'administració el destí dels mateixos així com l'obligació abans d'abonar qualsevol factura de comprovar que va ser realitzat el servei objecte del conveni ".