dimecres, 15 de juny de 2011

Allò que TV3 no ensenya: Policia secreta provocant aldarulls a la Ciutadella.

Els mètodes de Felip Puig per deslegitimar el moviment del 15M.

Concentració de solidaritat amb els militants comunistes detinguts a Astúries

El passat dimarts dia 14 la Brigada d’Informació de Xixón (Asturies), al més vell estil franquista de la brigada polític-social, va detenir a dos militants del PCPE i de CJC (Vanesa i Ivan) a la nova seu de Candás sense donar cap tipus d’explicació. Unes hores després la pròpia policia va amenaçar a l’advocat de que realitzarien “detencions massives”, complint la seva paraula detenint a tres companys més. Finalment l’acusació és de “terrorisme” per la suposada col·locació de còctels molotov a dos localitats de Langreo el passat gener. Vanesa i Iván seran traslladats a l’Audiència Nacional.

Aquest nou muntatge policial i persecució contra els comunistes es dona en un context d’augment de la lluita de classes, on el sistema monàrquic burgès llança contra la classe treballadora tot tipus d’atacs contra els seus drets (retallades, reforma laboral, de les pensions, dels convenis col·lectius, privatitzacions, etc.), i contra les organitzacions que representen els seus legítims interessos, com ara és el cas del PCPE i dels CJC.

La repressió de l’Estat espanyol no ve de nou ni a la nostra organització ni al conjunt dels moviments socials i polítics. Podem recordar que el proper desembre tenim un nou judici contra els tres camarades encausats de Barcelona, o com s’han anat succeint detencions o processos judicials en els últims anys, com el cas del Jona, de molts sindicalistes desprès de la vaga general del 29-S, la persecució a Euskal Herria, etc.

Per tant, davant aquesta nova mostra de repressió als comunistes, exigim la immediata posada en llibertat de tots els companys que romanen detinguts, que s’investigui aquest muntatge policial i se'n depurin responsabilitats.


CONCENTRACIÓ URGENT DE SOLIDARITAT DIJOUS 16 A LES 20,00h A PLAÇA SANT JAUME

El pacte de CiU i PP tomba totes les esmenes a la totalitat als pressupostos

Després de passar aquest tràmit parlamentari, els comptes del Govern es votaran definitivament al juliol. Els pressupostos del primer Govern d'Artur Mas continuen endavant. Aquest dimecres s'han rebutjat les cinc esmenes a la totalitat presentades pel PSC, ERC, ICV, SI i Ciutadans, per tant, ara la llei es votarà de forma definitiva a la cambra catalana el proper mes de juliol, previsiblement el 20 o 21.

Les esmenes a la totalitat que pretenien aturar els pressupostos de les retallades han estat rebutjades pels 63 vots que sumen CiU i el diputat Joan Laporta mentre que a favor s'han registrat 53 vots. Així doncs, la clau ha estat l'abstenció dels 18 diputats del PP, amb qui ara l'Executiu haurà de seguir negociant si vol continuar tenint el seu suport a la votació del juliol.

Aquests pressupostos preveuen una retallada del 10% de la despesa, uns 2.680 milions d'euros menys que els comptes del 2010. El departament de Territori i Sostenibilitat és el més afectat per la tisorada, però, que també afectarà a altres sectors com l'educació i la sanitat.

Mossos infiltrats entre els indignats "atiaven a la violència"

En assemblea, els ciutadans front el Parlament han aprovat fa poca estona seguir a les portes de la cambra a partir de les cinc de la tarda, amb la intenció de continuar la protesta, i posen l'èmfasi en què no ha de ser violenta. Dues fotografies captades pels ciutadans davant el Parlament identificaven alguns infiltrats que pertanyen a les forces de seguretat dels mossos de Felip Puig, l'únic que fins ara diu entendre sa càrrega del 27-M i s'en ufana d'ella. Segons versions dels testimonis presents, els infiltrats "atiaven" a la violència.


Artefacte en l'acampada de Palma

L'esclat d'un artefacte explosiu a les 12.30 hores d'avui ha causat dos ferits lleus a la Plaça d'Espanya de Palma de Mallorca, un lloc proper al campament dels indignats del 15-M. Segons fonts presencials, una persona va acudir a la plaça, va deixar l'artefacte en una paperera i va sortir corrent, tot i que encara no hi ha una versió oficial sobre els fets.

Des d'AcampadaPalma han condemnat "aquest acte violent que ha posat en perill la seguretat de les persones, tant les que passaven per la plaça com les que hi són acampades".

Els caps de la dreta arriben en helicòpter al Parlament per esquivar la protesta del 15M


Diversos diputats catalans, entre ells el president de la Generalitat, Artur Mas, han arribat en helicòpter al Parlament per esquivar als 2.000 "indignats" del Moviment 15M que bloquegen des de primera hora els accessos a la càmera, situada al parc de la Ciutadella de Barcelona. Diversos furgons dels Mossos d'Esquadra han portat a una trentena de diputats al Parlament català des de la comissaria de la Guàrdia Urbana que hi ha al costat de la Estació del Nord, prop de la cambra catalana on ha arrencat el ple de pressupostos amb la meitat de diputats i en un clima de nerviosisme.

Centenars dels 'indignats' han passat la nit davant del parc, on hi ha el Parlament, per evitar l'entrada als diputats sota l'atenta vigilància d'un fort cordó policial, format per uns 400 agents de la Brigada Mòbil dels Mossos d' 'Esquadra i efectius de la Guàrdia Urbana.

La majoria dels diputats que han entrat ho han fet a peu, encara que han patit esbroncades i empentes d'alguns joves concentrats, però altres, entre ells el president de la Generalitat, Artur Mas, i la del Parlament, Núria Gispert, han arribat a la Càmera en helicòpter.

Tres helicòpters per arribar al Parlament


Mas i Gispert han arribat cap a les 09.40 hores al Parlament a bord d'un helicòpter dels Mossos d'Esquadra, que ha aterrat a l'aparcament a l'aire lliure de la institució, per evitar la protesta dels 'indignats', que es troben des de ahir a la nit acampats a l'exterior del Parc de la Ciutadella, en el recinte on es troba el Parlament.

Fonts parlamentàries han explicat que altres de les màximes autoritats polítiques i parlamentàries de Catalunya s'han presentat aquest matí en una comissaria dels Mossos, que no han especificat, per a ser traslladats en helicòpter al Parlament.

L'helicòpter que traslladava a Mas i De Gispert ha aterrat a l'aparcament del Parlament, situat a uns 10 metres de la seu parlamentària, aixecant una gran polseguera.

Poc després de les 10.00 hores ha aterrat un segon helicòpter en què viatjaven la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, el president del grup parlamentari socialista, Joaquim Nadal, i el vicepresident segon del Parlament, Higini Clotas.

Minuts després, un tercer helicòpter amb el president d'ERC, Joan Puigcercós, i el portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull, prenia també terra a l'aparcament del Parlament.

Boada, pintat amb esprai vermell


Els 'indignats' que es concentren davant les portes del Parlament català per evitar l'entrada dels diputats han pintat amb esprai vermell a Joan Boada, d'ICV-EUiA, exsecretari general de la Conselleria d'Interior en l'anterior legislatura.

Boada ha aconseguit entrar, com han fet altres diputats de la cambra, entre esbroncades, algun moment de tensió i escortat per un fort cordó policial, encara que els manifestants han aconseguit pintar-li el clatell amb esprai.

Altres membres del seu partit també han estat increpats, i el secretari general d'ICV, Joan Herrera, que anava acompanyat de Jordi Miralles, l'han tirat una pell de plàtan.
Ciutadans, lamenta la imatge de "antisistema"

Petites càrregues per aclarir l'entrada

Un dels primers diputats a entrar ha estat Jordi Turull, de CiU, mentre era escridassat pels concentrats, que cridaven consignes com "ningú no ens representa, ningú".

Per poder accedir per aquesta porta d'entrada, els antiavalots dels Mossos han hagut d'efectuar algunes petites càrregues per prendre posicions i formar un cordó policial pel qual passen els diputats i els treballadors del Parlament

A l'entrada pel carrer Wellington ha hagut algun tipus de negociació, però els 'indignats' s'han negat a deixar passar furgonetes dels Mossos.

Els manifestants, en actitud de resistència passiva, han escridassat a treballadors que entraven al Parlament català per l'entrada de la confluència dels carrers Wellington i Pujadas.

Els Mossos d'Esquadra han practicat una petita càrrega policial per prendre posicions, durant la matinada.

Centenars de persones han passat la nit

Centenars de "indignats" han passat la nit als parterres que envolten els accessos al parc de la Ciutadella, als que aquest matí segueixen sumant nombroses persones, mentre una cinquantena de dotacions dels Mossos i la Guàrdia Urbana custodiaven les entrades al recinte, tancades des de ahir a la nit per impedir que poguessin pernoctar en el lloc.

Davant el fort dispositiu policial, els "indignats" han travessat contenidors d'escombraries i format una barricada davant de l'entrada que es troba a la cantonada del Passeig Pujades amb el carrer Wellington, per on s'espera que hagin d'entrar els parlamentaris, enmig d'una forta tensió entre els concentrats i els efectius antiavalots dels Mossos.

Els "indignats", que han traslladat al lloc les pancartes que han acompanyat la seva protesta a la Plaça de Catalunya, cridaven consignes com "El poble unit mai serà vençut", "Menys policia i més educació" i 'No ens representen' i han cantat 'L'estaca'.

Alguns veïns dels edificis adjacents s'han sumat a la protesta amb una cassolada des de les terrasses i finestres dels habitatges.

Els indignats demanen als Mossos que se'ls uneixin

Una vegada que els "indignats" han constatat que els diputats eren a l'interior de la Cambra, han"festejat" els Mossos que formen el cordó policial i, un cop superada la tensió inicial, els han demanat que s'uneixin al moviment al crit de "també us estimem".

Megàfon en mà, alguns dels concentrats s'han dirigit directament als Mossos, que els contemplaven impassibles, i els han recordat que en la revolta de Tunísia, que a principis d'any va acabar amb el règim de Ben Ali, la policia es va sumar al poble.

Al crit de "Policia, uneix-te", els concentrats han recordat als mossos que la seva obligació és estar al servei del poble, ja que "no sou -els han deixat anar- els lacais dels polítics corruptes", i s'han mostrat comprensius amb els agents, als quals també -han dit- han baixat el sou.

"Estem farts que ens robin en la nostra cara", "Aquí comença la revolució" i "En diuen democràcia i no ho és" han estat altres de les proclames i càntics corejats pels ciutadans.

Mas i els corruptes es queixen

Mas i Gispert han condemnat les agressions de grups d'indignats' contra els parlamentaris. El president de la Generalitat, Artur Mas, ha dit que era "intolerable que els diputats haguessin d'utilitzar mètodes com l'accés amb helicòpter per entrar al parlament i que hi hagués violència fora". La presidenta del parlament, Núria de Gispert, ha qualificat els incidents 'd'atemptat a la democràcia', sense enterar-se de que això és una dictadura oligàrquica, no pas una democràcia com no sigui "l'orgànica" franquista.

També ha expressat el deu disgust la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camcho, que ha dit que havia viscut el pitjor dia de la seva vida parlamentària.

El PSC condemna rotundament l’intent de paralitzar les institucions d’autogovern del país


"El Partit dels Socialistes de Catalunya vol condemnar de manera rotunda l’intent d’avui, per part d’alguns, de paralitzar el normal funcionament de les institucions d’autogovern del nostre país, que han estat escollides democràticament". és a dir, els PSC, que no sap multiplicar, considera la llei de tupinada electoral espanyola "democràtica"...

La diputada del PSC Montserrat Tura, que ha estat ruixada amb pintura, ha lamentat els fets.

Per més hipocresia, la burgesia socialista vol fer seus els morts -la majoria comunista amb escreix- de la dictadura amb un cinisme exemplar: "Els i les socialistes volem subratllar la gravetat dels fets succeïts avui a l’entorn del Parlament de Catalunya. Constitueixen fets inèdits en la nostra democràcia, per la qual tants ciutadans van lluitar i fins i tot van perdre la seva vida". La desvergonya dels senyors no té límits...

Irlanda investigarà els abusos de monges i sacerdots a nenes

El Govern irlandès establirà una comissió especial independent per investigar els abusos comesos per monges, sacerdots i personal laic contra dones i nenes en les anomenades "Bugaderies de la Magdalena", han confirmat avui fonts oficials. En aquestes institucions, popularitzades per la pel.lícula "Les germanes de la Magdalena" (2002), es recloïa a joves de suposada vida dissoluta sota un règim d'esclavitud i contínues humiliacions. En un comunicat oficial, el departament de Justícia i Interior ha indicat que l'objectiu de la investigació és "aclarir qualsevol interacció de l'Estat amb les bugaderies de la Magdalena i produir un informe detallant de tal interacció".

Les associacions de víctimes han celebrat la iniciativa del Govern, però lamenten que, segons es dedueix dels paràmetres de la investigació, no s'emetrà encara una disculpa oficial pels abusos físics i psíquics perpetrats entre 1940 i la passada dècada dels noranta en deu d'aquestes "Bugaderies".

Moltes d'aquelles dones, la majoria menors, eren sotmeses al control de les religioses per ordre de la Justícia irlandesa, que penalitzava el seu estil de vida o circumstàncies personals.

Per aquest motiu, la Comissió irlandesa de drets humans (IHRC) ha denunciat repetidament que els governs de l'època van ignorar la seva obligació d'evitar situacions de "arbitrària detenció, treballs forçats i servitud".

En una nota, l'organització Justícia per a les Magdalenes (JFM) va assenyalar avui que està disposada a col.laborar amb la investigació i les quatre ordres religioses que regentaven les "Bugaderies" per "oferir justícia i indemnitzar als supervivents".

"Estem al corrent-diu l'organització-de les implicacions legals que tindria l'emissió d'una disculpa i la preocupació de l'Estat en aquest sentit, però volem recordar al Govern que la Convenció de les Nacions Unides contra la tortura i el càstig o tracte inhumà, degradant o cruel (UNCAT) considera l'Estat responsable".

Aquest grup feia referència a un informe publicat el 6 de juny per UNCAT, en el qual criticava l'Estat irlandès per "fracassar" a l'hora de "protegir a nenes i dones a les quals es va tancar involuntàriament entre 1922 i 1996" en les esmentades bugaderies.

Les quatre ordres religioses que regentaven aquestes infames institucions són Les Germanes de la Misericòrdia, Les Germanes de Nostra Senyora de la Caritat, Les Germanes de la Caritat i Les Germanes del Bon Pastor.

Algunes d'elles van ser citades en l'anomenat "Informe Ryan" de 2009, un text que va revelar que milers de menors van ser objecte d'abusos sexuals i tortures físiques i psíquiques en institucions estatals regentades per religiosos a Irlanda entre 1940 i la passada dècada dels noranta.

Declaració del grup parlamentari d'ICV-EUiA sobre els fets del Parlament

Davant dels fets ocorreguts aquest matí davant del Parlament de Catalunya, el grup parlamentari d’ICV-EUiA vol manifestar. Els diputats i diputades del grup d’ICV-EUiA han expressat avui el malestar amb un vot en contra a uns pressupostos que són injustos i que no serveixen per la reactivació econòmica i que deprimeixen encara més la vida de la gent. El diputat Joan Boada serà l’encarregat de manifestar l'indignació i aquest malestar aquest matí en la sessió del Parlament de Catalunya, en el debat de totalitat dels pressupostos de la Generalitat, amb la defensa de l’esmena a la totalitat.

Els diputats i diputades d'ICV-EUiA hem entrat caminant al Parlament de Catalunya i condemnem que no tots els diputats hagin pogut fer el mateix, de la mateixa manera que condemnem l’intent d’impossibilitar la celebració d’un ple del Parlament i el nostre exercici com a diputats i diputades.

Entenem el malestar i la indignació que hi ha instal·lats al carrer però condemnem les agressions a diputats i diputades de tots els grups parlamentaris i volem també reconèixer l’esforç dels treballadors i treballadores i mitjans de comunicació i cossos de seguretat que han garantit la celebració del ple.

El rebuig a les retallades significa expressar alternatives i teixir aliances però no impedir el debat parlamentari. Hem participat de les mobilitzacions al carrer, ens hem oposat a les retallades des del Parlament i estem presentant alternatives. Aquesta és la nostra resposta.

Accionistes de S&P i Moody's es preparen per comprar barat a les privatitzacions

Al maig de 2010, immediatament després de la decisió de l'UE d'emprendre un dur ajust coordinat en tots els països, el cap de deute sobirà de Moody's, Pierre Cailleteau, deixava el seu lloc en l'agència que, amb les seves rebaixes de qualificació, havia tingut un paper clau en la crisi de la zona euro. I al setembre, Cailleteau estava ja en Lazard, un dels grans bancs d'inversió nord-americans.

Un any després d'aquella dramàtica decisió, que va posar contra les cordes el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, la privatització de les caixes una de les conseqüències imperatives del gir de maig de 2010, està a punt d'iniciar-se una nova fase amb la sortida a Borsa de Bankier, prevista per al juliol i que marcarà el to del procés de privatització de les caixes d'estalvis a Espanya. I el principal assessor de l'operació serà precisament Lazard, el banc on va recalar Rodrigo Rato després de sortir de l'FMI i que al setembre va fitxar Cailleteau, l'home que any rere any posava a Espanya com el pitjor país en el seu "índex de misèria".

BlackRock gestiona una de les eines d'apostes a la baixa

Lazard no és l'única connexió amb Moody's de l'OPV: els quatre bancs elegits per posar al tram institucional Bank of America, Deutsche Bank, JP Morgan i UBS també controlen fons que tenen accions de l'agència, entre el 0,22% i el 0,43%. I tots participen de l'accionariat del seu principal competidor, Standard & Poor's, que es reparteix amb Moody's més del 80% de la quota de mercat mundial. Si es agregaFitch Ratings, acaparen el 95% de la coca.

Onada de privatitzacions

Però si el focus es col loca en els compradors potencials d'accions, les vinculacions amb les agències encara són majors. Davant l'onada de privatitzacions en marxa Bankier, Banca Cívica, Loteries, Aena i les caixes competint a la desesperada per capital tots els analistes situen a la graella de sortida als grans fons nord-americans, que porten mesos tastant el sector i estudiant comprar accions de caixes, com més barates, millor: BlackRock, que mou una quantitat que dobla i supera el PIB espanyol, i els seus majors rivals, Capital Group i Fidelity.

Els fons estrangers han guanyat vuit punts de quota del deute


Tant BlackRock com a Capital són accionistes importants de Moody's, amb el 6,3% i el 16,3%, respectivament. I també de S & P, de la qual controlen el 5,3% i el 12,3%. Fidelity va arribar a controlar el 2010 el 8% de Moody's.

La importància que per al procés de privatització tenen aquests fons d'inversió accionistes de les agències de ràting que han forçat precisament aquest procés és tal que l'octubre passat el rei va rebre a la Zarzuela al conseller delegat de BlackRock, Lawrence Fink.

En realitat, aquests fons ja fa temps que són molt actius a Espanya. També en els sectors on s'obtenen guanys gràcies a la crisi.

"Ens agradi o no necessitem les qualificadores", diuen en Economia

BlackRock, per exemple, és un dels actors més importants de la Borsa espanyola, però també li treu partit quan cau: és de les entitats que aposta a curt, és a dir, que guanya si l'acció baixa. I és l'amo d'Ishar, una de les principals eines de ETFs, el vehicle de moda precisament per fer apostes a la baixa.

Aquests fons amb accions significatives en Moody's i S & P tenen també participacions en els principals bancs espanyols, clients tots de les agències de ràting i també víctimes quan els rebaixen la qualificació: tant BlackRock com Vanguard tenen més de l'1% dels quatre grans Santander, BBVA , Popular i Sabadell i Capital Group suma fins al 7% del Santander. El sector bancari porta anys exigint la privatització de les caixes, ara encarrilada en part per la pressió de les qualificadores.

BlackRock, Vanguard it. Rowe Price tenen així mateix inversions significatives en deute públic: en aquest moment, sumen un mínim de 7.500 milions euros. I en aquest mercat, les qualificadores tenen igualment un paper clau: si rebaixen la nota del deute sobirana, l'Estat es veu obligat a pagar un interès més gran per poder col.locar els seus bons.

El banc assessor de l'OPA d'Bankier va fitxar el cap de deute de Moody's


El 2010, Espanya va haver de pagar més pel seu deute. Segons l'últim Informe Anual del mercat de deute públic, el bo espanyol a 10 anys va passar del 4% al 5,45%. I els grans beneficiaris van ser els inversors estrangers, que ja acaparen el 55% del saldo total després de guanyar aquest any tan rendible 8,6 punts.

Encara que les entitats de crèdit van perdre globalment pes, la gent gran fons individuals amb deute públic espanyol pertanyen al Banc Santander i el BBVA, grans clients de les agències de rating: els ingressos d'aquestes procedeixen de les entitats els productes qualifiquen.

"El conflicte d'interessos de les qualificadores és múltiple i increïble i un dels més descarnats és que els fons participin del seu accionariat", afirma l'economista Alejandro Inurrieta, professor de l'Institut d'Estudis Borsaris. I afegeix: "El problema és que són massa poderoses i el que tracti de limitar el seu poder té molts números per sortir socarrimat".

Cautela del Govern


L'últim que l'ha demanat, la setmana passada, és l'Eurocambra, que exigeix ​​la creació d'una euroagencia pública. Però cap govern de la UE els que han de lluitar amb l'encariment del deute li dóna suport: "Ens agradi o no, necessitem les qualificadores perquè una agència pública no tindria credibilitat en els mercats", afirma un portaveu d'Economia.

L'Eurocambra també ha advertit contra el "conflicte d'interessos", igual que el Congrés i la SEC als EUA, el G-20, la Comissió Europea, el FMI, i, el passat divendres, el mateix president de la CNMV, Julio segura. Però el marc general segueix sent l'autoregulació, com abans de la crisi. Davant d'aquest escenari de bloqueig han començat a sorgir iniciatives perquè siguin els tribunals els que examinin el "conflicte d'interessos": a Espanya, es va presentar a finals de febrer una querella contra Moody's, S&P i Fitch.

Cap de les tres grans agències ha contestat a les preguntes de Públic sobre el suposat "conflicte d'interessos", ni sobre la querella presentada a Espanya. Però les agències sempre els neguen amb l'argument de les "muralles xineses" que suposadament s'aixequen al voltant de l'àrea de rating.

"A les agències hi ha unes muralles xineses molt estrictes entre el departament de rating i les altres divisions, ja que el primer treballa amb informació privada de les empreses que qualifica i la resta únicament amb informació disponible públicament", explica un exdirectiu a Espanya d'una de les grans agències de ràting.

Però fins i tot si les "muralles xineses" funcionessin dins, no està tan clar que es perceben fora: totes les qualificadores tenen també altres negocis de consultoria, que ofereixen serveis alternatius a aquestes entitats els productes després avaluen.

Aquest negoci és cada vegada més important i també ha crescut amb la crisi: Algorithmics, la signatura de solucions financeres vinculada a Fitch Ratings, va ingressar 121.000.000 el 2010, un 10% més que el 2009. En el mateix any, Fitch Ratings va facturar 487.500.000, amb un creixement inferior: del 6,3%.

El passat 21 de desembre, la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA) va renovar el seu contracte amb Algorithmics. I la nota de premsa de Algorithmics ho justificava perquè les seves eines, insistia, anaven a ajudar als membres de laCECA "en un període de consolidació en el mercat espanyol motivat per la crisi financera".
Cop al Banc d'Espanya

No obstant això, un dels més grans cops a les caixes en dificultats el propinar tot just dos mesos després Moody's. El 10 de març, només unes hores abans que el Banc d'Espanya xifrés en 15.152.000 les necessitats extra del sistema financer espanyol, Moody's va rebaixar la qualificació de deute espanyola i va xifrar les necesidaes del sistema financer en 120.000 milions, gairebé 10 vegades més. La compareixença en el Banc d'Espanya estava prevista per endavant. Però la nota de Moody's, difosa en obrir la Borsa, la va rebentar.

Dues setmanes després, Moody's va degradar a totes les caixes, excepte La Caixa. Fonts del sector expliquen que cada degradació agreuja els problemes financers en una doble via: encareix el finançament i escurça el termini per pagar el deute ja existent.

La sort estava tirada: totes les caixes han d'accelerar la seva privatització i probablement a preus més barats del que aspiraven, en benefici dels fons interessats a comprar, gairebé tots accionistes o clients de Moody's.

De vegades, aquesta frontera tan difusa amb potencial polèmic, on suposadament s'aixequen "muralles xineses", transcendeix fins i tot al propi grup de la signatura de rating i s'estén als seus treballadors o consellers. A Espanya, Jesús Betrián, secretari no conseller de Fitch Ratings des de 1996, és al mateix temps conseller de set empreses de sectors que van de la consultoria a la publicitat, passant per l'auditoria. Una d'elles, la multinacional Ketchum pleon ha realitzat campanyes a Espanya per a ING.

Un altre exemple, entre molts possibles: el currículum de l'executiu del sector Matias Torrellas inclou el pas de Lehman Brothers (1994-2000) a Merril Lynch (2000-2003), després a Fitch Ratings (2003-2007), on va ser director sènior, i des de 2007, Caixa Catalunya. És a dir, dels bancs d'inversió que van llançar els complexos productes estructurats que van portar a la crisi a les agències de ràting que van donar la màxima qualificació a aquests productes i, finalment, a les entitats que paguen a les agències de ràting perquè els avaluï i que aspiren a obtenir la millor qualificació possible.

Com el sector s'autoregula, el trànsit és legal. Com també el del cap de Moody's, que en tres mesos ja estava en Lazard.

Un negoci molt rendible també a Espanya

Les tres grans agències de ràting són negocis molt rendibles, els ingressos provenen bàsicament del que paguen les entitats financeres interessades en què els assignen una qualificació als productes que treuen al mercat. Aquest és un dels més grans "conflictes d'interessos" de què adverteixen els experts: en els anys del boom, el major factor de creixement dels ingressos de les agències eren els complexos productes financers que acabarien explotant. I tots van rebre la màxima qualificació.

A Espanya, el negoci és també molt rendible, amb una ràtio entre ingressos i despesa en salaris que arriba al 6 a 1, un nivell equiparable només al sector petrolier. El 2009, últim any en què han presentat els comptes, S & P va ingressar a Espanya 24 milions i va gastar 3,6 en personal, amb uns beneficis declarats de 7,1 milions. Moody's va tenir un volum de negoci de 24,2 milions, 4,8 de despesa de personal i 9,8 milions de beneficis. Fitch Ratings va declarar 4,6 milions de beneficis a Espanya.

Standard & Poor's torna a atacar Grècia i l'euro

Segons l'agència Standard & Poor's la solvència de Grècia es rebaixa tres nivells, del B al CCC, deixant-la lleument per sobre de la qualificació d'impagament selectiu (selective default), amb la qual cosa Grècia passa a tenir menys credibilitat creditícia que països com el Pakistan, Equador o Jamaica. L'agència -que ara compra a preu regalat el que abans s'ha ocupat en afeblir, junt amb Moody's i Fitch- va assenyalar que la seva decisió es "fonamenta" en que augmenta la possibilitat que Grècia dugui a terme una conversió de deute "suau". En canviar antics préstecs per altres de nous de major termini de pagament, els creditors hauran d'esperar més temps a que se'ls torni els seus diners, la qual cosa és qualificat per Standard & Poor's com a "falta de compliment de pagament".

Amb aquest nou ràting, a Grècia només li falten quatre graons per arribar a la categoria D, la més baixa, que equival a estar en impagament i no poder complir amb els creditors. Si arribés a aquest nivell, el Banc Central Europeu es veuria impedit d'acceptar bons públics grecs com a garantia, i això podria portar conseqüències imprevistes per al tot el sistema bancari europeu.

Com les altres 2 agències de qualificació de riscos, molts consideren a Standard & Poor's com desacreditada per emetre les seves qualificacions. Concretament S & P és assenyalada per atorgar la categoria major AAA a grans porcions dels paquets d'hipoteques escombraries, coneguts com collateralized debt obligation (CDO). Els inversors, confiant en el baix risc que AAA implica, van adquirir CDO amb grans pèrdues. Per exemple, pèrdues en valor de 340.700.000 de dòlars per CDO emesos pel Credit Suisse Group van sumar fins a 125 milions de $, tot i que eren qualificats com AAA per Standard & Poor's. El mateix va passar amb la fallida de Lehmann Brothers.

En altres moments crítics com l'enfonsament dels bancs islandesos en la Crisi financera a Islàndia de 2008-2009, S & P també els tenia donada la màxima qualificació. En general el fet que siguin els propis clients que paguen els que són qualificats ha portat a molts a criticar la seva objectivitat.

Decepció a Atenes

Standard & Poor's va qualificar la perspectiva a llarg termini per a Grècia de negativa. Atenes no estarà en condicions, segons l'agència, de proveir diners als mercats financers.

El Govern grec es va mostrar decebut per la decisió. Segons ell, Standard & Poor's no pren en consideració que Grècia ja va posar en marxa dures reformes econòmiques i segueix sent membre de l'eurozona.

Ministres de la UE deliberen sobre nou rescat

La nova rebaixa en la qualificació de Grècia, expressió de la desconfiança dels mercats -és a dir les mateixes agències que amaguen les seves "fonts" i dades-, "segurament revifarà la discussió sobre un nou paquet de rescat per a Grècia per diversos milers de milions d'euros" durant la trobada de dels ministres de Finances de la Unió Europea, que es reuneixen avui, dimarts 14/6, a Brussel.les. Un altre tema d'aquesta trobada serà com evitar a l'eurozona crisi d'endeutament d'aquest tipus en el futur.

Per impedir que Grècia caigués en fallida, la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional havien acordat concedir el 2010 a Atenes crèdits d'emergència per un total de 110 mil milions d'euros, a canvi del qual el Govern grec es va comprometre a prendre severes mesures d'austeritat.

Ara es discuteixen mesures de suport addicionals, ja que, evidentment, Grècia no està en condicions de tornar aquest préstec tal com s'havia pactat. Segons es creu, el nou paquet de rescat podria ser de 90 a 120 mil milions d'euros. Al mateix temps, se sotmetria al Govern del primer ministre Giorgios Papandreou a controls més estrictes.

El Parlament ha d'aprovar majors ajustaments


Amb termini fins a finals de juny, el Parlament grec sotmetrà a votació un nou pla de mesures d'ajust amb el qual intenta obtenir 28 mil milions de euros fins l'any 2015. Entre d'altres, les mesures preveuen la privatització d'empreses estatals, augments fiscals, retalls de salari per a funcionaris públics i reducció de plans socials. El programa d'austeritat és una condició perquè Grècia rebi la primera emissió de crèdit per 12 mil milions d'euros del primer paquet de rescat.

No s'esperen decisions de la reunió de ministres d'avui, van dir fonts de la zona euro, sinó reflexions per al pròxim partit, a realitzar-se el 20 de juny a Luxemburg. El 23 i el 24 de juny, els caps d'Estat i de Govern es reuniran a Brussel.les, i allí es conversarà en profunditat sobre la situació de Grècia.


Continuen les protestes


L'oposició grega ha reaccionat amb disgust als anuncis de nous plans d'estalvi per part del Govern d'Atenes. Fins i tot alguns diputats del partit socialista del primer ministre Papandreu criticaren aquestes mesures.

Els sindicats grecs han convocat una vaga general per avui, dimecres 15 de juny. Mentrestant, continuen les protestes contra les dures reformes, i alguns dels ciutadans que acampen a la Plaça Syntagma o Plaça de la Constitució van cridar a realitzar noves manifestacions, que segons s'estima, també tindran lloc en altres ciutats gregues.

CCOO: "La Llei Òmnibus és un atac a la democràcia"

El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, ha qualificat la Llei Òmnibus com un "atac a la democràcia" perquè resta poder de participació als agents socials en els òrgans on es desplega el diàleg. Segons Gallego, el Govern ha aprovat la llei, que afecta, segons ha dit, a aspectes que es van acordar amb amplis consensos, sense un debat social previ. Així, Gallego ha lamentat que l'executiu català hagi fet servir una "tàctica legislativa de dubtosa legalitat constitucional".

El sindicat entén que l'aprovació de la llei és "preocupant" perquè consolida un canvi cap a un model que, segons el seu secretari general, "prima els negocis per davant dels interessos de la ciutadania".

Detingut el director de l'Autoritat Portuària de Balears

L'operació és part del cas Mar Blau sobre suposades irregularitats en l'adjudicació de dos concursos, una d'elles, a una empresa de Díaz Ferrán, l'excap de la CEOE i Viatges Marsans. Agents de la Policia Nacional han detingut aquest matí el director de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), Ángel Matías, JLCE ia una altra persona després de fer tres registres per ordre del jutjat instructor del cas de suposada corrupció Mar Blau, segons han informat fonts de la investigació. Foto: El president de l'Autoritat Portuària de Balears (APB), Francesc Triay, també imputat en la causa.

L'operació és part de la investigació que porta a terme el Jutjat d'Instrucció 8 de Palma en l'anomenat cas Mar Blau, sobre suposades irregularitats al voltant de l'adjudicació el 2008 de dos concursos per gestionar amarratges a Maó i Eivissa per part de l'Autoritat Portuària de les illes.

El titular del jutjat, Antoni Rotger, ha ordenat aquest matí els tres registres, cap d'ells a la seu de l'APB, i després s'ha procedit a la detenció de Matías i de dues persones, imputats dels delictes de malversació de cabals públic, frau a l'Administració i suborn.

Els detinguts estan imputats pels delictes de malversació de cabals públic, frau a l'Administració i suborn

Almenys Matías i el detingut J.L.C.E. romanen en aquests moments a les dependències de la Prefectura Superior de Policia de Palma en espera de prestar declaració davant la policia i passar, si escau, a disposició del jutge.

L'operació continua oberta i no es descarten més detencions al llarg d'avui o dels dies successius, han indicat les mateixes fonts.

Ángel Matías ja està imputat en aquest cas de suposada corrupció, en què també figuren imputats, entre altres, el president de l'APB, Francesc Triay, l'expresident d'aquesta institució Joan Verger, l'expresident de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, i el exsoci d'aquest, Gonzalo Pascual.

Matías, el despatx de la seu de l'APB a Palma va ser registrat el desembre passat, quan es va posar en marxa l'operació Mar Blau, ja va declarar llavors davant la policia.

En aquest cas de suposada corrupció es planteja si es va produir un tracte de favor per part de directius de l'APB cap a l'empresa Trapsayates, que era propietat de Díaz Ferrán i que va resultar adjudicatària dels dos concursos investigats de concessió d'amarradors a Maó ia Eivissa.

Esquerra Unida recolza a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca en la seua presentació a València

El portaveu del grup municipal d’Esquerra Unida en l’Ajuntament de València, Amadeu Sanchis, ha assistit aquest matí, junt amb la també regidora Rosa Albert i el diputat Lluís Torró, a la presentació de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de València per a recolzar a aquest col·lectiu que ha unit a persones amb dificultats per a pagar la hipoteca o que es troben en procés d’execució hipotecària així com a persones solidàries amb aquesta problemàtica.

Segons ha explicat el dirigent d’esquerres, “des del Consistori anem a treballar per a aconseguir millorar l’actual situació en matèria d’habitatge i, per açò, presentarem una moció en la qual instem a l’Ajuntament al fet que demane al Govern central que, tal com ja va fer IU en el Congrés dels Diputats, aprove una modificació de la regulació hipotecària que incloga la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute es liquide, tal com succeeix en altres països de la Unió Europea o a EUA”.

Davant aquesta situació, el grup municipal d’Esquerra Unida també va a proposar “la reconversió dels habitatges protegits promoguts per empreses públiques destinades a la venda que estiguen en construcció o acabades i no venudes en habitatges en lloguer a 25 anys, tal com permet el Pla d’Habitatge i Rehabilitació 2009-2012”, ha dit el regidor.

En aquest mateix sentit, el portaveu del grup municipal d’Esquerra Unida ha destacat que, en matèria d’habitatge protegit en propietat i en aquelles promocions promogudes per les empreses públiques, “proposem determinar el preu de venda com aquell que no represente més de tres salaris mitjans a el País Valencià o que obligue al màxim d’una tercera part de la renda mensual al pagament de la hipoteca”, ha conclòs Sanchis.

El jutge anul.la part de les escoltes del 'cas Brugal' per insuficient motivació

El titular del jutjat de primera instància número 3 d'Oriola, Carlos San Martín, ha anul.lat part de les escoltes policials que van donar origen al cas Brugal, perquè considera que les actuacions que les van permetre no tenien motivació o que aquesta era insuficient. Segons el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), l'acte, de 162 folis, té data d'aquest dilluns i ha estat lliurat a les parts aquest dimarts. El jutge també valida part d'aquestes escoltes policials dins d'un acte que no és ferma i davant del qual, segons han informat fonts jurídiques, és previsible que les parts recorrin a apel·lació.

El jutge es refereix a les escoltes de l'origen del cas Brugal, concretament a les suposades il.legalitats en la recollida d'escombraries de la ciutat d'Oriola encara l'anul·lació pot tenir transcendència perquè a partir d'aquelles escoltes policials es van conèixer altres presumptes irregularitats, que van donar lloc a la tanca de vintena de peces separades del cas.

Entre elles hi ha la referida al Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) d'Alacant, en la qual figuren com implicats l'actual alcaldessa, Sonia Castedo, i el seu antecessor, Luis Díaz Alperi, tots dos del PP, així com el constructor Enrique Ortiz, entre altres.

Una altra de les branques que van sorgir arran de les escoltes policials inicials és la de l'adjudicació del pla comarcal de residus del Baix Segura, per la qual es va imputar al president de la Diputació i del PP d'Alacant, José Joaquín Ripoll, ia tres regidors oriolans, entre d'altres

Imputat el constructor Ortiz, la seva dona i el redactor del PGOU d'Alacant pel 'cas Brugal'

El jutge que investiga la peça del cas Brugal relativa a les suposades il·legalitats en el disseny del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) d'Alacant ha citat en qualitat d'imputats al constructor Enrique Ortiz, a l'esposa d'aquest i l'arquitecte redactor del document del planejament urbanístic.

Fonts coneixedores del cas van informar que el titular del jutjat d'instrucció número 5 d'Alacant, Enrique Tejada, va comunicar aquestes tres imputacions aquest dimarts a la tarda als tres interessats. El primer a comparèixer serà el pròxim 30 de juny el redactor del PGOU, l'arquitecte Jesús Quesada, mentre que Ortiz ha estat citat per al 4 de juliol i la seva dona, Maria Manuela Carratalá, ho farà un dia després, el maig.

Ortiz és un dels principals implicats en la peça del Brugal relativa a les possibles irregularitats en el PGOU, document encara en tramitació i que entrarà en vigor quan rebi el vistiplau de la Generalitat Valenciana.

Aquestes primeres citacions es produeixen després que, divendres passat, el magistrat Tejada aixequés el secret de sumari i donés repartiment dels més de 8.000 folis del cas a les parts.

Ortiz també va ser imputat fa uns mesos pel jutge número 3 d'Oriola per suposats delictes en l'adjudicació del pla de residus de la comarca del Baix Segura, una altra de les branques del Brugal.

La imputació de l'esposa del constructor respondria, segons el contingut del sumari, al seu possible paper d'intermediària en les activitats investigades.

EU afirma que Ortiz tenia còpia del PGOU un any abans


El regidor electe d'EU a l'Ajuntament d'Alacant Miguel Ángel Pavón ha afirmat que el constructor alacantí Enrique Ortiz disposava de còpia dels plànols del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de la ciutat abans que aquest fos aprovat inicialment.

En roda de premsa, Pavón s'ha referit al contingut de la peça del sumari del cas Brugal relativa a la investigació de presumptes irregularitats durant l'elaboració del PGOU.

El polític d'EU ha llegit davant els mitjans de comunicació una conversa telefònica del 19 agost 2008 interceptada per la policia i inclosa en el sumari judicial -al qual EU té accés al ser una de les dues acusacions particulars- entre Ortiz i un possible inversor que podria haver comprat terrenys a la zona de la Condomina.

Ortiz li diu a l'empresari Bernardo Camps que "el Pla General ja està fet, jo tinc còpia, anem, et puc ensenyar còpia".

A més, dins de la mateixa conversa, Ortiz li avança a Camps que el PGOU s'exposaria "provisionalment" al públic en "setembre" o "octubre" d'aquest mateix any.

"Seixanta dies i queda aprovat inicialment i després s'envia a la Generalitat Valenciana, i ja passarà un any o per aquí fins definitiu, però ja és urbà, m'entens?", afegeix.

Per Pavón, això evidència que "Ortiz tenia informació privilegiada subministrada per l'ajuntament amb l'anuència, amb la connivència o el beneplàcit de l'alcaldessa i llavors regidora d'Urbanisme, Sonia Castedo", del PP.

Carreras: Alberto Fabra va enganyar a la ciutadania simulant la sortida de Carlos Fabra de la política.

La regidora d’Esquerra Unida assenyala que la ma negra del Fabrisme podria traslladar-se a l’Ajuntament contaminant la institució d’una manera molt greu. La portaveu critica l'actuació del PP i d’Alberto Fabra al seu cap, per simular una sortida de l’imputat ex-president de la diputació amb l’única intenció de no perdre vots a les passades eleccions. Carreras considera una falta de respecte per part d'Alberto Fabra (al mig a la foto) i Miguel Mulet, que minuts abans d'explicar la possibilitat de designar a Carlos Fabra (a l'esquerra de la foto) regidor no electe a la premsa, van demanar a la junta de portaveus respecte per les institucions, “és una falta de consideració i respecte no haver comentat l'assumpte als portaveus minuts abans”.

És inadmissible que un imputat per delicte fiscal i trafic d’influencies tinga un càrrec honorífic. Carreras considera un malbaratament gastar diners ens aquestes coses i apunta que en cas d’existir només persones d’una reputació indubtable han d'ocupar-los, i aquest no és el cas de Carlos Fabra on en aquestos moments la seva reputació està sota sospita.

De nou el poder de Carlos Fabra queda patent davant la feblesa de l’Ajuntament i el seu alcalde retratat com un autèntic titella.
Carreras es pregunta que hi haurà darrere de tot açò perquè l'equip de govern municipal es faci aquesta foto tan vergonyosa. Una vegada més les ombres i les sospites enterbolen la vida democràtica de Castelló.
Esquerra Unida demana al PP que reconsidere l'opció i faci un pas enrere per la salut de la vida política a la nostra ciutat.