dimarts, 5 de febrer de 2013

Ada Colau (PAH) qualifica de criminals als banquers al Congrés

La portaveu de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH), Ada Colau, ha qualificat de 'criminal' al secretari general de l'Associació Espanyola de Banca (AEB), Javier Rodríguez Pellitero, en la seva intervenció a la comissió d'Economia del Congrés espanyol. El president de la comissió, Santiago Lanzuela (PP), li ha demanat que retirés l'expressió i ha amenaçat que suspendria la sessió si no ho feia.

Colau ha respost que hi ha moltes formes de violència i de menyspreu: 'A la gent amb qui jo estic cada dia ens ha ofès profundament la intervenció de Pellitero per haver negat el problema', en referència als desnonaments.

Les paraules de Colau que han encès la comissió han arribat després de la intervenció del representant de la banca. 'Dir que la legislació espanyola és estupenda quan hi ha persones que s'estan suïcidant per una llei injusta és absolutament criminal. Els asseguro que no li he tirat una sabata perquè volia explicar el meu punt de vista. És un criminal i l'haurien de tractar així, no és cap expert.'

A més, Colau ha posat en dubte la paraula de 'suposats experts als que es dóna massa crèdit' en relació al problema dels desnonaments. I ha qualificar de 'cíniques' les paraules de Pellitero, que ha defensat el sistema hipotecari espanyol. 'Les entitats financeres són les que han causat el problema i han arruïnat l'economia d'aquest país i, tanmateix, se'ls continua tractant d'experts.'

La portaveu de la PAH també ha dit que 'després d'esgotar totes les vies que ofereix el sistema, els ciutadans assenyalaran en el carrer aquells que no donin suport a les exigències de mínims recollides en la iniciativa legislativa popular sobre la dació en pagament'. Aquesta frase ha estat interpretada pel president de la comissió com una amenaça i ha volgut deixar constància que la trobava intolerable.

54 països van torturar a presons secretes per als EUA

Un informe redactat per l'organització de drets humans Open Society Justice Initiative (OSJI) sosté que almenys 54 països -Alemanya, Espanya, Portugal i Àustria entre ells- van cooperar en els segrestos, detencions i tortures, executats per la CIA després dels atacs de l'11-S. L'extens document de 213 pàgines preparat per l'organització amb seu a Nova York posa al descobert que més d'una quarta part dels governs del món va oferir secretament el seu suport als serveis secrets nord-americans, sense la qual cosa la CIA no hauria pogut operar el seu programa.

"No hi ha cap dubte que alts funcionaris de l'administració de (George) Bush són responsables per haver autoritzat les violacions de drets humans relacionades amb les detencions secretes i lliuraments extraordinaris de persones, i la impunitat de què han gaudit fins ara segueix sent motiu de gran preocupació", diu l'informe.

"Les operacions de detencions secretes i lliuraments extraordinaris, elaborades per dur a terme secretament fora dels Estats Units, no podrien fer-se realitat sense una participació activa de governs estrangers"

"Però la responsabilitat d'aquestes violacions no s'esgota als Estats Units. Les operacions de detencions secretes i lliuraments extraordinaris, elaborades per dur a terme secretament fora dels Estats Units, no podrien fer-se realitat sense una participació activa de governs estrangers. Aquests governs també han de respondre per això".

Segons la OSJI, el llistat d'aquests Estats inclou països com el Pakistan, Afganistan, Egipte i Jordània, on van existir presons secretes on es van practicar tortures durant diversos anys. Països com Irlanda, Islàndia i Xipre són acusats d'haver concedit una ajuda solapada al programa, gràcies a la del seu espai aeri i els seus aeroports en operacions de lliurament.

Canadà no només va permetre l'ús del seu espai aeri, sinó que també va proporcionar informació sobre un dels seus ciutadans, segons l'informe.

Molts dels països de la llista són europeus. Alemanya, Espanya, Portugal i Àustria estan entre ells, mentre que França, els Països Baixos i Hongria no. Geòrgia és acusada d'haver participat en el lliurament, mentre que Rússia no és a la llista.

Alguns països, com Polònia, Lituània i Romania, van col·laborar albergant presons secretes en el seu territori.

La publicació de l'informe sembla haver estat programada per coincidir amb les audiències d'aprovació de la candidatura de John Brennan, fixats per aquest dijous. Es preveu que Brennan, elegit per Barack Obama per encapçalar la CIA sigui interrogat sobre la seva presumpta relació amb les operacions secretes i tortures durant els mandats de Bush.

CiU fa vicepresident de la Diputació de Barcelona un alcalde imputat en tres causes

L'alcalde de Cercs, Ferran Civil (d'UDC, a la dreta de la foto), és ascendit arran de la ruptura del pacte amb el PP malgrat acumular afers judicials per presumptes delictes urbanístics. La Fiscalia li demana més de tres anys de presó.

Acumular escàndols i causes judicials sembla que no és motiu per perdre la confiança de la cúpula de CiU, sinó que en alguns casos fins i tot té com a recompensa un ascens. Aquesta és la conclusió a la que es podria arribar després de veure com la ruptura del pacte entre CiU i PP a la Diputació de Barcelona ha comportat l’ascens a la vicepresidència primera de Ferran Civil, dirigent d’Unió i alcalde de Cercs (Berguedà), que fins ara ocupava la segona. Civil relleva Josep Llobet (PP), tot i acumular tres imputacions per causes diferents arran de la seva activitat com a primer regidor de Cercs.

En concret, el polític d’Unió està acusat de cometre diversos delictes urbanístics. La Fiscalia li demana tres anys i sis mesos de presó i 12 d’inhabilitació per un presumpte delicte sobre l’ordenació del territori. Segons el sumari del cas, Civil –juntament amb el secretari municipal, Pau Llorens, i l’arquitecta municipal, Carme Casas- va autoritzar la construcció de tres naus industrials per a activitats agroalimentàries en un paratge del municipi conegut com la mina de Sant Josep, malgrat que tant Civil com l’empresari impulsor del projecte, Pedro Acebillo, sabien que es tractava d’uns terrenys classificats com a sòl no urbanitzable de valor agrícola i forestal i que només admetia “construccions de tipus agrícola o ramader”.

La llicència es va sol·licitar el 2006 i Civil li hauria dit a l’empresaria que part del Consistori no rebria “cap tipus d’entrebanc”. De fet, el sumari es va obrir arran d’una investigació dels Mossos el 2008, quan la primera nau ja era en funcionament i les altres dues en construcció.

Les altres causes que han suposat la imputació de l’alcalde de Cercs també estan vinculades a altres temes urbanístics. En una d’elles, l’Ajuntament de Cercs va donar les llicències per desenvolupar una activitat de turisme rural en una finca ubicada en uns terrenys qualificats com a sòl no urbanitzable d’especial protecció per a risc geològic. Un informe elaborat pels Mossos va concloure que les llicències no s’ajustaven a la normativa vigent. El darrer cas, fa referència a un projecte d’una empresa de l’Índia, que va signar un contracte fallit amb l’Ajuntament de Cercs en un procés ple d’irregularitats.

El projecte va incloure un viatge de Civil a Nova Delhi, en companyia de la seva dona i altres càrrecs públics. Aquest cas, conegut com a Consolació, també ha suposat l’obertura d’una investigació de l’Oficina Antifrau (OAC) sobre Civil. Per acabar-ho d’arrodonir, el Síndic de Greuges també s’ha queixat dels reiterats incompliments de Civil de la normativa sobre la informació que de manera obligatòria s’ha de facilitar als regidors de l’oposició. Lluny de desgastar-lo a nivell intern, però, Civil ha estat premiat amb un ascens.

Nova querella contra el vicepresident de la Diputació de Barcelona

La Fiscalia imputa a Ferran Civil (foto), com a alcalde de Cercs, un delicte contra l’ordenació del territori. L’alcalde de Cercs i vicepresident segon de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil (CiU); el secretari municipal, Pau Llorens; i l’arquitecte municipal i gerent del Consell Comarcal del Berguedà, Carme Casas, van declarar el 28 de novembre passat davant el jutge que instrueix la querella presentada contra ells per la Fiscalia de Medi Ambient que els imputa un delicte continuat contra l’ordenació del territori.

Libération: en 40 anys, de comunista a la veu dels Bilderberg i el sionisme

El diari francès que es ven com més irreverent i d'esquerres, Libération, celebraria avui quaranta anys, però el 2005 l'entrada en l'accionariat, com a capitalista de referència, d'Édouard de Rothschild (foto), descendent d'una de les grans fortunes mundials lligades a la banca, tant finançadors del nazisme com del sionisme i pares del capitalisme més salvatge amb els Rockefeller i les monarquies plutocràtiques, el va convertir en una eina de manipulació molt allunyada del seu origen comunista.

Avui publica en edició facsímil el primer número, aparegut el 5 de febrer de 1973, gràcies a l'empenta de sectors maoistes sota l'ègida de l'intel·lectual comunista Jean-Paul Sartre, el primer director. No va ser fins el novembre, amb tot, que el diari no va esdevenir veritablement diari. Això sí, diumenge no apareixia, perquè els periodistes descansessin un dia la setmana, una de les 'tradicions' que encara es mantenen.

Malgrat mantenir alguns dels trets fundadors, en aquests quaranta anys Libération també ha involucionat molt en els principals aspectes, com la direcció i l'accionariat.

El 24 de maig de 1974, Jean-Paul Sartre i Jean-Claude Vernier van dimitir en desacord amb un altre dels fundadors, Serge July, que els va substituir i es va mantenir en el càrrec, amb molts alts i baixos i alguna interrupció en la publicació per problemes financers, fins l'estiu del 2006. Un any abans, July havia aconseguit l'entrada en l'accionariat, com a capitalista de referència, d'Édouard de Rothschild, descendent d'una de les grans fortunes mundials lligades a la banca.

Pels quaranta anys, el Libé (com se'l coneix popularment) ha preparat un portal especial i un programa d'actes que s'allargarà tot l'any.

Els Rothschild, darrera de l'assetjament a l'Iran


El desig de controlar el sistema bancari de l'Iran podria ser una de les principals causes per les quals Occident i Israel han posat a la república islàmica en el punt de mira, segons un article publicat per la web American Free Press. La nació persa és un dels tres països on els bancs centrals encara no estan sota control de la família Rothschild, assenyala el mitjà electrònic citant uns investigadors. Els altres dos d'aquesta llista són Cuba i Corea del Nord. Foto: Edouard de Rothschild (Liberation i The Economist) i Bernard Arnault (Louis Vuitton i Moët Hennessy): els més rics de França i del món a bofetades de cara a la galeria.

Abans del 11-S la llista estava integrada per nou països. A més dels enumerats, figuraven Afganistan, l'Iraq, Líbia i Sudan. No obstant això, la intervenció militar dels EUA a l'Iraq i l'Afganistan ha permès als Rothschild estendre la seva xarxa cap a aquestes nacions. El mateix, però més tard, va passar amb el Sudan i Líbia, segons el lloc web.

Des que els Rothschild van arribar a controlar el Banc d'Anglaterra, al voltant de l'any 1815, han estat apoderant-se dels bancs de tot el món. El seu mètode consistia a fer que els polítics corruptes del país acceptessin un préstec important que mai podrien pagar i així deixar-los endeutats amb el sistema bancari de la família.

Irlanda demana disculpes per l'esclavatge de preses per monges catòliques

Un informe oficial afirma que l'estat irlandès va ser el responsable d'enviar a moltes dones i nenes a les ara tristament famoses "Bugaderies Magdalena", on van ser sotmeses a un dur règim d'esclavatge, amb intimidacions, oracions forçades i treball no remunerat. Les institucions, dirigides per monges catòliques, han estat acusades de tractar les preses que van ser posades a la seva cura, de vegades per delictes sexuals o inclús il·legalment, com "esclaves" per dècades.

Els governs irlandesos en el passat van insistir que les Bugaderies operaven de forma purament privada. No obstant això, l'informe d'un comitè interdepartamental, diu que un de cada quatre de les internes van ser enviades allí per l'estat.

"Per a aquells residents que van passar per les Bugaderies Magdalena en una varietat de maneres, el 26% del temps amb la intervenció de l'Estat: ho sento per les persones que vivien en aquest tipus d'ambient", ha dit el primer ministre Enda Kenny avui dimarts.

L'asteroide que 'fregarà' la Terra el dia 15 es podrà veure amb prismàtics

L'asteroide 2012 DA14 'fregarà' la Terra el proper 15 de febrer a una velocitat de 28.100 quilòmetres per hora i es podrà veure amb prismàtics. L'asteroide té uns 45 metres de diàmetre i el seu màxim acostament serà a les 20:24 hores (hora peninsular), quan passarà a 27.700 quilòmetres de la Terra -creuant l'òrbita geostacionària de satèl·lits-, just sobre l'Oceà Índic, prop de Sumatra.

La banda en la qual es posen en òrbita els satèl·lits d'observació es troba a 35.800 quilòmetres per sobre de la superfície de la Terra.

Es tracta del pas de l'asteroide més proper a la Terra que es registra en dècades i que ve no es produirà fins a febrer de 2046, quan el mateix 2012 DA14 passi a una mica més de 9.900 quilòmetres. També serà un dels que més temps passi dins del sistema Terra-Lluna, ja que romandrà entre els dos cossos unes 33 hores.

La NASA descarta qualsevol possibilitat d'impacte, contra el planeta o contra un satèl·lit artificial. En aquest sentit, ha explicat que gairebé no hi ha satèl·lits que orbiten a la distància a la qual l'asteroide passarà.

Tot i descartar la col·lisió, la NASA ha explicat que si es produís s'alliberaria aproximadament 2,5 megatones d'energia a l'atmosfera i causaria una devastació regional. Així, ha recordat l'impacte d'un objecte proper, de 30-40 metres de diàmetre, que va tenir lloc el 1908 a Tuguska (Sibèria) i que va aixafar prop de 1.200 quilòmetres quadrats de bosc al voltant del riu Tunguska Podkamennaya.

El cometa Panstarrs i l'asteroide 2012 DA14, espectacle gratis pel febrer


El cometa C/2011 L4 Panstarrs (a l'imatge) s'acostarà entre gener i febrer a uns 45 milions de quilòmetres de distància i arribarà a ser més brillant que Venus. Els científics hawaians Wainscoat i Micheli consideren que podria ser el més notori de la dècada, però no representarà cap perill. El cometa es va localitzar entre el 5 i 6 de juny de 2011, quan viatjava a 1.200 milions de quilòmetres de la Terra. Avui està a 600 milions de quilòmetres. El petit asteroide 2012 DA14 passarà a uns 3,5 radis terrestres de la superfície de la Terra el 15 de febrer de 2013.

El jutge del cas Gürtel cita com a imputat l'exmarit d'Ana Mato

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha citat per al pròxim dia 13 com a imputat l'exalcalde de Pozuelo Jesús Sepúlveda (PP), exmarit de la ministra de Sanitat, Ana Mato, perquè declari en relació amb suposats pagaments irregulars de la trama Gürtel per a ell i seva família entre els anys 2000 i 2005. La condició d'imputat que tindrà Sepúlveda en el moment de declarar davant del jutge es refereix a diversos delictes, entre ells el de suborn.

Segons consta en un informe elaborat per la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) recollit en el sumari del 'cas Gürtel', l'organització liderada per Francisco Correa, va regalar a la família de la ministra de Sanitat, Ana Mato, i al seu marit, Jesús Sepúlveda, exalcalde de Pozuelo de Alcorcón, viatges turístics, articles de luxe i "esdeveniments familiars particulars" com festes d'aniversari amb pallassos que van costar més de 62.000 euros. Mato ho nega tot: "El meu exmarit i jo paguem les despeses. Tinc factures".

La ministra de Sanitat, Ana Mato, respon per primera vegada sobre els suposats pagaments dels seus despeses realitzades per implicats en la trama Gürtel entre 2000 i 2004 i nega les dades de l'informe policial de la UDEF sobre això. Mato dóna la seva versió en un qüestionari i, per tant, sense possibilitat de repreguntar. Explica que el 2000 es va separar de Jesús Sepúlveda i que sempre va saber que tots dos pagaven els viatges i festes.

Pregunta: Ha pensat en dimitir?

Resposta: No. No he fet absolutament res més que servir als ciutadans en algunes etapes a través del meu partit i ara l'interès general dels espanyols sense cometre cap irregularitat. Els meus declaracions de la renda i els meus béns són públics i estan a disposició dels mitjans de comunicació i de tots els espanyols. Vaig entrar en política fa molts anys, després de llicenciar-me en Ciències Polítiques, per vocació, i aquesta vocació de servei és la que em manté al capdavant del Ministeri de Sanitat.

P. Se sent recolzada pel president del Govern?

R. Sí Així m'he sentit cada dia des que em va nomenar ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat i en els últims dies.

P. Va saber qui pagava els seus viatges i els de la seva família?

R. Sempre he sabut que tots els viatges de la meva família els pagàvem meu exmarit o jo mateixa.

P. Va saber qui va pagar les festes dels seus fills de les quals es parla en l'informe policial?

R. Sí I tinc les factures.

P. Va rebre algun regal en relació amb el seu càrrec?

R. Mai ningú m'ha ofert res mai a canvi d'una decisió al partit o al Govern.

P. Va rebre els regals de Louis Vuitton de què es parla en l'informe?

R. Si es refereix als articles de 300 euros als quals al·ludeix l'informe, sincerament, ni els conservo ni recordo haver-los rebut.

P. Coneixia Álvaro Pérez i Francisco Correa, imputats pel cas?

R. Els he conegut en moments puntuals en actes del nostre partit. Mai he menjat ni sopat amb ells ni ens ha unit una relació d'amistat.

P. Qui va pagar els viatges a què es fa referència en l'informe policial?

R. Com li he dit, els viatges familiars amb els meus fills els pagàvem meu exmarit, Jesús Sepúlveda, o jo mateixa.

P. Mai va preguntar al seu marit d'on treia els diners?

R. Coneixia les seves retribucions.

P. No li semblen molt elevats les despeses, per exemple, de la festa d'aniversari (confetis, pallassos, etc)?

R. Les dades que es revelen en aquest informe em semblen elevats i no es corresponen amb la realitat.

P. En un dels papers es diu que havien de contactar amb el telèfon, mai li van dir que li pagaven aquestes despeses?

R. Mai.

P. Va veure alguna vegada a la seu del PP pagaments en sobres o en metàl · lic?

R. Mai. Rebem les nostres retribucions com dirigents del partit sempre a través de comptes bancaris.

Cop de Gallardón per desarmar el poder judicial

El ministre de l'Opus Dei Alberto Ruiz-Gallardón es disposa a suspendre dos articles d'una llei orgànica per consumar sense contratemps la seva reforma del Consell del Poder Judicial. Fonts d'aquest òrgan creuen que és "propi d'una república bananera".

El ministre Alberto Ruiz-Gallardón pretén subordinar, segons les associacions de jutges, el poder judicial a l'executiu, i per això, en un gest sense precedents, no ha tingut cautela a suspendre la vigència de dos articles d'una llei vigent, perquè el proper Consell General del Poder Judicial neixi tan despullat de funcions com ell ha dissenyat.

Fonts de l'actual Consell, a qui Ruiz-Gallardón ha remès el seu projecte de suspensió legal, no dubten a titllar la maniobra del ministre de "pròpia d'una República bananera".

Divendres passat, el Consell de Ministres va aprovar un avantprojecte de Llei que no proposa ni disposa ni deroga res, ja que l'única finalitat és la suspensió de la vigència de dos articles de l'actual Llei del poder judicial, per aconseguir, segons reconeix el mateix Ministeri de Justícia, que la propera renovació del Consell del Poder Judicial es realitzi d'acord amb la reforma actualment en tramitació, que és rebutjada per totes les associacions de jutges i per l'actual CGPJ.

Si no es suspenguessin aquests articles, la renovació del Consell hauria de començar el proper 24 de març, segons les previsions de la Llei en vigor, és a dir, sis mese abans de quan ha culminar -el 24 de setembre-.

La vocal Margarita Robles qualifica "d'excepcional i insòlita" la maniobra de Gallardón


La vocal del Consell Margarita Robles, ponent d'un informe molt crític amb la reforma del CGPJ que proposa el Govern, considera "excepcional, insòlit i incomprensible" en un Estat de Dret el procediment de suspensió d'una llei, sobretot en el context d'una bateria legislativa que pretén "posar obstacles als jutges en un moment tan impotante en la lluita contra la corrupció".

Per Joaquim Bosch, de Jutges per la Democràcia, la decisió de Ruiz-Gallardón tracta d '"una forma anòmala de regular les institucions bàsiques de l'Estat. No és normal que es dictin unes normes d'aquest tipus per possibilitar que vaig entrar en vigor una altra llei que subordina el poder judicial al polític".

"D'alguna manera - considera aquest jutge - es vulnera el funcionament i organizacióón de les institucions, ja que parteix de la hipòtesi que s'aprovarà una futura llei, en abús de la prepotència d'un Govern que té majoria absoluta al Congrés, i que considera que per això pot fer qualsevol quadratura per sortir-se amb la seva ".

Segons Bosch, Ruiz-Gallardón, "hauria no haver tirat endavant la reforma del Consell sense el consens que aconsella la divisió de poders. Però ja que ha decidit tirar-la endavant, hauria d'haver fet al seu temps i sense anar a suspensions poc decoroses".

Joaquim Bosch, de JpD, creu que la reforma debilitarà al poder judicial que ha de combatre la corrupció


Aquest portaveu no té dubte que el projecte de nou Consell del Poder Judicial "pretén subordinar als jutges al poder polític per limitar la seva independència, el que conduirà a tenir un poder judicial més feble en un moment en què és especialment rellevant per fer front a la corrupció i la resta de problemes associats a la crisi. És un cop a les relacions d'equilibri entre les institucions de l'Estat".

El Ple del Consell del Poder Judicial analitzarà aquesta setmana l'informe, aprovat per unanimitat de la seva Comissió d'Estudis, que rebutja la reforma proposada per Ruiz-Gallardón, en entendre que "desapodera" de funcions a l'òrgan de govern dels jutges per a atorgar al Govern, en "clar detriment" de la independència judicial, "el que podria tenir el perniciós efecte de col·locar al poder judicial i als seus membres en una relació de subordinació respecte al Poder Executiu".

L'informe rebutja a més, per dubtosament constitucional, que 14 dels vocals del pròxim Consell es mantinguin en servei actiu en les seves funcions de jutges, fiscals, advocats o procuradors.

Així mateix, critica el mecanisme ideat per Gallardón per sortejar un possible desacord amb el PSOE que impedís la majoria qualificada que preveu la Llei per renovar el Consell. La reforma estableix que la constitució del nou Consell es realitzi només amb els deu vocals votats en una de les cambres parlamentàries -el Congrés ha de triar a deu, i el Senat, a deu-. D'aquesta manera, el proper Consell podria constituir només amb els deu vocals designats per la Cambra alta, on el PP si té majoria suficient.

"La fórmula que permet la constitució d'un nou Consell amb els deu vocals de la Cambra que hagi procedit a la renovació, sense esperar al nomenament del total dels vint vocals, podria resultar contrari als designis constitucionals que siguin vint els vocals, i que aquests siguin nomenats en unitat d'acte pel rei mitjançant un reial decret", assenyala el dictamen de l'actual Consell.

El jutge descobreix un nou compte a Suïssa de Bárcenas

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha trobat un nou compte a Suïssa de l'extresorer del Partit Popular Luis Bárcenas. En concret, ha aparegut al banc Lombard Odier de Ginebra -el mateix on Javier de la Rosa va dir que els van posar els Pujol i després ho va negar-, i va ser la que va utilitzar per transferir a Espanya els fons que li van permetre acollir-se a l'amnistia fiscal.

El magistrat instructor del 'cas Gürtel' ha citat a declarar el proper 25 de febrer a Bárcenas per nous delictes fiscals i de blanqueig de diners a sumar als que ja se li atribuïen a la causa, derivats de l'aparició d'una primera compte suís, al Dresdner Bank, de Ginebra, on va acumular un màxim de 22,1 milions d'euros de saldo a la fi de 2007.

A més, segons una interlocutòria dictada avui pel jutge Ruz, el Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC), dependent del Banc d'Espanya, ha detectat que els fons en Bankia amb els que Bárcenas va pagar 1.235.000 euros per acollir a l'amnistia fiscal i 320.000 euros per al pagament de l'Impost de Societats de la societat Tesedul, provenien d'un nou compte suïssa no detectada fins ara per les autoritats.

A més, posteriorment, Bárcenas va efectuar un traspàs de fons del seu compte en Bankia a una altra oberta a la mateixa sucursal a nom de la societat Granda Global, radicada a Panamà, i sobre la qual el seu apoderat davant els bancs suïssos, Iván Yáñez, tenia signatura autoritzada.

Abans de la convocatòria del magistrat de l'Audiència Nacional s'havia conegut la citació de la Fiscalia Anticorrupció perquè l'extresorer els expliqui els comptes del PP, el que passarà demà miércol

Crespo va prometre a Petrov perdonar-li tributs en un viatge a Rússia

L'exalcalde de Lloret de Mar i diputat de CiU, Xavier Crespo, va prometre el presumpte cap de la xarxa de blanqueig de la màfia russa, Andrei Petrov, perdonar-li 133.000 euros en tributs d'unes obres durant un viatge de luxe a Rússia. Petrov va pagar en efectiu a Crespo, la seva dona i un fill de tots dos els vols en classe 'business' i els va complimentar una vegada allà "amb viatges en helicòpter privat, luxosos menjars i espectacles". La Guàrdia Civil ha tornat a cercar proves aquest matí a l'ajuntament de Lloret de Mar, per tercera vegada des que va esclatar l'operació Clotilde.

Segons l'escrit que el jutge de l'Audiència Nacional, Eloy Velasco, ha enviat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per sol icitar la imputació de Crespo, aforat en aquest tribunal en ser diputat autonòmic per CiU, aquest va prometre al presumpte capitost de la xarxa de blanqueig de la màfia russa, Andrei Petrov, perdonar 133.000 euros en tributs d'unes obres durant un viatge de luxe a Rússia. Petrov també va regalar a Crespo un rellotge de 3.000 euros, ampolles de vi, cistelles de Nadal i un segon viatge a Rússia, aquesta vegada amb l'actual alcalde de Lloret, Romà Codina, el regidor d'Urbanisme imputat en la causa, Josep Valls, i diversos empleats municipals.

La Guàrdia Civil ha tornat aquesta a l'ajuntament de Lloret de Mar, per tercera vegada des que va esclatar l'operació Clotilde. Dos agents s'han presentat al voltant de les 10:45 del matí al consistori per sol · licitar informació a la Intervenció. Els agents han lliurat dues citacions, una a l'interventor municipal i una altra al regidor d'urbanisme, Jordi Martínez, perquè declarin com a testimonis en la causa, segons fonts municipals.

El Consistori no ha volgut fer declaracions

Segons l'escrit enviat per Velasco al TSJC, el llavors alcalde i actual diputat per CiU al Parlament va conèixer en aquest viatge a Rússia a Viktor Kanaikin i Sergei Nalinov, els "propietaris reals" de DDC, l'empresa que Petrov va utilitzar suposadament per blanquejar diners de la màfia russa a Lloret i la que va realitzar les obres al centre comercial. Petrov guardava fotos d'aquest viatge, realitzat en els dies 16, 17 i 18 de febrer de 2008, en un ordinador a casa.

Crespo i Petrov també van tractar a Rússia de l'esponsorització dels equips de futbol i hoquei de Lloret, als quals DDC destinar 270.000 euros. Dos fills de Crespo i la seva dona, Guadalupe Oliva, juguen en l'equip d'hoquei de Lloret. També ho fa un fill de Pilar Gimeno, l'arquitecta que treballava per Petrov, que el jutge qualifica de "gran amiga personal de Crespo", a la presó sense fiança. A Gimeno se li atribueixen els delictes de blanqueig de capitals, suborn i falsedat en document mercantil.

Petrov "es va veure obligat" a acceptar el patrocini de tots dos clubs perquè era "l'única manera" d'aconseguir que l'ajuntament, governat per Crespo, modifiqués els usos del terreny de l'antiga plaça de toros, destinat en un principi a una residència esportiva i en el qual després es va construir el centre comercial i un aparcament.

El ple municipal va aprovar el canvi d'usos tot i les protestes de l'oposició, que va denunciar el tracte de favor a l'empresa.

La llei electoral i la de transparència, prioritats del Parlament de Catalunya

La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha informat que la principal prioritat de la cambra serà l'aprovació de la llei electoral i la de transparència abans d'acabar el 2013. De Gispert ha anunciat que la Mesa del Parlament ha reactivat les ponències de les dues lleis amb la signatura de tots els grups excepte la CUP i ha reclamat "celeritat" als partits perquè arribin, en un any, a un acord què no han trobat en 33. Aquestes dues lleis seran les principals propostes que De Gispert transmetrà en la cimera anticorrupció d'aquest proper dimecres.

"Davant l'actual situació de crisi política, és important que el Parlament pugui donar una resposta ràpida", ha afirmat De Gispert, que ha comparegut davant dels mitjans de comunicació després de les reunions de la Mesa i de la Junta de Portaveus. Un cop reobertes, les ponències de la llei electoral i de la llei de transparència seran la principal eina per lluitar contra la corrupció política que impulsarà el Parlament durant els propers mesos. Aquest serà el missatge que farà arribar la presidenta de la cambra a la reunió que mantindrà aquest proper dimecres amb el president de la Generalitat, el president del TSJC, els responsables de la Sindicatura de Comptes i de Greuges i de l'Oficina Antifrau.

El proper dijous, De Gispert ha convocat als portaveus dels grups parlamentaris a una reunió per explicar-los el contingut de la trobada al Palau de la Generalitat. Una reunió que també servirà per posar sobre la taula noves propostes per avançar cap a una major transparència del sistema i per ajudar "a millorar la imatge de la política".

A més, ha recordat que totes dues ponències ja s'havien treballat durant l'anterior legislatura i, per tant, van deixar les feines "avançades".

L'únic grup que no ha signat les ponències conjuntes és la CUP, tot i que el partit treballarà intensament en les dues lleis. El motiu que 'shagin abstingut de signar és simplement "formal", segons han indicat des de la formació, ja que no van participar en les ponències durant la legislatura passada i, per tant, encara no coneixen els detalls.

La presidenta del Parlament no ha volgut valorar les qüestions que haurien d'incloure les lleis de transparència i electoral, i només ha insistit en la necessitat que tots els partits treballin en la mateixa direcció i contribueixin a lluitar contra la desafecció política i reconciliar la política amb la ciutadania.

Bárcenas declararà demà davant la fiscalia anticorrupció

La fiscalia anticorrupció ha citat aquest dimecres a declarar l'extresorer del PP Luis Bárcenas perquè doni explicacions sobre el suposat finançament irregular de la seva formació i la procedència dels diners que tenia a un compte a Suïssa entre 2005 i 2009. La policia judicial recull a El País els papers de Bárcenas.

També està cridat a declarar l'exdiputat del PP Jorge Trias, que va publicar un article a El País afirmant que sí que s'havien pagat sobresous a dirigents del partit. Paral·lelament, el diari El País també ha lliurat a la fiscalia els documents de la "comptabilitat secreta" de Bárcenas que va publicar diumenge íntegrament, uns papers que l'extresorer del PP nega que siguin seus.

D'altra banda, el director d'El País, Javier Moreno, ha lliurat avui a agents de la policia judicial la documentació que aquest diari ha publicat sobre la presumpta comptabilitat oculta del Partit Popular, que mostra pagaments de diner negre a Mariano Rajoy, entre més dirigents del partit. El lliurament de la documentació s'ha fet arran d'un requeriment de la fiscalia anticorrupció i un cop el diari s'ha assegurat, tal com explica en aquesta notícia, que no es posa en risc la identitat de la font que va filtrar-la.

La policía judicial viene a EL PAÍS por orden de la fiscalía a pedir los papeles de Bárcenas que publicó el periódico el domingo pasado
— javier moreno barber (@morenobarber) 5 de febrer de 2013

La fiscalia anticorrupció vol aclarir si hi va haver donacions irregulars de diverses empreses a la cúpula del PP entre el 1990 i el 2008, tal com consta en els coneguts com papers de Bárcenas.

El diari també ha lliurat als agents uns documents sobre la comptabilitat interna del PP de Madrid, amb les aportacions de diverses empreses a una de les seves fundacions i que s'haurien utilitzat per finançar campanyes electorals.

Un detingut a l’acampada contra la corrupció a la plaça Sant Jaume

Els antiavalots de CiU han encerclat, retingut i identificat avui dimarts el matí els acampats davant la Generalitat. Els agents s’han endut a la comissaria de les Corts un dels concentrats detingut per un suposat atemptat a l’autoritat.

Diverses dotacions d’agents antiavalots dels Mossos d’Equadra s’han presentat dimarts, pels volts de les onze del matí, a la plaça Sant Jaume de Barcelona on menys d’una desena de persones havien passat la nit acampades. Es tracta de l’acampada itinerant, que des de que esclatés l’escàndol dels papers de Luís Bárcenas, l’extresorer del PP, publicat per El País, han realitzat acampades a diversos espais de la ciutat, cada dia a un lloc, entre els que hi ha plaça Catalunya, on es va establir el 15-M o la mateixa plaça Sant Jaume.

Els concentrats havien convocat un acció per denunciar la corrupció que consistia en seguir per la via pública els polítics i parlamentaris involucrats i imputats en casos de corrupció, que a Catalunya afecten ja a Unió –cas Pallerols-, Convergència –operació Clotilde (Lloret de Mar), cas Palau- i PSC –cas Mercuri (Sabadell)-. Dimarts hi havia convocada una sessió del Consell de Govern de la Generalitat de Catalunya.

Abans que es concentréssin ni una trentena de persones, els antiavalots els han encerclat, retingut [a la imatge], entregistrat en videocàmara i obligat a identificar-se. També havien retingut amb anterioritat altres persones que creuaven el seu dispositiu de seguretat. Durant el procés d'identificació del grup, un dels presents ha estat llançat a terra, colpejat, reduït i detingut per un suposat delicte d’atemptat a l’autoritat i ha estat posteriorment trasslladat a la comissaria de les Corts.

Fins a unes 40 persones s’han acabat concentrant per protestar contra la corrupció davant la Generalitat. Una hora després han deixat la plaça degut a la pressió policial i han denunciat a través de les xarxes socials que alguns agents els han seguit fins la plaça Urquinaona, on haurien retingut un altre dels concentrats, segons alguns testimonis. L'acció s'ha pogut seguir a través de Twitter amb les etiquetes #AcampadaSJ i #DesayunoConMangantes.

Els feixistes del PP veten totes les iniciatives sobre corrupció al Congrés

El PP ha vetat al Congrés totes les iniciatives de la resta de grups perquè Rajoy expliqui al Congrés el cas Bárcenas, el supòsit repartiment de sobres a la seu dels populars, l'amnistia fiscal i la resta d'escàndols. Aquesta és la transparència real de la màfia franquista de la banda de Rajoy.

A la Junta de Portaveus i a la Mesa del Congrés, els populars han fet valer la seva majoria absoluta per impedir que Mariano Rajoy vagi al Ple a parlar d'aquest assumpte o perquè es creï una comissió d'investigació sobre l'amnistia fiscal. Una rere l'altra, els populars han frenat totes les iniciatives de tots els altres grups, incloses les peticions perquè el president del Govern vagi a debatre sobre les elevades xifres de l'atur.

Els socialistes -i la resta de grups menys CiU, els socis franquistes del PP, volien que Rajoy expliqués la finalitat de l'amnistia fiscal, gràcies a la qual Bárcenas hauria regularitzat 11 milions d'euros, segons els advocats de l'extresorer.

A més, el PSOE reclamava que el president del Govern rendís comptes de les informacions que apunten que Bárcenas "hauria vingut pagant durant anys sobresous en diner negre a membres rellevants del seu partit".

Soraya Rodríguez, portaveu del PSOE, ha assegurat que "són els espanyols els que exigeixen aquestes explicacions, no la Junta Directiva del PP".

L'extremisme de les dretes a Espanya

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala que, com a conseqüència del domini que les dretes van tenir en el procés de transició de la dictadura a la democràcia, les forces conservadores continuen tenint un domini en les institucions polítiques del país. Aquest domini reprodueix unes actituds i una cultura política escassament democràtiques que posen a les dretes a Espanya en la ultradreta a nivell d'Europa.

Les conseqüències de l'enorme domini que les forces conservadores van tenir a Espanya en el procés de transició de la dictadura a la democràcia han estat moltes, incloent la baixa qualitat de la democràcia espanyola, l'escassa diversitat ideològica dels mitjans, i el profund conservadorisme de les institucions econòmiques (com ara l'associació de la Gran Patronal), financeres (com l'associació de la banca), religioses (com l'Església catòlica), acadèmiques (com les Reals Acadèmies) i polítiques del país.

Els partits de dretes (com ara els partits conservadors i liberals) a Espanya estan més a la dreta que la majoria de les dretes europees i les esquerres governants, en general, han estat més moderades que les esquerres governants en la majoria de països de la Unió Europea.

Això últim, juntament amb el retard històric d'Espanya (resultat, al seu torn, de l'enorme domini que les dretes han tingut històricament a les institucions de l'Estat espanyol), és directament responsable, entre d'altres fets, l'escàs desenvolupament de l'Estat del Benestar espanyol . Trenta-cinc anys de democràcia i Espanya està encara a la cua de la UE-15 (el grup de països de la UE amb nivell de desenvolupament semblant a l'espanyol) en la despesa pública social.

Una cosa semblant passa a Catalunya, que ha estat governada durant la major part dels últims setanta-quatre anys per les dretes (primer per les forces dictatorials, i després, durant la democràcia, per una coalició de dos partits, un conservador i l'altre liberal). La seva escassa despesa pública social es deu a aquest fet, un fet ignorat, quan no amagat, per les forces nacionalistes conservadores catalanes quan atribueixen aquest retard al dèficit fiscal (és a dir, la diferència entre el que Catalunya aporta a l'Estat central i el que rep d'aquest Estat, després de pagar els serveis comuns i l'aportació solidària a les altres CCAA) que Catalunya té respecte a Espanya.

Encara que tal dèficit fiscal existeix (i hauria de corregir), no és el major responsable del retard social de Catalunya (mesurat per la baixa despesa pública social per habitant). El major responsable del retard social de Catalunya i de la resta d'Espanya és el nivell dels escassos ingressos a l'Estat, tant central com autonòmic, resultat d'unes polítiques fiscals escassament progressistes (quan s'analitza la política fiscal real i no nominal) i del estès frau fiscal. Catalunya té això en comú amb Espanya, Grècia, Portugal i Itàlia, països tots ells que estan en profunda crisi (en part pel domini de les forces conservadores en el desenvolupament de les seves polítiques públiques, tal com he assenyalat i documentat en els meus escrits) (Veure El Subdesenvolupament Social d'Espanya. Causes i Conseqüències. Anagrama. 2006)

Exemples de l'extremisme dretà

Tal extremisme de les dretes es veu en milers de fets que apareixen en els mitjans diàriament. Vegem diversos exemples. Les declaracions del Sr Berlusconi indicant que Mussolini va fer coses bones per Itàlia han generat una mobilització i denúncia massives per part, no només de grans sectors de la població, sinó també de l'establishment polític i mediàtic d'aquell país (a la televisió pública, la RAI, s'ha mostrat durant diversos dies una presentació de deu minuts cada hora, sobre els sofriments generats pel barbarisme nazi-feixista a Itàlia, narrat per víctimes de tal barbarisme).

A Espanya, però, diverses figures del partit governant han fet declaracions semblants a les de Berlusconi sobre el Dictador Franco i el règim que va establir, i no hi va haver una denúncia dins l'establishment polític i mediàtic del país. A Itàlia està prohibida la lloança al feixisme. A Espanya, la Real Acadèmia d'Història (finançada amb fons públics) ha escrit diversos capítols laudatoris del feixisme espanyol i de dirigents de tal moviment, incloent del Dictador.

A Itàlia, a Alemanya ia França, les víctimes del nazisme i feixisme van ser honrades i recolzades per l'Estat. Milers d'espanyols exiliats van lluitar i van liderar la resistència antinazi a la França de Vichy, ocupada per les tropes nazis, i em consta (ja tinc familiars entre ells) que el govern francès els va honrar condecorándoles, donant-los l'honor que es mereixien i rebent, a més , una pensió fins que van morir (com el cas dels meus familiars a l'exili a Veneçuela). A Espanya, on també van lluitar contra el feixisme, l'Estat no els va honrar i encara avui no existeix ni tan sols un registre de les persones assassinades pel feixisme, estant les famílies de les víctimes desaparegudes totalment desateses.

Una cosa igual apareix en les àrees econòmiques. La duresa de la Gran Patronal en les seves postures laborals no té parangó a la UE-15. Vegeu ara la resposta del govern del Partit Popular, de la gran patronal i de la gran banca a la crisi, i compari amb la resposta del govern francès. Independentment dels mèrits i demèrits de la reforma laboral del govern francès, el fet és que aquest pacte va ser fruit d'un ampli acord social i polític. Per aconseguir-ho, més de 300 representants del govern, dels sindicats i de la patronal, van estar reunits per tal d'arribar a un acord en el qual un objectiu principal era crear ocupació.

A Espanya s'està destruint ocupació (públic i privat) perquè (paradoxa entre les paradoxes) així "es salvi el país de la crisi". I a Catalunya, governada per una coalició d'un partit conservador cristianodemòcrata i un partit liberal, la cadena de televisió pública, TV3, té un programa que titula "Lliçons d'Economia" que el protagonitza un economista ultraliberal, la filosofia econòmica és propera al extremista Tea Party dels EUA.

L'excessiva moderació de les esquerres governants


Seria desitjable que les esquerres ex governants, tant a Espanya com a Catalunya i altres CCAA, a més d'abandonar el neoliberalisme, perdessin la seva excessiva moderació. La socialdemocràcia a Espanya va ser la que va desenvolupar el escassament desenvolupat Estat del Benestar, amb el suport primordialment dels partits a la seva esquerra. Tant els governs de Felipe González com els de José Luis Rodríguez Zapatero van expandir els serveis i transferències de l'Estat del Benestar.

Ara bé, la seva resposta a la crisi va ser ortodoxa neoliberal, més moderada que la radical del govern Rajoy, però neoliberal de llibre de text. En realitat, les polítiques de les retallades van ser iniciades per l'equip econòmic del govern Zapatero. Juan Torres, Alberto Garzón i jo hem mostrat que altres polítiques alternatives a les retallades eren possibles. (Veure Hi Alternatives. Propostes per crear ocupació i benestar a Espanya. Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón. 2011). I aquesta possibilitat és fins i tot ara més accentuada.

Juan Torres, en un article publicat a Alternativa Econòmica (27.01.13) assenyala les alternatives que haurien d'haver estat ja posades en marxa per la socialdemocràcia espanyola quan governava i que ara les esquerres (i fins i tot les dretes) haurien de fer seves. Aquestes polítiques inclouen: 1) l'emissió d'euros pel Banc d'Espanya, amb els quals comprar deute públic (la qual cosa podria fer segons la normativa que regula el funcionament del BCE i del Sistema Europeu de Bancs Centrals) i 2) crear agències públiques de crèdit que podrien també establir a nivell autonòmic i que accedeixin -com ho fan els bancs privats- el BCE a demanar prestada liquiditat als mateixos interessos que s'ofereix a la banca privada, possibilitat que presenta el Tractat de Lisboa.

El fet que aquestes mesures no es duguin a terme es deu al gran i excessiu poder que la banca té i que es reflecteix en el món polític, mediàtic i acadèmic. A Espanya cap partit polític l'ha proposat. Per què? Em dirà, amb raó, que aquestes mesures tampoc les han proposat altres partits socialdemòcrates a la UE. Però la situació a Espanya (amb un atur del 26% de la població activa) força que les forces progressistes haurien de ser més atrevides en la recerca de solucions que aquells partits.

En realitat, les propostes fetes per la socialdemocràcia europea han estat més avançades que les desenvolupades pels partits socialdemòcrates espanyols encara estancats en el neoliberalisme, els quals ni tan sols han fet una autocrítica de les seves polítiques neoliberals.

Segons sembla, no s'han adonat que, a menys que es faci tal autocrítica, no recuperaran la credibilitat entre l'electorat al qual han abandonat.

Vaga de tres dies dels estudiants contra el neofeixisme del PP i Wert

El Sindicat d'Estudiants (SE) ha convocat tres dies consecutius de vaga -des d'aquest dimarts fins al dijous- de l'alumnat de centres públics de l'educació secundària de tot Espanya contra els "retallades socials", la reforma educativa i en defensa de l'escola pública. Per això ha organitzat 750 comitès de vaga i 500 piquets informatius que explicaran els motius de la mobilització en centres d'ensenyament i llocs i serveis públics com la sanitat.

Protesten contra la futura Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce), que consideren una "contrareforma franquista", "segregadora" de l'alumnat i "privatitzadora" de l'ensenyament de qualitat.
750 comitès de vaga i 500 piquets informatius

En aquesta segona "setmana de lluita"-la primera va ser a l'octubre-els estudiants dels ensenyaments mitjans de l'educació pública es manifestaran demà a més de 30 ciutats i dijous ho faran en companyia de sindicats, pares i alumnes universitaris.

A Madrid, la manifestació d'estudiants de dimecres serà a les 12.00 hores, des d'Atocha fins Sol, i la de dijous, partirà a les 18.30 de la Plaça de Neptú i finalitzarà previsiblement a la Puerta del Sol, amb parada a les portes del departament de Wert al carrer Alcalá. Divendres, se celebrarà una assemblea de balanç de la vaga i la preparació de noves accions.

A més, la segona de les protestes coincideix amb la celebració al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport de la Conferència Sectorial d'Educació, presidida pel ministre ia la qual assistiran tots els consellers d'Educació de les comunitats autònomes per debatre la memòria econòmica del avantprojecte normatiu

La mobilització és recolzada per l'Esquerra Plural, els estudiants de FAEST i la Plataforma Estatal en Defensa de l'Escola Pública, de la qual formen part els sindicats FECCOO, FETE-UGT, STES i CGT, així com els pares de Ceapa.

El Sindicat d'Estudiants ha anunciat que convocarà entre tres i set dies més de vaga d'alumnes al febrer si el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, no retira la proposta de reforma educativa, no "torna" els més de 5.000 milions d'euros de "retallades" en educació el 2012 i no dimiteix d'aquí a divendres

Montoro busca invalidar l'amnistia fiscal de Bárcenas

Fa uns dies, Hisenda insistia en negar la participació de Luis Bárcenas com a persona física en l'amnistia fiscal aprovada pel PP. L'extresorer s'hauria acollit a la mesura d'excepció mitjançant l'empresa Tesedul SA, com va donar per acreditat a l'AN dies després. Ara el departament dirigit per Cristóbal Montoro (PP) està buscant fins l'últim escletxa per invalidar la regularització de l'extresorer.

El diari El Mundo ha avançat que l'Agència Tributària, dependent d'Hisenda, ha comunicat a l'Audiència Nacional que la declaració tributària especial (el nom tècnic de l'amnistia) presentada per l'extresorer "no pot produir cap efecte d'exoneració de responsabilitat penal respecte l'imputat". L'agència exposa que "l'origen il·lícit que puguin tenir els fons propietat del senyor Bárcenas o de la societat Tesedul SA, no han quedat legalitzats pel fet que aquesta última hagi presentat una declaració tributària especial i una declaració complementària". L'escrit paralitzaria, segons fonts jurídiques consultades pel diari, tots els efectes de l'amnistia fiscal i acusa Bárcenas d'enganyar a Hisenda.

L'extresorer va declarar, segons l'agència, que els fons que pretenia regularitzar havien aflorat el 2006, però l'empresa Tesedul es va constituir el 2008, el que Bárcenas hauria ocultat al fisc. El també exsenador popular hauria utilitzat així una "societat pantalla" i mentit a la data, quelcom determinant per establir la prescripció de l'amnistia. "Sent possible jurídica i materialment que Luis Bárcenas es declarés com a titular real d'aquests fons davant la Hisenda Pública i tributés per ells, l'esmentat LB [Luis Bárcenas] no ho va fer", assegura ara l'agència.

"Si els fons eren propietat de Luis Bárcenas, com aquest afirma reiteradament, el Senyor L. B. hauria d'haver reconegut aquest fet davant la Hisenda Pública presentant declaració tributària especial o complementària ordinària en el seu nom". I l'organisme vinculat a Hisenda conclou: "Luis Bárcenas ha seguit enganyant la hisenda pública en formular una declaració complementària en què s'atribueix la titularitat dels fons d'un altre obligat tributari (Tesedul) que no és el veritable titular".

Hisenda creu que si els fons fossin de l'empresa Tesedul no podrien beneficiar Bárcenas i sosté que la regularització fiscal no exonera de responsabilitat penal per un delicte contra la Hisenda Pública a qui ja estigués imputat en un procés penal. A més, tampoc s'escaparien de la justícia els delictes que hagin generat un guany il·lícit: "Un guany no deixa de ser il·lícit per molt que es declari davant la Hisenda Pública", sosté l'Agència Tributària.

EUA presentarà càrrecs civils contra S&P; per falsa qualificació de bons hipotecaris

El Departament de Justícia dels Estats Units i els fiscals estatals tenen intenció de presentar càrrecs civils contra l'agència de qualificació creditícia Standard & Poor's al·legant mala conducta a l'hora de qualificar bons hipotecaris abans de la crisi/estafa financera del 2008, segons informa el Wall Street Journal.

Les acusacions es realitzaran previsiblement mitjançant demandes que es presentaran com aviat aquesta setmana i que se centraran en el model que feia servir Standard & Poor's per qualificar el deute hipotecari.

De dur-se a terme, aquesta decisió suposaria la primera acció judicial a nivell federal contra una agència de qualificació per presumpte comportament il·lícit en relació amb l'estafa de les hipoteques escombraries o subprime, a la qual se sumarien diversos fiscals estatals.

Segons les fonts, les mesures judicials contra S&P; es produirien després de la ruptura de les converses que mantenien l'agència i el Departament de Justícia per arribar a un acord.

Així mateix, el diari nord-americà informa que no es coneixen encara massa detalls sobre la possible demanda, així com que es desconeix el motiu pel qual se centrarà més en S&P; que en les seves rivals Moody 'so Fitch.

La Comissió d'Investigació de la Crisi Financera i va concloure fa dos anys que les principals agències de qualificació van ser "factors claus de la crisi financera", i el Departament de Justícia i altres organismes han estat investigant si incomplir la llei o simplement van ser incapaços de predir la crisi immobiliària.