dissabte, 21 de setembre de 2013

El monarca serà operat en "els propers dies" a Madrid per un metge espanyol de la Clínica Mayo d'EUA

Juan Carlos tornarà a ser operat dimarts a l'Hospital Universitari Quirón, a Madrid, i no als EUA com s'havia apuntat al principi, després de les crítiques d'IU i PSOE pel menyspreu a la sanitat espanyola que demostrava. Una infecció en el maluc esquerre serà tractada "en els propers dies", segons ha dit el cap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno. També ha assegurat que el monarca "no s'ha plantejat l'abdicació" malgrat la nova operació i que no "està inhabilitat per a les seves funcions".

Segons ha explicat Spottorno, a primers de setembre Juan Carlos va començar «a tenir molèsties» en el maluc esquerre, que s'han fet «evidents en les activitats públiques en les quals ha participat». Miguel Fernández Tàpia-Ruano, cap del Servei mèdic de la Casa del Rei, i Ángel Villamor, el traumatòleg que li va operar el maluc, van decidir posar-se en contacte amb el cirurgià ortopédico de la prestigiosa Clínica Mayo (Estats Units), el doctor Miguel Cabanela, que es va desplaçar a Madrid per atendre al Monarca.

El cap de la Casa del Rei ha assenyalat que encara que la infecció del teixit perioprotésico suposa una «certa reculada en la recuperació del Monarca», Juan Carlos es troba en bon estat anímic i, a causa del seu caràcter, ha decideixo atallar el problema al més aviat possible i sotmetre's a una nova operació, que serà a Madrid per decisió mèdica i pel propi desig del Monarca.

Així, serà intervingut per substituir la pròtesi del seu maluc esquerre, que és la que està infectada. L'operació serà a Madrid —encara que no s'ha confirmat en quin hospital— en els propers dies i estarà dirigida per Cabanela. Donat el tipus d'operació, el Monarca estarà hospitalitzat un màxim d'una setmana (quatre dies habitualment). El postoperatorio variarà de 8 setmanes fins a sis mesos, depenent de si la cirurgia es fa en un sol temps o dos, segons ha indicat el propi Cabanela. Aquesta decisió es prendrà en el moment en què es realitzi la primera intervenció, en la qual podran comprovar si es necessita d'una segona.

Sírius desmonta una altra manipulació antiislàmica: Una peli porno utilitzada com "martiri" d'una "cristiana" a Síria

Una peli porno, instrument de manipulació antiislamista pel feixisme nazionalcatòlic italià i internacional. Publiquen aquests dies titulars feixistes i la xarxa social dels manipuladors i manipulats: "Els rebels sirians torturen, violen i assassinen a una noia tan sols per ser cristiana". Doncs bé, Sírius ha descobert d'on surt la pretesa foto de la "màrtir cristiana": una peli porno i 'Gore' que es titula Inner Depravity.

Aquesta és la història segons la "premsa lliure i independent" en mans de l'imperi i els seus lacais. Cal destacar com, per donar més veracitat a la cosa, no acusen al règim multireligiòs d'Assad sinó als terroristes de l'OTAN que ja han comès nombroses atrocitats comprovades.

Així, mentre els seus governs financen als terroristes, uns altres soscaven l'islamisme ficant en el mateix sac els uns i els altres, en un exercici goebbelià de la confusió:

"Segons informa Giampietro Zanetti (diputat de la dreta italiana), en el seu blog, un grup d'islamistes sunníes que combaten contra Bachar El Assad, van violar, van torturar i van matar a una noia d'una família cristiana siriana, tan sols pel fet de ser-ho".

2 vídeos: Els terroristes d'Obama torturen i decapiten al pilot de l'helicòpter derribat per avions turcs


Terroristes sirians a sou de l'OTAN i les tiranies sunnites del Golf han mutilat i decapitat al pilot de l'Exèrcit sirià l'helicòpter del qual va ser derrocat per avions de combat turcs i han publicat diversos vídeos que confirmen les seves accions criminals. El pilot, que amb el cap separat del cos es mostra en un dels vídeos, va ser capturat pels combatents després que saltés en paracaigudes des de l'aeronau derribada.

Time publica fotos d'una altra decapitació d'un soldat sirià per terroristes


La revista nord-americana ‘Time’ ha publicat horripilants fotografies en les quals apareixen membres dels grups terroristes secundats per l'estranger que operen a Síria, mentre decapiten brutalment a un soldat de l'Exèrcit sirià. Un testimoni presencial va afirmar a ‘Estafi’ que els membres del grup Estat Islàmic de l'Iraq i del Llevant (ISIS, per les seves sigles en anglès), vinculat a Al-Qaeda, van perpetrar aquesta execució el passat 31 d'agost, en la localitat de Keferghan, prop de la ciutat nord-occidental d'Alep.

Mercenaris de l'OTAN sirians obliguen a un menor a decapitar un oficial


Un grup de mercenaris sirians -dels finançats per Espanya, l'OTAN i les monarquies dictatorials del Golf Pèrsic- obliguen a un nen a decapitar un oficial capturat a la ciutat d'Homs. Diversos homes encoratgen el menor a tallar el cap del soldat amb un matxet, mentre l'oficial de l'exèrcit es troba lligat de mans i indefens estirat a terra amb el cap sobre un maó.

Repugnància i indignació per un vídeo en què un mercenari sirià mossega el cor d'un soldat assassinat

El mercenari de l'OTAN Abu Sakar s'abalança sobre el cos d'un soldat sirià, li talla el pit i, sense tremolar, li extreu amb parsimònia el fetge i el cor. "Li juro a Déu, soldats de Baixar, gossos, menjarem els vostres cors i fetges. Al·là és gran. Els meus herois de Baba Mar, masacrad als alauites i sacadles els cors per coméroslos", diu, en àrab. Després, es porta el cor extirpat a la boca i es disposa a mossegar-lo.

Un molt desagradable fragment de la película Inner Depravity
http://www.youtube.com/watch?v=of4SwKbfbjw&bpctr=1379783974

Els nazis espanyolistes impedeixen el treball dels bombers de Mataró

Una quarentena de feixistes s'han concentrat aquest dissabte enfront del Parc de Bombers de Mataró per demanar la retirada d'una estelada que oneja des del mes de juny en l'antena de l'equipament. En la protesta s'han registrat moments puntuals de certa tensió quan els nazionalistas castellans han volgut apropar-se a l'entrada de les instal·lacions. Una vegada allí, han esbroncat i han impedit l'accés d'un vehicle dels bombers que venia de fer un servei i que, finalment, no ha pogut entrar al parc.

L'incident ha obligat al fet que agents antidisturbis dels Mossos fessin una barrera per allunyar de l'edifici als feixistes, que durant la concentració han cridat consignes per "la unitat" -és a dir, la submissió al franquisme madrileny- d'Espanya.

En declaracions als mitjans de comunicació, alguns dels feixistes afirmen haver anat a títol personal a través d'una convocatòria que s'ha publicat a les xarxes socials.

De la mateixa manera, més d'un centenar de persones es concentraven aquest divendres a la nit, també enfront de la caserna dels Bombers, en aquest cas per mostrar-los el seu suport i defensar la presència de la bandera independentista.

El tancament dels túnels entre Egipte i Gaza posa en escac a la franja

La destrucció per l'exèrcit colpista i al servei de l'imperialisme sionista d'Egipte del 95% dels túnels a la zona de Rafah suposa per a l'afeblida economia del ghetto de Gaza -on malviuen asfixiats per l'estat criminal sionista un milió i mig de palestins- un dramàtic impacte social i humanitari, un problema al que el govern d'Hamás haurà de buscar solucions alternatives per evitar el genocidi. El tancament del pas de Rafah ha afectat a l'arribada de medicaments, dels quals s'han acabat 145 tipus a Gaza.

El Ministeri d'Economia ha valorat el dany causat a l'economia de la franja en uns 460 milions de dòlars (340 milions d'euros) des que el president egipci Mohamed Mursi fos enderrocat el 3 de juliol i el nou règim militar feixista es va llançar a una campanya per desarticular els grups palestins que actuen en el Sinaí intentant pal·liar el setge i bloqueig israelià.

el Caire considera que els grups armats que han contraatacado en els últims mesos a les seves forces repressives es valen dels túnels entre Gaza i el Sinaí per trobar refugi i aprovisionar-se d'armes a la franja, acusació desmentida pel govern d'Hamás i per centenars de reportatges independents que demostren que són aliments i medicines els articles transportats amb gran risc per als activistes i gran nombre de morts entre ells.

El govern d'Hamàs a Gaza veu la campanya com a part de la repressió dels militars colpistes egipcis contra l'anterior règim, i assegura que no es entromete en els seus assumptes interns ni en els de cap altre país àrab: "Certament es produirà una greu crisi humanitària a Gaza per les mesures de l'Exèrcit egipci per tancar els túnels", va advertir Mustafa al Sawaf, analista polític expert en el moviment islamista palestí.

Els túnels, que van arribar a superar els 2.000 fa anys, s'havien convertit en el pulmó de la franja des que Israel li va imposar un ferri bloqueig en 2007, després que Hamás es fes amb el control de Gaza i repudiés l'autoritat del corrupte president palestí Mahmud Abás, que governa el poc que queda de Cisjordània.

En termes econòmics, la decisió egípcia arrossega majors nivells d'escassetat en els productes bàsics -aliments i medicines- i combustibles, una irremeiable pujada de preus, i una reducció del 40% en els ingressos de Gaza, que taxava tant l'obertura dels conductes subterranis com els productes importats.

Ni tan sols l'aixecament en 2010 per Israel de la major part de les restriccions -amb l'excepció d'aquells productes classificats com de doble ús civil i militar (acer, ciment, graveta, fertilitzants amb fòsfor, etc.)- va paralitzar l'activitat en els túnels, que en les últimes setmanes es desplomen un darrere l'altre a causa de les detonacions i les excavadores egípcies.

Alguns observadors locals estableixen una relació directa entre la creació d'inseguretat i gana en la societat palestina i les recents crides de l'autodenominat moviment "Tamarrud" (Rebel·lió) -en realitat el mateix govern feixista egipci que segueix l'estratègia de confusió ianqui-, que exhorta per les xarxes socials -controlades per la CIA i la NSA o el Mossad- a manifestacions de protesta contra el govern del primer ministre, Ismail Haniye.

Aquest "moviment", els membres del qual són desconeguts però viuen i actuan des de fora de Gaza, tracta de provocar a la franja les protestes massives que van acompanyar el derrocament militar de Mursi a Egipte, encara que la seva força és ínfima ja que els palestins coneixen molt bé els ardits dels sionistes. La propera convocatòria l'ha fet per l'11 de novembre, encara que el Ministeri de l'Interior d'Hamás -que ja va denunciar que els activistes eren contractats i entrenats per la Intel·ligència "egípcia", és a dir, la CIA- ja ha assegurat que no tolerarà cap tipus de concentració.

Mentrestant, llargues cues de vehicles s'amunteguen en les gasolineres a la recerca d'un preuat combustible que Hamás comprava a proveïdors egipcis a preu subvencionat, i que en la tirànica Israel costaria més del doble als palestins.

Maher al Taba, director de la Cambra de comerç de Gaza, adverteix d'una "crisi humanitària aguda tret que Egipte revoqui les seves decisions i Israel aixequi (totalment) el bloqueig". Dimecres passat, el ministre de Sanitat a Gaza, Mufid al Mujalalati, va denunciar en una roda de premsa que els freqüents tancaments del pas de Rafah han afectat a l'arribada de medicaments, dels quals s'han acabat 145 tipus.

Rafah és el punt d'arribada d'un 30% dels medicaments a Gaza, mentre que la resta provenen de Cisjordània (a través d'Israel) o de solidaritat internacional. Des del cop d'estat fscista al Caire, l'encreuament passa més dies tancat que obert, mentre a Gaza 5.000 casos humanitaris esperen per viatjar a Egipte, al que cal afegir tots els estudiants palestins que no poden prosseguir els seus estudis al país veí, segons el director de la part palestina de l'encreuament, Maher Abu Sabha.

Tement un empitjorament de la situació, els líders d'Hamás tracten de convèncer al Caire que aprovi solucions alternatives al tancament de túnels, una d'elles l'obertura d'una zona comercial per la qual discorri lliurement la importació de productes a Gaza.

Els Orleans, pretendents al tron de França, recuperen part de la seva herència

Els hereus d'Henri d'Orleans (foto), comte de París i pretendent al tron de França de la família Orleans -la branca francesa del club de oligarques i monarques Bilderberg, plutòcrates que alguns qualifiquen de 'Illuminatti' i d'altres ximpleries a l'ús-, han recuperat per via judicial part del seu patrimoni, fruit de l'espoli secular als francesos, que el seu pare els havia retirat en benefici d'una fundació que havia creat.

Es tracta d'un patrimoni immobiliari considerat de "gran valor històric", que fins ara havia romàs tancat en caixes de seguretat i que pot sortir a la llum pública en els propers mesos.

Serà possible després que el Tribunal de Gran Instància de París decidís anul·lar les donacions efectuades en els anys 70 per Enrique d'Orleans a la fundació Saint-Louis, que ell mateix havia creat, en considerar que no comptaven amb la corresponent autorització administrativa i acta notarial.

El comte de París, cap d'una de les dues cases que reclama el tron francès, juntament amb els Borbó, va decidir privar als seus fills de la major part del seu patrimoni, per la qual cosa ho va cedir a aquesta fundació. "No us deixaré més que odi i llàgrimes", els va etzibar, enfadat amb la seva actitud d'opulència reaccionària.

A la seva mort en 1999, els seus nou fills i un dels seus néts van començar una batalla legal per recuperar un patrimoni que els lladres i genocides consideren 'usurpat'. Després d'anys de plets, la 'justícia' els ha donat la raó, per la qual cosa podran recuperar obres que, segons ells, estan valorades en diverses desenes de milions d'euros i que pertanyen al poble francès.

Entre les més cobejades figuren un retrat de Luis XIII, obra de Philippe de Champaigne, i un altre del tirà Luis XIV de nen. També es troba el quadern de dibuixos que va pintar aquest, que es va fer nomenar 'el rei Sol' als 7 anys, amb esbossos de fortaleses que semblen prefigurar les que posteriorment ordenaria construir a l'eminent arquitecte Vauban. La partitura de música de Luis XIII, la taula de dibuix de María Antonieta, un llistat dels comptes de Luis XIV de 1682, servei de porcellana de Sèvres de 1840 o un canapè Luis XVI signat per Jacob, figuren entre els béns recuperats pels oligarques.

No obstant això, la sentència del Tribunal de Gran Instància no concedeix la raó als hereus pel que fa als béns immobles reclamats, en particular, els castells d'Amboise i Bourbon-l'Archambault -on va morir Da Vici-, i la capella real de Dreux o una altra a París.

Senyeres a la manifestació per l'independència d'Escòcia

A un any de la convocatòria del referèndum sobre la independència d'Escòcia i amb el precedent reeixit d'ara fa un any, ha arrencat aquest migdia una gran marxa unitària en favor del sí a la secessió de la Gran Bretanya (podeu seguir-la en directe a través de l'etiqueta #indyrally). Enguany s'hi poden veure força senyeres i referències a Catalunya i al procés sobiranista català. L'any passat s'hi van aplegar unes deu mil persones, una xifra que segons les primeres informacions s'ha superat de llarg, coincidint enguany amb el començament del compte enrere del referèndum, convocat per al 18 de setembre de l'any vinent.

El recorregut ha començat a High Street i passa per North Bridge, Princess Street i Waterloo Place per acabar a Calton Hill, on des de la una fins a les quatre hi ha parlaments i actuacions muscials. Entre els polítics que s'adreçaran als assistents hi ha confirmats el primer ministre escocès Alex Salmond; la diputada independent Margo MacDonald; el diputat dels Verds Patrick Harvie, i Colin Fox, de l'Scottish Socialist Party, a més de Carolyn Leckie, de Women for Independence, i els membres de la campanya Yes Scotland Dennis Cannavan i Blair Jenkins.

Els organitzadors no militen en cap partit, però des de fa un any mantenen contactes amb unes quantes formacions, grups i organitzacions per a sumar partidaris de la independència.

2 vídeos: Els terroristes d'Obama torturen i decapiten al pilot de l'helicòpter derribat per avions turcs

Terroristes sirians a sou de l'OTAN i les tiranies sunnites del Golf han mutilat i decapitat al pilot de l'Exèrcit sirià l'helicòpter del qual va ser derrocat per avions de combat turcs i han publicat diversos vídeos que confirmen les seves accions criminals. El pilot, que amb el cap separat del cos es mostra en un dels vídeos, va ser capturat pels combatents després que saltés en paracaigudes des de l'aeronau derribada.

En un altre vídeo els rebels apareixen dansant sobre el pilot i disparant a l'aire, mentre un blande un ganivet sobre el seu coll com si es disposés a mutilar-ho. Al final de l'enregistrament un dels milicians es dirigeix al president de Síria: "Amb l'ajuda de Déu, a vostè també li arribarà el seu dia, Bashar". Segons informa el diari 'The New York Times', els homes que van participar en la mutilació estan afiliats al grup armat Descendents del Profeta", vinculat amb l'oposició siriana, encara que la seva identitat es desconeix.

L'helicòpter de l'Exèrcit governamental sirià que suposadament va violar la frontera de Turquia va ser abatut per avions de combat turcs el dilluns 16 de setembre i va caure en territori sirià.

Després que al juny de l'any passat un avió turc fos derrocat en el mar Mediterrani, possiblement per les unitats de defensa antiaèria sirianes, Turquia va advertir a Damasc que atacaria a les aeronaus sirianes que es acerraran a la frontera turca.

No és el primer enregistrament que mostra la increïble violència que exerceixen els rebels armats. Des de l'inici del conflicte sirià l'oposició ha divulgat per Internet un gran nombre de vídeos que mostren execucions, mutilacions i tortures de membres de l'Exèrcit d'Al Assad. En un d'ells l'opositor sirià Abu Sakkar, de les Brigades de Farouq, obre amb un ganivet el pit d'un soldat governamental mort, li extreu el cor i el mossegà.

Time publica fotos d'una altra decapitació d'un soldat sirià per terroristes

La revista nord-americana ‘Time’ ha publicat horripilants fotografies en les quals apareixen membres dels grups terroristes secundats per l'estranger que operen a Síria, mentre decapiten brutalment a un soldat de l'Exèrcit sirià. Un testimoni presencial va afirmar a ‘Estafi’ que els membres del grup Estat Islàmic de l'Iraq i del Llevant (ISIS, per les seves sigles en anglès), vinculat a Al-Qaeda, van perpetrar aquesta execució el passat 31 d'agost, en la localitat de Keferghan, prop de la ciutat nord-occidental d'Alep.

Mercenaris de l'OTAN sirians obliguen a un menor a decapitar un oficial


Un grup de mercenaris sirians -dels finançats per Espanya, l'OTAN i les monarquies dictatorials del Golf Pèrsic- obliguen a un nen a decapitar un oficial capturat a la ciutat d'Homs. Diversos homes encoratgen el menor a tallar el cap del soldat amb un matxet, mentre l'oficial de l'exèrcit es troba lligat de mans i indefens estirat a terra amb el cap sobre un maó.

Repugnància i indignació per un vídeo en què un mercenari sirià mossega el cor d'un soldat assassinat

El mercenari de l'OTAN Abu Sakar s'abalança sobre el cos d'un soldat sirià, li talla el pit i, sense tremolar, li extreu amb parsimònia el fetge i el cor. "Li juro a Déu, soldats de Baixar, gossos, menjarem els vostres cors i fetges. Al·là és gran. Els meus herois de Baba Mar, masacrad als alauites i sacadles els cors per coméroslos", diu, en àrab. Després, es porta el cor extirpat a la boca i es disposa a mossegar-lo.

Economistes d'esquerres desmunten "la fal·làcia dels experts" del feixisme sobre les pensions

En 17 punts desmunten els mites que el Govern ha anat estenent per convèncer a la població que la despesa de la Seguretat Social és un balafiament. La conjuntura econòmica no pot ser la coartada per amagar les veritables manques del sistema: polítiques d'ocupació, falta d'ingressos i un sistema fiscal desigual. Foto: Pedro Montes (esq.) i Henrique Illueca (dreta) al costat d'Alberto Garzón (IU), ahir al Congrés.

És raonable dir que Espanya no podrà suportar una despesa màxima en pensions equivalent al 14% del PIB en 2050, quan França i Itàlia inverteixen avui més d'això? Posa realment en perill la supervivència del sistema de pensions la major esperança de vida? És obligatori que el sistema de pensions estigui lligat a les cotitzacions a la Seguretat Social?

Aquestes són algunes de les raons que el Govern de Mariano Rajoy ha emprat per justificar la necessitat d'aplicar la reforma de les pensions elaborada pel seu grup d'experts. La ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, tracta de vendre com un èxit el suposat estalvi de 33.000 milions d'euros que suposarà la reforma tan sols d'aquí a 2022. L'èxit és de dubtosa ètica si es té en compte que aquesta xifra que estalvia la ministra s'aconsegueix no actualitzant les pensions amb l'IPC i, per tant, llevant-li poder adquisitiu a un dels sectors més vulnerables de la població.

Un grup format per 24 economistes va presentar ahir a Madrid un manifest en el qual esmicolen una a una el que consideren "les fal·làcies del grup d'experts" de Rajoy i que proposa un projecte alternatiu que no només evitaria aquesta retallada de 33.000 milions, sinó que a més garantiria que el sistema de pensions segueixi sent 100% públic. "L'argumentació del Govern i els experts és una fal·làcia i una traïció contra els interessos de la majoria", va denunciar Héctor Illueca des dels despatxos d'Esquerra Plural al Congrés dels Diputats després d'haver mantingut una reunió amb el diputat Alberto Garzón.

Com a signant del document, Garzón va defensar ahir que la reforma "és una barbaritat", "una vergonya" i "un assalt al botí l'únic objectiu del qual és el de privatitzar el sistema de pensions". Aquest és un dels punts que tracta de desemmascarar el manifest, ja que el projecte promogut per Báñez afavoreix o almenys estén la idea que si l'Estat no pot garantir les pensions, llavors el millor és optar pels fons privats. El jove diputat d'IU va anunciar que la federació que dirigeix Cayo Lara està preparant un calendari de mobilitzacions per a la tardor que tindrà com un dels temes principals les pensions.

Despesa excessiva


La coartada inicial del Govern per plantejar la reforma és que l'augment de l'esperança de vida i la baixa taxa de natalitat són dos problemes fonamentals en l'esquema espanyol. És el mateix argument que des dels anys noranta han emprat analistes, bancs i governants de torn a sou del feixisme per vaticinar el caos.

Però com explica el manifest, "el temps ha anat transcorrent i hem arribat a les dates fixades sense que es complís cap dels seus pronòstics, la qual cosa sembla natural ja que no van tenir en compte determinats factors tals com la incorporació de més dones al mercat laboral o l'increment en el nombre d'immigrants. L'estret enquadrament de les projeccions demogràfiques i el fet de considerar solament la població total no poden constreñir el complex problema de la viabilitat de les pensions".

En el moment actual de crisi és molt senzill que la gent assumeixi que l'Estat ha d'estrènyer-se el cinturó. La Unió Europea, gràcies a les recomanacions i a la supervisió que fa de la nostra economia durant el semestre europeu, ha pressionat a Rajoy perquè ajusti els comptes. Qualsevol xifra, com aquesta dels 33.000 milions, sembla un immens balafiament, però els economistes rebaten que l'Estat gasti massa en les pensions.

Des de fa mesos, sindicats i partits d'esquerra vénen insistint en una dada clara: seguim invertint menys que la mitjana europea (el 10% del PIB pel 12% de la mitjana de la UE) i per 2050 la despesa serà com el que avui dia tenen països com Itàlia i França, entorn del 14% del PIB.

I això no farà que el sistema de la Seguretat Social faci fallida. Segons els signants, en realitat, les possibilitats que això ocorri són mínimes. De fet, si s'arribés a aquest punt estaríem en una situació de suspensió de pagaments. Al contrari, remarquen que l'Estat sempre estarà darrere i que bona part de la confusió que existeix entorn de la sostenibilitat ve de la segregació en les fonts de finançament que va propiciar el Pacte de Toledo.

Amb la signatura d'aquest acord es va estipular les pensions es finançarien a través de les cotitzacions socials. I això, per a ells, és un error. "Lluny de garantir les futures pensions, ha donat ocasió al fet que alguns concebin la Seguretat Social com un sistema tancat que ha d'autofinançar-se i aïllat econòmicament de la Hisenda Pública [...] En un Estat concebut com a social per la Constitució això és inconcebible [...] Són tots els recursos de l'Estat els que han de fer front a la totalitat de les despeses d'aquest Estat, també les pensions", sostenen.

Més ingressos

Des d'aquest punt de vista, els treballadors i els salaris haurien de ser els únics que han de mantenir les pensions i per a ells "no hi ha cap raó per eximir del gravamen a les rendes de capital i a les empresarials". Ho afirmen a més emparant-se en l'article 50 de la Constitució, que sosté que "els poders públics garantiran, mitjançant pensions adequades i periòdicament actualitzades, la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat".

Això els porta a concloure que és precisament l'Estat el que ha de procurar-se dels recursos necessaris per garantir les compensacions als pensionistes i si, com succeeix en el context econòmic actual, les cotitzacions socials no són suficients, llavors ha de buscar fons alternatius als Pressupostos Generals de l'Estat.

"Són tots els recursos de l'Estat els que han de fer front a la totalitat de les despeses d'aquest Estat, també les pensions" I la manera d'aconseguir-los seria engreixant les arques de l'Estat. "El fet que els ingressos per cotitzacions siguin en aquest moment inferiors a les despeses en pensions, si indica alguna cosa és que l'insostenible és la caiguda d'ingressos deguda a la recessió i que, per extensió, el veritablement insostenible és la pròpia recessió", resa el text, i és aquí on entra en joc l'atur i el consum: "El que s'hauria d'estar fent de forma urgent és adoptar les mesures que permetin superar, d'una vegada per sempre, la caiguda del PIB i de l'ocupació. En cap cas es pot afirmar que la viabilitat del sistema de pensions pot estar sent “seriosament qüestionada” per la severitat de la crisi econòmica. El que està en qüestió és la política econòmica seguida".

Els signants rebaten així mateix que l'esperança de vida, la piràmide de població i la proporció entre actius i passius no han de ser les úniques variables que utilitzi el Govern per justificar les retallades i posen com a exemple la renda per capita, que "en els últims trenta anys gairebé s'ha duplicat i és d'esperar que en el futur continuï una evolució similar. Si és així, resulta absurd afirmar que no hi ha recursos per pagar les prestacions de jubilació, tot depèn que hi hagi voluntat per part de la societat -i, especialment, dels polítics- de realitzar una veritable política redistributiva".

Així mateix, apunten que si el sistema fiscal anés més just, el perill seria evitable: "El risc ve d'una ideologia liberal que contempla amb satisfacció que la pressió fiscal d'Espanya sigui la més baixa de l'Europa dels quinze (32,4%), inferior fins i tot a Grècia (34,9) i a Portugal (36,1), tretze punts de diferència amb França, i de deu i de vuit amb Itàlia i Alemanya, respectivament (Eurostat), i d'uns polítics que prefereixen retallar les pensions als jubilats abans que escometre de debò la reforma fiscal. Aquesta sí que hauria de ser la primera i principal reforma que hauria de dur-se a terme".

Les retallades de les pensions no són inevitables

Vicenç Navarro: Aquest article critica els supòsits que sostenen la tesi que el sistema de pensions públic necessita unes reduccions dels seus beneficis a fi de garantir la seva viabilitat. L'article assenyala que no és la transició demogràfica la que està qüestionant tal viabilitat, sinó la distribució de les rendes a favor del capital i a costa de les rendes del treball que explica que aquelles activitats, com les pensions, que deriven primordialment de les rendes del treball, estiguin experimentant una disminució dels seus ingressos.

Qüestionant la saviesa convencional sobre les pensions

Vicenç Navarro: Aquest article critica els arguments que s'estan promovent per sostenir la tesi que el sistema de les pensions públiques a Espanya no és sostenible, supòsits que reprodueix també el Comitè d'Experts en Pensions.
En la discussió actual sobre la suposada inviabilitat del sistema de pensions públiques s'està fent tot un seguit d'asseveracions, reproduïdes algunes d'elles per l'anomenada Comissió d'Experts sobre les pensions, que requereixen una reconsideració a la llum de l'evidència existent. En tal discussió s'assumeixen erròniament diverses suposicions, presentant-les com fets i realitats, quan en realitat l'evidència científica existent les qüestiona. Entre elles estan les següents declaracions:

Les pensions no estan el perill

Vicenç Navarro: Aquest article critica alguns dels arguments alarmistes que s'estan reproduint en els mitjans de major difusió del país que conclouen que el sistema de pensions públic a Espanya no és viable (conseqüència de la transició demogràfica) llevat que es redueixin els beneficis o es retardi l'edat de jubilació. L'article qüestiona que aquests canvis siguin necessaris, indicant que, canvis en la productivitat d'una banda i l'increment de la població adulta que treballi i cotitzi per l'altre, resoldran els mal anomenats problemes de viabilitat del sistema públic de pensions.

Col·lectiu Praga, amb l’objectiu de “contribuir amb arguments jurídicament al debat sobre el dret a decidir"

Un total de 15 catedràtics i més d’una vintena de professors universitaris han constituït el Col·lectiu Praga, amb l’objectiu de “contribuir amb arguments jurídicament fonamentats al debat sobre l’exercici del dret a decidir dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya”. El col·lectiu, que resta obert a noves incorporacions, es presentarà dimecres de la setmana vinent a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.

Praga es proposa “participar en el debat sobre el dret a decidir en la seva dimensió jurídica i constitucional, contraposant els punts de vista jurídics dominants amb visions més liberals i democràtiques, que donen cabuda jurídica a decidir com a poble el futur de la nació catalana”.

De fet, els membres impulsors “comparteixen la convicció que el poble de Catalunya pot exercir el dret a decidir el seu futur polític i pretenen contribuir al debat sobre el dret a decidir amb rigor acadèmic i des d’una perspectiva d’exigència jurídica fonamentada en els valors ètics del constitucionalisme democràtic”.
Una visió contraposada del que consideren el debat “dominant”, és a dir, “punts de vista immobilistes que responen a una visió centralista, majoritària a les elits jurídiques de l’Estat espanyol i també present en certs estaments a Catalunya”. Praga vol “revertir aquesta situació de desequilibri”.

Membres

El Col·lectiu Praga està format per més de quaranta catedràtics i professors universitaris (entre els quals els degans de les facultats de dret de la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili).

Entre d’altres: Enric Argullol, UPF; Anna Badia, UB; Ferran Badosa, UB; Mercè Barceló, UAB; Anna Casanovas, UB; Joaquim Ferret, UAB; Oriol LLebot, UdG; Tomàs Montagut, UPF; Guillem Ormazábal, UdG; Joan Pagès, URV; Paco Pérez Amorós, UAB; Joan Lluís Pérez Francesch, UAB; Antoni Pigrau, URV; Josep Maria Vilajosana, UPF (degà de la Facultat de Dret); Eulàlia Amat, UAB; Joan Amenós, UAB; Josep M de Dios, UAB; Marta Franch, UAB; Josep Ramon Fuentes, UAB; Alfonso González Bondia, URV (Degà de la Facultat de Ciències Jurídiques); Judith Gifreu, UAB; Carlos Padrós, UAB; Montserrat Pi, UAB; Gerardo Pisarello, UB; Eva Pons, UB; Isabel Pont, UAB; Neus Torbisco, UPF; Laura Román, URV; Esther Zapater, UAB (Degana de la Facultat de Dret);