dijous, 14 de març de 2013

Barcelona, segellada i presa per les forces repressives borbòniques

El centre de Barcelona està col·lapsat aquest vespre per la visita de Felipe de Borbón i Letizia. La Rambla, la plaça Catalunya, la plaça Urquinaona i tot l'entorn al gran teatre del Liceu ha quedat blocat per l'amplíssim desplegament policíac dels mossos d'esquadra, que han posat un seguit de forgunetes a la part central del passeig. Els borbons són al teatre per al lliurament dels premis Príncep d'Astúries de les Arts i de les Lletres.

La presència policíaca també ha estat molt destacada per la manifestació que s'ha fet a la Gran Via de les Corts Catalanes convocada per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PuDuP) contra la reforma educativa i la 'privatització' de la universitat.

Orgia de profetes i creients a les xarxes d'aquells submóns

L'elecció del Francisco, Paco o Curro ha desfermat tota mena de comentaris d'aquella mena de gent delirant a les xarxes sobre la possibilitat que ell sigui el "papa negre" del qual parla en una de ses quartetes Nostradamus, precursor indiscutible del discurs neoliberal: empatolla que fa fort. Alguns apunten el fet que sigui de l'ordre dels jesuïtes -la Companyia de Jesús de Francisco de Iaso-, de la que el superior tradicionalment és conegut com "Papa Negre" en referència al color de la seva sotana i la forta i sinistra influència que tenia i té en l'Església Catòlica i a les corts de tot el món, especialment i encara a l'Índia, Japó, Filipines... Així el converteixen en el protagonista dels 'vaticinis' del metge, astròleg i cuentista francès que tant serveix per fer un menú com una quiniela i que, seguint l'ordre en que va escriure, no va encertar mai res.

Les profecies de Sant Malaquies

Nostradamus no és l'única referència profètica de la qual es valen els qui veuen el papa Francisco com l'últim gran pontífex que tindrà l'Església Catòlica. Sant Malaquies, un arquebisbe irlandès (1094-1148) a qui se li atribueixen visions que va recopilar en breus notes, va xifrar en 112 la llista final de papes que dirigirien l'Església Catòlica i Ratzinger va ocupar el lloc 111, tot i que en realitat era el 265 i en Francisco el 266, o sigui que en Malaquias es va deixar al calaix a tots els que no li molaven o el seu medium era un catxondo.

La seva ¡visió' comença amb el Papa Celestino II, contemporani seu, i acabaria amb un futur papa Pere el Romà II. És aquí on comencen les interpretacions, en haver elegit el cardenal Borgoglio el nom de Francisco. Alguns han volgut 'salvar' aquest inconvenient, lligant-lo de nou amb la seva pertanyia a l'ordre dels jesuïtes: l'ordre fundada per Sant Ignasi de Loiola va tenir un cofundador, el beat Pere Favre. Per tant, el papa Francisco seria una mena de Pere II.

I segons les visions de Sant Malaquies, "en l'última persecució de la Santa Església, ocuparà el tron ​​Pere el Romà II, que farà pasturar les seves ovelles enmig de nombroses tribulacions; passades aquestes tribulacions, la ciutat dels set turons serà destruïda i el jutge terrible jutjarà el poble". Per a alguns el senyal de la fi del món, per a altres un canvi radical en l'Església Catòlica.

No per res, tradicionalment la Companyia de Jesús ha xocat per les seves posicions progressistes amb el nucli més dur de l'església, com l'elecció d'Adolfo Nicolás el 2008 com a superior de l'ordre, un espanyol allunyat de la dura ortodòxia que mostrava en determinades qüestions Benet XVI.

El tercer secret de Fàtima

I per posar-ho tot una mica més cinematogràfic , hi ha fins a una tercera "profecia", aquesta vegada la del 'tercer secret de Fàtima', que aborda la fi del món segons la vox romana i que en el seu moment ja va ser interpretada per successius papes -cada un a la seva conveniència- des de la dècada dels 50 reiteradament (aquí estan les hemeroteques per qui s'avorreixi) inclòs Ratzinger -a la seva bola- quan era prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe o Santa Inquisició. Per cert, a Fàtima, unes 3.000 persones van veure caure bòlids al cel en ple dia, però ni dèu va veure cap verge. Al llibre amb nihil obstat està tot, encara que ben camuflat entre bajanades.

Segons aquesta "revelació" versió Ratzinger l'ocult, un bisbe de blanc seria testimoni de la fi dels dies, el que tant dóna per a un africà com per a un suec o un malai. El papa Francisco, que va optar aquest dimecres a presentar-se davant seu poble en la seva primera aparició com a summe pontífex amb una senzilla sotana blanca -que és el que li donen segons la talla i l'altre farà draps-, es va referir a si mateix com el nou bisbe de Roma, que és el que és com Summe Pontifex o Pater Populi i Flamen Dialis a l'imperi romà que el Vaticà segueix representant i posseint. "Abans que el bisbe beneeixi al poble, els demano que preguin el Senyor que em beneeixi: l'oració del poble".

Poc o gens necessiten els supersticiosos i ignorants per salvar tot tipus d'inconvenients i arguments raonables i fer quadrar les "profecies" i els oracles sibil·lins, de safreig o dèlfics, amb la vida real.

El profeta tuitero


Per si fos poc, un jove madrileny de 22 anys, Alejandro Rodríguez sembla que un mes del nomenament del nou papa va somiar que es diria Francesc I i va ser la seva núvia qui ho públic a Twitter: "El meu nuvi em va despertar ahir a la nit a les 4:00 dient que havia somiat amb un nou Papa anomenat "Francisco I" i avui Benet renúncia".

A dia d'avui, els comptes de Yolanda i d'Alejandro tenen més de 6.000 seguidors i s'han convertit en tot un fenomen a la xarxa, fins i tot amb club de fans propi -@fansde_ardecabo-, encara que per aquesta ocasió arriba tard per papa.

"Rockefeller va crear el moviment feminista perquè els nens no es criessin amb les mares i consideressin l'Estat el seu pare"

Qui ho explica és el cineasta i productor de Hollywood, Aaron Russo, amic personal de Nicholas Rockefeller. El banquer va intentar que Russo entrés en el Consell de Relacions Exteriors (CFR), davant el seu èxit cinematogràfic, de manera que es van fer molt amics i li va arribar a confessar coses com les que segueixen. Russo (d'origen sefardita tot i que no sionista) explica com Rockefeller es riu d'ell quan aquest li va preguntar pel motiu del moviment feminista i Russo li va respondre, ingènuament, "aconseguir l'alliberament de la dona". Vídeo en anglès subtitulat en castellà.

"Ho vam fer nosaltres, va dir Rockefeller, a través de la Fundació, per dues raons: una, per sumar la meitat de la població a pagar l'impost sobre la renda i dos, per impedir que els nens es criessin amb les seves mares i consideressin l'Estat, el seu pare", va revelar el cineasta.

Foto: Aaron Russo (d) i Nick Rockefeller.

També va informar d'una altra de les confessions fetes pel magnat nord-americà relacionades amb el control de la població mundial per part d'una elit i amb la ingenuïtat de la població "al creure la guerra contra el terrorisme i l'11-S".

En l'entrevista a Russo (en anglès), el director de "America: de la llibertat al feixisme", Alex Jones confirma que Glòria Steinem, líder del moviment feminista als Estats Units, va treballar en tot moment amb diners de la CIA.

Aaron Russo

Aaron Russo (14 de febrer de 1943 - 24 agost 2007) va ser un cineasta angloamericà i activista polític llibertari. D'ascendència italiana i nascut en una família sefardita, va començar a promoure espectacles de rock and roll quan encara estava en l'educació obligatòria.

Després d'una època en què va obrir diversos club nocturns, va començar una altra de productor cinematogràfic en la carrera destaquen films com Trading Places, Wise Guys o La rosa, en les que va rebre nombrosos premis pels seus èxits, un Grammy, un Tony, un Emmy i sis nominacions als Oscar. Es va descriure a si mateix com "lluitador per la llibertat", començant una carrera política fins a la seva mort.

A la dècada de 1990, va tenir problemes amb el Servei d'Impostos Interns (IRS) i, finalment, va ser condemnat a pagar 2 milions de dòlars per evasió d'impuestos.1 Anys més tard, el 2005, va escriure, va produir i va dirigir una pel·lícula documental titulada America: Freedom to Fascism (Amèrica: de la llibertat al feixisme), en activisme contra el Servei d'Impostos Interns i el Sistema de Reserva Federal, i projectada per ell mateix, a la platja del municipi de Cannes, sobre una pantalla inflable portátil.

El 2004, Aaron Russo va donar el seu suport al Free State Project. A inicis de 2007, Russo va anunciar el seu suport al congressista republicà Ron Paul per la seva campanya presidencial de 2008. Just abans de la seva mort el 2007, Russo va fundar RestoreTheRepublic.com com una organització delineada segons els fins de la seva última cinta, i que igual que el seu fundador uneix idees llibertàries constitucionalistes juntament amb algunes teories de la conspiració.

El 24 d'agost de 2007, Russo va morir a l'edat de 64 anys de càncer de bufeta a l'hospital Cedars-Sinai a Los Angeles, Califòrnia.

Els franquistes veten ERC a la comissió de secrets oficials

El PP ha tornat a vetar la presència d'ERC a la comissió de secrets oficials del Congrés. És la quarta vegada que ho fa, adduint que els diputats republicans no són 'idonis' per accedir a aquesta comissió, que controla l'ús dels fons reservats, analitza informes secrets i rep a porta tancada el director del CNI, i ministres de Defensa, Interior i Exteriors. Foto: el nazionalcatolicisme imperial carpetovetònic a Catalunya.

El debat parlamentari ha derivat en un enfrontament entre Alfred Bosch i el portaveu del PP Antonio Hernando per l'actuació d'Alícia Sánchez-Camacho. Bosch ha dit que la dirigent popular era 'un risc per a la seguretat', mentre que el PP ha utilitzat tota la demagògia habitual en els feixistes, fugint d'estudi i acusant als republicans d'haver 'deixat tirada i a la intempèrie' a la seva feixista -que anava protegida per dos cossos policals a la vegada que no paga ella ni el partit i arriscant la mateixa seguretat de tots els agents- per 'ser del PP'.

Els republicans han tornat a presentar la candidatura d'Alfred Bosch malgrat que els franquistes ja el van vetar el 23 de febrer del 2012. Els diputats populars no van votar Bosch, de manera que no va poder disposar del suport de tres cinquenes parts de la cambra i el grup mixt es va quedar sense representant a la comissió.

Posteriorment, el PP va vetar també les candidatures dels altres diputats d'ERC, Joan Tardà i Teresa Jordà, i la formació va acabar presentant un recurs davant el Tribunal Constitucional, encara pendent de resolució.

Un veto sense precedents

El veto a ERC no té precedents al congrés. La cortesia parlamentària establia fins ara que sortien escollits tots els candidats de totes les formacions. El portaveu d'ERC ha criticat el PP per 'confondre els rivals polítics amb enemics' i per tornar a vetar de manera 'injusta i desproporcionada' el candidat del grup mixt a la comissió.

ERC no podrà ser a la compareixença del director del CNI

ERC no podrà ser present d'aquesta manera a la compareixença de dimarts vinent del director del CNI, Félix Sanz Roldán, que haurà d'explicar la mñés que sospitosa vinculació entre el CNI i l'empresa d'investigadors privats Método 3, protagonista dels escàndols d'espionatge polític a Catalunya amb CiU i PP enfrontats i esquitxats, mentre que ni ERC ni els altres partits es veuen implicats en res del que diu el PP.

Bosch ha demanat si el PP no els devia vetar per impedir-los de fer preguntes al director del CNI sobre la 'trama d'espionatge connectada a Método 3' i 'el seu suport a la guerra bruta a Catalunya en connivència amb mitjans de comunicació inventant informes a partir de la UDEF', i dels que l'inepte ministre de l'Opus Dei -Fernández Díaz- afirma que no sap qui del seu ministeri els va publicar i sustreure.

Enfrontament per Sánchez-Camacho

Bosch també ha recordat que ERC ja va ser a la comissió de secrets oficials als anys 80 i ha assegurat que, contràriament al que fa el PP, 'a qui haurien de vigilar' és a la seva dirigent a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que 'sí que representa un risc per a la seguretat'. 'Nosaltres no', ha dit: 'Som bona gent, no juguem a espies, no volem destruir res, i no som enemics de ningú'.

La intervenció de Bosch ha encès el portaveu del PP, Antonio Hernando, que ha qualificat les paraules del portaveu d'ERC d'insensates i li ha demanat -entre bajanades- que demanés disculpes a l'impresentable i mentidera Sánchez-Camacho.

CiU, ICV-EUiA i PSOE donen suport a ERC


Bosch ha aconseguit 90 vots dels aproximadament 210 que necessitava, i ha comptat amb el suport dels diputats del PSOE, CiU i L'Esquerra Plural.

Joan Coscubiela (L'Esquerra Plural), ha defensat la presència d'ERC a la comissió i ha recordat que aquesta era 'una situació excepcional' que ens situava 'en un estat d'excepció' en què el PP 'nega els drets democràtics als ciutadans que han votat'. 'Els components del Grup Mixt tenen la mateixa legitimitat que qualsevol altre i han estat votats pels mateixos ciutadans', ha afirmat.

El portaveu de CiU, Pere Macias, també ha recordat al PP que Bosch era representant d'ERC, que actualment és la segona força al Parlament de Catalunya i representa centenars de milers de votants. 'Vostès saben que la relació entre Catalunya i Espanya és complexa i hi ha gestos que contribueixen a obrir molt més aquesta fissura', ha dit als populars. Macias ha alertat de la gravetat del veto, 'un motiu més d'incomprensió entre Catalunya i Espanya'.

La Fiscalia denuncia l'exalcalde d'Alacant i diputat del PP per delicte fiscal

La Fiscalia Superior de la Comunitat Valenciana ha presentat avui una denúncia contra el diputat del PP i exalcalde d'Alacant, Luis Díaz Alperi, per un suposat delicte fiscal, segons han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV). Luis Díaz Alperi ja està imputat en la branca del cas Brugal que investiga il·legalitats en el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) d'Alacant. Foto: Díaz tallant-se les ungles en el seu escó de les Corts.

A través d'un comunicat, el TSJCV explica que la causa no ha estat encara registrada i, per tant, no ha estat encara assignada a magistrat algun, i no ha facilitat més detalls del cas.

Díaz Alperi ja està imputat en la branca del cas Brugal que investiga diverses il·legalitats en el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) d'Alacant, en apreciar el jutge indicis de delictes de revelació d'informació privilegiada, tràfic d'influències i suborn. En aquesta peça separada del cas Brugal s'investigaven supòsits arreglos en el Pla General d'Alacant a favor del constructor i promotor Enrique Ortiz, que és un altre de les desenes d'imputats del PP valencià.

Díaz Alperi va ser un dels diputats del grup del PP a les Corts Valencianes que es va rebel·lar contra Alberto Fabra acusant-lo de no tractar bé als imputats d'aquest partit a la Comunitat Valenciana. És el diputat autonòmic que va ser objecte de polèmica recentment per tallar-se les ungles en el seu escó de les Corts Valencianes.

Presó per a un alt funcionari dels Mossos per abusos sexuals a una treballadora

El Jutjat del Penal 18 de Barcelona ha condemnat a un any i mig de presó al cap del negociat dels Serveis Generals de la Regió de Barcelona de la Direcció General dels Mossos d'Esquadra, Paulino G.D., per abusar sexualment d'una treballadora a la qual va aïllar a la feina quan es va negar a tenir relacions, segons la sentència. El jutge condemna a la Generalitat a pagar una indemnització de 50.000 euros com a responsable subsidiària per no resoldre abans la situació. Foto: Manuel Prat, Director dels Mossos, i l'exconseller d'Interior Felip Puig.

Paulino G.D. va ser el superior jeràrquic de la víctima en les dependències de la policia catalana al carrer Bolívia de Barcelona des de setembre de 2006, mes en el qual un dia l'acusat, estant amb el cap de departament i amic, Joan N., li va proposar a la víctima que fos amb ells "a alliberar fluids".

A més, l'acusat insistia a la víctima que anés a menjar amb ell, al que ella es negava sistemàticament, fins que l'1 de gener de 2008 va acceptar pensant que podia ser una bona oportunitat per posar fi a aquesta situació d'assetjament. Van anar a un restaurant del Port Olímpic de Barcelona, on Paulino GD va beure importants quantitats d'alcohol i va intentar que la víctima ho fes també, li va fer un petó, li va tocar les natges i li va dir que volia "follar", segons relata la sentència, fins que la víctima va aconseguir escapolir-se.

L'acusat també va aconseguir que la víctima li assignessin un telèfon mòbil de la Generalitat a través del qual la cridava i li enviava missatges amb freqüència fora de l'horari laboral a la tarda ia la nit, a càrrec dels diners públics que diu CiU que no té.

Segons el jutge, els fets denunciats per la treballadora "ofereixen coherència" i destaca que la seva versió té múltiples corroboracions de testimonis i metges. "És gairebé impossible que la víctima hagi aconseguit enganyar a tants professionals durant cinc anys, i això sense comptar que també en el seu entorn es va detectar el canvi de caràcter i d'actitud. La situació greument intimidatòria, hostil i humiliant no ofereix dubtes", subratlla la sentència.

Ordre d'allunyament

Per tot això, el jutge condemna a Paulino G.D. a un any de presó per un delicte d'abús sexual, sis mesos per un delicte continuat d'assetjament sexual, la prohibició d'acostar-se a la víctima durant cinc anys i una indemnització de 50.000 euros.

A més, el jutge ha condemnat a la Generalitat com a responsable subsidiària a pagar aquesta indemnització en el cas que l'acusat no ho faci, no només perquè bona part dels fets es van produir al lloc de treball, "sinó també perquè la situació va haver ser detectada i resolta molt abans ". "És inversemblant que don Joan N., cap del departament i amic de l'acusat, no fos conscient del que estava passant", afegeix.

La sentència encara no és ferma perquè l'acusat té un termini de deu dies per apel · lar a l'Audiència de Barcelona.

Mohamed Aziz: "Hem guanyat els febles, hem guanyat tots"

Dionisio Moreno llegeix en veu alta la decisió del Tribunal de Justícia de la UE que declara "il·legal" i "abusiva" la llei hipotecària espanyola. "Què vol dir tot això? Doncs que hem guanyat!", proclama amb un somriure nerviós en el seu diminut despatx ple de papers, en realitat una habitació d'un assolellat pis de Martorell (Barcelona). Davant l'ordinador i al seu costat està Mohamed Aziz, qui anirà ja per sempre lligat a la història contra l'injustícia judicial espanyola.

Són les 17/10 del matí. Els dos homes es fonen en un llarg i sentit abraçada. L'advocat, que ha passat anys de fatigues i moltes hores de nervis, plora desconsoladament per l'emoció de veure complert un somni. Aziz, que ha estat incapaç de dormir en tota la nit, tracta de calmar-se. "Hem patit molt, però al final hem guanyat. Hem guanyat els febles, hem guanyat tots. Gràcies a Déu", exclama, feliç.

El matí ha estat intensa al pis de Moreno, situat en un vell bloc d'habitatges. A la dreta de la porteria hi ha una oficina del Deutsche Bank. A l'esquerra, un forn àrab: Albaraka. L'advocat viu sol, acompanyat per set periquitos als que ensenya a acostar-se a la gent. Aziz es presenta en un lloc ben conegut a les nou del matí amb jaqueta i pantalons clar. "He arribat caminant, la meva família i jo vivim a deu minuts d'aquí. Estic suant dels nervis!", explica entre rialles. L'advocat, amb el qual comparteix mil complicitats, ha preparat dos pastissos de poma casolanes per a l'ocasió.

A la cita amb la història va també un amic de tots dos i una advocada de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Verónica Grávalos. També hi ha cava a la nevera preparat per ser destapat. Tots s'arremolinen entorn del ordinador, a l'espera que la UE pengi la sentència. Grávalos es frega les mans dels nervis. I Aziz, d'origen marroquí, es permet fer broma: "Sembla com l'elecció del papa, no? Si hem esperat tants anys, no ve de cinc minuts", fa broma.

A les 9.47, l'advocat rep un correu electrònic del seu contacte a Luxemburg, que li anuncia la bona nova. "Ens alegrem de veritat", diu una de les remitents. "Habemus sentència!", Diu Grávalos. "Ja hi ha fumata blanca", afegeix Aziz. "Ja ho deia jo a ell: donaràs nom a una sentència que farà història a Europa, et tindran por els bancs. I ell em deia que estava boig", recorda Moreno. Però la informàtica juga una mala passada al modest i res actualitzat ordenat portàtil de Moreno, que ha de traslladar-se al PC del seu despatx per poder llegir la sentència.

L'eufòria es desferma en forma de plor. Els pastissos de poma esperen a la cuina, però el cava s'obre pas i els protagonistes brinden pel que consideren un triomf. Una primera lectura de la sentència i un repàs ràpid als fonaments jurídics els fan pensar que la sentència és molt positiva.

Les conseqüències de la sentència, augura l'advocat, són letals: "Aquesta sentència serveix per a tots els desnonats. És un canvi fonamental. La sentència diu que el procediment és contrari a la norma i hauria de paralitzar els procediments en marxa i els que es puguin iniciar". L'advocat considera que, a partir d'ara, els jutges "tindran instruments per actuar; fins ara només podien ajustar a una llei molt restrictiva, encara que no els agradés. Segurament el que s'està discutint al Congrés -en al·lusió a la Iniciativa Legislativa Popular- haurà d'adaptar-se".

El triomf d'Aziz i de Moreno és el de la modèstia, el treball i la perseverança. Moreno, un advocat humil amb clients humils de Martorell, ha dedicat moltes hores al cas d'Aziz. Sense cobrar. "Tot ho he anat pagant jo. Vaig veure un assumpte que era injust i per sort vaig trobar una solució. Però aquí tinc moltes més injustícies", diu assenyalant un prestatge amb una pila de carpetes blaves, totes, sobre execucions hipotecàries.

La carpeta d'Aziz és la més voluminosa de totes. L'advocat va tenir el seu moment eureka en aquest mateix despatx de casa, assegut en una cadira negra que ell mateix va arreglar posant uns tiradors del calaix per enganxar el suport amb el seient. Grávalos fotografia la cadira, convertida en una mena de talismà. "És el meu lloc preferit de la casa. Aquí és on veig unes postes de sol molt boniques i aquí és on vaig trobar la idea per al cas d'Aziz".

Aquesta idea -apel ar a la directiva europea sobre drets del consumidor i les clàusules abusives- li va venir al cap gairebé sense voler. Estava llegint distretament una carta amb publicitat d'una entitat bancària que parlava d'uns productes financers. "Vaig començar a pensar: productes, bancs, clients, consumidor... I així va sortir. Després vaig consultar documentació, sentències, i vaig veure que era una via molt lògica i molt interessant. Part de la història posterior és coneguda: Aziz va tractar d'evitar el desnonament de casa, que es va executar de tota manera el 20 de gener de 2011.

El juny de 2012, el titular del jutjat del mercantil número 3 de Barcelona, ​​José María Fernández Seijo, va admetre a tràmit la demanda i plantejar, en línia amb el sol·licitat per l'advocat, una qüestió prejudicial a Luxemburg per saber si la llei espanyola és compatible amb els drets dels consumidors que preveu la normativa europea.

Moreno va haver d'anar a una vista a Luxemburg, en un viatge el 19 de setembre d'aquest any que es va convertir en una odissea. Tot just tenia diners per comprar els bitllets d'un avió que el va deixar a l'aeroport Charles de Gaulle. "Des d'allà vaig haver d'agafar un cotxe, conduir 500 quilòmetres a Luxemburg, alguns gairebé per camp a través. Em vaig perdre, vaig arribar tard. Però al final vaig poder explicar", rememora l'advocat, que travessa dificultats econòmiques. "La clau perquè prenguessin el cas de debò va ser que Dioni anés a aquella vista", assenyala Grávalos. "No em vaig posar nerviós en aquella sala que semblava un poliesportiu ni em va trencar la veu, i mireu-me aquí, a casa meva", somriu ell.

La demanda pergeñada per l'advocat pretenia apel · lar a la consciència del jutge, enganxar-a la història del jutge: "Potser pugui pensar-se que aquesta demanda és un desesperat intent per evitar una cosa impossible: que els meus representats perdin casa (...). Potser pugui pensar que les circumstàncies que s'exposaran no són més que literatura (...), potser el més fàcil sigui aplicar el principi de la navalla d'Occam, i considerar que l'explicació més fàcil d'un fet és la certa i, al present cas, que davant l'incompliment per mi representat de la seva obligació de pagament no cap més que executar la casa ". Però "el problema d'Aziz", continua l'escrit, és que "va pensar que podria pagar i la demandada així l'hi va fer creure".

Aziz va ser expulsat de casa, però la sentència del Tribunal de Justícia de l'UE obre ara un camí d'esperança per a ell i per a milers d'afectats. "Pensava que ja ho tenia tot perdut, però gràcies a Dionís i als meus amics segueixo amb il·lusió. Tinc el cor a 300. Ara els jutges podran fer la seva feina", raona Aziz, un obrer amb tres fills que va arribar a cobrar, com soldador, més de 1.300 euros al mes amb els que podia fer front a un préstec hipotecari de 138.000 euros.

Però es va quedar a l'atur i, quan va deixar de pagar tres quotes, l'entitat bancària (Caixa Tarragona), el va fer fora de casa i subhastar l'immoble per 90.000 euros. La seva situació segueix sent delicada: té tres fills (un d'ells al Marroc) i paga 370 euros per un pis de protecció oficial quan els seus ingressos amb prou feines arriben a 426 euros per una incapacitat. La família subsisteix amb l'ajuda d'amics. "Teníem davant un Bulldozer, i ho hem parat", conclou Moreno.

Enfrontaments entre Bombers i Mossos

Un centenar de bombers han protestat aquest dijous davant la seu del Departament d'Interior, al carrer Diputació de Barcelona, contra les retallades. Durant la protesta s'han viscut moments de tensió entre Bombers i Mossos. Els bombers han volgut mostrar així el seu desacord amb les retallades i les "condicions laborals" que tenen arran de les mesures d'austeritat aplicades pel Departament. Foto: Mosso de CiU escumat.

Per això han anat davant la seu d'Interior, on s'ha instal·lat un cordó dels Mossos per protegir l'edifici. Els bombers han fet una foguera amb pneumàtics mig del carrer i han llançat ous contra la seu del carrer Diputació. Després han utilitzat les mànegues que habitualment utilitzen els incendis i han ruixat l'edifici i els agents dels Mossos amb escuma. Això no ha agradat a la policia catalana.

En plena tensió entre manifestants i policies un dels mossos ha colpejat amb una porra a un dels bombers, que no anava uniformat, i ha resultat ferit a la mà. En declaracions explicar que "estava portant la pancarta que teníem aquí i ha hagut un moment de tensió i els Mossos han començat a repartir cops de porra".

El Suprem diu que la sentència és "immediatament aplicable

El president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Gonzalo Moliner, manifesta que la sentència europea sobre la legislació espanyola de desnonaments és "immediatament aplicable" a Espanya i remarca que el Govern central haurà de modificar l'actual llei hipotecària al "tractar-se d'una normativa comunitària".

Moliner ha explicat que "el que es dedueix de la resolució del Tribunal europeu és que ha entès que quan un jutge consideri que en una execució hipotecària s'aprecia l'existència de clàusules abusives podrà prendre mesures cautelars consistents en suspendre l'execució fins que s'emeti la resolució definitiva".

"Això és immediatament aplicable perquè és una interpretació del Tribual europeu d'una directiva comunitària", ha exposat el president del CGPJ, que ha destacat que "possiblement algun jutge espanyol l'hagi interpretat ja així, perquè era possible abans que ho digués el Tribunal europeu".

En qualsevol cas, ha sostingut que "és millor així, saber-ho i conèixer-lo". "Està molt bé que hagi estat interpretat i que es pugui aplicar en els casos en què s'entengui que hi ha clàusules abusives, que no sempre es produiran", ha remarcat el també president del Tribunal Suprem.

Preguntat per si el Govern central ha de modificar la normativa un cop dictada la sentència del Tribunal europeu, Gonzalo Moliner ha recordat que el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón "ja ha dit que modificarà" la legislació hipotecària i ha subratllat que "ha de ser així".

"No pot fer-ho d'una altra manera perquè la normativa comunitària s'imposa a la normativa espanyola", ha comentat Moliner, qui ha afirmat que s'imagina que com la llei hipotecària està en període de modificació, l'Executiu "aprofitarà per acomodar al dret europeu".

En aquest sentit, ha exposat que "estem fa molts anys vivint de la normativa comunitària en tots els ordres de la vida, mercantil, social, hipotecari", ja que "el dret europeu és un dret que des que Espanya és a la Unió Europea té l'obligació d'aplicar, s'imposa i això està molt clar".

EU denuncia que Fabra rebutjà l'informe que demana l’acusació penal en el cas Nóos

El portaveu adjunt d’EUPV en Les Corts, Ignacio Blanco, ha desvetllat aquest matí el contingut d’aquest informe demanat a l’Advocacia de la Generalitat per a decidir la personació en el cas Nóos, i després ha rebutjat "per a protegir els interessos de Rita Barberà i de Francisco Camps", doncs l'informe recomana l’acusació particular contra Urdangarín per la via penal.

Blanco ha assenyalat: “En Dret hi ha una màxima que diu: fes sempre cas del teu advocat. El president Fabra ha fet justament tot el contrari: sol·licitar un informe de l’Advocacia de la Generalitat per a decidir la personació en el cas Nóos, i després apartar-se de aquest informe, el qual recomana l’acusació particular per la via penal. El que fa Fabra és protegir els interessos de Rita Barberà i de Francisco Camps, en lloc de protegir els interessos de tots els valencians. Pesen més els interesos del PP que els de la Generalitat i Fabra actua com a president del PP i no com al president de la Generalitat que tots necessitem i hem d’exigir”.

ERC i CiU robaran un altre cop l'extra als funcionaris

ERC ha tornat a salvar CiU d'una derrota parlamentària en rebutjar una moció del PSC amb el suport de la resta de partits de l'oposició, per deixar sense efecte la supressió d'una paga extraordinària als funcionaris aquest any. A més, proposen analitzar i suprimir, si cal al seu parer, complements de dedicació especial i eliminar el cobrament d'hores extraordinàries, excepte en 'casos específics', és a dir, els dels colegues.

Segons aquest acord, s'exclourà de l'espoli els funcionaris amb retribucions anuals inferiors a una vegada i mitja del salari mínim interprofessional, és a dir que cobrin menys de 967 euros, i s'estudia ampliar-ho a retribucions anuals inferiors a dues vegades aquest salari mínim.

Els republicans han pactat amb CiU negociar que les retallades al sector de la funció pública aquest 2013 siguin reversibles, flexibles, progressives i amb topalls salarials, segons ha explicat la número número 2 d'ERC, Marta Rovira, des dels passadissos.

L'acord, a més, proposa analitzar i suprimir, si cal, alguns complements de dedicació especial i eliminar el cobrament d'hores extraordinàries, excepte en casos específics. S'acorden també mesures de conciliació laboral i familiar amb la incorporació de dies de permís no recuperables i flexibilitat horària. L'objectiu de les mesures és estalviar prop de 730 milions d'euros.

Els acords es portaran a la negociació de la mesa de la funció pública que es reunirà en les pròximes setmanes, segons ha avançat la vicepresidenta Joana Ortega. Les mesures no agraden a la resta de l'oposició.

Malestar a l'oposició

Aquest acord ha servit perquè CiU no perdés la moció al Parlament, però la decisió final d'ERC ha provocat un gran malestar a les files del PSC. I és que, fins a l'últim moment, els socialistes esperaven que ERC se sumés a la resta de partits, la qual cosa hauria suposat la primera derrota de CiU al Parlament en aquesta legislatura.

PSC, PPC i ICV-EUiA critiquen durament ERC per ´avalar´ la supressió d´una paga
Socialistes, populars i ecosocialistes creuen que les mesures pactades entre ERC i CiU només serveixen per distreure l'atenció de la retallada
14.03.2013 | 14:37

PSC, PPC i ICV-EUiA han criticat durament l'acord entre CiU i ERC al voltant de les mesures d'ajustament que s'aplicaran sobre la funció pública. Segons tots tres, els republicans han perdut una oportunitat per condicionar les decisions econòmiques del Govern i ha acabant "avalant" la retallada d'un paga als funcionaris de la Generalitat.

De fet, socialistes, populars i ecosocialistes han volgut posar l'accent en el fet que ERC no hagi donat suport a una moció que instava l'executiu català a fer-se enrere en aquesta decisió i a obrir un diàleg amb els sindicats. Les mesures que han anunciat ERC i CiU són, segons l'oposició, una "operació de maquillatge" per distreure l'atenció d'aquesta votació.

El portaveu del PSC al Parlament, Jaume Collboni, ha acusat ERC "d'haver enterrat en calç viva el gir social que havien promès als seus electors" i els ha preguntat: "Com pensen condicionar les polítiques regressives de CiU si no formen part del govern, com condicionaran les polítiques de CiU si no ho fan en aquest Parlament".

CiU, amb qui els republicans tenen un acord de governabilitat, no s'hi ha pronunciat i s'ha limitat a justificar les retallades pels "incompliments" del govern espanyol amb Catalunya.

La moció ha comptat amb el suport del PSC, PPC, ICV-EUiA, Ciutadans, i la CUP. L'oposició ha retret a CiU que apliqui retallades abans d'haver elaborat i presentat els pressupostos de la Generalitat per a aquest any.

El feixisme del PP enfonsa en la pobresa també les persones amb treball

Viure en la pobresa tot i tenir una feina i un sou és una situació en augment a Espanya, conseqüència de les polítiques neofeixistes de la banda criminal del PP i socis al govern. L'estafa neoliberal de PP-PSOE-CiU-PNB-UPN i l'espoli de l'oligarquia han augmentat a Espanya l'índex de l'anomenada "pobresa laboral", aquella en què el sou no exclou al treballador del llindar de la pobresa, i en només tres anys, de 2007 a 2010, la taxa ha augmentat del 10,8% al 12,7%.

Aquest és una de les dades recollit en el primer informe sobre la desigualtat a Espanya, presentat avui per la Fundació Alternatives.

L'estudi conclou que, tal com apunten les diferents estadístiques europees, Espanya és el país europeu amb major desigualtat econòmica, és a dir, amb més injustícia i amb un règim més feixista i oligàrquic. Les últimes dades d'Eurostat li atorguen la pitjor posició a l'Eurozona, segons el coeficient Gini de 2011. Aquest indicador fixa en zero la igualtat perfecta i en 100 la desigualtat més absoluta i Espanya va treure el 2011 un 34, el més alt entre els socis de la moneda comuna.

Luis Ayala, un dels catedràtics que ha elaborat l'informe, ha explicat avui que aquesta taxa de pobresa entre persones amb treball és de les més altes "de la Unió Europea i això no té a veure amb la crisi, ja que era així el 2007 ". De fet, ha afegit que "ara molts d'aquests treballs pitjor pagats han desaparegut, fins i tot de l'estadística, de manera que la situació és pitjor".

Els experts atribueixen aquest comportament contracíclic als estralls de la bombolla immobiliària creada per Aznar i Zapatero: com els sous dels treballadors de la construcció se situen en els nivells més baixos, quan el sector es va disparar i va augmentar tant l'ocupació com els salaris, la desigualtat es va reduir. Amb l'esfondrament immobiliari, l'efecte és exactament el contrari.

En aquesta línia, el percentatge de treballadors amb un sou igual o inferior al salari mínim interprofessional (SMI) ha passat del 6% al 10,5% en el període 2004-2010. La desigualtat a Espanya s'explica en bona part pel pes relatiu que tenen els anomenats llocs de baixos salaris, és a dir, aquells que són inferiors a dos terços de salari mitjà d'una economia: eren el 21% del total (calculat sobre el salari brut mensual), enfront del 19% del 2007 o el 18.9% del 2001.

I les reformes fiscals i les polítiques públiques-que són les grans eines d'un estat per redistribuir la riquesa d'un país-, no han tingut efecte sota la batuta del neoliberalisme sinó tot el contrari, com era d'esperar. L'Estudi assenyala especialment les rebaixes de l'IRPF aprovades per PP-PSOE entre els anys 1998 i 2007, les quals van fer que "fins i tot en una fase de creixement intens de l'activitat econòmica, la recaptació creixés durant diversos anys a menor ritme que el PIB".

Tanmateix, la major limitació que han tingut les polítiques de redistribució, segons l'estudi, afecten la part de la despesa: "Les xifres de despesa social relatiu tendir a la baixa, amb percentatges sobre el PIB abans de la crisi (per sota del 20%) inferiors als nivells màxims del primer terç dels anys noranta (24,4%)".

Dones, joves i immigrants són els col·lectius més empobrits per la cestafa franquista i neoliberal pel tipus d'ocupació que tenen, més vulnerable i pitjor pagat: "els col · lectius més vulnerables en aquesta crisi ja ho eren abans: joves menors de 25 anys, treballadors amb contractes temporals, empleats en llocs de baixa qualificació, sobretot en la construcció, i molt especialment els immigrants", assenyala l'informe.

Adicae demana la paralització dels desnonaments després de la sentència de l'UE

L'associació d'usuaris de bancs, caixes i assegurances Adicae ha requerit al Ministeri de Justícia i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) "la paralització immediata i d'ofici de tots els procediments d'execució hipotecària sobre préstecs amb clàusules sòl". Stop Desnonaments creu que la sentència de l'UE -que demostra el caràcter dictatorial i feixista de la Llei espanyola- permetrà paralitzar les execucions en marxa.

Stop Desnonaments Euskadi s'ha felicitat per la sentència del Tribunal de Justícia europeu que considera que la llei espanyola sobre desnonaments és contrària a la normativa comunitària i ha valorat que la sentència «permetrà als jutges paralitzar les execucions hipotecàries en marxa».

Adicae fa aquesta petició després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea hagi dictaminat que la legislació espanyola sobre desnonaments vulnera la normativa comunitària perquè no garanteix als ciutadans una protecció suficient enfront de clàusules abusives en les hipoteques.

Per això, adverteix el Parlament, a la banca i al Govern que "ja no hi ha excuses" per reformar la Llei hipotecària espanyola. "La sentència posa de manifest la necessitat immediata de la moratòria a les execucions que Adicae reclama des de fa 3 anys", ha assenyalat l'associació en un comunicat.

Adicae ha insistit que el TUE considera "il·legal" una legislació que en els últims anys ha dut a 416.975 famílies a ser demandades d'execució hipotecària (entre 2007 i els nou primers mesos de 2012) i a 216.418 al llançament (desnonament) i expulsió de seu habitatge (des de 2008).

"En total, 633.393 famílies víctimes directes d'una legislació injusta, i milions exposades a ella en l'actualitat", segons les dades de l'associació. La Plataforma Hipotecària d'Adicae ha recordat que ha tingut reunions amb els diferents grups parlamentaris presentant alternatives com la paralització amb caràcter d'urgència del procediment d'embargament de l'habitatge durant almenys tres anys, la facultat dels jutges d'establir un pla de pagaments raonable o l'anul·lació del deute perpètua pel principi de segona oportunitat.

Mor un dels genocides del rei Norodom Sihanouk i els khmers vermells de Cambodja

L'ex-ministre de Relacions Exteriors del govern dels monàrquics i budistes sanguinaris khmers vermells a Cambodja, Ieng Sary, acusat de crims contra la Humanitat, ha mort avui als 87 anys, ha informat el tribunal a Phnom Penh. Ieng Sary va ajudar a consolidar a Cambodja un dels règims més sanguinaris del segle XX: la monarquia budista teocràtica i sanguinària de Norodom Shianouk, en un règim que van organitzar els EUA amb armes i finançament però que fet i fet es va tornar contra l'imperialisme criminal de Washington i contra el seu poble, en mans d'un boig narsicista i desequilibrat.

A Ieng, amb el cinisme habitual del nazisme ianqui, se l'acusava de crims contra la Humanitat per les comeses en nom del rei i l'imperi. Però la veritat és que tot el procés està en suspens ja que jutjar als khmeres vermells és jutjar la pròpia monarquia i als seus mercenaris.

Sary estava sent jutjat des de 2011. Originalment va ser responsabilitzat, juntament amb altres tres acusats, pels crims del règim que va governar entre 1975 i 1979. El procés contra la seva dona, Ieng Thirith, ex-ministra d'Afers Socials, va ser suspès perquè va ser declarada dement.

Queden dos acusats


Els dos restants acusats són l'ex-cap d'Estat Khieu Samphan, de 81 anys, i l'home que es vol fer passar com el cap ideològic dels khmers rojos monàrquics -obviant el monarca i la CIA que el va assessorar i finançar-, Nuon Chea, de 86 anys, conegut també com "Germà Número Dos".

Ieng Sary havia estat hospitalitzat el 4 de març a causa que patia problemes cardíacs i bronquitis, va informar el seu advocat Michael Karnavas. L'any passat va estar internat més de dos mesos.

"Al final no podia digerir aliments, aquest era el problema", ha indicat Karnavas. Això va fer que el cor de l'acusat, que ja estava debilitat, es veiés encara més afectat.

Davant del tribunal han de respondre els dirigents encara vius del règim maoista dels khmers vermells, que va causar la mort de fins a dos milions de persones. El tribunal està organitzat pel govern cambodjà i l'ONU.

Kampuchéa Democràtica

L'11 d'abril d'abril de 1975, en els seus últims esforços de guanyar la guerra del Vietnam, els Estats Units ofereix a Sihanouk el restabliment del seu govern a Nom Pen. Entre un dels molts errors polítics dels Estats Units a la península Indoxina durant la Guerra del Vietnam havia estat el de menysprear l'enorme significat que el poble cambodjà -sota el domini dels monjos theravades- dóna a la figura 'divina' del seu monarca.

Pocs dies després, el dia 24, Nom Pen queia davant els khmers vermells i es restaurava la monarquia teocràtica-a l'estil de la Tailandesa-. El 9 de setembre de 1975 la Plaça de Tian'anmen de Pequín es va vestir de festa per acomiadar-lo en el seu retorn al Nom Pen alliberat.

La invasió vietnamita


Vietnam, fart de les ofensives dels khmers vermells finançats pel feixisme internacional, va llançar una gran operació militar per derrotar la cúpula de la Kampuchéa Democràtica organitzada per Washington. Hi havia un dels nous protagonistes de la història del país, el futur primer ministre Hun Sen.

Sihanouk es va mantenir amb els khmers vermells -i EUA- els líders s'havien refugiat al nord-est del país per conformar de nou una guerrilla contra els comunistes.

El 1982 conforma la Coalició del Govern de Kampuchéa Democràtica de la qual ell va ser el president. En aquesta coalició eren presents el Funcipec, el seu propi partit, el KPNL de Son Sann i els khmers vermells, que, com els camises vermelles tailandesos, no tenen res a veure amb el comunisme, sinó amb el budisme theravada, el més reaccionari i criminal dels tres models de negoci sobre el Budha inventats per les oligarquies transformant un budisme que no accepta les jerarquies ni les castes en una eina de submisió i esclavatge, completament desvirtuat i transformat en una doctrina d'esclaus resignats.

Era Hun Sen

Comença llavors l'era Hun Sen en la qual el príncep Sihanouk recuperaria tota la seva autoritat. Vietnam retira les seves forces del país el 1989. El 14 de novembre de 1991 el príncep fa un altre dels seus innombrables retorns triomfals de propaganda, aclamat com un heroi.

Un referèndum va proclamar la monarquia constitucional i va ser elegit novament com a monarca constitucional del Regne de Cambodja, nou nom del país des de 1993. EUA elogia llavors al seu aliat contra el comunisme que, amb els seus sectaris, començarà una repressió contra les guerrilles maoistes similar a la dels nacionalistes del Kuomintang de Chian Kai-shek a la Xina, assassinant famílies senceres.

És el monarca qui va amnistiar a diversos dels líders, entre ells Ieng Sary, qui es van reintegrar al govern del dèspota que, el 7 d'octubre de 2003, va abdicar per segona vegada en favor del seu fill Norodom Sihamoni.

La promoció de l'ultraliberalisme a la televisió pública catalana

Vicenç Navarro: Aquest article critica el programa "Lliçons d'Economia" que apareix setmanalment a la Televisió pública catalana, TV3. Carta al director del programa "Lliçons d'Economia" a TV3. Estimat Director: Des que fa ja anys vaig tornar de l'exili, he estat primer Catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i, més tard, Catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra, de Polítiques Públiques, matèria multidisciplinària que inclou diverses àrees de coneixement , des d'Economia Política i Política Econòmica a Ciències Polítiques i Socials, àrees en les que he treballat durant més de quaranta anys a The Johns Hopkins University. Foto: Sala-papagai-Martin, bocamoll feixista i hortera de pandereta al servei de l'amo a la telenazi d'Artur Mas.

Entendrà, doncs, que amb aquesta biografia sentís gran alegria quan em van informar que TV3, la televisió pública catalana, estava donant un programa, titulat "Classes d'Economia", que intentava popularitzar els coneixements econòmics, molts dels quals encaixen en les àrees de polítiques públiques en les quals he etv3stat treballant durant molts anys. Des de llavors he estat veient el programa i lament dir-li que aquest m'ha decebut, ja que vostès estan donant una visió molt esbiaixada d'aquests coneixements.

Aquestes suposades "Classes d'Economia" les dóna un economista, el Sr Sala i Martín, que és ben conegut per intentar promoure una visió ultraliberal, representant un corrent de pensament econòmic que està, per cert, cada vegada més desacreditada, a causa dels pèssims resultats que les polítiques públiques derivades de tal doctrina estan tenint. L'enorme recessió que estem patint a l'Eurozona, a Catalunya i a Espanya és un exemple.

Permeteu-me que li mostri els indicadors de tal pensament, que atribueix gran nombre dels problemes de les nostres economies a una suposada excessiva intervenció pública i que, en el cas de "la seva economista" (tal com el presentador del programa presenta el Sr Sala i Martín en cadascuna de les sessions setmanals) arriba a nivells extrems. Així, en una de les presentacions, "la seva economista" va indicar que la normativa pública que estableix que els conductors de cotxes hagin de cordar els cinturons de seguretat quan viatgen ha tingut, en realitat, un efecte negatiu, ja que ha donat a aquests conductors una sensació falsa de seguretat que els ha fet conduir d'una manera més temerària, provocant un major nombre d'accidents, morts i ferits de trànsit (vídeo de La Vanguardia, 17.09.12). Tal asseveració en contra de la intervenció normativa pública, com moltes de les que fa "la seva economista", no té evidència científica que l'avali.

En realitat, totes (repeteixo, totes) les referències científiques existents sobre aquest tema indiquen el contrari. Si vostè vol, li puc enviar documents dels centres de recerca de seguretat viària més reconegudes i respectades, tant a Espanya com als EUA, que documenten que aquesta normativa ha previngut un enorme nombre de morts i ferits per accident.

En honor a la veritat, la majoria d'economistes liberals no sostenen aquesta postura, però el Sr Sala i Martín és, com he indicat abans, un ultra en el seu liberalisme, és a dir, un neoliberal. El neoliberalisme és la forma extrema de liberalisme, iniciada pel Sr Reagan als EUA i la Sra Thatcher a Gran Bretanya, i que ara adquireix la seva màxima expressió en el Tea Party (que controla el Partit Republicà dels EUA) i en la ultradreta econòmica propera al capital financer que domina les institucions financeres de l'Eurozona.

L'Estat com a problema i la seva reducció com a solució


Un altre indicador de la seva postura neoliberal extrema és l'asseveració, feta en el seu programa televisiu, que els impostos tenen sempre un impacte negatiu en l'economia (assumint, per tant, que l'economia més eficient és la que té menys impostos i menys Estat ). I quan el presentador del seu programa, sorprès per la contundència de la seva postura, es va preguntar de nou, recordarà que ell va insistir que si que era sempre negatiu, la qual cosa, de nou, no té credibilitat.

Hi ha molts països, com diversos països escandinaus entre altres, on els impostos representen un percentatge elevat del PIB i suposen un component important del pressupost familiar i on tenen, a més d'uns serveis i transferències de l'Estat del Benestar molt desenvolupats, una elevada qualitat de vida i uns indicadors, no només d'equitat, sinó també d'eficiència econòmica molt elevats.

Que els impostos siguin bons o dolents per als contribuents i per a l'economia depèn de en què es gasten i per quins objectius. L'asseveració que els impostos són sempre negatius no té credibilitat científica. Els impostos, la despesa pública i la intervenció pública poden fer l'economia més eficient i per al ciutadà pot ser millor pagar serveis col · lectius via impostos que a través d'assegurances privades o pagament directe, tal com "la seva economista" afirma.

Una altra postura, igualment doctrinal, és la seva afirmació, feta en el seu programa, que imprimir diners per part dels bancs centrals sempre porta a la inflació, ignorant que, des que es va iniciar la crisi, tant el Banc Central dels EUA (el Federal Reservi Board) com el Banc Central Europeu han estat imprimint molts diners sense que això hagi provocat cap inflació. En realitat, el perill és que hi hagués una deflació, que és precisament el contrari. El que la impressió i distribució de diners provoqui inflació o no depèn del context en què aquesta mesura de política monetària passi. Dir d'imprimir diners causa sempre inflació no és una declaració científica. És una afirmació ideològica.

Les retallades com a mesures necessàries per incrementar l'eficiència


Un altre indicador és la seva postura de que les retallades de despesa pública, inclòs la despesa pública social, del nostre país no tenen un efecte negatiu, ja que "el seu economista" assumeix que hi ha molt de greix en els nostres serveis públics, com en sanitat, que necessita eliminar per poder aprimar i tenir major eficiència econòmica. Tal asseveració ignora diversos fets.

Un d'ells és que Catalunya i Espanya ja són els països que tenen una despesa pública social i sanitària per habitant dels més baixos de la UE-15. Està ja molt, però que molt aprimat. Aprimar més podria matar. El que "el seu economista" diu podria aplicar-se a un país com els EUA, on la sanitat està privatitzada (el model que el Sr Sala i Martín afavoreix) i on es gasta ja un 17% del PIB. No hi ha dubte que hi ha moltíssim greix (sobretot en les companyies d'assegurances que gestionen la majoria de la sanitat en el sistema sanitari nord-americà).

Però Catalunya i Espanya es gasten només un 6% i un 7,5% del PIB. Malgrat aquesta pobresa, el Sr Sala i Martín vol retallar fins i tot més, ja que considera que aquests diners sostenen una estructura summament insuficient, plena de endollats, que no serveix als ciutadans, com va escriure recentment a La Vanguardia ("Al servei de els ciutadans". 17.01.13). Segons sembla, "el seu economista" coneix molt poc el sistema nord-americà, on la càrrega administrativa és més gran, l'asfíxia burocràtica (privada) és aclaparadora i la gran majoria de la població està insatisfeta.

Un signe d'insensibilitat cap a l'usuari és que el 39% de persones que s'estan morint (que tenen una malaltia terminal) expressen estar preocupats perquè no saben com ells o els seus familiars pagaran les seves factures, tal com documenta la revista científica Annals of Internal Medicine 2000; 132:451 - Study of 988 terminally ill patients). És un sistema cruel, molt poc equitatiu i dramàticament ineficient. Ara bé, les companyies d'assegurances es folren i els beneficis d'aquestes empreses són enormes. Suposo que a aquesta situació el Sr Sala i Martín la defineix com eficiència econòmica.

El seu desconeixement de la realitat nord-americana apareix també quan, repetint el que diu el Tea Party, ha indicat que el President Obama va contribuir al creixement del dèficit públic a base d'una hipertròfia de la despesa pública. En realitat, el dèficit públic ha disminuït durant el període Obama, passant de gairebé el 12% del PIB el 2009 al 8,5% el 2012.

Aquesta manipulació de les dades és una constant, i això amb l'objectiu de ressaltar la seva postura. És freqüent que utilitzi maliciosament el terme socialisme per definir el règim dictatorial soviètic, mostrant aquest règim com a exemple del fracàs del socialisme, sense esmentar que els països que tenen economies més eficients i amb major qualitat de vida inclouen països que han estat governats durant un major nombre d'anys des de la II Guerra Mundial per partits socialistes, com molts països escandinaus. I així un llarg etcètera.

No cal dir que sempre assumeix que el sector privat és més eficient que el públic, intentant reduir al màxim aquest últim. La seva última proposta per a Catalunya, feta en el seu programa fa uns dies, és eliminar el Servei de Correus Públic doncs, segons ell, internet fa innecessari aquest servei públic, ignorant que hi ha moltíssims catalans-sobretot els ancians-que no es troben còmodes o no tenen accés a internet i que Correus serveix altres funcions vitals com ara el transport de paquets i altre material.

Lliçons d'economia o de ultraliberalisme


No cal dir que "el seu economista" es presenta com "l'economista" portador de la ciència econòmica. Això es fa constantment en el seu programa, en el seu programa i fora d'ell. S'atribueix parlar en nom de les ciències econòmiques. Així, l'article ja citat "Al servei dels ciutadans", el Sr Sala i Martín, per tal de defensar la seva tesi ultraliberal que les retallades de la despesa pública sanitària són, en realitat, bons per a tal sector, ja que són retalls de serveis innecessaris (el greix existent al cos públic obès), indica que: "Fa dècades que els economistes diem que la millor manera de finançar serveis públics amb problemes de congestió com les carreteres no són els impostos ordinaris sinó el cobrament directe als usuaris".

Aquesta frase és o bé un indicador d'una enorme ignorància (hi ha centenars d'economistes que no creuen que la solució al problema sigui augmentar el cobrament directe) o d'una flagrant manipulació (intentant presentar una mera postura ideològica com científica). Segur que és l'últim i no el primer. I podria anar citant més i més indicadors del caràcter ideològic de la doctrina que aquest senyor promou.

Ara bé, cregui quan dic que sóc profundament demòcrata i no li demano que deixi de convidar a aquest senyor als seus "Classes d'Economia". Però, per respecte a la veritat, li demano que canviï el títol i li posi "classes de ultraliberalisme". Però li he de recordar que el seu salari el paga el poble català i, com a servidor públic, vostè ha d'informar i no promoure una ideologia com ho està fent. Quan el moderador el presenta com "la seva economista" vostè ha de ser conscient que la casa de TV3 no és propietat seva, sinó del poble català.

Per això, en el cas que vulgui mantenir el títol de "Classes d'Economia", tingui llavors d'obrir el ventall de sensibilitats. Convideu, donant-li el mateix protagonisme, a economistes de diferents sensibilitats. Catalunya té excel · lents economistes, que són més semblants al pensament de Joseph Stiglitz, Paul Krugman, Gunnar Myrdal (del qual vaig ser deixeble), o Joan Robinson, que al de Robert Barro, ultraliberal, que és el guia mentor del Sr Sala i Martín. ¿O és que aquests economistes que cito no són economistes?

Si vostè vol, li puc enviar una llista enorme d'altres veus i economistes als quals ara tenen oblidats. I, per favor, no em convidin a mi a fer-me una entrevista per equilibrar les presentacions setmanals del seu economista. Si volen ser equilibrats i demòcrates, convidin a economistes alternatius cada vegada que aparegui el seu economista ultraliberal. I al nostre país n'hi ha de molt bons.

TV3 és de tots

Permeteu-me, en aquest context, fer una altra observació, com català que ha lluitat, com milers i milers de catalans, per tenir democràcia autèntica en aquest país, democràcia que, com el seu programa mostra, encara no tenim.

Segur que vostè estima Catalunya. Però ha de ser conscient que les polítiques públiques afecten per bé o per malament el benestar de la població, depenent de quines polítiques s'apliquen. Doncs bé, l'aplicació de les polítiques ultraliberals ha tingut un enorme cost humà. Per això aquesta carta meva no es dirigeixi al Sr Sala i Martín que, si respon, serà previsiblement amb els insults que caracteritzen el seu discurs, als quals, per cert, no es pot contestar perquè els fòrums on escriu el protegeixen, tenint una gran immunitat.

Aquesta carta va dirigida a vostè i als seus superiors. Estan promovent unes polítiques, ignorant les seves conseqüències. Privatitzar la Seguretat Social, tal com "la seva economista" ha proposat (i tal com el General Pinochet va fer a Xile) ha causat un enorme dany a les classes populars xilenes. Francament, només el pensament que tal senyor seria el qui hauria ministre d'Economia de la futura Catalunya independent, em fa perdre qualsevol entusiasme que pogués haver tingut respecte a que el nostre país pugui assolir la independència. L'evidència acumulada de l'impacte desastrós de les polítiques neoliberals és aclaparadora.

Les enormes caixes de ressonància que el Sr Sala i Martín té no es deuen a la potència dels seus arguments, sinó al poder dels interessos financers i empresarials que el promouen. Però vostè no està al servei d'aquests interessos sinó al servei de tot el poble català. Ens ha costat molt, moltíssim -més del que vostè s'imagina- poder assolir la democràcia que tenim. No la violi vostè. Li prego que mai ho oblidi.

Atentament, Vicenç Navarro
Catedràtic de Polítiques Públiques. Universitat Pompeu Fabra

Bermúdez defensa la seva competència sobre el cas Bárcenas

El jutge Javier Gómez Bermúdez ha discrepat avui amb la decisió d'Anticorrupció de recórrer l'admissió de la querella d'Esquerra Unida per la suposada comptabilitat B al PP com a conseqüència dels papers de l'extresorer Luis Bárcenas, atès que l'assumpte ja l'ha assumit el jutge Pablo Ruz.: "Són fets objectius, dates... comprovin dates, comprovin dades que s'estan tergiversant i s'estan simplement ometent voluntària o involuntàriament. Si és voluntàriament, es diu manipulació, si és involuntàriament, poca professionalitat", ha manifestat en declaracions realitzades a Bilbo.

Preguntat per què li sembla la decisió del fiscal, Bermúdez ha dit que les decisions dels seus assumptes en tràmit les dicta "per escrit" i que no les comenta "mai en públic". No obstant això, el magistrat s'ha referit a la notícia per assenyalar que "els fets són sagrats, les opinions lliures, i els fets no s'estan explicant".

Preguntat per l'actuació de la Fiscalia en el cas Bárcenas, Gómez Bermúdez ha indicat que "la fiscalia, com una part qualificada que és, té dret a expressar la seva opinió. Es resol i, si discrepa, hi ha els recursos". "Això és el normal funcionament de l'administració de justícia. No té res d'estrany. Cada dia tenim qüestions de competència. No és una cosa nova i no és diferent d'altres", ha afegit.

El jutge Bermúdez imputa a nou empresaris pels papers de Bárcenas

El jutge de l'11-M, Javier Gómez Bermúdez, ha obert un conflicte sobre el cas Bárcenas en admetre a tràmit la querella d'Esquerra Unida contra l'extresorer del PP, així com contra diversos exministres i una desenes d'empresaris, després que el instructor del cas Gürtel, Pablo Ruz, hagués assumit l'assumpte. Bermúdez no fa cas a més l'informe en què la Fiscalia Anticorrupció li va demanar que s'inhibís a favor de Ruz.

La resolució admet l'acció penal d'IU contra Luis Bárcenas i els ex membres del Govern Rodrigo Rato, Ángel Acebes i Federico Trillo, però considera "prematur" imputar cap delicte als ex ministres i no els cita a declarar. El titular del Jutjat número 3 de l'Audiència Nacional si crida a declarar en canvi, entre el 25 i el 27 de març, a Bárcenas, el seu antecessor Álvaro Lapuerta i nou empresaris i supòsits donants del PP, tots ells com a imputats, per garantir" tant el bon fi de la investigació com el seu dret de defensa".

Luxemburg: la llei hipotecària espanyola és "il·legal i abusiva"

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea considera abusiva i il·legal la normativa espanyola sobre desnonaments que permet que les famílies que no poden pagar una hipoteca puguin quedar al carrer i amb el deute a coll. Aquesta possibilitat vulnera els drets dels consumidors que protegeix la directiva comunitària i així ho ha plasmat el tribunal en la seva sentència.

Una de les argumentacions de la sentència fa referència al fet que, davant els processos de desnonament, els jutges o poden adoptar mesures cautelars "entre elles, en particular, la suspensió del procediment d'execució hipotecària, quan acordar aquestes mesures sigui necessari per garantir la plena eficàcia de la seva decisió final". És a dir, considera que la legislació espanyola, que no permet paralitzar un desnonament invocant clàusules abusives, vulnera la normativa europea sobre els consumidors perquè no garanteix una protecció suficient enfront de clàusules abusives.

La decisió del tribunal europeu serà directament aplicable a partir d'ara i en els processos que estan vius, així com en les sentències pendents de dictar.

La sentència és d'obligat compliment per tots els jutges de la UE. Els magistrats han de tenir en compte aquesta sentència en tots els casos, encara que la decisió no és vinculant. Tot i que Espanya no estaria formalment obligada a canviar la llei, el Govern espanyol ha esperat a conèixer la sentència per aprovar el projecte de llei sobre desnonaments que està en tramitació al Congrés.

L'origen de tot va ser Mohamed Aziz, un veí de Martorell (Barcelona), que va ser desnonat el gener 2011 i el cas va arribar al Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona. El titular del jutjat, José María Fernández Seijo, plantejar una qüestió prejudicial a Luxemburg per saber si la llei espanyola és compatible amb els drets dels consumidors que protegeix la directiva comunitària. Ho va fer, explica ell, després que el Constitucional rebutgés estudiar una qüestió d'un jutge de Sabadell sobre si les execucions hipotecàries vulneraven drets dels ciutadans, buscant una major sensibilitat a la Unió Europea.

La sentència coincideix en el temps amb el tràmit parlamentari al Congrés dels Diputats de la iniciativa legislativa popular (ILP) que, recolzada per un milió i mig de signatures, demana que es paralitzin els desnonaments, que els afectats puguin tornar els seus pisos al banc i quedar-se a viure pagant un lloguer social.

El dictamen no vinculant emès el novembre passat per l'advocada general de la Unió Juliane Kokott, ja va dir que "el sistema d'execució hipotecària espanyol limita de manera greu les possibilitats de defensa de l'executat a la llum de la normativa europea". En les seves conclusions, l'advocada general va recordar que, en no existir en i dret de la UE una harmonització de les mesures d'execució forçosa, correspon als Estats membres establir les modalitats processals.

Tanmateix, el dictamen ha precisat que la regulació processal nacional no pot fer que s'obstaculitzin els drets garantits al consumidor per la directiva europea contra les clàusules contractuals abusives. I l'advocada general va estimar que "la regulació processal espanyola és incompatible amb la directiva, ja que menyscaba l'eficàcia de la protecció que persegueix".

La Fiscalia demana al jutge que obri procés contra l'advocat que qualifica els captaires de "plaga"

La Fiscalia de Madrid ha sol·licitat al tribunal de l'Audiència de Madrid que dedueixi testimoni contra l'advocat Ángel Pelluz (foto), de 90 anys, per les manifestacions "ultres" contingudes en el seu escrit de defensa dels quatre presumptes 'neonazis' acusats d'apallissar a un captaire el 2009.

Així ho ha manifestat la fiscal durant l'exposició del seu informe d'acusació previ a que el judici quedés vist per a sentència. Quan es dedueixi testimoni, es traslladarà a la Fiscalia el contingut de l'escrit de defensa del lletrat en què abocava diverses opinions sobre els indigents per investigar si ha incorregut en algun delicte.

Després de conèixer aquest assumpte, el Col·legi d'Advocats de Madrid (ICAM) ha expressat també el seu rebuig al contingut "ultra" d'aquest escrit i ha avançat que actuarà d'ofici en estimar que les seves manifestacions "atempten greument contra la dignitat de les persones i de l'advocacia".

En el seu escrit de defensa, l'advocat exposava que "la vagància" i "el constituir un paràsit del decent" porta a la repulsió i enyorar amb "nostàlgia de temps passats" la Llei de vagos y maleantes de 1933.

"Cal apartar-los de la societat"


Mentre, l'advocat Ángel Pelluz ha insistit aquest dimecres després de concloure la vista oral que els indigents "cal apartar-los de la societat" i que no s'ha de permetre que estiguin tirats al carrer.

Així ho ha manifestat en la segona sessió del judici celebrat a l'Audiència de Madrid i que va arrencar dimarts contra quatre supòsits acusats d'ideologia d'extrema dreta acusats d'apallissar a un 'sense sostre' en un parc de Moncloa.

En el seu escrit de defensa, l'advocat exposava que "la vagància" i "el constituir un paràsit del decent" porta a la repulsió i enyorar amb "nostàlgia de temps passats" la Llei de vagos y maleantes de 1933.

"Avui comença a ressorgir en cercles polítics que tendeixen a prohibir la mendicitat, plaga de les nostres ciutats perquè hi ha nostàlgies de temps passats", afegia l'escrit del lletrat defensor, que reconeix enyorar l'esmentada llei aprovada el 1933.

Sobre aquestes paraules, el lletrat ha recalcat que s'ha malinterpretat el text i ha insistit que la seva tesi és que cal apartar els captaires de la societat, ja que segons ell no són cívics en estar tirats al carrer.

Després de recalcar que no està d'acord amb l'agressió que va patir la víctima i destacar que mai l'ha considerat legítima en ser "execrable", l'advocat ha assenyalat que aquest home ha de ser assistit per la societat, però "que no se li permeti ni a ell ni a ningú estar al carrer". "Aquesta és la meva tesi", ha reiterat i ha criticat que les seves paraules s'estiguin desviant en l'àmbit polític.

"No em mereixo el que vaig rebre"


Per la seva banda, l'indigent que va ser presumptament agredit el 23 d'agost de 2009 per un grup de caps rapats mentre dormia en un fotomaton ha dit que no val la pallissa que va rebre i ha confessat que no recorda res del que va passar aquella nit.

"No em mereixo el que vaig rebre", ha indicat Rafael Santamaría, un captaire que estava passant la nit al carrer Arxipreste d'Hita, al districte madrileny de Moncloa, i que va patir un traumatisme cranioencefàlic amb contusió hemorràgica, que va requerir una curació de 541 dies.

A la banqueta dels acusats s'han assegut Javier RB, Mykhaylo T., Maria Leticia GD i Iván LG, els quatre joves "caps rapats" processats per un delicte de lesions, ja que el cinquè membre que va participar en l'atac es va declarar en rebel·lia.

El Ministeri Fiscal i les acusacions particular i popular han sol·licitat la penes de dotze anys de presó per als dos primers acusats com a autors i deu anys per als altres dos com a coautors, en considerar provat que tots van participar en l'agressió.

En relació a Maria Leticia G.D. i Iván LG, el fiscal ha demanat que en cas que no se'ls condemni per aquest delicte, se'ls apliqui una pena de dos anys de presó per no auxiliar la víctima.

Els tres advocats dels processats han reclamat, per la seva banda, la lliure absolució dels seus defensats, si bé els lletrats de Javier i Mykhaylo han culpat als seus respectius clients de l'agressió.

La víctima ha negat ser un captaire


En la seva declaració, l'indigent, que pateix un problema de personalitat previ a l'agressió, ha afirmat que només recorda el moment de tombar a la vorera i que quan va despertar ja es trobava a l'hospital.

La víctima ha negat ser un captaire, en explicar que va haver de passar la nit al carrer pel fet que la grua es va portar el seu cotxe i no tenia diners, ja que ell resideix a Zamora on té casa i treballava com a massatgista abans de l'agressió , si bé ara no troba feina per les lesions causades.

A la vista oral han intervingut també els dos únics testimonis presencials, una parella que ha relatat des del seu cotxe van observar a un grup en el qual una persona propinava puntades a una altra que era a terra.

No es van baixar del vehicle per por, han explicat, donat que per la vestimenta d'aquestes persones van pensar que pertanyien a un grup neonazi i esperar que s'anessin per socórrer la víctima i trucar al 112.

Els quatre neonazis neguen l'agressió


En el torn d'última paraula, els quatre acusats han rebutjat ser els responsables de l'agressió així com ser membres d'un grup d'extrema dreta.

"Estic d'acord amb el fiscal en què és de covards agredir algú que està dormint al carrer", ha explicat Mykhaylo, mentre que Javier ha reconegut que l'únic que va fer malament aquella nit va ser "ser al lloc menys adequat".

Iván ha declarat que "mai faria ni permetria" que ningú fes alguna cosa així, i Maria Leticia ha negat ser present al lloc al costat del grup.

Al lloc dels fets van acudir dos policies nacionals, que han comentat que la víctima es trobava al costat d'un fotomaton envoltat d'un bassal de sang.

A causa de les seqüeles, han precisat els metges forenses, l'indigent no pot realitzar cap treball que necessiti de molta atenció, i han afegit que l'agressió ha transformat més la seva personalitat.

El germà de la víctima, Luis José, ha apuntat que Rafael "té problemes per relacionar-se i no és capaç de mantenir converses fluides", quan abans era una persona "afable i amb molta relació amb la gent".

Per la seva banda, el policia encarregat de la instrucció i que és inspector d'un grup de recerca d'ultradreta, ha subratllat que van localitzar els caps rapats per les càmeres de seguretat d'un bar proper al que van acudir després de l'agressió, i després de parlar amb Javier, qui els "va explicar tot".