diumenge, 12 de febrer de 2012

Whitney Houston morta per la barreja d'alprazolam i alcohol a la banyera

Whitney Houston, morta dissabte a Los Angeles als 48 anys, va ser trobada per la seva perruquera submergida a la banyera de la seva habitació sota els efectes d'un potent sedant, Xanax (alprazolam) 10 vegades més fort que el Valium (diazepan). Segons fonts pròximes a l'artista, Houston era consumidora habitual de Xanax, un fàrmac per controlar l'ansietat abans d'acudir a festes com a la que tenia pensat assistir aquella nit i el divendres havia fet un passi de moda i begut molt alcohol.

L'alprazolam produeix dependència física i psicològica i potencia els efectes depressors de les fenotiazines, barbitúrics, alcohol, psicòtrops, anticonvulsivants, antihistamínics i altres fàrmacs que, per la seva naturalesa mateixa, produeixen depressió del sistema nerviós central, i la seva barreja pot arribar a ocasionar la mort per fallada cardiorespiratoria, segons la tolerància del consumidor.

Les persones menors de 18 anys han d'evitar la presa d'aquest fàrmac "legal". L'alprazolam produeix dependència física i psicològica i potencia els efectes depressors de les fenotiazines, barbitúrics, alcohol, psicòtrops, anticonvulsivants, antihistamínics i altres fàrmacs que per la seva naturalesa mateixa produeixen depressió del sistema nerviós central, i la seva barreja pot arribar a ocasionar la mort per fallada cardiorespiratoria, segons tolerància del consumidor.

L'alprazolam (Trankimazin, Tafil XR, Zamoprax, Xanax XR, Alplax, Tensium, Tranquinal, Alplax, Ansielix, Bayzolam, Calmol, EMERAL) és un medicament que actua sobre els estats d'ansietat i és especialment eficaç en una activitat específica en les crisis d'angoixa, com l'agorafòbia, el dol, etc. pertany a una classe de medicaments anomenats benzodiazepines i funciona en disminuir l'excitació anormal del cervell. A més té qualitats antidepressives, ja que la seva estructura s'assembla a la dels antidepressius tricíclics per l'anell triazole agregat a la seva estructura química, té propietats sedants-hipnòtiques i anticonvulsivas, però l'efecte més notable és el d'ansiolític.

L'alprazolam va ser sintetitzat per la investigadora Patricia Chrem dels antics Laboratoris Upjohn, que avui són part del conglomerat Pfizer. Té la patent número 3.987.052 i va ser posat a la venda des 1980.1 Al principi, el fàrmac va ser indicat per a casos de crisi d'angoixa (atacs de pànic), però posteriorment, el psiquiatre David Sheehan va suggerir que el medicament es dirigís als desordres d'ansietat.

Farmacologia

L'alprazolam és una triazolobenzodiazepina, és a dir, posseeix un anell triazole unit a la seva estructura, i els seus efectes són 10 vegades més potents que el conegut diazepam però amb una vida mitjana d'eliminació més curta. Està indicat en el tractament de l'ansietat (neurosi d'ansietat), trastorn de pànic, ansietat amb símptomes de depressió i crisi d'angoixa i ocasionalment per als atacs convulsius.

Farmacocinètica i mecanisme d'acció


L'alprazolam deprimeix el sistema nerviós central, també s'uneix al receptor GABAA que és responsable d'intervenir els efectes d'àcid gamma-aminobutíric (GABA) en el cervell sobre el sistema activador reticular ascendent bloquejant l'excitació tant cortical com límbica. El receptor GABAA està constituït per fins a 5 subunitats de 19 possibles i els receptors GABAA amb diferents combinacions de subunitats tenen diferents propietats, així mateix diferents ubicacions en el cervell, i el més important, diferents activitats pel que fa a les accions de les benzodiazepines.

Clínicament, totes les benzodiazepines causen una depressió del sistema nerviós central depenent de la dosi variant des de les mínimes alteracions fins a la hipnosi.

Absorció: Després d'una dosi, el fàrmac és ràpidament absorbit aconseguint pics en sèrum entre 1 i 2 hores després de l'administració oral, administrat via sublingual l'absorció i efectes es presenten en un lapse de temps de 4 minuts aproximadament.
Distribució: Es distribueix àmpliament en tot el cos. Prop del 80-90% de la dosi s'uneix a proteïnes plasmàtiques.
Metabolisme: L'alprazolam es metabolitza al fetge per ser transformat en alfa-hidroxialprazolam i en altres metabòlits inactius.
Eliminació: La vida mitjana d'eliminació de l'alprazolam és de 12 a 15 hores. El tracte urinari és la principal via d'eliminació i s'excreta en forma de alfa-hidroxialprazolam i metabòlits sense activitat farmacològica.

Indicacions

L'alprazolam està indicat en els estats d'ansietat simple, que poden incloure ansietat, tensió, trastorn de pànic, temors, aprensió, dificultat de concentració, insomni, hiperactivitat autonòmica i irritabilitat. També pot prescriure en ansietat associada a altres patiments com a síndrome de còlon irritable, i controla l'agitació provocada per l'abstinència de l'alcohol.

Precaucions i advertiments

Les persones amb hipersensibilitat a les benzodiazepines han d'evitar prendre aquest medicament. Tampoc ho han de prendre persones amb glaucoma d'angle estret o miastènia gravis. Igual que amb les altres benzodiazepines, el alprazolam s'excreta per la llet materna i travessa la barrera placentària. Té potencial teratogen. Com a regla general es recomana a les dones no alletar mentre s'està sota tractament amb alprazolam. L'ús de dosis molt altes pot desenvolupar tolerància, fent això que el medicament sigui menys eficaç.

Les persones menors de 18 anys han d'evitar la presa. L'alprazolam produeix dependència física i psicològica per la qual cosa es recomana acollir-se a un programa de reducció controlada sota control mèdic pel risc d'atacs convulsius si se suspèn bruscament el tractament, els símptomes d'abstinència poden ser pitjors si es prenen més de 4 mg al dia.

L'alprazolam potencia els efectes depressors de les fenotiazines, barbitúrics, alcohol, psicòtrops, anticonvulsivants, antihistamínics i altres fàrmacs que per la seva naturalesa mateixa produeixen depressió del sistema nerviós central, i la seva barreja pot arribar a ocasionar la mort per fallada cardiorespiratori, segons tolerància del consumidor.

Europa dempeus contra l'ACTA

Desenes de milers de persones van prendre els carrers de diverses ciutats europees aquest dissabte (2012.02.11) per protestar contra l'Acord Comercial contra la Falsificació (ACTA, en anglès), un tractat internacional que, segons els seus autors, busca reduir el nombre d'infraccions del dret d'autor a Internet i la violació de la propietat intel·lectual en àmbits com el de la producció de medicaments. Els manifestants, en canvi, veuen l'acord com una seriosa amenaça per la llibertat d'informació i expressió.

Sota la pressió de les protestes populars, els governs d'Alemanya, Eslovàquia, Letònia, Polònia i la República Txeca ja han decidit endarrerir la ratificació de l'acord. L'esperança dels opositors de l'ACTA és que els seus arguments aconsegueixin convèncer els caps d'Estat i de Govern de no ratificar aquest document. Alguns experts assenyalen que ha arribat l'hora de fer una profunda revisió de la noció tradicional de dret d'autor, de la seva durada i de les excepcions que justifiquen la seva suspensió.

A Alemanya, el Partit dels Pirates, L'Esquerra (Die Linke) i els Verds es van sumar els que critiquen l'ACTA per abusar del terme pirateria, en equiparar totes les formes no autoritzades d'ús, reenviament, reproducció o adaptació de propietats intel · lectuals amb el robatori pur i dur de béns materials, deixant de banda la necessària anàlisi de les diferents formes que existeixen d'infringir els drets d'autor i les seves implicacions. Molts temen que les premisses de l'acord obstaculitzin el creixement de la "societat del coneixement".

Vigilància del Gran Germà Nazi


El tractat sol ser presentat com un nou marc legal d'adhesió voluntària per incrementar la protecció de les patents i evitar la violació dels drets d'autor o la falsificació de béns, dins i fora de la xarxa. Però, com a molt tard quan s'enuncien els mecanismes previstos per assolir aquests objectius generals, el projecte adquireix trets controversiales. L'enduriment de les penes per infringir els drets d'autor promet afectar tant els cibernautes com a plataformes com YouTube, Google i Wikipedia.

Els usuaris de la xarxa poden rebre multes, penes de presó o perdre el dret a la seva connexió d'Internet, i els operadors de pàgines web com les esmentades poden enfrontar costosos judicis per emmagatzemar continguts el copyright es troba en altres mans. A més, es planteja la possibilitat que el compliment de l'ACTA sigui vigilat per una autoritat pròpia, aliena a institucions com l'Organització Mundial de Comerç (OMC) o l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI).

La major manifestació a Atenes és ara una batalla campal

A poques hores de la votació en la qual s'han d'aprovar els ajustos exigits per la 'troica' a canvi del nou paquet de rescat, al centre d'Atenes s'ha desfermat el caos. La policia antiavalots llança gasos lacrimògens contra les pedres i còctels Molotov de milers de manifestants que assetgen el Parlament. Més de cent mil persones van prendre els carrers en la major manifestació contra les retallades, portant banderes gregues i pancartes contra la troica, el Govern, l'FMI i la cancellera alemanya, Angela Merkel.

La majoria dels manifestants s'han dispersat quan han començat els enfrontaments però nombrosos grups segueixen plantant cara a la policia, que s'està veient desbordada.

Des de primera hora de la tarda milers de persones van acudir a la Plaça Syntagma, la Plaça Omonia i diferents punts de la capital fins bloquejar pràcticament tot el centre de la capital.

"Això no és una democràcia, no ens deixen ni protestar, és una dictadura"


"Això no és una democràcia, no ens deixen ni protestar, és una dictadura", ha manifestat una jove. Un altre manifestant va afegir que "l'únic que volem és que els diputats ens escoltin".

Segons testimonis presencials, quan el cantant Mikis Theodorakis va tractar de pressionar la policia perquè li permetessin entrar al Parlament i "sense que intervingués provocació", els agents apostats al voltant del hemicicle, van començar a llançar gasos lacrimògens als concentrats.

"Aquest Govern no té legitimitat per signar aquest contracte amb la troica. Són traïdors al poble grec", s'ha queixat un home d'uns 50 anys que portava una pancarta exigint eleccions i demanant "als pobles del sud d'Europa" que es rebel·lin.

Mentrestant, segueixen les negociacions

Els dirigents grecs estan debatent la retallada de 3,3 milions, que baixarà salaris i pensions i suposarà la supressió de milers de llocs de treball a canvi del rescat de 130 bilions d'euros de l'UE i l'FMI, el segon que rep el país hel·lè des de 2010. A les 23:00 serà la votació.

Els partits que formen la coalició de Govern de Grècia, el socialdemòcrata PASOK i la conservadora ND, esperen tirar endavant sense problemes l'acord amb la 'troica', que es vota avui al Parlament hel·lè, segons diputats consultats aquest diumenge per Efe.

En els últims dies, sis membres del Govern han dimitit en protesta contra l'esmentat pacte, que inclou severes mesures d'austeritat, i el partit ultradretà LAOS ('Poble') ha abandonat l'Executiu.

A més, 25 diputats socialdemòcrates i 13 de ND han avisat públicament que no votaran a favor de les draconianes mesures d'ajust exigides per la triada -el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i la Unió Europea- a canvi d'un préstec de 130.000 milions d'euros que eviti la fallida del país.

Amb tot, el diputat Paris Kukulópulos (PASOK) es va mostrar segur que "més de dos terços del Parlament" (és a dir, 200 sobre 300 diputats) votaran a favor de la llei.

'Oído barra' d'aturats i/o retallats!: Els Windsor cerquen qui els hi ompli la banyera





"Es busca una persona amistosa, cortès i respectuosa amb la confidencialitat per omplir la banyera real". Aquest anunci de treball apareix en el lloc web oficial de la família reial britànica. Les tasques que haurà de saber complir el/la sol·licitant seran posar el tap, obrir l'aixeta i controlar la temperatura de l'aigua. A més farà les maletes dels convidats del palau, planxarà la seva roba, els ajudarà a vestir-se, vigilarà les seves joies i els portarà l'esmorzar a les habitacions.

El salari és molt modest, 14.200 lliures per any (uns 16.000 euros), comparant amb els estàndards anglesos, encara que en països menys desenvolupats econòmicament amb aquests diners es podria viure a 'cos del rei'. Aquest lloc és un dels més baixos en la jerarquia del parament real, però concedeix al candidat l'oportunitat única de contactar amb la mateixa Isabel de Windsor i el seu marit, Philip d'Edimburg... i Grècia.

No és la primera vegada que els Windsor deixen bocabadats als seus súbdits amb la seva extravagància. El 2003 hi va haver un escàndol després que es revelés que Carles de Gal.les, fill hereu de la reina, tenia un criat favorit que cada matí estrenyia el tub de pasta dentifrícia per a ell abans que es netegés les dents.

Els sionistes proven els nous drons a Gaza

Un mínim de dos joves palestins van resultar ferits en l'atac de proves del més recent avió israelià no tripulat (dron, a la foto) a l'assetjada Gaza. L'atac de l'avió no tripulat es va realitzar a la Franja de Gaza la nit de divendres. Segons fonts hospitalàries, els dos palestins ferits van patir ferides moderades. Israel ataca regularment objectius a la franja de Gaza, matant i ferint a palestins dels que la majoria de les víctimes són dones i nens.

Els palestins de Gaza viuen en el que s'anomena "la major presó a l'aire lliure al món", mentre que l'estat sionista i colonial manté el control total de l'espai aeri, aigües territorials i les cruïlles fronterers terrestres en el que és el més gran camp de concentració de l'història.

El servei especial britànic i militars de Qatar combaten a Homs a les Forces Armades de Síria

Un informe d'intel·ligència ha revelat que militars britànics i de Qatar estan liderant a les bandes armades terroristes a la ciutat siriana de Homs en la sagnant batalla contra els civils i les forces de l'exèrcit sirià. Els "opositors" sirians són en realitat terroristes d'Al-Qaida i mercenaris fortament armats (foto), entrenats i dirigits per diverses forces especials de l'OTAN-Israel i petrodictadures feudals àrabs. "L'OTAN i la contrarevolució estan sent derrotades a la ciutat de Homs".

Amb només observar el mapa de Síria és clar que si l'OTAN, a través de les seves forces especials i mercenaris, prenen Homs divideixen Síria entre Nord i Sud i entre Est i Oest, tallant l'accés de Damasc a Alep i a les ciutats de la costa siriana, particularment Tartus i Lataquié.

És per això que han desplegat forces especials de Turquia i Gran Bretanya, a més de mercenaris pagats per Qatar i Aràbia Saudita, per donar suport logístic als terroristes anti sirians i mitjans de comunicació amb els que vigilar a les forces sirianes i atacar-les. A més, subministren als criminals armes sofisticades com fusells de visió nocturna i granades de fòsfor per destruir carros lleugers. Òbviament aquesta realitat és ocultada pels mitjans de desinformació imperialistes com Al Jazeera (de Qatar) i CNN.

Els terroristes sunnites han establert una dictadura sagnant a la ciutat, assassinant a membres del partit Baas i de les comunitats minoritàries com a cristians i musulmans alauites i xiïtes. El Monestir de Jaume el Mutilat informa que 230 cristians han estat assassinats per aquests criminals. Veure els seus informes a www.maryakub.org/

Un cristià de Tartus ha informat que els seus 3 nebots han estat assassinats en el seu taller quan reparaven el vehicle d'un policia. Els cristians que habitaven en els districtes de Bab Sbah i Hamidiyeh han hagut d'escapar per escapar als assassins d'Al-Qaida

Les operacions de neteja de les forces armades i de seguretat sirianes segueixen a bon ritme i una font militar assenyala que "en una setmana el terrorisme pro OTAN haurà estat eradicat i la ciutat estarà alliberada. Mentre es produeix l'avanç victoriós de les tropes sirianes augmentarà la propaganda de guerra de l'imperialisme martellejant contínuament amb suposades "massacres de la població civil", "assassinats", "saquejos" i altres crims falsament comesos per les forces patriotes. Com han fet a Líbia per justificar la conquesta del país".

Segons el lloc web israelià, DEBKAfile, que és conegut pels seus vincles amb fonts d'intel·ligència, "les tropes britàniques i de Qatar estan dirigint els lliuraments de municions i tàctiques rebels en la sagnant batalla de Homs". L'informe afirma que l'agència d'espionatge britànica a l'estranger, el MI6, ha establert quatre centres d'operacions a la ciutat amb tropes sobre el terreny que aplanarien el camí per a una incursió militar turca a Síria.

UGT i CCOO de Catalunya no descarten la vaga general. Toxo: "El 19F convertirem el carrer en un clam"


Els dos principals sindicats catalans no descarten una vaga general si el govern "no corregeix els aspectes negatius de la reforma laboral". Els sindicats han anunciat que celebraran manifestacions a tota Espanya el proper 19 de febrer per convertir el carrer en un "clam" contra la reforma laboral aprovada per decret pel Govern del PP, i un altre a nivell europeu el 29 de febrer contra les polítiques neoliberals del PP al Parlament europeu. Per veure també el vídeo d'Ignacio Fernández Toxo seguir amb la notícia:

CCOO i UGT: Mobilització "creixent i sostinguda" contra la reforma laboral


En paraules del secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, "és una reforma radical imposada per l'FMI, el Banc Central Europeu, Alemanya i França, i que està escrita per la ploma de la CEOE" que, anuncia, "mereix el màxim retret i serà resposta amb mobilitzacions que es desenvoluparan de manera ascendent i sostinguda". El 19 de febrer, "pretenem convertir els carrers de totes les ciutats en un clam contra la reforma", i el 29 de febrer ja ha estat convocada "una jornada d'acció europea".

Tots dos sindicats han assegurat que és una reforma que facilita i abarateix de manera generalitzada el cost de l'acomiadament, elimina controls i tuteles i tindrà com a conseqüència accelerar la destrucció d'ocupació. "L'evolució dels esdeveniments i el grau de receptivitat dels treballadors, determinarà posteriors actuacions".

Egipte: Els Germans Musulmans suprimiran el Ministeri d'Informació i controlaran els mitjans

La força política més influent d'Egipte -subvencionada pels EUA i les monarquies sunnites del Golf-, el moviment "Germans Musulmans", vol suprimir el Ministeri d'Informació i controlar els mitjans de comunicació, han informat fonts del "Partit de la Llibertat i la Justícia "(PLJ), el braç polític dels Germans Musulmans. "A la primera etapa, en el govern de transició, encara existirà el Ministeri d'Informació, ja que la seva supressió requereix de temps i preparació, però després quedarà definitivament eliminat", va dir un portaveu del PLJ.

Segons la font, el partit dels Germans Musulmans no veu necessitat de la cartera, ja que "exercirà la tutela sobre els mitjans de comunicació pel seu compte".

Després de les eleccions parlamentàries que van tenir lloc a finals de gener passat, el Partit Llibertat i Justícia va obtenir en l'Assemblea Popular egípcia el 47% dels escons, i juntament amb el partit dels salafistes -musulmans fonamentalistes-, Al Anur, amb el 23-24%, controlen del tot la cambra baixa del Parlament egipci després de la contrarevolució finançada pel feixisme internacional.

La banca i els grans especuladors amb les urpes sobre l'aigua pública


La caverna d'especuladors i lladres del banc anglès Citigroup va emetre un informe restringit i preocupant de més de 30 pàgines on recomanen aprofitar-se de la 'tendència mundial de privatitzacions' neoliberals/neofeixistes a través de la compra de companyies d'aigua. L'autor de l'informe, Willem Buiter, pretén que l'aigua no és un bé públic sinó privat, amb drets de propietat i lloguer i que per res hauria de ser gratuït encara que sigui un element essencial per a la vida.

Buiter reflecteix els interessos de l'oligarquia neoliberal que ha enfonsat el món en la crisi de l'estafa bancària, en què el Citibank anglès fou partícip i còmplice necessari i imprescindible en la seva organització i gran beneficiari del robatori als ciutadans del món. Així, l'especulació financera dels inversors generarà 'una expansió massiva de la inversió en el sector de l'aigua, incloent-hi la producció d'aigua dolça i neta a partir d'altres fonts (dessalinització, purificació), emmagatzematge, enviament i transport d'aigua'. Els voltors del capitalisme esperen que les xarxes de canalització d'aigua excedeixin la capacitat que ara veiem per les de petroli i gas.

També esperen que les flotes de camions cisterna (de casc senzill) i les instal·lacions d'emmagatzematge superaran amb escreix les que existeixen actualment per al petroli, gas natural i GNL, amb nous sistemes de canalització excavats per al transport d'aigua, similars -quant a ambició i escala- als que actualment estan en curs a la Xina tan criticada pel neofeixisme, que uneixen el riu Yangtze al sud amb el riu Groc a la zona àrida del nord.

L'aigua com una classe d'actiu

El gàngster a sou de Citigroup especula perquè d'aquí a 25 a 30 anys hi hagi un "mercat mundial integrat de l'aigua dolça". Quan s'integrin els mercats de comptat per l'aigua, els mercats de futurs i altres derivats financers amb l'aigua subjacent (calls, puts, swaps, etc.) cotitzaran tant en mercats regulats com en OTC, amb diferents graus i tipus de aigua dolça, com ara tenim amb el petroli (lleuger i pesat). L'aigua com una classe d'actiu es convertirà amb el temps en la matèria primera més important, eclipsant al petroli, el coure, els productes agrícoles i els metalls preciosos.

Willem Buiter dóna uns noms per invertir, dels quals destaquem GDF Suez-Agbar per la seva incidència en la nostra economia i en la guerra legal que la societat civil catalana manté amb una multinacional que controla els fils del govern de la Generalitat corrupta de Catalunya.

RdP: Inminente privatización de la empresa pública ATLL from Ingeniería Sin Fronteras on Vimeo.


La francesa Suez Environnement, associada a Espanya amb Agbar -Aigües de Barcelona-, ​​en complicitat amb Criteria-La Caixa i el govern feixista de CiU-PP d'Artur Mas, estan robant -mitjançant un contracte il·legal i amb sentència ferma dels tribunals que no es respecta-, els drets de l'aigua de Barcelona, ​​repartint-se els beneficis amb tarifes denunciades i sentenciades pels tribunals com il·legals, a les que el govern de CiU i Agbar fan cas omís sense que "la justícia" espanyola actuï per res.

Igual que ara passa ja amb l'infraestructura sanitària o l'educativa, legal i fraudulentament repartida i privatitzada -si no regalada als amics amb preus de ganga- entre la màfia governant, en la major estafa i robatori a la societat civil mai practicat en aquest estat de mafiosos i criminals amb sou públic.

El 40% dels ingressos actuals de GDF SUEZ, empresa lligada a l'estat francès i a la banca Rothschild-Bilderberg, deriven de l'aigua. La seva capitalització borsària és d'uns 9.500 milions de dòlars i el PER esperat el 2012 és de 13.

Denuncien Agbar per "la situació il·legítima en què es troba"

Nombroses organitzacions de la societat civil catalana han denunciat el conveni signat entre la Fundació AGBAR i el CGPJ per promoure un fòrum de debat sobre Drets d'Aigua, ja que Aigües de Barcelona (AGBAR) té una sentència, recorreguda per la multinacional, que afirma la "inexistència de contracte de concessió a la ciutat de Barcelona" i és un actor amb interessos privats en la matèria que no garanteix un debat plural, sinó esbiaixat. A més, aquest conveni promourà la visió mercantil de l'aigua i anteposarà els interessos privats als de la ciutadania i els ecosistemes aquàtics.

Ara, la poderosa Agbar, de Criteria-La Caixa i la multinacional GDF Suez, de capital estatal francès i privat, pressionen a través del PP català perquè es retiri una taxa que gravi els seus privilegis sobre un bé comú públic i fonamental del qual es va apropiar il·legal i fraudulentament. "AGBAR, com la resta d'empreses del sector privat, busca el lucre per sobre de garantir un dret humà, repartint-se 90 milions d'€ de dividends entre els seus accionistes el 2010". Foto: Ángel Simón, president i primer executiu d'Agbar.

La gran estafa de la privatización del agua en España (1)
http://elcolomimissatger.blogspot.com/2012/02/la-gran-estafa-de-la-privatizacion-del.html


Exclusiva: Denuncien Agbar per "la situació il·legítima en què es troba"

http://noticies.sirius.cat/2012/02/exclusiva-denuncien-agbar-per-la.html

Marga Sanz: “La cúpula directiva de Fira València ha creat un forat que llastrarà la institució durant dècades”

La síndica del grup parlamentari d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes, Marga Sanz, ha fet balanç de l’etapa de Fira València liderada per la directiva controlada per Alberto Català i Carlos de Vargas, coincidint amb el relleu d’aquest últim. Per a Sanz, “la gestió de la Fira ha estat una autèntic desastre i fins i tot la patronal valenciana ha reclamat el cap de Català insistentment”. Esquerra Unida proposa una auditoria a fons de Fira València. Marina Albiol: “Cal apartar del càrrec cautelarment a la directora gerent de FGV”. EUPV demana la compareixença de Marisa Gracia (foto) en la Comissió d’Infraestructures de les Corts Valencianes.

Sanz ha recordat que, segons la Sindicatura de Comptes, “la Generalitat Valenciana ha avalat crèdits a la institució per 292,1 milions d’euros” i ha assenyalat que “Fira València s’ha gastat en total 680 milions d’euros en l’ampliació del recinte quan el cost del projecte s’estimava inicialment en 180 milions”. Així, en 2010 “la Generalitat tenia, almenys, 92,5 milions d’euros pendents de pagar per les obres d’ampliació”. A més les citades obres no es pagaran fins l’any 2027, la qual cosa situa a Fira València “com un llast brutal per a la Generalitat”.

La síndica del grup parlamentari d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes, Marga Sanz, considera que la gestió de la cúpula de Fira València, dirigida per Alberto Català i Carlos de Vargas, “ha sigut un desastre descomunal, com demostren les xifres astronòmiques en matèria de deutes que deixen els responsables de la institució”, que segons ha precisat Sanz, “han actuat sota el padrinatge polític de l’alcaldessa de València, Rita Barberá”. Així, la diputada s’ha referit als regals valorats en 5740 euros que, entre 2007 i 2009, va rebre l’alcaldessa de València, un fet que Sanz ha titllat de “lamentable” i “ombrívol”.

La síndica d’esquerres s’ha referit també a les nombroses irregularitats que s’han denunciat al si de la cúpula directiva de la Fira. “Les irregularitats que s’han denunciat, i que en alguns casos han acabat als jutjats, són més vergonyoses encara tenint en compte que Fira València va executar recentment un Expedient de Regulació d’Ocupació que ha deixat al carrer a un centenar de treballadors”, ha explicat la diputada d’EUPV.

“En definitiva –ha afirmat Sanz- els responsables que va col·locar Rita Barberá a Fira València han creat un forat gegantí que llastrarà la històrica institució durant dècades”. Per això, la dirigent d’esquerres ha suggerit que “caldria realitzar una auditoria a fons i establir més controls per part de la Sindicatura de Comptes que, donat l’estatus especial de la Fira, no audita específicament la institució”.

Marina Albiol: “Cal apartar del càrrec cautelarment a la directora gerent de FGV”


La diputada del grup parlamentari d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes, Marina Albiol, ha lamentat les “males pràctiques en la contractació pública de l’administració valenciana”, en referència a la investigació de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil sobre les irregularitats en el contracte de la seguretat de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV). Albiol ha demanat que s’aparte cautelarment del càrrec a la directora gerent de FGV, Marisa Gracia, mentre estiga en marxa l'investigació, i sol·licita la seua compareixença en la Comissió d’Infraestructures de les Corts per a que explique la contractació objecte d’investigació per part de la Guàrdia Civil.

La diputada del grup parlamentari d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes, Marina Albiol, exigeix que la directora gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana “explique els contractes que estan sent investigats”. Per a la diputada d’esquerres, “malauradament açò s’està convertint en una pràctica molt habitual en l’administració pública valenciana. El que s’està fent és afavorir a determinades empreses a canvi de favors inconfesables”, ha afegit Albiol.

Els directius de la CAM cobraren 2.400.000 € en metàl·lic el 2011

Els set directius que van romandre al capdavant de la Caixa de Mediterrani (CAM) després de l'intervenció de l'entitat van percebre 2.372.000 d'euros bruts en metàl·lic durant 2011, incloent-hi a l'exdirectora general, María Dolores Amorós, que va ser acomiadada el passat 28 de setembre. Segons consta a l'informació detallada de les retribucions individuals de Banco CAM, aquests directius van rebre un sou de 2.332.000 d'euros, més 15.470 euros que van percebre en dietes i 14.400 euros en altres conceptes.

Només un de set directius, Teofilo Sogorb Pomares, desglossa de forma individualitzada la retribució en efectiu que va percebre des de l'1 de gener fins al 31 de desembre del passat exercici, quan va cobrar 265.560 euros en metàl·lic i 660 euros en concepte en dietes. La resta de directius es va acollir a la normativa de protecció de dades per no consentir la publicació detallada dels seus sous en l'entitat que es va transformar en banc el 21 de juny de 2011.

Pel que fa a sistemes d'estalvi a llarg termini, sis directius de l'entitat alacantina van rebre unes retribucions de 2,26 milions, que se sumen als 250.360 euros que van correspondre per aquest concepte a Sogorb. Ara bé, aquestes quantitats inclouen aportacions realitzades per l'entitat i pel mateix beneficiari i també drets acumulats.

Així doncs, la retribució bruta total destinada per la CAM als set directius que van romandre a l'entitat ascendiria a 2,6 milions d'euros, que en el cas de Sogorb Pomares va ser de 288.010 euros. Els directius no van rebre remuneracions per clàusules de blindatge, ni sistemes de retribució en accions.

L'entitat a més no va retribuir durant 2011 als membres del consell d'administració ni del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) en qualitat d'administrador provisional.

El Banc d'Espanya ha obert expedient disciplinari a la cúpula de la CAM, que podria afectar tant els exdirectors generals com al consell d'administració. El supervisor va adjudicar la caixa a Banc Sabadell pel preu simbòlic d'un euro.

L'activisme social dels 'iaioflautes', el nou activisme ciutadà vindicatiu

Els jubilats assenteixen: "No podem permetre que robin la il·lusió a la joventut", sentència un abans de creuar els braços, indignat, en una sala de l'Ateneu Roig, a Gràcia. "Hem de deixar de parlar de crisi econòmica per parlar de crisi moral i ètica", afegeix un altre. "Silenci, si us plau" -demana el moderador de l'assemblea-. "Llavors tots d'acord: La nostra pròxima acció serà contra la corrupció". "Sí, sí", assenteixen tots. Els iaioflautes es van donar a conèixer poques setmanes enrere passant un matí a la sucursal d'un banc. Prenent-lo.

"Com el més jove té 60 i escaig anys la policia no es va atrevir a desallotjar-nos", diu una dona amb rialletes. Després van ocupar la seu al passeig de Gràcia d'una agència de qualificació. Més tard van segrestar un autobús per protestar contra les noves tarifes. Contra les praxi que van ensorrar l'economia. Pel futur dels seus néts. Per el de tota la gent, argumenten. Els detalls del pròxim cop es definiran en una reunió secreta dels fundadors. Cinc menjaven en un restaurant xinès, i van escoltar a Esperanza Aguirre titllar de perroflautes als del 15-M. Llavors se'ls va ocórrer les idea de crear el grup Iaioflautas.

"Nosaltres estem bé. Tenim la vida resolta. El metro ens surt gratis. Ho fem per la joventut... Quan tots els detalls de la següent acció estiguin clars, el mateix dia, convocarem als nostres seguidors. D'aquesta manera no ens trobarem a la policia abans d'hora".

En aquesta assemblea també estan representants de la Comissió de Gent Gran de l'15-M i dels avis amb més de cent dies atrinxerats al CAP Marina de l'Hospitalet de Llobregat. La idea dels tres col·lectius és coordinar-se per aconseguir major repercussió.

Alguna cosa està canviant en el món de la gent gran. Ho explica Mercè Pérez Salanova, psicòloga i investigadora del Institut de l'Envelliment de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). "Els iaioflautes són un fenomen a estudiar, el reflex d'un punt d'inflexió de la nostra societat, una punta de llança".

Fins ara, les reivindicacions dels més grans han estat principalment les d'un lobby, les d'un grup de pressió que lluita pels seus propis interessos.

Però els yayoflautas plantegen les seves reivindicacions en pro d'una societat millor, més justa per a tots. "No demanen per a ells, sinó per als altres", subratlla Mercè Pérez Salanova. I a més ho fan de manera gregari, espontàniament, junts.

La psicòloga reconeix que, en qualsevol cas, els iaioflautes, els de la Comissió de Gent Gran de l'15-M o els okupes pensionistes del CAP de Marina no representen la majoria dels grans de la nostra societat.

No obstant això, aquests col·lectius semblen marcar un canvi de tendència que es preveu que s'intensificarà aviat, auguren una nova manera d'entendre el compromís social i la participació ciutadana. Les noves tecnologies i les xarxes socials els faran adonar-se que no estan sols al món, que moltes altres persones pensen igual que ells, que poden contactar i organitzar-se.

A més, afegeix Pérez Salanova, internet els serveix i els servirà per alimentar l'impacte de les seves activitats, per sentir que estan fent alguna cosa important, per donar-se a conèixer i transcendir la mera anècdota. "De fet, entre la ciutadania tot just causen indiferència. N'hi ha que els admiren i recolzen i altres que els miren amb objeccions, amb un somriure irònic, alguns fins i tot amb menyspreu. Com si aquests avis no sabessin comportar-se com ho han de fer la gent gran".

I és que continua la investigadora de l'Institut de l'Envelliment, aquesta societat homogeneïtza a la gent gran, "quan la realitat és que les diferències augmenten amb el temps. Els iaioflautas compleixen una doble funció: assenyalen problemes socials i mostren que hi ha moltes maneres de fer-se gran. I tot això contribuirà a una major comunicació intergeneracional".

Un cas revelador és el dels nonagenaris escriptors José Luis Sampedro i Stéphane Hessel, que ara per ara són dos dels pensadors més respectats entre bona part de la joventut.

"I ara agraïm als xavals de l'Ateneu Roig seva amabilitat per deixar-nos la sala ¡s'està molt més calentet que a la plaça Catalunya!", diu el moderador de l'assemblea. La cadires es mouen, les converses es multipliquen. "Sí, sí, a més jo tinc classe d'informàtica". "Doncs jo tinc curs d'anglès". "I jo reunió al cinema club".

"La nostra pròxima mani serà al Parlament... Però que ningú posi res per Facebook, que després apareix la policia...". "Com contra Franco, amb el boca a boca, amb les tècniques de tota la vida".

Sí, aquí tothom sap que una vietnamita no és només una dona asiàtica. Aquí sumen segles d'experiència organitzant vagues i sindicats il·legals, conspirant en esglésies a càrrec de capellans obrers, mostrant-se orgullós en tertúlies de progres i patxaran.

Quan van segrestar recentment un autobús van escollir un de la línia 47, el que va a Verdum, a Nou Barris. Perquè aquell va ser el que va segrestar el conegut sindicalista i conductor Manuel Vital per demostrar el 1978 que els motors dels autobusos podien pujar fins el seu barri, que Torre Baró podia tenir transport públic malgrat les seves costes.

El que passa és que els anys de bonança van dissipar la reivindicació, les associacions de veïns es van acostar als partits polítics, les causes es van fer més abstractes, una mica més llunyanes: els drets del poble sahrauí, el canvi climàtic, el deute del tercer món ... Tot es va suavitzar. Les vietnamites, aquelles casolanes multicopistes per fer octavetes, es van convertir en peces de museu. La vida no ha tractat malament als iaioflautes. Amb les dècades van passar del coll blau al blanc. Engrossir la immensa classe mitjana. Els seus pares sí que ho van passar malament, sí que van passar fam.

La jubilació es semblava plàcida: puzles, casals, tardes al parc ... I llavors va arribar la crisi econòmica, i després es va empitjorar, i van sospitar que les vides dels seus néts podrien ser molt pitjor que les seves. I es van conèixer a la plaça Catalunya, a la primavera de la Spanish Revolution, amb els petits néts de la mà, entre manifestació i manifestació.

"La teva cara em sona ...". "Per descomptat que vaig estar en crida i cerca". Els seus fills els animen. Els agrada el cinema i el teatre, la cultura i el Barça, l'òpera i els Rolling Stones. Després de tot el cantant Mick Jagger és més gran que molts d'ells. "Ara són els nostres temps, aquest és el nostre moment", insisteixen. "Tenim molt a dir".

El grup Godó vol que Artur Mas (CiU) li regali el Canal 33 per cobrar-se els favors prestats

L’amo de ‘La Vanguardia’ vol contrapartides per haver donat un suport desmesurat a les aspiracions del candidat convergent per convertir-se en president de la Generalitat. Des de fa mesos, La Vanguardia ha deixat de ser La Vanguardia per convertir-se en La Masguardia. La campanya que el diari del grup Godó ha fet en els darrers mesos perquè Artur Mas no només acabés sent president de la Generalitat sinó que ho fes amb els resultats electorals més òptims possibles ha tingut els efectes perseguits, com ho demostren els resultats del passat 28 de novembre.

És obvi que el repartiment d’escons sorgit dels comicis no són conseqüència exclusiva de la tasca del rotatiu i els altres mitjans del grup Godó, però sí que van contribuir enormement a crear un estat d’opinió que va ajudar a què el Parlament fos el que ara és.

El grup Godó no és dels que faci aquesta mena de feines de manera gratuïta i tota aquesta tasca ara pensa cobrar-se-la. I ho vol fer de dues maneres. Les dues passen perquè primer hi hagi una reforma de la llei de la CCMA, impresccindible per fer les dues operacions que es proposa el senyor comte. La primera és deixar sense publicitat els mitjans públics per tal que aquesta es pugui desviar els seus canals, especial RAC 1, principal competidora de Catalunya Ràdio.

La segona és que impulsi una privatització de la televisió de manera que la Generalitat vengui a bon preu el Canal 33 en una operació feta a mida –en la qual hi jugarà un paper clau la consultoria de David Madí– de manera que el canal s’acabi incorporant d’una manera o altra a 8tv. El comte de Godó, en aquestes polítiques, tot i que de fet no en forma part, va de bracet de la La Unió de Televisions Comercials Associades (UTECA) –l’associació que agrupa les cadenes privades de televisió–, que es vol quedar tot el pastís publicitari que encara es veuen obligades a compartir amb les radiotelevisions autonòmiques.

El comte, però, afegeix a l’argumentari habitual de la UTECA, la reclamació entre passadissos que el nou Govern l’ha de compensar pels mesos i mesos de desgast del rival del candidat convergent mentre aquest era presentat als seus mitjans com la gran esperança blanca per al futur del país.

IU Andalusia: Gordillo candidat per Sevilla

Juan Manuel Sánchez Gordillo, destacat a IU per les seves posicions obertament contràries a qualsevol pacte amb el PSOE, es va assegurar aquest dissabte el seu lloc al Parlament després de la llarga disputa lliurada en la coalició pel lideratge de la llista electoral a Sevilla. La número dos serà Marina Segura, del PCA. El Consell Andalús d'IU va aprovar aquest dissabte, amb un 72% de suport, els caps de llista de les vuit províncies per a les autonòmiques del 25 de març. Gordillo, alcalde de Marinaleda i líder de la formació nacionalista CUT-BAI, repetirà al capdavant de la candidatura de Sevilla, quedant-se amb un lloc al qual també aspirava el PCA.

El líder dels comunistes de Sevilla, Juan de Déu Villanueva, finalment va donar un pas al costat i va facilitar una solució salomònica a Diego Valderas, coordinador regional i candidat a la presidència, que va ser qui va fer la proposta definitiva després que el comitè de candidatures no fos capaç de resoldre la situació.

La solució, posar a Marina Segura, del PCA, com a número dos evita que s'obri una fractura a Sevilla just quan la coalició pateix una profunda divisió a Còrdova, agreujada també per l'elaboració de les llistes. Al llarg dels últims mesos Gordillo ha jugat diverses vegades al desafiament, desafiant públicament a Valderas i coquetejant amb la idea de trencar la baralla si no sortia amb la seva. Un dels seus moviments més polèmics va ser quan el passat 31 de gener la direcció provincial, que controlen CUT-BAI i IU Oberta, va llançar públicament que el cap de llista seria Gordillo per ser qui més avals tenia, sense esperar al Consell Andalús.

IU aspira a ampliar la seva actual representació: sis parlamentaris "No hi ha perdedors ni guanyadors. Un cop aprovada una llista, és la meva llista al cent per cent i treballaré per ella. Jo no tinc ambicions personals. Per al PCA és important que Marina Segura sigui número dos. Tots han cedit una mica", ha assenyalat Villanueva, que sí que va deixar un missatge crític amb les maneres díscols de fer de Gordillo:" El dia que nosaltres juguem al desafiament, no serà un joc ". Públic va intentar aquest dissabte contactar amb Gordillo, sense èxit.

Gordillo tenia al seu favor haver estat el candidat amb més avals per ser número u en les consultes a les bases, no vinculants. El PCA comptava que Villanueva tenia el suport de major nombre d'assemblees per encapçalar la llista. La disjuntiva no es va aconseguir resoldre en el comitè de candidatures. Al final el trencaclosques es va ajustar així: el PCA va cedir el cap de la llista, però va situar com a número dos a Marina Segura en comptes de Granada Santos, del sector gasparista d'Esquerra Oberta, el més descontent per la solució.

Incompatibilitat

Si Gordillo és triat, com pronostiquen les enquestes, haurà de deixar l'alcaldia de Marinaleda, que ostenta des de 1979, sempre que la llei andalusa que fa incompatible ser regidor i parlamentari no sigui suspesa pel Constitucional, com pretén el PP. En declaracions a Públic, Valderas ha criticat avui que des del PSOE s'hagi traslladat a Cayo Lara la idea que Gordillo obre la porta a un escenari similar al extremeny. "S'equivoquen si volen traslladar aquí els seus problemes interns. Actuacions així reafirmen la nostra fortalesa", va afirmar Valderas.

Valderas, sobre els problemes interns: "Es superaran. Hi ha un projecte comú"

A part de Sevilla, l'altre escenari conflictiu és Còrdova, on la número u serà Alba Doblas, afí al secretari general del PCA, José Manuel Mariscal, enfrontat al líder provincial d'IU, Francisco Martínez, que ha anunciat la seva dimissió. Valderas va admetre que la situació és "complicada" però s'ha mostrat convençut que "tot se superarà". "En el si d'IU, des de la discrepància, hi ha grandesa i altura de mires. A Còrdova hi haurà campanya electoral i tots sumarem. Tenim un projecte comú de lluita contra les agressions als treballadors i contra les retallades", va dir.

El Consell Andalús també va triar aquest dissabte a tots els números dos de les llistes excepte el de Còrdova, on Valderas pretén que sigui Manuel Baena, exalcalde de Puente Genil, que encara no ha donat el sí.