dimecres, 24 d’abril de 2013

L'exèrcit sirià aconsegueix un triomf estratègic contra els terroristes

Les forces del Govern han tallat la línia de subministrament a prop de Damasc i els mercenaris corren el risc de quedar-se sense armes. Des de fa algunes jornades l'Exèrcit de Síria ve llançant poderoses ofensives contra les posicions rebels en diferents fronts de combat, i l'estratègia ja està rendint seus primers fruits tangibles. Aquest dimecres es va informar d'un important triomf tàctic per als lleials al president Bashar al-Assad.

Després de ferotges bombardejos de l'Exèrcit i de la Força Aèria, les tropes oficialistes capturar un poblat situat a l'Est de Damasc, triomf que els permet trencar una ruta de subministrament que és vital per als rebels. Per aquesta línia d'aprovisionament dels soldats opositors rebien armes. Això mostra les dificultats que han tingut els milicians per mantenir les seves posicions després de l'escomesa de l'Exèrcit.

"El desastre ha colpejat, l'Exèrcit va entrar en Otaiba. El règim ha aconseguit tancar el subministrament d'armes", ha declarat un combatent de la ciutat a l'agència Reuters. "El preu d'una bala pujarà de 50 lliures sirianes a 1.000 lliures sirianes (8 euros) ara, però hem de pagar i reprendre la posició. És la principal, si no l'única ruta", ha afegit.

Al-Qaida ensorra un minaret mil·lenari dels Omeies


Els mercenaris van informar que van haver de deixar el matí d'aquest dimecres les seves posicions en Otaiba, una via cap als suburbis rurals de l'Est de Damasc coneguts com al-Ghouta, després de gairebé 40 dies d'enfrontaments, on van acusar el Govern d'utilitzar armes químiques en dues ocasions. Aquesta denúncia ha estat negada pel règim d'Al-Assad.

La ruta Otaiba permetia el subministrament d'armes portades des de la frontera de Jordània, on Aràbia Saudita, Qatar i donants com el Regne Unit, Holanda i Alemanya envien pertrets als seus terroristes de l'anomenat per l'OTAN Exèrcit Lliure de Síria. Les forces mercenàries no només breguen contra l'Exèrcit, sinó també amb les seves pròpies divisions ideològiques i contra l'hegemonia dels wahabis d'Al-Qaida i Al Nusra.

En la mateixa jornada es va conèixer l'ensorrament del minaret de la mesquita Umayyad d'Alep, un tresor arquitectònic de més de mil anys d'antiguitat que era patrimoni històric de la humanitat. El minaret va col·lapsar a causa dels combats, el Govern acusa Al-Qaida d'haver-lo enderrocat.

Cuba: EUA obstaculitza el procés de DDHH a l'illa

"Les polítiques d'hostilitat dels EUA i la guerra econòmica contra Cuba impedeixen la protecció dels drets humans a l'illa", segons un informe de les autoritats cubanes: "Els problemes i obstacles que impedeixen la promoció i protecció dels drets humans a Cuba són la continuïtat de la política d'hostilitat, el bloqueig i les agressions de successius Governs nord-americans (...), així com les campanyes politicomediàtiques que neguen o tergiversen els èxits del país".

Segons revelacions de les autoritats de l'illa, com a conseqüència d'aquestes polítiques adverses anticubanes i les accions terroristes, més de 3 mil 478 civils cubans, entre ells nens i dones van perdre la vida, mentre que prop de 2 100 més van resultar incapacitats.

"A Cuba no s'ha produït un sol cas d'execució extrajudicial, un sol cas de desaparicions (...) com en les dictadures militars del Con Sud, als anys 70 i 80", va recordar el vicecanceller Abelardo Moreno, qui va presentar l'informe a l'Havana, durant una videoconferència amb la missió cubana a l'ONU a Ginebra.

En l'informe, també, l'Havana manifesta la seva queixa pels plans de Washington per acabar amb la revolució cubana i canviar el Govern, el president nord-americà Barack Obama va destinar 40 milions de dòlars entre 2010 i 2011 per a aquest fi.

A això cal afegir la guerra econòmica empresa per Washington contra l'illa caribenya a través del bloqueig que ja dura més de cinquanta anys i que ha provocat a Cuba pèrdues econòmiques per valor de 108 milions de dòlars.

El text oficial, l'informe serà presentat el proper 1 de maig davant el Consell de Drets Humans de l'Organització de Nacions Unides (ONU), quan tots els estats membres de l'entitat mundial tractin dit tema.

Arxivada una denúncia per escratxe per considerar que estan "legitimats" per manifestar-se

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 1 de Torrelavega (Cantàbria) ha acordat el sobreseïment de la denúncia presentada a Comissaria el passat 19 d'abril per l'alcalde de la localitat, Ildefons Calderón, contra els autors d'un escratxe al seu domicili, al considerar que no hi va haver amenaces ni violència i que estaven legitimats per manifestar-se.

El regidor municipal havia denunciat als integrants del piquet que a última hora de la tarda del passat 18 d'abril "va assetjar" el seu domicili "espantant" a la seva família i veïns. Amb aquesta acció, duta a terme per la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques, Calderón es va convertir en el primer polític víctima d'un escratxe a la regió.

No obstant això, el Jutjat no aprecia cap indici que es cometés delicte o falta d'injúries, amenaces o coaccions, ja que, segons el manifestat en la denúncia, els denunciats no van proferir insults ni amenaces, ni cap a l'alcalde, ni cap a la seva família.

A més, l'acte judicial destaca que "com a destacat militant i càrrec polític electiu del partit que dóna suport al Govern de la Nació" (PP), l'alcalde ha de tenir en compte que els articles 20 i 21 de la Constitució (dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica i sense Armes) "legitimen" a les persones denunciades per manifestar-se contra els desnonaments en qualsevol lloc públic, com pot ser el carrer o "davant la porta del seu domicili".

Letònia: un remolí com un desguàs o forat negre

Un desconcertant i impressionant remolí que succiona gel, pedres, fang i tota mena d'elements amb milers de litres d'aigua. On va aquest remolí? On va a parar tot aquest material que s'empassa aquest insaciable pou d'aigua?

Un metge de l'ICS cobra menys que un mosso d'esquadra

El Sindicat Metges de Catalunya (MC) ha denunciat avui que a l'hospital Vall d'Hebron hi ha "una legió de 170 metges que cobren 2.200 euros bruts al mes, menys que els Mossos d'Esquadra en pràctiques, que cobren 2.300". Rosa Boyé, delegada de MC, ha denunciat després d'una assemblea celebrada en aquest hospital que en 7 hospitals de l'ICS ja hi ha 380 metges amb aquests salaris (més del 12% dels 3.300 facultatius de l'ICS), que estan per sota d'Espanya, de la sanitat pública catalana i d'altres sectors.

Aquests metges, ha puntualitzat, porten anys treballant amb gran responsabilitat i molts anys de formació i qualificació.

Boyé ha afegit que estan a favor que un mosso tingui un bon sou, però creu que no es poden igualar les nòmines "perquè no estem a Cuba, on un escombriaire cobra el mateix que un metge", sinó que ha de ser proporcional segons el nivell de responsabilitat.

Ha explicat que el sou dels metges té molts complements que es van donar per equiparar salaris amb la resta d'Espanya, que ara s'han convertit en un enemic, "perquè els treuen com volen".

També ha denunciat que temen que per estalviar es tanquin quiròfans i es redueixi l'activitat, un estratègia que suposaria la no renovació de contrataos a metges temporals estructurals, i que agreujaria més la situació de l'assistència.

El 2012, segons les mateixes fonts, en els hospitals de l'ICS es van fer 8.294 intervencions menys que en l'any 2010, amb ingrés i de cirurgia major ambulatòria.

Rosa Boyé ha explicat que el Servei Català de la Salut (CatSalut) treballa en una nova retallada pressupostària d'entre el 7 i el 10%, que serien uns 100 milions menys, encara que es rebaixés l'objectiu de dèficit de les comunitats autònomes per al 2013, que se sumaria a la disminució del 15% de la despesa real en els centres públics durant els últims tres anys.

Per a MC, un nou ajust afectaria "inevitablement" l'activitat assistencial als hospitals de l'ICS i empitjoraria les condicions laborals dels facultatius que, en els últims tres anys, acumulen una pèrdua salarial de gairebé un 30% i ara estan amenaçats per una modificació dels horaris laborals consolidats.

El consell d'Estat qüestiona la llei Wert sobre el castellà

El Consell d'Estat rebutja que la reforma educativa pugui obligar les comunitats autònomes a pagar l'escola privada als pares que volen escolaritzar els seus fills en castellà, i per tant, que la Generalitat hagi de pagar un centre privat als alumnes que demanin l'escolarització en castellà com reclama la llei Wert del PP. Aquest aspecte no s'hauria de recollir a la llei "ja que afecta l'àmbit de decisió de les comunitats autònomes".

El Consell defensa l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania i recomana fer-la obligatòria en algun moment. El dictamen del Consell d'Estat no és vinculant però obre les portes a futures reclamacions i apel.lacions judicials en cas de no ser recollit a la Llei.

El Consell d'Estat rebutja que la LOMCE pugui incloure l'obligació que les administracions hagin de sufragar amb fons públics les despeses d'escolarització quan els pares o tutors decideixin escolaritzar els fills en centres privats que utilitzin el castellà com a llengua vehicular, perquè no existeixi aquesta oferta pública.

L'organisme estatal considera que incloure aquest punt afecta les competències de les comunitats autònomes amb llengua pròpia, com Catalunya, i defensa que les administracions educatives siguin les que decideixin quines mesures prendre per respondre a aquesta demanda, en el cas que no hi hagi mitjans o recursos per garantir la xarxa pública l'ús del castellà com a llengua vehicular. També ha alertat de les "dificultats tècnico-jurídiques" que podria comportar l'aplicació d'aquesta mesura.

A més, el Consell d'Estat també considera "correcte" que siguin les diferents administracions educatives les que decideixin quina és la "proporció raonable" en l'ús del castellà i de la llengua cooficial de la comunitat autònoma concreta. L'òrgan reconeix que és competència de les comunitats autònomes orientar el sistema educatiu cap a un "model d'integració" i cita l'exemple de Catalunya i Galícia, o "d'ensenyament lingüístic diferenciat" com és el cas del País Valencià i el País Basc.

El Consell d'Estat creu que les dues possibilitats respecten la Constitució, i reitera la competència de cada autonomia per triar un sistema d'escolarització, sense que la "legislació bàsica de l'estat" pugui "frustrar" l'elecció del model a seguir.

A més, afegeix que, en la mesura que la programació de les llengües en què s'imparteixen les diferents matèries ha de guiar-se per l'objectiu que tots els alumnes obtinguin els nivells competencials marcats, "són les autonomies les que estan en condicions de determinar on es produeixen els registres competencials més baixes i, per tant, on cal intensificar mesures de suport especial", un fet que "sens dubte produirà gran varietat de situacions entre comunitats autònomes i dins d'aquestes".

Educació per a la Ciutadania

En un dictamen de 185 pàgines, el Consell d'Estat també rebutja la decisió del Ministeri d'Educació de fer desaparèixer l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania. L'organisme reclama que s'inclogui com a obligatòria "en algun moment" de l'ensenyament una assignatura relativa a la formació "ètico-cívica".

El Consell d'Estat recorda nombrosos acords i recomanacions europeus en aquest sentit i que "la majoria dels països europeus inclouen en els seus currículums educatius continguts de formació en ciutadania democràtica i drets humans".

A més, l'organisme considera que la reforma educativa planteja que els alumnes puguin optar entre l'assignatura de religió o una de sobre valors socials o ètics, de manera que es "discriminaria" els alumnes que "a l'elegir la primera no cursaran cap assignatura sobre valors socials i ètics al llarg de tota la seva formació".

Accés a la universitat

Un altre punt polèmica de la LOMCE és el canvi que es fa en l'accés a la universitat. El Consell d'Estat considera que "la preocupació mostrada pels òrgans de representació universitària respecte del nou sistema d'accés s'hauria de tenir en compte" per part del Ministeri. L'organisme creu que el sistema de nota d'admissió que hi havia fins ara "ha funcionat correctament i ha garantit la igualtat dels alumnes" en l'adjudicació de places universitàries. En canvi, avisa que amb la reforma s'introduirà "un element de discrecionalitat que podria perjudicar el tractament uniforme dels alumnes" amb la possibilitat que les universitats puguin utilitzar "determinats criteris addicionals".

Ada Colau, a Brussel.les: «Està havent-hi una gravíssima criminalització»

La portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Ada Colau, ha denunciat davant el Parlament Europeu la «gravisima criminalització» del moviment social contra els abusos hipotecaris i ha destacat que «aquí que a Espanya, un país de l'anomenat primer món, es vulneren sistemàticament els drets humans».

La portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Ada Colau, ha dit davant la Comissió de Peticions del Parlament Europeu (PE) que «el Govern ajuda als bancs en comptes de a les persones».

«Tant aquest govern del PP com l'anterior executiu del PSOE s'han limitat a aprovar rescats a la banca, les mateixes entitats que han estafat a gran part de la població amb les hipoteques i altres productes», va assenyalar Colau davant els eurodiputats, als que ha volgut fer arribar el problema dels desnonaments.

Colau ha denunciat davant el Parlament Europeu que els ciutadans són els que s'han mobilitzat pels afectats de la hipoteca i que per això han estat «criminalitzats».

«Està havent-hi una gravíssima criminalització, se'ns diu nazis i terroristes i se'ns posen altíssimes multes», ha assegurat davant la comissió europarlamentària.

Colau ha participat al costat d'un col·lectiu d'afectats per les preferents i l'impagament d'hipoteques a la presentació de les seves reivindicacions davant d'aquesta comissió del PE, un òrgan consultiu però amb capacitat per apel · lar a l'acció de les autoritats.

L'activista s'ha presentat com «la cara visible a Espanya» d'una xacra que afecta 400.000 persones a Espanya.

«Ens sembla destacable explicar aquí que a Espanya, un país de l'anomenat primer món, es vulneren sistemàticament els drets humans», ha dit l'activista, en relació al nombre de persones que es veuen desnonades i sense habitatge.

Ha censurat també que «els ciutadans van accedir a l'habitatge perquè així ho recomanava el mateix Estat» i quan va esclatar la crisi immobiliària «la responsabilitat va recaure no en les entitats financeres que van vendre aquestes hipoteques sinó en les famílies més vulnerables».

Síria acusa Qatar de patrocinar el terrorisme

El ministre d'Informació de Síria, Omran Zoabi, ha afirmat avui que Qatar hauria de ser inclòs en la llista de països patrocinadors del terrorisme. "L'ONU ha d'incloure a Qatar a la llista de països patrocinadors del terrorisme", ha dit Zoabi, i ha responsabilitzat Turquia i Qatar de l'atac químic que va causar 16 morts a Alep: "Qatar és un Estat terrorista, i Síria, víctima d'un atac terrorista".

També va assenyalar que, a jutjar per les declaracions de diversos extremistes detinguts a Síria, "hi ha països interessats a proporcionar ajuda directa a Al-Qaida i altres organitzacions terroristes com Enfront del Nusra" (Jabhat al-Nusra), aliat d'Al-Qaida.

El ministre va recordar que Damasc va permetre entrar a Síria a reporters d'uns 300 mitjans estrangers, "perquè transmetin tot el que vulguin, basant-se en les seves pròpies impressions".

Damasc responsabilitza Turquia i Qatar l'atac químic que va causar 16 morts a Alep


Turquia i Qatar són els responsables de l'atac amb armes químiques llançat per rebels sirians que va causar 16 morts i desenes de ferits a la província d'Alep, ha declarat el ministre d'Informació de Síria, Omran al-Zoubi.

"Els governs d'Erdogan (a Turquia) i Qatar són els responsables davant la llei, la moral i la humanitat del crim perpetrat pels terroristes al districte de Khan al-Assal, província d'Alep, que va causar 16 morts i 86 ferits, la majoria d'ells, civils", va declarar al-Zoubi a la televisió estatal.

Anteriorment, l'agència SANA va informar que els rebels van llançar un coet carregat amb substància química a Alep sense precisar de quina substància es tracta.

Segons al-Zoubi, l'armament utilitzat pels rebels està prohibit per totes les convencions internacionals i l'atac perpetrat és una "perillosa escalada del conflicte" sirià.

CiU és a punt de rematar la sanitat pública

Tot i que el pressupost de CiU per enguany encara no s’ha presentat, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ja va avisar fa uns dies que sigui quin sigui finalment el topall de dèficit que hagi d’assumir el Govern català els comptes no agradaran. La sanitat pública catalana amb les noves retallades quedarà tocada de mort, segons ha denunciat el sindicat Metges de Catalunya (MC) doncs el conseller del sector, Boi Ruiz, pretén aplicar enguany una reducció del 8% en el pressupost de l’Institut Català de la Salut (ICS).

Si la mesura es porta a terme, significarà que l’empresa pública es quedarà amb uns 2.500 milions de pressupost, lluny dels més de 2.725 del 2012 i a gran distància dels gairebé 3.100 milions de què va disposar el 2009.

Segons la delegada de MC a l’Hospital Vall d’Hebron, Rosa Boyé, la retallada prevista seria “absolutament inassumible” després de les que van portar a terme els anys 2011 i 2012. L’ICS va aconseguir tancar l’any amb un superàvit de més de 100 milions, però en comptes de consolidar els comptes, la intenció de Ruiz és continuar reduint-los. En una assemblea feta a Vall d’Hebron, més d’un centenar de professionals sanitaris s’han mostrat indignats amb les retallades de l’ICS, que superen el 15% en els quatre darrers exercicis.

Boyé ha recordat que els hospitals de l'ICS han fet durant el 2012 al voltant de 16.500 intervencions quirúrgiques menys que el 2010 per als 65 procediments monitorats, i donen per fet que "s'han traspassat línies vermelles i s'ha tocat el moll de l’ós" del sistema. Alhora, MC calcula que els metges del sistema públic català han patit una pèrdua del 30% del seu poder adquisitiu des del 2010, ja que a la rebaixa salarial del 5% aplicada als funcionaris i a la supressió de les pagues extra, l'ICS ha afegit una retallada del 50% en el complement variable per objectius i ha disminuït les hores de guàrdia.

Si les xifres es confirmen, el sindicat –el principal del sector- ja ha avançat que portarà a terme noves mobilitzacions amb l’argument que les noves retallades deixarien en “estat de coma” els hospitals públics catalans, mentre que els concertats ofereixen cada cop més serveis privats. Les conseqüències de la gestió de Boi Ruiz s’ha traduït, per exemple, en un notable increment en les llistes d’espera per a sotmetre’s a una operació quirúrgica.

L’ICS és la principal empresa pública de Catalunya i suma més de 41.000 treballadors. La intenció de Ruiz és trossejar-lo en diverses societats, el que segons han denunciat diversos col·lectius i treballadors obriria la porta a la seva privatització.

El PP amenaça de denunciar tot el que digui que són un partit corrupte

El PP amenaça amb emprendrà accions legals contra els que s'hagin filtrat documents sobre una suposada comptabilitat B del partit, contra tots els que hagin atribuït actuacions il·legals o irregulars del partit i contra els que ho hagin publicat: "Contra tots", afirmen els corruptes feixistes.

I punt en boca. Tothom a callar ia posar-se de genolls davant l'organització mafiosa que governa l'estat, o que s'atingui a les conseqüències d'anar contra la màfia.

Que en aquest estat es pot trucar delinqüents a integrants del 15-M a informes oficials, es pot qualificar de terroristes a persones com Alfón sense proves de cap mena que demostrin tan sols les acusacions penals que li fan, fer judicis mediàtics per condemnar sense possibilitat de defensa a activistes bascos o gallecs, o es pot portar a les portades dels diaris les fotos dels jornalers andalusos com si fossin perillosos malfactors de la llei a què cal posar en cerca i captura, però no es pot anomenar corruptes als que tots els indicis indiquen i suggereixen, amb proves que tothom està podent veure, que són uns corruptes. Almenys des de la visió de la màfia que ens governa.

"Contra tots", ha amenaçat Carlos Floriano


Floriano no ha volgut precisar noms, però preguntat en roda de premsa expressament per l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, ha reiterat "contra tots". El partit espera a tenir informes cal·ligràfics i d'un altre tipus per recolzar les seves accions legals, que encara no ha decidit si seran per la via civil o penal. No sap per això quan formalitzarà la seva anunci, a l'espera de reunir totes les proves. Aquesta querella o acció civil, a més, se sumarà a la que a títol personal puguin presentar dirigents del partit amb els diners que li roben a la població.

Xina prova amb èxit el seu biocombustible per avions

Xina ha completat avui dimecres amb èxit el seu primer vol de prova realitzat amb biocombustible d'oli de palma i oli de cuina reciclat de producció nacional, convertint-se en el quart país del món en desenvolupar el seu propi biocombustible per a aviació, després dels Estats Units, França i Finlàndia.

Un Airbus A320, propietat de la companyia Xina Eastern Airlines, va aterrar a l'Aeroport Internacional de Hongqiao de Xangai a les 07:08 d'avui després de dur a terme un viatge de 85 minuts amb el biocombustible per a aviació fet principalment d'oli de palma i oli de cuina reciclat desenvolupat per la major refinadora de petroli del país, Sinopec.

Els escratxes són "un exemple de la llibertat de manifestació"

El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Gonzalo Moliner, ha donat aquest dimecres un seriós rebolcada al discurs del PP i del Govern sobre els escraches. Moliner ha afirmat aquest dimecres que les protestes que han dut a terme alguns ciutadans al costat de vivendes de polítics i càrrecs públics, els famosos escratxes, no estan sent violentes i, per tant, constitueixen "un exemple de la llibertat de manifestació".

"Els escratxes, en tant que no siguin violents, i com no ho són, són un exemple de la llibertat de manifestació", ha declarat. No obstant això, "en tant que ofenguin o atemptin contra la intimitat de les persones o altres drets fonamentals, em semblen rebutjables", ha afegit.

Aquesta tesi és absolutament contrària a la mantinguda pel ministeri de l'Interior, del qual dilluns es va saber que havia ordenat als agents de Policia definir els escratxes com "assetjament i amenaces". A més, al llarg de les últimes setmanes els dirigents del PP no s'han cansat de carregar contra els manifestants de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) qualificant els escreches de "nazisme", "filoetarres" i desqualificacions semblants.

Sobre la convocatòria que anima a "assetjar" el Congrés dels Diputats aquest dijous fins a aconseguir que es dissolguin les Corts Generals, Moliner va dir que sempre ha lluitat per la llibertat d'expressió i de manifestació. "Per tant, no m'importen aquests actes", ha indicat.

Tanmateix, va reconèixer que no se sent "gens còmode amb aquesta" actitud "d'alguns ciutadans respecte al Parlament" i ha expressat el desig que entre el Parlament i la ciutadania hagués "una millor connexió".

Aplicar la llei

D'altra banda, el magistrat assenyala que, en el context actual de crisi socioeconòmica, el poder judicial pot "intentar acomodar la legislació" vigent a les "situacions reals" que afecten els ciutadans, però "sempre partint del seu respecte a les normes".

Així, ha posat com a exemple el problema dels desnonaments, davant el qual els jutges estan "aplicant la doctrina" que emana de la sentència, "molt interessant" en la seva opinió, dictada el març passat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que critica la normativa espanyola sobre préstecs hipotecaris i desnonaments.

El proper 8 de maig, se celebrarà una reunió d'alt nivell en què els jutges espanyols analitzaran la solució que va donar el tribunal europeu per tal d'interpretar-la d'una manera uniforme. Però "no serà més que un criteri orientatiu", va aclarir Moliner.

Un atac terrorista deixa 21 morts a Xinjiang

Un enfrontament violent entre un grup de presumptes terroristes i les forces policials ha deixat 21 morts a la regió autònoma Uigur de Xinjiang, al nord-oest de la Xina, han informat avui dimecres les autoritats locals. Entre els morts hi ha 15 policies i empleats d'una comunitat de veïns i sis dels sospitosos.

L'atac es va produir al voltant del migdia d'ahir dimarts en un poble del districte de Bachu de la prefectura de Kashgar, situat uns 1.200 quilòmetres al sud-oest de Urumqi, capital de Xinjiang.

Tres treballadors d'una comunitat de veïns van descobrir a diversos individus armats amb ganivets a la casa d'un resident local i van ser capturats poc després d'haver alertat per telèfon als seus supervisors.

Policies i funcionaris locals van acudir a l'habitatge, on van ser apunyalats pels sospitosos. Els atacants també van assassinar als tres treballadors que havien capturat i van calar foc a la casa.

Els reforços policials que es van desplaçar al lloc de l'atac van disparar contra els sospitosos i van controlar la situació. L'enfrontament també va deixar ferits a dos funcionaris i va acabar amb la detenció de vuit suposats terroristes.

Les investigacions inicials indiquen que els sospitosos són terroristes que estaven planejant atacs violents. El cas segueix obert.

31 de les 35 empreses de l’Ibex tenen filials en paradisos fiscals

Lluny de ser una excepció, comptar amb filials en paradisos fiscals és una pràctica estesa entre les grans empreses de l’Estat espanyol, fins al punt que 31 de les 35 que cotitzen a l’Ibex 35, el principal índex borsari estatal, tenen participades en territoris de baixa o nul·la tributació, segons revela l’informe La responsabilitat social corporativa en les memòria anuals de les empreses de l’Ibex-35 de l’any 2011, que es presentarà el proper 7 de maig.

El treball ha estat elaborat per l’Observatori de la Responsabilitat Social Corporativa i documenta com pràcticament totes les grans empreses espanyoles, com ara Repsol, Gas Natural, Telefónica, el BBVA o el Santander [a la imatge el seu president, Emilio Botín] tenen presència en paradisos fiscals.

Segons exposa El Periódico citant Orencio Vázquez, el coordinador de l’estudi, les companyies exposen en les seves memòries quants impostos paguen en total, però no especifiquen quan facturen en paradisos fiscals, ni els beneficis que obtenen a cada un d’ells. “L’establiment d’empreses de caràcter no productiu, sinó únicament financer en paradisos fiscals té com a únic objectiu la recerca de condicions fiscals més favorables per a l’empresa. Suposa que l’empresa eviti pagar certs impostos al país on produeix la riquesa”, sentencia l’informe.

L’OCDE, que agrupa els països més industrialitzats del món, només incorpora dos estats com a paradisos fiscals, però l’informe es basa en la normativa espanyola, amb més de 40 referències, i la definició del Parlament Europeu o d’ONG com Tax Justice Network per ampliar el ventall de territoris en què les grans corporacions gaudeixen d’una tributació molt baixa.

En aquest sentit, fins i tot la mateixa OCDE ha denunciat recentment que les grans empreses a través de diversos mecanismes legals acaben pagant sovint tipus impositius únicament del 5% pels seus beneficis, molt superior a la tributació de les rendes del treball o al 30% que han d’assumir les pimes com a impost de societats.

Cospedal retira l'oxígen a pacients "no rendibles econòmicament"

L'últim "tisorada" de la feixista María Dolores Cospedal deixarà sense aire a un grup de malalts de teràpia respiratòria de la localitat ciudadrealeña d'Alcàsser de Sant Joan, que viuen gràcies a l'oxigen i als que han anunciat que en un termini de "15 o 20 dies "els seran retirats els equips del seu domicili, perquè "no són pacients econòmicament rendibles".

Així, l'empresa privada Linde Mèdica, operativa en el sector des d'agost de 2012, ha decidit resoldre de forma unilateral que l'ús que fan de la mateixa és inferior a la prescripció mèdica.

"Això és un disbarat"
La diputada regional del PSOE per Ciudad Real, Rosa Melcior ha qualificat la mesura com "un disbarat", a més de responsabilitzar Cospedal d'aquest nou despropòsit, com és pretendre "llevar-li als pacients l'aire que respiren". "Això no és austeritat ni rendibilitzar recursos, això ens porta a tots a preguntar-nos per la classe de codi ètic i deontològic que segueix el PP".

Patiment addicional
Rosa Melchor té clar que "aquesta no pot ser la solució que ens tregui de la crisi, no es pot estar constantment atacant els drets i el benestar dels malalts". Per aquest motiu la diputada socialista estigui convençuda que tot això no és altra cosa que "l'avantsala per argumentar la privatització de la salut", afegeix, "una coartada perfecta per fer negoci amb la vida de les persones".

Director mèdic de dia i diputat de tarda
El que està clar és que les cartes "estan produint a aquests malalts un patiment addicional, en pensar que en dues setmanes els retiren el tractament que necessiten per poder viure dignament", diu Melcior. I raó no li falta perquè a tot aquest esperpèntic panorama cal afegir una surrealista situació en ser el director mèdic de l'hospital alcazareño, Juan Sánchez, diputat regional del PP a les Corts de Castella-la Manxa, president de la Comissió de Sanitat del Parlament regional i responsable directe de l'enviament d'aquests ignominiosos escrits que atempten contra el jurament hipocràtic de qualsevol facultatiu que es preï com a tal.

Sense aigua i sense aire condicionat
Però aquesta no és la primera vegada que hospital "Taca Centro" pren una decisió onírica. L'estiu passat, amb el consentiment de Cospedal, va decidir deixar sense aigua mineral als malalts perquè el preuat líquid no entrava en la dieta, segons el pasquí col · locat al recinte hospitalari en la informació també recollíem que els pacients van haver de passar les primeres calors estiuencs sense aire condicionat per la malaltissa, mai millor dit, obsessió del dèficit de la també secretària general del PP.

La UE pacta una normativa sobre hipoteques amb dació en pagament

La Unió Europea (UE) ha acordat la creació d'una directiva comunitària sobre crèdits hipotecaris que garanteix condicions més favorables per a les persones que tenen contractat un préstec i preveu l'opció de la dació en pagament. La normativa s'ha d'aplicar en 2 anys, quan el problema social s'hagi superat.

Després de dos anys de negociacions, els estats membres, la Comissió Europea i el Parlament Europeu han donat llum verda al text legislatiu, el primer que regularà a escala comunitària la concessió de préstecs per a la compra de béns immobles, tal com ha informat aquest dimarts l'executiu europeu en un comunicat.

Les tres parts han arribat a un acord provisional sobre el contingut de la directiva, que fixa estàndards mínims per millorar la informació al consumidor abans de firmar els crèdits. La nova normativa contribuirà a "acabar amb els excessos i promourà pràctiques de préstec més responsables", ha afirmat el vicepresident de la Comissió Europea i comissari de Mercat Interior, Michel Barnier, en un comunicat.

2 anys, quan el problema s'hagi superat


El text, que després de la seva aprovació formal haurà de ser aplicat pels estats membres en un termini de dos anys, s'oposa a normatives estatals que impedeixin la dació en pagament per acord del prestatari i l'entitat financera. Per tant, impedirà als estats membres oposar-se a la dació en pagament acordada entre les parts. La directiva prohibirà les penalitzacions al consumidor pel pagament anticipat del preu total del préstec, tot i que sí que permetria a les entitats demanar "compensacions justes" si els prestataris decideixen liquidar la hipoteca en determinats límits temporals.

En el cas de demores en els pagaments, es demana als bancs que l'execució forçosa d'hipoteques o l'expulsió dels inquilins de l'immoble "no sigui la primera opció" i que apliquin "una tolerància raonable per buscar altres solucions", ha explicat l'eurodiputat socialista Antolín Sánchez-Presedo, ponent de l'informe del Parlament Europeu sobre la proposta legislativa i responsable de les negociacions per part de l'Eurocambra.

Els universitaris cremen pneumàtics a la Diagonal

Una protesta d'universitaris amb crema de pneumàtics ha provocat a primera hora d'aquest dimecres un caos de trànsit a la Diagonal de Barcelona. Segons informa la Guàrdia Urbana, la via ha estat tallada al trànsit a l'altura de la Facultat de Física i Química de la UB cap a les 8:00 del matí per uns manifestants que han calat foc a diversos pneumàtics, el que ha provocat una gran columna de fum visible a gran distància.

La Guàrdia Urbana ha informat, al voltant de les 8:50, que els cotxes podien tornar a circular en els dos sentits de la Diagonal.

Encara que l'incident no ha provocat ferits ni grans destrosses, les autoritats s'han vist obligats a redirigir el trànsit en plena hora punta a l'espera que el foc fos apagat pels Bombers. La incidència ha provocat a més una important congestió de trànsit a la Diagonal.