diumenge, 10 de novembre de 2013

Vídeo: Els Iaioflautes denuncien l'agressió policial al mercat del Born #PratFotElCamp

Comunicat dels Iaoflautes: Al matí del 8 de novembre del 2013, mentre al Parlament es debatia sobre la continuitat del director general de la policia, Manel Prat, un grup d’activistes d’Stop bales de goma, Ojo con tu Ojo i altres ciutadans que estaven davant l’edifici del Parlament, s’han assabentat que en aquells moments, al mercat del Born, s’estava concedint un premi a l’esmentat càrrec públic. Ha estat aleshores quan el grup s’ha dirigit al mercat amb la intenció de fer un escratxe a Prat, una acció del tot espontània. Entre els integrants del grup hi havia un conegut iaioflauta.

La protesta ha estat en tot moment pacífica i ha estat coberta per diversos mitjans de comunicació (veure vídeo). Precisament mentre el nostre company estava esperant a ser entrevistat per un mitjà de comunicació ha estat empès i agafat pel coll (com pot veure’s a la fotografia) pel sotsinspector dels Mossos d’Esquadra, el tristement conegut Jordi Arasa. El nostre company s’ha negat a ser identificat i, a continuació, ha estat conduït a la comissaria dels mossos d’esquadra del Raval. Allà s’ha identificat, ha rebut les disculpes dels funcionaris i ha marxat sense que se li comuniqués cap denúncia per part dels mossos.

Foto del mosso Arasa agafant pel coll un iaioflauta. El nostre col·lectiu vol expresar la més ferma comdemna pels fets descrits, pel comportament de la policia autonòmica catalana en general i, en particular, per la brutalitat de l’esmentat sotsinspector, Jordi Arasa, l’historial del qual és àmpliament conegut per tothom.

Volem també demanar la dimissió, un cop més, del director general dels mossos d’esquadra, Manel Prat, per les seves responsabilitats en les repetides violacions dels drets humans comeses pel cos policial que dirigeix. Avui CiU i ERC s’han posat d’acord per evitar la seva reprovació al Parlament, la qual cosa demostra el que importen els drets humans a aquests dos partits. No podem permetre que la nostra policia sigui utilitzada per reprimir la lluita que vol evitar el desmantellament de l’estat del benestar i el retrocés en els nostres drets i llibertats.

Prat dimissió! Stop bales de goma! Ni bales ni foam ni tancs! Prou impunitat! Prou brutalitat!

Boicot dels iaioflautes a un premi de la burgesia de CiU al feixista Manel Prat


Una desena de persones que s'han identificat com a membres del col·lectiu iaioflautes i del 15-M han boicotejat l'acte de lliurament d'un premi de la burgesia feixista de CiU al director general dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, per "la labor de la policia catalana en el manteniment de la seguretat del comerç" i la repressió de brutal qualsevol acte que menyscabi els beneficis de la putrefacta burgesia de CiU. Foto: un botxí dels oligarques escanyant i detenint "democràticament" un ancià iaioflauta.

Jordi Arasa, el sotsinspector que ataca persones discapacitades

Jordi Arasa, sotsinspector de les ARRO (Àrea de Recursos Regionals Operatius) dels Mossos d'Esquadra a Barcelona, és l'agent responsable de la detenció a l'estil més nazi que es va produir ahir contra una persona discapacitada. José Miguel Esteban Lupiáñez circulava al vespre, en cadira de rodes, en la manifestació de solidaritat convocada a Barcelona per protestar contra l'empresonament de 4 joves rere la vaga general.

A judici el sots-inspector que va agredir David Fernàndez (CUP) el 27-M

L'Audiència de Barcelona va ordenar el novembre que es reobrís la causa per les càrregues en el desallotjament de la plaça Catalunya del 27 de maig de 2011, que es va saldar amb 121 ferits. El jutjat d'instrucció havia arxivat la querella després de consdierar que l'actuació dels Mossos d'Esquadra havia estat 'raonablement proporcionada'. Ara el jutjat d'instrucció 4 de Barcelona ha decidit obrir un procediment de judici de faltes contra Jordi Arasa (a la foto), sots-inspector de la unitat d'antiavalots ARRO dels mossos d'esquadra, qui va ser identificat per l'actual diputat de la CUP, David Fernàndez, que va ser agredit en aquella càrrega.

Els mateixos feixistes de sempre no aconsegueixen entrar a Sants

10:31 h La plaça de Catalunya es prepara per a la gran concentració espanyolista liderada per Ciutadans i el PP, però amb la presència també destacada de PxC, Casal Tramuntana, Falange i España 2000. De fet, un dels organitzadors que ja és a l'escenari és un conegut militant exfalangista. L'operatiu policial de la plaça el coordina el sotsinspector Jordi Arasa de la unitat ARRO Barcelona. El PP i Ciutadans també han organitzat un equip de seguretat i control de més de 200 persones.


Felip Puig substitueix el president del Cesicat després de destapar-se l'espionatge il.legal de CiU


El conseller Felip Puig -el senyor de la porra que mana encara que l'Espadaler li porti la porra- ha nomenat Jordi Puigneró en substitució de Carles Flamerich com a Director General de Telecomunicacions, càrrec associat a la presidència del Cesicat. El cessament de Flamerich es dóna enmig de la polèmica de les filtracions de documents atribuïts al Cesicat, òrgan que presidia com a Director General.

Un testimoni del cas Raval confirma el ja sabut: "Una agent li va donar un cop per l'esquena"

Un jove que el passat 6 de octubte va presenciar des de la seva balconada la contundent detenció al carrer Aurora del Raval de Juan Andrés Benítez, qui posteriorment va morir en un hospital pels cops rebuts segons l'autòpsia, va relatar l'endemà que "una agent el va colpejar per l'esquena" quan tractava d'anar-se, confirmant d'altres relats que apuntaven a una mosso d'esquadra com l'agent que va inciar la repressió sent culpable del tot el succeït després, doncs la feixista va amagar els fets i va mentir descaradament en els informes. En rebre el cop, l'home es va donar la volta i instantàniament "vuit mossos" se li van tirar "damunt" i van començar "a copejar-ho tots alhora".

Neofeixisme a la italiana

Discreta o obertament, els feixistes han consolidat les seves xarxes de contacte amb els conservadors neoliberals italians, al carrer i en la política. Els límits entre els uns i els altres es desdibuixen cada vegada més a tota l'Europa del PP. Foto: La diputada italiana Alessandra Mussolini, néta del dictador feixista.

En el discurs que va oferir aquest dissabte per celebrar el 24º aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, el president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, va emfatitzar que ni el populisme ni el nacionalisme han de ser les respostes “als desafiaments dels nostres temps”. Uns dies abans, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, va fer un advertiment similar, assenyalant que la ultraderecha guanya terreny de cara a l'elecció del Parlament Europeu, pautada per 2014, gràcies a les seves consignes racistes i xenòfobes.

Apel·lant a la seva Constitució i al debat públic del seu passat nacionalsocialista –una labor de dècades que no acabarà aviat–, Alemanya ha intentat deslegitimar, quan no il·legalitzar, a els qui idealitzen el feixisme hitleriano i les seves premisses. Però, com evitar l'auge del neofeixisme en països com Itàlia, on el terror instaurat pel règim de Benito Mussolini és relativizado i fins a justificat pels beneficis i privilegis dels quals van gaudir els seus acólitos? Com França, també Itàlia és testimoni de l'ascens de l'extrema dreta.

Quan els enquestadors els pregunten qui han estat els millors estadistes, els italians sempre aconsegueixen que Mussolini aparegui en els primers llocs del rànquing. I és que el dictador compta amb admiradors no només entre els neonazis locals, sinó també en els sectors conservadors de la societat. Ideològicament és poc el que sembla distingir a un cap rapat de Milà, Verona o Roma –bastions neonazis per excel·lència– d'un elegant nonno (avi) que simpatitza amb els discursos de Mussolini.

Neofeixistes declarats i subvencionats


Per descomptat, hi ha factors tant conjunturals com a crònics que atizan la popularitat, no ja de Mussolini, sinó dels seus hereus polítics i dels neonazis. L'actual crisi econòmica i els eterns dèficits de l'Estat són dos d'ells. “Ells fan molt per les famílies de pocs recursos”, diu un veí d'un “centre cultural” romà que, oficialment, no s'identifica amb ideologia política alguna, però que en realitat és operat per membres de Blood & Honour (Sang i honor), una xarxa neonazi fundada a Gran Bretanya. Llegenda urbana? Per res.

Ells tindran les seves raons per amagar-se, però a Itàlia abunden els neofeixistes que no temen declarar-se com a tals. Com a mostra, un botó: els 2.500 integrants de Forza Nuova, que reparteixen volants a plena llum del dia i tenen contactes estrets amb membres de l'elit política regional i nacional.

L'antic alcalde de Roma, Gianni Alemanno, està casat amb la filla d'un prominent neofeixista. Casualitat? Poc probable. El fill de tots dos dirigeix un moviment estudiantil d'extrema dreta.

Quotes de responsabilitat oblidades i complicitat descarada


Aquestes aliances i el fet que les fronteres que separen a la dreta de la ultraderecha siguin tan fluïdes permeten que recursos econòmics gens menyspreables flueixin de les arques de l'Estat als comptes de les organitzacions neofeixistes. I aquests diners els permet oferir respostes ràpides als problemes puntuals de certes comunitats sense que ningú els controli. Una persona amb un càrrec públic ha de justificar les seves accions, però els neofeixistes operen en les escletxes de la societat d'on l'Estat s'ha replegat. Com la màfia.

L'ex primer ministre Silvio Berlusconi insistia públicament a minimitzar els desaforaments de Mussolini, argumentant que el seu error va ser aliar-se amb els nacionalsocialistes alemanys, però que, de resta, el líder italià va fer molt pel seu poble. Berlusconi celebrava així una creença profundament arrelada i poc discutida en la península itàlica.

L'historiador suís Aram Mattioli sosté que els italians desconeixen o han oblidat gairebé per complet la seva quota de responsabilitat per les atrocitats comeses en conjunt pels feixistes d'Alemanya i Itàlia. D'aquí la desimboltura amb el qual Alessandra Mussolini, la néta del Duce, elogia al seu avi des del seu escó al Parlament. Fins ara, ningú li ha demanat que renegui dels feixisme.

Mas vol que Israel sigui 'company de viatge' de Catalunya en aquest moment 'únic'

Artur Mas, de viatge turístic amb ampli sèquit pagat amb els diners del poble a qui li roben la sanitat, l'educació i els drets socials, diu que 'aposta' perquè l'estat sionista i criminal d'Israel sigui 'company de viatge' en el moment 'únic' que viu Catalunya. 'Estem aquí pel gran interès que Israel genera a Catalunya com a model, com a soci per a la innovació, però també perquè en aquest moment únic, Catalunya necessita impulsar la seva capacitat d'internacionalització i millorar les relacions amb els socis internacionals. I Israel és clarament un company de viatge escollit per Catalunya', ha dit en una conferència a la Universitat de Tel Aviv, on ha remarcat que els israelians 'coneixen molt bé' què és construir un estat i lluitar per preservar una llengua i una identitat.

El president de la Generalitat de Catalunya Artur Mes està de visita oficial en l'estat d'Israel, en companyia d'un sèquit de consellers i assessors i empresaris per a estrènyer llaços comercials i estudiar més d'a prop "una de les potències econòmiques i tecnològiques més importants del món”. Tots dos països tenen 7.500.000 milions d'habitants i una extensió territorial molt similar, per això Israel és la demostració més palesa que un estat per més petit que sigui és viable. "Catalunya com Israel té una llengua, una cultura pròpia, arrels, tradicions i costums que es remunten a un passat remot"

“la lluita d'Israel per la seva supervivència és un gran exemple a seguir” (no importa que sigui a costa de la tragèdia del poble palestí, clar) “hem d'aprendre moltes coses d'Israel” Artur Mas s'entrevistarà amb el ministre de Finances Yair Lipid (on el lobby català i el lobby jueu estrenyeran encara més els seus llaços) No sabem si també demanaran assessorament en matèria armamentística i repressiva en el qual els sionistes són uns experts.

A més, el president té prevista una audiència amb el president Shimon Peres (infla número u del Barsa) i per rematar realitzarà una ofrena floral en el Museu de l'Holocaust. Sense que es descarti la tradicional visita al Mur de les Lamentacions on abillat amb la clàssica kipa orarà braç a braç al costat dels més respectables rabins, genocides i assassins contra l'humanitat.

La delegació catalana pansa per alt la tragèdia del poble palestí; el genocidi, l'ocupació, les colònies, la repressió indiscriminada, les massacres, els presos o els milions de refugiats. Ells el que desitgen és mirar-se en el mirall dels vencedors per consolidar el seu projecte independentista.

Artur Mas demanarà el reconeixement de Catalunya a l'estat d'Israel donat que el propi regne espanyol o la Unió Europea l'hi neguen. Sobre Palestina no han fet cap comentari doncs ha guardat un prudent silenci -un silenci còmplice?- per no ferir la sensibilitat dels amfitrions.

Carlos de Urabá
Amman-Jordània

El 28% dels espanyols sobreviuen gràcies a la pensió dels avis

CCOO afirma que el 28% de les llars espanyoles viuen gràcies a un pensionista com a única font d'ingressos i que la reforma del sistema de pensions proposada pel Govern suposarà una pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes d'entre un 14,8% i un 28,3% en els propers 15 anys. Les xifres mostren com la precarietat del mercat laboral colpeja, més que ningú, als joves. Un col·lectiu que veu com en el darrer any s’han disparat els contractes temporals (el 93,5%), a l’hora que ha disminuït la jornada. Menys hores, menys retribució. El 40% dels joves fins a 35 anys desocupats desisteix de buscar feina i de signar a l'INEM. L’índex d’aturats d’entre 25 i 29 anys ha augmentat un 20% des del 2008.

CCOO estima que la reforma del sistema de pensions proposat pel Govern suposarà una pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes d'entre un 14,8% i un 28,3% en els propers 15 anys, tal com ha assegurat el secretari general de la Federació de Pensionistes i Jubilats, Julián Gutiérrez.
.
Així mateix, Gutiérrez ha detallat que la quantia del 54% de les pensions és menor al salari mínim interprofessional i que Espanya dedica a pensions tres punts percentuals menys que la mitjana de la UE. Així, la pensió mitjana a Espanya segons el sindicat és de 856 euros, mentre que la pensió per viduïtat és de 617 euros.

Per la seva banda, el secretari confederal de Protecció Social i Polítiques Públiques, Carlos Bravo, ha apuntat que les ajudes a la dependència s'han reduït fins als 1.180 milions d'euros des dels 2.000 milions que hi havia en 2010. D'aquesta manera, segons Bravo, hi ha 44.000 persones menys amb prestació efectiva que fa un any i mitjà, 88.000 ciutadans que ja no són qualificats com a depenents.

D'altra banda, Bravo ha destacat que la reforma sanitària ha exclòs a 873.000 immigrants del sistema, que s'han eliminat 450 medicaments i que el copago farmacèutic, malgrat estar basat en el nivell de renda dels cuidadanos, té "una concreció pràctica regressiva".

Aquestes afirmacions han estat efectuades en la presentació de la campanya que el sindicat ha iniciat en defensa de l'Estat del benestar, centrada en tres pilars: les pensions, la dependència i la sanitat. La Federació ha preparat els dies 23 i 24 d'octubre mobilitzacions per aquest motiu.

El 40% dels joves fins a 35 anys desocupats desisteix de buscar feina i de signar a l'INEM. L’índex d’aturats d’entre 25 i 29 anys ha augmentat un 20% des del 2008


L’augment de la població inactiva es deu principalment al “desistiment” dels joves de trobar alguna feina. Segons ha explicat l’autor de l’informe de l’Observatori de l’Emancipació, Joffre López, un 42,4% ocupa el seu temps en ampliar els seus estudis i 38,8% es dedica a altres tasques. “Es converteix en normal que un jove a Espanya hagi d’estar sense feina o marxar a l’estranger”, ha resumit l’autor, per titllar la situació “d’alarmant”.

De la seva banda, el president de l’ens que ha realitzat l’estudi, el Consell de Joventut d’Espanya, Ricardo Ibarra, ha assenyalat que l’índex d’atur dels joves d’entre 25 i 29 anys que es troben sense feina des de fa dos o més anys ha augmentat 20 punts percentuals des del segon trimestre de 2008 fins el mateix període de 2013.

L’índex de desocupats de llarga durada d’entre 16 i 24 anys a Espanya era menor al 5% en el segon trimestre de 2008, enguany raneja el 25%. A la franja dels 25 als 29, si fa cinc anys era lleugerament superior al 6%, actualment s’ha enfilat fins al 30%. Exactament els mateixos percentatges que en les edats compreses entre els 30 i els 34 anys.

Botella posa més policies per forçar els serveis mínims de neteja

L'Ajuntament del PP i la col·locada Botella ha anunciat aquest migdia que reforçarà a partir de demà la presència policial als carrers per garantir que es compleixin els serveis mínims abusius impostos pel PP durant la vaga de la neteja viària i en el manteniment de parcs i jardins iniciada el dimarts.

Fins avui sortien 60 patrulles i quatre equips de les unitats centrals de seguretat (UCE, antidisturbis de la Policia Municipal) al llarg del dia per "protegir i escortar" als empleats que s'encarreguen de netejar els punts que acumulen més brutícia. El Consistori no ha volgut donar xifres de l'augment, ja que aquest anirà en funció de les necessitats que hi hagi a cada moment puntual i segons els vagin sol·licitant els comandaments.

Així s'ha decidit durant la reunió que han mantingut l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella (PP), amb el delegat de Seguretat, José Enrique Núñez, el delegat de Medi ambient i Mobilitat, Diego Sanjuanbenito, i els respectius equips.

La mesura d'escortar als serveis mínims ja ha estat criticada aquesta setmana pels representants sindicals, que han entès que la labor de la policia no consisteix a custodiar el compliment d'una activitat privada. L'Ajuntament, per la seva banda, argumenta que s'està garantint un ben fonamental, com és la salubritat.

Segons fonts municipals, la passada matinada s'ha registrat la crema de 26 contenidors i de dos vehicles que estaven estacionats en les proximitats. També han resultat afectats tres elements del mobiliari urbà, sense que s'hagi especificat en què consisteixen. Els agents de les forces repressives han identificat a cinc persones per causar danys i desordres.

Aquests desperfectes s'uneixen als que s'han vingut succeint dia a dia des que va començar el conflicte la mitjanit del passat dimarts. Aquesta mateixa matinada va haver-hi cinc detinguts acusats de cremar contenidors al districte de Carabanchel.

Segons dades facilitades per l'Ajuntament de Botella, s'han registrat durant la vaga gairebé 260 contenidors cremats, als quals se sumen més de 40 actuacions per danys en un altre tipus de mobiliari urbà. Els incendis han afectat a gairebé 40 vehicles particulars. Hi ha 7 detinguts i 41 persones identificades. En aquest sentit, la Policia Nacional està col·laborant amb la Policia Municipal en totes les actuacions repressives al dictat de l'alcaldessa.

Cadena humana contra el projecte Castor

Més d'un miler de persones, de banda i banda del riu de la Sénia, han desafiat el fort vent que bufa aquest diumenge per mobilitzar-se de nou contra el magatzem de gas submarí Castor. Convocats per la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, els participants han fet una cadena humana al voltant de la plataforma terrestre per exigir el tancament definitiu de la plataforma i una investigació sobre possibles negligències en relació als centenars de terratrèmols que hi ha hagut des del setembre.

Els serveis públics portuguesos no poden pagar els salaris fins a final d'any

Com a conseqüència dels retalls i de l'austeritat que el govern neoliberal ha aplicat a Portugal, i igual que en els últims anys, els serveis públics portuguesos com a hospitals, universitats i escoles politècniques no estan aconseguint tenir fons per cobrir totes les despeses en personal fins al final de l'any, incloent-hi els subsidis de vacances. Correios de Portugal, amb beneficis en vespres de la seva privatització.

En declaracions al periòdic Diário Económico, António Cruz, Rector de la Universitat de Lisboa, subratlla que els diners que va arribar a la institució “no es corresponen amb el valor” que la universitat “ha de pagar en despeses”. Entre els politècnics, Joaquim Mourato, president del Consell Coordinador, diu que la situació és preocupant. Els politècnics han sol·licitat la bestreta d'una part dels diners per a sous, però encara no han tingut cap resposta del Ministeri de Finances.

El sector de la salut també experimenta dificultats de pagament. Al periòdic Diário de Negócios, Francisco Ramos, president de la Junta Directiva de l'Institut Portuguès d'Oncologia, admet que retardar el pagament a proveïdors pot ser la solució per pagar els subsidis de vacances. Per la seva banda, Pedro Nunes, president de la Junta Directiva de l'Hospital Centro d'Algarve, diu que retardar els sous pot ser una solució, però la decisió ha de ser presa pel Ministeri de Salut.

El Ministeri de Finances va explicar a la Unitat Tècnica de Suport Governamental que la manca de diners en els serveis públics haurà de ser “remeiada mitjançant canvis pressupostaris, a dur a terme a través de la gestió flexible dins del ministeri”. En la pràctica, seran les entitats les que hauran de trobar maneres d'aconseguir els diners per a les despeses de personal. Mentrestant, el Ministeri de Finances ja ha dit que el pagament de sous i subsidis “haurà de proporcionar-se en condicions normals”.

Correios de Portugal amb beneficis en vespres de la seva privatització


Els beneficis de la CTT –Correios de Portugal- van registrar un augment de 27,7% entre juliol i setembre de 2013, en comparació del període idèntic de l'any anterior. El tercer trimestre d'aquest any van facturar uns 45,2 milions d'euros.

Aquests resultats han aparegut en un moment en què l'empresa, encara en mans de l'Estat portuguès, ha consumat el tancament d'oficines en diverses parts del país, impedint l'accés de la població als serveis postals, i emprès un procés de rescissió de contractes amb treballadors que va afectar al 5% dels prop de 12.000 treballadors.

L'administració va fer aquestes dades públiques dies després de la vaga del 25 d'octubre, en la qual els treballadors van expressar el seu descontentament contra la intenció del govern de privatitzar la CTT. La protesta també es concretava en la protecció dels llocs de treball, amenaçats en un escenari de privatització, a la lluita contra les retallades salarials i contra la pèrdua de drets.

Cal recordar que el govern va aprovar el passat 10 d'octubre la venda del 70% de l'empresa, deixant el 30% en mans de l'Estat. En aquest context, el Ministre de la Economia, Pires de Lima, va declarar a l'agència de notícies lusitana que “no puc assegurar que no hi haurà acomiadaments perquè l'empresa es trasllada a l'esfera privada”, i va sostenir que l'operació “podria resultar en un bon ajust per a l'Estat”. “No veig cap drama en la privatització dels CTT”, va subratllar.

El procés de privatització dels CTT està previst per a desembre. Correos d'Espanya està interesada en la compra dels portuguesos malgrat les retallades en personal i en inversions a Espanya.

Mathias Eistrup
Corresponsal Portugal

EU denuncia al Consell d’Europa i a l’Observatori Europeu de l’Audiovisual el tancament de RTVV

El portaveu adjunt d’EUPV en Les Corts, Ignacio Blanco, ha anunciat que la formació d’esquerres farà arribar el tancament de RTVV tant al Consell d’Europa com a l’Observatori Europeu de l’Audiovisual. “Aquest atac a la normalització del valencià i a la nostra identitat com a valencians no pot quedar impune, i davant el tancament de fileres del PP, hem decidit acudir a instàncies internacionals”. El parlamentari ha recordat l’existència de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries. La corrupció, senya d'identitat de la màfia franquista valenciana a RTVV. Foto: Ignacio Blanco, Esther López, Marga Sanz i Marina Albiol, diputats d'EUPV, a la manifestació contra el tancament de RTVV.

Per a Blanco, el tancament de RTVV és “un atac directe a la nostra llengua i al nostre autogovern, que a més, incompleix l’Estatut d’Autonomia”. La formació d’esquerres aportarà un informe al respecte al Centre Europeu per les Llengües Vives.

El diputat d’esquerres ha recordat que la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua ha manifestat que el tancament de RTVV serà letal per a l’ús de la nostra llengua. “És una autèntica punyalada a la normalització lingüística i tindrà conseqüències gravíssimes”. El parlamentari afegeix: “els poders públics tenen l’obligació constitucional i estatutària de protegir la nostra llengua”, adverteix.

Blanco ha acusat també al Govern autonòmic d’Alberto Fabra de “perpetrar un colp a la democràcia valenciana” i ha expressat el reconeixement als treballadors de la cadena que “durant dos dies han demostrat que un periodisme independent i de qualitat és possible en la televisió pública valenciana”.

El balafiament, les taboles i la corrupció, senya d'identitat de la màfia franquista valenciana a RTVV.

Fins a fa ben poc el lema de Canal 9 podria haver estat perfectament una expressió valenciana: Serà per diners? El balafiament era absolut. Es van subvencionar sense taxa els equips de futbol de la Comunitat Valenciana, es va pagar el que no està en els escrits per la retransmissió de les carreres de Fórmula 1, es van manar equips de televisió als confinis del món perquè Francisco Camps pogués lluir margalló. El malbaratament va ser continu i les sospites sobre l'ús fraudulent dels diners van créixer.

Canal 9 mai ha explicat per què va comprar els drets d'emissió dels partits de futbol dels equips valencians de primera i segona divisió durant les temporades 2003-2008 per 459 milions i els va vendre per 299 a una televisió privada provocant un crebant de 160 milions a les arques públiques.

El súmmum del desbarre professional i empresarial va ser la compra a Bernie Ecclestone dels drets de retransmissió de les carreres de F-1 per a la Comunitat Valenciana, quan es televisaven per Tele 5. TVV va pagar 22 milions per les imatges de Fernando Alonso a bord del seu Ferrari. Es podria pensar que, com en Tv3, les retransmissions es feien en valencià. Però no.

El responsable de la narració era un periodista argentí, Víctor Seara, qui va signar un contracte en 2010 pel qual percebia 120.000 euros a l'any per la locució dels grans premis i un programa de motor que va realitzar entre els mesos de gener i març. L'última directora general de RTVV, Rosa Vidal, ho va denunciar per no justificar despeses per valor de 18.000 euros.

La llista de balafiaments és tan llarga com a nul·les les responsabilitats polítiques assumides per la gestió de RTVV. Els presidents de la Generalitat del PP viatjaven amb els seus periodistes de confiança de l'ens televisiu. Tant donava que la seva assistència fora a una final de la Champions, com Eduardo Zaplana que va acudir a Milà a presenciar el Bayern-València, o que es tractés d'un costosíssim directe de Francisco Camps en una visita a l'Amazones brasilera, coincidint en l'època en què el president de la Generalitat viatjava a l'estranger més que mai, una vegada havia estat imputat en l'anomenat cas dels vestits.

Tampoc va importar, ja amb l'aigua de la crisi al coll, afavorir a les dues adjudicatàries de les úniques TDT d'àmbit autonòmic, Les Províncies TV (del grup Vocento) i Popular TV (de la Cope), en el pagament del cànon per l'ús del múltiplex de RTVV. Segons el vocal del consell d'Administració per Compromís Rafael Xambó, ambdues havien de pagar 1,3 milions d'euros.

Però els exdirectores generals Pedro García i José López Jaraba van negociar unes condicions, que incloïen des de la condonació del deute a la compensació per publicitat de Canal 9 en les TDT, d'audiència residual, passant per la cessió de drets. Un acord, segons Xambó, molt onerós per a l'empresa pública. Els contractes de RTVV amb ambdues adjudicatàries han estat lliurats a la fiscalia per si detecta indicis de delicte. Després de l'anunci del tancament de RTVV, Les Províncies TV i Popular TV són les úniques cadenes de televisió amb idèntica implantació que Canal 9.

L'obsessió del PP per controlar-ho tot a la Comunitat Valenciana li va portar a protagonitzar episodis que a primera vista semblaven inexplicables, però que amb el temps han anat comprenent-se. Episodis en els quals la cadena autonòmica ha estat un instrument molt útil para segons quines finalitats.

Encara es recorda per algun dels seus protagonistes, no sense certa preocupació i espanto, l'escena que es va desenvolupar en el Palau de la Generalitat, amb Francisco Camps de president, mesos abans de la visita en 2006 de Benedicto XVI a València per a la Trobada de les Famílies. En un despatx de l'edifici gòtic del segle XV es trobaven reunits representants del Govern de Rodríguez Zapatero, de l'Arquebisbat de València i del Consell.

En l'ordre del dia, a més dels temes de seguretat, la retransmissió televisiva. Els membres de l'Executiu socialista donaven per fet que, en tractar-se d'una visita d'Estat, TVE seria la responsable de l'emissió. Però no. Les paraules van ser primer tibants, després desabridas i al final van acabar a crits. La Generalitat, amb l'inestimable suport de l'Arquebisbat, va imposar que fos Canal 9 la que es fes càrrec de la retransmissió.

Anys més tard, en la recerca de la trama Gürtel, es va descobrir que Teconsa, una constructora lleonesa propietat de l'empresari José Luis Ulibarri, qui havia aconseguit la majoria de les llicències de TDT concedides per Camps, s'havia fet amb l'adjudicació dels equips de sonorització de la visita papal.

La recerca de Gürtel va descobrir que RTVV havia adjudicat el contracte per 7,4 milions quan el cost no superava els 3,2, segons la comptabilitat de la trama. L'Audiència Nacional investiga si Corretja es va quedar amb 1,4 milions, Pablo Crespo amb 630.000 euros i Álvaro Pérez, El Bigotis, i el llavors director general de RTVV, Pedro García, amb mig milió cadascun. Recordi's la nota que va aparèixer en el despatx de Correa: “Pedro vol ser director general de Canal 9”. I Camps li va nomenar.

Comprar car productes escombraries ha estat una constant en RTVV. En 2011 la cadena va adquirir tres documentals de marcat caràcter ultra a Triskel, una productora vinculada al que havia estat el seu director d'antena Fernando López Quintela. Es va acordar pagar 532.500 euros sense IVA per uns reportatges que els propis professionals de RTVV van valorar en molts menys. La Sindicatura de Comptes (el Tribunal de Comptes valencià) va constatar l'existència d'irregularitats en la gestió d'aquest contracte.

El Consell aprova un decret llei urgent per recuperar el control de RTVV burlant les Corts


El Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) acaba de publicar una edició especial que inclou un decret llei pel del govern del PP pel qual s'adopten mesures urgents per garantir la prestació del servei públic de radi i televisió de titularitat i control de la Generalitat.

L'Arquebisbat de Granada edita 'Casa't i sigues submissa'

L'editorial Nou Inici, una iniciativa directa de l'Arquebisbat de Granada, ha editat un llibre titulat 'Casa't i sigues submissa', de l'autora italiana Costanza Miriano, en el qual per 16 euros s'ensenya la "obediència lleial i generosa, la submissió".

Aquesta editorial, presidida per l'arquebisbe de Granada, Javier Martínez, ha editat el llibre com a part de la seva responsabilitat en relació amb la dignitat cultural de la fe, segons detalla a la seva pàgina web.

La publicació, que segons avancen alguns mitjans regionals Costanza va lliurar al Papa Francisco, inaugura una col·lecció sobre la vida experimentada a través dels ulls de la dona i des de la fe cristiana, segons detalla el Arzobispado de Granada.

L'autora, periodista, casada, mare d'una família nombrosa i "submissa", es qüestiona què ve després del petó final dels contes i pel·lícules i recalca, segons l'editorial, que "ara és el moment d'aprendre l'obediència lleial i generosa, la submissió".

El llibre de l'autora italiana ha estat ja capdavantera de vendes a Itàlia i s'inspira en la frase "emmanilles, estigueu subjectes als vostres marits", de Sant Pablo als Efesios.

Estats Units i Israel perden el dret a vot en la Unesco

Estats Units i Israel han perdut el seu dret a vot en la Conferència General de la Unesco per no haver pagat la seva contribució des de 2011, després de l'admissió de Palestina com a membre d'aquesta organització de l'ONU.

L'Organització de l'ONU per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) els va aplicar el seu reglament intern, que indica que tot país que, sense justificació, no està al corrent de pagament, perd el seu dret de vot, va informar avui l'organisme. Estats Units i Israel van suspendre la seva aportació després de l'admissió de Palestina, per la qual cosa deuen els exercicis de 2011, 2012 i 2013.

La decisió de retirar el vot a un país membre solament pot ser presa per la Conferència General, que reuneix a tots els membres cada dos anys. Tant Estats Units com Israel tenien de termini fins a aquest matí per presentar al·legacions a la seva falta de pagament, però al no haver-ho fet, l'organisme ha aplicat la norma que els lleva el dret de vot.

Es tracta de l'article 4 de la Constitució de la Unesco, que estableix que la suspensió de vot també concerneix a altres comitès i consells de l'organització, com el Consell Executiu, del que forma part Estats Units. La falta de pagament d'Estats Units ha obligat en els últims anys a la Unesco a congelar molts dels seus programes i a prescindir de col·laboradors.

L'organització es planteja, fins i tot, un pla de reducció del seu personal, alguna cosa que no ha succeït mai en la seva història. No és la primera vegada que Estats deixa de pagar a la Unesco, alguna cosa que ja va succeir en 1984 per desacords entre l'administració que va encapçalar Ronald Reagan (1980-1988) amb la "politització" de l'organització.

Gairebé 20 anys més tard, Washington tornava a la Unesco, però la seva contribució va durar fins a 2011. A l'octubre d'aquest any, el plenari de l'organització va votar la inclusió de Palestina com estat membre, la qual cosa li va convertir en la primera agència de l'ONU a fer-ho.

Washington ha afirmat que una llei interna li prohibeix contribuir a una organització que acull a estats no reconeguts per l'ONU, a la qual segueix apel·lant, malgrat que l'Assemblea General de Nacions Unides sí va admetre a Palestina com a estat no membre o observador al novembre de 2012.

Èxit de la 'Via del Nord' contra el Tractat dels Pirineus

Més de tres mil persones es van donar la mà ahir i van portar fins a Perpinyà l'esperit de la Via Catalana de l'Onze de Setembre, al punt de les 16:59, per commemorar que fa 354 anys que es va signar el Tractat del Pirineus -una conxorxa de la família monàrquica francesa per repartir-se els dominis espanyols-, i els participants van encerclar tres seus d'institucions franceses en defensa de la llengua, la cultura i l'independentisme. A la cadena humana, batejada com a 'Via del Nord', van ser nombroses les estelades i els cants independentistes.

L'acció es feia amb motiu de la diada de Catalunya Nord, que cada any tanca el Correllengua i reivindica d'esborrar el Tractat dels Pirineus. Era una novetat d'enguany, i va ser un gran èxit, desbordant les previsions dels organitzadors. Amb aquesta encerclada, els manifestants exigien a les institucions que facin allò promès en favor de la llengua i la cultura catalanes.

El Tractat dels Pirineus, signat per les monarquies francesa i espanyola el 7 de novembre de 1659, simbolitza la partició de Catalunya, la pèrdua de les institucions pròpies a Catalunya Nord, l'inici de la descatalanització sistemàtica dels antics Comtats i la resistència a la desintegració de la identitat catalana pels regims francesos successius.

Quan faltava un minut per les cinc de la tarda (a les 16.59), una cadena humana va encerclar el perímetre de tres seus institucionals locals a Perpinyà: el de la Prefectura, el Consell General i l'Ajuntament de la ciutat. Segons els organitzadors, en total més de 3.000 persones que van decidir unir les mans. Davant del Castellet, a més, van encendre una estelada amb espelmes i, després, una marxa de torxes va recórrer el centre de la ciutat. El punt final el va posar un concert amb grups dels Països Catalans que coincidia amb el final del Correlllengua.

Durant l'estona que va durar la cadena humana, el centre de Perpinyà es va omplir de dispars de trabucs, sons de tambors i, sobretot, de crits a favor de la independència acompanyant el Cant dels Segadors. Després hi va haver parlaments, durant els quals les entitats nord-catalanes van destacar el seu compromís en la lluita per la independència. 'Fins ara defensàvem la llengua i la cultura catalanes, però ara hem d'anar més enllà perquè el missatge que volem fer arribar és que creiem que Catalunya ha de tenir un estat propi', va dir Miquel Arnaudies, president de la Federació d'entitats en defensa de la llengua i la cultura catalanes a Catalunya Nord.

Va afegir que quan això passés, també en sortirien beneficiats els catalans del nord, perquè tindrien un estat sòlid darrere que els donaria suport en les seves reivindicacions davant l'estat francès. 'El nou estat serà des de la Jonquera fins a Alcanar, però també farà canviar les relacions amb els països del voltant i segur que la nostra situació també canviarà', va dir.

El motiu pel qual van decidir encerclar aquests tres edificis era mostrar públicament el malestar dels nord-catalans amb les institucions franceses. 'Totes han signat mocions en defensa de la llengua, i d'això fa més de deu anys, però encara no han mogut ni un dit', va criticar Arnaudies, que lamentava el poc suport de les institucions franceses. El primer objectiu és clar: aconseguir que el català sigui llengua oficial a França i que es reconeguin les institucions de Catalunya Nord.

La España inexistente: La conjura de los Faisanes a 350 años de la Paz de los Pirineos

Protestes al Parlament portuguès per l'atac a la cultura

Manifestants del col·lectiu Manifest en Defensa de la Cultura van interrompre al Secretari d'Estat de Cultura al Parlament nacional portuguès, en “un acte simbòlic de protesta per la imminent aprovació d'un Pressupost General de l'Estat contra la cultura, i per l'exigència d'un 1% per a cultura”.

La manifestació es produeix en un moment en què el Pressupost General de l'Estat per 2014 es discuteix a l'Assemblea Nacional i dies després de la publicació de l'informe del Eurobarómetre 2013, titulat Accés i participació cultural, que destaca la disminució de la participació cultural a Portugal. La conclusió general és que, des de 2007, hi ha hagut un descens general en la majoria de les pràctiques culturals, apuntant a la justificació els efectes de la crisi econòmica i financera actual.

Igual que en altres àrees socials, la divisió entre els països nòrdics i del sud reflectís també en la cultura. Un índex de practica cultural, que reflecteix la participació en una sèrie d'activitats culturals, revela que els països europeus del nord tenen la major proporció d'altes taxes de participació, liderat per Suècia (43%), Dinamarca (36%) i Holanda (34%). En comparació, les puntuacions més baixes de l'índex estan a Grècia (5%), Portugal i Xipre (6%), i Romania i Hongria (7%).

Dos aspectes de preocupació per a tot el sector cultural són les dues principals raons evocades pels europeus per no participar, o no participar més sovint, en la vida cultural: la “falta d'interès” i la “falta de temps”. Pugues la “falta d'interès” relacionar-se amb una oferta cultural “sense interès” que no correspon als interessos i gustos dels ciutadans? Es tracta d'una interrogació que mereix una discussió pública.

La “falta de temps” mostra com la tan propagada societat de l'oci és una enorme fal·làcia, ja que se suposava que les innovacions tecnològiques i els canvis en l'estructuració dels temps socials de les societats contemporànies anirien a originar un augment significatiu del temps d'oci i de el “temps de qualitat”.

En relació amb els treballadors de classe mitjana, les condicions imposades per les polítiques neoliberals i per l'austeritat en vigor disminueixen considerablement la qualitat de vida i el benestar, en la mesura que causa la retracció de la relació social en el context cultural, per falta de temps, falta de diners, falta d'interès i probablement perquè estan massa ocupats i estressats amb aspectes relacionats amb la seva supervivència, i la dels seus, i cada vegada més afectats pel catastròfic desmantellament de l'estat de benestar i la privatització dels serveis públics.

El fracàs del programa Cultura 2007-2013, amb un pressupost de 400 milions d'euros, sembla evident, però no és l'única explicació per a la disminució de la participació cultural. Un factor molt important està relacionat amb la pertinència i qualitat de polítiques i estratègies culturals nacionals, regionals i locals. A Portugal, l'extinció del Ministeri de la Cultura en 2011 –una mesura populista de l'actual govern, amb vista a la reducció de les despeses governamentals– va retirar lamentablement importància institucional a la cultura, reduint el seu paper estructural en la rehabilitació del país.

Mathias Eistrup
Corresponsal Portugal