A Bèlgica, Suècia, Dinamarca, França o Luxemburg es paga més que a Alemanya, tant en el sector industrial com en l'àrea dels serveis. De mitjana, els costos mitjans per treballador a Europa ascendeixen a 30,10 euros per hora laboral. En aquests costos es sumen l'ingrés brut i els costos socials, és a dir seguretat social, vacances i pagues, amb la nadalenca.
A Bèlgica, aquesta xifra ascendeix a 39,30 euros, seguida de prop pels països escandinaus. Alemanya cau un lloc en el rànquing dels països de la Unió Europea, i ara ocupa el setè lloc. Mesurat en termes de productivitat, els salaris a Alemanya haurien de ser un 16% més elevats, diu Gustav Horn, director científic de l'Institut de Macroeconomia i Investigació Conjuntural (IMK), de la Fundació Hans Böckler.
Els sous no pugen
El seu argument: Dins de la unió monetària, cap país pot devaluar o apreciar la moneda. Per això, aclareix Horn, els països han de regir-se per altres normes per tal de mantenir estable la seva estructura econòmica. Una d'aquestes regles és el balanç entre els costos laborals i la productivitat. I a Alemanya, els costos han augmentat marginalment en comparació amb el creixement de la producció. Això contrau la demanda interna i danya els sistemes de seguretat social.
"La unió monetària", diu Horn, "és en realitat un acord dels estats membres amb la finalitat de perseguir una meta inflacionista comú". A la zona euro la inflació és propera al 2%, cosa que, òbviament, limita el marge per impulsar els sous. En lloc d'optar per una política d'increment salarial per empènyer l'economia, s'ha optat per la màxima que mentre menor sigui la inflació, més productes es poden oferir, per augmentar així la demanda i l'ocupació.
Dues cares de la moneda
Per Gustav Horn, aquesta és només una cara de la moneda: "Baixos sous signifiquen baixos ingressos, baixa demanda i menys ocupació. Hem de buscar un camí més òptim. Penso que, donades les condicions actuals i les xifres d'inflació del país (al voltant del 2%), a Alemanya els sous haurien de pujar, de mitjana, entre un 3 i un 3,5%".
Si es redueix la capacitat adquisitiva dels treballadors es contrau el consum intern i, per molt que els productes es mantinguin al mateix preu, menys gent té capacitat per adquirir-los, el que rebat els arguments demagògics del neoliberalisme tosudament, tant com s'esforcen els propagandistes en enganyar a la gent amb falsetats.
Per aquest any, i també per al 2013, l'IMK espera un augment salarial d'un 2,5 o 2,6%. Gustav Horn llança sobre la taula, a més, una idea provocadora: "Els salaris en el sector privat d'Alemanya haurien de pujar un 16&, per així poder tenir sota control la crisi de competitivitat de la zona euro".
