dilluns, 5 de març de 2012

Front del PP europeu contra el PS de François Hollande

Ha sorgit a Europa un front del PP europeu contra François Hollande, el gran favorit per guanyar les presidencials franceses d'abril i maig. Els Governs d'Angela Merkel, Mariano Rajoy i Mario Monti han desmentit a cor aquest dilluns l'informació del setmanari alemany Der Spiegel que posa el dit en l'evidència del recolzament de Merkel a Sarkozy de fa uns dies com "el seu candidat", segons la qual els governs de Berlín, Londres, Roma i Madrid han segellat un pacte secret per fer el buit i no rebre al candidat socialista a l'Elisi, així com marginar-lo dels mitjans que controlen.

Nicolas Sarkozy ha dit avui amb una gota de sarcasme que no ha parlat "mai d'Hollande" amb els seus homòlegs europeus, i ha descartat qualsevol pacte en aquest sentit dient que "el problema" del seu rival és que "viatja poc". Els socialistes francesos confirmen que tant la cancellera Merkel com el premier britànic, David Cameron, s'han negat a rebre a Hollande encara que aquest va sol·licitar expressament una entrevista.

Després que Hollande va dir el diumenge que no l'havia sorprès gens la informació de Der Spiegel (poc abans que Berlín la desmentís), el conseller diplomàtic de l'aspirant socialista, Pascal Brice, explica que es prenen "amb molta calma" un possible boicot dels líders conservadors. Sobre el president espanyol Mariano Rajoy, els socialistes assenyalen que Hollande no li ha demanat una reunió "simplement perquè no planeja viatjar a Espanya abans de les eleccions".

Brice recorda que un emissari de Hollande -el president del Senat, Jean-Michel Bel-, es va entrevistar el passat 16 de febrer a Madrid amb dos alts càrrecs populars, el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, i el seu homòleg, Pío García Escudero. Hollande va viatjar a Espanya poc abans de les eleccions del 20 de novembre, però aleshores només es va veure amb el president José Luis Rodríguez Zapatero.

Rajoy potser ignorava aquest matí aquesta reunió de García-Margallo amb Bel, perquè en ser preguntat per l'assumpte ha contestat que s'havia assabentat del suposat pacte "pels diaris", i ha afegit: "Hollande no ha demanat veure'm i no crec que tingui més interès".

El president espanyol ha expressat el seu suport a Sarkozy i ha negat haver-se compromès a no rebre el seu rival: "Tothom sap qui vull jo que guanyi les eleccions, entre d'altres coses perquè militem en el mateix partit. I això que jo hagi dit que no vaig a rebre el senyor Hollande no és veritat, puc assegurar-li que a mi no se m'acut això [rebutjar una reunió amb Hollande]".

Des de Roma, una font oficial del Govern italià ha definit la informació del setmanari alemany com "completament fantasiosa i privada de sentit" i ha afegit amb humor que Mario Monti "es cuida molt de barrejar-se en la política italiana i més encara en la d'altres països". És possible que les converses entre els líders conservadors europeus tinguessin lloc durant la reunió del Partit Popular Europeu, suggereix la nota de Roma, que conclou: "Monti no pertany a cap partit i no participa en aquestes reunions".

Els socialistes francesos tampoc creuen que Monti hagi participat en un acord d'aquest tipus, i assenyalen que quan van viatjar a Roma al desembre no els va ser possible veure el primer ministre perquè estava ultimant les negociacions dels pressupostos.

Mentrestant, el principal sospitós d'haver encoratjat la hipotètica entesa anti-Hollande, Nicolas Sarkozy, ha intentat ironitzar: "Vostès creuen que els dirigents no tenen res més a fer que caminar fent pactes o coses així? Creuen que ens asseiem en una taula i diem 'ah, tu ets socialista i amb tu no treballo, o tu ets de dretes i no treball amb tu'? El problema de Hollande", ha afegit, "no és que hi hagi un pacte contra ell, sinó que ha viatjat poc, i per tant no s'adona que estem en un món obert, on les persones i les coses poden circular".

Intentant girar al seu favor la ruleta, el president candidat ha afegit: "Quan es viatja poc i no es veu el que fan els altres, és molt més difícil analitzar els problemes i comprendre d'altres realitats".

Revisar el pacte fiscal


Tot i la cascada de desmentits, la informació de Der Spiegel posa el dit sobre una ferida real: la cancellera Angela Merkel i el Partit Popular europeu al Parlament de Brusel.les (Cameron, Sarkozy, Merkel, Rajoy, Monti, Papadimos...) temen que una possible victòria d'Hollande suposi trencar el "pacte fiscal" neoliberal aprovat el dia 2, per 25 dels 27 socis de la UE.

El candidat socialista ha afirmat diverses vegades que, en cas d'arribar a l'Elisi, intentarà convèncer els seus homòlegs europeus a la primera cimera disponible (finals de maig) per afegir algunes millores ràpides a l'acord d'austeritat: mesures per estimular el creixement, l'ocupació , la solidaritat i una major coordinació política. Aquest cap de setmana, Hollande va tornar a citar a més els eurobons, una paraula que Merkel desaprova especialment.

Alhora, la cancellera va a necessitar tacte i sort per aprovar el tractat a casa, ja que la clàusula que atorga al tribunal de justícia de la UE la potestat de castigar els països que no compleixin els objectius de dèficit ha de ser aprovada per dos terços del Parlament. És a dir, Merkel necessitarà els vots del SPD, els socialdemòcrates alemanys, per tirar endavant el text.

Encara que no posa en qüestió que s'ha acordat, "Hollande creu que cal aprofundir en el debat de fons perquè el creixement és avui un tema fonamental per a molts països, especialment per a Espanya", diu Pascal Brice, que va ser cònsol a Barcelona. En tot cas, conclou, "si Hollande guanya, treballarà amb tots els caps de Govern sense cap problema i amb tot respecte".

Divendres, Hollande té previst viatjar a Varsòvia. A dia d'avui els seus consellers encara no saben si el rebrà o no el primer ministre ultradretà, Donald Tusk. A més, el candidat, que segueix encapçalant els sondejos per una distància d'entre tres i set punts, ha cancel·lat el seu previst viatge als Estats Units. Per "problemes d'agenda", expliquen els socialistes, el president Barack Obama -en plena campanya sionista- tampoc podrà rebre'l.

François Hollande (PS): L'home que podria canviar la política a Europa

François Hollande, el candidat socialista a la presidència de França, avança a Sarkozy en les enquestes. Si guanyés les eleccions, amenaçaria el consens europeu sobre el pacte fiscal que proposa Merkel. Angela Merkel ha expressat públicament el seu suport a les intencions de reelecció de l'actual president francès, Nicolas Sarkozy: "Dono suport al senyor Sarkozy, en tots els sentits, ja que pertanyem a partits polítics aliats", va dir a París. I és que Merkel, Sarkozy, Duran Lleida i Mariano Rajoy pertanyen al Grup del PP Europeu que ve decidint des de Brusel.les amb la seva majoria els seus interesos i aliances privats contra els pobles d'Europa.

Hollande (PS) augmentarà fins al 75% els impostos als més rics

El candidat socialista a la presidència de França, François Hollande, ha anunciat que augmentarà les càrregues impositives als que guanyin més d'un milió d'euros a l'any fins al 75% de la seva renda, si és triat el pròxim 6 de maig. Segons una enquesta Sarkozy (UMP) retallaria 2 punts, amb el 27% d'intenció de vot en la primera volta de les Presidencials del proper 22 d'abril, sempre per darrere de Hollande (PS) amb un 28,5%, tot i perdre l'1,5%.

Els rebels de Baba Amro abandonen els seus míssils antitanc Metis


Després que els 35 consellers militars i periodistes occidentals [implicats en la desestabilització del país] van fugir desesperadament passant al Líban, els 2,000 combatents del «Exèrcit Lliure de Síria» que es van quedar al poble de Baba Amr-i on volien fundar el Emirat Islàmic de Baba Amr-, perdre tota esperança de veure concretar les belles promeses que els van fer els Occidentals [sobre tots els francesos, anglesos i americans]. El vídeo, que només mostra dos cossos que jeuen bocaterrosa, és autèntic i va ser validat pels diferents mitjans que ho van divulgar. Tots dos periodistes morts, Marie Colvin -decapitada- i Remi Ochlik, mostren sota la roba desgarrada, uniformes de guerra.

El dimecres 29 de febrer del 2012, diverses centenes de persones van preferir rendir abans que l'Exèrcit nacional sirià entri en aquest barri rebel. L'Emirat Islàmic de Baba Amr tenia menys de 4 hectàrees de superfície en el moment que va ser completament voltat per les forces governamentals sirianes i aquest supòsit emirat comprenia només una part del barri de Baba Amr així com alguns carrers adjacents.

Síria és un país de 185,000 km2 i poblat de 23 milions d'habitants. Els «rebels» [mercenaris amb el suport de potències occidentals] que es van rendir van abandonar les seves armes. El seu arsenal comprenia llocs de tir i míssils antitanc AT-13 / 9K115 Metis. Aquest material bèl · lic d'origen rus pot ser considerat una mica antic i ha estat utilitzat bastant a la regió, però s'ignora quins canals de traficants va poder haver-ho transportat fins a aquesta zona.

Al començament de la batalla d'Homs, els «rebels» disposaven igualment de sofisticats míssils antitanc Milan.

Les morts de Marie Colvin i de Remi Ochlik

Va ser a través d'un vídeo proporcionat per l'exèrcit «sirià» lliure que vam saber de les morts de Marie Colvin i de Remi Ochlik. Després de la caiguda de l'emirat, els cossos de tots dos periodistes van ser trobats i identificats pels ambaixadors de França i Polònia, en representació de l'ambaixador dels Estats Units.

Marie Colvin era coneguda pels seus vestits chic i pel contrast, que ella explotava, entre la finor dels seus vestits femenins i la duresa del pegat que cobria la conca de l'ull que havia perdut. El vídeo, que només mostra dos cossos que jeuen bocaterrosa, és autèntic i va ser validat pels diferents mitjans que ho van divulgar. Tots dos periodistes apareixen en uniforme de guerra.

Caldria preguntar-se com és possible que aquest detall, en flagrant contradicció amb la condició de no combatents dels periodistes presents en el camp de batalla, no ha donat lloc al menor interrogant de part del públic, ni ha provocat el menor comentari d'indignació entre els altres membres de la professió.

Catalunya: 7 manifestacions diàries al 2011


Les dades són la constatació objectiva de que el conflicte social es trasllada al carrer i que el neofeixisme està preparat per asumir-ho i treure'n benefici. Durant l'any passat, es van fer 7 manifestacions de mitjana cada dia a Catalunya i es van multiplicar les protestes no comunicades a Interior, passant de les 236 a les prop de 600. Com manifestar-se és un dret fonamental no cal cap autorització però sí informar la Generalitat. Felip Puig ja ha posat 235 multes.

La llei fixa que es faci per escrit al departament 10 dies abans de montarla. Però la crisi està forçant tant la situació que moltes entitats ja no esperen aquest termini i convoquen les protestes sense comunicar-ho.

Des de mitjans de l'any passat, el departament d'Interior de la Generalitat ha posat 235 multes als organitzadors o promotors de manifestacions que, comunicades o no prèviament, han acabat en 'disturbis' o danys al mobiliari urbà.

Una llei orgànica de 1985 preveu multar amb entre 300 i 600.000 euros als líders de protestes quan s'altera l'ordre públic, com importants talls de carrers o carreteres.

Interior -la conselleria de Felip Puig- es basa en els informes dels mossos a l'hora de sancionar.

CiU retalla la publicitat als mitjans no afins i l'augmenta als seus

Els editors Jaume Reixach (eltriangle.eu), Manuel Fernando González (catalunyapress.cat) i Miquel Sellarès (tribuna.cat) han presentat una queixa al Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, per "l'inexplicable marginació publicitària que pateixen els diaris digitals que dirigeixen. L'editor Francesc Moreno (eldebat.cat), que no va assistir a la reunió, també s'ha sumat a aquesta iniciativa, segons informa el propi el Triangle.

El setmanari considera que "ja hi tornem a ser" i que han tornat "els pitjors 'tics' del pujolisme que fa a la distribució de la publicitat institucional" i alhora acusen Vilaweb, e-notícies, Nació Digital i El Singular Digital perquè "mullen de valent de la publicitat institucional de la Generalitat". Segons la seva opinió, "aquesta discriminació canta i fa mal als ulls" i no descarten "portar també la discriminació de què són objecte a la Fiscalia Anticorrupció".

Dels quatre diaris digitals, Vliaweb va tenir una audiència de 467.000 usuaris únics al mes de gener passat, segons dades d'OJD, Nació Digital de 362.000, i e-notícies de 240.000, segons dades oficials d'OJD. L'únic que no està a l'Oficina de Justificació de la Difusió és El Singular Digital. Vilaweb i Nació Digital van ser fundats el 1996 i e-notícies el 2000.

Pel que fa als diaris que han recorregut al Síndic; El Debat va tenir 142.000 usuaris únics; Catalunya Press, 45.000; Tribuna.cat, 13.000.

Els tentacles dels jesuïtes d'Esade amb Urdangarin

La fundació Institut Nóos va facturar l’any 2005, quan encara era presidida per Iñaki Urdangarin, prop de 122.000 euros a la Fundació Esade i, d’altra banda, el secretari general d’Esade, Marcel Planellas, va cobrar 128.000 euros per diverses feines d’assessoria, fetes entre els anys 2004 i 2007, a aquella entitat sense ànim de lucre fundada pel gendre del rei, segons consta en la documentació que s’ha filtrat a la premsa. En resum: una fundació (Nóos) ha facturat a una altra (Esade) i, en sentit invers, l’actual número dos de l’escola de negocis dels jesuïtes (Planellas) ha treballat a títol personal per a la fundació d'Urdangarin.

Això serveix per constatar les relacions privilegiades que tenia el gendre del rei amb destacats responsables d’Esade, l’escola on es va formar i de la qual ha estat professor.

De la mateixa manera que ha fet la Casa Reial, que ha tret Urdangarin de la seva agenda d’actes oficials, Esade també marca distàncies amb el duc de Palma i amb el seu principal soci, Diego Torres, un altre exprofessor d’aquesta escola de negocis, principals imputats de la peça separada del cas Palma Arena que instrueix el jutge José Castro.

Esade va crear fa mesos un grup de treball intern per avaluar com els està afectant aquest cas i, tot i que no n’han transcendit les conclusions, no sembla que siguin gaire bones, perquè l’actual directora general de l’entitat, Eugenia Bieto, va escriure fa setmanes una carta als alumnes i al personal acadèmic en què els pregava que s’abstinguessin de fer declaracions sobre els afers que afecten alguns dels professors i el seu alumne més espavilat.

En les seves declaracions davant el jutge, Urdangarin va recordar que va conèixer el seu soci Diego Torres, del qual va dir que li «robava» els diners, a Esade; i en la biografia oficial del duc de Palma, que es pot llegir a la pàgina web de la Casa Reial, encara apareix com a «professor col·laborador del departament de Política d’Empresa d’Esade», tot i que fa temps que n’està desvinculat. Diego Torres va deixar de fer-hi classes el curs passat arran de la seva imputació judicial.

Esade intenta passar de puntetes sobre el cas Urdangarin, no solament perquè entre els imputats hi figuren tres dels seus exprofessors –Inaki Urdangarin, Diego Torres i Mario Sorribas–, sinó perquè ha estat citat a declarar, en qualitat de testimoni, el seu número dos, Marcel Planellas, per haver cobrar de l’Institut Nóos prop de 128.000 euros en tres anys per treballs d’assessoria relacionats amb el Fòrum Illes Balears i amb el València Summit.

A sobre, un sotsdirector general d’Esade, Carlo Maria Gallucci, va incorporar Urdangarin al principi de 2004 als consells d’administració de quatre empreses de les quals el primer era president o conseller: Dentiform, Dentipartners, Odon Mad i Sport e Formazione. Urdangarin només es va mantenir en aquests consells uns quants mesos. El mateix Gallucci els va abandonar el 2010, segons apareix en bases de dades empresarials. Gallucci, que també és membre de l’executiva d’Unió (UDC), no figura com a implicat en el cas Urdangarin ni ha estat citat a declarar.

Planellas, que en les últimes setmanes havia estat apartat de totes les seves activitats relacionades amb la comunicació externa, la premsa, el màrqueting i les relacions institucionals de l'escola de negocis, va cobrar presumptament 90.000 euros de l'Institut Nóos per tasques de "assessorament empresarial". Segons la investigació del cas, Planellas va ajudar a Iñaki Urdangarin i Diego Torres -tots dos acusats de malversar fons públics- a dissenyar els fòrums que l'institut va organitzar a València.

Tot i la renúncia, Planellas seguirà sent professor d'Esade, amb la que porta lligat més de 25 anys. L'escola de negocis li ha agraït la "tasca realitzada en els últims anys i l'impuls que ha donat a totes les seves àrees".

Planells va cobrar suposadament 90.000 euros entre el març del 2005 i agost del 2006 en concepte d'assessorament a l'Institut Nóos pel fòrum València Summit, sufragat amb diners procedents del Govern valencià de Francisco Camps (PP).

Mobilitzacions contra la impunitat policial

La decisió del jutge Josep Maria Miquel Porres d'arxivar la causa oberta contra els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona pel desallotjament amb violència de la plaça Catalunya del 27 de maig de l'any passat ha generat un fort rebuig ciutadà. El mateix dijous, el dia que es va conèixer l'arxivament, les 56 persones que van presentar la querella van anunciar que recorrerien la decisió del jutge i també impulsen una concentració contra la impunitat policial a les 19.30 hores d'aquest dimecres a l'escenari dels fets, la plaça Catalunya de Barcelona.

L'anomenat Som27m, el col·lectiu de persones querellants pels fets del 27-M, ha difós un manifest on recorden que van tirar endavant l'acció judicial per evitar que la situació viscuda "quedés impune". I, després de la decisió d'arxivar-la, denuncia que no s'ha realitzat "una veritable investigació dels fets". Per tot plegat, subratlla que "no s'han dut a terme les diligències de prova sol·licitades per l'acusació", ni s'ha "pres declaració a les persones que han interposat la querella". A més a més, Som 27m considera que "no s'han valorat moltes de les proves aportades", ni s'ha realitat "cap tipus de diligència" per identificar els autors d'agressions i vexacions manifestes.

Els querellants consideren que l'arxiu afavoreix la "consolidació de la impunitat davant els excessos dels Mossos d'Esquadra" i que la querella, més enllà de la denúncia d'uns fets específics, és un pas en la lluita "contra els abusos policials". Per tot plegat, demanen la reobertura del procés penal i que es porti a terme una "investigació rigorosa", a banda de tornar a exigir la dimissió del conseller d'Interior, Felip Puig, i del cap dels Mossos, Manel Prat (CiU).

Campanya per demanar la identificació dels agents
D'altra banda, des de la plataforma digital Actuable s'està portant a terme una campanya per demanar que els agents de policia vagin permanentment identificats. La campanya s'adreça al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i ja ha recollit més de 13.000 adhesions. El text subratlla que la identificació dels policies "és un dret dels ciutadans i un deure" dels agents, però, com s'ha pogut comprovar manta vegades, "és vulnerat sistemàticament".

La feixista Barberá incendia les Falles


Ja passaven les 14:20 hores d'ahir diumenge, i llanguien les protestes davant de la balconada de l'ajuntament de València, quan des d'una finestra lateral de la part frontal de l'edifici, l'alcaldessa Rita Barberá va apuntar mig cos i, després d'assenyalar els primers ciutadans que —o bé reclamaven en el carrer o bé havien acudit a intentar acoquinar amb violència feixista els que ho feien— van detectar la seua presència, va alçar la mà i va realitzar el signe de la victòria. En el seu rostre ja no quedava rastre del somriure forçat mantingut en la balconada minuts abans, només una ganyota de menyspreu.

Era el final provisional al penúltim enfrontament que la veterana política del PP ha decidit emprendre contra les legítimes protestes ciutadanes que critiquen les mesures antisocials empreses pels membres del seu partit des de tots els estaments del poder a que tenen accés i que l'han portada en els últims dies a utilitzar la festa de les Falles, mitjançant la Junta Central Fallera i fins i tot les falleres majors, com a defensa i arma d'atac.

Ahir, en un fet sense precedents, la Policia Local va decidir ampliar el cordó de seguretat de l'espectacle, de manera que ningú poguera situar-se enfront de la balconada abans de la mascletà

Tot va començar fa poc més d'una setmana, quan ciutadans i moviments socials van adonar-se que els moments previs i posteriors a la mascletà eren l'escenari idoni per a mostrar el descontent ciutadà que campa en les nostres terres per múltiples motius. Prova d'açò és que el lloc, dominat des de fa lustres pel PP i les seues hosts, ha sigut instrumentalitzat en nombroses ocasions per a criticar l'oposició o el govern estatal quan este va estar en mans del PSOE. Sense anar més lluny, la ministra Maria Teresa Fernández de la Vega no hi va poder veure una mascletà en 2008, i en 2010, quan hi va ser, va rebre una sonora xiulada.

No obstant açò, dijous passat van començar a canviar les tornes, i diversos centenars de ciutadans, malgrat estar convocats per una cridada de protesta fragmentada i no unitària (en lloc de mantenir un únic lema, alguns col·lectius segueixen obstinats a fragmentar les protestes per temes, encara que el responsable de tots els problemes siga el mateix), es van plantar davant la balconada i van decidir trencar el silenci i la seua docilitat.

Llavors, el govern municipal va combatre els seus crits amb música atronadora, però el poc que va transcendir de la protesta (de la qual l'Informatiu va informar) va animar l'endemà més ciutadans. La resposta de l'ajuntament, amb més volum i vehicles de la neteja llançats sobre els manifestants, evidenciava que els aquestos havien tocat un punt sensible. I el que va acabar d'evidenciar-ho va ser la repercussió en els mitjans de comunicació.

Falleres com a arma d'atac

La Cadena Ser el mateix divendres no informava ja de les protestes i sí que l'ajuntament "havia innovat en l'aspecte musical, en introduir música de discoteca" per a final de la mascletà. L'endemà, l'assumpte era tema de portada dels dos diaris de la província. Las Provincias titulava "Los abucheos indignan al mundo fallero", i exercia d'altaveu per al missatge d'instrumentalització de les Falles com a escut de l'alcaldessa i el seu partit. I ho feia, a més a més, insinuant una falsedat: que els manifestants criticaven a la cort d'honor i que necessiten escorta. Levante-EMV, al seu torn, optava simplement per donar veu al regidor de festes i president de la Junta Central Fallera, el popularista Francisco Lledó, que unilateralment llançava el mateix missatge.

El PP es decidia, doncs, a instrumentalitzar ja obertament les Falles, la festa de tots, com a arma d'atac contra els valencians disconformes amb les seues polítiques, però la ciutadania no es va fer arrere i dissabte les protestes enfront de la balconada van ser encara més nombroses. Açò va desfermar els nervis de l'equip de govern que, a través del regidor Lledó, també les va utilitzar per a atacar al grup municipal de Compromís, acusant-los —sense cap justificació— d'incitar les protestes.

Hores després, amb la seua connivència o la seua participació, la Junta Central Fallera publicava en el seu web sengles comunicats —un signat per les falleres majors, l'altre per les 23 Agrupacions Falleres— reproduint les fal·làcies abocades pel regidor i parlant de falsos insults, vexacions i intimidacions a les falleres majors i de les seues corts d'honor. En boca de les falleres —sense que elles hagen desmentit fins anit haver escrit el que signen— s'insultava els ciutadans i se'ls acusava d'emprar la violència, quan en tot cas són víctimes de la que exerceix el govern municipal coartant el seu dret constitucional a manifestar-se.

Barberá es blinda

Finalment, ahir van canviar les coses, i l'alcaldessa, que no havia assistit a la mascletà de dissabte (al contrari de l'insinuat en alguns llocs, és rar l'any que Barberá ha assistit a tots els espectacles), no es va exposar a una situació "no controlada". I és que, en un fet sense precedents, la Policia Local va decidir ampliar el cordó de seguretat de l'espectacle de manera que ningú poguera situar-se davant de la balconada abans de la mascletà.

Que la mesura perjudicara a tots els ciutadans (ja que l'aforament de la plaça es va veure enormement reduït), no importava. Beneficiava Barberá, que s'evitava protestes prèvies, i alhora permetia en controlar les posteriors, perque una horda de bel·ligerants entusiastes va acudir amb celeritat a ocupar la part frontal de la balconada després de l'espectacle, tractant de fer callar amb els seus càntics els ciutadans que van voler mostrar les seues protestes. Malgrat açò, a la vista que no ho aconseguien, alguns d'ells van tractar d'acoquinar sense èxit als concentrats —se'ls encararen amb crits i insults— que van continuar amb la seua actitud ferma i pacífica.

No obstant açò, Rita Barberá va voler transmetre una sensació de victòria, encara que —a la vista del desplegament per a evitar-se les protestes— va ser pírrica. Que siga definitiva o un mer miratge enfront de la seua pèrdua del control de la ciutat, depén de la resposta ciutadana a este nou atac als seus drets per part de l'equip de govern de l'alcaldessa. Del que no hi ha dubte és que una protesta davant de la balconada li fa, ara per ara, més mal que cent manifestacions.

Més de 165.000 persones voten perquè l'aigua segueixi sent "de tots"

Un total de 165.860 persones, el 98,8% de les 167.710 que van votar, es van pronunciar diumenge contra la privatització del Canal d'Isabel II a les 293 taules instal·lades pel moviment veïnal, IU i el 15-M, segons els convocants. Per això, la plataforma contra la privatització del Canal d'Isabel II i el 15-M han demanat avui a la presidenta regional, Esperanza Aguirre que faci un referèndum vinculant i que posi data a un debat sobre la privatització del Canal a l'Assemblea de Madrid.

Els portaveus de la plataforma han recordat que, amb la consulta d'ahir, han volgut donar veu als madrilenys sobre un assumpte que "no apareix en cap programa electoral" i que l'Executiu regional està gestionant "a esquenes de la ciutadania".

Des del moviment 15-M protesten contra aquesta privatització perquè "l'aigua és de tots i no pertany a ningú". I ara veuen el seu objectiu una mica més a prop. En paraules d'Enrique García, de l'Assemblea Popular de l'15-M de Tetuan, "fa uns mesos la ciutadania no sabia res de la privatització del Canal" i, gràcies a la "reeixida" acció d'ahir, "s'ha informat a gran part de la població".

"Esperanza Aguirre no s'ha dignat a respondre'ns després de les 35.000 signatures que registrarem el mes de desembre, exigint una consulta popular, i no ha posat data encara al debat que està obligada a promoure a l'Assemblea de Madrid com a conseqüència de l'Iniciativa Legislativa Municipal presentada per sis ajuntaments que representen més de 600.000 ciutadans. No pot ignorar ja aquest clam popular", han subratllat els portaveus de la plataforma.

"Esperanza Aguirre no pot ignorar ja aquest clam popular"

La consulta d'ahir no va ser vinculant però, en paraules de la Plataforma i de l'15M "té tota la validesa moral i política". "Que sigui vinculant depèn de la voluntat política de l'equip de Govern d'Esperanza Aguirre", han apuntat.

Les urnes es van instal·lar a 319 taules de 50 municipis, inclosa la capital. Destaca l'implicació de la ciutadania de Leganés, on es van instal.lar 25 taules; Aranjuez, amb 13 i Coslada, amb 11. A Madrid la consulta es va celebrar en els 21 districtes, destacant la participació a Centro, on es van instal.lar 18 taules; Carabanchel, amb 17 i Hortaleza, amb 13.

Escrutats els vots de 293 taules (el 98,9% de les 319 instaldas), van votar 167.710 persones, de les quals 165.860 persones ho van fer a favor de la gestió 100% pública del Canal d'Isabel II i 1.227 en contra. Els vots en blanc i els declarats nuls sumen la resta.

A falta de rebre les dades de 26 taules, la Plataforma calcula que, "estimant una mitjana de 570 vots per taula, podrien haver votat 182.500 persones", una mostra de població molt superior a qualsevol de les que es consultin a Madrid, han assenyalat els organitzadors de la consulta.

Els promotors de l'iniciativa han destacat que el moviment 15-M va instal·lar un terç de les taules (al voltant de 110), "demostrant així que", lluny de l'imatge de 'antisistema' que alguns s'entesten a construir al voltant d'aquest moviment ciutadà, estem profundament compromesos amb l'objectiu de donar veu a la ciutadania, cosa que haurien de fer els responsables polítics".

Propera cita a Marsella


Vint organitzacions de la societat civil van demanar el passat dilluns 14 de febrer al ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, Alimentació i Medi Ambient, i al ministre d'Afers Estrangers i Cooperació, José Manuel García-Margallo, la seva participació a una trobada entre la societat civil i governs, anomenada: 'Els propers passos; en moviment cap a l'assoliment d'Aigua per a Tothom', que se celebrarà el 12 de març en el marc del Fòrum Mundial de l'Aigua a Marsella.

El tema central de l'esdeveniment serà el Dret Humà a l'Aigua i Sanejament, en referència a les resolucions que el 2010 va fer Nacions Unides a l'Assemblea General i el Consell de Drets Humans. L'objectiu és que els governs escoltin a coneguts i experimentats representants de la societat civil pel que fa als pròxims passos necessaris per garantir aquest dret.

La privatització del Canal d'Isabel II, un billar a massa bandes


Un ruc que tira de l'arada, un satèl·lit artificial, una hamburguesa amb formatge o un estiueig a Benidorm poden ser taxats, són béns tangibles i, com a tals, susceptibles de ser comprats en mercats més o menys sofisticats. No faltarà qui es vegi temptat d'igual forma a penjar etiqueta de preu a un artefacte social però, per molts informes econòmics que esgrimeixin per justificar-ho, serà impossible posar-lo a la venda sense el consens de tots aquells que ho fan possible. Qui diu artefacte social diu acord polític per servir al bé comú. O, per resumir, Canal d'Isabel II, un assumpte intricat en què la ideologia importa gairebé tant com els diners.

49% de privatització

El Govern madrileny ha anunciat la decisió unilateral del PP de privatitzar el 49% del Canal d'Isabel II, una empresa pública que proporciona uns ingressos anuals de més de 100 milions d'euros a les arques públiques madrilenyes.

El polèmic anunci va provocar la immediata mobilització de la Federació Regional d'Associacions Veïnals de Madrid (FRAVM), d'Ecologistes en Acció, del comitè d'empresa del Canal, de CCOO, d'Acció en Xarxa, d'IU, d'Esquerra Anticapitalista i de CECU, entre altres, que van decidir sumar forces per a constituir la Plataforma contra la Privatització del Canal d'Isabel II.

Des de la seva constitució, la plataforma ha convocat prop de 160 actes públics als quals han assistit al voltant de 6.000 persones, ha convocat tres manifestacions i han recollit 35.000 signatures contra la privatització de l'empresa pública.

Xavier Solà i Cabanas (CiU) es va facturar 193.000 euros de l'ACM el 2009

El secretari general del Departament de Cultura, Xavier Solà i Cabanas (CiU) i extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic per Convergència i Unió,, va facturar el 2009 més de 193.000 euros a l'Associació Catalana de Municipis (ACM), quan dirigia els serveis jurídics de l'entitat, per l'elaboració d'un catàleg de masies en municipis catalans que ell mateix va impulsar. L'actual número 2 del Departament de Cultura va girar el 29 desembre de 2009 un total de 65 factures, per un import idèntic cadascuna de 2.982,36 euros, a través d'una societat, EIL Sau, que havia adquirit dues setmanes abans després d'estar cinc anys inactiva i en la qual figura com a administrador i únic empleat.

En concepte de cobrament figuren en tots els casos uns "Treballs de redacció normativa", "Revisió general del catàleg" i "Revisió estilística i de contingut" del "Programari, fitxes i catàlegs" de les masies i cases rurals dels diversos municipis, malgrat que el volum de treball era molt diferent segons les localitats.

El catàleg es va elaborar mitjançant convenis entre l'ACM i entitats com les universitats de Lleida i Vic o la Fundació Mas i Terra.

El responsable d'autoritzar els pagaments de l'ACM era llavors el seu secretari general, Josep Maria Matas, que el passat 24 de febrer va ser destituït com a coordinador general de la Diputació de Barcelona després de transcendir que una empresa seva facturar 900.000 euros a l'Associació Catalana de Municipis quan figurava a la cúpula de l'entitat municipalista.

El 2009 Xavier Solà i Josep Maria Matas eren també socis de l'empresa procomú habitages, que va facturar a l'ACM 55.000 euros per la gestió d'uns pisos de protecció oficial a la localitat de Vic que promovia una fundació dependent de l'Associació Catalana de Municipis.

Després d'aparèixer aquesta informació dijous passat, el conseller Ferran Mascarell va afirmar que mantenia "tota la confiança" en Xavier Solà, si bé ha afegit: "quan tingui totes les dades, em faré la composició de lloc".

EUiA celebrarà la seva 6a AN els 2 i 3 de juny a la Fira de Sabadell

El passat divendres, 2 de març, es va constituir la comissió preparatòria de la 6a Assemblea Nacional d’EUiA, integrada per les persones que han estat al capdavant de les quatre comissions d’elaboració política dels documents, a més dels companys i companyes elegits pel darrer Consell Nacional per integrar la comissió tècnica.

En la trobada es va fixar la data i el lloc on se celebrarà la 6a Assemblea Nacional d’EUiA: serà el cap de setmana del 2 i 3 de juny de 2012, a la Fira de Sabadell (http://www.firasbd.com/). Així mateix, es va decidir que la comissió redactora dels documents per l’Assemblea Nacional la integrin set companys i companyes que ha participat activament en les quatre comissions de discussió i elaboració prèvies: Toni Salado, Marisol Martínez, Héctor Sánchez, Francesc Matas, Núria Lozano, Gregorio Belmonte i Alba de Lamo.

Recordem que les comissions han treballat quatre blocs principals: Primer: Context, balanç i actualització de la proposta política i programàtica d’EUiA (democràcia, serveis públics, drets socials, dret a decidir, treball…). Segon: Quina EUiA volem? Model organitzatiu i estatuts. Una EUiA moviment i amb més activisme social. Tercer: Una nova força catalana de l’espai de l’esquerra transformadora, ecologista i nacional (balanç i perspectives de la coalició ICV-EUiA). Quart: Aliances polítiques i socials. Majories de progrés a Catalunya, Espanya i Europa (balanç de l’experiència del Govern d’Entesa, compromís amb IU i altres forces d’esquerres de l’Estat espanyol, el PEE i la política europea…).

La proposta de document que en surti d’aquesta comissió es portarà al Consell Nacional, que en principi la Permanent preveu pel dissabte 24 de març.

Una flamarada solar causa apagades de ràdio a Austràlia, Xina i Índia

Una flamarada solar d'escala X, la de major nivell, s'ha registrat a les 05.05 hores d'aquest dilluns (hora catalana) amb direcció a la Terra i ha provocat apagades de ràdio a Austràlia, Xina i Índia. Segons ha informat l'Observatori del Clima Espacial aquesta flamarada sorgeix de la taca solar 1429, que segueix rotant cap a la Terra i de la qual s'esperen que surtin noves flamarades en els pròxims dies.

La taca 1429 va aparèixer en les últimes hores de divendres passat, portada per la seva pròpia rotació, al costat del Sol pel que actualment 'passa' la Terra. A causa de la composició del seu camp magnètic -i l'alta quantitat d'energia que emmagtzemava-, ha estat l'origen d'una alta activitat geomagnètica, amb nombroses flamarades de diferents nivells al llarg de tot aquest cap de setmana.

No obstant això, cap d'elles havia tingut conseqüències fins a la registrada aquesta matinada, que va tenir un nivell X1.1, i que va arribar a incidir de manera immediata sobre Austràlia, Xina i Índia, Concretament, pocs minuts després de la seva emissió es va produir una apagada de Ràdio (R3) sobre diverses àrees d'aquestes zones per la ionització en l'atmosfera terrestre provinent de la flamarada. Els experts, han apuntat que, habitualment, sol tardar al voltant dels 8 minuts en arribar al planeta.

Ara, s'espera l'arribada d'una ejecció de massa coronal emesa (CME, per les sigles en anglès), que incidirà sobre la Terra per al 7 o 8 de març amb una previsió de tempesta geomagnètica menor a moderada (nivells G1-G2) . Al mateix temps que la National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA) ha revisat a l'alça la qualificació inicial de la taca 1429 (respecte la que donava un 5 per cent inicial de flamarades X) alhora que segueix la seva rotació cap a posicions més centrals del disc solar i, per tant, més 'geoefectives'.

Salgado fitxa per Endesa, amb Aznar, Roca i Solbes

La societat a través de la qual Endesa articula bona part de la seva activitat a Sud-amèrica, Enersis, va a proposar a l'exministra d'Economia Elena Salgado com a consellera de la seva filial xilena Chilectra, han indicat fonts de l'elèctrica. Salgado percebrà entre 35.000 i 70.000 euros per "els seus coneixements"-compatibles amb el seu "retir" amb sou perpetu de ministra- i està tramitant les autoritzacions pertinents amb el Ministeri d'Administracions Públiques per saber si el seu fitxatge per Endesa Xile no incorre en cap tipus d'incompatibilitat després de la seva recent pertinença al Govern del PSOE.

La filial d'Enersis ha mostrat el seu interès per comptar amb Salgado i ho farà sempre que es compleixi el que estableixen els règims d'incompatibilitats associats a la responsabilitat públiques exercida per l'exministra, qui va deixar el càrrec fa tot just tres mesos.

D'aquesta manera, Endesa reforça el seu equip d'assessors internacionals amb un altre polític de pes, després d'incorporar l'any passat l'expresident del Govern José María Aznar com a consultor.

Cobrarà entre 35.000 i 70.000 euros per "els seus coneixements"


Salgado, indica el portal, percebrà entre 35.000 i 70.000 euros per "els seus coneixements" i es troba en l'actualitat tramitant les autoritzacions pertinents amb el Ministeri d'Administracions Públiques per saber si el seu fitxatge per Endesa Xile no incorre en cap tipus d'incompatibilitat després de la seva recent pertinença al Govern.

Els exalts càrrecs del Govern tenen prohibit treballar durant dos anys després de l'abandonament del lloc en una empresa privada, i durant aquest període reben el 80% de la retribució. Atès que Chilectra es troba radicada fora d'Espanya, resulta més probable que el Govern concedeixi el permís a Salgado per a exercir el càrrec de consellera de la societat.

La regalada Endesa per Aznar, destinació de polítics corruptes


Aznar i Salgado no són els únics polítics vinculats directament o indiretamente a Endesa. L'actual ministre d'Economia, Luis de Guindos (PP), va ser fins al moment del seu nomenament membre del consell de l'elèctrica, en què també participa el 'pare' de la Constitució Miquel Roca i Junyent (CiU).

L'antecessor de Salgado a la cartera d'Economia, Pedro Solbes (PSOE), exerceix el càrrec de conseller d'Enel, la matriu d'Endesa. En l'elèctrica també va exercir càrrecs de responsabilitat l'exministre Pío Cabanillas (PP), qui posteriorment va fitxar per Acciona, on participen Javier Solana (PSOE) i l'exsecretària d'Estat d'Energia Carmen Becerril (PSOE).

Gas Natural va incorporar l'any passat al seu consell a Felipe González. Per la seva banda, Repsol va donar un càrrec d'alta responsabilitat a Josu Jon Imaz, un home del PNB. Després, també li va fer un contracte al cunyat de Patxi López. Recentment, el germà de Miguel Sebastián, Carlos Sebastián, ha deixat el consell d'Abengoa, companyia que es va beneficiar durant la gestió del PSOE de les ajudes a les energies termosolars.

Acte de presentació de la Iniciativa Penal Popular contra la privatització de la sanitat

El proper 10 de març, a les 10’30 del matí i a l’Auditori de la UPF Ciutadella (C/. Trias Fargas, 25-27) Metro L4 Estació Ciutadella – Autobusos 14 i 41. Persones i organitzacions de tot arreu de Catalunya, presents en moltes de les lluites ciutadanes i cíviques en defensa de la sanitat i la salut pública, hem decidit emprendre una Iniciativa Penal Popular que argumentem i defensem en els següents punts:

1.- Es volen fer rics a costa de la nostra salut! Posen el negoci pel damunt de la salut i la sanitat pública.

2.- Amb tantes regressions socials en faran perdre la salut. Allò que anomenen retallades són agressions als drets de la ciutadania en tots els àmbits de la vida.

3.- Hi ha responsables polítics i empresarials, amb noms i cognoms, que han de donar la cara davant la ciutadania i davant els Tribunals.

4.- És necessari i és legítim que la immensa majoria en defensem. Les persones més fràgils i afeblides son qui reben les pitjors conseqüències.

5.- No són retallades. Son violacions dels drets humans i socials, i crims contra la humanitat. Són conscients que amb les seves decisions estan creant patiment i malaltia.

6.- Ataquen la sanitat, ataquen les condicions de vida, ataquen les persones, ataquen la societat i el país. I ho fan amb coneixement i impunitat.

7.- Fora corruptes i malfactors de la nostra sanitat pública. Cal desmantellar els seus negocis bruts i les seves trames.

8.- Amb la nostra salut no s’hi juga. Ni un pas enrere ! Sanitat pública,
universal equitativa, integral i de qualitat, sense cap nou co/Re/pagament ni tiquet moderador… !! És una conquesta social històrica a la que mai renunciarem.

9.- El Govern agredeix els nostres drets, incompleix les lleis i vulnera la dignitat humana.

10.- Volem que la justícia es pronunciï també davant la gravetat d’ aquests fets.

Davant la violació reiterada del Dret i dels nostres drets hem decidit acudir als tribunals de justícia, i emprendre accions legals contra els responsables de les retallades en Sanitat. La Iniciativa Penal Popular es presentarà aquest dissabte 10 de març de 2012 a les 10’30 del matí a l’Auditori de la Universitat Pompeu Fabra de la Ciutadella (C/. Trias Fargas, 25-27). És necessaria la màxima presència a aquest acte públic: no s'ha de deixar que els responsables de les retallades sanitàries puguin pensar que la ciutadania accepta o que no farà res davant el desmantellament de la Sanitat Pública.

EN DEFENSA DE LA SALUT I LA SANITAT PÚBLIQUES!

El suïcidi segueix sent un tabú als mitjans de comunicació catalans

Per què no es parla del suïcidi als mitjans informatius? Es tracta d’un pacte tàctic entre professionals de la comunicació o el silenci ve imposat per raons del subconscient col·lectiu? Segons el Dr. Josep Maria Casasús, catedràtic de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra, les reticències a parlar del suïcidi als mitjans estan arrelades en “tradicions periodístiques basades en prejudicis d’arrel religiosa integrista o puritana”, i no tenen tant a veure amb normes ètiques establertes a l’ofici.

És a dir, és a la societat en general, i no només als mitjans, on s’ha establert aquest silenci, i s'hi creat una certa convenció “més o menys conscient, més o menys inconscient, que fa no parlar obertament de la qüestió, sobretot per incomoditat”, en paraules de Josep Casulleras, cap de redacció de Vilaweb.

Des del diari ARA, el cap de la secció de societat, Carles Arbolí, apunta en una altra direcció i posa l’accent en el caràcter privat de l’acte de llevar-se la vida: el dret a la intimitat s’imposa al d’informar en tant que el suïcidi “afecta a la intimitat de les persones i l'acte del suïcidi és unipersonal.” És qüestionable, a més, que el suïcidi sigui un tema d’interès públic en sí mateix.

Existeix l'efecte contagi?


Hi ha la hipòtesi que parlar de casos de suïcidi en l’esfera pública pot portar a un efecte contagi entre la població més vulnerable. Però mentre aquest suposat efecte sembla un principi indiscutible per alguns, d’altres posen en dubte la seva validesa científica. El Dr. Santiago Duran-Sindreu i la Dra. Thaïs Tiana, especialistes en tractament de suïcidis a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, consideren que parlar del tema no provoca efecte contagi ja que “la informació sobre els mètodes de suïcidi està a l’abast de tothom” i més avui dia, amb les possibilitats que ofereix Internet.

El Dr. Casasús atribueix al sociòleg Émile Durkheim la demostració que el suposat efecte contagi era “un prejudici sense fonament científic” i insisteix en què són els “antics criteris restrictius d’inspiració religiosa”, i no l’efecte contagi, els que condicionen el tractament mediàtic del suïcidi.

D’altra banda, els doctors de l’Hospital de Sant Pau indiquen que la pregunta no és tant si se n’ha de parlar sinó com. Seria important que els mitjans de comunicació abordessin el tema en termes de prevenció, per exemple, “parlant dels motius que poden portar a una persona a voler suïcidar-se, contextualitzant aquesta situació en el marc de la malaltia mental, o destacar que el suïcidi és una solució eterna a un problema temporal.”

Josep Casulleras també apunta la necessitat de diferenciar entre el suïcidi com a “opció personal i íntima”, que com a tal ha de restar en la esfera de la intimitat i en el qual no cal “furgar innecessàriament”, i el suïcidi com a fenomen estadístic, del qual se’n pot informar, “provar de treure'n conclusions i analitzar-ho amb experts.”

Turquia recolza armar l'oposició siriana

El ministre d'Exteriors de Turquia, Ahmet Davtoglu, ha afirmat aquest dissabte que Ankara dóna suport a la provisió d'armes als grups terroristes de l'oposició que tracten d'enderrocar al president sirià, Bashar al-Assad. Durant una roda de premsa a Istanbul juntament amb el seu homòleg italià, Giulio Terzi, el canceller turc ha declarat que el missatge de la comunitat internacional podria ser transmès al govern de Damasc a través de certes mesures fins i tot "armant al Consell Nacional de Síria".

"Si cal, val la pena discutir una transició similar a la del Iemen", ha afegit Davtoglu.

Les últimes afirmacions del titular turc van procedir de les abocades pel primer ministre de Qatar, el xeic Hamed Bin Jassim Al Tani, el 27 de febrer, quan va declarar que la comunitat internacional ha de proveir armes i proporcionar un refugi segur per als opositors sirians, cosa que segons totes les informacions ja fa des de mesos enrera, així com frança, Israel i la CIA o el MI6.

"Segons les declaracions d'Al-Assad, del passat 20 de febrer, alguns països patrocinen als grups terroristes armats que estan lluitant contra el govern de Síria. Aràbia Saudita, també ha manifestat el seu suport a l'oposició siriana.

Síria viu immersa en multitudinàries manifestacions tant a favor com en contra del Govern des de mitjans del passat març.

Els atemptats terroristes realitzats en el territori àrab han segat la vida de centenars dels ciutadans innocents.

La privatització del Canal d'Isabel II, un billar a massa bandes

Un ruc que tira de l'arada, un satèl·lit artificial, una hamburguesa amb formatge o un estiueig a Benidorm poden ser taxats, són béns tangibles i, com a tals, susceptibles de ser comprats en mercats més o menys sofisticats. No faltarà qui es vegi temptat d'igual forma a penjar etiqueta de preu a un artefacte social però, per molts informes econòmics que esgrimeixin per justificar-ho, serà impossible posar-lo a la venda sense el consens de tots aquells que ho fan possible. Qui diu artefacte social diu acord polític per servir al bé comú. O, per resumir, Canal d'Isabel II, un assumpte intricat en què la ideologia importa gairebé tant com els diners.

La privatització del Canal, perquè "sí que és una privatització", com puntualitza la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre (Partit Popular), és "una inversió segura" per a aquells que optin per participar en aquesta empresa fins ara 100% pública , perquè "tothom beu aigua", tant en les vaques grasses com en les magres. La Comunitat va accelerar aquesta setmana per enèsima vegada el seu pla: espera posar a la venda el 49% del Canal "abans de l'estiu", segons el seu vicepresident (i president del Canal), Ignacio González. Però Izquierda Unida, el Partit Socialista i associacions ecologistes i veïnals no ho veuen tan clar, i per això s'han mobilitzat i impulsat una consulta popular avui.

Addueixen que el valor de mercat del Canal s'assenta en els convenis de manera que els ajuntaments han posat a les mans la gestió de l'aigua. Gràcies a aquest consens, els municipis s'asseguren l'administració unificada (i per tant més eficaç) d'una intricada xarxa de serveis i infraestructures en què resultaria rematadament difícil discernir a qui pertany cada canonada. I aquest és al mateix temps el problema a l'hora de privatitzar el Canal: no n'hi ha prou amb vendre els seus actius tangibles, a més cal preservar aquests pactes amb els municipis, ja que d'això depèn la seva activitat (i el seu valor).

El Canal és una empresa rendible. El 2010 va guanyar 114 milions d'euros. El seu valor supera els 2.700 milions. El seu deute voreja els 1.670 milions. La Comunitat justifica l'entrada de capital privat per afrontar una inversió de 4.000 milions en 15 anys que adapti les infraestructures a la normativa europea. No obstant això, no fonamenta aquest càlcul. La Comunitat de Madrid era el 2011 la tercera del país en volum de deute (15.191.000 d'euros).

Aguirre va anunciar la seva intenció de privatitzar el Canal el 2008, però es va trobar amb l'oposició de l'esquerra i del seu company de partit i llavors alcalde de la capital, Alberto Ruiz-Gallardón. També es va col.locar en contra la Confederació Hidrogràfica del Tajo, l'organisme estatal que regula l'aigua en la regió, en aquells dies en mans socialistes.

La Comunitat va iniciar, doncs, un laboriós procés per convèncer a tothom de la idoneïtat d'aquesta privatització. Al principi havia plantejat que el Canal era seu, i per tant no precisava dels ajuntaments per posar a la venda. Gallardón al · legar que el sanejament i distribució de les aigües era competència municipal, i va aportar un dictamen de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa.

La Comunitat va canviar llavors d'estratègia i va repartir la propietat del Canal: un 10% per a Madrid (després d'una negociació a cara de gos) i un altre 10% per la resta de municipis (Alcorcón, per exemple, amb 170.000 habitants, va obtenir el 0, 8%). Així va convèncer a Gallardón, i així està convencent a la resta d'alcaldes. En públic, la Comunitat es nega a difondre la seva valoració del Canal. Però diversos regidors consultats diuen haver escoltat per boca d'Ignacio González xifres concretes del que els correspondria en cas de sumar-se al model.

Les úniques condicions del procés són que el 51% de l'empresa ha de seguir sent públic, i que els ajuntaments han de mantenir un 30% del seu paquet i no vendre ni una acció abans que ho faci la Comunitat.

D'aquesta manera, el Govern regional ha incorporat a 87 dels 179 municipis de la regió al nou sistema de gestió. Sumen el 80,2% de la població, prop de cinc milions, i el 97% del negoci (només la capital té el 65%). "Interessa a tots, independentment del color polític", diu la Comunitat. Però no tots són necessaris. L'important és aglutinar prou volum econòmic per seduir els possibles inversors. Si algun Ajuntament es desmarca, és el seu problema. Podrà triar entre mantenir el seu pacte amb el Canal, gestionar directament el servei (una opció molt costosa) o treure'l a concurs. Aquest és el principal argument de la Comunitat: qui prengui aquest camí es posarà probablement en mans d'una empresa privada (la que guanyi el concurs) en lloc de seguir amb una amb majoria de capital públic (el Canal).

Madrid espera obtenir 245 milions d'la venda del 70% de les seves accions (el màxim legal). Però la Comunitat ha posat en dubte aquest càlcul. Segons la seva opinió, la venda d'accions s'ha de fer de forma conjunta i proporcional. És a dir: si s'arriba a col · locar en mans privades el 49% de l'empresa (el màxim legal), significarà que cada administració implicada ha venut el 49% del seu paquet. D'aquesta manera, els Ajuntaments mai podrien desprendre del 70%. Madrid, per exemple, no ingressaria 245.000.000 sinó la meitat, una estocada de cura als seus comptes. La beneficiada seria la Comunitat, que no es veuria obligada a mantenir accions per preservar la majoria pública de l'empresa compensant la desbandada venedora dels Ajuntaments. El problema d'aquest desencontre per al Govern regional és que l'ombra d'un possible litigi amb la capital rebentaria l'operació.

Els municipis governats per l'esquerra (Parla, Fuenlabrada, Sant Ferran i Rivas, entre d'altres) prometen no sumar-se al nou model. També es queixen 42 pobles de la serra (la majoria del Partit Popular), que se senten discriminats en el repartiment per la seva escassa població.

El Partit Socialista apunta que recorrerà al Tribunal Constitucional. Esquerra Unida acudiria a la via contenciosa administrativa, en considerar que els convenis signats no tindran validesa quan es constitueixi la nova societat i caldrà licitar la gestió de l'aigua poble a poble. El contrari, assenyala el regidor madrileny Jorge García Castaño (IU), seria prevaricar. Es recolza per afirmar en un informe encarregat el 2010 per la Confederació Hidrogràfica del Tajo i esgrimit també pels socialistes.

Socialistes i Esquerra Unida presentaran recurs a tots els municipis (ja ho han fet a Alcorcón, Tres Cantos, Loeches, Aranjuez i Ciempozuelos). Un cop més, l'estratègia passa perquè la inseguretat jurídica foragiti els inversors. Però en aquest cas, les conviccions polítiques comporten el dolor de veure com s'esfuma la possibilitat d'ingressos fàcils: "Ens ofereixen diners i, com molts Ajuntaments estan necessitats de diners, és un problema", diu l'alcalde socialista José Luis García (Sant Martín de Valdeiglesias, 8.000 habitants).

A més, la inseguretat jurídica funciona en ambdues direccions, ja que alguns regidors denuncien que la Comunitat amenaça amb obligar-los a tornar els diners d'inversions o a mantenir infraestructures caríssimes. "És com posar-nos una pistola al pit", explica un. Un cop més, on no s'assoleix consens, alça la seva veu el diner.
De El País.