dimarts, 10 de juliol de 2012

Fernando Colomo contra les retallades sanitàries


El quiròfan està llest, el pacient, estirat i sedat. L'operació començarà. "Tisores", demana el cirurgià, i se les posen a la mà. "Tisores", demana una altra vegada. "Tisores", una tercera. I així fins a deu vegades. Se sent un xiulet: el malalt ha mort. "Si tallem la sanitat, tallem la vida", es llegeix sobre fons negre.

Són tot just 1,15 minuts de gravació. Un curt, o més aviat un anunci protesta, sense guió escrit, sense diners i fins sense quiròfan en què rodar-lo, però Fernando Colomo assegura haver-s'ho passat molt bé dirigint per al Grup de Salut de Sol 15-M.

"Ha estat una experiència molt bonica, un miracle que demostra que quan es té ganes de fer coses es poden fer", va afirmar el dimarts després de la projecció de l'espot a l'Ateneu de Madrid.

La pel·lícula es titula 'Tijeras' i des d'avui mateix es pot veure al portal de vídeos Youtube. Colomo ja va dirigir un curt el 2008 per denunciar la privatització de la sanitat pública a les comunitats governades pel PP. "Va ser profètic", va assegurar Javier González Medel, metge, amic de Colomo i membre del 15-M que ha tornat a embarcar al director d'Al sud de Granada en una experiència semblant. "Llavors denunciem que anàvem a acabar havent de curar-nos nosaltres mateixos, i ja estem arribant a això", va afegir.

"No volia que fos una comèdia, però tampoc tètric. Ha sortit una cosa quotidiana ", va explicar Colomo a aquest diari. El projecte ha tingut "cost zero". "Si de cas, les canyes a les quals ens va convidar Javier en acabar", va bromejar. En total, canyes incloses, van trigar cinc hores a rodar-lo. Per recrear l'quiròfan van usar la consulta d'un dentista, al barri de Villaverde Alto. El material l'hi van prestar. No tenien prou tisores, així que els actors que fan de sanitaris es les anaven passant en cercle perquè tornessin a sortir en pla.

Una anestesista del Hospital 12 d'Octubre els va assessorar perquè l'operació semblés el més real possible: on col · locar el personal, el material ... Els va aconsellar, per exemple, fer servir esparadrap per tapar els ulls al pacient. Van rodar sense més il · luminació que la de la consulta i amb la càmera personal de Néstor Calvo, director de fotografia que ha treballat amb Colomo en films com Els anys bàrbars. "Tothom ha treballat de forma desinteressada. Jo he fet de xofer, d'ajudant de producció i de so ", explicava Colomo.

La presentació, a la qual va acudir un centenar de persones, es va convertir en un col · loqui sobre les amenaces que planen sobre la sanitat pública. Una pancarta denunciava l'extinció de 26 categories laborals als hospitals madrilenys, els serveis es van a privatitzar. Jesús, treballador de l'hospital de La Princesa, va animar els assistents a sumar-se a la tancada que una plataforma ha previst per demà dijous (11.00 hores) al Ramón i Cajal.

"La crisi és una excusa per desmantellar el sistema públic. Estem assistint a una contrareforma sanitària que va a desembocar en dues sanitats, la dels que tenen recursos i els que no, com una beneficència", ha assenyalat González Medel. "El pressupost de la Comunitat de Madrid cada vegada desvia més diners a la sanitat privada i menys a la pública", va assegurar Dori García, infermera del Clínic. "Què podem fer? La sanitat l'hem pagat nosaltres amb els nostres impostos. Sembla que la gent no actua fins que no li toca directament", es lamentava una senyora del públic que va demanar la paraula.

Espanya cedirà sobirania a canvi de endeutar-se amb els especuladors

A canvi del rescat bancari, l'estat espanyol haurà de complir una sèrie de mesures que afecten el sistema financer i que suposen de fet una cessió de sobirania, imposades per la Unió Europea. Tot seguit us enumerem algunes de les mesures més importants de l'esborrany del memoràndum, que es podria aprovar definitivament el 20 de juliol vinent. El govern espanyol haurà de posar en marxa les recomanacions de la Comissió Europea per reduir el dèficit, i impulsar 'reformes estructurals'. Una cessió de sobirania als qui regeixen els destins d'Europa: la banca i el seu lobby del BCE que governa al Parlament del PP neoliberal europeu.

Què vol dir això? Per exemple, augmentar l'IVA i suprimir la deducció per la compra de l'habitatge, dues de les condicions apuntades fa temps per Brussel·les.

- Creació d'una institució fiscal independent que supervisi la política fiscal espanyola.

- Els bancs intervinguts no podran repartir dividends i hauran de vendre participades i actius no estratègics.

- Els bancs que accedeixin a l'ajuda s'hauran de reestructurar, tancant sucursals i reduint plantilla, sempre i quan siguin viables. Si no ho ho són, hauran de tancar.

- Si una entitat bancària tanca es garantirà 'l'estabilitat financera', és a dir, els dipòsits dels clients que el fons de garantia de dipòsits ja cobreix.

- El govern espanyol haurà de comunicar cada setmana les dades dels dipòsits bancaris i cada trimestre haurà d'informar de la posició del deute sobirà.

- L'estat haurà de reduir el paper de les caixes com a accionistes de bancs.

- Els bancs hauran de tenir un ratio de capital del 9% com a mínim fins al 2014

- Hi haurà límits a la venda de deute sobirà, com les participacions preferents, els títols de les quals seran objecte d'una quitança per compartir les despeses de reestructuració de la banca espanyola. Les entitats no podran oferir una prima de més del 10% sobre el preu del mercat de les preferents, la qual cosa implicarà pèrdues significatives per a qui té els títols.

- S'obligarà a fer una llei de protecció del consumidor per evitar episodis com el de les preferents i de títols que no tenen cobertura del fons de garantia de dipòsits.

- El govern espanyol haurà de cedir poders de sanció i de cohesió de llicències bancàries al Banc d'Espanya abans de final d'any. El Banc d'Espanya estarà tutelat pel Banc Central Europeu.

Catalunya, quart territori de l´OCDE amb menys treballadors públics

Catalunya és el quart territori -dels 33 de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)- amb menys treballadors públics, un 8,3% el 2008 que va creixer (veure gràfic) fins el 13'4% el 2010, només per sobre de Grècia, Japó i Corea. En el marc dels països desenvolupats, l'estat espanyol té un nombre d'empleats públics baix. El 2008 els assalariats públics d'Espanya representaven el 12,2% dels ocupats, enfront del 15% del conjunt de l'OCDE. A la resta de l'Estat el percentatge d'empleats públics és 5,4 punts més alt que a Catalunya (13,7%).

Així es desprèn del quart informe sobre empleats públics que ha fet públic Pimec i que descriu l'evolució dels funcionaris a Catalunya i a l'Estat entre 2007 i 2011. L'estudi conclou que el sector públic ha augmentat la seva ocupació en aquest període en un 9,6%.

El nombre de funcionaris de Catalunya és dels més baixos de tots els països desenvolupats. Dins l'OCDE, ja l'Estat té un nombre d'empleats públics relativament baix, però separant les dades de Catalunya s'obté que es troba entre els territoris amb menys pes públic, un 8,3% el 2008 enfront d'un 13,7% a la resta de l'Estat. Catalunya només té per sota Grècia (7,9%), Japó (6,7%) i Corea (5,7%).

En els extrems, Noruega és el país amb més empleats públics sobre el total d'ocupats, amb un 29,3%, mentre que Corea només en tenia un 5,7% el 2008.

Catalunya, 41 funcionaris per cada 1.000 habitants


El juliol del 2011 a Catalunya hi havia 306.500 empleats públics, xifra que representava el 10% de l'ocupació total, un percentatge notablement inferior a l'estatal i 15,4 punts inferior a la comunitat líder, que és Extremadura (25,4%).

Si es relacionen els empleats públics per 1.000 habitants, Catalunya en té relativament pocs, segons Pimec. 40,7 enfront de 56,6 que n'hi ha al conjunt de l'Estat o 85,3 a Extremadura, 69,8 a Castella-Lleó, 69,4 a l'Aragó o 65,9 a Madrid.

En aquest sentit, tot i que la variació de l'ocupació pública a Catalunya entre 2007 i 2011 ha patit un augment del 9,6%, segueix sent la més baixa de l'Estat i dels països de l'OCDE. D'altra banda, malgrat l'increment, en els darrers trimestres els empleats públics, tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat han disminuït.

Per demarcacions, la barcelonina concentra el 69,4% dels assalariats públics catalans, mentre que la de Tarragona, Girona i Lleida suposen el 12,3%, 10,7% i 7,5%, respectivament. A la demarcació de Tarragona és on han crescut més els empleats públics entre 2007 i 2011, i a la de Barcelona on han crescut menys.

Més pes del sector concertat a Catalunya


Pimec ha constata que la prestació de serveis en règim concertat per part del sector privat en l'educació i la sanitat està més arrelada a Catalunya que a l'Estat.

Una presència més gran als ens locals


El grup d'assalariats als ens locals representa el 33,5% dels empleats públics a Catalunya enfront del 15,7% d'assalariats lcoals a l'Estat. Pel que fa a l'administració espanyola, ocupa el 10,4% d'empleats públics a Catalunya -un 5,4% a l'Estat- i a Universitats ocupen el 2,1% dels llocs. En l'àmbit universitari destaca que l'ocupació pública ha disminuït un 7,8% respecte el 2007.

La policia, la que més ha crescut


Pel tipus d'activitat, l'administració catalana ve dominada pel gran pes que té la docència no universitària (23,9%), seguida del sector sanitari (11,5%). Les forces de seguretat representen el 5,5% dels empleats públics i és el que ha tingut més creixement.

Pel que fa a l'administració pública estatal a Catalunya el major nombre d'efectius es troba en ministeris i organismes autònoms (39,7%), ens públics (20,9%), i forces i cossos de seguretat de l'Estat (20,8%).

IU contra la pujada d'IVA sense una pujada de pensions i salaris

El coordinador federal d'Izquierda Unida reclama al Govern del PP que una pujada de l'IVA "exigirà, si més no, un augment del salari mínim i les pensions", alhora que qualifica "d'atemptat indecent" les retallades que també prepara l'Executiu de Rajoy a la Llei de Dependència. Foto: L'Espe, sempre a punt per ser portada ficant la pota.

Cayo Lara ha mostrat hui el rebuig de L'Esquerra Plural a la pujada de l'IVA ja anunciada, encara que no concretada en els seus detalls, pel Govern del PP. Durant la seva conferència a la tribuna del Fòrum Europa, organitzada a Madrid per Nova Economia Fòrum, el coordinador federal d'IU ha afirmat que la coalició "s'oposarà a l'increment d'aquest impost per ser un dels més injustos i perquè afectarà de manera important al consum privat".

Lara ha assenyalat que l'IVA espanyol "és més baix que en la mitjana dels països de l'euro" però, alhora, ha destacat que "també ho són els salaris" pel que ha indicat que "una pujada de l'IVA exigirà, si més no, un augment del salari mínim i les pensions".

D'altra banda, el màxim responsable d'IU va titllar "d'atemptat indecent" les retallades que prepara l'Executiu de Mariano Rajoy sobre l'actual Llei de Dependència, que serà debatuda aquesta tarda al Consell Territorial del Sistema per al'Autonomia i Atenció a la Dependència.

Cayo Lara ha criticat que "és una indecència que facin talls a la Llei de Dependència, als sectors més sensibles de la nostra societat. Estan atemptant contra la gent que en aquest país ha lluitat i ha fet possible que tinguem les conquestes socials i l'Estat de benestar i drets que tenim en aquest moment".

Va recordar que la Llei de Dependència es va crear amb l'acord de tots els grups parlamentaris per ajudar un dels sectors més sensible i que més problemes tenen de la nostra societat i "que no pot valer-se per si mateixa".

Durant aquest acte, al qual entre d'altres destacats dirigents polítics, socials i sindicals, van assistir els secretaris general de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, respectivament, Lara va recordar que "la Llei de Dependència la van propiciar també les organitzacions sindicals "i entre els seus objectius estava" crear 300.000 llocs de treball per ajudar a aquestes persones que, quan no es poden valer per si mateixes, necessiten que li donin un cop de mà".

"A 170.000 persones que tenien cura a la gent gran-va denunciar-els prenen la Seguretat Social, el dret que puguin tenir possibilitats de jubilació. Això és una cosa que no té nom. És una indecència, des de qualsevol punt de vista que es miri, que s'enganxin talls a la Llei de Dependència".

Sobre aquests retallades previstes, el coordinador general d'IU ha insistit que "un Estat que no compleix la Constitució, des del punt de vista de social, està malalt. Quan s'ataca als sectors que estan intentant ajudar els més desprotegits de la societat s'estan prenent decisions molt greus "perquè" s'està decidint sobre l'anada i la mort de les persones".

El Consell Europeu no va resoldre el problema del deute públic ni resoldrà el del crèdit

Vicenç Navarro: Aquest article analitza críticament la versió generalitzada en els mitjans de major difusió, que presenta els resultats de l'última reunió del Consell Europeu com valuosos per resoldre el problema de l'elevada prima de risc del deute públic i la manca de crèdit en Espanya. L'article indica que, abans al contrari, els empitjorarà.

La reunió del Consell Europeu fa una setmana es va presentar com un gran èxit en els majors mitjans d'informació espanyols. Segons sembla, la Sra Merkel va donar el seu braç a tòrcer i va facilitar que poguessin prendre mesures que permetran resoldre el problema de l'elevada prima de risc d'Espanya i Itàlia, a més de poder ajudar directament als bancs europeus en dificultats, sense haver de passar pels Estats (augmentant el seu deute públic).

A Espanya aquest acord es va presentar unànimement en els mitjans com un gran èxit del govern Rajoy. Em temo, però, que aquesta percepció està basada en un coneixement limitat i esbiaixat de com funcionen els mercats financers en el món. Vegem.

No cal dir que la intenció d'anar cap a un sistema bancari europeu és un bon pas, i també ho és que s'estableixi un mecanisme d'ajuda als bancs en dificultats, dins d'un sistema gestionat per una entitat europea central (que es va assignar al Banc Central Europeu). Fins aquí els passos van en direcció que pot semblar correcta. No cal dir que queden molts temes per decidir, com ara el rol del BCE, la gestió dels bancs ajudats, l'aclariment del que passa quan un banc ha de ser nacionalitzat, i molts altres temes.

Ara bé, el problema greu en què es troba l'Estat espanyol amb la seva elevada prima de risc no es resoldrà a través dels mecanismes acordats en aquesta reunió. Abans al contrari, podrien empitjorar, tal com ha assenyalat correctament Paul De Grauwe. En realitat, la vencedora va ser, un cop més, la Sra Angela Merkel, ja que va donar més poder al BCE, que és primordialment un lobby de la banca, sense canviar les seves polítiques.

Vegem de nou. El Consell va permetre que el ESM (European Stability Mechanism) establís un fons de 500.000 milions d'euros amb el qual es pugui comprar deute públic. Això va alegrar a tots els que estaven preocupats amb els elevats interessos que Espanya i Itàlia han de pagar per vendre el seu deute públic.

Però aquesta quantitat és dramàticament insuficient per cobrir les necessitats del deute públic espanyol (800.000 milions d'euros) i/o italià (2.000.000 milions d'euros) amb la qual cosa en casos de crisi, els inversors que comprin deute públic veuran que el fons de l'ESM va disminuint, els entra pànic, i immediatament començaran a vendre els seus bons, empitjorant encara més la situació.

El que es necessitava, i continua necessitant, no és un fons d'ajuda que tingui fons limitats, sinó una institució que tingui fons infinits i que digui a tothom que protegirà al deute públic dels Estats (i ho faci). Això és el que fa un Banc Central digne del seu nom, i això és el que hauria de fer el BCE i no fa. El Banc Central Europeu pot imprimir diners quan i com vulgui.

Ara bé, amb aquests diners no compra deute públic (excepte en comptadíssimes excepcions), sinó que l'hi presta a la banca privada, la qual és la que compra deute públic. D'aquesta manera, a la banca privada li interessa que els interessos siguin alts.

Si el BCE fos un Banc Central, no només compraria sistemàticament deute públic directament a interessos molt baixos, sinó que ho faria amb plena veu. És a dir, que tothom sabria que el BCE no permetria que els interessos del deute públic de qualsevol país de l'Eurozona sobrepassés un límit inassumible.

Repeteixo que això és el que hauria de fer el BCE. Únicament ho fa en bases excepcionals i gairebé clandestinament (no avisa que ho farà) i sense oferir cap seguretat. I aquí hi ha la mare dels ous. Fins que això no es faci, la prima de risc continuarà sense resoldre's. Com ha subratllat la Sra Merkel, això no passarà mentre ella pugui evitar-ho. I ho evita, i la prima de risc espanyola continua pels núvols.

Quant a l'altre objectiu dels 100.000 milions d'ajuda a la banca, aquest ajut se suma als més de 500.000 milions d'euros que la banca espanyola i la italiana van rebre des del desembre passat sense que tingués cap efecte en la disponibilitat de crèdit. Per a què tants milions que els haurà ara de garantir l'Estat?

Una millor mesura hagués estat transferir-lo al propi Estat, no a l'agència pública reguladora de la banca, sinó a l'agència encarregada de proveir crèdit, l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), amb l'encàrrec de proveir crèdit en termes raonables i assequibles a les persones ia les mitjanes i petites empreses. Això i altres mesures, com l'establiment de cooperatives de crèdit i bancs públics a nivell estatal, autonòmic i municipal hagués estat més eficaços per proveir el crèdit de donar més i més milions a institucions financeres privades que ja han provat la seva incapacitat per proveir.

Descobert un nou jaciment de dinosaures en un poble del Pirineu de Lleida

Dos veïns de Basturs, pedania del municipi d'Isona i Conca Dellà (Lleida), han descobert prop de la seva finca de pastures les restes d'un gran jaciment de dinosaures fossilitzats (foto), segons han confirmat experts de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i del Museu de la Conca Dellà. Pel que els investigadors han pogut observar, les restes pertanyen a dinosaures herbívors del grup dels hadrosaures, coneguts també com dinosaures amb bec d'ànec, per la peculiar forma plana del seu musell.

Segons han informat des de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, les restes van ser trobats fa unes setmanes per Pere Galceran, propietari d'una formatgeria de la població, i el seu fill, mentre estaven amb els seus ramats. Aquests dos veïns van sospitar que es podia tractar de restes de dinosaures, ja que els veïns del Basturs coneixen bé aquests animals extingits a causa que en el municipi s'han recuperat més d'un miler de restes fossilitzades.

Així, Pere Galceran es va posar en contacte amb el Museu de la Conca Dellà i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, els experts van acudir al lloc i van confirmar la troballa, assenyalant a més que segurament es tracta d'un jaciment de gran magnitud.

Les excavacions al nou jaciment, que s'ha batejat com a 'Costa de les Solanes', es van iniciar ahir mateix, després de sol·licitar el permís al Departament de Cultura per poder excavar i preparar l'equip de paleontòlegs i el material necessari. Les primeres tasques d'excavació mostren clarament la mesura excepcional dels ossos fòssils trobats, que es trobaven gairebé desenterrats.

Els experts assenyalen que possiblement aquest jaciment que s'acaba de descobrir acabarà sent un dels més destacats de Catalunya. Des de l'Institut expliquen que tots els jaciments trobats en Conca Dellà contenen restes dels últims dinosaures que van viure a Europa, fa entre 70 i 65 milions d'anys, època en què hi va haver una catàstrofe planetària, possiblement la caiguda d'un meteorit, que va provocar uns grans canvis mediambientals i l'extinció de gairebé totes les espècies de dinosaures, segons els experts.

Les excavacions s'allargaran fins al 13 de juliol i s'emmarquen en el projecte d'investigació sobre els dinosaures del Pirineu català que encapçala l'investigador Àngel Galobart, que compta amb la col · laboració-des de fa més d'una dècada-dels paleontòlegs del Museu de la Conca Dellà. En el projecte col · laboren també investigadors del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Els miners preparats per arribar a Sol


La Marxa Negra afronta la seva recta final després de 19 dies camí i ja es troba a pocs quilòmetres de la capital. Les dues columnes procedents del Nord-oest i d'Aragó s'uneixen aquesta tarda a la Ciutat Universitària, per finalment marxar des de Moncloa aquesta mateixa nit cap a la Porta del Sol de Madrid, lloc al que preveuen arribar de matinada. Malgrat la repressió nazicatólica la marxa passarà davant del Palau de la Moncloa on mai està Rajoy. La Delegació del Govern del PP a Madrid l'havia impedit, però el Tribunal Superior de Justícia ha acceptat aquest dimarts el recurs de la Federació d'Indústria de la UGT perquè la prohibició "vulnera el dret de manifestació".

La mobilització del sector miner, en vaga des de fa mes i mig, persegueix protegir el futur del carbó i reclamar la reactivació de les comarques mineres, que "es veuran condemnades després de l'incompliment del Pla del Carbó i els salvatges retallades pressupostàries per part del Ministeri d'Indústria", assenyalen els convocants.

Els miners han passat la nit a les localitats madrilenyes d'Alcobendas i Aravaca. Les dues columnes, l'aragonesa i l'asturiano-lleonesa, protagonitzaran la marxa nocturna, en què els participants aniran amb els cascos posats i els llums encesos per continuar amb les seves reivindicacions per la retallada del 64% en el seu sector.

Per participar en la manifestació de Madrid d'aquest dimecres, els alcaldes i els regidors de les conques mineres asturianes han abandonat les tancades simbòlics que mantenien des de diumenge passat en els diferents ajuntaments i que tenia entre els seus objectius solidaritzar-se amb els miners que porten tancats més de 40 dies en els pous Candín i Santiago de Aller.

També han abandonat el seu tancament els sis miners que estaven tancats a la mina de Serra d'Arcs, a la localitat turolense de Ariño, des del passat 20 de juny.

Acampada al Ministeri d'Indústria


Per la seva banda la delegada del Govern a Madrid, Cristina Cifuentes (PP), ha insistit que s'aplicarà la llei i no es permetrà acampar en els llocs no previstos per a això ni als miners que arribaran aquesta nit a la capital per exigir el suport al sector o als manifestants que els acompanyen.

No obstant això, el responsable de la Federació d'Indústria de CCOO, Fabián Álvarez, ha dit que encara que la delegada del Govern a Madrid, Cristina Cifuentes, els hagi prohibit acampar en el Ministeri ho "van a intentar" perquè encara que se'ls està tractant de "titllar de terroristes", no ho són.

Segons ell, els terroristes són els que posen bombes i maten o "els que estan en un despatx amb un bolígraf i una calculadora decidint que milers de persones es quedin sense ocupació", en referència al Govern i en concret al ministre d'Indústria, José Manuel Soria.

La majoria dels miners es troben cansats després d'aquestes jornades de marxa cap a Madrid però satisfets amb el fet. Alguns són optimistes i creuen que el Govern s'asseurà a negociar amb ells. Altres no ho veuen tan clar i es mostren decebuts amb "la insensibilitat mostrada per les autoritats".

A més d'aquesta calor popular, aquesta nit van comptar amb el suport de diversos artistes a Aravaca. Luis Eduardo Aute, Luis Pastor i Pilar Bardem es van acostar a acompanyar la columna de Lleó i Astúries. L'actriu ha manifestat "gratitud eterna" als miners per l'exemple que estan donant "ja que quan et trepitgen s'ha de sortir a reivindicar", ha sentenciat Pilar Bardem.

Mobilitzacions i tancaments

Mentrestant, continuen les mobilitzacions a les conques mineres. En Piñera (Lleó) s'ha tallat la N-630 i la via del tren durant tota la nit. A Astúries també s'han produït incidents que es van saldar amb tres detinguts aquest dilluns a la nit a la localitat d'Oviedo de Pola de Lena durant els enfrontaments registrats.

Després de presentar les forces antiavalots per intentar aclarir la via, es van produir enfrontaments amb els miners, amb intercanvis de pilotes i voladors, entre altres materials.

Mentre, els tres miners detinguts aquest dilluns a Olloniego (Astúries) després col · locar una barricada de pneumàtics cremant en el marc de les mobilitzacions de la vaga del sector del carbó han quedat en llibertat amb càrrecs per ser suposats autors de delictes de desordres públics i contra la seguretat viària després de declarar als Jutjats de Mieres (Astúries).

Quatre vaixells de guerra russos salpen rumb a les costes de Síria

Quatre vaixells de la Flota russa del Mar del Nord han salpat aquest dimarts rumb a la Mediterrània des de la base de Severomorsk, al mar de Barents, i tenen previst visitar la base russa al port sirià de Tartus, segons ha informat una font diplomàtica i militar russa. L'oposició contrarevolucionària siriana finançada per l'¡OTAN i les monarquies tribals sunnites pressiona a Moscou que convenci el president sirià, Baixar al-Assad, perquè abandoni el poder.

La flotilla la integren el vaixell antisubmarí "Admiral Chabanenko" i tres vaixells de desembarcament. "El programa de la travessa inclou una visita al port sirià de Tartus, on hi ha un punt de suport tècnic de l'Armada de Rússia", ha dit la font no identificada a l'agència Interfax. A més, la font ha afegit que a la flotilla se sumarà més tard el vaixell "Yaroslavl Mudri", de la Flota russa del Mar Bàltic, i altres unitats de suport.

A bord dels vaixells de transports es troben unitats d'infanteria de marina, ha assenyalat la font, que ha precisat que la travessia durarà fins a finals de setembre o començaments d'octubre. "Al port de Tartus dels vaixells carreguen combustible, aigua i aliments", ha afegit. El "Admiral Chabanenko", amb una tripulació de 220 homes, a més d'estar proveït amb míssils supersònics "Moskit" porta en la seva coberta dos helicòpters Ka-27.

L'oposició sunnita demana a Rússia que pressioni Assad


Mentrestant, l'opositor Consell Nacional Sirià (CSN) ha demanat a Moscou que Rússia col·labori per convèncer el president al-Assad que dimiteixi: "Ens dirigim a Rússia, que és un dels països més importants per Síria i que juga un gran paper, perquè ens ajudi a passar la pàgina del vell règim i passar a un altre nou, democràtic ", ha declarat en roda de premsa Basma al Qadmani, membre de l'Oficina Executiva del CSN.

La representant de l'organització opositora amb més suports dels EUA, Qatar i Aarabia Saudita, finançadors del terrorisme opositor, ha descartat qualsevol diàleg amb el règim de Damasc, tot i els continus esforços en aquesta direcció d'alguns països i líders mundials, com el propi mediador de l'ONU per Síria, Kofi Annan, China i Rússia.

"No pot haver cap diàleg amb el règim governant. Només podem negociar la via per avançar cap a una nou sistema polític", ha subratllat al Qadmani. I aquest règim és el que l'islamisme fundemantalista sunnita està imposant a Líbia, Iraq, Afganistan i Egipte i vol imposar a Síria o Iran amb els seus aliats a les petrolieres de l'OTAN.

L'opositora siriana va recalcar que tota l'oposició siriana està unida en la seva intenció de "enderrocar el règim actual de Síria i crear un nou sistema polític al país". El CSN confia que Rússia "surti en defensa del poble sirià i ajudi a Síria", encara que en paraules de l'Qadmani els sirians no tenen massa esperances que la comunitat internacional pugui posar fi al conflicte que viu el país.

Per la seva banda, el president del comitè d'assumptes internacional del Consell de la Federació (Senat) rus, Mikhaïl Marguélov, que es reunirà amb la delegació del CNS desplaçada a Moscou, ha destacat que Rússia ha iniciat el diàleg amb una força real de la oposició siriana.

"Fins ara les autoritats russes no reconeixien al CNS, ni el CNS oferia diàleg a Moscou, de manera que aquesta visita dels opositors sirians significa l'inici del diàleg amb una força real, que ja és perquè el procés a solucionar el conflicte per la via política", ha assenyalat Marguelov.
Nous obusos cauen al Líban

Mentre, sobre el terreny, les conseqüències de la guerra civil al país àrab han tornat a colpejar a Líban. Segons fonts de la Creu Roja consultada per Efe, diversos obusos han caigut durant la nit d'aquest dilluns al nord del país després d'un enfrontament entre els dos costats de la frontera en què han mort dos sirians i un libanès.

Segons mitjans de comunicació libanesos, l'enfrontament, en què es van emprar armes lleugeres i mitjanes, ha provocat el desplaçament a zones més segures de diverses famílies de la regió septentrional libanesa de Wadi Khaled, on es concentren la majoria dels refugiats sirians que fugen de la repressió al seu país.

El succés va passar poc després que ahir a la nit el Govern libanès anunciés un pla per desplegar l'Exèrcit en aquest àrea, després de la mort dissabte passat de dues persones en territori libanès per l'impacte de diversos projectils disparats des del costat sirià.

El de ahir a la nit és el tercer incident greu a la frontera comuna, després del bombardeig de dissabte i d'un atac de l'Exèrcit sirià el 2 de juliol contra un lloc fronterer libanès, on dos militars del Líban van resultar ferits i van ser portats a territori de Síria durant una hora i després alliberats.

KKE: La política de la UE, dels EUA i l'OTAN fa que Israel sigui encara més insolent

El grup del KKE, en una sessió plenària del Parlament Europeu a Estrasburg, va votar en contra de la resolució titulada "sobre la política de la UE sobre Jerusalem Est i Cisjordània" i va explicar el seu vot destacant que: "La resolució conjunta del Parlament Europeu" sobre la política de la UE sobre Jerusalem Est i Cisjordània "mentre reconeix-sota la pressió de la lluita del poble palestí i la realitat tràgica-alguns aspectes de la barbàrie israeliana, com són els assassinats i l'empresonament de palestins, l'expansió dels assentaments, les accions criminals de les forces d'ocupació israelianes etc, a continuació se les nega enginyosament posant com a contrapès al dret just i legítim per un Estat palestí independent, el dret d'Israel a la seguretat.

La "seguretat" d'Israel és el pretext permanent que utilitza l'Estat israelià per justificar l'ocupació dels territoris palestins i per legitimar els crims d'Israel contra el poble palestí. La resolució pretén ocultar i embellir la línia política imperialista de la Unió Europea en aquesta regió, en la direcció del pla de la UE, dels EUA i de l'OTAN per un "nou Orient Mitjà".

La Unió Europea ha millorat les seves relacions amb Israel i tracta de consolidar i ampliar les seves intervencions imperialistes en el terreny del conflicte intens entre les potències, les unions i organitzacions imperialistes que competeixen per l'explotació dels recursos naturals. Aquesta política de la UE i dels altres imperialistes fa que Israel sigui encara més insolent, impedeixi el reconeixement d'un Estat palestí independent agreujant i complicant els problemes i engendrant grans perills per al poble palestí i també per als altres pobles a la regió.

El KKE segueix sent solidari i dóna suport amb tota la força la lluita justa del poble palestí per la creació immediata i incondicional d'un Estat palestí independent i viable, amb continuïtat territorial, a les fronteres de 1967, que tingui Jerusalem Est com la seva capital. La retirada immediata i sense condicions de les tropes d'ocupació d'Israel dels territoris palestins ocupats. El cessament immediat dels assentaments i el seu desmantellament.

L'aixecament immediat i incondicional del bloqueig a la franja de Gaza. La demolició del mur de la vergonya a Jerusalem Est i Cisjordània. La reunió immediata de les famílies palestines a Jerusalem Est. L'alliberament immediat de tots els palestins i els membres del Consell Legislatiu Palestí presos".

Pfizer condemnat per subornar als metges

El laboratori multinacional Pfizer ha estat condemnat a l'Argentina per practicar "una conducta delictiva" i de finançar "un fosc sistema de suborns als metges en el marc de la cadena de comercialització dels medicaments", segons va dictaminar el Jutjat Nacional Criminal d'Instrucció Número 27 de Buenos Aires (Argentina), durant un judici contra dos dels seus ex caps de zona del departament comercial. Gràfic: Suborns i beneficis totals de les farmacèutiques als EUA al 2010.

En l'exemplar decisió que es converteix en un cas clau per la revelancia de les proves, Pfizer va quedar embolicat en un escàndol d'imprevisibles conseqüències per a la multinacional, ja que el jutge d'Instrucció Alberto Banys i la secretària del jutjat Maria Noé Rodríguez van recomanar enviar els antecedents al jutjat Nacional en el Penal Econòmic Número 8 perquè determini la gravetat de les conductes delictives i les eventuals condemnes penals. Així ens ha informat l'Associació d'Agents de Propaganda Mèdica d'Argentina, que uneix als visitadors mèdics del país andí.

El judici va ser iniciat per Pfizer contra els caps de zona Jorge Capalbo i Oscar Víctor Patrone per conducta "fraudulenta" perquè van desviar 24.423 pesos (l'euro cotitza a 5,65 pesos per unitat, per tant serien 4.323 euros -una xifra 'insignificant'-) destinats al pagament dels suborns, mitjançant la presentació de factures apòcrifes. Pfizer va acudir a la justícia després de fracassar en l'intent de que els empleats del laboratori presentessin "voluntàriament" la renúncia.

Però les de Pfizer va esdevenir un tret al peu perquè durant el judici es va comprovar que els esmentats eren amb prou feines part d'un mecanisme tipificat com "conducta delictiva" i en la sentència judicial -sense excloure del delicte a Capalbo i Patrone- es responsabilitza a l'empresa de forçar als seus empleats a pagar suborns i distribuir costosos regals entre els metges perquè receptessin els seus productes.

L'esmentat sistema de soborns es dissimulava "a través de documentació apòcrifa" aportada pels acusats però de la que "les autoritats no podien estar alienes, sent aquells (Capalbo i Patrone) només un engranatge d'aquest entramat". Capalbo i Patrone "van col·laborar i/o participar d'alguna manera en la confecció dels balanços falsos de l'empresa, que no reflecteixen òbviament la situació econòmica real del laboratori", falsedat que ha merescut que "s'investigui una hipòtesi delictual" en què van quedar esquitxats els metges que van rebre els suborns, les autoritats del laboratori, una empresa de viatges que funcionava com a "taparrabos" per dissimular la ruta dels suborns i també els visitadors mèdics, assenyala la sentència.

Durant el judici iniciat el 2006 i amb sentència de febrer d'aquest any coneguda recentment, van ser citats a declarar set metges i malgrat que alguns es van mostrar "desmemoriats", finalment van haver de rendir a l'evidència i admetre que havien rebut de Pfizer -a través de Capalbo i Patrone- regals, pagament d'honoraris per congressos inexistents o passatges d'avió que en molts casos mai van utilitzar i que van convertir en diners.

La investigació judicial va acreditar que el metge Nicolás Luisic va rebre un ordinador amb monitor de plasma, Juan José Bracco va ser afavorit amb una càmera digital i Emilio Santangelo amb un monitor de plasma, però de les perícies comptables ordenades pel jutjat va sorgir que "no hi comprovant algun en la comptabilitat de Pfizer" d'aquests obsequis.

Com procedien? El laboratori identificava als denominats 'metges-negocis', és a dir, aquells amb major potencial prescriptor, i enviava a un agent de propaganda mèdica a captar la seva voluntat mitjançant l'oferiment de diversos beneficis econòmics com pot ser el lliurament d'un determinat electrodomèstic o un xec o diners en efectiu, de tal manera s'assegura que aquell recepti seus productes. Així ho narra la sentència sobre Pfizer, encara que és un comentari que podria ser reproduït com a mecanisme habitual de la indústria.

Exactament el mateix que passa a Argentina passa de manera quotidiana a Espanya amb nombrosos laboratoris sense que les autoritats judicials espanyols actuïn.

Els excaps de zona van declarar davant la justícia que tenien justificat despeses de fins a 3.000 pesos per mes (540 euros, de nou què ridícul, riu-te tu del que disposen aquí molts visitadors) per a les seves "atencions" amb els metges, als que podien obsequiar des de llibres de medicines a delícies gastronòmiques.

En la sentència se subratlla que no és de la seva competència "l'anàlisi del procedir dels metges, des del punt de vista moral, però permeteu-me assenyalar que no hi ha dubte que això conspira contra la dignitat de la professió, constituint una clara falta ètica".

En el procés s'han tingut en compte informacions com les publicades pel diari Clarín titulada Denuncien que hi ha metges que recepten malament pels regals dels laboratoris o la publicada per Notícies sota el títol de Els negocis bruts dels metges argentins.

La indústria farmacèutica suborna als metges perquè receptin escombraries


La "Big Pharma" i un rescat corrupte: La indústria farmacèutica ha estat molt generosa subornant metges. Només durant l'any 2010, per exemple, una dotzena d'empreses farmacèutiques als EUA van pagar $ 760 milions de dòlars a metges i altres proveïdors d'atenció sanitària de consulta, per fer propaganda, i per "despeses d'investigació" i, d'acord amb la política "Dòlars per documents que avalin projectes".

Les companyies farmacèutiques van mantenir en secret durant molt de temps els detalls dels pagaments que fan els metges i altres professionals de la salut per a la promoció dels seus medicaments. No obstant això, l'any 2010, 12 empreses van donar a conèixer la informació al veure obligades per disposicions legals.

Els Iaioflautes coordinen accions contra les retallades a la sanitat

Els Iaioflautes, el col·lectiu de jubilats que lluiten pels drets socials i l’estat del benestar, han tornat a fer una acció coordinada a diverses ciutats de l’Estat espanyol per protestar contra les retallades al sistema de sanitat pública. A València han ocupat la Conselleria de Sanitat de València per entregar un manifest contrari a la privatització de la sanitat, que contraposen a les subvencions per a obres faraòniques com Terra Mítica, l’aeroport de Castelló o La Ciutat de la Llum. També a les onze en punt del matí, tres grups més de Iaioflautes a Sabadell [a la imatge], Còrdova i Madrid, han fet una ocupació simbòlica d’una oficina de la Seguretat Social a cada una de les ciutats.

El col·lectiu ha aconseguit entrevistar-se i entregar el manifest a un responsable de la conselleria i, entre crits de “no a les retallades” i “banquers a la presó”, han arrencat els aplaudiments de les persones que es trobaven a l’interior de les dependències de la Generalitat Valenciana.

Paral·lelament, i també a les onze en punt del matí, tres grups més de Iaioflautes a Sabadell [a la imatge], Còrdova i Madrid, han fet una ocupació simbòlica d’una oficina de la Seguretat Social a cada una de les ciutats. A l’interior, han llegit el manifest contra les retallades, la privatització del sistema sanitari, el repagament farmacèutic i l’exclusió de medicaments del Sistema Nacional de Salut i després han acabat les seves accions amb el ja tradicional vermut.

El PP-Opus incomplirà la sentència del Tribunal dels Drets Humans

El ministre d'Interior de l'Opus Dei, el nazicatòlic Jorge Fernández Díaz (foto, amb el menjaciris i barrilaire Dívar), ha assegurat que no complirà la sentència (pdf) del Tribunal Europeu dels Drets Humans fins que no es resolgui el recurs que hi presentarà en defensa de la doctrina Parot. No deixarà en llibertat immediatament la presonera d'ETA Inés del Río Prada, com exigeix la sentència, perquè 'hi ha risc de fuga', ha dit el supernumerari opusitori.

El tribunal ha condemnat Espanya a pagar una indemnització de 30 mil euros per danys morals a Inés del Río Prada, condemnada a més de tres mil anys de presó en aplicació de la doctrina Parot, i l'insta a posar-la en llibertat 'el més aviat possible'. Considera que Espanya vulnera l'article 7 del Conveni Europeu dels Drets Humans, que estableix que no pot exisitir una pena sense cap llei que l'avali, i l'article 5, que protegeix el dret de la llibertat i la seguretat.

És la primera vegada que Estrasburg es pronuncia sobre la denominada 'doctrina Parot', establerta el 2006 pel Tribunal Suprem per determinar els beneficis penitenciaris dels reclusos, segons la qual s'han d'aplicar individualment sobre cadascuna de les penes per les que s'ha emès la condemna i no sobre el límit màxim d'estada a la presó, 30 anys.

Estrasburg condemna l'Estat espanyol i insta a posar en llibertat a Inés del Río


El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat l'Estat espanyol a pagar una indemnització de 30.000 euros per danys morals a la presa basca Inés del Río i l'ha instat a posar-la en llibertat «en el termini de temps més breu possible», després d'admetre el seu recurs contra l'aplicació de la sentència 197/2006 que allarga l'estada a la presó. El d'Inés del Río (foto) és el primer recurs contra la sentència 197/2006, coneguda com a «doctrina Parot», que arriba al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

http://noticies.sirius.cat/2012/07/estrasburg-condemna-lestat-espanyol-i.html

Xavier Crespo i l’escàndol de corrupció de la Corporació de Salut Selva i Maresme

L’exalcalde de Lloret de Mar i diputat de Convergència i Unió (CiU) al Parlament de Catalunya Xavier Crespo va utilitzar el seu càrrec de gerent al capdavant de l’empresa pública Centres Mèdics Selva Maresme per assignar-se sobresous i dietes irregulars. Aquesta és la conclusió d’un informe que la Sindicatura de Comptes va redactar el 2006, i al qual el Tribunal de Comptes va donar carpetada amb els vots favorables dels síndics proposats per CiU, PSC, Esquerra i PP.

Segons aquest informe, part del diner públic de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS) -que gestiona els hospitals de Blanes, Calella i catorze ambulatoris de la comarca- va anar a parar a mans de Xavier Crespo -gerent entre el 2000 i 2003 de Centres Mèdics Selva Maresme- i a les de la seva dona Guadalupe Oliva.

L’empresa va ser fundada per la corporació, que n’era l’única propietària, amb l’objectiu de canalitzar l’atenció mèdica en casos lleus a les persones estrangeres que visitessin la Costa Brava. El que no va pensar la corporació és que els diners desapareixerien pel camí: dels 5.4 milions que els turistes -o les seves asseguradores- van abonar a l’empresa Centres Mèdics Selva Maresme pels serveis prestats entre els anys 2000-2005, només 3 milions van arribar a les arques de la corporació.

Els 2.4 milions restants van ser utilitzats per Crespo i la seva successora al càrrec, Carme Aragonès -regidora de Benestar Social a Pineda de Mar pel PSC-, per pagar sobresous, dietes irregulars i altres despeses no justificades (com pagaments en negre a treballadores, comissions a hotels, viatges, restaurants i despeses personals de Crespo i Oliva). El gerent va assignar-se un complement salarial de “responsabilitat” que en tres anys li va aportar 66.241 euros, tot i que al contracte l’assignació per a aquest concepte era de 8.927 euros anuals.

Un altre 'complement' del que Crespo es va beneficiar, fora de contracte i conveni, és el “complement A”, que va significar uns ingressos de 2.515 euros per a ell i de 4.175 per a Oliva. L’empresa pública també va cobrir despeses privades del matrimoni per valor de 7.424 euros com la quota del Col·legi de Metge, la de l’Agrupació de Ciències Mèdiques de Girona o la del Club de Hockey de Lloret.

Xavier Crespo va assumir el 2003 l’alcaldia de Lloret, fet que l’hauria obligat a abandonar els cobraments en l’empresa de la que era gerent. Tanmateix, l’informe destapa que va seguir cobrant d’amagat 2.263 euros bruts al mes per “honoraris mèdics” i 826 euros mensuals més -entre abril de 2004 i maig de 2005- per la venda de la cartera de clients de la seva consulta privada a l’empresa pública.

El 2006, Crespo va haver de donar explicacions pel cas al consistori lloretenc i va justificar els cobraments assegurant que l’empresa era privada i que va ser constituïda per deu socis que en van desemborsar el capital social. Ara, quan tothom sap que l’empresa era totalment pública, el diputat segueix insistint en que pensava que “era privada a tots els efectes”.

La Sindicatura de Comptes fiscalitzarà el cas Crespo


La Sindicatura de Comptes de Catalunya fiscalitzarà a petició del Parlament les despeses de protocol i representació, estudis i dictàmens i despeses diverses de la Corporació de Salut Maresme i la Selva, d'actualitat pel cas de corrupció de Xavier Crespo, exalcalde de Lloret (CiU, a la foto). Albano Dante Fachin, director de la revista cafèambllet i la seva companya, Marta Sibina, han de comparèixer demà dimecres davant el jutge pel delicte d'haver investigat les greus irregularitats a la sanitat pública catalana com el Cas Bagó, el Cas Prat, el Cas Crespo, el Cas Sant Pau, etc. Un assessor d'Artur Mas, Josep Maria Via (CiU), els ha demandat per "danys al seu honor"...

Crespo (CiU) 'va comprar' dos consultoris a la sanitat pública a meitat de preu


Centres Mèdics Selva Maresme (CMSM), l'aventura en què es va embarcar la Corporació de Salut del Maresme i la Selva en el negoci de l'atenció sanitària a turistes, va ser ruïnosa fins al final. Ruïnosa per als hospitals públics de Calella i Blanes. Xavier Crespo -diputat de CiU i exalcalde de Lloret de Mar- i Carme Aragonès -actual regidora del PSC a Pineda de Mar i successora de Crespo al capdavant de CMSM- van obtenir, en canvi, grans beneficis amb la liquidació de l'empresa pública.

La corporació va vendre a preu de saldo el 2005 a Crespo i Aragonès-que havien estat el gerent i la consellera delegada de CMSM-quatre dels sis consultoris mèdics de la seva filial tot i que havia rebut ofertes molt més interessants econòmicament. El primer, per exemple, es va fer amb dos d'ells per 77.586 euros, els auditors de la Sindicatura van calcular que valien 154.117.

En un procés ple d'irregularitats, segons els auditors, l'operació es va tancar amb uns acords que van suposar unes pèrdues de 277.000 euros per a la corporació. Aquest és l'epíleg de l'auditoria feta pels tècnics de la Sindicatura de Comptes que aquest organisme, que fiscalitza els comptes de les administracions catalanes, va decidir no fer pública el 2006 tot i que destapava despeses irregulars per 1,3 milions que beneficiaven a metges, regidors i gestors. L'auditoria també posava de manifest que CMSM va causar unes pèrdues d'ingressos de 2,4 milions a la corporació.

EUiA 'reflexiona' #AmbSyriza


Les entitats Fundació Pere Ardiaca, Fundación Socialismo Sin Fronteras, Fundació Andreu Nin, Fundació Nous Horitzons, Revista Sin Permiso, Associació Fil Roig i la Fundació l’Alternativa, han promogut l’acte #AmbSyriza a l'Ateneu Roig ahir a la tarda, per reflexionar col·lectivament sobre aquest fenomen amb el membre de Syriza, Stavros Karagkounis, que va fer una aproximació a la qüestió.

Aquests són els eixos -segons EUiA- tinguts en consideració en la preparació d’aquesta reflexió col·lectiva:

1. L’anomenada política d’austeritat, impulsada pels estats europeus, la Comissió europea i el BCE, com a recepta per sortir de la la crisi, prioritzant el control del dèficit i la despesa pública al benestar de les persones, està abocant els pobles d’Europa a crisis humanitàries on es destrueixen drets conquerits en dècades en tan sols uns pocs mesos, i on la democràcia és substituïda per deudocràcia, la dictadura dels creditors.

2. Dos anys d’intenses lluites populars i ciutadanes a Grècia, s’expressen en un canvi polític profund: la voluntat d’un canvi de rumb que es vehicula a través d’un vot massiu a Syriza amb un programaantioligàrquic molt avançat i fresc, que vol una solució democràtica en favor del 99% del poble grec.

3. El fenomen de Syriza, que és profundament europeista, suposa l’obertura d’un procés polític a Europa. S’obre una oportunitat per pensar i construir una altra Europa, l’Europa democràtica, l’Europa dels drets i no dels capitals, l’Europa dels pobles, l’Europa del 99%. Caldrà per fer-ho possible, construir amples aliances.

4. A Catalunya, volem i podem aprendre de la lluita del poble grec i de l’articulació política entorn de Syriza, una experiència unitària suportada en la mobilització, que ha aconseguit donar un raig d’esperança, un horitzó polític pels pobles d’Europa.

El jutge admet a tràmit la querella del 15-M contra Rato tot i les pressions del PP

L'Audiència Nacional ha admès a tràmit la querella presentada pel moviment ciutadà 15-M contra del criteri de la Fiscalia, i imputa a l'expresident de Bankia Rodrigo Rato i l'antic consell d'administració per, entre altres delictes, estafa i falsedat comptable amb el tal de captar inversió i administració deslleial. És la segona querella admesa contra Rato pel cas Bankia, després de l'acceptació de la interposada per UPyD contra els màxims responsables del grup BFA-Bankia.

A través de les xarxes socials, i mitjançant una iniciativa finançada per centenars de persones, el 15-M ha demanat el suport de més d'una desena d'accionistes i els testimonis de treballadors i extreballadors de Bankia que han aportat informació per a la querella contra Rato.

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha admès la querella i l'acumulació a la presentada per UPyD per una "identitat substancial" entre els diferents fets imputats, tot i que augmenta els delictes.

Andreu ha adoptat aquesta decisió en contra del criteri de la Fiscalia, que considera que no s'ha d'admetre la querella perquè "en aquests moments no es pot parlar de perjudicats per unes conductes delictives inconcretes", de manera que, segons ell, el 15M no podria personar com a acusació particular, el que sí ha acceptat l'Audiència.

L'expresident de Bankia Rodrigo Rato ha demanat comparèixer al Congrés dels Diputats "com més aviat millor" per explicar la seva gestió al capdavant de l'entitat financera, abans que José Ignacio Goirigolzarri prengués les regnes i demanés una ajuda de 19.000 milions d'euros.

El Partit Popular, a través del seu número dos, María Dolores de Cospedal ha qualificat d'inusual l'actuació del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu i ha rebutjat la possibilitat de suspendre de la militància del partit als imputats o prendre contra ells qualsevol altra mesura sancionadora.

El partit que lidera Rosa Díez ha presentat la querella per presumptes delictes d'estafa, apropiació indeguda, falsificació de comptes anuals, en connexió amb delictes societaris, administració fraudulenta i maquinació per alterar el preu de les coses.

Ehud Olmert condemnat per corrupció

L'ex-primer ministre israelià Ehud Olmert ha sigut declarat avui culpable d'abús de confiança en el judici que se seguia per corrupció, però ha estat absolt dels altres dos càrrecs de corrupció que se l'imputaven. Els jutges consideren provat que el polític sionista de 66 anys, durant el seu període com a ministre de Comerç (entre 2003 i 2005), va afavorir els negocis d'amics amb préstecs estatals i altres beneficis gestionats a través de les inversions del seu ministeri.

En els altres punts de l'acusació, en què el polític del centrista Kadima va ser absolt, se li imputava haver acceptat sobres amb grans quantitats de diners d'un empresari jueu-nord-americà, així com que portava una doble comptabilitat per sufragar viatges.

Olmert sempre va negar aquestes acusacions que van fer caure el seu govern el 2008. Davant el tribunal de districte de Tel Aviv es segueix un altre procés de corrupció contra Olmert en l'assumpte del projecte de construcció, denominat Holyland, a Jerusalem.

Estrasburg condemna l'Estat espanyol i insta a posar en llibertat a Inés del Río

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat l'Estat espanyol a pagar una indemnització de 30.000 euros per danys morals a la presa basca Inés del Río i l'ha instat a posar-la en llibertat «en el termini de temps més breu possible», després d'admetre el seu recurs contra l'aplicació de la sentència 197/2006 que allarga l'estada a la presó. El d'Inés del Río (foto) és el primer recurs contra la sentència 197/2006, coneguda com a «doctrina Parot», que arriba al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

A la presa de Tafalla li van aplicar l'esmentada mesura el juny de 2008. El Tribunal Suprem espanyol va fixar el 27 juny 2017 com la seva data definitiva de sortida de presó.

La defensa de Del Río va recórrer al TEDH invocant l'article 7 del Conveni Europeu de Drets Humans, que estableix que no pot existir una pena sense llei que l'avali. A més, denuncia una aplicació retroactiva de la jurisprudència del Tribunal Suprem.

També sosté que la seva estada a la presó és contrària a l'article 5, que contempla el dret a la llibertat i la seguretat, i apel·la a l'article 14, que estableix la prohibició per discriminació, i considera que la nova jurisprudència ha estat aplicada pels tribunals espanyols amb un objectiu polític i per retardar la posada en llibertat de les persones condemnades per «terrorisme».

La tafallesa va ser detinguda el 5 de juliol de 1987, per la qual cosa porta 25 anys a la presó.

Es tracta de la primera vegada que Estrasburg es pronuncia sobre l'anomenada 'doctrina Parot', que el Tribunal Suprem va establir el 2006 per determinar que els beneficis penitenciaris a què accedeix un reclús s'han d'aplicar individualment sobre cadascuna de les penes per les quals hagi estat condemnat i no sobre el límit màxim d'estada a la presó de 30 anys.

El jutge s'emporta uns 43.000 euros i 25 quadres de Fèlix Millet

El registre a la casa de Fèlix Millet a L'Ametlla ha acabat cap a les nou d'aquest dilluns a la nit. Ha estat a aquella hora quan han abandonat la finca el jutge Josep Maria Pijuan, cinc cotxes amb Mossos vestits de paisà i un furgó amb béns de l'expresident del Palau de la Música després del registre que començà a primera hora d'ahir matí. Els Mossos s'han emportat uns 43.000 euros en metàl·lic, 25 quadres i unes 5 escultures del domicili. Durant el registre, Fèlix Millet i la seva dona estaven a casa. Els agents també s'han emportat un ordinador i documentació de la casa de Jordi Montull, a Teià (Maresme).

L'escorcoll s'ha fet de manera simultànea als dos domicilis dels exresponsables del Palau de la Música. El jutge que porta el cas i que ha ordenat el registre, Josep Maria Pijuan, ha estat tot el dia a la casa de Millet, mentre que a Teià hi ha anat un secretari judicial.

L'objectiu era localitzar documentació i objectes de valor, entre d'altres, que puguin servir per a la investigació dels fets i del destí dels fons, així com per cobrir la responsabilitat civil dels imputats. De fet, els investigadors s'han endut de casa Millet uns 43.000 euros, uns 25 quadres i unes 5 escultures. De casa en Jordi Montull, s'han emportat un ordinador, diversa documentació i han deixat diversos béns en dipòsit. L'escorcoll de la casa de Montull ha acabat abans de les vuit del vespre.

CÀMERES DAVANT LA FINCA DE MILLET


Periodistes i operadors de càmera han estat durant tot el dia fent guàrdia davant la finca de Fèlix Millet, ubicada al carrer Bertí número 1 de L'Ametlla. Han pogut captar les imatges dels vehicles de la policia judicial que han anat entrant i sortint al llarg del matí i del migdia per fer el registre. El jutge i el fiscal han abandonat la casa cap a quarts de tres de la tarda per anar a dinar. Els agents dels Mossos d'Esquadra han custodiat en tot moment l'entrada de la finca. Des de la porta d'entrada no es pot veure la casa de Fèlix Millet, perquè està envoltada per una zona boscosa.

En dues interlocutòries, Josep Maria Pijuan justifica que ara es facin aquests registres per primera vegada perquè del total suposadament defraudat, 24 milions directament del Palau i sis més a través de CDC -ja que s'han tornat a unificar les dues causes-, Millet i Montull no n'han retornat ni la meitat. El jutge recorda que la fiança de responsabilitat civil ha de ser com a mínim un terç superior al total probablement defraudat, cosa que la situa en 40 milions d'euros.

Millet ha consignat 4,2 milions al compte corrent judicial, més 12,5 milions que diu que valen les seves propietats immobles, mobles i drets financers. Però el magistrat recorda que al despatx de Millet es va trobar la fotocòpia d'un contracte d'assegurança sobre 44 obres d'art -olis, litografies i escultures- valorades en 2,5 milions, i que aquestes obres no han estat posades a disposició del jutjat. Per això, diu que potser encara són a casa de l'exmàxim dirigent del Palau.

Per la seva banda, Montull ha consignat 800.000 euros, i diu que totes les seves propietats valen 2,4 milions.

Per últim, el jutge també busca diners en metàl·lic o documents que justifiquin el destí dels 18 milions suposadament cobrats en efectiu a través de xecs al portador en finestretes d'entitats bancàries per part dels mateixos imputats o d'altres empleats del Palau. En aquest punt, Pijuan és molt crític amb les entitats financeres per la seva "escassa" col·laboració, ja que la policia judicial no ha trobat rastre d'aquests diners cobrats a través de talons bancaris.

Segons ell, les entitats "van incomplir de manera general les obligacions formals d'identificació del cobrador, guardant fotocòpia del DNI", com els obligava la legislació vigent, durant sis anys. A partir del 2003, a més, havien de comunicar al Ministeri d'Economia i al Banc d'Espanya les transaccions superiors als 80.500 euros.

EUiA trasllada a les CUP una proposta de candidatura unitària de l'esquerra catalana

Representants d'EUiA i de les CUP van reunir-se ahir en el marc d'una intensa ronda de contactes que la direcció nacional d'EUiA està portant a terme per tal d'impulsar a Catalunya una candidatura unitària d'esquerres. Joan Josep Nuet, secretari general del PCC i recentment escollit nou coordinador nacional d'EUiA, ha celebrat durant els darrers dies reunions en la mateixa línia amb els líders del PSC, Pere Navarro, i d'ERC, Oriol Junqueras. En les properes setmanes es reunirà amb representants d'ICV.

La necessitat de vertebrar una nova candidatura unitària de l'esquerra catalana per a les properes eleccions és una prioritat per a EUiA i així ho ha demostrat la direcció sorgida de la recent Assemblea Nacional.

Impel·lida per les greus conseqüències socials de les dures polítiques d'austeritat, la direcció d'EUiA considera que la unitat de l'esquerra catalana és una responsabilitat indefugible per aturar el liberalisme salvatge amb un programa de mínims comuns, propostes pràctiques i deixant de banda les confrontacions ideològiques.

Per a explicar la visió d'EUiA sobre el que ha de ser aquesta nova candidatura unitària de l'esquerra, la direcció d'EUiA parla d'una "Syriza catalana". Criticada per alguns sectors com d'oportunista, la comparació amb Syriza resulta atractiva i mobilitzadora després del vertiginós ascens d'aquesta formació germana d'EUiA a Grècia i està donant bons resultats a EUiA, sobretot a nivell intern, ja que l'organització s'ha revitalitzat des de la darrera assemblea i la seva militància es mou, més activa que mai, a tots els nivells.

Durant les reunions amb PSC i ERC, la direcció d'EUiA no sembla haver aconseguit arrencar cap compromís ferm d'aquestes organitzacions en la línia d'una candidatura unitària però tots els participants han valorat l'apropament com a "positiu".

Per a Nuet, la reunió amb les CUP té però un caire diferent, ja que en la nova candidatura que es pretén bastir "la manera de fer política té especial importància" i en això "les CUP tenen un paper destacat", va dir. El coordinador d'EUiA va reunir-se també ahir amb representants de l'Assemblea Nacional Catalana. L'exercici del dret a decidir és un dels punts centrals del programa d'aquesta candidatura unitària d'esquerres, segons EUiA. Per a Nuet, "Independentment que a EUiA hi ha independentistes i també federalistes, no discutim sobre el dret a decidir".

Marc Salles, portaveu de les CUP va declarar al final de la trobada que les CUP tenen la voluntat de treballar conjuntament amb altres socis d'esquerres però va rebutjar pronunciar-se encara sobre la proposta concreta.

En el propers dies la direcció d'EUiA continuarà aquesta ronda de contactes amb representants polítics i socials de l'esquerra catalana i prepara per al setembre una trobada amb el seu principal soci de coalició, ICV.

ETA es reafirma en el procés de pau i exigeix un major compromís de l'Estat

En un comunicat remès a GARA i Naiz.info, l'organització clandestina apunta que, en aquest context, el protagonisme de la ciutadania és crucial per a superar obstacles i mantenir viu el procés. Al costat del repàs del que ha passat a Euskal Herria en els últims vuit mesos (l'escrit està datat del 27 de juny), ETA fa una declaració de cinc punts, que parteix de «les posicions obstruccionistes que volen provocar desànim en la societat basca», però en la qual mostra la seva convicció que a Euskal Herria «és possible la pau i un futur en llibertat».

En el segon punt, després de ressaltar que assistim a una «oportunitat històrica» a la qual cal respondre en la mateixa mesura, ETA convida a escometre la solució del conflicte «en la seva globalitat i en tota la seva profunditat», i per això crida a tothom a actuar «amb responsabilitat i de forma constructiva».

ETA dedica un punt específic al PNB, als seus responsables, militants i base social, perquè valorin si val la pena perjudicar el camí de la solució per mers interessos partidistes o electorals. «ETA creu que no, i creiem-afirma-que per una vegada hauríem empènyer tots en favor dels interessos d'Euskal Herria i dels seus ciutadans».

Segons recull el quart punt de la declaració, el protagonisme de la ciutadania és crucial per a superar obstacles i mantenir viu el procés.

Finalment, ETA informa que en tot aquest temps ha donat continuïtat a la seva actuació per «empènyer i donar cos» al procés de solucions. Assegura textualment que «a més de mantenir la decisió adoptada el 20 d'octubre, estem redoblant esforços per obrir vies de diàleg, estrenyent relacions amb els agents internacionals i fent les adequacions internes que exigeix ​​el procés, entre altres, la constitució de la delegació d'ETA. Mostrem el nostre compromís de continuar pel mateix camí, per portar-lo fins al final en els seus objectius d'aconseguir la pau i la llibertat».

«Agenda contra la pau»

En el seu balanç d'allò esdevingut des de l'octubre de 2011, ETA destaca la contradicció entre el desig de solucions de la ciutadania i l'actuació obstruccionista dels governs espanyol i francès. A més d'enumerar una llista d'atacs al procés comesos en aquest temps, denuncia que «els serveis d'intel·ligència, les forces armades d'Espanya i França, diferents jutges, associacions assedegades de venjança i alguns mitjans de comunicació» estan també intentant truncar aquesta oportunitat de pau.

ETA es refereix a la «pluja de missatges» i a les «mentides» que pretenen posar en dubte el seu compromís. Però parla també d'actuacions concretes de les forces policials.

En un paràgraf del seu comunicat, l'organització avisa que «les forces policials de Espanya i França s'estan aprofitant del compromís d'ETA d'impulsar al procés per aprofundir en la repressió».

Detalla que «les mesures que ha adoptat ETA per eludir les situacions que puguin perjudicar el procés i per evitar els enfrontaments inesperats estan sent utilitzades per incrementar la persecució».

Així mateix, denuncia que els seus intents per reunir «el material en condicions segures i estables» estan sent aprofitats per organitzar dispositius policials.

«Aquestes actuacions resulten incompatibles amb qualsevol tipus de procés de solució», conclou ETA.

Actuació dels partits

Segons l'anàlisi d'ETA, resulta «preocupant» que PNB, PSOE, UPN i PP, pels seus interessos partidistes, actuïn de manera conjunta per intentar desacreditar totes les iniciatives que adopta l'esquerra abertzale per alimentar el procés, mentre donen el seu suport a les accions del Govern. Segons la seva opinió, aquesta estratègia pretén fer veure que l'independentisme és el culpable de tot i l'únic que s'ha de moure.

En abordar l'actuació dels partits, ETA es fixa especialment en el PSOE i el PNB. Al primer li critica que el Govern de Lakua digués que tindria una actitud activa en la solució, però que, tanmateix, no hagi fet passos. Al seu dia va seguir les ordres de Rubalcaba quan va recolzar les seves posicions obstruccionistes i ara, «llevat d'alguna excepció», pretén «desvirtuar les claus de les solucions», en camps com el dels presos o el diàleg amb ETA.

Del PNB destaca el fet que hagi passat de participar i «aplaudir la declaració de Aiete a un discurs i actuació que qüestiona el que recullen els seus punts». Per a ETA, «resulta significatiu que es mostri tan comprensiu amb un Govern que actua contra la solució, mentre dedica les seves crítiques més incisives contra l'esquerra abertzale».

En el seu comunicat, ETA pregunta a la formació jeltzale quina és la seva proposta, si té alguna aportació constructiva, si a més de dir què han de fer els altres, està disposada a aportar el seu compromís concret.

Presó i pressió social

Assenyala ETA que la situació dels presos polítics ha estat en el centre del debat en aquests mesos, però que el Govern, en lloc de posar fi a situacions terribles, el que ha fet ha estat presentar un pla de xantatge als presos.

Recorda que el mateix Executiu ha reconegut que no és una proposta per a una solució. «En posar condicions inacceptables volen bloquejar tot avanç, creient que així el procés entrarà en un llarg bloqueig», assegura ETA, que aplaudeix la posició de EPPK davant l'estratègia que busca el seu càstig i divisió.

Per superar les mesures d'excepció, patiment i violència que encara marquen la situació d'Euskal Herria, ETA confia en «la pressió social» com la que ha donat lloc a la legalització de Sortu. «És el camí per a nous reptes», conclou l'organització.

Israel es burla de l'ONU i promou nous assentaments

Els punts d'avançada d'Israel a Cisjordània, declarats en reiterades ocasions per l'ONU com una violació del dret internacional, seran autoritzats, van anunciar les autoritats israelianes. L'anomenat 'Comitè de Lloc de avançada', designat pel primer ministre Benjamin Netanyahu, recomana la legalització dels assentaments argumentant que aquests territoris no estaven ocupats.

"Els israelians tenen dret legal per instal·lar-se a Judea i Samaria, i l'establiment dels assentaments no es pot considerar il·legal", assenyala l'informe publicat pel Comitè.

Les Nacions Unides han desacreditat repetidament la construcció d'assentaments jueus a Cisjordània, que consideren una violació del dret internacional. No obstant això, el comitè israelià sosté que a causa de "les circumstàncies històriques (...) les lleis clàssiques de l'ocupació no són aplicables" per a Israel.

La setmana passada, el Consell de Drets Humans de l'ONU va designar un equip per posar en marxa una investigació sobre l'impacte dels assentaments israelians als residents palestins de Cisjordània. Però les autoritats de la nació hebrea van anunciar que no permetran l'accés dels experts al país, ja que representa per al govern d'Israel una distorsió del dret internacional que l'ONU utilitza per criminarlitzar-lo.

Per la seva banda, el Parlament Europeu va exhortar la comunitat internacional a portar davant la justícia els jueus que viuen a Cisjordània i que cometen actes de violència contra palestins. A més, el Parlament va demanar al Govern israelià que cessi el seu programa de construcció als territoris ocupats ja que representa un seriós "obstacle per al procés de pau".

Els assentaments israelians a Cisjordània són la poma de la discòrdia entre palestins i israelians, i el que ha frenat les negociacions de pau. Palestina s'ha negat a asseure's a negociar mentre Israel continuï amb el seu programa de construcció. Mentre, les autoritats hebrees s'han negat reiteradament a abandonar el programa, argumentant que els vincles històrics i religiosos justifiquen la seva presència en aquesta regió.

Lavrov diu que una nova Guerra Freda no és avantatjosa ni per als EUA ni per a Rússia

El ministre rus d'Afers Estrangers, Serguei Lavrov, va descartar ahir una reedició de la Guerra Freda entre Moscou i Washington però va dir que Rússia no pot fer cas omís a les "declaracions arrogants" que s'escolten des dels EUA. Els EUA i Rússia guanyen més amb la cooperació mútuament avantatjosa que no pas amb "el pas a la confrontació", ha assenyalat Lavrov en una entrevista amb l'emissora Golos Rossii (La Veu de Rússia). El canceller va descartar la reedició de la Guerra Freda entre ambdues parts.

No obstant això, ha assenyalat que és impossible fer cas omís de les "declaracions bastant arrogants" que s'escolten durant la campanya electoral als EUA, sobretot, des del bàndol republicà, i que "atribueixen a Rússia pràcticament tots els pecats capitals del món contemporani". "Semblants declaracions, al meu parer, que no reflecteixen l'essència de la política nord-americana", ha afegit.

Diversos projectes han demostrat que els EUA i Rússia són perfectament capaços de "conjugar els seus respectius potencials en matèria espacial, ús civil d'energia nuclear, altes tecnologies, ciència, educació, etcètera". "De la cooperació entre els nostres països depèn l'estabilitat en l'escenari internacional", ha destacat el ministre.

Ha precisat que "es tracta tant de l'estabilitat estratègica, tenint en compte els arsenals nuclears disponibles en ambdós països, com de l'estabilitat pel que fa a l'arranjament dels cada vegada més nombrosos conflictes regionals, quan la sinergia produeix major efecte positiu i sempre permet un avanç".

L'ex governador de Massachusetts i aspirant republicà a la Casa Blanca, Mitt Romney, va dir el març passat que el principal enemic geopolític dels EUA a dia d'avui és Rússia i no l'Iran o Corea del Nord. Lavrov va comentar sobre això que aquestes declaracions no deixen de ser preocupants encara que les interpreta com a part de la retòrica preelectoral.

Professors interins acampen aquesta nit davant la Direcció Territorial de València


L'Assemblea de la Coordinadora de Professorat Interí ha decidit acampar aquest nit davant la Direcció Territorial d'Educació de València, situada al carrer Gregorio Gea, després de ser desallotjats de la Conselleria d'Educació. També han convocat una concentració per aquest dimarts a les 10.00 hores al lloc de l'acampada "per continuar pressionant a l'administració perquè no apliqui les retallades en Educació", segons el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) en un comunicat.

Més de mig centenar de professors interins han bloquejat avui la seu de la Conselleria d'Educació a València com a protesta per les retallades, tant estatals com autonòmics en matèria educativa, després d'una convocatòria realitzada a les 11.00 hores.

A aquesta hora havia prevista una acampada a les instal.lacions de la Conselleria d'Educació, però els serveis de seguretat han tancat la porta d'accés principal al recinte, de manera que també han impedit en gran part l'accés a altres persones que no tenien res a veure amb la protesta.

Legisladors i actors opinen sobre la legalització de la marihuana


Joves uruguaians han creat una pàgina web (unanuevalegislacion.com) per aportar una "visió constructiva i responsable" sobre la legalització de la marihuana que s'està debatent al país. Allà expliquen que van decidir crear-la per "la quantitat de veus i opinions que ha disparat el debat sobre el consum i la producció de cànnabis", i per això van sentir la necessitat de "aportar una visió constructiva i abans que res, elaborada amb responsabilitat".

La intenció de la web, la idea i producció general és responsabilitat de Martín Espósito i Diego Cataldo és, segons s'expressa en la mateixa, brindar "informació clara i transparent" per tal d'exposar "grans fonaments" perquè la població pugui optar per una postura davant d'un "tema tan important com aquest".

Els autors expliquen que "la realitat és que al nostre país, centenars de milers de persones consumeixen o han consumit cànnabis durant el transcurs de les seves vides, una substància el consum no està penat per la llei". Però malgrat això, adverteixen que hi ha un buit legal que impossibilita al consumidor accedir a la droga a través de mitjans legals.

Per això, afegeixen, "una gran quantitat d'uruguaians van ser processats amb i sense presó per l'autocultiu o per portar petites quantitats de cànnabis. Uruguaians que no signifiquen un perill real per a ells mateixos, per al seu entorn familiar o per a la societat en la seva totalitat ".

D'acord a l'expressat pels creadors d'aquesta iniciativa, es vol "canviar aquesta realitat injusta perquè mai més ciutadans innocents siguin considerats culpables per un crim que no té víctimes".

A la pàgina, es pot observar a més un vídeo en què participen diferents actors polítics i culturals del nostre país, tal com la senadora frenteamplista Constança Moreira, el diputat nacionalista Luis Lacalle Pou, la diputada Daisy Tourné, l'actriu Mariana Llop, el senador comunista Eduardo Lorier, els germans Ibarburu, el comunicador Salvador Banchero, entre d'altres.

En el vídeo, Lorier explica que al costat d'aquest buit legal, "en molts casos s'acaba amb la persecució i l'empresonament de persones que no representen una amenaça per a la societat" i finalitza dient: "si ells són culpables, jo també ho sóc ".

A aquest últim lema, se li suma Tourné, Banchero, Lacalle Pou, Petru Valensky i el senador Daniel Martínez, entre d'altres.

El web dóna suport a la creació d'una nova legislació sobre el consum i la producció de marihuana "perquè garanteix una forma legal d'exercir el dret ja existent de la consumició, debilita el narcotràfic i la violència que el mateix comporta, manté als consumidors allunyats de les boques de venda de drogues i brinda a l'usuari un producte de major qualitat, minimitzant els impactes en la seva salut".

A més s'aclareix que amb una nova legislació, es permetrà generar polítiques que desenvolupin un sistema sanitari amb accions estructurades de reducció de risc i dany.