divendres, 29 de juliol de 2011

Mor un pres a Terol després de sis mesos de vaga de fam a la democràtica Espanya


El 25 juliol 2011 moria a Terol un pres marroquí, que es declarava innocent d'una presumpta agressió sexual, en una vaga de fam de sis mesos, quatre sota assistència mèdica. Els grans mitjans espanyols amb prou feines s'han limitat a reflectir la versió de les fonts oficials en el millor dels casos. El silenci del feixisme espanyol l'ha mantingut entre la censura i la manipulació. Es recorden de la colossal cobertura al cas del cubà Zapata, o del delinqüent declarat Fariñas, ara a sou d'EUA, com altres "disidents" cubans a sou del govern espanyol malgrat la misèria nacional? Espanya, la vella monarquia absolutista, segueix envaint païssos independents i sobirans, finançant el terrorisme feixista internacional i mentint a la població al servei de les plutocràcies i oligarquies, això sí, exemplarment.

Vicenç Navarro: "El Banc Central Europeu no és un Banc Central"

En un article recent publicat a El Plural, sota el títol, "La crisis de la deuda pública: ¿qué crisis?" Vicenç Navarro denuncia els interessos financers que s'amaguen rera les polítiques liberals que estan agreujant el problema del dèficit a la Unió Europea. El professor argumenta que el Banc Central Europeu està actuant, no com a Banc Central, sinó com a lobby de la banca, especialment d'Alemanya.

És important no perdre la perspectiva del que passa a l'Eurozona, doncs l'allau neoliberal reproduïda a través dels mitjans de més difusió és tal que de vegades és difícil veure la realitat tal com és a través de tanta desinformació. Vegem les dades. I el primer que apareix amb tota claredat és que ni la Unió Europea (UE), ni l'Eurozona tenen cap problema de deute públic. En realitat, el deute públic mitjà de la UE i de l'Eurozona és més baix que l'existent als EUA. És més, dins dels EUA, el dèficit i el deute públic de Califòrnia és més gran que el dèficit i el deute públic de Grècia, dins de l'Eurozona. És important que aquestes dades es coneguin perquè el nivell d'alarma sobre el nivell del deute públic a la Unió Europea ha arribat a nivells totalment desproporcionats.

Quin és, doncs, el problema? La resposta és fàcil de veure, encara que vostè, lector, no la veurà en els mitjans de major difusió, i és que el mal anomenat "problema del deute" resideix en causes polítiques, més que econòmiques o financeres.

De nou, vegem les dades. Els interessos del deute d'alguns països europeus a la perifèria de l'Eurozona (els mal anomenats PIGS) són molt elevats, forçant als estats d'aquests països a pagar quantitats exuberants i clarament desorbitades, que consumeixen molts recursos públics que es podrien utilitzar en altres activitats com, per exemple, en sanitat o educació públiques (que estan molt poc finançades en aquests països).

Però la pregunta que ens hem de fer és: com pot ser que Grècia hagi de pagar interessos tan alts i Califòrnia no? Doncs la resposta és que els EUA tenen un govern federal que ajuda a Califòrnia a través d'una sèrie de mesures realitzades per un conjunt d'institucions (inclòs el Banc Central Nord-americà, anomenat en anglès The Federal Reserve Board) que no existeixen en l'Eurozona, ni tampoc en la Unió Europea. Aquí està l'arrel del problema. I no n'hi ha perquè la banca (que té noms i cognoms concrets) en els països de la UE i sobretot en l'establishment europeu (el Consell d'Europa, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu) té un enorme poder sobre les institucions polítiques i no permet que s'estableixi. Així de clar. El que està passant a la UE és una cosa similar al que passaria als EUA en cas que, tot i que els cinquanta estats que componen EUA tenen la mateixa moneda (el dòlar), no hi hagués un govern federal que es responsabilitzés d'això. Per molt estrany que això sembli, això és precisament el que està passant a la Unió Europea i a l'Eurozona. És el somni del pensament neoliberal (que és la ideologia sobretot del capital financer), que consisteix a eliminar l'estat o disminuir les seves responsabilitats al mínim (excepte quan es tracta d'ajudes per salvar la banca).

El Banc Central Europeu no és un Banc Central

El lector podrà indicar que la UE té ja un Banc Central, el Banc Central Europeu, BCE. Però, per estrany que sembli, tal entitat no és un Banc Central. En realitat, és un lobby de la banca i, molt en particular, de la banca alemanya. Arriba a tal extrem, que el BCE presta (en realitat, gairebé regala, diners, ja que els interessos són baixíssims, un 1%) als bancs privats, però no als estats amb dificultats, com són els estats perifèrics de l'Eurozona. És cert que recentment ha comprat a contracor bons dels estats amb dificultats, però no els pot comprar directament als estats, sinó que ha de fer comprar aquests bons públics als bancs, cosa que beneficia els bancs que s'engoleixen un bon mos. ¿Li sembla injust? Sí, ho és, i és molt més que suficient per indignar-. Però el mateix passa a Espanya, on una entitat pública, ICO, ha estat prestant 20.000 milions d'euros, no directament, sinó a través de bancs com el Santander i el BBVA, que s'han anat enriquint encara més amb les consegüents comissions. Per què l'estat necessita de la banca privada? En realitat, no la necessita. Podria, i hauria, establir un sistema bancari públic, com solia tenir, que funcionava millor, per cert, que el sistema privat actual

En realitat, si els governs volguessin, el problema del deute públic es resoldria ràpida i fàcilment. La UE podria establir uns bons propis, anomenats eurobons, que es vendrien molt bé doncs, recordi que la UE no té un problema de deute públic. Són només els països perifèrics que tenen aquest problema. I la UE podria permetre que el deute nacional d'aquests països perifèrics es convertís en eurobons. Els especuladors deixarien d'amenaçar a aquells països, de la mateixa manera que no s'especula en contra del dòlar, en contra dels EUA o en contra de Califòrnia. La UE podria establir una Autoritat Pública Financera que creés els bons que serien comprats i gestionats pel BCE que, per cert, hauria de transformar-se en un Banc Públic, responsable a les autoritats electes i representatives de la Unió Europea, inclòs el Parlament Europeu, que hauria de tenir molt més poder del que té ara.

I els bancs centrals de cada país (avui també lobbies dels bancs d'aquells països) haurien de regular, supervisar i intervenir el sistema financer nacional (que en teoria apareix en la seva narrativa, però no en la pràctica), estimulant i facilitant, com he dit en el paràgraf anterior, l'establiment de bancs públics que tinguessin com a objectiu principal oferir crèdits a persones i empreses, en lloc d'augmentar els beneficis dels accionistes. La banca privada ja ha mostrat que aquest últim objectiu entra freqüentment en conflicte amb la provisió de crèdit. La irresponsabilitat i incompetència de la banca privada no la fa creditora de l'espai econòmic que ocupa a Espanya.

És més que suficient per indignar-se

Cal una mobilització general, que trenqui amb l'enorme influència de la banca en les institucions polítiques del país. D'aquí l'enorme vàlua del moviment 15-M, en la seva exigència de democratitzar l'estat espanyol, un estat escassament democràtic, que sembla representar més als interessos financers i als interessos de la gran patronal que els interessos de la població, i molt en particular de les classes populars. I l'evidència accessible documentació àmpliament aquest fet. La representativitat, eix d'un sistema democràtic, està molt limitada a Espanya, resultat d'un sistema electoral molt esbiaixat a favor de les forces conservadores i els interessos econòmics, financers i mediàtics que aquestes representen. Per aquest motiu porten raó aquells del moviment 15-M en indicar que la classe política "no els representa". Tot i que tal dit és una simplificació, en part lingüística, ja que inclou en la classe política a partits polítics que estan sent marginats i discriminats pels establishments polítics i mediàtics, el missatge que aquell eslògan subratlla és que la classe política dominant no els representa. És difícil posar en dubte aquesta afirmació, tal com va fer recentment el predictible Fernando Savater, que amb l'estil vulgar, groller i ofensiu que el caracteritza, ha acusat el moviment 15-M (als que va definir com "hatajo de mastuerzos") de no entendre la democràcia espanyola, subratllant que sí que els representa. Em temo que tal autor coneix la realitat espanyola pitjor que els indignats del 15-M. El fet que grans sectors de la població no estiguin ni se sentin representats pels que prenen o prendran decisions altament impopulars, és un problema greu per a la democràcia incompleta que tenim.


Traducció al català de Sírius.

Estudi sobre la propagació del 15-M a les xarxes socials


EL BIFI ha realitzat un estudi (http://15m.bifi.es) sobre la propagació en les xarxes socials del fenomen 15M. L'estudi realitzat en col.laboració amb Cierzo Development ha tingut com a objectiu investigar, d'una banda, les propietats estadístiques de la informació difosa i per altra, com són els patrons de connexió entre aquells que propaguen i reben aquesta informació.

L'estudi comprèn el període de temps entre el 25 d'abril i el maig 26, 2011. A partir de les 70 paraules clau relacionades amb el moviment 15M, s'han rastrejat tots els missatges intercanviats entre usuaris que contenien, com a mínim, una d'aquestes. En total s'han detectat i utilitzat 581.749 missatges provinents de 87.569 usuaris. Les dades aquí analitzats representen un terç aproximadament de tots els missatges i posts generats en el món. A partir d'aquestes dades, s'espera comptar amb noves fonts i col.laboracions per aprofundir encara més en l'estudi d'aquest tipus de xarxes complexes.

A través d'eines computacionals i de la teoria de xarxes complexes, en què el BIFI és una referència mundial, s'han analitzat i relacionat les paraules clau que s'han anat creant a través d'una popular Xarxa Social. Nonosvamos o democraciarealya, van ser les primeres que es van crear, a les quals les va seguir un més genèric 15M, fent referència a la data de la primera concentració. Posteriorment, la mobilització de persones a la Puerta del Sol de Madrid va donar lloc a acampadasol, i aquesta aviat va ser seguida per altres en tota la geografia espanyola, les quals van donar lloc a acampadabcn, acampadavlc, acampadagranada, acampadazgz, acampadabilbao i un llarg etc..., Per arribar finalment a globalcamp.

Poder obtenir la suficient quantitat de dades estadístiques amb temps real és una oportunitat única. Altres esdeveniments de seguiment massiu-com els esportius-tendeixen a estar massa concentrats en unes poques hores, i temes amb una estadística gran solen ser de variació lenta. El 15m és una situació ideal per estudiar la formació de xarxes i les dinàmiques de propagació que tenen lloc en elles. Com que és una dinàmica social en línia, podem extreure informació que després es podrà extrapolar a altres xarxes similars de les que no es poden obtenir dades directes.

"L'Índia no té motius per agrair-li res a la Mare Teresa"

"L'Índia, especialment Calcuta, està considerada la principal beneficiària de la llegendària 'bona feina' de la Mare Teresa pel bé dels pobres que la va convertir en la catòlica més famosa dels nostres temps, Premi Nobel de la Pau i una santa en vida. En avaluar el que ella ha fet realment en aquest país, penso que l'Índia no té motius per agrair-li res." Virtual Edamaruku és president de Rationalist Internacional, secretari general de la Indian Rationalist Association. Amb aquestes paraules tan dures, crítiques amb la imatge d'ànima caritativa amb que s'ha revestit la Mare Teresa de Calcuta, Edamaruku descriu en un article recent l'estesa opinió que a l'Índia es té de la tasca caritativa de la "Santa".


La Mare Teresa va danyar la reputació de Calcuta, en presentar aquesta bella, interessant, viva i culturalment rica metròpolis índia amb colors de brutícia, misèria, desesperança i mort. Resumida com una gran claveguera, es va convertir en el famós rerefons del seu treball caritatiu d'un tipus molt especial. El seu ordre és només una de més de 200 organitzacions caritatives que tracten d'ajudar els habitants dels barris baixos de Calcuta a que construeixin un futur millor. No és molt visible o activa localment. Però afirmacions desmesurades com la història sense cap fonament de l'escola en els barris baixos per a 5.000 nens han atret una enorme publicitat internacional a les seves institucions. I enormes donacions!

La Mare Teresa ha reunit molts, molts milions (alguns diuen: milers de milions) de dòlars en nom dels pobres de l'Índia (i molts, molts més en nom dels pobres en altres "clavegueres" del món). On han anat a parar tots aquests diners? Segurament no es van utilitzar per millorar la sort de la gent, a la qual anaven destinats. Les monges els distribuïen alguns bols de sopa i oferien refugi i atenció a alguns dels malalts i sofrents. L'ordre més ric del món no és molt generós, ja que vol ensenyar l'encant de la pobresa. "El patiment dels pobres és una cosa molt bonica i al món li ajuda molt la noblesa d'aquest exemple de misèria i sofriment", va dir la Mare Teresa. Ens hem de mostrar agraïts davant d'aquesta llauna d'una excèntrica multimilionària?

La llegenda de les seves Llars per als Moribunds ha fet plorar el món. La realitat, però, és escandalosa: en les abarrotades i primitives petites llars, molts pacients han de compartir un llit amb altres. Encara que molts pateixen de tuberculosi, sida i altres malalties altament infeccioses, la higiene no importa. Els pacients són tractats amb bones paraules i insuficients (sovint caducades) medicines, aplicades amb agulles velles, rentades en aigua tèbia. Es poden sentir els crits de gent als que arrenquen cucs de les seves ferides obertes sense anestèsia. Per principi no s'administren analgèsics forts fins i tot en casos greus. Segons l'estranya filosofia de la Mare Teresa, "el més bell regal per a una persona és que pot participar en els sofriments de Crist". Un cop va intentar reconfortar a un sofrent que cridava, dient-li: "Estàs patint, això vol dir que Jesús et besa!" L'home es va enfurismar i li va cridar:" Llavors digui-li al seu Jesús que deixi de besar-me!"

Quan la Mare Teresa va rebre el Premi Nobel de la Pau, va aprofitar l'oportunitat del seu discurs a Oslo televisat a tot el món per declarar que l'avortament és el major mal del món i per llançar un ardent atac contra el control de la població. Aquesta posició fonamentalista és una bufetada a la cara de l'Índia i altres països del Tercer Món, on el control de la població és una de les claus per al desenvolupament, el progrés i la transformació social.¿Hem d'agrair-li a la Mare Teresa encapçalar aquesta lluita propagandística mundial contra nosaltres amb els diners que va reunir en el nostre nom?

La Mare Teresa no va servir als pobres a Calcuta, va servir als rics a Occident. Els va ajudar a calmar la seva mala consciència en rebre els seus milers de milions de dòlars. Alguns dels seus donants eren dictadors i criminals que tractaven d'encobrir les seves malifetes. La Mare Teresa els ha reverenciat per un preu. La majoria dels seus seguidors, però, van ser gent honesta amb bones intencions i un cor càlid, que van caure en la il.lusió que la "Santa de la Clavaguera" existia per assecar les llàgrimes, acabar amb tota la misèria i eliminar tota la injustícia en el món. Els que estan enamorats d'una il.lusió es neguen sovint a veure la realitat.


Traduït de l'anglès per a Rebelión per Germán Leyens
Traducció al català de Sírius

.

EUA va protegir a criminals de guerra nazis i líders de les SS

Acabada la II Guerra Mundial l'exèrcit nord-americà, que comptava amb el principal cos d'espionatge del país fins a la creació de la CIA el 1947, va tenir accés a documents que provaven la participació en crims de guerra d'alts membres de la Gestapo i les SS Començat el gran judici de Nuremberg els va ocultar al jurat, impedint que fossin condemnats. Molts d'ells van passar a ser agents de la CIA dins l'operació Paperclip. A més, el Govern liderat pel feixista Harry Truman va treballar per aconseguir que aquells que ja havien estat enviats a presó fossin alliberats i va col.laborar en la seva fugida a Llatinoamèrica. A canvi d'aquest comportament, va obtenir la col.laboració d'aquests en les tasques de contraespionatge contra la Unió Soviètica i de les altres potències aliades aprofitant l'estructura alemanya creada durant la II Guerra Mundial. Foto: Científics nazis nacionalitzats a EUA dins l'operació Paperclip.

A aquestes conclusions arribar Richard Breitman i Norman J. W. Goda, historiadors vinculats a la Universitat Americana de Washington i la Universitat de Florida respectivament, després d'analitzar els arxius d'intel.ligència desclassificats pel govern des de 2005. En el seu llibre L'Ombra de Hitler: Criminals de guerra nazis, serveis d'informació nord-americans i Guerra Freda mostra els documents que proven la col.laboració i connivència del govern dels EUA amb alguns d'aquests criminals de guerra vinculats a la Gestapo, policia política de l'Alemanya nazi, a canvi d'informació privilegiada.

El govern de Truman va obtenir col.laboració en espionatge a la URSS

Entre els documents analitzats un nom destaca amb llum pròpia, Klaus Barbie, el Carnisser de Lió, responsable del trasllat de 7.500 persones a camps de concentració, més de 4.000 assassinats i l'arrest i tortura d'uns 14.000 membres de la Resistència. Gràcies a la intervenció del govern de Truman, Barbie va quedar indemne del judici de Nuremberg i va aconseguir abandonar Europa amb destinació a Bolívia. La seva arribada al país sud-americà va tenir nefastes conseqüències per a Llatinoamèrica ja que va jugar un paper fonamental en la vigorització ideològica i econòmica de moviments d'ultradreta com els contres nicaragüencs, la relació amb el govern de Reagan va ser provada

També van ser afavorits per la intermediació directa dels serveis secrets nord-americans Eugene Fischer i Anton Mahler. Fischer, va prendre part activa dels crims comesos en el recinte de Dachau com a membre de la Gestapo, mentre que Mahler va participar en l'assassinat de 45.000 bielorussos. Tots dos van ser protegits i col.laborar posteriorment.

Breitman i Goda també van analitzar els documents referents a Rudolf Mildner, líder de la Gestapo a Viena i responsable de l'enviament de milers de represaliats austríacs a Auschwitz. El més cridaner de la seva carrera com lleial seguidor del Partit Nazi es va desenvolupar a Dinamarca, on a més de ser el responsable d'unes 8.000 deportacions, va entrar en contacte directe amb les hipòtesis del científic local Nils Bohr, un dels teòrics de l'energia atòmica i, també, un dels principals impulsors del seu ús bèl.lic. Els documents desclassificats, per ara, només fan referència a ell pel seu valor polític, però el govern nord-americà encara manté alguns dels documents relacionats amb aquest assumpte sota secret.

Costa i Campos dipositen la fiança exigida per Flors a la causa dels vestits

El diputat i ex número dos del Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV), Ricardo Costa, i l'exvicepresident del Consell, Víctor Campos (foto), han dipositat la fiança exigida per José Flors, magistrat instructor de l'anomenada 'causa dels vestits' derivada del 'cas Gürtel', amb motiu de l'obertura de judici oral, segons han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).
Costa ha dipositat un aval bancari per fer front a la fiança dels 55.000 euros que se li va imposar, mentre que en el cas de Campos la quantitat fixada era una mica inferior, en concret, 46.666 euros.

Amb Camps i Costa, ja són tres els imputats que han presentat l'aval exigit al tribunal valencià, ja que aquest dilluns el va dipositar l'expresident de la Generalitat valenciana, Francesc Camps, per un valor de 55.000 euros. L'advocat de Camps va fer entrega d'un aval de Banki certificat notarialment per satisfer la fiança establerta pel jutge, que correspon als 41.250 euros de multa que demana el fiscal més un terç.

En aquests casos, hi ha dues possibilitats: pagar la fiança de manera voluntària, de manera que n'hi ha prou que vagi un representant legal, o esperar a un requeriment judicial, cosa que obliga l'interessat a presentar-se personalment.

Ara només falta per dipositar la fiança el quart imputat, l'ex cap de gabinet de la Conselleria de Turisme i ex cap de protocol de la Diputació de València, Rafael Betoret. El TSJCV li ha fet un requeriment perquè la faci efectiva.

Camps, Costa, Betoret i Campos estan acusats d'un delicte de suborn passiu impropi, pel qual el ministeri fiscal demana una multa de 41.250 euros per a Camps, igual condemna que reclama per a Costa i Betoret, mentre que demana 35.000 euros per a Víctor Campos. El PSPV eleva la petició fins als tres anys de presó i vuit d'inhabilitació, encara que també preveu tres escenaris alternatius per als quatre imputats que inclouen multa o inhabilitació.

El Consell de Seguretat estudia a porta tancada la situació a Kosovo

El Consell de Seguretat de l'ONU va celebrar ahir a la nit consultes sobre la crisi al nord de Kosovo on en els últims dies s'han produït violents incidents enmig del debat pel control de la frontera entre Sèrbia i la seva antiga província. L'organisme internacional no va oferir comentaris sobre la reunió celebrada a instància de Belgrad, els representants, però, no van poder participar en les consultes per oposició de tres membres permanents del Consell, segons va declarar el titular serbi d'Exteriors, VUC Jeremic.

"Les qüestions que no van arribar a estudiar avui s'inclouran inevitablement en l'agenda de la pròxima reunió sobre Kosovo a finals d'agost", va afirmar Jeremic, que va sostenir a Nova York una trobada amb el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon.

Segons el canceller serbi, el cap de l'ONU va expressar preocupació per la situació a Kosovo i va cridar a estabilitzar acord amb la resolució 1244 de 1999 del Consell de Seguretat.

La vigília, la força internacional de pau sota comandament de l'OTAN (KFOR) va prendre el control del lloc fronterer de Jarinje que el passat dimecres va ser destrossat i incendiat per un grup d'encaputxats.

El comandant de la KFOR, el general alemany Erhard Bühler, declaro el lloc de Jarinje i un altre pas fronterer, Brnjak, com a zona militar restringida, i va advertir que s'emprarà la força en cas de nous atacs que no va descartar.

La tensió a la part nord de Kosovo, poblada majoritàriament per serbis, es va disparar dilluns passat, després que el president kosovar, Hashim Thaci -acusat de crims de guerra, tràfic d'organs i assassinat però immune per la defensa de l'OTAN, de qui fa la feina bruta-, ordenés a la policia prendre el control de tots dos llocs fronterers, controlats fins ara per la missió de la Unió Europea EULEX.

Els enfrontaments entre els comandaments kosovars encarregats de dur a terme l'operació i manifestants serbis que van intentar impedir-es van saldar amb desenes de ferits. Un policia va morir hores més tard arran dels traumatismes rebuts.

Kosovo va proclamar la seva independència de manera unilateral el febrer de 2008, recolzat per Estats Units i diversos països europeus. Fins ara, ha estat reconegut com a Estat sobirà per 76 dels 192 països membres de l'ONU.