dimecres, 30 de gener de 2013

Assessor de Mursi: "L'Holocaust és un mite inventat pels EUA"

"El mite de l'Holocaust és una indústria que va inventar la intel·ligència dels EUA amb l'objectiu de destruir la imatge d'Alemanya durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945), així va informar el dimarts la cadena nord-americana de notícies Fox News, citant l'alt assessor Fathi Shihab-Eddim (foto), del president egipci Mohammad Mursi.

Aquestes declaracions les ha realitzat Fathi Shihab-Eddim, assessor del president de Mursi, qui té la facultat de nomenar els editors de diaris estatals.

Segons ell, la intel·ligència del país nord-americà ha maquineado aquesta mentida per justificar la guerra i la destrucció massiva en contra de les instal·lacions militars i civils dels poders de l'eix, i especialment per atacar Hiroshima i Nagasaki amb la bomba atòmica.

Segons la seva opinió, els supòsits sis milions de jueus assassinats pels nazis (tal com proclamen les autoritats israelianes i nord-americanes) simplement es van traslladar a Amèrica del Nord.

No es tracta de la primera negació de l'Holocaust per part dels responsables egipcis, ja que amb data anterior, Ahmed Ezz El-Arab, subsecretari del partit egipci Wafd, havia llançat declaracions semblants.

Al juliol de 2011, en ​​una entrevista al diari nord-americà The Washington Times, Ahmed Ezz El-Arab va qualificar l'Holocaust de mentida: "Els sionistes continuen presentant-se a la llum d'una nació cruelment perseguida durant la història a mans dels europeus, una excusa de la qual es valen com a forma de xantatge emocional. Això, lamentablement, és comprat pels europeus que tracten de compensar pel "Holocaust", un tema inflat i es polític en el forat dels sionistes".

Sionisme i Nazisme, una aliança d'interessos (1)

Isaac Shamir va ser membre del Lehi d'Abraham Stern, aliat a Hitler i el nazisme amb l'objectiu d'empènyer als hebreus a l'emigració a Palestina.

El Sionisme i el Tercer Reich per Mark Weber:

A principis de 1935, un vaixell de passatgers amb destinació a Haifa, a Palestina salpà del port alemany de Bremerhaven. La seva popa portava el nom de "Tel Aviv" en hebreu, mentre una bandera amb l'esvàstica estava ondejant sobre el seu pal. I encara que el vaixell pertanyia a un sionista, el capità era un membre del Partit Nacional Socialista. Molts anys després, un passatger a bord d'aquest vaixell va recordar aquesta associació com un "absurd metafísic". Absurd o no, es tractava d'un quadre d'un capítol poc conegut de la història: La col.laboració a gran escala entre el sionisme i el Tercer Reich de Hitler.

Sionisme i Nazisme, una aliança d'interessos: El Lehi de Stern i Shamir (2)

Quan els britànics van conquerir l'Orient Mitjà en 1917, van crear dos estats, el primer anomenat "Palestina" va ser en una àrea que inclou el modern Israel, la Ribera Occidental i Gaza, i Jordània. La segona etapa anomenada "Mesopotàmia" es va fer de diverses regions otomanes al voltant de Bagdad. Més endavant va ser retitulat "l'Iraq".

Mandat de La Lliga de les Nacions

Després de la Primera Guerra Mundial, la Lliga de les Nacions assignà formalment el mandat de Palestina al Regne Unit, amb l'aprovació dels termes de la Declaració Balfour i, a més, va exigir la creació d'una Agència Independent de jueus que administraria els afers jueus a Palestina. Gran Bretanya va signar uns tractats addicionals amb els EUA (que no es va unir a la Lliga de les Nacions Unides) en què els EUA van aprovar els termes del mandat.

L'Agència Jueva va ser administrada per un consell de 224 representants, la meitat elegits pel Congrés Sionista i la meitat per jueus (no només els sionistes) en diversos països. L'Agència va concedir permisos d'immigració (el nombre de permisos va ser fixat pels britànics) i va distribuir els fons donats per hebreus a l'estranger.

Contaminar i "escalfar el clima", més barat que mai

Llançar a l'atmosfera tones d'emissions contaminants de CO2 té ara el preu més baix des que les indústries europees es regeixen pel comerç d'emissions organitzat pels seus lacais del PP a Brusel.les. Mentre els seus governs neoliberals fan campanyes de ecofeixisme i "responsabilitzen" als ciutadans de la seva mínima part de residus -per les que paguen al comprar-los i en taxes i impostos diversos cops-, l'oligarquia empresarial contamina a preu de saldo.

Aquest sistema assigna a les grans indústries drets d'emissió anuals, comercialitzables, de manera que no els necessitin els compren a les indústries més virtuoses que no han esgotat la seva assignació de tones d'emissió de CO2.

La novetat ara és que el preu de l'aire net s'ha desplomat fins a nivells inusitats. El sistema de comerç d'emissions (un dels grans instruments derivats del protocol de Kyoto "contra el canvi climàtic" -no contra la pol-lució ambiental- i que no compleix ningú) viu, per això, un dels seus moments més crítics. És una d'aquelles situacions que fan qüestionar -als qui no ho havien fet o el defensaven- la seva 'eficàcia' com a eina per retallar les emissions de CO2 que afecten greument a la salut.

El preu dels drets europeus per emetre unitats de CO2 a les indústries arriba aquesta setmana els 3,98 euros per tona, de manera que es va situar en els seus nivells més baixos des que es va introduir aquest mercat, obligatori des del 2008 per les grans indústries que generen CO2 (siderúrgia, tèrmiques, cimenteres, vidres, paper, rajoles...).

La raó principal d'aquest descens dels preus és "que segueix havent molts excedents de drets d'emissió de CO2, l'oferta es manté, mentre que la demanda ha baixat per la crisi econòmica", segons assenyala Ismael Romeo, director de la borsa de CO2 Sendeco2, una societat que es dedica a la gestió de drets d'emissió de diòxid de carboni (CO2). Com la producció industrial és menor, es genera menys activitat i es provoquen menys emissions, de manera que no tenen necessitats d'acudir al mercat per proveir-se de les unitats emeses en excés (respecte al assignat).

El preu dels certificats, per terra


De la mateixa manera, els crèdits de CO2 adquiribles fora de la UE corresponents als certificats de reducció d'emissions (CERs) s'han desplomat a 0,19 cèntims. (Aquests certificats procedeixen d'inversions en desenvolupament net en països en desenvolupament, i estan avalats per l'ONU).

El preu dels drets d'emissió es va mantenir durant molt de temps en uns 7 euros per tona, i el mercat esperava que el seu preu es recuperés i s'elevés a partir de les mesures que havia anunciat la Unió Europea per intervenir sobre el preu i acostar-lo a nivells "útils" des del punt de vista d'eficiència del mecanisme. Aquestes mesures apuntaven a la possibilitat que la Comissió Europea retardés la subhasta d'una part dels drets que s'assignen a la indústria, per provocar la seva escassetat a curt termini i generar un augment de preus.

Necessitat d'elevar el preu

Cal tenir en compte que una de les pretensions de la política comunitària és que el comerç de drets situï el seu preu en uns 20 euros la tona, tot això amb la finalitat que les indústries es vegin motivades i/o forçades a recórrer a fórmules que redueixin en origen les seves emissions (és a dir, en les pròpies plantes industrials: amb tecnologies netes, fonts renovables) i així mitigar la contaminació.

"No obstant això, la UE no ha pogut fins ara adoptar aquestes mesures a causa de la negativa d'alguns estats, compradors de drets, a donar suport unes mesures que implicarien, per a ells, incrementar la seva factura en CO2. Conseqüentment, davant la inacció de la Comissió per a introduir les correccions esperades, el mercat ha reaccionat radicalment a la baixa", afegeix Ismael Romeo.

Sense comptar el sector aeri (recentment incorporat al sistema de comerç d'emissions), les 1.050 instal·lacions espanyoles subjectes al comerç d'emissions (tèrmiques, siderúrgia, cimenteres, vidre...) tenen assignats 150 milions de tones de CO2 a l'any. A tot Europa són 11.000 les instal·lacions afectades pel règim de comerç d'emissió, i tenen assignats 2.000 milions de tones de CO2 que contaminen lliurament perquè és més barat que posar mesures correctores. Mentre, el personal ha de reciclar a casa els seus 25 kgs anuals per no "escalfar el planeta".

Menys recaptació de les subhastes del previst

Mentrestant, la "pluja de milions" que el Govern del PP esperava aconseguir en fer pagar a les indústries pels drets d'emissió de CO2 (que fins ara aconseguien gratuïtament) fa figa. L'Executiu espanyol preveu obtenir aquest any la meitat dels diners que havia previst ingressar com recaptació per les subhastes dels drets d'emissió assignats anualment (que ja comencen a pagar les indústries).

No s'assolirà la quantitat de 1.000 milions d'euros anuals per aquest concepte, sinó només al voltant dels 450 milions, segons les noves estimacions de la directora de l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, Susana Magre. Una altra cosa que encara no queda clara és a on es destinarà aquests diners, el que ha motivat una severa crítica del senat de CiU Pere Maluquer.

L’engany dels ecofeixistes de “On vas envàs”

Ecoembes S.A. i Ecovidrio S.A., les empreses espanyoles responsables del reciclatge de tot el que tirem al contenidor groc i verd respectivament, han engegat una campanya publicitària “destinada a fomentar el reciclatge” i que els ciutadans els hi facin la feina -que ja han pagat per a que es faci diverses vegades- pel morro. Els objectius reals d’aquestes dues empreses i els seus socis al govern fatxenda de CiU però, s’allunyen força d’aquest teòric objectiu: no hi ha medi ambient ans ecofeixisme d'un govern d'irresponsables immorals que fa negoci i vol fer responsable al ciutadà de la seva pròpia responsabilitat per allò que al mateix temps li cobra per tot arreu.

L'Hospitalet no treballarà amb els bancs que promoguin desnonaments

L'Ajuntament de l’Hospitalet deixarà de treballar amb les entitats financeres que promoguin desnonaments de la residència habitual de les persones empadronades a la ciutat. Així ho ha acordat el Ple municipal que va aprovar ahir per unanimitat (a excepció del PP que ha votat parcialment en contra) la moció presentada per ICV-EUiA, que demana que aquesta suspensió es mantingui fins que no es promulgui una nova normativa hipotecària.

Amb aquesta iniciativa es vol pressionar les entitats financeres perquè tinguin més sensibilitat amb aquelles persones que estan en perill de perdre el seu habitatge per no poder fer front al pagament de la hipoteca i que es troben en absoluta indefensió.

Aquest cessament d’operacions es realitzarà de forma immediata per a aquells productes financers que no estiguin subjectes a cap tipus de penalització en cas de rescindir el contracte.

L’Ajuntament també ha acordat demanar al jutge degà del partit judicial que faci arribar mensualment als serveis socials municipals una relació dels processos judicials que podrien finalitzar amb el llançament de les persones demandades dins de la legalitat vigent i assessorar els afectats pels processos d’execució hipotecària.

Adhesió al conveni per a la creació del Fons Social d’Habitatge


Paral·lelament, el Ple ha aprovat l’adhesió de l’Ajuntament de L’Hospitalet al conveni per a la creació del Fons Social d’Habitatge, entre els ministeris de Foment, d’Economia i de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, la FEMP, la Plataforma del Tercer Sector, el Banc d’Espanya i 32 entitats de crèdit.

L’objectiu del conveni és posar una bossa de 6.000 habitatges arreu de l’Estat propietat de les entitats de crèdit en règim de lloguer a disposició de persones desallotjades del seu habitatge habitual per impagament del préstec hipotecari i que es trobin en situació de vulnerabilitat social.

Els contractes de lloguer seran per dos anys prorrogables a un tercer, i una quota mensual de 150 a 400 euros, amb un límit màxim del 30% dels ingressos totals de la unitat familiar. L’Oficina Municipal d’Habitatge s’encarregarà de portar a terme les tasques derivades de l’adhesió al conveni, en col·laboració amb els serveis socials municipals.

Palma canvia el nom de la rambla de ducs de Palma

L'Ajuntament de Palma ha decidit retirar el nom de la rambla de "Els Ducs de Palma", un dels seus principals passejos, que tornarà a denominar-se "La Rambla" com antigament, per "respecte a l'opinió ciutadana" després de constatar la "indignació" dels palmesans en relació amb el cas Nóos i el Palma Arena.

Així ho ha anunciat aquest dimecres el portaveu de l'equip de govern de l'Ajuntament de Palma, Julio Martínez (PP), que ha insistit que aquesta decisió es va prendre fa diversos dies i no té res a veure amb la situació processal del duc de Palma, Iñaki Urdangarin, en el cas Nóos, ni amb la fiança de 8,1 milions que ha imposat el jutge que instrueix el cas.

L'equip de govern entén que el canvi del nom del carrer és "una demanda generalitzada" dels palmesans. "Amb els esdeveniments dels últims dies hem pogut constatar la indignació dels ciutadans de Palma perquè s'ha manifestat públicament una conducta poc exemplar i una falta de consideració cap al títol (duc de Palma) i nom de la nostra ciutat", ha explicat Martínez.

Martínez ha indicat que l'alcalde de Palma, Mateu Isern, per "lleialtat institucional" ha comunicat d'aquesta decisió a la Casa Reial, que ha mostrat el seu respecte cap a l'autonomia municipal.

Aquesta iniciativa de recuperar el nom original de "La Rambla" va ser rebutjada en el ple municipal fa un any davant la proposta de la coalició municipal del Partit Socialista de Mallorca-Iniciativa Verds-Entesa per Mallorca, que la tornarà a presentar mitjançant una moció al plenari del proper 31 de gener.

"La Rambla" va passar a denominar la rambla de "Els Ducs de Palma" el 23 de març de 1998.

El passat cap de setmana la Casa Reial va suprimir l'espai dedicat a Urdangarin de la seva web oficial.

EU: “Si imputen García Revenga, que imputen també a la infanta que va rebre milers d’euros de la trama Nóos”

El diputat d’Esquerra Unida del País Valencià-Els Verds al Congrés, Ricardo Sixto ha declarat hui, arran de la imputació del secretari de les infantes, Carlos García Revenga, que “cada dia que passa es fa més complicat entendre per què tothom que va participar, amb més o menys implicació, en la trama Nóos està imputat mentre la infanta Cristina no, quan aquesta va rebre en un compte bancari abundants fons públics desviats presumptament pel seu marit i l’entramat d’evasió de fons”.

Citat com a imputat el secretari de les Infantes

El jutge José Castro ha citat com a imputat a Carlos García Revenga (foto), secretari de les infantes, que va ser membre del patronat i tresorer de l'Institut Nóos. Revenga està citat a declarar el pròxim 23 a l'1 del migdia, just després d'Iñaki Urdangarín. García Revenga va fer públic el 22 de gener un comunicat declarant-se innocent en el cas Urdangarin i va anunciar que sol·licitaria comparèixer davant del jutge de Palma, José Castro: "Declaro la meva innocència respecte de les activitats que s'investiguen en l'esmentada causa", va afirmar.

Antifrau veu delictiu que Bagó utilitzés el consorci públic CSC per contractar el seu hòlding Serhs

L’Oficina Antifrau ha remès al Fiscal Superior de Catalunya un extens i demolidor informe en el que constata que Ramon Bagó podria haver comès els delictes de negociacions prohibides i revelació i ús d’informació privilegiada. Bagó hauria fet servir la seva posició a la presidència del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), públic, per adjudicar contractes al hòlding que ell mateix va crear, poseeix i presideix, el Grup Serhs. La revista ‘CafèambLlet’ va ser condemnada a 10.000 euros de multa per denunciar públicament aquests tractes de favor.

De fet, la CUP de Barcelona ja va denunciar el juny passat a Bagó per les presumptes irregularitats comeses al Centre Integral de Salut (CIS) Cotxeres Borbó, en què l'esmentat dirigent hauria pogut jugar un paper fonamental en l'adjudicació de negocis d'una entitat pública a empreses del seu hòlding Serhs. La denúncia va arribar després d’un informe de la Sindicatura de Comptes i de la informació apareguda en diversos mitjans.

En les més de 8.000 pàgines de l’informe d’antifrau es detalla que no tan sols es tracta d’una una qüestió administrativa per les incompatibilitats entre la seva presidència i càrrecs al CSC i a CSC,SA i alhora a Serhs, sinó que hi podria haver hagut delicte perquè es va produir un “lucre o benefici” derivat de l’àmplia activitat mercantil entre els consorcis públics i Serhs, amb un reguitzell de contractes, concessions, pròrrogues i actualitzacions de preus, algunes d’elles burlant la normativa contractual del sector públic. Entre aquests contractes consten la remodelació de la cuina dels hospitals de Calella i Blanes i la reforma de la cafeteria de l’Hospital de Calella, valorada en 2 milions d’euros, segons ABC. També en són mostra el contracte d’1,3 milions d’euros anuals per provisionar de menjar ambdós hospitals, diversos contractes del CIS Cotxeres Borbó o els contractes de gestió i explotación per part de Serhs de la cafeteria de l’Hospital Municipal de Badalona.

De fet, l’informe de l’Oficina Antifrau comença el 1998 quan Serhs comença a rebre els contractes d’aquesta cafeteria a través de Badalona Serveis Assistencials, que gestionava aquest hospital i d’altres centres assistencials. A més a més de diverses pròrrogues i concessions irregulars a diversos hospitals i centres de salut, l’informe també atribueix a Bagó, que va ser alcalde convergent de Calella, la seva població natal, entre 1979 i 1991, el delicte de negociacions prohibides i revelació i ús d’informació privilegiada. Aquest s’hauria produit en la constitució d’una societat d’economia mixta al Consell Comarcal del Maresme en la que va participar una societat filial del Grup Serhs. Es tracta de Sacalmser, SL, dedicada a la venda de begudes i explotació d’hotels que ràpidament, i sospitosa, va passar a dedicar-se exclusivament al transport i menjador escolar i acollida de nens a la sisena hora. Antifrau veu que Bagó es va beneficiar i conclou que és necessari investigar uns fets que podrien ser delictius.

De fet, el passat setembre es va acordar al Parlament de Catalunya l’elaboració i aprovació del pla de treball de la Comissió d'Investigació sobre la gestió en l'àmbit sanitari i les relacions entre el sector públic sanitari i les empreses. La comissió va pactar la declaración de Bagó, el conseller Boi Ruiz, l’exconsellera Marina Geli, Xavier Crespo, últimamente al punt de mira per les seves connexions amb la màfia russa i Josep Prat, qui va haver de dimitir com a president d’Innova per incompatibilitat de càrrecs.

Però el PSC i CiU es van tapar les vergonyes mútues i van vetar altres compareixençes que podien aportar més llum a aquestes irregularitats com les intervencions d’Albert Folia, expresident de la Junta del Patronat de la fundació privada de l’Hospital de Sant Pau, de Carles Pellicer, alcalde convergent de Reus, seu del grup Innova, de Jordi Serra i Maite Arqué, exalcaldes socialistes de Badalona i dels periodistes de la revista CafèambLlet. Finalment, l’avançament electoral va deixar la comissió en via morta.

Segons informacions publicades per El País i la revista CafèambLlet, el Grup Serhs hauria obtingut, en els darrers deu anys, uns 50 milions d’euros en contractes adjudicats pel CSC. De fet, la revista va ser qui va destapar les incompatibilitats i connexions fraudulentes entre les empreses privades de Ramón Bagó i Josep Prat i el Consosrci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i el Consorci Sanitari de La Selva i el Maresme i van dirigir pregutes al president de la Generalitat Artur Mas.

Com a tota resposta d’aquestes investigacions al llarg de dos anys, el primer que va rebre Cafè amb Llet va ser la demanda de Josep Maria Via, assessor del president i membre del consell assessor del CSC, com Bagó, per haver estat esmentat al minut 2:00 de la segona part del vídeo “El major robatori de la història de Catalunya”. Via demanava originalment 20.000 euros i la jutgessa els va imposar una multa per la meitat del que Via demanava.

La demanda de Via no és l’única persecució que ha tingut Cafè amb Llet. La primera reacció de les administracions públiques va ser vetar la distribució de la revista gratuïta a tots els espais públics sanitaris de La Selva i el Maresme, com l'hospital de Blanes.

Xavier Crespo, exalcalde de Lloret de Mar, va amenaçar amb denunciar la publicació i fa uns mesos un vídeo fet per la revista on es denunciava l’existència d’un informe fet per auditors de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, que detallava gravíssimes irregularitats comeses als hospitals públics de Blanes i Calella va deixat d’estar disponible a la xarxa. Algú havia denunciat que el vídeo tenia continguts “difamadors” i Youtube va prohibir la seva reproducció a l’estat espanyol.

Imputat Jaume Camps, de CiU, en el cas Palau

El titular del Jutjat d'Instrucció 30 de Barcelona, ​​que instrueix el cas del saqueig del Palau de la Música per part del seu expresident Fèlix Millet i la seva mà dreta Jordi Montull i el finançament il·legal de CDC, ha citat a declarar el 19 de febrer, com a imputat, a l'exdiputat de CiU Jaume Camps.
80.

Camps va aparèixer en un document trobat al Palau de la Música, relacionat amb un pagament de la constructora Ferrovial, que va ser lliurat al juliol de 2010 als diputats de la comissió parlamentària que va investigar la possible deriva política del 'cas Palau', tot i que CiU i PSC es van negar que comparegués en aquesta comissió.

Es tracta d'un document manuscrit en què apareix el nom de l'exdiputat seguit de "Pagament 105.000m. Ferrovial" i, just a sota, "autopista", en el mateix document -que no portava cap capçalera- van aparèixer també una sèrie de xifres mecanografiades. En concret les xifres són les següents: "105.000 euros = (17.470.530.000 ptes)", "El 4% = 4.200.000 euros (698.821.000 ptes)" i "FOC 1,5% = 1.575.000 euros (262.058.000 ptes)".

Explicacions de Camps

En un comunicat enviat aquest mateix dia, l'exdiputat de CiU Jaume Camps va donar explicacions sobre la seva relació i cobraments de part de Millet, i va assegurar que havien estat exclusivament per a la defensa i representació jurídiques derivades d'encàrrecs professionals. Va assegurar que tots els cobraments percebuts corresponien "sense excepció" a minutes d'honoraris professionals.

Camps treballa com advocat des de 1967 i va compaginar l'advocacia amb el seu exercici com a diputat al Parlament-des de 1980 fins 2005 - i com a membre del Consell Consultiu de la Generalitat des de 2005 a 2009. Els encàrrecs professionals de Millet a Camps es van prolongar durant més de 20 anys, essencialment focalitzats en la dècada dels

L'Audiència dubta que suprimir l'extra sigui constitucional

L'Audiència Nacional té dubtes sobre la constitucionalitat de la supressió de la paga extraordinària als funcionaris, decidida pel Govern de Mariano Rajoy. El dubte sobre la constitucionalitat de la mesura aprovada pel Govern es basa en el caràcter retroactiu que es va donar a la mateixa i exposa que pot vulnerar el que disposa l'art. 9.3 de la Constitució que "garanteix la irretroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals", segons assenyala en la providència.

Així ho exposa en una providència sobre un conflicte col·lectiu en què dóna deu dies a les parts perquè es pronunciïn sobre la pertinència d'acudir davant el Tribunal Constitucional a plantejar el conflicte: "Tenim dubtes sobre la constitucionalitat de l'art. 2 del Reial decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat", assenyala l'escrit.

L'escrit de la sala social explica que la mesura adoptada pel Govern de Rajoy "estableix la reducció de retribucions en les quanties que correspongui percebre al mes de desembre de 2012 com a conseqüència de la supressió de la paga o gratificació extraordinària" i assenyala que aquesta es fa "sense cap excepció respecte de la part que ja s'hagués meritat a la data de la seva entrada en vigor, el 15 de juliol de 2012".

Així, apunta que "ens plantegem la possibilitat que la mateixa estigui vulnerant que disposa l'art. 9.3 de la Constitució ", ja que la" norma suprimeix el dret dels treballadors a percebre quanties ja meritades ", de manera que, en la seva providència, la sala expressa els seus" dubtes sobre el seu ajust constitucional ".

Agressió d'un regidor de PxC al ple de Gramenet

Plataforma per Catalunya continua causant incidents a Santa Coloma de Gramenet, on té tres regidors a l'ajuntament. Un d'ells, Juan Gómez Montero (al centre de la foto), es va encarar amb un grup d'antifeixistes que duien cartells amb el lema 'Fora feixistes de Santa Coloma' en el ple de dilluns, i va agredir una de les manifestants. L'agredida va denunciar els fets a la comissaria de la policia local i va acompanyar la denúncia d'un informe mèdic de l'hospital de l'Esperit Sant. Juan Gómez Montero ja fou condemnat per agredir un veí el 2011.

Com que no hi havia lloc en els bancs per al públic, els activistes es van concentrar just a l'entrada de la sala de plens. Gómez Montero havia marxat un moment del ple i, quan hi tornava a entrar, es va encarar amb ells. Els va dir que no li feien por, va arrencar un dels cartells que duien i va empènyer una de les manifestants. Agents de la policia local van haver d'intervenir. La batllessa, Núria Parlon (PSC), no va intervenir de cap manera, i ho va justificar després a Twitter dient que, com que els incidents eren fora de la sala de plens no li corresponia d'actuar, i que ja va ser la policia qui ho va fer.

Després del ple, i arran de les crítiques a l'agressió, el regidor de PxC va continuar insultant i amenaçant gent que havia assistit al ple, a membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i regidors d'ICV-EUiA.

Justament dilluns l'Audiència Provincial de Barcelona va desestimar l'apel·lació a la sentència condemnatòria a Gómez Montero per agredir un veí de Santa Coloma el dia de la presa de possessió dels regidors de l'ajuntament, després de les eleccions municipals del 2011.

En el mateix ple, un altre regidor de PxC, Esteban Escribano Saavedra, va prometre el càrrec. Escribano és nou regidor de la formació xenòfoba i feixista i substitueix Luis Muñoz, que va deixar el càrrec al ple del mes de desembre. Muñoz ja havia substituït un altre regidor dimissionari, l'ex-candidat Sergio Palomo. El nou regidor va ser cap de llista de la formació feixista Democracia Nacional a Lleida a les eleccions espanyoles del 2008 i també va ser candidat d’aquest partit a les eleccions municipals del 2007.

Plataforma per Catalunya té 67 regidors a Catalunya. Santa Coloma és un dels municipis on en té més, tres concretament.

Correus reconeix els dies d'assumptes propis i addicionals de vacances

CCOO venia exigint, des de la publicació del Decret del PP en matèria de permisos, per la regulació específica de Correus, que aquest no havia d'afectar a Correus i l'empresa ha garantit que el personal funcionari i laboral gaudirà l'any 2013 dels 6 dies d'assumptes particulars i dels dies addicionals de vacances.

El 29 de gener s'ha celebrat la Comissió de Temps de Treball. Correus ha manifestat que valorarà totes les al·legacions presentades, entre elles les de CCOO, que posteriorment remetrà el document definitiu, amb les propostes assumides, encara que ja avança, que tenen poca capacitat de maniobra.

CCOO ha presentat més propostes entre les quals es troben, entre d'altres, ampliar al màxim els rurals que lliurin els dissabtes i fixar una reunió específica per abordar el tema del libraje de dissabtes per a la resta de col·lectius.

CCOO ha manifestat que hi ha marge per aconseguir que tampoc afecti els dies addicionals per antiguitat (que ara intenten vincular els de l'EBEP quan només tenen a veure amb aquells en el nom, ja que la resta de funcionaris de l'Administració porten gaudint des de 2007 i els funcionaris de Correus, per primera vegada el 2012).

El jutge demana imputar Crespo per prevaricació i suborn

Prevaricació i suborn. Aquests són els dos delictes que el magistrat de l'Audiència Nacional, Eloy Velasco, demanarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imputi a l'exalcalde de Lloret i actual diputat al Parlament per CiU, Xavier Crespo, per tal que pugui ser interrogat en relació amb l'operació Clotilde contra la màfia russa, endegada per la Guàrdia Civil divendres passat i que ahir, amb la detenció del primer tinent d'alcalde de la localitat selvatana, Josep Valls, acumula vuit persones arrestades.

Està previst que en els propers dies el magistrat enviï al TSJC una exposició raonada amb els indicis que obren a la causa contra Crespo i on està previst que qualifiqui els fets com a possiblement constitutius dels delictes de prevaricació i suborn. La situació es produeix perque l'exalcalde és actualment diputat al Parlament i, per tant, es tracta d'un aforat, cosa que implica que haurà de ser la sala Civil i Penal del TSJC la que decideixi si l'interroga.

Ahir mateix, el titular del Jutjat d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional va enviar un escrit al Parlament per tal de demanar que acredités la condició d'aforat de l'exalcalde, cosa que va fer de forma immediata. Aquesta confirmació és el que motivarà que els propers dies el magistrat enviï a l'alt tribunal autonòmic els indicis relatius a Crespo per tal que l'interrogui.

La decisió del jutge arriba tan sols un dia després de les declaracions dels principals imputats en el cas: el suposat cap de la màfia russa a Lloret, Andrei Petrov, la seva mà dreta, Konstantin Mischanin, l'arquitecta Pilar Gimeno i la seva germana Teresa, el president del club d'hoquei, Joan Perarnau i el pare de Petrov, Boris. La secretària de Petrov, Jessica Olguin, va declarar dissabte.

I és que en les declaracions de dilluns, Andrei Petrov va reconèixer haver pagat a Crespo dos viatges a Moscou. El polític només en va admetre un explicant que, en aquella ocasió, el va realitzar per tal de comprovar la solvència de l'empresa que havia d'encarregar-se de construir un centre comercial en els terrenys de l'antiga plaça de braus del municipi. No obstant, Petrov va indicar que havia costejat un viatge a l'exalcalde i la seva família i un altre per participar en una fira de turisme.

Petrov també va assegurar que patrocinava el Club d'Hoquei i el Club de Futbol de Lloret quan l'Ajuntament li va adjudicar el 35% de la gestió del centre comercial construït a la plaça de braus. Un patrocini que està essent investigat per la Fiscalia Anticorrupció per tal d'esbrinar si els 10.000 quadrimestrals desemborsats durant tres anys van servir per pagar a càrrecs de l'ajuntament amb l'objectiu d'aconseguir favors.

En aquesta línia, la cadena de televisió la Sexta informava dilluns que Petrov hauria admès haver pagat a Crespo per tal d'assegurar-se adjudicacions. Informava la cadena que la Guàrdia Civil havia trobat a casa del rus el document on registrava la comptabilitat i on apareixien els pagaments per valor de 360.000 euros a l'exalcalde i el regidor d'Urbanisme, Josep Valls. No oblidava mencionar la cadena de televisió que la investigació posava de manifest que ambdós polítics l'obligaven a pagar la nòmina de la dona de Crespo, vicepresidenta del Club d'Hoquei, i la de Valls com a president del futbol.

Kontuz! denuncia que el conseller Iñigo Alli va organitzar els viatges de luxe de Caixa Navarra

L'Associació de Consumidors i Usuaris Kontuz! ha desvetllat detalls dels viatges de luxe a capitals europees que Caixa Navarra va obsequiar a empresaris, consellers i executius de l'entitat. Segons denúncia, l'actual conseller de Polítiques Socials de l'Executiu navarrès, Iñigo Alli, també va tenir part en ells, com a directiu de l'empresa Viálogos. Imatge en la qual es veu al conseller Iñigo Alli i a l'ex director general de CA Enrique Goñi, en el viatge a París.

Kontuz! ha desvetllat en un comunicat que l'actual conseller de Polítiques Socials del Govern de Nafarroa, Iñigo Alli, que va substituir a Jesús Pejenaute, va tenir part en els viatges a capitals europees que Caixa Navarra (CA) va obsequiar a més de 150 empresaris, consellers i executius de l'entitat i les seves parelles, ja que era directiu de l'empresa Viálogos. Alli va ocupar el lloc de Pejenaute després de la dimissió d'est arran de que Kontuz destapés un presumpte cas de blanqueig de diners en el qual estaria implicat quan era directiu de Caixa Navarra, en 2007.

L'Associació de Consumidors i Usuaris afirma tenir constància que la gerència de l'entitat va organitzar almenys un viatge a París el 18 de maig de 2007, altres tres a Londres i un a Berlín, en els quals hauria participat el conseller Alli. Per corroborar aquest extrem aporta una fotografia del viatge a la capital francesa, en la qual es veu a Alli al costat d'Enrique Goñi, entre uns altres.

Kontuz! desvetlla que en el viatge a París van participar un total de 155 convidats, «gratis i a tot drap». Citant com a font a persones que van estar presents, detalla que els participants es van allotjar en hotels de cinc estels, van menjar en «excel·lents restaurants» i van tenir «sopars de gala a costa dels beneficis de la caixa i dels interessos que sortien dels préstecs de la ciutadania navarresa».

Va ser en el viatge a París on la CA va contractar una vintena d'helicòpters perquè els 155 convidats sobrevolessin la ciutat. Un trajecte, segons Kontuz!, ve a costar uns 250 euros per persona, la qual cosa suposa uns 35.000 euros de cost per a tot el grup, al que caldria sumar les despeses d'avió, hotels, restaurants, mitjans de transport, entrades a llocs turístics...

Tots aquests viatges, indica l'associació, es van organitzar des de Viálogos, empresa de la CA en la qual era directiu Iñigo Alli i que va ser dirigida pel seu antecessor, Jesús Pejenaute.

Informació al jutjat

Kontuz! ha remès tota la informació que disposa sobre aquests viatges al jutjat en el qual va interposar la denúncia contra l'ex director general de l'entitat Enrique Goñi i l'expresident navarrès Miguel Sanz, que ha estat admesa a tràmit. L'associació entén que els tribunals «solament poden aclarir una part de l'ocorregut, la que afecta als possibles delictes» que van cometre, encara que recorda que «Goñi, Pejenaute, Odériz o Alli mai van ser els amos d'aquests diners que manejaven. Els propietaris del mateix eren els clients navarresos de la CA».

En el moment dels viatges, Miguel Sanz presidia l'entitat i Yolanda Barcina la Comissió de Control, per la qual cosa l'associació assenyala que «tots dos van haver de conèixer-los i aprovar-los, mentre s'engrossien suculentes dietes».

Eulen s'adjudica la gestió de l'ABS de l'Escala

El Servei Català de la Salut de CiU ha adjudicat definitivament la gestió de l'Àrea Bàsica de Salut (ABS) de l'Escala a l'empresa Eulen per 2,4 MEUR. Si els tràmits continuen endavant, una empresa privada sense experiència prèvia en sanitat gestionarà per primera vegada un CAP i dispensaris d'atenció primària. La Fundació Salut Empordà -que també es va presentar al concurs i feia 12 anys que gestionava l'ABS- ja té el recurs a punt i ha demanat que se suspengui l'adjudicació fins que hi hagi decisió final.

La presidenta de la fundació, Marta Felip, ha assegurat que arribaran "fins al final" perquè estan "molt preocupats" per les conseqüències que pot tenir per a l'atenció la gestió a mans d'aquesta empresa.

Per primera vegada una empresa privada amb ànim de lucre sense experiència prèvia en l'àmbit de la salut gestionarà centres d'atenció primària (CAP). El Servei Català de la Salut ha desestimat per una qüestió formal el recurs presentat per la Fundació Salut Empordà i ha adjudicat definitivament per 2,4 MEUR la gestió de l'ABS.

El motiu pel qual ha desestimat el recurs és perquè formalment no es podia recórrer l'adjudicació provisional i només es pot fer quan és la definitiva. La presidenta de la Fundació Salut Empordà i alcaldessa de Figueres, Marta Felip (CiU), ha anunciat que ja tenen el recurs preparat i que el presentaran tan aviat com puguin. A més, demanen la suspensió de l'adjudicació per evitar que l'empresa pugui començar a fer canvis en la gestió.

Amb aquest plec, Salut ha adjudicat la gestió del CAP de l'Escala i de set consultoris de la zona. En total, l'ABS de l'Escala és la de referència per a 170.000 ciutadans de nou municipi. Durant els darrers 12 anys, la gestió d'aquesta ABS ha estat a mans de la Fundació Salut Empordà, que es va presentar al concurs i que gestiona també l'hospital de Figueres. Eulen és una empresa especialitzada en neteja i seguretat que va entrar fa pocs anys en el negoci de l'atenció a la dependència i a la gent gran.

"Tenim ja preparat el recurs per demostrar que la solvència tècnica de la Fundació Salut Empordà és superior a la d'Eulen", ha afirmat Felip que ha afegit que aniran "fins al final" per evitar que al gestió vagi a parar a mans d'aquesta empresa privada. "Estem preocupats pel personal del CAP i pel model d'atenció primària que s'instaurarà perquè nosaltres sempre hem apostat per la gestió local amb mitjans locals i proveïdors locals", ha detallat.

L'alcalde de l'Escala, Estanis Puig (PSC), creu que la ciutadania "no és prou conscient de les conseqüències que té que per primer vegada una empresa sense experiència en el sector i amb ànim de lucre se li adjudiqui la gestió del CAP". Puig també ha advertit que aquesta adjudicació obre una porta perillosa a la privatització de la sanitat i assegura que "no hi ha gaire bons auguris cap al futur".

ICV-EUiA demana a CiU i PSC reconsiderar el nomenament de Crespo i Fernández

El portaveu adjunt del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Joan Mena, ha demanat a CiU i PSC que reconsiderin el nomenament dels seus diputats imputats en casos de corrupció, Xavier Crespo i Daniel Fernández, com a membres de la mesa de les comissions d’Empresa i Ocupació, i Afers Institucionals i Joventut, respectivament. “Si ara s’hagués de repetir la votació, no faríem el mateix d’aquest matí”, ha assegurat Mena.

En aquest sentit, el membre de la direcció d’EUiA ha aclarit que, “unes hores després de la votació, hem sabut que el Sr. Crespo era cridat a declarar pel fiscal per possible prevaricació i suborn”. Tanmateix, ICV-EUiA ahir ja va demanar la dimissió d’ambdós diputats: “Nosaltres manifestem que no sembla lògic presentar aquests diputats per formar part de la mesa de les comissions i els seus respectius partits haurien de dir per què prenen aquest tipus de decisions”, ha demanat Mena. Per “esmenar l’error comès al matí”, el grup parlamentari roig i verd no ha donat suport al nomenament de Daniel Fernández com a president de la comissió de Joventut, que s’ha votat aquesta tarda.

D’altra banda, el dirigent d’EUiA s’ha mostrat preocupat per “la tossuderia de CiU i del Sr. Crespo per posar el Parlament en aquesta situació”. I és que, per al també regidor de Sabadell, “no poden exercir cap representació institucional dues persones amb ombres de sospita i se n’haurien d’apartar fins que quedi clara la seva innocència”. “Com sempre, a ICV-EUiA, reiterem el nostre compromís d’expulsar la corrupció de la vida política, de manera que els polítics amb imputacions no tinguin cabuda a les llistes electorals”, ha deixat clar el diputat d’esquerres.

Llei de consultes per la transparència
Preguntat pels periodistes sobre una futura llei de consultes, el portaveu adjunt del grup parlamentari d’ICV-EUiA ha expressat que “cal garantir que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya no votin només cada 4 anys, sinó que defensem una participació activa i, per tant, haurem d’acordar una llei de consultes àmplia”. “Ara més que mai, necessitem una llei de consultes com a eina essencial per evitar casos de finançament irregular i que algunes persones s’amaguin darrera l’acta de diputat per no fer front als requeriments de la justícia”, ha denunciat Mena. Per això, el diputat sabadellenc ha assegurat que “cal garantir un paper actiu de tot el Parlament per fer de la transparència un eix fonamental i vertebrador de la nostra democràcia”.