divendres, 23 de novembre de 2012

El pla 'antidesnonaments' del PP: 8 dacions i 226 desnonaments

El 'Codi de Bones Pràctiques Bancàries' que el govern del PP imperial va engegar ara fa tres mesos 'per evitar desnonament's només ha aconseguit fer realitat vuit donacions en pagament i 44 reestructuracions de deute. La resta de les 278 sol·licituds que els bancs han resolt (226) han estat rebutjades per les entitats perquè el deutor no complia les condicions requerides en la propaganda franquista de cara a la galeria.

Segons les dades que ha facilitat el Ministeri d'Economia, Andalusia, el País Valencià, Catalunya i Madrid acumulen el 73% de les peticions que a hores d'ara ja sumen 568 a tot l'Estat. De les 100 entitats que es van subscriure al Codi de Bones Pràctiques, en aquest trimestre només 28 van declarar que havien rebut sol·licituds. El deute total pendent d'aquestes sol·licituds és de 69,5 milions d'euros.

D'aquestes 568 sol·licituds, 283 encara estaven pendents de resoldre quan va finalitzar el trimestre, el 49,8% del total. De les 285 que sí que havien acabat la tramitació, les entitats van donar resposta a 278 que corresponien a préstecs i crèdits amb un deute total de 36,5 milions. En set casos els sol·licitants van desistir.

De les 278 resoltes, només es van produir vuit casos de dació en pagament i la consegüent extinció del deute. En 44 casos es va acordar una reestructuració del deute pendent. La resta de sol·licituds, 226 van ser rebutjades per les entitats perquè els deutors no complien les condicions requerides.

El Codi de Bones Pràctiques establia una sèrie de passos per evitar el desnonament. Impulsava la reestructuració del deute i, en última instància, obria la porta a la dació en pagament. El govern espanyol va afirmar la setmana passada que el revisaria a l'alça alhora que va anunciar una moratòria de dos anys en els desnonaments de les famílies en pitjors condicions.

Els veïns de Madrid resistiran a Botella i les seves martingales feixistes

Els veïns dels cinc immobles que Ana Botella pretén vendre a Renta Corporación, empresa de la qual Ignacio López del Hierro (marit de Cospedal) és "conseller", no es resignaran a perdre el que ha estat la seva llar durant més de 20 anys. Si més no, sense lluitar. A l'assemblea multitudinària celebrada ahir, dijous, al costat de diverses advocades els veïns dels cinc immobles han decidit unir les seves forces i "donar guerra" a l'Ajuntament franquista del PP de manera conjunta.

L'assemblea, celebrada en un local de la parròquia del barri Lavapiés, marca l'inici d'un llarg camí, que els veïns han decidit recórrer de manera conjunta. La primera decisió, de defensa, és que els inquilins que han rebut l'avís que han d'abandonar la seva llar durant el mes de desembre no abandonaran les seves cases ni acceptaran el reallotjament en un altre habitatge municipal. "I si han de desallotjar allà estaran tots per fer força", adverteix Navarrete.

El segon acord que es va assolir al llarg de la tarda d'ahir va ser com passar a l'atac. "Anem a sol · licitar de manera formal el contracte signat per l'EMVS i estudiarem si és possible impugnar perquè creiem que els veïns tenen el dret d'adquisició d'habitatge preferent que no s'ha fet efectiu per enlloc", explica l'advocada, que assegura que ha triat iniciar el procés per la via administrativa i no per la judicial perquè "és més barat". "La justícia no és un dret universal gratuït en aquest país", ha denunciat.

La EMVS, però, defensa que la venda dels cinc immobles és totalment legal d'acord a la Llei d'Arrendaments Urbans que va entrar en vigor el 1995. Així mateix, l'empresa municipal s'ha compromès a reallotjar totes les famílies afectades, 117 en total. De fet, durant el dia d'avui la EMVS s'ha citat, de manera individual, amb els veïns per intentar acordar un reallotjament. La majoria dels afectats, però, s'han mostrat contraris a acudir a la cita ja que creuen que tractaran de convèncer-los que abandonin les seves cases.

Els arguments que aporta l'EMVS són rebatuts per les advocades dels inquilins. Les lletrades consideren que la legislació a aplicar varia si una de les parts és de naturalesa pública. "Quan una de les parts contractants és l'Administració s'han d'aplicar una sèrie de decrets que aquests senyors estan obviant. Precisament, un d'aquests decrets assenyala que els inquilins tenen dret a romandre a casa mentre persisteixin els motius que la van fer receptora", explica.

Amb la vista en el 18 de gener

Aquestes primeres iniciatives de caràcter legal dels veïns dels cinc immobles estaran acompanyades d'altres accions. La majoria de l'assemblea s'han mostrat partidària d'anar a protestar davant de la seu de l'Ajuntament, així com organitzar manifestacions al barri per donar a conèixer la situació.

La data que tenen marcada en vermell els veïns és el 18 de gener, dia en què acaba el termini perquè Renta Corporación faci efectiva l'opció de compra que es va garantir previ pagament de 300.000 euros. La il·lusió dels veïns és que es munti aquest enrenou i siguin tants els inquilins que es neguen a ser reallotjats en altres habitatges que l'empresa compradora es faci enrere i no faci efectiva la contra.

Rússia i els EUA envien vaixells cap a Gaza per "evacuar els seus ciutadans"

Rússia ha enviat sis vaixells cap a la costa de Gaza per evacuar els seus ciutadans d'aquest enclavament, si es reprenen les hostilitats entre Israel i les milícies palestines, va informar una font pròxima als comandaments de l'Armada russa. També EUA va ordenar aquesta setmana a tres vaixells amfibis amb 2.500 marines a bord acostar-se a la costa d'Israel, per si es requereix evacuar civils nord-americans de Gaza.

"Un destacament de la Flota del Mar Negre integrat pel creuer llançamíssils Moskvá, el patruller Smetlivi, els vaixells amfibis Novocherkassk i Sarátov, el remolcador MB-304 i el petrolier Iván Bubnov va rebre l'ordre d'estar en un punt determinat de la Mediterrània Est per poder evacuar ciutadans russos des de la Franja de Gaza, si es produeix una escalada del conflicte entre palestins i israelians", va dir la font.

Dimecres passat, Israel va pactar un armistici amb les milícies de Gaza gràcies a la mediació d'Egipte i els EUA. Avui es va saber que, tot i la treva, militars israelians van obrir foc contra un grup de gazatíes causant un mort i uns 15 ferits.

Anteriorment, el canceller rus Serguei Lavrov va ressaltar la importància de reiniciar negociacions directes entre Israel i Palestina. L'acord de cessament el foc, segons ell, no és suficient per resoldre el conflicte.

Israel deté cinc parlamentaris palestins a Cisjordània

Les autoritats d'Israel han detingut aquest divendres a Cisjordània a cinc parlamentaris palestins vinculats amb el moviment islamista Hamas, va comunicar el portaveu del Ministeri per als Presoners palestí, Iyad Abdo. Els arrestos que continuen per segon dia consecutiu a Cisjordània són, segons els cossos de seguretat israelians, una resposta arbitrària i coactiva pel recent atemptat contra un autobús a Tel Aviv -del que no es coneix l'autoria-, així com a les protestes multitudinàries per l'operació militar sionista a la Franja de Gaza que va derivar en armistici en la nit de dimecres.

L'Exèrcit sionista mata un agricultor palestí a Gaza i posa en perill la treva


Un agricultor palestí ha mort i altres 25 han resultat ferits aquest matí a la Franja de Gaza per trets de soldats israelians a l'altre costat de la frontera, segons ha informat el portaveu del Ministeri de Sanitat del Govern de Hamàs, Ashraf Al Qedra. El succés, no confirmat per l'Exèrcit israelià però que suposa la primera denúncia de violació de la treva aconseguida dimecres passat, es va produir a l'est de la ciutat de Khan Yunis, mentre els agricultors visitaven les seves terres després de l'Operació Pilar Defensiu.

9.000 entrades a meitat del recompte del Madrid Arena-PP

El nombre d'entrades venudes per a la festa del Madrid Arena en què van morir quatre joves pot ascendir a més de 18.500, ja que ja han obert la meitat de les urnes i s'han comptabilitzat més de 9.000 tiquets, segons apunta Abdon Núñez, advocat de la família de Betlem Langdon, una de les mortes. El lletrat ha explicat que al llarg del matí s'han obert quatre de les vuit caixes que contenen les entrades de la festa de Halloween, en què s'han comptat 9.257, la qual cosa permet suposar que se superaran les 18.500. Foto: La cortesana i l'oligarca que ha dit als periodistes avui amb l'educació que li és pròpia i coneguda: "La culpa és de vostès, ho foten tot" (“La culpa es de ustedes, lo joden todo”).

El recompte de les entrades ha començat cap a les deu del matí a la Prefectura Superior de Policia de Madrid amb la presència del jutge que instrueix el cas, Eduardo López Palop, la fiscal i les parts personades en la causa i ha finalitzat passades les dues i mitja de la tarda.

L'advocat ha detallat que en una de les caixes obertes havia 2.485 entrades, en una altra 2.124, en la tercera 2.888 i en la quarta i última 1.760, a l'espera de conèixer el càlcul de la resta de les caixes que encara queden per obrir i que es realitzarà el dimecres. Abdon Núñez ha considerat un "veritable escàndol" que amb la meitat de les caixes comptabilitzades ja gairebé s'hagi superat l'aforament previst.

Així, ha precisat que a les 18.500 entrades que pot haver en les caixes, caldria sumar les 3.000 persones que suposadament van accedir al recinte passades les tres del matí després fer botellón al voltant, de manera que al Madrid Arena s'haurien congregat unes 20.000 persones, un fet que ha qualificat "terrorífic i terrible".

El lletrat ha expressat la seva "indignació", pel fet que fa dos dies l'amo de l'empresa organitzadora de l'esdeveniment, Miguel Ángel Flores, digués que havia venut 9.650 entrades i s'ha preguntat si "hi haurà mentit en tota la resta". Així mateix, ha assenyalat que Flores va dir que hi havia dos tipus d'entrades, quan el recompte ha revelat que són més de catorze, i de fet hi ha entrades que valen fins per a vuit persones, tot i que, ha esmentat, encara és aviat per saber si hi ha entrades falses i amb numeració repetida.

A més, ha definit com una "una veritable tragèdia i un veritable escàndol" el que no "hagués cap tipus de control" en els accessos.

D'altra banda, Virginia López Negrete, advocada de Mans Netes, que exerceix l'acusació popular, també ha revelat a la premsa que el nombre d'entrades que hi ha a les caixes podria superar les 16.000, ja que quan ella ha abandonat el recompte s'havien obert tres caixes en què havia unes 7.000 entrades.

López Negrete ha afegit que a les entrades que es comptabilitzin en les urnes caldrà sumar les polseres que van portar alguns assistents per poder accedir al recinte, i sobre les quals es desconeix la seva procedència.
Tots dos advocats han valorat la minuciositat amb la qual s'està fent el recompte en presència del secretari judicial i amb l'ajuda de nombrosos policies de la brigada d'homicidis de la Prefectura Superior de Policia de Madrid, que treuen les entrades una a una i les classifiquen per tipus.

Finalment, el lletrat de la família de Betlem Langdon ha demanat que declari en el cas "pràcticament tota la cúpula de la Regidoria de Seguretat", com el seu titular, Antoni de Guindos, el cap de la Policia Municipal, Emilio Monteagudo, així com el responsable de serveis d'emergències d'emergències i el de seguretat.

"La culpa és de vostès, ho foten tot"


La inauguració del Rastrillo Nou Futur ha aixecat una gran expectació. La infanta Pilar ha perdut els nervis amb el núvol de periodistes i fotògrafs que assetjaven els voltants de la mina. "La culpa no és de Botella, és de vostès que ho foten tot", ha manifestat molt nerviosa davant les ingerències d'alguns mitjans. Quan ha arribat Ana Botella, s'ha produït una estampa semblant. La infanta Pilar ha estat a punt de caure a terra en diverses ocasions per les empentes als quals s'ha vist sotmesa. El Rastell de la mesquina oligarquia anacrònica ha quedat oficialment inaugurat,

Matas, Rodríguez i Flaquer, imputats en el cas Ibatur

El jutjat d'instrucció número 2 de Palma ha imputat 11 persones més en el cas Ibatur, entre elles l'expresident balear Jaume Matas i els exconsellers d'Interior, José María Rodríguez, i de Turisme, Joan Flaquer, pel presumpte desviament de fons públics des de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur). Entre els nous imputats en aquest assumpte que afecta el Govern autonòmic de Matas (PP) entre els anys 2003 i 2007 figuren a més els dos exgerentes l'Ibatur en aquesta època, Juan Carlos Alía i Raimundo Alabern, així com l'exsecretari de l'entitat, Miquel Àngel Bonet, han confirmat fonts jurídiques.

Aquest acte dictat pel jutge substitut Francisco José Pérez amb data de dimecres passat respon a una sol·licitud de la Fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears, realitzada després de la declaració judicial que va prestar fa unes setmanes a Madrid el propietari de l'empresa de publicitat Over Marketing, daniel Mercado, en el marc de l'anomenat cas Over.

En aquesta declaració, Mercado, que també ha estat imputat en el cas Ibatur amb aquest nou acte, va reconèixer haver-se beneficiat de fons públics mitjançant contractes arreglats per compensar despeses realitzades en la campanya electoral del PP balear de 2003, part dels quals haurien estat abonats pel Ibatur.

Segons Mercado, l'exconseller d'Interior li va prometre que Over seria l'adjudicatària del concurs de construcció de l'expositor de les Balears a la fira de turisme Fitur, del qual va realitzar un disseny, tot i que el treball finalment es va adjudicar a l'empresa Fira Service.

Per compensar Over, Mercado assegura que Rodríguez li va dir que enviés una factura a Fira Service.

L'empresa Over, segons Mercado, va portar també a terme la dinamització amb espectacles i figurants de l'expositor de les Balears a Fitur 2004, perquè Flaquer així l'hi va imposar a l'empresa Fira Service per ordre de Rodríguez.

Mercado concretat que Over va cobrar 90.000 euros per aquesta dinamització, un import "inflat" que ningú va comparar perquè estava pactat prèviament amb Matas i Rodríguez.

En l'acte conegut avui també han estat imputats el propietari de l'empresa d'espectacles Trui, Miquel Jaume, un treballador d'aquesta empresa, Ángel Navarro, i Juan José Trobat, de Fira Service.

L'exconseller de Turisme Joan Flaquer ja va prestar declaració a petició pròpia al cas Ibatur en dues ocasions, segons ha explicat a Efe el seu advocat Carlos Florit.

El lletrat ha detallat que, després de conèixer pels mitjans de comunicació el contingut de la recent declaració de Mercat, Flaquer va presentar un escrit sol·licitant declarar voluntàriament de nou i, finalment, el jutge ha decidit imputar.

El PP indulta per segona vegada quatre mossos condemnats per tortures

El Consell de Ministres franquista ha concedit un segon indult a quatre agents dels Mossos d'Esquadra condemnats per tortures commutant-los els dos anys de presó per 7.200 euros de multa, tot i que l'Audiència de Barcelona va ordenar que ingressessin a la presó abans del 10 de desembre.

Segons ha informat el Ministeri de Justícia de l'Opus Dei en un comunicat, el Consell ha acordat concedir un indult pel qual es commuta la pena privativa de llibertat, pendent de compliment, per una altra de multa de 7.200 euros. Els quatre policies van ser condemnats pel Tribunal Suprem el 2009 per delictes contra la integritat moral, tortures i lesions, i el febrer d'aquest any el Govern va acordar un primer indult que conmutaba les diferents penes de presó per una única de dos anys de presó per cada un i transformava la pena d'inhabilitació professional per una altra de suspensió de càrrec públic.

Els condemnats van sol·licitar posteriorment un nou indult que els permetés eludir el seu ingrés a la presó, davant la negativa de l'Audiència de Barcelona de concedir la suspensió d'aquesta pena de dos anys de presó. Segons el comunicat, "aquest segon indult ha estat concedit després d'analitzar l'àmplia documentació i informació que contenen els expedients aportats".

Audiència ordena presó

L'Audiència de Barcelona havia acordat el 2 d'octubre l'ingrés a la presó dels agents abans del 10 de desembre perquè complissin la pena a la qual se'ls va condemnar per torturar un detingut i que havien estat indultats parcialment pel Consell de Ministres. Els quatre mossos havien estat condemnats per l'Audiència de Barcelona per torturar a la comissaria de les Corts de Barcelona a un ciutadà romanès a qui havien detingut per error el 2006.

Tot i que l'actual condemna de dos anys de presó atorgada a l'indult i la manca d'antecedents penals podrien ser condicions per no haver de complir aquesta pena, l'Audi��ncia de Barcelona va entendre que s'havia d'executar la sentència i complir la pena. L'Audiència ja va afirmar al maig que "hi ha raons de prevenció general i especial, de perillositat criminal, de repulsa i alarma social (...) que justifiquen l'ingrés a la presó, per complir la pena imposada, encara que aquesta no excedeixi dels dos anys".

Els principals motius que va al · legar en aquest moment la Secció Novena són la gravetat de la conducta i el fet que siguin membres d'un cos policial, que per mandat constitucional de protegir al ciutadà. Els quatre agents havien estat readmesos en el cos, ja que s'havia complert la seva condemna d'inhabilitació com a funcionari públic i havia sol·licitat reincorporar.

Jutges i fiscals prenen el carrer per exigir que Gallardón dimiteixi

Més d'un centenar de jutges i fiscals s'han concentrat aquest divendres davant la seu del Ministeri de Justícia, a Madrid, per exigir la dimissió d'Alberto Ruiz-Gallardón, expressar el seu rebuig a les taxes judicials "desproporcionades" aprovades pel Govern i discrepar de la pràctica totalitat de les reformes que afecten el col·lectiu proposades pel departament. Amenacen amb una vaga al ministre, a qui lliuren un decàleg on rebutgen les supertaxes i les seves reformes dictatorials.

"Gallardón, dimissió¡", ha sigut el lema més corejat pels manifestants, que portaven pancartes amb eslògans com "Taxes no", "RIP Justícia. Sense justícia no hi ha drets", "Si no tens diners, no tens drets", "Volem tutelar tots els drets, no només els dels que poden pagar".

Però el ministre Gallardón va ser l'estrella indiscutible dels càntics de jutges i fiscals: "Més Constitució, menys Gallardón", i "Gallardón dimiteix, els jutges no et admeten", aquest últim lema amb la versió alternativa de "els fiscals no et admeten".

La concentració va ser recolzada per la Comissió interassociativa que integren les quatre principals associacions de jutges i les tres de fiscals, a la qual es va sumar el Consell General de l'Advocacia, amb la presència de la seva secretària general, Victoria Ortega. Entre els rostres més coneguts de la judicatura que van estar en l'acte figurava el jutge central d'instrucció de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz.

En nom dels organitzadors, el jutge degà de Madrid i president de l'Associació Francisco de Vitòria, José Luis González Armengol, va llegir el manifest aprovat per la Comissió interassociativa que inclou un decàleg de reivindiaciones i qualifiquen a més les noves taxes judicials com "desproporcionades".

Els jutges i fiscals exigeixen la immediata retirada del Projecte de reforma del Consell del Poder Judicial, que creuen que perjudica la qualitat de la justícia, reclamen que es convoquin més places de jutges (un mínim de 250) davant la "sobrecàrrega desmesurada" de treball que suporten ara i per equiparar-se a les xifres europees, denuncien la "absoluta i lamentable" absència de mitjans als jutjats i fiscalies, i sol·liciten retribucions econòmiques adequades.

La Comissió interassociativa, que va fer lliurament en el Ministeri d'aquest decàleg, avaluarà la setmana les concentracions realitzades aquest divendres a Madrid i la resta de províncies espanyoles, i estudiarà noves mesures de pressió, sense descartar la convocatòria d'una vaga d'un o més dies al mes de desembre, segons va dir el portaveu de Jutges per a la Democràcia, Joaquim Bosch.

Per l'Associació Professional de la Magistratura, majoritària en la carrera, Javier Caballero va declarar, sobre si donaria suport a una vaga, que ells són partidaris d'esgotar la negociació amb el Govern i els grups parlamentaris.

Els congregats han ocupat el carrer Sant Bernat davant del Ministeri durant mitja hora, tallant la via en els dos sentits i originant un petit embús al carril direcció a la Gran Via. La Policia no ha intervingut i els propis manifestants han col·laborat en què es buidés el carrer quan va acabar l'acte.

Israel deté cinc parlamentaris palestins a Cisjordània

Les autoritats d'Israel han detingut aquest divendres a Cisjordània a cinc parlamentaris palestins vinculats amb el moviment islamista Hamas, va comunicar el portaveu del Ministeri per als Presoners palestí, Iyad Abdo. Els arrestos que continuen per segon dia consecutiu a Cisjordània són, segons els cossos de seguretat israelians, una resposta arbitrària i coactiva pel recent atemptat contra un autobús a Tel Aviv -del que no es coneix l'autoria-, així com a les protestes multitudinàries per l'operació militar sionista a la Franja de Gaza que va derivar en armistici en la nit de dimecres.

"Entre les persones que van ser detingudes ahir a la nit hi ha el secretari del Parlament palestí, Mahmud al Ramahi i un dels dirigents de Hamas a la ciutat d'Hebron, Basem l'Zaarir", ha precisat el portaveu.

Una batuda a gran escala que militars, agents de contraintel i policies fronterers d'Israel van realitzar a Cisjordània en la nit de dimecres a dijous, va acabar amb la detenció de 55 palestins presumptament vinculats amb "diversos grups terroristes", segons els portaveus de l'Exèrcit israelià.

La vigília, el Servei General de Seguretat va informar de la detenció de diverses persones suposadament implicades en l'explosió que dimecres passat va causar 30 ferits en un autobús de Tel Aviv.

El TSXG considera il·legal que els pares triïn la llengua escolar

La Conselleria d'Educació "va abandonar la seva responsabilitat" quan "va abdicar" a les famílies, "sotmetent a votació [dels pares] un aspecte tan fonamental com la llengua que s'ha d'emprar en l'etapa d'educació infantil". La sentència que dimecres passat va dictar el Tribunal Superior de Xustiza de Galícia admet part del recurs sense deixar cap dubte: en el decret del plurilingüisme que va tirar endavant el Govern de Feijóo per desmuntar la maquinària posada en marxa per l'anterior decret del gallec, aprovat el 2007 pel bipartit, hi ha, de moment, dos apartats que els magistrats titllen de "il·legals". La sentència pot afectar els decrets del PP a les Balears i València.

Ahir va fer pública la part demandant, A Taula pola Normalització Lingüística, la sentència dictada el dimecres i que troba, de moment, dos apartats que els magistrats titllen de "il·legals". El primer és el punt 2 de l'article 5, precisament el que parla de la consulta als pares sobre la llengua materna predominant a l'aula i que marca que l'idioma serà "determinat" pel centre educatiu d'acord amb el resultat de l'enquesta. El segon és l'apartat tercer de l'article 12, en el qual la Xunta donava total llibertat a l'alumne per expressar-se en l'idioma en què més còmode se sentís en contestar al professor, realitzar treballs o examinar en aquelles matèries que, sense ser Lingua Galega, s'imparteixin en gallec a l'escola.

L'ús de la llengua en què s'ensenya determinada assignatura, per part de l'alumne, és, segons recorda el Tribunal Superior, crucial perquè "té per finalitat precisament aconseguir aquestes destreses" idiomàtiques que van prometre Alberto Núñez Feijóo i el conselleiro Jesús Vázquez quan, amb gran contestació social, aprovar el seu decret.

La declaració de bones intencions, per part de la norma del PP (que diu que l'alumne podrà expressar-se en la llengua que vulgui però el professor haurà de "procurar" que aquesta vagi coincidint amb la de la matèria), és una "proclamació buida", afirmen els tres jutges que dicten la sentència, José Ramón Chaves García, Fernando Seoane Pesqueira i Julio César Díaz Casals. Aquest apartat, segons els magistrats, és incoherent i il·legal, i a més "resulta contrari al foment de l'ús progressiu del gallec en l'ensenyament que, com mandat imperatiu, es conté en la Llei de Normalització Lingüística".

La sentència, recurrible per la Xunta, es refereix a l'al·legació presentada per A Taula, però segueixen pendents altres errors (sobre cinc recursos més, inclòs el del col·lectiu Galícia Bilingüe que presideix Gloria Lago) sobre el mateix decret. La Conselleria de Cultura i Educació va comunicar ahir que no prendrà "decisions" fins que conegui totes les sentències, i va dir "respectar" la decisió dels magistrats. Carlos Callón, president d'A Mesa pola Normalització Lingüística, va declarar que ahir era "un dia de festa per al gallec" perquè "el decret del PP està ferit de mort".

Recentment, A Taula publicar un informe en què denunciava que, a conseqüència de la consulta als pares que va introduir el decret del plurilingüisme, el 96% dels col·legis d'Infantil de les set ciutats de la comunitat no comptaven ni tan sols amb una aula on els nens de menys de sis anys poguessin optar al seu primer contacte amb la llengua pròpia de Galícia.

CiU prepara una nova i espectacular retallada sanitària per després de les eleccions... si guanya!

Fonts del Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut (ICS) han comunicat que, en una trobada de dimecres prèvia a la reunió del Consell de dijous a la tarda, s’informà que Boi Ruiz pensa retallar la sanitat pública pura, la depenent de l’ICS, “entre un 15 i un 20% més de manera imminent”, que implicaria menys personal, menys salaris, més hores de treball i, en definitiva, inevitablement, un pitjor servei i encara un major allargament de les llistes d’espera.

L’antiga Consellera de Salut Marina Geli (PSC), ara candidata a la seva reelecció com a diputada, ha manifestat personalment tenir coneixement de què Mas, immediatament després de les eleccions, pensava plantejar una retallada de la sanitat de “com a mínim un quinze per cent més”. Ha manifestat que afectaria bàsicament al capítol primer (personal). Per tant, implicaria menys personal, menys salaris, més hores de treball i, en definitiva, inevitablement, un pitjor servei i encara un major allargament de les llistes d’espera.

Marina Geli ha emplaçat públicament al candidat Artur Mas que ho confirmi o desmenteixi, així com en precisi l’aplicació, per permetre als votants de diumenge poder dur a terme la seva opció democràtica amb un bon coneixement de causa.

Declaracions de Geli introbables
Fins i tot abans de parlar amb aquest diari, a mig matí, Marina Geli havia efectuat les mateixes manifestacions a la governamental Agència Catalana de Noticies (ACN) segons manifestà la pròpia exconsellera.

Sis hores després de la publicació per aquest diari digital d’aquelles importants manifestacions, dos redactors d’eldebat.cat buscaren en el servei de l’ACN si aquelles declaracions, idèntiques, segons Gelí, i certament d’interès, havien estat transmeses per l’ACN. Els dos redactors no les trobaren, en absolut.

Ahir a la tarda hi havia un clima d’extrem nerviosisme pel que ja havia exposat aquest diari digital. Una font molt propera a l’honest president de l’ICS, doctor Joan Viñas, que certament no havia estat l'inicialment preferit per Ruiz per substituir l’inefable Josep Prat, el d’Innova, va exposar a eldebat.cat una operació clau.

Operació de camuflatge


Consistiria en l’intent de Ruiz de fer que Viñas manifestés que les retallades sanitàries per a l’any vinent serien de només un tres per cent. La font, un alt càrrec de l’ICS, estava indignada.

La font digué: “Volen usar Viñas, que és un honest cirurgià catòlic progressista, políticament independent, i va arribar a president de l’ICS perquè Ruiz no va poder trobar ningú del seu clan, per salvar la cara de Ruiz, i per tant de Mas, fins a les eleccions de diumenge. Que Viñas, de bona fe, faci el ridícul no els preocupa, sinó que ho desitgen perquè només esperen poder substituir-lo a partir de quan puguin fer-ho. Confio que Viñas vegi com se l’intenta manipular i, per descomptat, s’hi negui”

La font també afirmà: “Des de fa setmanes els alts tècnics de l’ICS, estem treballant, per indicació del conseller, sobre el model de pressupost pel 2013 que imposarà una retallada sanitària mínima del quinze per cent. Marina Geli té tota la raó del món. Que l’ACN no hagi usat les declaracions demanant a Mas que digui la veritat abans de diumenge és molt aclaridor. Ells (Boi Ruiz i els de CDC) estan molt nerviosos i els tècnics honestos de l’ICS estem indignats”.

Més sobre la privatització del Clínic


D’altra banda hi ha més proves de l’acceleració de la privatització del Hospital Clínic de Barcelona (HCB). D’entrada, en la delegació xinesa que va visitar l'HCB i entre els metges de l'HCB que hi tingueren més tracte hi destacaven especialistes en telediagnosi. És a dir, l’anàlisi a distància d’exploracions mèdiques amb imatges radiològiques, com ecografies, escànners i altres mètodes.

Es pot efectuar instantàniament des de localitzacions molt llunyanes. Una exploració radiològica a Pequin pot ser valorada molt poc més tard arreu del món. L’equació maligna és que un metge que efectuï a l'HCB la valoració diagnòstica d’una imatge radiològica deixarà d’efectuar-la respecte a la d’un pacient català dels que quedaran en la sanitat pública, és a dir els més humils, condició, avui i en els anys vinents, molt creixent.

A més, amb la brutal i nova retallada sanitària que ara s’exposa –un mínim d'un quinze per cent, malgrat l’intent de tapar-ho de Ruiz i Mas– resultarà que no hi haurà els mateixos metges que ara, en el Clínic ni enlloc, sinó molts menys. Per tant, la telediagnosi dels pacients catalans s’haurà d’endarrerir, com ja han augmentat les llistes d’espera en quasi tot.

També privatització oftalmològica


Una altra prova de l’accelerada via vers la privatització radical de l'HCB és l’ús privat, les tardes, per Barnaclínic, del centre oftalmològic, abans només públic, de l'HCB. Està situat al recinte de l’antiga Maternitat, on també està ubicada la Conselleria de Salut.

A Catalunya hi ha molt bones clíniques oftalmològiques privades, mentre als emirats del Golf, com Qatar, es donen un munt de patologies oculars, causades pel sol i la sorra del desert. Lògicament, l'HCB privatitzat té molt en compte aquest sector.

Una altra privatització concreta en marxa, però ara només en benefici de la part privada de l’actual Clínic (Barnaclínic), són les consultes externes de l'HCB al carrer Rosselló cantonada al de Casanova. Hi ha una planta superior usada les tardes per Barnaclínic, de la mateixa manera que aquesta cara clínica privada dels metges del Clínic també usa una planta superior del propi HCB, molt luxosament decorada.

Piqué, citat com a possible nou conseller

El director general de l'HCB, Josep M. Piqué, artífex, junt amb Jaume Aubia, de tota l’operació, sona ara com a possible nou conseller de Salut, si bé semblaria que Mas encara es decanta per algun militant regular del partit. Sigui qui sigui, l’herència de Boi Ruiz està tan enverinada que no serà fàcil trobar-ne un substitut, excepte si vol servir a algun profit no polític.

Finalment, cal recordar, davant maniobres que volen usar Joan Viñas, que ja fa dos mesos el propi Boi Ruiz va manifestar en una reunió d’alts directius de l’ICS que per al 2013 retallaria el pressupost de Salut en més d’un quinze per cent. L’única cosa que ara volen Mas i Ruiz és que això s’oblidi – es camufli– amb el que sigui, fins dilluns. El seu aparell mediàtic està mobilitzat, per evitar que els votants vegin una part cabdal de CDC.

Vota en grog, verd i blanc: #25NGROC

Des de Badalona es Mou! i unes quantes AMPAs de Molins de Rei fan una crida a tota la comunitat educativa per anar amb les samarretes grogues durant tot el diumenge, també a l'hora d'anar a votar. I que "els afectats per les hipoteques vagin el 25-N amb les samarretes verdes de la PAH, el personal sanitari i usuaris de la sanitat pública amb el color blanc, els 'iaioflautes' amb les armilles reflectants, els conflictes laborals amb la seva imatge, etcètera".

"Totes les enquestes estan assenyalant que hi ha un nombre important d'indecisos de cara a aquestes eleccions, creiem que des de la comunitat educativa mobilitzada en defensa de l'ensenyament públic hem d'aprofitar un dia de politització -com és el 25N- per a fer present la nostra lluita als centres de votació (fonamentalment escoles) i als carrers. Creiem que és una acció respectuosa amb les opcions electorals de cadascú i també amb els qui decideixen fer abstenció activa".

Els objectius de l'acció:
1. Visualitzar el conflicte i que no hi ha normalitat a les escoles i instituts públics degut a les retallades.
2. Remoure consciències i que la gent tingui present a l'ensenyament públic a l'hora d'anar a votar.

"També creiem que el més adequat seria fer-la extensiva a la resta de lluites que s'estan visualitzant també amb samarretes o colors: els afectats per les hipoteques que vagin el 25N amb les samarretes verdes de la PAH, el personal sanitari i usuaris de la sanitat pública amb el color blanc, els 'iaioflautes' amb les armilles reflectants, els conflictes laborals amb la seva imatge, etcètera".

L'objectiu final de l'acció és visualitzar els conflictes i demanar als parlamentaris que siguin elegits que estiguin al servei de majoria social del país -del 99%- i no de l'1% que tot ho té i que mai en té prou.

L'Exèrcit sionista mata un agricultor palestí a Gaza i posa en perill la treva

Un agricultor palestí ha mort i altres 25 han resultat ferits aquest matí a la Franja de Gaza per trets de soldats israelians a l'altre costat de la frontera, segons ha informat el portaveu del Ministeri de Sanitat del Govern de Hamàs, Ashraf Al Qedra. El succés, no confirmat per l'Exèrcit israelià però que suposa la primera denúncia de violació de la treva aconseguida dimecres passat, es va produir a l'est de la ciutat de Khan Yunis, mentre els agricultors visitaven les seves terres després de l'Operació Pilar Defensiu.

La víctima mortal es deia Anuar Abdelhadi Qdeih i tenia 21 anys. Un familiar que es trobava amb ell en el moment de l'incident ha declarat a Reuters que el jove tractava de posar una bandera de Hamàs a la tanca. Llavors, un soldat israelià va disparar a l'aire tres vegades en senyal d'advertència i a continuació Qdeih va ser tirotejat al cap.

Qedra ha explicat als periodistes que els altres 25 agricultors van patir ferides entre moderades i greus i van ingressar l'hospital Nasser de Jan Yunis.

Diversos testimonis han relatat que un grup d'agricultors de les aldees d'Al Garara i Abasán van acudir aquest matí a les seves terres prop de la frontera amb Israel i que soldats van obrir foc contra ells des de torres d'observació a la divisòria.

Un dels serrells de l'acord d'alto el foc és l'aixecament del bloqueig israelià a la franja i el control de la frontera, ja que l'Israel ha declarat que els voltants de la Franja són una zona no transitable per palestins.

L'Exèrcit hebreu ha assenyalat, segons informa des de Jerusalem l'enviada especial de TVE Érika Reija, que diverses desenes de palestins s'han acostat aquesta nit a la frontera amb Israel el que suposa una "provocació" que dificulta la treva.

Qedra ha destacat que dijous a la nit una altra persona ha resultat ferida en circumstàncies similars a la mateixa zona.

Egipte ha de garantir la treva


Un portaveu de l'Exèrcit israelià, consultat per l'agència Efe, ha respost que no tenia constància del cas, però que s'està investigant la denúncia, la primera des que va entrar en vigor l'alto el foc mediat per Egipte entre Israel i els grups armats de Gaza.

L'acord, que consta de dues fases, va posar fi a vuit dies de bombardejos de la franja per Israel i al llançament de coets per les milícies de Gaza en què van morir 166 palestins-dos palestins van sucumbir a les últimes hores a les ferides que van patir en un bombardeig dimarts a la nit-i sis israelians.

L'acord d'alto el foc concedeix a Egipte la condició de garant, de manera que les parts han d'acudir a ell amb qualsevol denúncia de violació.

El portaveu de Hamàs, Sami Abu Zuhri, ha afirmat: "Ens posarem en contacte amb el mediador egipci per discutir l'incident".

Xina inaugurarà al maig l'aeroport a major altitud del món

L'Aeroport civil Yading de Daocheng, a una alçada de 4334 metres a la província sud-occidental xinesa de Sichuan, serà operatiu el maig de l'any que, després de completar amb èxit un vol de prova avui divendres, segons fonts del mateix aeroport. El nou aeroport és a 130 quilòmetres del parc natural de Yading, "l'últim Shangri-La" o "l'última terra pura del planeta blau".

Un avió de passatgers Airbus A319 d'Air Xina, la principal aerolínia del país, va aterrar segons el que preveu l'aeroport situat al districte de Daocheng, de la Prefectura Autònoma Tibetana de Garzi, procedent de Chengdu, capital de la província.

Air China té programat llançar un vol d'una hora de durada entre Yading de Daocheng i Chengdu a partir de maig, va dir Tan Heng, responsable de l'aeroport.

La construcció d'aquest aeroport, situat a 4.411 metres per sobre del nivell del mar, es va completar l'agost d'aquest any. Anteriorment, l'Aeroport Bangda de Qamdo, a la regió autònoma del Tibet, ostentava el rècord de ser l'aeroport a major altitud del món, per estar a una alçada de 4.334 metres sobre el nivell del mar.

El nou aeroport és a 130 quilòmetres de la Reserva Natural de Yading, una reserva nacional en la part oriental de l'altiplà Qinghai-Tibet, on s'estenen bells valls alpines.

Atès la bellesa del seu paisatge, Yading es coneix com "l'últim Shangri-La" o "l'última terra pura del planeta blau".

Jordi Pujol i el banc suís Lombard Odier

Josep C. Vergés: La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la policia ha detectat 165 milions en diverses divises, és a dir 137 milions d'€, al “banc privat” Lombard Odier de Ginebra a nom d'una fundació. Els seus beneficiaris finals són Jordi Pujol, Marta Ferrusola, el seu fill gran Jordi i l’Oriol, el secretari general de Convergència.

Carta a l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol (Veure search Els comptes suissos dels Pujol i Mas):

“Sr. expresident de la Generalitat, exadministrador de Banca Catalana i expropietari de Destino, la revista del meu pare que va enfonsar com tot el que toca. Acaba d’anunciar una querella contra El Mundo per haver publicat un informe de la policia destapant que Jordi Pujol i família tenen 137 milions d'€ a Suïssa. Estem just davant unes eleccions constituents del Parlament que vol plantejar un referèndum per la independència de Catalunya. La justícia a Espanya és lentíssima. El judici del fidel amic del corrupte presumpte innocent Duran Lleida, l’andorrà Fidel Pallerols, encara no s’ha celebrat dotze anys després que jo publiqués el llibre denunciant el seu soci: “Tots els homes de Duran, la corrupció política de Catalunya”.

El Tribunal Suprem no n’ha tocat ni una coma i en canvi ja hi ha més d’una dotzena de condemnats en ferm, tot i que cap criminal ha ingressat a presó ni s’han tornat els milers robats als contribuents. Més que justícia, el que vol tot Catalunya abans de votar és saber què hi ha de cert en les acusacions. Aquestes acusacions les compara amb el cas Banca Catalana de desviament de més de 500 milions ptes del banc que va fundar i que va acabar intervingut.

El 1986 l’Audiència de Barcelona va arxivar el procés criminal contra seu. Ens diu que “en aquella ocasió es va mobilitzar contra ell tot l’aparell de l’Estat. Ara hi ha gent que veu el cel obert amb una imprudència i un desvergonyiment molt gran. Als que treuen pit i fan declaracions que s’assemblen a les dels vuitanta: que siguin prudents. Perquè els que es van comprometre en la jugada indigna, després d’això cap d’ells va guanyar mai unes eleccions al Parlament de Catalunya i algun va haver de deixar el seu càrrec a nivell de l’Estat, més d’un. El país, el dia després de les eleccions del 25 de novembre, necessitarà de tothom. Nosaltres necessitarem de molta gent, però seran els que s’hagin comportat dignament en moments com aquest”.

Estic d’acord, però la gent ja la necessita ara, no després de les eleccions. M’ofereixo a anar personalment a la banca privada Lombard Odier que té agència a Zurich. Si m’envia una carta de poders al meu e-mail, que li donarà Diari de Girona, avui mateix vaig a Zurich amb autobús i tren des de la mitja muntanya del Zuri Oberland. No tinc cotxe oficial com vostè. Per cert a Suissa cap expresident té cotxe oficial, però tenen dret a comprar-se de segona mà el que feien servir si tant els hi agrada.

A la banca privada Lombard Odier demanaré un certificat que no tenen cap compte amb diners a benefici, directe o interposat, de Jordi Pujol sr, Marta Ferrusola, Jordi Pujol jr, i Oriol Pujol, ni tampoc cap compte a noms de la família. Aquest certificat tindrà credibilitat perquè jo sempre he lluitat contra la corrupció, com haurà llegit en varis llibres i centenars d’articles meus.

He denunciat personalment Duran Lleida al fiscal anticorrupció quan el seu soci va demanar-me públicament que ho fes. I és públic que el trobo un mal empresari que encara em deu les meves accions de Destino. Així que si avui mateix presento un certificat de la banca privada Lombard Odier tothom el donarà per bo. Aquesta serà la manera immediata de fer callar El Mundo i totes les acusacions de corrupció.

Faci com Duran Lleida i deixi que jo vagi a l’autoritat, en aquest cas bancària suïssa. Els electors catalans han de saber la veritat, i la veritat ha de ser que tot el que publica El Mundo i la policia és mentida. Faci-ho un cop més per Catalunya senyor Pujol”.

(“Carta a Jordi Pujol des de Suissa,” per Josep C. Vergés, Diari de Girona, 21 novembre 2012)

El SUP té "l'esborrany" sense data ni firma

El secretari general del Sindicat Unificat de Policia (SUP), José Manuel Sánchez Fornet, ha afirmat aquest divendres en declaracions a RAC1 que l'esborrany d'informe que va publicar El Mundo i que el seu sindicat farà públic a la una del migdia en roda de premsa no inclou data ni signatura, i no fa referència al president de la Generalitat, Artur Mas, ni a l'expresident Jordi Pujol, tot i que sí al pare del president Artur Mas Barnet i a "un fill de l'expresident".

Segons Sánchez Fornet el document té timbre i va aparèixer en una carpeta de documents anònims de la UDEF juntament amb altres documents algun dels quals havien estat remesos al jutjat el 14 de novembre.

El SUP l'enviarà aquest divendres al jutge. Sánchez Fornet ja va anunciar ahir que el SUP disposava de l'esborrany que va publicar El Mundo i que té intenció de fer-lo públic aquest divendres en una roda de premsa que tindrà lloc a la una del migdia a la seu del sindicat policial, al barri de Carabanchel de Madrid.

Segons el secretari del SUP el document ha arribat a les seves mans de part de policies "indignats per tanta corrupció no investigada" i "desconeix els motius" pels què el Ministeri de l'Interior no ha estat capaç de trobar-lo en la seva investigació interna ordenada pel ministre Jorge Fernández Díaz.

Ha explicat que es tracta d'un esborrany de 17 pàgines que li sembla que ha estat elaborat per "persones que coneixen de sobra aquesta investigació que s'està duent a terme a l'entorn del cas Millet".

Al document, ha afirmat, no hi apareixen els noms d'Artur Mas o de Jordi Pujol, però sí el del pare d'Artur Mas, Artur Mas Barnet, i d'un fill de Jordi Pujol i "es parla de suposat finançament il·legal de CiU".

Segons ha afirmat, conté "una sèrie de dades i de comptes en paradisos fiscals" i en la seva opinió "qualsevol jutge que tingui un informe com aquest hauria d'encarregar una investigació".

Amb tot, ha admès, el document no té data ni signatura, perquè "ve tapat el número del carnet professional" de qui el va redactar. Tampoc hi consta qui va ordenar que s'elaborés.

Segons Sánchez Fornet, els agents que li van fer arribar li van dir que s'havia fet "fa uns mesos" i que "estava en una carpeta amb altres documents pendents de la decisió corresponent del comandament, que havia de fer les consultes oportunes per veure si s'incorporava al sumari".

Sarkozy: "testimoni assistit"

La Justícia francesa ha posat l'expresident Nicolas Sarkozy sota l'estatus de "testimoni assistit" en el cas Bettencourt, en què se l'investiga per presumpte abús de debilitat sobre l'anciana hereva de l'imperi cosmètic nazi L'Oréal, Liliane Bettencourt, la dona més rica de França. Els jutges no han trobat suficients proves contra ell, però deixen oberta la porta a una acusació posterior.

L'excap de l'Estat ha estat interrogat durant més de dotze hores al Palau de Justícia de Bordeus per tres jutges instructors per saber si es va aprofitar de la debilitat psicològica de la llavors octogenària per finançar la seva campanya de 2007.

Al final de l'audiència Sarkozy podia ser imputat o col·locat sota aquest estatut més benèvol, que reflecteix, segons els mitjans, que els jutges no han trobat suficients proves contra ell, però que deixa oberta la porta a una acusació posterior.

Interior i Fiscalia encoratgen l'esborrany contra Mas que el cap policial nega

El presumpte esborrany que ha posat de cap per avall la campanya electoral catalana no l'ha elaborat la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia. Ni consta la seva existència enlloc. La investigació real de l'UDEF es va donar per finalitzada després de l'últim informe enviat al jutjat el passat 24 de maig i l'única diligència practicada començà en enviar al jutge un anònim rebut a finals d'octubre. Res més. Però, a les vuit de la tarda, la Direcció General de la Policia, encapçalada per Ignacio Cosidó, va emetre un comunicat que, d'alguna manera, defensa el contingut d'aquest informe.

Aquesta és, almenys, la informació que va transmetre aquest dijous el comissari en cap de la UDEF, Manuel Vázquez López (que va assumir el càrrec el passat mes de juliol), al jutge que investiga el cas, Josep Maria Pijuan, segons un comunicat emès aquesta tard pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Vázquez, finalment, també va explicar al magistrat que Afers Interns ha obert una investigació per aclarir si hi ha efectivament aquest informe i, en aquest cas, esbrinar qui el va elaborar.

El magistrat havia trucat al comissari en cap per demanar comptes pel esborrany fantasma (sense autor conegut) publicat a El Mundo nou dies abans de les eleccions autonòmiques catalanes i que acusa el president de la Generalitat, Artur Mas, i l'expresident Jordi Pujol, de haver-se lucrat amb les comissions il·legals del cas Palau. Vázquez també va explicar al magistrat que Afers Interns ha obert una investigació per aclarir si hi ha efectivament aquest informe i, en aquest cas, esbrinar qui el va elaborar.

Al despatx del magistrat, el comissari Vázquez va repetir el que ja abans havia dit el Ministeri de l'Interior: que aquest esborrany, d'existir, era "irregular" perquè s'havia elaborat fora de les vies legals. La reunió del magistrat amb Vázquez llança una mica més de llum en aquest confús assumpte. La UDEF no només no ha elaborat l'esborrany sinó que tampoc té informació nova i rellevant sobre el cas Palau. Si la tingués, i els agents donessin credibilitat als anònims ia la informació de confidents que, segons Interior, serveixen de base per a l'informe fantasma, l'obligació del comissari en cap hagués estat comunicar aquest dijous al jutge, el que no va ocórrer.

A mitja tarda semblava que el dia havia deixat una conclusió: la UDEF es desentenia totalment, i davant el jutge i el fiscal, l'esborrany fantasma. Però, sobre les vuit, la Direcció General de la Policia, encapçalada per Ignacio Cosidó, va emetre un comunicat que, d'alguna manera, defensava el contingut d'aquest informe. La nota ve a dir que l'esborrany conté dades que no només consten en la investigació del cas Palau, sinó que procedeixen també de "altres informes judicialitzats" que afecten altres casos. És a dir, el mateix dia que es diu que no hi ha investigació sobre Mas i Pujol dins de la instrucció sobre el cas Palau, s'insinua, sense aportar més dades, que aquesta pot estar continguda en altres sumaris.

La nota de la Policia indica que el comissari en cap de la UDEF havia comunicat al jutge l'existència d'aquestes altres investigacions i sumaris que podrien acusar Mas i Pujol. Fonts directes coneixedores de la reunió asseguren que Vázquez només va recordar que parteix del supòsit esborrany procedia del sumari publicat en premsa sobre el cas del pare d'Artur Mas. Aquest va reconèixer el 2010 que tenia dos milions d'euros a Suïssa, el que va donar lloc a l'obertura d'unes diligències a l'Audiència Nacional que després va arxivar el jutge Santiago Pedraz per prescripció i perquè l'interessat ja havia regularitzat la seva situació davant l'Agència Tributària pagant 823.262 euros.

La fiscalia, mentrestant, patia la seva pròpia (i greu) crisi interna. El fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, va decidir obrir aquest dijous una investigació contra el diari El Mundo per un suposat delicte de calúmnies al president Mas. Hores més tard, el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va desautoritzar mitjançant una trucada telefònica directa: "No puc respaldarte".

En el seu escrit, el fiscal superior de Catalunya resumeix les informacions publicades pel rotatiu i recorda que el jutge que instrueix la causa "nega que conegui el suposat informe i que hagi encarregat diligències a la UDEF". El delicte de calúmnia, recorda, sanciona "la imputació d'un delicte feta sabent que és fals o temerari menyspreu a la veritat".

Rodríguez Sol cita a continuació cinc punts pels que sospita que El Mundo va poder haver calumniat a Mas. Per començar, diu, la notícia atribueix al president català una "conducta impròpia" compatible amb un delicte de suborn, ja que "afirma que rebia diners a canvi de contractes de la Generalitat". Aquesta afirmació és, a més, "radicalment falsa" i "mentida", segons la seva valoració. El motiu és que "no existeix avui en la causa ni en cap informe policial dada que indiqui o suggereixi" que Mas "rebés diners de contractistes". La notícia "no té fonament", i els propis autors ho "reconeixen implícitament" en parlar d'esborrany. El fiscal recorda que "el suposat informe es transmuta de manera sorprenent en el propi article a esborrany", un concepte que al·ludeix "a un text nonat i, per tant, inexistent en format oficial".

Torres-Dolç "no comparteix" ni el fons ni les formes en l'actuació del seu inferior jeràrquic. No entén com el fiscal català no va informar abans d'adoptar una decisió tan transcendent. El fiscal general també rebutja que, en el mateix escrit en què obre diligències, Rodríguez Sol conclogui que hi ha indicis que la informació del rotatiu "no té fonament" i és "radicalment falsa" i "mentida".

El fiscal general de l'Estat creu que Rodríguez Sol hauria d'haver esperat a conèixer totes les dades i fets sobre l'assumpte abans d'arribar a una conclusió precipitada, com és costum en aquest tipus de procediments. Torres-Dulce, segons ha indicat, no vol prejutjar encara el cas, a l'espera de conèixer la naturalesa del suposat esborrany l'existència encara no ha pogut acreditar ni tan sols Interior.

La investigació sobre l'espoliació del Palau de la Música, emblema de la cultura catalana, ha acreditat que el partit de Mas, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), es va finançar de forma irregular. Hi ha indicis que la constructora Ferrovial donava grans sumes de diners al Palau que, en realitat, servien per pagar al partit nacionalista a canvi de l'adjudicació d'obres públiques a Catalunya. Els saquejadors confessos del Palau, Fèlix Millet i Jordi Montull, feien d'intermediaris en aquests pagaments.

L'esborrany policial, que ni ha estat sol·licitat pel jutge ni consta en la causa, afegeix que part d'aquestes comissions -que, presumptament, representaven el 4% de l'import total d'adjudicació- van anar a parar a les butxaques de dirigents nacionalistes. Entre ells, Artur Mas, el seu antecessor Jordi Pujol, i altres càrrecs com el conseller d'Interior, Felip Puig.

Mas, Pujol i Puig han negat les acusacions i han interposat querelles per injúries i calúmnies a jutjats de Barcelona-que encara no han estat admeses a tràmit-. També ho han fet els Mossos d'Esquadra, ja que l'esborrany acusa aquest cos policial d'haver destruït proves clau i d'haver ocultat al jutge. Convergència, per la seva banda, va presentar una denúncia davant la fiscalia contra els autors de l'esborrany, als quals acusa de "delicte electoral" per haver perjudicat a un candidat en plena campanya.

Després de les recents informacions d'El Mundo, la Generalitat va enviar un escrit al fiscal superior. Després de rebre'l, Rodríguez Sol -que va ser nomenat al juliol i, que com Torres-Dulce, pertany a la conservadora Associació de Fiscals- va decidir obrir la investigació que el seu cap ha desautoritzat.

La major simulació per ordinador de l'univers mai creada

Una superordinador d'última generació s'ha posat al servei dels físics de l'Argonne National Laboratory (Estats Units) per ajudar a entendre algunes qüestions cosmològiques importants sobre com va sorgir i es va desenvolupar el nostre univers. La idea és fer retrocedir el rellotge còsmic fins a l'època del Big Bang, el moment en què va començar "tot el que és, el que va ser i el que serà alguna vegada", com descrivia Carl Sagan, per tot seguit seguir el rastre de trilions i trilions de partícules.

Al cap de l'equivalent a uns 13.700 milions d'anys, convenientment comprimits "a càmera lenta" el resultat hauria assemblar a l'univers que ens envolta i que podem observar amb els telescopis i radiotelescopis convencionals.

Aquesta supercomputadora es diu Mira, i està entre les més grans del món. És un model BlueGene / Q fabricat per IBM, que treballa a uns 8 petaflops (milers de milions d'operacions de coma flotant per segon), amb una velocitat màxima teòrica d'uns 10 teraflops.

Aquesta gegantina bèstia està composta de 49,152 nuclis, repartits en 48 grups que s'interconnecten uns amb altres a gran velocitat. La simulació de les interaccions entre les partícules requereix a més una gran capacitat d'emmagatzematge, i per això està equipat amb gairebé 1 petabyte de memòria i 70 petabytes de disc. Comparativament, 1 petabyte de memòria és unes 100.000 vegades més que el que porta un ordinador convencional i 70 petabytes equivaldrien a 70.000 discos d'1 terabyte que són els que equipen els ordinadors casolans de gamma alta i professionals.

El sistema operatiu que fa servir tots aquests recursos és una versió especial de Linux per superordinadors i encara que el seu funcionament és complex podria descriure amb un paral · lelisme: cada càlcul és com si una tasca es repartís en milers de tasques més petites i s'enviés a milers d'ordinadors portàtils, per poc després rebre els resultats d'un en un. Per això són tan importants la capacitat de cada un d'aquests nuclis com la velocitat de transferència de les dades entre ells.

Una altra part complicada de la tasca és preparar el problema perquè un ordinador d'aquest tipus pugui resoldre. Els científics diuen que és com resoldre una equació matemàtica molt complicada en què només es coneixen el 5 per cent dels valors i el 95 per cent restant són variables. La simulació comença a provar valors, fa interactuar aquests trilions de partícules unes amb altres i repeteix l'operació milions i milions de vegades. En total ha de recórrer 13.700 milions d'anys, l'edat estimada de l'univers. Si el resultat s'assembla al que coneixem, la cosa potser vagi pel bon camí. Si no s'assembla, tornem-hi.

La forma d'analitzar els resultats persegueix comprendre millor la composició de l'univers, el paper que juguen la matèria fosca i l'energia fosca (que amb prou feines pot observar però componen el 85 per cent de l'univers) i com es formen les grans estructures com els cúmuls i galàxies.

La potència de les noves supercomputadoras permet que les simulacions que s'empren per aquesta tasca es realitzin cada vegada amb més partícules i sobre un espai 3-D més «fi» i "d'alta resolució», per expressar-ho d'alguna manera. Gràcies a equips com Mira, capaços d'emmagatzemar un petit univers en el seu interior, cada vegada estem més a prop d'entendre com funciona realment el Cosmos.