dimarts, 8 d’abril de 2014

Coscubiela: "Espanya no es trenca perquè es consulta als catalans; s'ha trencat ja"

Joan Coscubiela, de l'Esquerra Plural —que integra a IU, ICV-EUiA i CHA—, a exigit una necessària reforma de la Constitució en el debat per l'autodeterminació que aquest dimecres té lloc al Congrés. L'Esquerra Plural acusa a Rajoy d'haver dividit als espanyols creant més desigualtats de classe amb les seves polítiques neoliberals i d'usar el conflicte català com a campanya per a les europees per amagar la seva corrupció i el desastre econòmic i social que pateix Espanya.

Mentre el president del Govern i el seu número dos —Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría, respectivament— parlaven per telèfon simulant no prestar massa atenció al seu discurs, Coscubiela argumentava que la pròpia Carta Magna preveu la seva possible reforma perquè "una Constitució no pot ser ni una presó, ni una mòmia, ni una pedra llancívola, sinó un espai obert canalitzador de conflictes".

Així, ha acusat al Govern d'usar una lectura "manipulada" de la proposició de llei proposada pel Parlament de Catalunya perquè se'ls cedeixi les competències per convocar un referendum. "[El president del Govern Artur] Mes vol que la consulta se celebri en termes que s'acordin amb el Govern de l'Estat. Els sembla poc control de l'Executiu la capacitat que li atorga aquesta proposició de llei?", ha qüestionat. I ha criticat el missatge de "ruptura" esgrimit pels neoliberals per no permetre la consulta prevista per al proper 9 de novembre: "Senyor Rajoy, Espanya no es trenca perquè es consulta als catalans; s'ha trencat ja", ha etzibat.

"El que trenca Espanya, i el que ja l'ha fracturat socialment, són les polítiques socials d'aquests anys, que han provocat un creixement brutal de la desigualtat i la pobresa", ha continuat Coscubiela el seu discurs. Advocant per "reconèixer el caràcter plurinacional i plurilinguístic d'Espanya", el diputat ha defensat que "la igualtat de drets dels ciutadans és compatible amb diverses formes polítiques". "El contrari d'igualtat no és diversitat, sinó desigualtat. La diferència d'accés dels ciutadans als serveis no està entre comunitats, sinó que depèn de les classe social a la qual pertanyen", ha resolt.

Respecte a la proposta de la Generalitat, Coscubiela ha defensat —enfront de les justificacions de Rajoy i Rubalcaba per rebutjar-la— que és una proposició "que reconeix el dret a decidir dels ciutadans de Catalunya, sense negar en absolut, el dret a decidir dels ciutadans del conjunt de l'Estat". I ha acusat tant al PP com a PSOE d'hipocresia per esgrimir que el dret a decidir és un dret de tots els espanyols. "No deixa de ser curiós que els qui han impedit la participació directa dels ciutadans durant 35 anys diguin ara que deixar que l'exerceixin els catalans és impedir que l'exerceixi la resta d'espanyols", ironitzà. "Perquè per a vostès la democràcia és votar un dia i callar durant quatre anys".

Així mateix, ha acusat al Govern d'haver avançat aquest debat com a arma electoral de cara als comicis europeus del proper 25 de maig. "Vostès són els que no han pogut esperar a juny perquè volen usar la seva resposta per al debat europeu, perquè no es discuteixi el que vostès han fet a Europa i poder-se cohesionar amb el seu electorat en la seva defensa del que vostès consideren sobirania nacional", ha esgrimit Coscubiela. I ha incidit en el "parany" del no conservador al referèndum. "Vostè ha dit que no es pot consultar als catalans allò que els catalans no poden decidir sols. Però això no és el que planteja la proposició de Catalunya", ha insistit.

I també ha criticat que s'usi la sentència del Tribunal Constitucional com una arma llancívola per no permetre el referéndum. "La sentència del TC obre una via per al diàleg que vostès estan tancant. Diu que la nostra Constitució no és una Constitució militant, no requereix que tothom combregui amb ella fins a la fi dels segles, sinó que permet la seva modificació si així ho acorda el conjunt dels ciutadans espanyols. I vostè això ho vol evitar", ha acusat el portaveu de l'Esquerra Plural a Rajoy, recordant-li a més la reforma de l'article 135 de la Constitució, feta amb el PSOE i CiU "per sotmetre'ns a la dictadura dels mercats". "Per això avui no tenen autoritat per argumentar com a bandera quixotesca la sobirania del poble espanyol que han ningunejat durant 35 anys", ha argumentat.

"Se li està podrint el conflicte (català) a les mans, senyor Rajoy", ha continuat Coscubiela, recordant-li al president "la seva frase favorita": "L'única cosa que no es pot fer és no fer res". "Apliqui-s'ho —li ha recomanat, irònic— perquè amb l'unilateralisme no es resol res, però tampoc amb l'immobilisme".

Coscubiela: "España no se rompe porque se consulte a los catalanes; se ha roto ya"

Joan Coscubiela, de la Izquierda Plural —que integra a IU, ICV-EUiA y CHA—, a exigido una necesaria reforma de la Constitución en el debate por la autodeterminación que este miércoles tiene lugar en el Congreso. La Izquierda Plural acusa a Rajoy de haber dividido a los españoles creando desigualdades con sus políticas sociales y de usar el conflicto catalán como campaña para las europeas para esconder su corrupción y el desastre económico y social que padece España.

Ana Torroja, a la banqueta per defraudar 1,3 milions al fisc

Els serveis jurídics de l'Estat consideren a Torroja autora de sis delictes contra la Hisenda Pública per l'impagament de l'IRPF entre 2001 i 2007. La Fiscalia demana un any i mig de presó i una multa de més de 462.000 euros, mentre que l'Advocacia de l'Estat sol·licita per a ella tres anys i tres mesos de presó per sis delictes fiscals.

La cantant i excomponente del grup Mecano Ana Torroja serà jutjada entre aquest dimecres i el divendres a Palma, acusada d'encapçalar una estructura societària en països com Panamà i Antilles Holandeses de la qual presumptament es va servir per simular que residia a Regne Unit i defraudar a Hisenda.

En concret, l'Advocacia de l'Estat sol·licita per a ella tres anys i tres mesos de presó en sostenir que, entre els anys 2001 i 2007, va deixar de pagar al fisc uns 1,3 milions d'euros. La inculpada serà enjudiciada durant aquests dies, a partir de les 10.00 hores, pel Jutjat penal número 5.

Els serveis jurídics de l'Estat consideren a Torroja autora de sis delictes contra la Hisenda Pública per l'impagament de l'IRPF entre 2001 i 2007 -exceptuat l'any 2005-, mentre que la Fiscalia Anticorrupció, per la seva banda, sol·licita per a ella un any i mitjà de presó i una multa de més de 462.000 euros per dos delictes fiscals -circumscriu la seva qualificació als anys 2006 i 2007-.

Els fets s'emmarquen en la peça separada Ñ del caso Llampec, incoat a l'abril de 2007 i centrat en la canalització de diners a través de paradisos fiscals, blanqueig de capitals i dobles vendes de solars en Cala Llamp, Andratx (Mallorca).

En el seu escrit d'acusació, al que va tenir accés Europa Press, l'Advocacia sosté que les quantitats que la cantant va deixar d'abonar ascendeixen a 177.373 euros en 2001, 211.820 en 2002, 375.437 en 2003, 128.277 en 2004, 226.108 en 2006 i 436.772 euros en 2007. Segons l'acusació, l'únic propòsit que perseguia la cantant era eludir les seves obligacions fiscals aparentant residir fora del territori espanyol, aconseguint d'aquesta manera evitar la tributació de les rendes "obtingudes a nivell mundial".

Així, els serveis jurídics apunten en concret a l'existència de dues estructures 'off-shore' per dur a terme aquestes operacions, la primera d'elles situada en Països Baixos i la segona en la República de Panamà, així com al fet que Torroja centralitzava totes les seves gestions econòmiques a la seu de Gabriel Feliu, soci del Bufet Feliu, per qui l'Advocacia sol·licita sis anys de presó com a cooperador necessari d'aquestes presumptes infraccions penals.

En aquest sentit, assenyala que tot el patrimoni empresarial i personal de la cantant era gestionat pel despatx Feliu a partir de l'any 2003, sent amb anterioritat gestionat pel tercer dels acusats, Octavio Fernández del Regueró, qui suposadament va crear l'entramat societari a l'origen però "sempre sota la contínua supervisió de donya Ana Torroja de forma unitària, sense separació alguna entre les seves esfera personal o empresarial". En concret, per a Fernández del Regueró, l'Advocacia de l'Estat reclama dotze anys de presó com a cooperador necessari de sis delictes fiscals.

La Fiscalia només acusa a la cantant


Per contra, la Fiscalia centra únicament el seu escrit d'acusació en el paper que va jugar en aquests fets Torroja, per qui reclama un any i mitjà de presó per la comissió de dos delictes contra la Hisenda Pública. Segons l'acusació pública, l'acusada va ometre el pagament de 203.371 euros en 2006 i 456.728 un any després.

És més, el fiscal Juan Carrau assenyala en el seu escrit que l'artista ha reconegut haver defraudat aquestes quantitats i ha consignat el pagament dels diners defraudats així com el de les costes de l'Advocacia de l'Estat. És per això que reconeix en ella, en contra dels serveis jurídics de l'Estat, els atenuants de reparació del dany i l'analògica de confessió i reparació.

Ana Torroja, en el banquillo por defraudar 1,3 millones al fisco

Los servicios jurídicos del Estado consideran a Torroja autora de seis delitos contra la Hacienda Pública por el impago del IRPF entre 2001 y 2007. La Fiscalía pide un año y medio de cárcel y una multa de más de 462.000 euros, mientras que la Abogacía del Estado solicita para ella tres años y tres meses de cárcel por seis delitos fiscales.

La Guàrdia Civil va torturar a dos detinguts a Calvià

Els dos guàrdies que van investigar per separat les agressions a dos detinguts en la caserna de la Guàrdia Civil de Palmanova han assegurat avui que consideren que les ferides que van sofrir no eren compatibles amb autolesions, com afirmen els quatre guàrdies acusats que neguen haver-los torturat.

Els dos investigadors han declarat avui com a testimonis en el judici a un sergent i tres agents de la Guàrdia Civil que va començar ahir en l'Audiència de Palma per presumptes tortures a dos britànics detinguts al novembre de 2009. Els anglesos van ser detinguts després d'una batussa en un pub on un d'ells va deixar inconscient d'un cop a l'oficial de l'institut armat que estava fora de servei.

El capità de la Guàrdia Civil que va instruir l'atestat policial per la denúncia per presumptes maltractaments soferts pels dos anglesos ha explicat al tribunal que li van sorprendre molt les lesions que van sofrir, que li va semblar "complicat que ocorreguessin en un calabós" i que li va cridar l'atenció la concordança en el relat de l'ocorregut que van fer els dos denunciants.

Per la seva banda, el responsable de la recerca interna que va obrir la Guàrdia Civil per aquests fets ha explicat que considera "difícil" que les ferides que detallaven els informes mèdics dels detinguts fossin "autolesions" i que des del primer moment li van semblar "incongruents".

El testimoni d'aquests dos agents contradiu l'al·legat ahir pels acusats que van atribuir les lesions que van sofrir els detinguts per força van haver d'aplicar durant la seva detenció perquè estaven fora de si i a autolesions.

Diversos agents que van treballar aquesta nit han relatat que els dos britànics estaven incontrolats quan van ser detinguts, que es van colpejar fins i tot contra el vehicle en el qual van ser traslladats a la caserna i que un d'ells es va fer una bretxa contra una jardinera en caure quan intentava fugir.

També ha declarat com a testimoni una psicoterapeuta que va atendre a un dels anglesos després del succés i ha explicat que sofria un trastorn postraumàtic similar al que pateix algú que ha estat víctima d'un accident greu de tràfic o de tortures en un conflicte bèl·lic. "Tenia problemes per dormir, molta ansietat i pànic, no podia sortir de casa sol, tenia 'flashbacks', somiava i tenia malsons una vegada i una altra amb el que li havia passat", ha detallat.

La Guardia Civil torturó a dos detenidos en Calvià


Los dos guardias que investigaron por separado las agresiones a dos detenidos en el cuartel de la Guardia Civil de Palmanova han asegurado hoy que consideran que las heridas que sufrieron no eran compatibles con autolesiones, como afirman los cuatro guardias acusados que niegan haberles torturado.

El dret democràtic a l'autodeterminació enfront el franquisme espanyol al Congrés

Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA) són al congrés espanyol com a representants del Parlament de Catalunya per demanar al Congrés espanyol que transfereixi a la Generalitat la competència per a fer un referèndum sobre el futur polític de la nació. Hi defensaran una proposició de llei orgànica (pdf) que demana al Congrés espanyol que delegui a la Generalitat 'la competència per a autoritzar, convocar i celebrar un referèndum consultiu perquè els catalans i les catalanes es pronunciïn sobre el futur polític col·lectiu de Catalunya, a partir dels termes que s'acordin amb el govern de l'estat'.

Heus ací l'emissió en directe des del congrés:

Amb tota seguretat, la majoria del congrés espanyol denegarà la petició del parlament. Tres-cents diputats dels tres-cents cinquanta de la cambra ja han anunciat, a través de les direccions corresponents, el vot contrari a la proposició. PP, PSOE, UPyD i UPN asseguren que refusaran el diàleg que ofereix el Parlament de Catalunya sobre la consulta.

Turull, Rovira i Herrera diuen que hi van a defensar que la consulta del 9 de novembre és una qüestió de voluntat política. És un dels principals arguments que esgrimiran en el debat. Afirmen que representen la 'transversalitat' de la societat catalana, que demana poder votar, i que ara no és el moment perquè l'estat faci una oferta de finançament, sinó que qualsevol proposta del govern espanyol ha d'incloure l'exercici del dret de decidir.

El candidat CiU a les eleccions europees, Ramon Tremosa, va demanar ahir al PSC que a Madrid votés 'a favor de la democràcia i d'acord amb l'interès majoritari del poble català'. Tremosa reclama als socialistes catalans que trenquin la disciplina de vot i que facin costat a la iniciativa del parlament. També va dir que no sabia si el govern espanyol faria cap oferta, però que, si fos el cas, hauria de passar per les urnes i que de cap manera no substituiria la consulta sobre la independència.

Si hi havia cap porta oberta al diàleg després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la declaració de sobirania, ERC considera que es tancarà definitivament avui, després del no del congrés espanyol. La portaveu republicana, Anna Simó, està convençuda que l'estat vol abocar Catalunya a la 'unilateralitat', perquè es negarà a acceptar que el dret de decidir tingui una via legal si hi ha voluntat política.

Dolors Camats (ICV-EUiA), va dir ahir que el conflicte polític esdevindria també 'democràtic' després del no del congrés. Camats va diferenciar entre qui ofereix diàleg i fa propostes i qui simplement sap dir 'no puc, no vull'. Es va referir a PP i PSOE, i digué que hi havia partits com Esquerra Plural i part de la societat espanyola que sí que entenia la reivindicació d'una consulta.

El PSC diu que cal mirar més enllà de la sessió d'avui. El secretari d'Acció Política, Antoni Balmón, va demanar ahir que els governs d'Espanya i Catalunya pensessin què farien després del debat. 'Dimarts ningú no es mourà de la seva posició. Ens preocupa dimecres. El dia de dimecres l'haurien d'aprofitat per conciliar legitimitat i legalitat, com diu la sentència del Tribunal Constitucional que es pot fer', va afegir.

El derecho democrático a la autodeterminación frente el franquismo español en el Congreso

Jordi Turull (CiU), Marta Rovira (ERC) y Joan Herrera (ICV-EUiA) están en el congreso español como representantes del Parlamento de Cataluña para pedir al Congreso español que transfiera a la Generalitat la competencia para hacer un referéndum sobre el futuro político de la nación. Defenderán una proposición de ley orgánica (pdf) que pide al Congreso español que delegue a la Generalitat 'la competencia para autorizar, convocar y celebrar un referéndum consultivo para que los catalanes y las catalanas se pronuncien sobre el futuro político colectivo de Cataluña, a partir de los términos que se acuerden con el gobierno del estado'.

ICV-EUiA i CUP porten el projecte BCN World al Consell de Garanties Estatutàries

ICV-EUiA i la CUP portaran demà al Consell de Garanties Estatutàries la nova "llei de joc" aprovada el passat 2 d'abril en el Parlament que rebaixava l'impost sobre el joc als casinos i que impulsa la construcció del complex d'oci BCN World a Tarragona. Segons fonts parlamentàries, el recurs es presenta sota l'argument que és una llei "ad hoc" i que està pensada "a mesura" per a una qüestió en concret, per instal·lar a Tarragona el BCN World "en benefici d'uns pocs".

ICV-EUiA defensa que, a causa d'aquesta anomalia, "poden existir contradiccions amb la llei" i que "estan acabant de concretar-les" per poder presentar aquest recurs abans del tancament del termini per registrar el recursos, que es produeix demà, i que podria endarrerir l'inici de la construcció del complex. Al mateix temps, l'Assemblea Aturem BCN World ha convocat amb el suport del parlamentari de la CUP Quim Arrufat una manifestació a Salou (Tarragona) per al proper 31 de maig.

Tots dos partits presentaran demà en roda de premsa al Parlament l'argumentari complet sobre el recurs al Consell de Garanties Estatutàries, així com les possibles contradiccions que pugui albergar la llei.

ICV-EUiA y CUP llevan el proyecto BCN World al Consejo de Garantías Estatutarias


ICV-EUiA y la CUP llevarán mañana al Consejo de Garantías Estatutarias la nueva "ley de juego" aprobada el pasado 2 de abril en el Parlament que rebajaba el impuesto sobre el juego a los casinos y que impulsa la construcción del complejo de ocio BCN World en Tarragona. El recurso señala que la reforma de la ley del juego es una ley "ad hoc" y de que está pensada "a medida" para instalar el proyecto "en beneficio de unos pocos".

El PP balear deu 4,5 milions per sexennis impagats a interins

La Conselleria d'Educació del PP de Bauzá podria haver de pagar fins a 4,5 milions d'euros per sexennis no reconeguts i impagats il·legalment al personal docent interí, segons el STEI-i. El primer interí que va denunciar en 2010 rebrà més 12.000 euros i hi ha més de quaranta docents pendents de saber si el jutge determinarà el mateix que en aquest primer cas, que crea jurisprudència. Foto: Biel Caldentey y Lluís Segura, del STEI-I, aquest matí durant la roda de prensa.

El sindicat calcula que hi hauria uns 1.500 interins afectats que tindrien dret a percebre els prop de 100 euros mensuals per cada sexenni que tot docent interí té dret a rebre, atenent a la Directiva 1999/70/CE del Consell Europeu de 28 de juny de 1999, que equipara els drets dels treballadors temporals als dels empleats fixos.

El STEI-i ha facilitat aquestes xifres, després de conèixer-se aquest dilluns la primera sentència ferma del jutjat contenciós administratiu número 2 de Palma, que obliga a l'administració a pagar amb caràcter retroactiu els sexennis no abonats a un docent que va denunciar aquest greuge comparatiu. De moment, el primer interí que va denunciar en 2010 rebrà més 12.000 euros i hi ha més de quaranta docents pendents de saber si el jutge determinarà el mateix que en aquest primer cas, cas que asseurà jurisprudència.

El sindicat estima en aquests 1.500 docents els que podrien animar-se a denunciar, la qual cosa obligaria a Educació a pagar milers d'euros a cada docent susceptible de ser indemnitzat.

El secretari general del STEI, Biel Caldentey, ha mostrat la seva “satisfacció” perquè com a mínim seran més de quaranta els interins que “segur que Educació haurà d'indemnitzar amb 400.000 euros com a mínim”.

El PP balear debe 4,5 millones por sexenios impagados a interinos

La Conselleria d'Educació del PP de Bauzá podría tener que pagar hasta 4,5 millones de euros por sexenios no reconocidos e impagados ilegalmente al personal docente interino, según el STEI-i. El primer interino que denunció en 2010 recibirá más 12.000 euros y hay más de cuarenta docentes pendientes de saber si el juez determinará lo mismo que en este primer caso, caso que sentará jurisprudencia. Foto: Biel Caldentey y Lluís Segura, del STEI-I, esta mañana durante la rueda de prensa.

2 videos: El govern feixista d'Ucraïna eleva a 15 anys les penes per "separatisme"

La Rada Suprema (Parlament) d'Ucraïna, controlada pels colpistes de l'OTAN, ha aprovat avui una llei feixista que endureix les penes per "separatisme i altres delictes contra l'Estat", que a partir d'ara es castigaran amb fins a 15 anys de presó i la confiscació dels béns dels inculpats per un govern feixista i il·legítim fruit d'un cop d'estat recolzat per l'OTAN. Video: Diputats ucraïnesos comunistes i feixistes arriben a les mans enmig les tensions separatistes.

El document va ser recolzat per 231 vots, només cinc més del mínim necessari. La seva aprovació es produeix enmig de manifestacions a favor de la federació del país en el sud-est ucraïnès i després de la intervenció de les tropes contra els separatistes. D'acord a la nova llei, les accions premeditades per modificar les fronteres d'una regió o del conjunt del territori nacional, es castigaran amb penes d'entre nou i 12 anys de presó amb la confiscació dels béns. Els responsables d'alta traïció s'enfrontaran a 14 o 15 anys de presó o cadena perpètua, també amb la confiscació dels béns.

Representants de la majoria feixista parlamentària intenten agredir a l'oposició comunista

La baralla es va produir després que el diputat comunista Piotr Simonenko acusés durant el seu discurs al nou Govern de Kíev de l'actual situació al país, afirmant que els nacionalistes que han arribat al poder fan tot para aterrorizar la gent. "Vostès fan tots per aterrorizar a la gent, vostès arresten a la gent i han deslligat una lluita contra la dissidència," djo el diputat.

Després d'aquestes paraules de Simonenko, diversos membres del partit ultraderecha Svoboda van córrer cap a la tribuna i van tractar de tirar-li d'ella, la qual cosa va derivar en una baralla en la qual es van veure involucrats diputats de diversos partits.

Després de l'incident, el President de la Rada Suprema, Aleksandr Turchínov, va anunciar una pausa de 10 minuts, segons ITAR-TASS, després de la qual cosa es va reprendre la sessió. Turchínov va instar als diputats a calmar-se i a passar a la discussió de temes importants.

El document aprovat pels feixistes endureix les penes per l'espionatge i les activitats subversives, delictes que implicaran penes privatives de llibertat d'entre 14 i 15 anys. La llei ha de ser promulgada pel president colpista, Alexandr Turchínov, i entrarà en vigor després de la seva publicació en la premsa oficial.

En un comunicat emès ahir, el Ministeri d'Exteriors de Rússia va reafirmar que una reforma constitucional que inclogui la federalización és clau per superar l'actual crisi ucraïnesa.

2 videos: El gobierno fascista de Ucrania eleva a 15 años las penas por "separatismo"

La Rada Suprema (Parlamento) de Ucrania, controlada por los golpistas de la OTAN, ha aprobado hoy una ley fascista que endurece las penas por "separatismo y otros delitos contra el Estado", que a partir de ahora se castigarán con hasta 15 años de prisión y la confiscación de los bienes de los inculpados por un gobierno fascista e ilegítimo fruto de un golpe de estado apoyado por la OTAN. Video: Diputados ucranianos comunistas y fascistas llegan a las manos en medio de las tensiones separatistas.

La Fiscalia reconeix el cop d'estat a la independència judicial pels feixistes del PP

El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha admès avui el control i la manipulació del govern feixista del PP sobre la justícia i la seva falsa "independència" de la Fiscalia, reconeixent que els ciutadans veuen inadmissible que estigui "teledirigida" des del Govern pel ministre nazi de l'Opus Dei Gallardón, fill i gendre de criminals franquistes, que la usa segons la seva ideologia i al servei de la seva política nazicatòlica.

Torres-Dulce ha explicat que aquest és un dels plantejaments del Llibre Blanc del Ministeri fiscal, que ha presentat en un acte celebrat a la Fiscalia general, amb la presènciia del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón; el president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, i l'assistència de la defensora del poble, Soledad Becerril.

El fiscal general ha reclamat un reforçament de la institució amb "plenitud de mitjans" per afrontar els seus nous reptes i ha insistit que "la seva autonomia és vital per a la funció del Ministeri públic com a custodi de la llei".

Ha considerat que en el cas que la futura llei encomani la recerca penal al Ministeri públic s'hauran de crear a cada fiscalia unitats especialitzades en les quals la Policia Judicial actuï sota la dependència funcional i orgànica de la Fiscalia.

La Fiscalía reconoce el golpe de estado a la independencia judicial por los fascistas del PP


El fiscal general del Estado, Eduardo Torres-Dulce, ha admitido hoy el control y la manipulación del gobierno fascista del PP sobre la justicia y su falsa "independencia" de la Fiscalía, reconociendo que los ciudadanos ven inadmisible que esté "teledirigida" desde el Gobierno por el ministro nazi del Opus Dei Gallardón, hijo y yerno de criminales franquistas, que la usa según su ideología y al servicio de su política nazicatólica.

Morales: EUA està darrere de les conspiracions a Veneçuela

"Estats Units és responsable de les protestes a Veneçuela, doncs els seus interessos en el petroli veneçolà estan darrere dels seus esforços per promoure la desobediència civil en aquest país sud-americà", va denunciar el president de Bolívia Evo Morales.

A les seves declaracions ofertes durant la inauguració de la reunió de la Unió Interparlamentaria (UIP) a la ciutat de Santa Cruz de la Sierra, a l'est del territori bolivià, Morales va esmentar el canvi en la forma d'operació de l'imperi per intervenir en països de Llatinoamèrica. “En lloc de promoure cops d'estat, com feia antigament, ara crea ingovernabilitat contra els presidents antimperialistes amb l'objectiu de justificar després intervencions militars i apoderar-se dels recursos naturals”, va apuntar.

No obstant això, va assegurar Morales, "el destí d'aquests intents serà el fracàs ja que el poble veneçolà sabrà defensar el seu petroli". Referent a això, va instar a la UIP a elaborar una resolució per defensar la democràcia a Veneçuela i a favor del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, doncs “és un president d'un govern democràticament electe”.

El president de Bolívia, també, va destacar el procés d'aconseguir l'alliberament polític i econòmica d'Amèrica Llatina i va apuntar que es tracta de l'única via de no quedar ressagada respecte a Estats Units i Europa. “En aquests temps, en aquest nou mil·lenni, no pot haver-hi colònies a Amèrica Llatina i el Carib. Que algunes illes siguin depenents d'Anglaterra o d'alguns països europeus, que Malvines sigui una base de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) no ho compartim”, va emfatitzar pel que fa al cas de les illes Malvines, afirmant que l'arxipèlag és i ha de ser d'Argentina.

La reunió de la UIP compta amb l'assistència de 83 parlamentaris de 23 països, s'estendrà fins a dimecres que ve i busca analitzar experiències sobre la representació política dels pobles indígenes i la protecció dels seus drets.

Morales: EEUU está detrás de conspiraciones en Venezuela

"Estados Unidos es responsable de las protestas en Venezuela, pues sus intereses en el petróleo venezolano están detrás de sus esfuerzos para promover la desobediencia civil en ese país suramericano", denunció el presidente de Bolivia Evo Morales.

EUA, Israel i Aràbia Saudita subministren míssils als seus terroristes a Síria

Diversos informes demostren que el Departament de Defensa d'EUA està equipant en els últims dies als terroristes mercenaris que operen a Síria, amb armaments d'alt poder i míssils antitancs. Segons el document, el cap de l'Estat Major Conjunt de les Forces Armades d'EUA, el general Martin Dempsey, la setmana passada va demanar als israelians donar cobertura aèria als avions de combat d'Aràbia Saudita estacionats a la base aèria de Faisal, situada prop de Jordània, mentre les forces d'EUA porten les armes cap al sud de Síria.

La pàgina Web israeliana de ‘Debkafile’ va publicar ahir dilluns que el Pentàgon ha enviat a Síria grans quantitats d'armes avançades, inclosos míssils antitanque BGM-71 TOW, per equipar al grup autodenominat Exèrcit Lliure de Síria (ELS), i el Front Revolucionari de Síria.

A finalitats del passat mes de març, el diari ‘The Wall Street Journal’ va informar que el president d'EUA, Barack Obama i el rei d'Aràbia Saudita, Abdolá bin Abdolaziz es van reunir a Riad, capital del país àrab, per apropar les postures sobre el subministrament d'armes als terroristes a Síria.

En la jornada d'ahir, l'agència de notícies iraniana Fars va confirmar que EUA ha subministrat els míssils antitanc als terroristes d'Al-Qaeda a Síria. Aràbia Saudita per la seva banda va avançar la seva decisió al febrer de lliurar nous equipaments militars avançats als terroristes a Síria.

Des de març de 2011, Síria és escenari de violents disturbis provocats per grups armats i terroristes orquestrats des de l'estranger, que busquen enderrocar al Govern del president Bashar al-Rostiu.

EEUU, Israel y Arábia Saudita suministran misiles a sus terroristas en Siria


Varios informes demuestran que el Departamento de Defensa de EE.UU. está equipando en los últimos días a los terroristas mercenarios que operan en Siria, con armamentos de alto poder y misiles antitanques. Según el documento, el jefe del Estado Mayor Conjunto de las Fuerzas Armadas de EE.UU., el general Martin Dempsey, la semana pasada pidió a los israelíes dar cobertura aérea a los aviones de combate de Arabia Saudí estacionados en la base aérea de Faisal, ubicada cerca de Jordania, mientras las fuerzas de EE.UU. llevan las armas hacia el sur de Siria.

La Marina d'EUA crea combustible a partir de l'aigua de mar

A l'aigua marina abunden el carboni i l'hidrogen: elements que formen els hidrocarburs, entre ells el petroli. La idea d'aprendre a usar aquests elements per produir combustible ha ocupat als científics durant anys, ja que podria reduir la dependència del petroli. El diòxid de carboni (CO2) i l'hidrogen de l'aigua van ser liquats i transformats en hidrocarburs. El combustible resultant té una olor i una aparença semblats al querosé convencional, van declarar els científics.

El gran avantatge és que aquest combustible no solament podria produir-se a bord dels vaixells, per exemple, sinó que podria usar-se en els motors instal·lats en els vaixells i avions sense necessitat de canviar-los. "És una fita geganta per a nosaltres", va dir el vicealmirall de la Marina, Philip Cullom.

El nou combustible podria costar entre 3 i 6 dòlars per galó (3,8 litres), creuen els experts del NRL. No obstant això, la producció en quantitats industrials ha d'esperar: primer els investigadors volen millorar la tecnologia, intentant capturar una major quantitat de CO2 i hidrogen. "Hem demostrat la viabilitat, ara volem millorar l'eficiència del procés", explica la química del NRl Heather Willauer.

La Marina de EE.UU. crea combustible a partir del agua de mar

En el agua marina abundan el carbono y el hidrógeno: elementos que forman los hidrocarburos, entre ellos el petróleo. La idea de aprender a usar estos elementos para producir combustible ha ocupado a los científicos durante años, ya que podría reducir la dependencia del petróleo. El dióxido de carbono (CO2) e hidrógeno del agua fueron licuados y transformados en hidrocarburos. El combustible resultante tiene un olor y una apariencia parecidos al queroseno convencional, declararon los científicos.

Girona: els bombers reben al conseller Espadaler a crits de "mentider"

Rebuda i comiat amb escridassada per part d'un grup de Bombers de la Generalitat al conseller d'Interior, Ramon Espadaler (CiU). Els membres del cos d'extinció d'incendis van voler mostrar el seu descontentament amb les polítiques de la conselleria envers la seva situació laboral i van titllar de "mentider" el conseller d'Interior de CiU.

Van arribar a fora de l'Auditori-Palau de Congressos de Girona al voltant de quarts de dotze però anaven sense el seu uniforme de treball i van passar deseparcebuts fins que van anar-los a buscar. Llavors, van desplegar una pancarta i uns agents dels Mossos se'ls van acostar per parlar amb ells i sobre les seves intencions. Els van explicar que només venien a protestar quan arribés el conseller i van acordar que es quedaven a tocar a la riba del Ter i tot seguit, quan va arribar el cotxe oficial on anava el conseller d'Interior van començar a escridassar-lo.

El titular d'Interior, però, en baixar del seu cotxe es vafer el sord i va anar directament a parlar amb el cap de la Regió Policial, el comissari Joaquim Belenguer, que va rebre'l. Tot seguit va saludar tots els caps de les Àrees Bàsiques Policials (APB) de la Regió de Girona. Al rerefons anaven sonant els crits dels Bombers així com algun xiulet però Espadaler va entrar tranquil·lament a l'edifici on es va celebrar el Dia de les Esquadres.

Al cap d'unes dues hores, Espadaler va abandonar el Palau de Congressos de Girona juntament amb el director dels Serveis Territorials del Departament d'Interior a Girona, Albert Ballesta; el delegat territorial del Govern a Girona, Eudald Casadesús, entre altres autoritats i es va trobar de nou amb la protesta dels Bombers, que van seguir escridassant-lo i increpant-lo. Amb tot, el titular d'Interior va marxar amb el seu vehicle oficial altra vegada sense cap tipus de diàleg amb els Bombers.

Aquesta no és la primera ocasió que membres del cos dels Bombers es mostra en públic en contra de les polítiques d'Interior. Entre d'altres reivindicacions reclamen més efectius i millores en el material que utilitzen. Sense anar més lluny la setmana passada els comandaments de Bombers van plantar el director general en una reunió interna celebrada a l'Escola de Bombers. Un fet que no s'havia produït mai abans en aquest cos de treballadors de la Generalitat.

Des de l'estiu passat hi ha protestes per part dels Bombers i una de les decisions que van prendre és que no faran hores extra. Una mesura de protesta que ha provocat que s'hagin hagut de tancar alguns parcs de la Regió d'Emergències de Girona per manca d'efectius disponibles per obrir el parc, que per poder funcionar necessita un mínim de tres bombers. La situació s'ha repetit en diverses ocasions a la província i els sindicats denuncien que es treballa amb parcs sota mínims.

Els feixistes d'Ucraïna realitzen una "operació antiterrorista" a Járkov

El Ministeri de l'Interior d'Ucraïna ha començat una "operació antiterrorista" en Járkov, on els manifestants contraris als feixistes de Kíev van proclamar ahir una República Popular. "S'ha iniciat una operació antiterrorista. El centre de la ciutat està tancat. No es preocupin. Una vegada acabada, l'obrirem", va informar el ministre colpista d'Interior, Arsén Avakov.

Avakov va agregar que la seu de l'Administració de Járkov va ser alliberada de la gent que l'havia ocupat, la qual cosa va acabar amb la detenció d'unes 70 persones.

Hores abans forces especials addicionals van arribar a les regions del sud-est d'Ucraïna provinents d'altres zones del país. "Aquestes forces especials estan preparades per resoldre problemes operacionals sense prendre en consideració els matisos locals", va asseverar Avakov citat pel servei de premsa d'Interior.

La Cancelleria russa va anunciar hores abans que "d'acord amb la informació disponible, a les regions del sud-est d'Ucraïna, com a Donetsk, es dirigeixen unitats de les forces especials i de la Guàrdia Nacional d'Ucraïna amb la participació de militants de la formació il·legal armada Sector Dret". En aquesta línia, el Ministeri de Relacions Exteriors de Rússia va exigir deixar "immediatament" els preparatius militars a Ucraïna en els quals participen experts d'EUA Aquesta situació podria desembocar en una guerra civil al país, va advertir Moscou.

Aquest dilluns a la ciutat de Járkov els manifestants contraris al nou Govern de Kíev van anunciar la separació de la regió i la formació d'un estat sobirà. Poc després es va produir un incendi a l'edifici de l'Administració regional, després d'una manifestació enfront de la seu. La marxa va derivar en enfrontaments aïllats amb la Policia. En una altra urbs, Donetsk, els habitants van anunciar la creació d'una república sobirana. Els activistes advoquen per un referend sobre l'estatut de la zona i la seva integració a Rússia.

Los fascistas de Ucrania realizan una "operación antiterrorista" en Járkov

El Ministerio del Interior de Ucrania ha empezado una "operación antiterrorista" en Járkov, donde los manifestantes contrarios a los fascistas de Kiev proclamaron ayer una República Popular. "Se ha iniciado una operación antiterrorista. El centro de la ciudad está cerrado. No se preocupen. Una vez terminada, lo abriremos", informó el ministro golpista de Interior, Arsén Avakov.

Activistes prorussos proclamen la independència a l'est d'Ucraïna


La tensió a l'est d'Ucraïna va en augment després que aquest cap de setmana manifestants prorussos ocupessin edificis oficials a diverses ciutats. Les regions d'aquesta zona del país estan habitades majoritàriament per russoparlants que desconfien del nou poder feixista establert a Kíev per l'OTAN després de la destitució il.legal de Víktor Yanukóvich. El Parlament de la província de Járkov celebrarà una sessió sobre la federació de l'estat. A Donestk, ciutat d'un milió d'habitants, els manifestants que des del diumenge ocupen per la força la seu del govern regional (foto) han proclamat una "república popular" i han convocat un referèndum d'adhesió a Rússia similar al de Crimea per l'11 de maig. Els manifestants han sol·licitat ajuda a Moscou "per resistir davant la junta de Kíev" en aquesta regió, fronterera amb Rússia.

Activistas prorrusos proclaman la independencia en el este de Ucrania