diumenge, 6 d’octubre de 2013

Moshe Dayan volia usar armes atòmiques en la guerra del Yom Kippur

El règim d'Israel va tractar d'usar armes nuclears a la guerra del Yom Kippur, a l'octubre de l'any 1973, quan els exèrcits egipci i sirià van aconseguir diverses victòries en els fronts del Sinaí i els Alts del Golan, ha declarat Arnon Azariahu l'assistent proper al ministre israelià Glili.

En una entrevista al canal u del règim israelià, Azariahu ha assegurat que el ministre d'assumptes militars israelià, el general Moshe Dayan, va afirmar en aquest llavors: "no tenim temps i opcions de defensa, la situació de les nostres forces és molt dolenta, només ens queda l'opció atòmica si volem romandre i per això demano emprendre accions necessàries en qüestió de minuts".

Aquestes declaracions de Dayan van generar discòrdia entre les autoritats del règim israelià. El ministre del Poder Executiu, Yigal Alón, i Glili van manifestar el seu rebuig a aquesta proposta, ha afegit.

També Azariahu va revelar que la primera ministra israeliana, Golda Meir en el segon dia de la guerra va trucar telefònicament al ministre dels EUA, Henry Kissinger, dient-li: "salva Israel, ajuda'ns, Israel s'està caient....". I després Kissinger li va dir: "Podria Israel suportar 12 hores més", la distància que requereixen els avions de guerra dels Estats Units per arribar als territoris ocupats.

Cal esmentar que el règim sionista manté emmagatzemades, segons estimacions, entre 200 i 400 ogives nuclears i és l'únic país a la zona que mai ha permès als inspectors de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (AIEA) revisar les instal·lacions nuclears i, a més, sempre s'ha negat a signar el Tractat de No Proliferació (TNP).

La Guerra de Yom Kipur, també coneguda com a Guerra de Ramadà o Guerra d'Octubre, va ser un enfrontament armat entre el règim d'Israel i els països àrabs l'octubre de l'any 1973.

Milers de persones demanen a Alcanar la clausura del magatzem Castor

Milers de persones s'han manifestat aquest diumenge en Els Casis d'Alcanar (Tarragona) per exigir el “desmantellament definitiu” del magatzem de gas Castor, al que han acusat de provocar els més de 400 tremolors registrats a la zona durant les últimes setmanes. La protesta, convocada per la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, ha estat secundada per 6.000 persones, segons l'organització, mentre que la policia local -que no sap sumar- ha xifrat en 3.000 el nombre d'assistents.

Centenars de famílies arribades de totes les poblacions de les Terres de l'Ebre i del nord de Castelló han recorregut el passeig marítim sota el lema No ho volem, el mateix de la primera manifestació contrària al dipòsit de gas, celebrada al setembre de 2007. Com en aquest primer pols, avui s'han tornat a enfundar les samarretes verdes del moviment en repulsa a la instal·lació.

La plataforma ha rendit comptes a l'empresa promotora del dipòsit de gas, Escal UGS, especialment al seu president, Recaredo del Poltre, al que han demanat informació per esclarir les causes dels sismes. “Ell i els seus socis han de fer-se responsables de les irregularitats que sens dubte descobriran les diligències penals que la Fiscalia va obrir el divendres”, relatava el manifest llegit al final de la marxa.

“L'angoixa que sofrim en aquest territori i el gran perill que correm demana una resposta urgent i ràpida de les administracions. No s'ha d'esperar ni un minut més per declarar, amb tota la força de la llei, que els negocis d'uns pocs no han de posar en perill el benestar de tots”, han continuat explicant els portaveus de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, que no han dubtat a qualificar el projecte Castor com un “pelotazo que ha anat saltant-se directives europees i estatals des dels seus inicis”.

La plataforma està reunint documentació per presentar denúncies davant la justícia espanyola i Europea amb l'objectiu d'aconseguir el cessament del polèmic dipòsit. “No volem que tornin a injectar gas, aquí vivim del cultiu de tarongers, som agricultors, sofrim per la contaminació que pugui generar, com la pluja àcida, està en joc la nostra salut i les nostres terres”, ha afirmat una de les assistents a la protesta, Rosa Fibla, de 25 anys i veïna d'Alcanar.

A més, els veïns de les Terres de l'Ebre han estès la protesta més enllà del magatzem de gas. Asseguren sentir-se “farts” de ser tractats com el “pati posterior” de Catalunya per les diferents instal·lacions que acumula el territori. “Estem cansats, tenim les nuclears, l'abocador de residus de Flix, el magatzem Castor, l'amenaça del transvasament de l'Ebre…això s'ha convertit en un racó del món ple de inmundicias”, ha exclamat Maria Antonia Garcia Plana, veïna de Sant Carles de la Ràpita (Tarragona).

Demà edils de les poblacions valencianes afectades pels sismes es reuniran a Madrid amb representants del Govern. L'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, ha criticat que s'ignorin les peticions d'informació realitzades per les administracions catalanes. “Estem acostumats a aquesta manera de procedir, des que va sorgir el projecte en 2007 i els rebutgem, ens han mantingut apartats”, ha reblat Montserrat, qui ha avançat que els serveis jurídics del Consistori estan estudiant iniciatives legals contra el dipòsit de gas.

En les últimes 24 hores, segons l'Institut Geològic de Catalunya (IGC), s'han registrat 7 sismes en la costa de Castelló, a la zona del magatzem de gas Castor, tots ells inferiors a tres graus de l'escala Richter i no percebuts per la població.

Els tremolors han disminuït lleument respecte als del divendres al dissabte quan es van comptabilitzar 45 tremolors, tres d'ells superiors a 3 de la citada escala. Des del dia 8 de setembre s'han produït gairebé 500 petits sismes, però fins al moment no s'han aconseguit valors d'intensitat sísmica susceptibles de produir danys materials ni personals. Des de l'inici de l'episodi i dels gairebé 500 petits sismes, es té constància que s'han percebut 8.

Els mestres tornaran demà a classe però faran insubmissió del TIL

Els mestres de les Illes tornaran demà a classe, després de tres setmanes de vaga. Així ho han decidit els comitès de vaga, que consideren que 's'ha fet evident que la conselleria no vol negociar', i lamenten que el govern de Bauzá no hagi acceptat cap de les propostes en la negociació. Ara, aclareixen que la vaga queda suspesa, però que es podrà reprendre quan així ho decideixin, i reprendran les classes amb la intenció d'aplicar el programa lingüístic de cada centre, deixant de banda el polèmic i absurd decret de Bauzà, el TIL.

Les assemblees de docents i els sindicats CCOO i STEi han anunciat que convocarien els consells escolars dels centres educatius per a proposar-los que no apliquin el projecte lingüístic que es basa en el TIL: argumenten que el decret llei del govern que en regulava l'aplicació, suspesa primer pel Tribunal Superior de Justícia, es va aprovar amb el curs ja començat.

La lluita continua


'Aquesta suspensió temporal de la vaga, que no és una desconvocatòria, permetrà reiniciar-la en el moment que es consideri oportú, ja sigui de forma puntual, sostinguda en el temps o indefinida, si la negociació no avança. Això no significa, en cap cas, el final de la lluita, sinó el començament d'una altra batalla en un altre pla i amb una altra estratègia', diu el comitè de vaga en un comunicat.

I afegeix: 'La tornada als centres implicarà fer tot allò possible per a què el TIL no s'implanti. A més, l'exercici de la llibertat d'expressió serà una màxima davant els atropellaments legals que el govern està disposat a fer-nos.

El comitè de vaga de l'Assemblea de Docents de les Illes ha decidit que suspendrà temporalment la vaga indefinida que ja fa tres setmanes que dura contra l'aplicació del polèmic decret de trilingüisme, el TIL. Dilluns a les vuit del matí començaran les classes. Aquest diumenge els representants de les quatre assemblees de docents de les Illes, els del sindicat STEI i els de CCOO explicaran els motius de la decisió i anunciaran les noves formes de protesta, que podrien passar per la insubmissió en l'aplicació del TIL i per la convocatòria de noves jornades de vaga més endavant.

D'ençà que es va conèixer la decisió, la xarxa s'ha omplert de mostres de suport a l'Assemblea (@assembleadocent)

Blanes es manifesta avui per la sanitat pública

L'hospital de Blanes s'ha convertit en el laboratori de les retallades del govern de CiU en matèria de sanitat pública i per això avui tindrà lloc una gran manifestació a les portes del centre. L'últim "experiment" serà el 28 d'octubre quan desapareixarà el servei de cirurgia per traslladar-lo a l'Hospital Sant Jaume de Calella des d'on es faran totes les intervencions. Les emergències en cirurgia només s'atendran fins a les 20 hores.

Si algú té una urgència a partir d'aquesta hora, se'l traslladarà a un altre hospital. I mentre la cirurgia se'n va cap a Calella des del Maresme arribaran a Blanes els serveis de traumatologia.

Aquest és només un dels exemples de "reorganització" en sanitat que a Blanes es va iniciar el 2011 amb la desaparició del servei de Ginecologia i Obstetrícia. Per posar un exemple, al servei d'urgències no hi ha cap ginecòleg. Però la llista continua, com han denunciat els sindicats i representants dels treballadors de l'Hospital Comarcal.

El personal de consultes externes s'ha reduït i hi ha un auxiliar d'infermeria per cada dues consultes i, en algunes, podrien deixar-ne de tenir. El capítol de personal és també una de les principals queixes. Els responsables han aplicat reduccions a base d'ajustar les substitucions, no renovar contractes o no cobrir jubilacions. Per no comptar les retallades en els sous dels treballadors de la Corporació Salut Maresme Selva.

Pel que fa a llits, els sindicats, com el SATSE, han denunciat reiteradament que hi ha 10 habitacions menys, és a dir, 16 llits de medicina interna que s'utilitzen ara com a Unitat de Mitja Estada Polivalent. Això provoca que dels 36 llits que tenia el centre per ingressar pacients de medicina interna ara en queden 20, un fet que ha provocat col·lapses a urgències i que deixen els pacients amb menys comoditat i intimitat esperant en simples lliteres. De retruc, a urgències s'optimitzen els boxs; on hi cap un malalt n'hi caben dos. SATSE també denuncia que quatre habitacions dobles de la tercera planta es podrien reconvertir en habitacions individuals destinades a mútues i privats.

Però a fets provats la llista de retallades continua amb la reducció d'ambulàncies com a conseqüència de la Reordenació Territorial Assistencial. A això cal afegir els problemes amb el transport públic per anar de Calella a Blanes. La Generalitat també aporta menys diners per fer operacions (reducció de la tarifa de CatSalut) incrementant les llistes d'espera. També ha desaparegut el servei de rehabilitació de l'hospital de Blanes i s'han traslladat a uns barracons a Fenals, on precisament es va tancar el CAP i els usuaris van al CAP del Rieral. Pel que fa a Lloret i Tossa, els respectius CAP han tancat de nit i els seus veïns han d'anar a Blanes.

També el 2011 es va eliminar el servei de mediació per a immigrants i es continuen pagant els ja famosos 5 € necessaris per utilitzar les butaques de pacients i acompanyants.

Per tot això els treballadors, veïns, associacions i entitats de la zona es manifesten avui a partir de les 11 del matí a les portes de l'hospital que dóna servei a les localitats de Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar.

Milers de persones es donen cita a Bilbo per Herrira i els drets dels presos

Una gran ovació ha precedit els primers passos d'una pancarta amb el lema ‘Tantaz tanta, euskal presoen eskubideen alde’: 'Gota a gota, pels drets dels presos', obrint la manifestació que ha congregat a desenes de milers de persones en defensa de Herrira i els drets dels presos.

Porten la pancarta, entre d'altres, el surfista Axi Muniain, el cineasta Juanba Berasategi, els escriptors Eider Rodríguez, Irati Jiménez, i Lutxo Egia; els músics Joseba Tàpia, Inés Osinaga, Txerra Bolinaga; Enrique Vila-real, ‘El Drogues’; l'escaladora Irati Camina, el pilotari Oier Zearra i l'actriu Itziar Ituño.

A la marxa, en la qual, com s'havia demanat, predomina el color blau, no han volgut faltar els 18 membres de Herrira detinguts dilluns passat: Nagore García, Manu Ugartemendia, Jon Garay, Sergio Labayen, Eneko Villegas, Roberto Noval, Ibon Meñika, José Antonio Fernández, Oscar Sánchez, Jesús Mari Aldunberri, Ekain Zubizarreta, Imanol Karrera, Beñat Zarrabeitia, Amaia Esnal, Gorka González, Eneko Ibarguren, Ane Zelaia i Fran Balda.


També han assistit el diputat general de Guipúscoa, Martin Garitano, els representants de Sortu, Amaia Izko i Pernando Barrena; el secretari general d'EA, Pello Urizar; el coordinador general d'Aralar, Patxi Zabaleta; el portaveu d'Alternatiba, Oskar Matute i representants d'EB-Berdeak, com José Navas i Javier Madrazo, entre d'altres.

Bilbo es mobilitza contra el feixisme del PP i per Herrira


Partits, sindicats i entitats socials han fet una crida a participar avui a les 17.30 en la manifestació convocada a Bilbo per a denunciar l'operació policíaca contra el moviment Herrira, de suport als drets dels presoners bascos. Ahir ja hi va haver múltiples concentracions aturades en centres de treball i ajuntaments de tot el País Basc. Hom espera que la marxa d'aquesta tarda sigui multitudinària.

El PP deixa lliure al seu mercenari i assassí Rodriguez Galindo


Ha estat la mateixa franquista i corrupta Audiència Nacional la que ha decidit alliberar a l'ex-general de la Guardía Civil i concedir-li la llibertat condicional al sicari criminal del feixisme monàrquic, que a més d'haver estat jutjat per narcotràfic, estava condemnat a 75 anys de presó per torturador i assassí dels abertzales Lasa i Zabala. La mateixa audiencía nacional, hereva directa del TOP franquista, no li ha aplicat la “doctrina Parot”, que és només contra demòcrates. Ja fa temps que l'assassí feixista Galindo gaudeix del tercer grau i com es veu a la foto, la “duresa” de la presó no l'impedeix passejar amb el seu gos.