dimarts, 3 de juliol de 2012

El Vaticà interroga 28 persones per la filtració de documents

Un total de 28 persones han estat interrogades per la comissió de cardenals que presideix l'espanyol Julián Herranz, a qui el Papa Benet XVI ha encarregat aclarir l'escàndol del robatori i filtració de centenars de documents privats comprometedors sobre les relacions amb la màfia i el crim organitzat, batejat 'VatiLeaks'. Les persones interrogades són majoritàriament eclesiàstics i laics que treballen a la Cúria romana, des d'on es van filtrar els documents a la premsa.

Així ho ha assenyalat avui el portaveu vaticà, Federico Lombardi, que va dir també que aquí a una setmana el jutge instructor Piero Bonnet prendrà una decisió sobre l'excarceració del majordom del Papa, Paolo Gabriele, el primer sospitós pel cas del 'VatiLeaks'.

Així mateix, Lombardi ha afegit que els interrogatoris continuen "al seu ritme" i no va descartar que a finals de mes els tres cardenals presentin a Benet XVI l'informe final sobre el cas.

L'escàndol de les filtracions de documents reservats es va desencadenar a principis d'aquest any, quan una televisió italiana va posar al descobert unes cartes enviades a Benet XVI pel nunci als EUA i ex secretari general del Governatorato de la Ciutat del Vaticà, l'arquebisbe Carlo Maria Viganó.

Hi denunciava temes delicats relacionats amb intrigues del Vaticà o escàndols sexuals. El 19 de maig es va publicar el llibre 'Sua santeta', del periodista i escriptor Gian Luigi Nuzzi, amb un centenar de nous documents filtrats sobre les finances de la Santa Seu, ​​en què "emergeixen enfrontaments secrets i les trampes a tot nivell" en els palaus apostòlics. Cinc dies més tard va ser detingut el majordom, en la vivenda, dins del Vaticà, la Gendarmeria vaticana va trobar nombrosos documents reservats.

El Vaticà 'en observació' per rentat de diners del narcotràfic


El Departament d'Estat dels EUA ha dit que el Vaticà hi és per primera vegada en una llista amb d'altres 67 països potencialment susceptibles al rentat o blanqueig de diners procedents del narcotràfic. En el seu informe anual sobre l'estratègia per al control de drogues (Estratègia Internacional de Fiscalització d'Estupefaents), el govern d'EUA col·loca al Vaticà en la categoria dedicada als països amb "jurisdiccions alarmants", entre altres, juntament amb Albània, la República Txeca, Egipte, Corea del Sud , Malàisia, Vietnam o Iemen.

http://noticies.sirius.cat/2012/06/nou-document-secret-del-vatica-que.html
http://noticies.sirius.cat/2012/03/el-vatica-en-observacio-per-rentat-de.html

Hollande no pujarà l'IVA i carregarà sobre els més rics més IRPF

El Govern socialista francès ha rebaixat de manera notable les seves previsions de creixement del producte interior brut (PIB) per al 2012 i 2013, segons va anunciar el primer ministre francès, Jean-Marc Ayrault, a l'Assemblea Nacional. Però es suprimirà la pujada de "l'IVA social" prevista per Sarkozy per al mes d'octubre, el que beneficiarà a la classe obrera i mitjana, i els impostos sobre la renda seran "més justos, més progressius i més comprensibles": els ingressos anuals superiors a un milió d'euros tindran una impost excepcional del 75%, entre d'altres mesures anunciades avui.

Ayrult incidit que la voluntat del Govern és apel·lar a aquells que fins ara havien estat eximits d'aquest esforç col·lectiu, amb mesures com eliminar el "incomprensible" alleugeriment en l'Impost de Solidaritat sobre la Fortuna (ESF) i les grans successions o suprimir les exempcions de cotitzacions en les hores extraordinàries treballades en les empreses de més de 20 treballadors, ja que desanima la creació de noves ocupacions.

Així mateix, va anunciar que suprimirà la pujada de l'IVA prevista per al mes d'octubre, coneguda com l'IVA social, mesura que beneficiarà a la classe obrera i la classe mitjana, i va assenyalar que els impostos sobre la renda seran "més justos, més progressius i més comprensibles". En aquest sentit, ha afegit que els impostos reals que paguen les classes més altes no poden continuar sent inferiors al de la majoria dels ciutadans francesos, per la qual cosa va confirmar, com ja va prometre François Hollande, que els ingressos anuals superiors a un milió d'euros tindran una impost excepcional del 75%.

"Jo no sóc l'enemic dels diners, però jo no tinc en compte a la gent amb la que parlo en funció dels seus patrimoni i dels seus ingressos", va incidir Ayrult, que va afegir a més que els ingressos al capital tindran impostos al mateix nivell que els de la feina. D'altra banda, durant la seva intervenció Ayrault també va informar que el Govern té previst contractar més policies i professors, inclosos 1.500 auxiliars escolars aquest any.

El Govern francès preveu que l'economia gal creixi aquest any un 0,3%, quatre dècimes menys en comparació amb el 0,7% que recollia l'última estimació realitzada per l'Executiu de Nicolas Sarkozy, i un 1,2% el 2013, enfront del 1,7% que preveien els últims pressupostos. Durant la seva intervenció, el primer ministre francès ha recordat que ja durant la campanya electoral el partit socialista va anticipar que el creixement seria més feble del que s'estimava i ha assenyalat que la "prudència i la sinceritat" l'han portat a retallar aquestes previsions.

En aquest context pitjor de l'esperat, el primer ministre va reivindicar la serietat i la responsabilitat pressupostària, pel que ha anunciat una reforma fiscal i va apel.lar a un esforç a nivell nacional. No obstant això, va insistir a mostrar el seu rebuig a l'austeritat.

A més, ha afegit que els funcionaris tindran una "estabilitat general", al contrari que amb l'anterior govern, que va destruir ocupació pública de forma massiva. Així mateix, el Govern ampliarà els mitjans per lluitar contra el frau fiscal, alhora que reforçarà la innovació tecnològica en la indústria per millorar la productivitat i presentarà aquest mes un pla per fer front als problemes del sector automobilístic.

La llista d'espera a la sanitat es dispara un 17% més

El nombre de pacients en llista d'espera quirúrgica del Sistema Nacional de Salut (SNS) ha augmentat un 17,2% l'any passat -després de l'augment dels anteriors des de les retallades de PSOE, CiU i PP-, passant de 392.072 pacients el 2010 a 459.885 a data de desembre del 2011, segons les dades del Ministeri de Sanitat. El temps màxim d'accés a aquestes prestacions també ha augmentat respecte a les dades de 2010 en 8 dies, passant de 65 dies d'espera als 73 de mitjana a desembre del 2011... i pujant.Balears: el tancament de quiròfans afectarà també les llistes d'espera: s'operarà abans un turista que les persones en llista d'espera ordinària.

De la mateixa manera ha augmentat el percentatge de pacients que fa més de sis mesos en llista d'espera, passant de 5,4 per cent al 9,9 per cent de l'últim informe. També ha augmentat el nombre de pacients en llista d'espera per a la primera consulta i especialitats bàsica i el temps d'espera, afectant a 36 pacients pendents de cada 1.000 habitants (33 el 2010) i situant l'espera en els 58 dies (5 més que el 2010).

Les especialitats amb més pacients en espera quirúrgica són: Traumatoogía (126.688), seguit d'Oftalmologia (92.541) i Cirurgia General i Digestiu (87.152). En aquests casos els dies d'espera són de 83, 64 i 71 dies, respectivament. D'altra banda, les especialitats amb més dies d'espera són: Cirurgia Plàstica, Cirurgia Toràcica i Neurocirurgia, amb 98, 95 i 90 dies de mitjana d'espera. Per sota de la mitjana, a més d'Oftalmologia, es troben Dermatologia (42 dies) i Ginecologia (56 dies).

Pel que fa a 2010, sobretot ha augmentat l'espera en dies en Toràcica fins a 18 dies més; el segueixen Angiologia i Cirurgia Vascular que ha vist un augment en el seu temps d'espera de fins a 15 dies i Neurocirurgia amb 12 dies més el 2011.

Quant al nombre de pacients, el major augment el 2011 es va produir en Traumatologia on es van registrar 26.367 pacients de diferència respecte a 2010. Cirurgia General i Digestiu i Oftalmologia, també van superar àmpliament el nombre de pacients respecte a l'any anterior (14.095 i 12.266, respectivament).

Balears: el tancament de quiròfans afectarà les llistes d'espera


El PSM-IV-Exm ha denunciat que la reducció de quiròfans a la meitat durant l'estiu augmentarà les llistes d'espera dels hospitals de Mallorca, situació que es complica per la retallada en els horaris d'atenció dels centres de salut primària, que tanquen les portes a les 17.30 hores.

En una nota de premsa, la coalició econacionalista ha informat que a l'hospital de Son Espases ja s'han reduït a la meitat els quiròfans, el que suposarà a la llarga un major retard en l'atenció dels ciutadans residents que estan a l'espera d'una operació.

La diputada d'aquest grup Fina Santiago ha advertit que el tancament de sales quirúrgiques dispararà el temps d'espera dels pacients residents, ja que la mesura s'aplica en un mes en què es duplica la població a causa de la presència de turistes.

Santiago considera que aquest fet provocarà que, en els casos d'emergència, s'operi de manera prioritària a un turista en detriment de les persones que estan en la llista d'espera ordinària.

Molts dels pacients esperen més de sis mesos per una operació, ha recordat la diputada del PSM-IV-Exm.

La policia registra el domicili i el despatx de Nicolas Sarkozy

Agents de policia, sota la direcció d'un jutge instructor, van dur a terme avui registres del domicili de l'expresident francès Nicolas Sarkozy (UMP), i dels seus despatxos professionals a París, en el marc de la investigació pel presumpte finançament il·legal de la seva campanya el 2007.

Le Monde va revelar que va ser el jutge Jean-Michel Gentil, que s'encarrega del cas de la multimilionària hereva de L'Oréal, Lilliane Bettencourt, qui va estar al capdavant d'aquests registres al palauet de la dona de Sarkozy, Carla Bruni, i en els despatxos de l'anterior cap de l'Estat, que des del passat 16 de juny ja no disposa d'immunitat presidencial.

Sarkozy ja no disposa d'immunitat presidencial


Sarkozy està investigat en aquesta causa per suposadament haver rebut 150.000 euros per a la seva campanya el 2007, quan va sortir elegit president, a través del seu llavors tresorer, Éric Woerth.

Sarkozy perd la seva immunitat i encara quatre fronts judicials


Complert un mes des de la seva sortida de l'Elisi, l'expresident de França Nicolas Sarkozy perd aquest divendres l'immunitat lligada al seu càrrec, de manera que la Justícia el pot convocar en els quatre casos en què s'ha vist implicat. Dos assumptes són relacionats amb el finançament de la seva campanya electoral el 2007, un altre sobre la d'Edouard Balladur el 1995 -quan Sarkozy era ministre de Pressupost i el seu portaveu- i l'atribució d'uns contractes durant la seva passada presidència poden perseguir a Sarkozy en els propers mesos.

L'expresident de l'UMP (al PP europeu amb Merkel, Cameron i Rajoy) pot seguir els passos del seu antecessor en el càrrec, Jacques Chirac, el primer cap d'Estat convocat per la Justícia i, posteriorment, condemnat per un cas de corrupció després d'abandonar l'Elisi.

Com Chirac -o Berlusconi-, Nicolas Sarkozy s'ha beneficiat de l'immunitat que atorga el lloc de cap d'Estat, el que ha endarrerit algunes de les investigacions, un estatus que l'actual inquilí de l'Elisi, François Hollande, s'ha compromès a revisar perquè el president sigui tractat com un ciutadà normal.

Una situació, la de justiciable comú, que Sarkozy recupera a partir d'aquesta nit, quan s'haurà complert un mes del traspàs de poders a Hollande.

El cas L'Oreal i la seva relació amb Gaddafi


La investigació judicial més avançada pel que fa a Sarkozy és la relativa al presumpte finançament il·legal de la campanya electoral que el va portar a l'Elisi el 2007 per la multimilionària hereva del grup de cosmètics de la família nazi de L'Oréal, Liliane Bettencourt.

Un jutge instructor de Bordeus investiga si la segona fortuna de França va lliurar importants sumes de diners a Sarkozy, directament o a través del que llavors era tresorer de la seva campanya, l'exministre de Sarkozy Éric Woerth (a la foto amb Liliane).

El cas, destapat per casualitat en el context d'una investigació paral·lela per una disputa familiar, ha portat al jutge a processar Woerth i l'exconseller financer de Bettencourt, Patrice de Maistre, presumpte receptor d'una suma en metàl·lic de 500.000 euros aparentment destinada a l'extresorer de Sarkozy, segons la llavors comptable de la milionària.

Sarkozy pot ser convocat per aquestes sospites però també per explicar les visites que va efectuar al domicili de la dona gran a la localitat de Neuilly-sur-Seine, als afores de París, de la qual l'expresident va ser alcalde.

Per veure més:
http://reportatges.sirius.cat/2012/06/sarkozy-perd-la-seva-immunitat-i-encara.html

Els satèl·lits de la NASA mostren que el PP valencià menteix

Segons les dades oficials en aquest moment s'han cremat 50.000 Has de bosc al País Valencià. Ara bé, segons el FIRMS Web Fire Mapper de la NASA es pot observar que el sector sud (el de Cortes de Pallás) té una superfície prácticament equivalent a l'illa d'Eivissa (572 km2 = 57.200 Hes). L'altre focus d'incendi (Andilla) té una extensió que "grosso modo" podria arribar als 2/3 del de Pallàs, o siga, aproximadament, unes 38.000 Has més. Per tant, la superfície cremada s'aproxima a hores d'ara, com a mínim, a les 95.000 Has. O siga, mentides poden dir les que vullguen, però ahí estan els satèlits de la NASA per a "fotografiar" la veritat. Inconvenients de l'era tecnològica!

Unió de Pagesos informa contra Eurovegas a un comissari europeu

Han sortit al carrer i escrit manifiestos. Ho han dit en pancartes i han cridat fins l'afonia que no volen que el macrocomplex Erovegas es construeixi ni a Madrid ni a Barcelona. STOP Eurovegas ha incrementat les seves protestes especialment durant les recents visites aquesta setmana de diversos executius de l'empresa Las Vegas Sands Corporation, però divendres passat l'Unió de Pagesos, un dels col·lectius més implicats en aquesta lluita, va donar un pas endavant.

Aquest sindicat agrícola va lliurar personalment al comissari europeu de Medi Ambient, Janez Potocnik, la documentació que acredita que els terrenys que la Generalitat de Catalunya ofereix Adelson són zones protegides del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Dos membres d'Unió de Pagesos es van entrevistar amb Potocnik en la cerimònia dels premis Capital Verda Europea 2014, que es va celebrar la setmana passada a Vitòria. Van aprofitar l'ocasió per lliurar diversos informes que demostren que el Parc Agrari, el terreny que ofereix Artur Mas a Adelson, és una zona protegida per llei.

Entre aquesta documentació figura un estudi elaborat pel Centre d'Estudis Comarcals sobre el valor ecològic del parc. El comissari, que va rebre "càlidament" als membres d'Unió de Pagesos, segons expliquen fonts del sindicat, es va comprometre a estudiar el tema.

Lluís Parés, membre de la Comissió Permanent del Baix Llobregat de la Unió de Pagesos, explica Público.es que aquest parc està protegit des de 1976 pel Pla General Municipal. Una protecció que va augmentar l'any 2000 arran del nou pla territorial de Barcelona. "El parc es va incloure en la Xarxa Natura i els seus gairebé 3.000 hectàrees estan protegides pel seu valor agrícola i mediambiental", assenyala Parés.

El sindicat reivindica el caràcter estratègic del parc El macrocomplex Eurovegas es menjaria 800 hectàrees de la zona més rica del parc, la de regadiu, de manera que Unió de Pagesos denuncia que, al contrari del que pregona el president Mas, la construcció d'aquest resort lúdic si incompleix la legislació urbanística i ambiental.

El sindicat reivindica el caràcter estatrétigo del parc (gestionat per la Diputació de Barcelona, ​​Unió de Pagesos, el Consell Comarcal i la Generalitat) en temps de crisi com els actuals. "Quan la indutria va malament, l'agricultura es manté", explica Parés. "El 60% de la producció hortícola de Catalunya es conrea en zones urbanes. I d'aquesta quantitat, un 20% prové de les terres del Parc Agrari del Baix Llobregat", afegeix.

A més, en contra de l'argument del Govern que Eurovegas generarà llocs de treball, Unió de Pagesos recorda que prop de 1.500 famílies viuen gràcies a l'activitat que genera el parc.

CiU retira el berenar als presos per estalviar

El departament de Justícia de CiU que dirigeix Pilar Fernández i Bozal retirarà a partir d'avui, per estalviar, el berenar als presos a les presons catalanes, a excepció dels centres de joves, i duplicarà el preu del menú per als funcionaris, que ara hauran de pagar sis euros. També es restringeixen els menjars extraordinàris de Nadal i Cap d'Any i es redueix al 2% la reserva de menjar extra per als àpats en cada centre.

En una circular interna enviada als responsables dels centres penitenciaris, el director general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Ramon Parés, justifica aquestes mesures en les directrius del departament d'Economia per aconseguir un "ajust pressupostari" en el context de crisi econòmica.

Seguint aquestes directrius d'Economia, Institucions Penitenciàries va iniciar un procés de negociació amb les diferents empreses subministradores del servei de càtering de les presons catalanes per reduir costos, sota la premissa que "la rebaixa del cost no podia afectar ni la qualitat ni la quantitat" del servei, segons Parés.

A partir d'avui queda suprimida el berenar a totes les presons catalanes, a excepció dels centres penitenciaris de joves. A més, també es restringeixen els menjars extraordinàris de Nadal i Cap d'Any i es redueix al 2% la reserva de menjar extra per als àpats en cada centre.

El preu del menú per als funcionaris passa de3, 19 a 6 euros


El director general de Serveis Penitenciaris també anuncia a la circular interna que el preu del menú que paguen els funcionaris per menjar en els seus centres de treball es duplica i passa a costar 6 euros, enfront dels 3,19 euros que els treballadors pagaven fins ara per cada menú.

"El departament de Justícia no podia seguir subvencionant en la quantitat que fins ara ho ha estat fent els menús del seu personal", subratlla Parés, que recorda que totes les conselleries del govern català han retirat les ajudes per menjar als funcionaris i que Justícia seguirà aportant una part dels costos dels menús, encara que més reduïda.

L'Esquerra Plural demana que es declarin com a 'zona catastròfica' les poblacions afectades

El portaveu d'IU al Congrés, José Luis Centella, ha demanat que es declari com 'zona catastròfica' a les poblacions afectades a la Comunitat Valenciana i Múrcia pels incendis declarats des del passat dijous i que ja han arrasat més de mil hectàrees, segons les primeres valoracions oficials. Des d'ICV-EUiA, Joan Coscubiela ha assenyalat que és moment que les institucions demostrin el seu compromís, al mateix temps que ha advertit que "les retallades de despesa solen comportar grans riscos com el de retallar recursos per a la prevenció" d'incendis.

En roda de premsa al Congrés després de la Junta de Portaveus, Centella s'ha solidaritzat amb els afectats a la vegada que ha demanat a l'Executiu que eviti situacions com la del poble de Lorca (Múrcia) després del terratrèmol, on els danys "s'han trigat a reparar".

Així, creu que correspon a l'Executiu veure "amb rapidesa" com s'afronta aquesta situació, valorar els danys i plantejar com es poden restaurar aquestes poblacions com més aviat millor.

Aprofitant que el ministre de Medi Ambient, Miguel Arias Cañete (PP), va a comparèixer el pròxim 11 de juliol al Congrés per donar explicacions de la Cimera de Nacions Unides de Rio+20, IU ha demanat que el titular també dediqui part de la seva intervenció a parlar sobre aquests últims incendis.

A més, Centella ha explicat que durant la reunió de la Junta de Portaveus han plantejat una iniciativa conjunta a tots els grups parlamentaris que determini "el compromís del Govern amb la zona afectada", per a ser debatuda en el Ple de la setmana del 17 de juliol.

Des d'ICV-EUiA, Joan Coscubiela ha assenyalat que amb aquests incendis és moment que les institucions demostrin el seu compromís, al mateix temps que ha advertit que "les retallades de despesa solen comportar grans riscos, com el de retallar recursos per a la prevenció" d'incendis. "Espero que d'una vegada per totes les comunitats afectades siguin conscients d'això", ha sentenciat.

IU demana la convocatòria de la diputació permanent del Congrés i les compareixences dels ministres d'Agricultura, Interior i Defensa per explicar l'abast dels incendis

Cayo Lara lamenta el "drama mediambiental irreparable" produït i assenyala les retallades del Govern valencià en matèria de prevenció, abans de viatjar a la tarda a València per mantenir una reunió de treball amb responsables d'EUPV per rebre informació detallada sobre les conseqüències que comporta aquesta catàstrofe

Izquierda Unida ha registrat avui una bateria d'iniciatives al Congrés per intentar aclarir les circumstàncies en què s'han produït i per què han arribat tanta gravetat dels diferents incendis que assolen des d'aquest cap de setmana diferents zones de València, Múrcia i Albacete.

El coordinador federal d'IU, Cayo Lara, va detallar que entre aquestes es troba la petició de convocatòria de la Diputació Permanent de la cambra baixa-realitzada per qüestions reglamentàries costat del Grup Mixt-per tractar aquest assumpte, així com les compareixences urgents dels ministres d'Agricultura i Medi Ambient, Interior i Defensa, Miguel Arias Cañete, Jorge Fernández Díaz i Pedro Morenés, respectivament, tots ells amb diferents competències a nivell estatal en la gestió d'aquest tema.

GlaxoSmithKline, multada amb 3.000 milions de dòlars als EUA

La companyia farmacèutica britànica GlaxoSmithKline (GSK) va acordar dilluns amb el departament de Justícia dels Estats Units pagar una multa rècord de 3.000 milions de dòlars per promoció il·lícita de tres medicaments, entre ells l'antidepressiu "Paxil" entre menors de 18 anys, autoritzat per al consum en adults, sense tenir la llicència de l'Administració de Fàrmacs i Aliments (FDA), a més que el 2003 va pagar diners a metges a canvi de que receptessin els seus medicaments, com l'antidepressiu "Wellbutrin", ha declarat el departament de Justícia dels EUA.

L'empresa, amb seu a Londres, va anunciar que el fàrmac Wellbutrin ajuda a perdre pes, mentre el país nord-americà només havia autoritzat l'ús d'aquest medicament per lluitar contra la depressió.

Així mateix, el departament de Justícia nord-americà acusa GSK de no lliurar a la FDA-encarregada de supervisar i garantir la seguretat alimentària al país-la informació sobre els efectes del seu medicament contra la diabetis "Avandia" entre 2001 i 2007.

"Aquesta acció constitueix el major acord en frau de sanitat de la història dels Estats Units" i ha subratllat que el Govern "treballarà per salvaguardar l'integritat del sistema de salut", afirmà el fiscal general adjunt James M. Col.

La farmacèutica accepta aquestes acusacions i es compromet a pagar la milionària multa, de la qual 2.000 milions de dòlars es dedicaran al pagament d'indemnitzacions civils relacionades amb els tres medicaments esmentats i d'altres al·legacions de frau i manipulació de preus.

"Vull expressar el nostre penediment i reiterar que hem après dels errors comesos", va afirmar el nou president de la companyia britànica, Andrew Witty, després de destacar que el frau "es va produir en una era diferent per a l'empresa", és a dir quan ell no estava a càrrec. També va subratllar la necessitat de prestar atenció a aquests casos.

En un cas similar, la farmacèutica nord-americana Pfizer va ser multada el 2009 amb 2.300 milions de dòlars per promocionar de manera il·legal fins a 13 medicaments.

Dos policies sionistes agredint a un nen palestí esvaloten Israel


Tot just dos minuts de vídeo han desencadenat una forta polèmica a Israel. La gravació en qüestió (els fets des del minut 1'10") documenta l'agressió de dos policies de fronteres israelians a un nen palestí a la ciutat cisjordana d'Hebron. L'incident va succeir la setmana passada i en les últimes hores, la premsa israeliana s'ha fet ressò de les imatges, que en un primer moment van ser divulgades per B'Tselem, una destacada organització de drets humans israeliana.

En el vídeo es veu com un nen, Abd a-Rahman Burqan, de nou anys, surt d'un carreró a la ciutat vella d'Hebron, ocupada per mig miler de colons israelians i patrullada per l'Exèrcit a tota hora. El nen es topa amb un dels policies que patrullen al costat dels soldats, que l'increpa: "Què fas aquí causant problemes?". El uniformat tira al nen a terra i després apareix un segon policia de fronteres que trepitja el nen.

Les imatges les va gravar un veí d'Hebron, que participa en un projecte de B'Tselem, dedicat precisament a documentar abusos a la població palestina. "Visc a la zona. Vaig escoltar a un nen cridar i vaig veure un soldat donar-li una puntada a un nen a l'estómac. Quan el policia es va anar, em vaig acostar al nen. Estava tan espantat que s'havia fet pipí a sobre", va comptar Raed Abu Rimle, l'home que va gravar les imatges, al diari israelià Yedioth Ahronoth.

B'Tselem i altres organitzacions de drets humans locals denuncien gairebé diàriament abusos comesos per l'Exèrcit o els colons als territoris ocupats palestins. La particularitat d'aquest cas, que no resulta especialment greu comparat amb altres incidents, és que ha estat gravat en vídeo.

La policia de fronteres va considerar que es tracta, però d'un incident "excepcional", que també va considerar "greu". Va condemnar a més el cos de combat policial "el comportament dels policies, que contradiu els valors del cos". Acusar a més a B'Tselem d'orquestrar l'incident, segons declaracions difoses pels mitjans israelians.

Els nazicatòlics regalaren a la clericalla vaticana el que neguen als miners espanyols

El PP es nega a cedir instal·lacions municipals a la 'marxa negra' dels miners tot i que sí que les van cedir als pelegrins de la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) l'agost de l'any passat. Així ho ha denunciat Izquierda Unida de la Comunitat de Madrid a través d'una nota en una iniciativa presentada pel seu dirigent Gregorio Gordo en els plens dels ajuntaments de Pozuelo de Alarcón, Majadahonda i Las Rozas, per on passaran els treballadors del carbó abans de entrar a la capital el dia 11 de juliol. Foto: Marxa dels miners aragonesos cap a Madrid.

IU-CM recorda al seu escrit que les instal·lacions municipals no només van ser cedides per a la JMJ sinó que també ho van ser per l'anterior marxa minera que va tenir lloc durant el Govern socialista de Felipe González.

La formació política advoca per mantenir aquesta dinàmica i per a això presentarà aquest prec en els plens municipals d'altres localitats madrilenyes per on passarà la 'marea negra'.

Un client enfadat destrossa una botiga de telefonia mòbil


Un client de telefonia mòbil molt enfadat amb la seva companyia va destrossar el passat dissabte una botiga del centre de Manchester, segons recull The Telegraph i mostra el vídeo penjat a Youtube per un dels vianants que van celebrar l'espectacle des del carrer. El ciutadà Jason Codner, de 42 anys, tirà per terra la decoració i productes de la botiga i ruixà amb dos extintors l'interior del local. El furiós client finalment s'asseu i espera esplaiat i satisfet l'arribada de la policia. S'enfronta a càrrecs de desordre públic i danys.

Un pacte de la màfia bancària en benefici propi

Prestigiosos columnistes britànics diuen avui que deixar que els bancs marquessin per si sols el líbor, l'índex que fixa el tipus d'interès dels préstecs interbancaris a Londres era confiar massa en la bondat d'entitats financeres amb la reputació per terra. Fa any i mig que les autoritats britàniques sospitaven que la banca no jugava net, però volien reunir proves fefaents diuen ara. Ara les tenen contra Barclays i s'apunta a un banc suís, dos grans nord-americans i un altre gegant britànic com els següents en la llista.

L'estafa del líbor, segons han denunciat, consistia que les 16 entitats financeres de la City londinenca que fixen el tipus d'interès al qual teòricament es presten diners, el manipulaven segons els convenia a les més importants. Per fixar el líbor (com l'euríbor, sobre el qual també hi va haver sospites fa anys), no cal que creuin operacions reals, n'hi ha prou que diguin a quins preus estarien disposats a fer-les.

"Aquests bancs estan en dos carrers de Londres. És fàcil per als seus operadors, baixar a prendre una cervesa i acordar el tipus que més els interessi, segons els venciments que tinguin en el futur. Avui per tu, demà per mi. Això és el que sospiten les autoritats", comenta un expert que demana l'anonimat.

Afecta a les empreses espanyoles? En principi, sembla que no gaire perquè els més perjudicats han estat els que presten a les entitats de la City. Els que més han pogut perdre són els exportadors d'estalvi: la banca japonesa i alemanya, principalment. També les grans institucions d'inversió col·lectiva, entre ells els fons de pensions i d'inversió nord-americans, segons les fonts del mercat consultades.

Fins ara Barclays ha estat l'única que ha admès la culpabilitat. Les repercussions de l'estafa són planetàries "perquè aquest índex afecta gran part de les operacions bancàries fetes en qualsevol divisa menys l'euro. És a dir, a les lliures esterlines, dòlars, iens, francs suïssos, dòlars australians i canadencs", comenta Guillermo Monroy, de la direcció de Tresoreria del Sabadell.

Les entitats investigades han dit que baixaven aquest tipus d'interès perquè era el que pretenia el Banc d'Anglaterra. Per descomptat, aquesta autoritat ho nega. La Financial Services Authority (FSA), la comissió de valors britànica, considera que realment ho van fer només en benefici propi, el que sembla deduir-se de les converses gravades.

El líbor s'utilitza com a referència per a operacions complexes basades en derivats. No obstant això, per simplificar, un exemple d'una operació podia ser la següent: Barclays realitzava un préstec a llarg termini al 4%. A partir d'aquest moment, es refinanciaba en quantitats petites, anant al mercat per cobrir la seva posició. L'avantatge per a ell era prendre aquests diners al 2%, és a dir, per sota del tipus al qual l'havia prestat i guanyar la diferència.

Alfonso García Mora, d'AFI, recorda: "Només uns quants punts bàsics de manipulació poden suposar fortunes quan es manegen bilions de dòlars, com és el cas". Per això, per a les entitats semblava fàcil realitzar petites maniobres sense que es noti molt.

Per evitar aquests manejos, el BCE va fer que l'euríbor ho fixessin 34 entitats de tots els països. El Santander, BBVA, La Caixa i la CECA són els espanyols que participen en la seva fixació. El 2009, l'euríbor va estar molt per sobre dels tipus oficials. Després de fortes polèmiques, es va anar ajustant miraculosament.

Mèxic: López Obrador no reconeix els resultats de les presidencials

El candidat d'esquerres a la presidència de Mèxic pel Partit de la Revolució Democràtica (PRD), Andrés Manuel López Obrador, va anunciar que no acceptarà els resultats anunciats per l'Institut Federal Electoral (IFE) del país, que donen com a guanyador a Enrique Peña Nieto, del Partit Revolucionari Institucional (PRI), en les recents eleccions presidencials i va denunciar irregularitats en el procés electoral.

"Nosaltres no podem acceptar un resultat fraudulent (...) Hi ha molts elements per dir que es va violar la Constitució, l'article 41 de la Constitució, que estableix que ha d'haver equitat en els processos electorals. Anem a veure què és el que procedeix. Anem primer als còmputs distritals, a la revisió d'actes i l'escrutini, i després veiem que hi ha sobre el que millor convingui", va dir Obrador la vigília durant conferència de premsa.

Va destacar que moltes de les irregularitats registrades durant les eleccions van tenir lloc en l'Estat de Mèxic, una gran força electoral pel seu elevat nombre d'habitants i va agrair als que van votar per ell per abolir l'actual règim de corrupció, injustícies i privilegis.

"Hem de canviar aquest règim d'injustícies, corrupció, privilegis. Els que van votar per Peña Nieto, que ho van fer sense necessitat, és a dir, sense patir de pobresa, ho van fer perquè van donar suport el règim de corrupció. És molt dur, però és la realitat", va apuntar Obrador.

Segons informació preliminar, després del recompte d'aproximadament el 99 per cent dels vots, Enrique Peña Nieto, del Partit Revolucionari Institucional (PRI), va obtenir el 38,15% dels escrutinis, que ho donen com a guanyador en les eleccions presidencials celebrades diumenge passat. El seu rival del Partit de la Revolució Democràtica (PRD), Andrés Manuel López Obrador, va obtenir el 31,64%.

Rússia podria confirmar que l'avió turc sí va violar la frontera siriana

Rússia disposa d'informació que podria confirmar la versió que l'avió turc F-4, que va ser enderrocat per la defensa antiaèria de Síria el mes de juny, si va violar l'espai aeri sirià. L'agència russa Interfax cita aquest dilluns a una font diplomàtica que assegura tenir dades de les coordenades de l'avió militar turc "fins al moment en què va ser enderrocat".

Aquestes declaracions es fan ressò de les paraules del canceller rus Serguei Lavrov, que dissabte passat va anunciar que Rússia disposava de dades objectives sobre l'avió turc enderrocat. El 22 de juny passat, Síria va derrocar un avió turc de reconeixement RF-4E a la zona fronterera amb Turquia. Segons Damasc, l'aeronau va ser atacada en entrar al seu espai aeri, mentre que Turquia insisteix que havia estat atacada en aigües internacionals després de sortir de l'espai aeri sirià.

Després d'advertir que es consideraria com a blanc qualsevol unitat militar siriana que s'acostés als seus límits, Turquia va enviar sis avions de combat F-16 a la seva frontera sud, augmentant així la tensió bilateral. El reforçament fronterer es va realitzar després que dissabte passat l'enviat de l'ONU i la Lliga Àrab per al conflicte de Síria, Kofi Annan, va advertir als participants de la conferència internacional de Ginebra que el conflicte ja comença a anar més enllà de les fronteres de Síria.

Washington encara paralitzada, 72 hores després de la tempesta

La capital federal dels Estats Units continua pràcticament paralitzada, 72 hores després que una devastadora tempesta, acompanyada de fort aparell elèctric i vents huracanats de fins a 130 quilòmetres per hora, causés 13 morts i deixés sense electricitat a dos milions de persones. Milers de llars i negocis continuen sense servei elèctric a Washington i als Estats veïns de Maryland i Virginia en plena onada de calor, la més intensa que es recorda en 138 anys.

Les oficines federals només han obligat a desplaçar als seus llocs de treball als funcionaris que estiguin de guàrdia.

A l'àrea de Washington, 400.000 persones s'han despertat aquest dilluns, de nou, sense subministrament. Les companyies elèctriques han assegurat que la línia elèctrica es restaurarà definitivament divendres que ve, una data que el governador de Maryland, Martin O'Malley, no sembla estar disposat a acceptar. "Avui és 1 de juliol. tenir als nostres ciutadans sense llum durant set dies no és el tipus de servei que un hauria d'esperar", va dir. Les empreses han reforçat les seves plantilles amb treballadors provinents d'altres estats, fins i tot de Canadà, per accelerar els treballs de reparació de les xarxes d'electricitat.

Entre els afectats pels talls es troba la residència de l'ambaixador d'Espanya, que porta sense llum des que divendres passat es va desencadenar la tempesta, segons ha confirmat l'Ambaixada espanyola-la del seu homòleg alemany, que està al mateix carrer, no ha patit cap problema, han indicat des de la delegació d'Alemanya-. Diverses de les Ambaixades que es troben el l'avinguda Massachusetts-que concentra gran nombre de missions internacionals a la capital-també han patit la falta de subministrament.

La falta d'electricitat ha obligat a tancar moltes escoles i campaments d'estiu de la capital. El responsable de l'oficina de Personal del Govern dels EUA ha donat el dia lliure als funcionaris que no estiguin de guàrdia o no puguin treballar des de casa, segons el comunicat que va emetre el diumenge. La mesura, que ha estat adoptada també pels Estats de Maryland i Virginia-els edificis públics de Washington funcionen amb normalitat-ha afavorit el trànsit fluid cap a la capital, evitant que es repetissin els embussos d'aquests dos últims dies.

Aquest cap de setmana els conductors han patit aturades a causa de les carreteres tallades pels arbres i els pals de llum que va fer caure la tempesta i amb la majoria dels semàfors i senyals de seguretat malmeses pel tall d'electricitat. La suspensió de diverses línies del metro a causa dels talls a la xarxa, també va contribuir a un major ús dels vehicles. Dilluns l'empresa responsable del suburbà va comunicar la restauració de tot el servei.

Els talls han deixat sense aire condicionat a milers de famílies, agreujant l'onada de calor més intensa dels últims 138 anys que està patint tota la regió de l'Atlàntic Mitjà de Estats Units. Els ciutadans han acabat amb les reserves de bosses de gel dels supermercats, de les que han fet apilament durant aquests dies per intentar alleujar la calor. Les altes temperatures, de gairebé 39 graus Centígrads han obligat a ampliar els horaris d'obertura i tancament de les biblioteques públiques i les biblioteques municipals.

Moltes de les gasolineres de Washington tampoc han obert aquest dilluns. Algunes romanen tancades des que la tempesta de divendres els deixés sense subministrament elèctric, altres han esgotat els seus dipòsits durant el cap de setmana. El diumenge, es van formar llargues cues davant dels sortidors operatius, davant el temor dels ciutadans a quedar-se sense combustible en vigílies del pont del 4 de juliol.

6 Menors Palestins condemnats a penes de fins 12 anys de presó per un tribunal militar israelià

Un tribunal militar israelià de la ciutat de Jenin, a Cisjordània, ha presentat acusacions contra sis menors d'entre 14 i 16 anys, cadascun dels quals haurà de pagar una multa de 5.000 NIS (1.014,00 €). A més, ha sentenciat als sis menors palestins a penes de presó d'entre cinc i dotze anys, segons ha declarat Hassan Shobeitah, el funcionari palestí responsable de controlar les agressions israelianes als presoners.

Shobeitah va assenyalar que aquests menors portaven detinguts en espera de judici des d'abril de 2011, data en la que alguns d'ells eren menors de 13 anys. "El seu processament es va retardar en diverses ocasions sense cap raó", va dir.

Jalid Abu-Hania va ser qui va rebre la sentència més llarga, dotze anys; Ali Imran, nou anys; Ayham Meshal, vuit anys, i Sayi Imran, Mohammad Hania i Said Hania van rebre cada un sentències de presó de cinc anys.

A més d'aquestes sentències de presó, cada un haurà de pagar una multa per valor de 5.000 NIS abans del 12 d'agost. "Si no es paga la multa a temps", va dir Shobeitah, "cada menor haurà de complir un any i mig més de presó".

Crítiques severes

Tant els funcionaris palestins com nombroses entitats internes i internacionals pels drets humans han criticat amb fermesa la detenció de menors palestins per l'exèrcit israelià. Com a conseqüència d'aquestes crítiques, l'1 d'octubre de 2009, Israel va establir tribunals militars per a joves que formaven part del sistema de tribunals militars encarregats de processar els palestins residents a Cisjordània.

No obstant això, una delegació d'advocats britànics, que comptava amb el suport del Foreign Affairs britànic, va exposar recentment en un informe que l'exèrcit israelià maltractava als menors palestins com a conseqüència de la creença israeliana de que cada nen palestí és un potencial terrorista.

Els voluntaris de No Legal Frontiers (NLF), una organització israeliana pels drets humans, van observar l'any passat els judicis als menors palestins en el tribunal militar per a joves del Camp Ofer, declarant que els nens acusats en aquest tribunal tenien entre 13 i 18 anys, però que l'aclaparadora majoria tenia només 15.

En un informe publicat a la seva pàgina web, NLB exposava que la llei que sistematitza el treball dels tribunals militars per a joves divideix els menors palestins en tres categories: nens, els menors de dotze anys; joves, majors de 12 però menors de 14 , i joves adults, majors de 14 però menors de 16. Els majors de 16 anys ja no es consideren menors i són tractats com a adults amb totes les conseqüències.

L'informe descrivia arrestos i interrogatoris nocturns als menors, pallisses, amenaces i greus violacions del seu dret a consultar amb un advocat i a romandre en silenci. "El tribunal, en cap cas, va adoptar cap mesura respecte a les denúncies presentades per aquestes actuacions".

Violació dels Convenis de les Nacions Unides

La delegació d'advocats britànics, presidida per l'ex jutge del Tribunal Suprem Sir Stephen Sedley i en la qual figurava també l'ex fiscal general de Gran Bretanya, Lady Scotland, van trobar "fets indiscutibles" que posaven de manifest almenys sis violacions del Conveni de els Drets de la Infància, a més de nombrosos casos en què Israel violava el IV Conveni de Ginebra.

NLF va dir que en el 96% dels casos, a més de la sentència de presó, s'imposa una multa i el tribunal castiga els menors amb més temps de presó si la multa no es paga en un període específic.

Respecte a la durada de les sentències, l'informe de NLF deia que és "un càstig per defecte que s'imposa com a primer recurs en lloc de com a últim recurs". En alguns casos, el tribunal no té dret a imposar sentències de presó, per tant, "les penes de presó o multes s'imposen com a acte dissuasori de cara al futur encara que després hagin de suspendre".

Les troballes de l'informe de NLF mostraven que en molts dels casos que van observar "no hi havia proporcionalitat adequada entre la gravetat de la infracció i el càstig, imposant llargs terminis de presó". La no proporcionalitat afecta igualment a l'ampli ús de multes intercanviables per empresonament.

Segons l'informe, l'estès ús de la detenció "viola la presumpció d'innocència i, en la majoria dels casos, es dicten condemnes i càstigs d'empresonament".

La delegació de notables juristes britànics va trobar que el maltractament israelià als menors palestins, basat en la creença que tot nen palestí és un potencial terrorista, està provocant una "espiral d'injustícies" i violacions del Dret Internacional.

Segons l'informe, l'exèrcit deté cada any al voltant de 700 menors palestins, sotmetent al 94% d'ells de manera sistemàtica a un període de detenció molt extens abans de dur-los a judici.

Iran es prepara per tancar l'Estret d'Ormuz


Legisladors d'Iran van elaborar un projecte de llei per tancar l'Estret d'Ormuz als vaixells petroliers que es dirigeixin als països que donen suport a les actuals sancions econòmiques en contra de la nació iraniana. "Hi ha un projecte de llei fet entre Seguretat Nacional i la Comissió de Política Exterior del Parlament que se centra en el bloqueig dels (vaixells) que transportin hidrocarburs als països que van sancionar l'Iran", va dir el diputat iranià Ibrahim Agha-Mohammadi.

"Aquest projecte de llei és una resposta a les sancions petrolieres de la Unió Europea en contra de la República Islàmica de l'Iran."

L'expert en assumptes àrabs Luciano Zaccara considera que els efectes de les sancions seran difícils de superar per a molts països. "El gran risc que es corre, que aquesta decisió política presa pel Parlament o que podria arribar a prendre el Parlament, de ser implementada pel Govern iranià, part dels militars en definitiva, podria generar alguna escalada o alguna acció concreta per part d'embarcacions iranianes, d'embarcacions de la flota nord-americana que es troba a la zona i evidentment això podria arribar a generar una escalada militar de conseqüències impossibles de preveure ", va dir en les seves declaracions a RT l'expert.

Agha-Mohammadi va dir que 100 dels 290 integrants del Parlament de Teheran van avalar el diumenge passat el projecte legislatiu. L'Estret d'Ormuz és una via marítima vital a través de la qual s'exporta la major part del petroli d'Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units, Kuwait i l'Iraq i gairebé tot el gas que s'exporta des de Qatar. La prohibició de la UE a les importacions de petroli iranià va entrar en vigor diumenge passat.

Maulets i CAJEI conflueixen a Arran

Les organitzacions de joves independentistes Maulets i CAJEI han anunciat que conflueixen en una nova organització que durà per nom Arran, així ho informa Llibertat.cat. La nova organització és el resultat d'un llarg treball de confluència entre amdues organitzacions.

La nova organització neix amb l'objectiu d'aglutinar el jovent en la lluita per la independència del país, per la construcció d'una societat socialista justa, igualitària i feminista.

Durant aquests dies es donaran a conèixer les propostes concretes per aquest any, i la seva forma d'organitzar-se a nivell territorial, així com els detalls de l'aplec del Rebrot, que se celebrarà a mitjans d'aquest mes a Berga i que enguany, les dues organitzacions ja l'havien plantejat conjuntament

Culmina així, un procés de confluència entre Maulets, CAJEI i i agents externs que es va iniciar l'any 2008.