dilluns, 29 de març de 2010

2 anys de presó per 23 treballadors que ocuparen les pistes del Prat

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a dos anys de presó vint-i-tres dels vint-i-set treballadors del Prat jutjats el mes passat per ocupar les pistes de l'aeroport el juliol de 2006. El jutjat els condemna per un delicte de desordre públic. A més de la pena de presó, queden inhabilitats per a exercir el dret de sufragi passiu durant aquests dos anys i hauran de pagar les despeses del judici. Tots aquells que no tinguin antecedents, no hauran pas d'entrar a presó. A més, contra la sentència del tribunal pot interposar-se ara un recurs cassació.

Sentència en espanyol, en pdf:
http://www.vilaweb.cat/media/attach/vwedts/docs/sentencia_elprat.pdf

El 28 de juliol de 2006, un grup de treballadors d'Iberia van fer vaga per protestar contra l'adjudicació del servei de terra a altres companyies. Durant unes hores, els treballadors van ocupar les tres pistes del Prat i milers de passatgers van quedar blocats a les terminals. La sentència diu que els treballadors van ocupar les pistes durant vuit hores, malgrat les ordres de la guàrdia civil de desallotjar-les i conscients que era prohibit de fer-ho. Així, el tribunal considera que l'ocupació de les pistes va generar una alteració de la pau pública i de l'ordre 'efectiva i greu' i també va causar grans perjudicis econòmics, a banda de tenir una repercussió 'molt greu' en l'activitat aeroportuària.

El Tribunal de Comptes investigarà la medalla d'Aznar

El Tribunal de Comptes ha traslladat a la seva Secció d'Enjudiciament les diligències d'investigació que va obrir el febrer passat per aclarir la despesa de 2,3 milions d'euros que el Govern de José María Aznar va aprovar el 26 de desembre del 2003, a fi de subscriure un contracte amb l'empresa nord-americana Piper Rudnick per gestionar la frustrada concessió a l'expresident de la Medalla d'Or del Congrés dels Estats Units.

En un acte fet públic aquest dilluns, el tribunal trasllada les actuacions a la Secció d'enjudiciament per tal que aquesta proposi a la Comissió de Govern el nomenament d'un delegat instructor que dirigeixi la investigació.

L'obertura d'una investigació, que va ser acordada el passat 3 de febrer pel Departament Tercer de la Secció d'Enjudiciament del Tribunal de Comptes, respon a la denúncia interposada pels advocats José Luis Mazón i Encarnació Martínez i l'Associació Preeminència del Dret, que ja van emprendre anteriorment accions per aquests fets tant penals com contenciós-administratives, si bé en tots dos àmbits les indagacions van ser arxivades.

Possible desviament de fons públics

Una denúncia dirigida als integrants del Consell de Ministres que en la reunió del 26 de desembre de 2003 "van prendre l'acord de despesa de 2,3 milions d'euros per subscriure un contracte amb l'empresa nord-americana 'Piper Rudnick'".

A la providència de febrer, que recollia la denúncia dels advocats, es afegia que "suposadament" el Govern, en aquest Consell de Ministres, "va desviar una part" de l'import de l'esmentat contracte a "promocionar la concessió al senyor Aznar" d'una Medalla d'Or del Congrés dels Estats Units.

El Tribunal de Comptes va reobrir així les diligències preliminars per aquesta denúncia i va traslladar la documentació al Ministeri Fiscal i l'advocat de l'Estat per tal que formulessin les seves al.legacions.

Segons indiquen els advocats en la seva denúncia, aquest contracte del Consell de Ministres es va fer "pel procediment d'imperiosa urgència", de manera que es van ometre altres ofertes.

Una societat gestionà la consecució de la Medalla

Afegeixen que en els serveis que incloïa aquest contracte, i que per tant havia de complir la societat 'Piper Rudnick', apareixen "les activitats dedicades a la consecució d'una Medalla d'Or" a Aznar pel Congrés dels Estats Units, cosa que no estava previst en la contractació.

Sobre aquestes activitats, indiquen els denunciants, hi ha dues factures, però si a la primera figurava la gestió de la concessió de la Medalla, en la segona nomès es fa referència com a "assumptes del Congrés".

Els advocats Mazón i Martínez van iniciar un procés contenciós administratiu per considerar que per a l'obtenció de la Medalla d'Or del Congrés dels Estats Units "no havien d'utilitzar-se mitjans públics", en ser aquesta una "aspiració personal" d'Aznar.

A causa del "silenci administratiu", els advocats van recórrer a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem, encara que totes dues institucions van desestimar el recurs.


El Tribunal de Cuentas decide investigar el gasto de la frustrada medalla de Aznar

El Tribunal de Cuentas ha traslado a su Sección de Enjuiciamiento las diligencias de investigación que abrió en febrero pasado para esclarecer el gasto de 2,3 millones de euros que el Gobierno de José María Aznar aprobó el 26 de diciembre de 2003, al objeto de suscribir un contrato con la empresa norteamericana Piper Rudnick para gestionar la frustrada concesión al ex presidente de la Medalla de Oro del Congreso de Estados Unidos.

En un auto hecho público este lunes, el tribunal traslada las actuaciones a la Sección de Enjuiciamiento con el fin de que ésta proponga a la Comisión de Gobierno el nombramiento de un delegado instructor que dirija la investigación.

La apertura de una investigación, que fue acordada el pasado 3 de febrero por el Departamento Tercero de la Sección de Enjuiciamiento del Tribunal de Cuentas, responde a la denuncia interpuesta por los abogados José Luis Mazón y Encarnación Martínez y la Asociación Preeminencia del Derecho, que ya emprendieron anteriormente acciones por estos hechos tanto penales como contencioso-administrativas, si bien en ambos ámbitos las pesquisas fueron archivadas.

Para leer más ir a enlace:


Xina: 4 ex executius de Rio Tinto condemnats de 7 a 14 anys de presó

Els quatre ex directius de Rio Tinto a la Xina, acusats d'acceptar suborns i robar secrets comercials, han estat condemnats a penes d'entre 7 i 14 anys de presó, entre ells Stern Hu (foto), australià d'origen xinès que complirà 10 anys de presó. El Tribunal de Xangai ha fet pública la sentència, difosa per l'agència oficial Xinhua, després que els quatre encausats es confessessin el dia 22 culpables d'acceptar suborns, encara que van discrepar sobre la xifra donada pels fiscals, que superava els 12 milions de dòlars. No s'han condemnat, però, per l'acusació d'espionatge comercial.

Hu era el màxim responsable de les operacions de la minera anglo-australiana al país asiàtic, i la seva condemna consisteix en 7 anys de presó per acceptar suborns i 5 per robar secrets comercials, encara que la pena total serà de 10 anys.

Els altres tres directius condemnats són Wang Yong, amb una pena de 14 anys de presó, Ge Minqiang, condemnat a 8 anys, i Liu Caiku, que complirà 7 anys, els tres de nacionalitat xinesa.

Suborns milionaris

Hu va ser condemnat per acceptar dos suborns de 146.488 i 790.000$, mentre que Liu va rebre, segons el veredicte, 439.000$ i Ge 879.000.

Wang, que es va declarar en el judici de tres dies "en part culpable", va ser condemnat per rebre suborns per valor de 9 milions de dòlars, tot i que l'acusació era de 10 milions dels quals 9 milions van ser guanyats de manera legítima mitjançant un contracte de ferro, segons el seu advocat, Zhang Peihong.

Els quatre van ser detinguts el juliol de 2009 sota sospita d'haver filtrat secrets d'Estat durant les negociacions dels preus del ferro entre les tres grans mineres mundials, entre elles Rio Tinto i les acereries xineses.

Després de l'intervenció diplomàtica australiana i l'investigació pertinent, l'acusació es va rebaixar a suborns i espionatge industrial però, tot i així, el cas va marcar l'inici d'una espiral de tensions entre la Xina i Austràlia que els analistes occidentals volen manipular per empitjorar-la amb aquestes sentències, superiors a les que els advocats defensors desitjaven.

Per a Austràlia és una sentència molt dura

Precisament Austràlia ha qualificat de "molt dura" la sentència de deu anys de presó a un ex executiu australià d'origen xinès. El ministre australià d'Exteriors, Stephen Smith, ha afirmat que el judici contra Stern Hu i tres empleats de Rio Tinto "ha deixat molts interrogants per resoldre" ja que part del procés es va desenvolupar a porta tancada.

Els periodistes van poder seguir la lectura del veredicte a través d'una pantalla de vídeo, instal.lada en una sala adjunta a l'edifici del tribunal, mentre que els diplomàtics australians van estar presents en l'audiència.
La noticia a Xina: http://spanish.news.cn/principales/2010-03/29/c_13229316.htm


Cuatro ex ejecutivos de Rio Tinto en China condenados a penas de entre 7 y 14 años de prisión

Los cuatro ex directivos de Rio Tinto en China acusados de aceptar sobornos y robar secretos comerciales han sido condenados a penas de entre 7 y 14 años de cárcel, entre ellos Stern Hu, australiano de origen chino que cumplirá diez años de prisión. El Tribunal Intermedio Número 1 de Shanghái ha hecho pública la sentencia, difundida por la agencia oficial Xinhua, después de que los cuatro encausados se confesaran el día 22 culpables de aceptar sobornos, aunque discreparon sobre la cifra dada por los fiscales, que superaba los 12 millones de dólares.

No aceptaron, sin embargo, la acusación por espionaje comercial.

Hu era el máximo responsable de las operaciones de la minera anglo-australiana en el país asiático, y su condena consiste en 7 años de cárcel por aceptar sobornos y 5 por robar secretos comerciales, aunque la pena total será de 10 años.

Los otros tres directivos condenados son Wang Yong, con una pena de 14 años de cárcel, Ge Minqiang, condenado a 8 años, y Liu Caiku, que cumplirá 7 años, los tres de nacionalidad china.

Sobornos millonarios

Hu fue condenado por aceptar dos sobornos 146.488 y 790.000 dólares, mientras que Liu recibió, según el veredicto, 439.000 dólares y Ge 879.000 dólares.

Wang, que se declaró en el juicio de tres días "en parte culpable", fue condenado por recibir sobornos por valor de 9 millones de dólares, aunque la acusación era de 10 millones de los que 9 millones fueron ganados de forma legítima mediante un contrato de hierro, según su abogado, Zhang Peihong.

Para leer más ir a enlace:


Més proves de les mentides de Ratzinger

El cas d'un altre sacerdot pederasta encobert pel Vaticà, aquesta vegada un italià, torna a deixar al Vaticà com mentider, contradient totes les seves excuses. Es tracta de Ruggero Conti, de 56 anys, que va ser finalment processat i arrestat per la Justícia per prostitució de menors i violència sexual continuada i agreujada sobre set joves, a més de sospitós d'altres delictes sexuals que es remunten a 30 anys enrere. Conti va ser protegit durant anys per les més altes autoritats vaticanes, que no van fer cas de les denúncies de les víctimes.

El 2007, Robert Mirabile, president de l'ONG italiana contra la pederàstia El Caramel Bó, va lliurar al Vaticà un informe amb testimonis de víctimes que van comptar com el sacerdot Ruffero Conti va obligar a diversos menors de 12 o 13 anys i amb dificultats econòmiques a intercanviar sexe oral i masturbacions a l'oratori, a casa seva i en campaments d'estiu. No obstant això, Mirabile no va obtenir cap resposta de la Santa Seu.

Quatre autoritats del Vaticà, informades

"Portarem el nostre informe a quatre dirigents de la Santa Seu i de la Conferència Episcopal Italiana (CEI), i cap va fer res", denuncia l'ONG, que cita Mauro Parmeggiani, secretari del cardenal Camillo Ruini i bisbe de Tívoli, el cardenal Angelo Comastri, arxiprest de Sant Pere i vicari general del Papa, i Mauro Rivella, ex sotssecretari de la CEI.

El fiscal del Vaticà, informat
El president de l'ONG que va denunciar els abusos del sacerdot Ruffero Conti va narrar que, a més, es va entrevistar amb el promotor de justícia (fiscal) de la Congregació per la Doctrina de la Fe, Charles J. Scicluna, però aquest es va negar a obrir una investigació, perquè, segons va al.legar, "no els constava que Conti hagués abusat". El cap de la Congregació era llavors Joseph Ratzinger.

El procés judicial

Davant les reiterades negatives del Vaticà d'actuar contra el sacerdot pederasta, l'ONG va acudir a la justícia penal i es va constituir en acusació civil. El 30 de juny de 2008, Conti va ingressar a la presó acusat de prostitució de menors i abusos sexuals contra set nens. En total va ser jutjat per uns 40 episodis comesos entre 1998 i 2008, quan el Vaticà i Ratzinger eren perfectament informats de les nombroses denúncies.

Va seguir abusant, després de saber-ho el Vaticà

Segons el fiscal Francesco Scavo, Conti va continuar abusant de víctimes, que avui tenen entre 18 i 23 anys, després que es notifiqués la denúncia al Vaticà.

De 10 a 30 euros o roba


Conti pagava als menors entre 10 i 30 euros i, de vegades, els regalava roba. La Policia va trobar material pornogràfic en l'ordinador de la parròquia, però no va poder determinar si pertanyia al capellà, i va trobar diversos sms sospitosos en el seu mòbil.

Amics poderosos a Roma

Conti tenia amics poderosos a Itàlia. El diari Il Giornale, de la família Berlusconi, va seguir les sessions del judici i va defensar en les seves pàgines la innocència del sacerdot pederasta, que era assessor per a les Polítiques de Perifèria i Família de l'alcalde de Roma, Giani Alemanno. Per això, l'Ajuntament va rebutjar constituir-se en acusador durant el procés.

Arrest domiciliari


Conti està ara sota arrest domiciliari per raons de salut (obesitat i hipertensió) ia dia d'avui el Vaticà no li ha retirat l'estat clerical, ni ha obert un procés canònic.

Els encobriments de Benet XVI


Aquesta setmana s'ha conegut que el cap del Vaticà va encobrir també els abusos sexuals perpetrats per un sacerdot de Wisconsin (EUA) contra 200 menors sords.
Veure: http://noticies.sirius.cat/2010/03/ratzinger-encobri-abusos-dun-capella.html

El diari New York Times va publicar diversos documents eclesiàstics que revelen que el 1996 l'arquebisbe de Milwaukee va informar al llavors cardenal Joseph Ratzinger, responsable de la Congregació de la Doctrina de la Fe, dels abusos del capellà Lawrence C. Murphy en una prestigiosa escola per a nens amb problemes d'audició entre 1950 i 1974.

L'escàndol alemany

La setmana passada, la premsa alemanya va recollir els abusos a menors per part del sacerdot Peter Hullermann, i que van ser també silenciats per l'ara Papa Benecito XVI, quan era bisbe a Munic, el 1980.

Otro caso de encubrimiento de pederastia vuelve a poner en tela de juicio al Vaticano
El caso de otro sacerdote pederasta encubierto por el Vaticano, esta vez un italiano, vuelve a poner a la Santa Sede en entredicho. Se trata de Ruggero Conti, de 56 años, que fue finalmente procesado y arrestado por la Justicia por prostitución de menores y violencia sexual continuada y agravada sobre siete jóvenes, además de sospechoso de otros delitos sexuales que se remontan a 30 años atrás. Conti fue protegido durante años por las más altas autoridades vaticanas, que desoyeron las denuncias de las víctimas.

En 2007, Roberto Mirabile, presidente de la ONG italiana contra la pederastia El Caramelo Bueno, entregó en el Vaticano un informe con testimonios de víctimas que contaron cómo el sacerdote Ruffero Conti obligó a varios menores de 12 ó 13 años y con dificultades económicas a intercambiar sexo oral y masturbaciones en el oratorio, en su casa y en campamentos de verano. Sin embargo, Mirabile no obtuvo ninguna respuesta de la Santa Sede, según recoge El País.

Para leer más ir a enlace:

Hondures: Altres 2 periodistes assassinats

Cap a les 11:30 del matí del passat 26 de març, van crivellar l'automòbil en què viatjaven dos periodistes a Hondures, deixant mort a l'acte a Bayardo Mairena, mentre que el seu acompanyant va resultar ferit però va morir després a l'hospital. El president de l'Associació de Premsa Hondurenya, Carlos Ortiz, va confirmar la notícia, després de comunicar-se amb col·legues de la zona: "Ho sentim i fem una crida enèrgica al president Porfirio Lobo i al ministre de Seguretat, Oscar Álvarez, perquè posem límit a això. No és possible que segueixin assassinant periodistes i no es faci res", va dir Ortiz.

Un informant va dir a la capitalina Ràdio Amèrica que el vehicle dels periodistes va ser metrallat quan viatjaven de Catacamas a Juticalpa, en un lloc conegut com el desviament a La palissada, a 6 minuts de Juticalpa. Manuel Juárez va resultar ferit, i va morir minuts després, mentre era atès a l'hospital Sant Francesc de Juticalpa.

Els periodistes feia poc havien sortit de transmetre un programa, a Ràdio Excélsior, de Catacamas.

El llicenciat Miguel Martínez, director de l'Escola de Periodisme de la Universitat Nacional Autònoma d'Hondures, va condemnar la mort dels periodistes i va dir que estarà fent acte de presència a Olancho per assistir a les seves sales de vetlla, ja que eren alumnes del Centre Universitari Regional a Olancho.

Durant el 2010 han mort de manera violenta els comunicadors Joseph Hernández Ochoa, a Tegucigalpa, David Meza Montesinos, a La Ceiba, Nahum Palacios, a Tocoa, i ara Bayardo Mairena i Manuel Juárez a Juticalpa.


TEGUCIGALPA: Asesinan a otros dos periodistas

A eso de las 11:30 de la mañana de este día delincuentes acribillaron el automóvil en que viajaban dos periodistas olanchanos, dando muerte en el acto a Bayardo Mairena, mientras que su acompañante resultó herido pero murió después en el hospital.

El presidente de la Asociación de Prensa Hondureña, Carlos Ortiz, confirmó la noticia, luego de comunicarse con colegas de la zona: “Lo lamentamos y hacemos un llamado enérgico al presidente Porfirio Lobo y al ministro de Seguridad, Oscar Álvarez, para que pongamos coto a esto. No es posible que se siga asesinando a periodistas y no se haga nada”, dijo Ortiz.

Para leer más ir a enlace:


Alemanya proposa un impost bancari europeu

Després de l'èxit de la seva proposta per al rescat de Grècia, el Govern d'Angela Merkel busca donar més passos per posicionar-se com a líder en la recuperació financera d'Europa. El ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble (foto), va advocar ahir per la creació d'un impost bancari europeu que contribueixi a impedir l'esclat de noves crisis financeres. Alemanya i França planegen presentar una proposta en aquest sentit a la resta de la Unió Europea: "Les possibilitats de crear una estructura europea són, per això, bastant bones".

A Alemanya, els plans de crear un gravamen als bancs s'enfronta la aferrissada oposició del sector afectat i de l'empresariat, que leguen que l'impost encariria i dificultaria els préstecs a les empreses petites i mitjanes.

El Govern de la cancellera Angela Merkel té previst concretar el proper dimecres la proposta amb la qual pretén acumular un "fons de crisi" per als propers anys.

En la sessió de gabinet de dimecres prendran part la ministra francesa de Finances, Christine Lagarde, amb qui Schäuble ja ha analitzat la possible iniciativa europea. Les empreses alemanyes, d'altra banda, afirmen que l'impost pot distorsionar la competència.

"Les noves regles han de ser aplicades a nivell mundial per tal de limitar els riscos de noves crisis. Les iniciatives nacionals en solitari perjudiquen Alemanya com emplaçament financer i la concessió de crèdits al país", assenyala un comunicat emès per nou federacions industrials, comercials i bancàries.

Les empreses, en particular, temen que els bancs els traspassin els costos: "No pot ser que al final siguin les empreses les que carreguin amb l'impost bancari a través d'interessos més alts".

No obstant això, el ministre Schäuble argumenta que els bancs tindran dificultats per endossar completament els costos als clients pel fet que l'impost serà escalonat en categories segons la mida i el risc dels bancs.

Encara es desconeix quants bancs es veuran obligats a pagar el nou tribut, de què estaran exemptes les asseguradores. El Govern espera recaptar uns 1.200 milions d'euros (1.600 milions de dòlars) a l'any.


Propone Alemania impuesto bancario europeo, a fin de evitar nuevas crisis

Tras el éxito de su propuesta para el rescate de Grecia, el Gobierno de Angela Merkel busca dar más pasos para posicionarse como líder en la recuperación financiera de Europa. El ministro alemán de Finanzas, Wolfgang Schäuble, abogó hoy por la creación de un impuesto bancario europeo que contribuya a impedir el estallido de nuevas crisis financieras.

Alemania y Francia planean presentar una propuesta en este sentido a sus pares de la Unión Europea. "Las posibilidades de crear una estructura europea son, por ello, bastante buenas", dijo el ministro en declaraciones que difunde la página electrónica del diario "Die Welt".

Para leer más ir a enlace,


Moscou: 38 morts en doble atemptat al metro

El cap del Servei Federal de Seguretat (FSB), Aleksander Bortnikov, afirma que grups terroristes del Caucas del Nord probablement estan vinculats amb els atemptats al metro moscovita perpetrats aquest matí. Segons les últimes dades, els atemptats han causat 38 víctimes mortals i 65 ferits que han sigut traslladats als hospitals de la capital.

Durant la reunió urgent amb el president de Rússia, Dmitri Medvédev, Bortnikov va informar que aquesta és la versió principal. "En el lloc de les explosions van ser localitzats alguns fragments dels cossos de 2 terroristes suïcides, que segons dades preliminars provenen de la regió del Caucas del Nord", va declarar Bortnikov.

"De moment s'estan realitzant els treballs necessaris per identificar les persones presumptament implicades en l'organització de l'atemptat i per prevenir possibles provocacions en el futur", va afegir.

A més, Bortnikov informar que els artefactes explosius que van ser activats pels terroristes a les estacions del metro de Lubianka i Park Kultury "contenien elements de metralla, com cargols i objectes metàl.lics". Segons dades de l'examen tècnic, l'element explosiu utilitzat va ser hexógeno. "En el primer cas, a l'estació de Lubianka, la potència de l'artefacte equivalia a la de 4 quilos de TNT, en el segon cas, en Park Kultury, va ser d'entre 1,5 i 2 quilos de TNT", va dir el cap del Servei de Seguretat.

Markin va precisar que l'explosió a l'estació Park Kulturi es va produir aproximadament a les 08.39 hores de Moscou (04.39 GMT) en el cinquè vagó en el moment d'obrir les portes.

El portaveu també va comunicar que entre els 62 ferits en el doble atemptat no hi ha nens. Per la seva banda, fonts mèdiques van informar sobre 64 ferits dels quals 30 es troben en estat greu.


Ascienden a 38 los muertos en doble atentado en el metro de Moscú

El jefe del Servicio Federal de Seguridad (FSB), Aleksánder Bortnikov, afirmó que grupos terroristas del Cáucaso del Norte probablemente están vinculados con los atentados en el metro moscovita perpetrados en la mañana del 29 de marzo. Según los últimos datos, los atentados causaron 38 víctimas mortales y 65 heridos que fueron trasladados a los hospitales capitalinos.

Durante la reunión urgente con el presidente de Rusia, Dmitri Medvédev, Bortnikov informó que ésta es la versión principal. “En el lugar de las explosiones fueron localizados algunos fragmentos de los cuerpos de 2 terroristas suicidas, que según datos preliminares provienen de la región del Cáucaso del Norte”, declaró Bortnikov.

“Por el momento se están realizando los trabajos necesarios para identificar a las personas presuntamente implicadas en la organización del atentado y para prevenir posibles provocaciones en el futuro”, agregó.

Además, Bortnikov informó que los artefactos explosivos que fueron activados por los terroristas en las estaciones del metro de Lubianka y Park Kultury “contenían elementos de metralla, como tornillos y objetos metálicos”. Según datos del examen técnico, el elemento explosivo utilizado fue hexógeno. “En el primer caso, en la estación de Lubianka, la potencia del artefacto equivalía a la de 4 kilos de TNT, en el segundo caso, en Park Kultury, fue de entre 1,5 y 2 kilos de TNT", dijo el jefe del Servicio de Seguridad.

Markin precisó que la explosión en la estación Park Kulturi se produjo aproximadamente a las 08.39 horas de Moscú (04.39 GMT) en el quinto vagón en el momento de abrirse las puertas.

El portavoz también comunicó que entre los 62 heridos en el doble atentado no hay niños. Por su parte, fuentes médicas informaron sobre 64 heridos de los que 30 se encuentran en estado grave.


Rússia: Comunistes contra el capitalisme

Milers de comunistes reunits a la cèntrica plaça Triunfálnaya (antiga Maiakovski) de Moscou es van manifestar contra el capitalisme, portant banderes vermelles del Partit Comunista i pancartes amb lemes com: "No volem pagar la vostra crisi" i "A baix l'esclavitud capitalista": "Exigim la congelació dels preus dels serveis comunals al nivell de 1999 o, almenys, al de la inflació", va declarar el diputat i vicepresident del Comitè Central dels comunistes, Vladimir Kashin, davant els congregats.

Uns 250 efectius de les forces de seguretat van vetllar pel manteniment de l'ordre durant l'acte central a la capital russa, que va acabar sense incidents. A Kaliningrad, enclavament rus en el mar Bàltic, milers de persones van acudir a la manifestació per exigir la dimissió dels governs regional i nacional, aquest darrer encapçalat pel primer ministre, Vladímir Putin.

També allà el míting va transcórrer de manera pacífica i va concloure a l'hora prevista pels organitzadors, els quals van afirmar que la policia va prendre mesures sense precedents per garantir la seguretat.

Els manifestants portaven banderes comunistes, dels Patriotes de Rússia i del Partit Nacional Bolxevic.

Per la seva banda, la primera secretària del comitè local dels comunistes, Tatiana Tumánkina, va denunciar que agents de la Policia van detenir el cotxe d'un activista en què hi havia banderes i pancartes per la manifestació: "Una altra part del material es trobava en un lloc tancat en què es va presentar la Policia i efectius del Ministeri de Situacions d'Emergència per informar d'un vessament de mercuri, i ara totes les nostres banderes i pancartes suposen un perill per a la nostra salut", va afegir.

Mentrestant, a la ciutat siberiana de Tomsk, unes 300 persones es van manifestar en contra de la política econòmica i social del Govern i van exigir reduccions en les tarifes dels serveis comunals, així com intensificar la lluita contra la corrupció.

"El míting comptava amb el permís de les autoritats i va transcórrer de manera pacífica", va indicar una font del Ministeri de l'Interior.

Entre els manifestants hi havia representants dels comunistes, del partit Yábloko i del moviment opositor Solidarnost.

El dissabte passat desenes de persones van ser detingudes a la capital russa per participar en un míting no autoritzat en el marc del "Dia de la ira", jornada de protesta nacional convocada per diversos grups opositors i organitzacions socials en prop de 50 ciutats del país.


Miles de personas se manfiestan en Moscú "contra el capitalismo"

Miles de comunistas reunidos en la céntrica plaza Triunfálnaya (antigua Mayakovski) de Moscú portaron banderas rojas del Partido Comunista y pancartas con lemas como "No queremos pagar vuestra crisis" y "Abajo la esclavitud capitalista".

"Exigimos la congelación de los precios de los servicios comunales al nivel de 1999 o, al menos, al de la inflación", declaró el diputado y vicepresidente del Comité Central de los comunistas, Vladímir Kashin, ante los congregados, según la agencia Interfax.

Para leer más ir a enlace:


Yanukóvich: Ordre del Mèrit per Fidel Castro

El president d'Ucraïna, Víctor Yanukóvich, va imposar ahir l'Ordre del Mèrit de Primer Grau al líder de la Revolució Cubana, Fidel Castro: "L'Ordre va ser conferida a Fidel Castro per la seva gran aportació al desenvolupament de la cooperació entre Ucraïna i Cuba", assenyala la nota.

Yanukóvich, va condecorar també als cubans que van assistir als nens ucraïnesos afectats per les conseqüències de la catàstrofe de Txernòbil. Es tracta d'uns 23.000 nens que van viatjar a Cuba l'abril de 1986 per rebre el tractament dels millors metges cubans. El president d'Ucraïna va agrair a les autoritats cubanes l'ajuda prestada.

A més, Yanukóvich va condecorar al President del Consell d'Estat i del Consell de Ministres de Cuba, Raúl Castro, amb l'Ordre del Príncep Yaroslav El Savi de Primer Grau.


El presidente de Ucrania, Víctor Yanukóvich, impuso ayer la Orden al Mérito de Primer Grado al líder de la Revolución Cubana, Fidel Castro, informó la página web del mandatario ucraniano: "La Orden fue concedida a Fidel Castro por su gran aporte al desarrollo de la cooperación entre Ucrania y Cuba", señala la nota.

Yanukóvich condecoró a los cubanos que asistieron a los niños ucranianos afectados por las consecuencias de la catástrofe de Chernóbil. Se trata de unos 23.000 niños que viajaron a Cuba en abril de 1986 para recibir el tratamiento de los mejores médicos cubanos.

El presidente de Ucrania agradeció a las autoridades cubanas por la ayuda prestada.

Además, Yanukóvich condecoró al Presidente del Consejo de Estado y del Consejo de Ministros de Cuba, Raúl Castro, con la Orden del Príncipe Yaroslav El Sabio de Primer Grado.


Cayo Lara veu "gravíssima" la decisió del TSJ de Madrid en el cas Gürtel

El coordinador federal d'Esquerra Unida (IU), Cayo Lara, va afirmar ahir que "l'objectiu últim" d'anular les escoltes entre els imputats del 'cas Gürtel' i els seus advocats és que "es volen carregar" al magistrat de l'Audiència Nacional que va destapar la trama Gürtel, Baltasar Garzón, i que "el PP es pugui anar de rositas". "És el fons últim i polític de tota aquesta sèrie d'actuacions", va assenyalar.
En una roda de premsa celebrada ahir a Madrid, Lara va declarar que és "gravíssim" que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, hagi adoptat aquesta decisió que, segons ell, "camina en el sentit contrari de més transparència, més democràcia i menys impunitat per als delinqüents". A més, va advertir que la mesura del tribunal "pot permetre que contaminin altres proves obtingudes en la trama Gürtel".

"Creiem que amb aquesta decisió sembla que a aquests jutges els destorben els controls de l'Estat per perseguir els delictes de corrupció. Sentin precedent, amb la seva decisió per, que altres presumptes o supòsits delinqüents puguin intentar actuar amb la mateixa impunitat en les converses telefòniques que tinguin amb els seus advocats", va recalcar.

En aquest sentit, va dir que el dijous "va ser un gran dia per als lladres de guant blanc en el nostre país i per els defensors de la impunitat dels crims del franquisme.

"Amb aquesta decisió han posat un mur per que la Justícia no s'atreveixi a investigar més els crims del franquisme al nostre país", va declarar Lara en relació a la decisió de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) de rebutjar el recurs d'apel lació que va interposar Garzón contra l'acte dictat dijous passat pel magistrat del TS Luciano Varela, en el qual aquest confirmava la existència d'indicis contra ell, per un presumpte delicte de prevaricació relacionat amb la seva investigació de les desaparicions durant el franquisme.

Així, va insistir que "tots aquells i aquelles que avui vulguin la impunitat per als crims del franquisme i que no se senten a la banqueta, s'estan situant amb els que ahir van donar instruccions perquè altres collar els gallets".

Així mateix, va criticar que "el fons de tot això és que es volen carregar a un jutge que s'ha enfrontat a la corrupció seriosament al nostre país en diferents ocasions, que s'ha enfrontat als crims del franquisme i que ha comès el gravíssim delicte de intentar seure a la banqueta a la qual va suposar la més negra etapa de la història d'Espanya".

Sobre la fiança de tres milions d'euros que ha imposat la Fiscalia l'expresident del Govern balear Jaume Matas, Lara va emfatitzar que si a ell li imposen una fiança de 10.000 euros i no l'ajuden els seus amics aniria a la presó.

Dit això, va declarar que, en la seva opinió, "hi ha molta gent que està desitjant veure a la presó a molts delinqüents de coll blanc". "Han de pagar les seves culpes i la gent ha de veure que les paguen", va concloure.


Cayo Lara ve detrás de la anulación de las escuchas de la Gürtel la intención de "cargarse" a Garzón

El coordinador federal de Izquierda Unida (IU), Cayo Lara, afirmó ayer que "el objetivo último" de anular las escuchas entre los imputados del 'caso Gürtel' y sus abogados es que "se quieren cargar" al magistrado de la Audiencia Nacional que destapó la trama Gürtel, Baltasar Garzón, y que "el PP se pueda ir de rositas". "Es el fondo último y político de toda ésta serie de actuaciones", señaló.

Para leer más ir a enlace:


Xina: Geely compra Volvo

L'empresa automotriu independent més gran de la Xina, Geely Automobile, va informar ahir que ha adquirit Volvo, la marca sueca de cotxes luxosos que compta amb una història de gairebé un segle, per 1.800 milions de dòlars. Volvo ajudarà a l'ambició de Geely d'operar de manera global. En un moment en què la indústria automobilística del món està experimentant grans dificultats causades per la recessió econòmica global, l'objectiu de l'empresa, com publica la seva pàgina web, "és fer que els automòbils de Geely arribin a tot el món".

Goldman Sachs va invertir 334 milions de dòlars al septembre en el productor automobilístic Geely de la Xina

El major productor automobilístic independent de la Xina, Geely Automobile Holdings Ltd va anunciar el passat 23 de septembre que recaptaria 2.590 milions de dòlars hongkonguesos (334 milions de dòlars nord-americans) a través de la venda de bons convertibles i certificats a un fons administrat pel Goldman Sachs Group.

Les accions de Geely van pujar gairebé el 26% a Hong Kong, en negociar-se en 2,25 HK$ el mateix dia, el seu nivell més alt dels darrers nou anys. GS Capital Partners VI Fund LP (GSCP) quedarà en possessió d'un 15,1% de les accions de Geely, si converteix les obligacions i executa els certificats, d'acord amb una declaració donada a conèixer per l'empresa.

A dia d'avui les accions valen 4'19 HK$.

Geely utilitzarà part dels fons per a adquisicions.

El fabricant treballarà amb GSCP per enfortir en major grau l'administració financera, l'eficiència operacional i les pràctiques de governança corporativa, va dir Li Shufu, president de Geely.

Les transaccions de la companyia van ser suspeses el 16 de setembre i només van ser restaurades el 23/S.


La empresa automotriz independiente más grande de China, Geely Automobile, informó que ha adquirido Volvo, la marca sueca de coches lujosos que cuenta con una historia de casi un siglo.

Volvo ayudará a la ambición de Geely de operar de manera global

En un momento en que la industria automovilística del mundo estaba experimentando enormes dificultades causadas por la recesión económica global, el objetivo de Geely, como se publicó en su página web, de "hacer que los automóviles de Geely lleguen a todo el mundo", parecía demasiado ambicioso

Goldman Sachs inviertió 334 millones de dólares en el productor automovilístico Geely de China, en septiembre pasado.

Para leer más ir a enlace:


Atenes: Un mort i una nena ferida per bomba

Un home va morí i una nena de deu anys d'edat va resultar greument ferida la nit d'ahir diumenge després de l'explosió d'una bomba fora de l'escola de capacitació dels funcionaris a Atenes. La mare de la nena va resultar lleument ferida en l'explosió. La potent bomba, segons la informació preliminar, va esclatar a les 22:50 hora local (19h50 GMT) al districte de Patissia, a l'oest de la capital grega, i cap trucada telefònica li havia advertit de la imminència de l'explosió.

L'home va morir instantàniament, mentre que la nena va ser transportat en estat crític a un hospital proper. La policia i la Lluita contra el Terrorisme del Departament va arribar a l'escena i van acordonar la zona.

Els atacs contra edificis públics i d'interessos econòmics o diplomàtics són comuns a Atenes o Salònica (nord), però poques vegades fan víctimes i són generalment precedides per una trucada telefònica que advertia de l'explosió imminent.

L'últim atac que havia causat les víctimes, es va celebrar l'octubre passat a Atenes, quan sis policies van resultar ferits per l'ametrallament d'una comisaria de policia.


Un homme a trouvé la mort et une fillette de dix ans a été grièvement blessée dimanche soir à la suite de l'explosion d'une bombe devant l'Ecole de formation des fonctionnaires à Athènes, a-t-on appris de source policière.

La mère de la jeune fille a également été légèrement blessée dans l'explosion, selon la même source.

La bombe de forte puissance, selon les premières informations, a explosé à 22H50 locales (19H50 GMT) dans le quartier populaire de Patissia, dans l'ouest de la capitale grecque, et aucun appel téléphonique n'avait averti de l'imminence de l'explosion, selon cette source.

Pour plus lire allez au link:


Matas pagà amb fons públics actes de Rajoy

Els fiscals anticorrupció Juan Carrau i Pedro Horrach atribueixen l'expresident del Govern i ex ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, haver afavorit el pagament d'un total de 4.802 euros de l'Executiu als serveis de vigilància i neteja d'un míting del PP celebrat a el velòdrom Palma Arena el maig de 2007 i que va comptar amb la presència del president nacional dels populars, Mariano Rajoy. Així consta a l'escrit que van presentar els representants del Ministeri Públic al jutge que instrueix el cas Palma Arena, José Castro, i en el qual s'imputen a l'ex cap de l'Executiu balear un total de sis delictes diferents, castigats amb penes de més de 24 anys de presó, el que a judici de tots dos fiscals podria ser motiu suficient perquè Matas fugis de l'acció de la justícia.

Per això, van sol.licitar per l'imputat l'ingrés a la presó eludible sota fiança de tres milions d'euros, davant del que haurà de pronunciar-se el magistrat dilluns que ve.

L'escrit de l'acusació pública relata, entre d'altres nombrosos fets presumptament delictius, que la Fundació Illesport, entitat pública del Govern, va abonar tres factures de 4.802 euros per a l'acte electoral celebrat el 18 de maig de 2007, previ als comicis autonòmics i municipals d'aquest any, el que va suposar la comissió d'un delicte de malversació de cabals públics.

En concret, una de les factures va ser emesa per l'entitat Balimsa (Balear de Neteja SA) per un total de 2.726 euros; altra per l'empresa Trablisa per a la vigilància del recinte durant el míting, per import de 1.769 euros, i la tercera també d'aquesta companyia de seguretat per valor de 307 euros en concepte de 'serveis de Atesa'. Tres factures que, segons la Fiscalia, corresponen a serveis particulars del PP pagades amb fons públics.

No obstant això, aquesta no és l'única actuació de suposada finançament irregular del partit a què fan referència Carrau i Horrach en la seva extensa exposició dels fets, en postular que també la Fundació Illesport així com Vicepresidència del Govern van abonar factures falses que amagaven serveis realitzats per l'agència de comunicació Nimbus del PP en la mateixa campanya electoral. Uns pagaments que ascendeixen, segons els fiscals, a 19.126 euros.

En concret, una comissió judicial va trobar dues factures -una de 8.782 euros i una altra de 10.344- emeses per l'empresa Romero i Companyia SL i que, d'acord a l'escrit, no responen a serveis realment prestats per aquesta mercantil sinó que encobrien el pagament de serveis particulars realitzats per Nimbus per al PP -corresponents a falques publicitàries de ràdio per la campanya electoral- i que van ser abonats amb fons procedents de les arques públiques.

SIS DELICTES

Cal recordar que l'acusació pública imputa a l'expresident del Govern els delictes de malversació de cabals públics -fins en set ocasions-, falsedat documental, prevaricació administrativa, frau a l'administració, blanqueig de capitals i un delicte electoral, que portarien aparellada una condemna de més de 24 anys de presó encara que penats amb un límit màxim de compliment de 18 anys de presó.

Així, després de més de quinze hores d'interrogatori a Matas, la Fiscalia va sol.licitar presó sota fiança de tres milions d'euros per al encausat a l'asseverar que la transcendència dels fets investigats i el "important volum de l'activitat delictiva" de Matas, així com el patrimoni generat i que aquest "s'ha pretès posar fora de l'abast de les autoritats mitjançant l'ús de testaferros", evidencien la seva opinió que l'expresident té "nombrosos i importants recursos econòmics que possibiliten i ajuden a la fuga".

A més, els fiscals van demanar la retirada del passaport -que el jutge ja va ordenar ahir com a mesura cautelarísima per evitar la seva fugida-, la prohibició d'abandonar el territori nacional sense prèvia autorització judicial i la seva compareixença quinzenal 'apud acta' davant el Jutjat.


Matas habría pagado con fondos públicos un mitin de Rajoy

Los fiscales anticorrupción Juan Carrau y Pedro Horrach atribuyen al ex presidente del Govern y ex ministro de Medio Ambiente, Jaume Matas, haber auspiciado el pago de un total de 4.802 euros del Ejecutivo a los servicios de vigilancia y limpieza de un mitin del PP celebrado en el velódromo Palma Arena en mayo de 2007 y que contó con la presencia del presidente nacional de los 'populares', Mariano Rajoy.

Así consta en el escrito que presentaron los representantes del Ministerio Público al juez que instruye el caso Palma Arena, José Castro, y en el que imputan al ex jefe del Ejecutivo balear un total de seis delitos distintos, castigados con penas de más de 24 años de prisión, lo que a juicio de ambos fiscales podría ser motivo suficiente para que Matas se sustrajese de la acción de la justicia. Por ello, solicitaron para el imputado su ingreso en la cárcel eludible bajo fianza de tres millones de euros, ante lo que deberá pronunciarse el magistrado el próximo lunes.

Para leer más ir a enlace:


Record en suportar el fred

Chen Kecai, de 53 anys d'edat, mostra la seva excepcional resistència al fred extrem, després d'haver-se submergit en una vitrina plena de gel a Xiamen, a la província sud-oriental xinesa de Fujian. Chen va entrar al llibre Guinness dels Rècords, per haver resistit al fred extrem romanent 108 minuts i 21 segons a una vitrina plena de gel el 14 de març.



Chen Kecai, de 53 años de edad, muestra su excepcional resistencia al frío extremo, sumergido el sábado en una vitrina llena de hielo en Xiamen, en la provincia suroriental china de Fujian.

Chen entró en el libro Guinness de los Récords, por haber resistido al frío extremo permaneciendo 108 minutos y 21 segundos en una vitrina llena de hielo el pasado 14 de marzo.