dimarts, 31 de gener de 2012

No és fomentar la pirateria sinó exercir la llibertat d'informació

El Tribunal Constitucional alemany ha fallat a favor del portal alemany Heise Online que va ser demandat pel càrtel internacional de la música comercial (Sony i Vivendi, principalment) per publicar un enllaç a una pàgina web de programes informàtics per eludir els sistemes anticòpia de DVD. La sentència, sobre la qual ja no es pot apel·lar, considera que ha de prevaler el dret dels mitjans de comunicació a informar lliurement i subratlla la importància de garantir l'exercici del periodisme digital.

El màxim tribunal alemany sentència que enllaçar continguts externs en pàgines web no significa fer propis aquests continguts ni compartir les opinions o objectius de la pàgina enllaçada.

La indústria musical havia acusat Heise Online de ser una guia per fomentar la pirateria. El Constitucional alemany sentència que la revista digital es va limitar a complir amb el dret a la llibertat d'expressió i d'informació.

Denunciat l'arquebisbe de Tarragona per incitació a l'odi

L'Associació d'Expresos Socials ha presentat aquest dimarts una denúncia a la Fiscalia de Catalunya contra l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol [a la imatge], per discriminació i incitació a l'odi arran de les seves declaracions a TV3 contra l'homosexualitat. El president de l'associació, Antoni Ruiz, ha explicat que la denúncia demana l'obertura de diligències perquè considera que les declaracions del prelat constitueixen un delicte tipificat a l'article 510.2 del Codi penal.

Segons l'article, es pot castigar amb penes d'entre un i tres anys de presó a qui "difongui informacions injurioses sobre grups o associacions en relació amb la seva ideologia, religió o creences, la pertinença dels seus membres a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació sexual, malaltia o minusvalidesa".

L'arquebisbe de Tarragona va afirmar el dia 23 de gener a TV3, referint-se als matrimonis homosexuals, que ell distingia "entre persones i el comportament de les persones". "Totes les persones són filles de Déu (...), però hi ha comportaments que no són adequats ni per a les persones ni per a la societat; l'Església pot parlar, però després no obliguem a res perquè no tenim Mossos d'Esquadra ni presons", va expressar Pujol en l'entrevista.

El president de l'Associació d'Ex-presos Socials, que va ser empresonat durant tres mesos el 1976 en ser denunciat per una monja per la seva condició d'homosexual, ha defensat que les afirmacions del prelat "constitueixen una greu agressió i inciten a l'odi i la discriminació contra el col·lectiu LGTB, pel que ha de respondre d'acord amb la llei". Ruiz ha recordat que l'Església va col·laborar amb el franquisme en la persecució dels homosexuals "i va ser una eina de la repressió".

Segons el president de l'associació d'homosexuals represaliats, des que es van aprovar els matrimonis entre persones del mateix sexe "hem vist augmentar contínuament les agressions de la jerarquia de l'Església Catòlica cap al nostre col·lectiu".

L'Associació d'Ex-presos Socials, que té la seva seu a Aldaia (València), argumenta en la seva denúncia que les declaracions de Jaume Pujol van tenir una àmplia difusió en els mitjans de comunicació i que "les mateixes constitueixen la base de la derogada Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, que entre el 1970 i el 1979 va ser l'instrument per a la repressió dels homosexuals al nostre país".

L'Associació Cristiana de Gais i Lesbianes de Catalunya (ACGIL) ja va deplorar un dia després de les declaracions les opinions de l'arquebisbe de Tarragona. Precisament, a la ciutat es farà dijous un acte de protesta davant l'Arquebisbat. En aquest, entre les convocants hi ha l'assemblea Feminista revolucionària de Tarragona Cau de Llunes que rebutja el paper de la dona que defensa Pujol, sotmès al marit.

Febrer de 1954 i 1956: Els freds que retornen

Va succeir fa poc més de mig segle. En un escenari propi de l'edat de gel, Europa va viure els grans freds del segle XX i Espanya no només no va escapar del cop, sinó que va patir de ple les temperatures més baixes des dels gèlids temporals del segle XIX, l'època en què encara es gelaven el Tàmesi o l'Ebre a Tortosa. En les onades de fred de 1945, 1946, 1947 i 1954 els temporals de neu van exercir un paper destacat. El gener de 1957 es va arribar als -24° C a Villena (Alacant), que suposen el rècord oficial de fred a la Comunitat Valenciana, mentre que al febrer de 1954 es van donar els -22º a Castellfort, el segon registre més baix. Al febrer de 1956, però, encara que també va nevar en moltes zones, es va viure un mes de cels molt clars i secs, i això va propiciar la catàstrofe agrícola: La gelada negra. Imatge: Distribució de les temperatures mínimes al febrer de 1956 a la meitat oriental peninsular. Mapa de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

Aquell mes de fa 50 anys va ser possible observar caramells en les aigües gelades del Mare Nostrum, i terra endins les oliveres i els tarongers van sucumbir per dotzenes a Andalusia i el País Valencià, els plàcids climes es van torçar per donar pas a una enorme massa d'aire siberià que va quedar estancada sobre Espanya des de principi fins a final de mes.

Així mateix, la protagonista de febrer de 1956 no va ser la neu, sinó la major enemiga del camp al vessant mediterrani: la gelada negra. En el full d'observacions meteorològiques que roman arxivada a la seu de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a València està plasmat que al llarg del fatídic mes no es va registrar ni un sol dia de gebre, però en canvi sí que consten 12 dies de gelada a l'observatori de la capital.

Imatge: Temperatures sobre Europa l'11 de febrer de 1956 a uns 1.500 metres d'altitud (850 mil·libars). El color blau fosc, identificatiu de les masses més fredes, delata la trajectòria de la invasió d'aire polar.

Va ser un aire extraordinàriament sec, que va mossegar sense pietat tota la franja costanera mediterrània, on fora de les grans ciutats el nombre de dies amb temperatures sota zero va ser molt superior. A les comarques més fredes de l'interior va estar gelant pràcticament tot el mes, tant de nit com a ple dia, i a la franja litoral valenciana els termòmetres van caure fins a valors que no es donaven des de finals del segle XIX.

Encara que ja era coneguda en la tradició agrícola de nombroses zones d'Espanya, el febrer de 1956 va consolidar el concepte de gelada negra a la literatura meteorològica. La seva denominació és perquè les masses d'aire que les causen són tan seques que no produeixen el gebre de les típiques nits hivernals, de manera que la gelada només s'aprecia visualment pels danys sobre els fruiters i els conreus, que són desastrosos.

En aquell febrer el registre més baix de la Comunitat Valenciana es va donar al terme de Vistabella, a Sant Joan de Penyagolosa, que el dia 12 va arribar als -19° C. Castellfort va donar -17º C i les localitats de Bocairent i Villena van compartir -15º. Ja al costat de la costa, a més dels -7,2º C de València, els -4,6º d'Alacant i els -7,3º de Castelló -les mínimes històriques del segle XX-, sobresurten els -9,5º de Manises, els -8,5º de Gandia i els -8º de Benicarló. Però l'important no va ser aquest rècord, sinó l'anòmala circumstància que en moltes d'aquestes poblacions va gelar més de 15 o 20 dies del mes, segons els casos, i de forma molt persistent, la qual cosa va causar una enorme catàstrofe per a l'agricultura valenciana.

Respecte a altres episodis freds, una de les grans diferències de la situació atmosfèrica de febrer de 1956 es va concretar en què va estar governada per un potent anticicló situat entre l'arxipèlag britànic i Islàndia, que conjuntament amb una borrasca al golf de Gènova va canalitzar aire polar extraordinàriament fred que arribava la Península pel seu flanc est, molt més afectat que el vessant occidental. L'aire sec i glacial i els cels clars es van aliar per afavorir gelades extraordinàries que no han tornat a repetir-se.

Tot i així, José Ángel Núñez, de l'Aemet ens recorda que al segle XIX es van donar episodis més gèlids, com el de gener de 1891, en què València va marcar el seu rècord absolut de fred des que es van iniciar les observacions meteorològiques a la capital el 1869. El 18 gener 1891 València va arribar a -8,0º en un mes en què la ciutat del Túria va tenir 18 dies de gelada, és a dir, sis més que el febrer del 1956. Núñez postil·la, així mateix, que 1891 va ser l'últim any en què el riu Ebre es va gelar a Tortosa.

Al febrer de 1956 es van registrar tres invasions d'aire polar, les dues primeres els dies 2 i 11 i l'última a final de mes. No obstant això, Innocenci Font Tullot, un dels grans estudiosos de la climatologia espanyola, sempre va sostenir que en realitat es va tractar d'una única invasió d'aire polar que va abastar tot el mes i que va estar dividida en tres onades successives que van aconseguir el seu màxim els esmentats dies.

Anys de grans freds

Febrer de 1956 segueix sent un bon exemple a l'hora d'analitzar el canvi que s'ha produït en el clima d'Espanya en l'últim mig segle, perquè si bé es tracta d'un dels esdeveniments més extremats del segle XX, en realitat es va produir en una època en què les onades de fred eren molt més freqüents que en les últimes dècades del segle passat.

A mitjan el segle XX Espanya va ser escenari de grans freds, com proven les dades dels mesos de gener de 1944, 1945, 1946, 1947, 1952, 1954 i 1957, i els de febrer de 1954, 1963 i 1965, entre d'altres. En l'extraordinària onada de fred de gener de 1945 es va arribar als -27,6° C a l'aeròdrom d'Àvila, el gener de 1952 els -28,2° C a Molina de Aragón (Guadalajara), i al desembre de 1963 els -30° C en l'extint aeròdrom que en aquella època hi havia entre les poblacions Terol de Fuentes Claras i Calamocha.

Imatge: 2 de Febrer de 1954, escenari que es va repetir més dies als llarg del mes

Així mateix, el gener de 1957 es va arribar als -24° C a Villena (Alacant), que, segons la informació actualitzada de l'Aemet, suposen el rècord oficial de fred a la Comunitat Valenciana, mentre que al febrer de 1954 es van donar els -22º de Castellfort, el segon registre més baix.

Entre unes onades de fred i altres hi ha molts matisos, com el fet que en les de 1945, 1946, 1947 i 1954 els temporals de neu van exercir un paper destacat. Al febrer de 1956, però, encara que també va nevar en moltes zones, es va viure un mes de cels molt clars, i això va propiciar la catàstrofe agrícola. Cal recordar, així mateix, que el dia 2 de febrer de 1956, a la primera escomesa d'aire àrtic, es van aconseguir -32° C a l'Estany Gento, un observatori de la província de Lleida situat a més de 2.000 metres d'altitud. És la temperatura més baixa que s'ha registrat a la xarxa d'observació meteorològica espanyola des de que existeix, segons l'Aemet.

Imatge: Pronòstic per al cap de setmana vinent.

CiU destina 427 milions més a l'Església perquè faci caritat

El conseller contra el Benestar Social i la Família de la Generalitat, Josep Lluís Cleries, ha anunciat aquest dimarts que el Govern de CiU destinarà més de 427 milions d'euros a "programes de lluita contra la pobresa davant l'augment del risc d'exclusió social", que ja arriba al 20% de la població, segons ell, tot i que hi ha un 25% d'aturats. Però no és que s'augmenti la renda d'exclusió, que Cleries ha retallat deixant a milers de catalans en l'indigència total, sinó que els diners es distribuiran entre organitzacions privades, com Càritas de l'Església catòlica i d'altres sectes afins, perquè ho reparteixin entre els seus sectaris.

Els nazionalcatólics tornen -a falta de justícia social- al finançament de la caritat humiliant i esclavitzadora en mans de la mateixa secta, enriquida i finançada amb privilegis escandalosos i criminals, i la camuflen hipòcritament sota l'eufemisme de "lluita contra la pobresa" que la seva pròpia política corrupta ha generat.

EUPV: “Carlos Fabra ha d’assumir responsabilitats pel contracte amb la concessionària”

Marina Albiol, diputada d'Esquerra Unida a Les Corts, critica que Alberto Fabra utilitze l'assumpte de Spanair per justificar el malbaratament de diners públics a l'Aeroport de Castelló. “Tots dos són exemples de mala gestió i de la utilització dels diners sense cap tipus de contenció de tots i totes en iniciatives ruïnoses”.
La diputada critica que el President de la Generalitat avale la permanència de Carlos Fabra, com a President d'Aerocas, i que considere que la seua substitució no és una prioritat.

Assegura que apartar a Carlos Fabra de l'Aeroport de Castelló “és una necessitat. Ha sigut el principal responsable de la situació que pateix la infraestructura en l'actualitat, tancada, sense gestor, ni terminis d'obertura, ni un model de gestió. Seria impensable que un directiu d’una empresa pública no assumira cap responsabilitat per la seua gestió”

La diputada de Castelló qüestiona que el sentit de les prioritats del Consell “sempre ha sigut molt dubtós per a nosaltres, fa menys d'un any tampoc va ser una prioritat del Partit Popular ni del Consell aplegar a un acord mitjanament acceptable amb Concesiones Aeroportuarias per a gestionar l'Aeroport de Castelló”, assegura, “això va comportar que Carlos Fabra signara un contracte ruïnós que va ser trencat pel govern valencià fa un mes”.

La parlamentària d'esquerres assegura que és evident per a tothom menys per al President de la Generalitat, que el responsable de l'actual situació de l'aeroport, Carlos Fabra, “ha d'assumir algun tipus de responsabilitat, és una qüestió de rendir comptes davant de la ciutadania, cosa que ha d'acceptar qualsevol persona que gestione diners públics”.

La representant d'EUPV, afirma que es molt greu que a dia d'avui, “Fabra reconega que l'Aeroport de Castelló no té gestor, ni terminis d'obertura, ni tan sols un model de gestió”, i afegeix, “solament tenim una infraestructura construïda, buida i sense ús, que ha costat a tots els valencians i valencianes 155 milions d'euros”.

Albiol finalitza reclamant mesures per assegurar que el trencament del contracte amb la concessionària no signifique una indemnització milionària que el conjunt de la societat valenciana no es pot permetre, “no ens valen simplement excuses inútils com va llançar ahir, Alberto Fabra, afirmant que en altres llocs malbaraten els diners més que ells”, recrimina Albiol, referint-se a les paraules del President del Consell sobre la despesa de la Generalitat de Catalunya en Spanair.

Marga Sanz: “El PP ha de prendre mesures sancionadores immediates a la mida de la fiança que s’ha imposat a Cuesta i a la resta d’imputats”

La síndica del grup parlamentari d’Esquerra Unida en Les Corts Valencianes i coordinadora de la formació d’esquerres, Marga Sanz, considera “urgentíssim” que es pose en marxa la comissió d’investigació parlamentària sobre EMARSA. Per a Sanz, “cada vegada que coneguem més notícies, els llots d’EMARSA salpiquen a més dirigents del PP i abasta cada cop més delictes”. “Tot apunta –ha afegit la síndica- a la responsabilitat inqüestionable de Cuesta, al qual s’ha d’aplicar ja el codi ètic i cessar com a alcalde i vicepresident de la Diputació”.

La síndica del grup parlamentari d’Esquerra Unida en Les Corts Valencianes i coordinadora de la formació d’esquerres, Marga Sanz, ha explicat, en referència a la interlocutòria del jutge del cas EMARSA que fixa les fiances, que “els fets ja no sols al·ludeixen a haver propiciat negocis il·lícits sinó que introdueixen la defraudació a Hisenda”. “La deixadesa de responsabilitats de la direcció del PP en aquest cas salpica les nostres institucions i resta credibilitat democràtica”, ha postil·lat. Així, Sanz considera que “el PP ha de prendre urgentment unes mesures sancionadores a la mida de la fiança que s’ha imposat a Cuesta i a la resta d’imputats”.

El jutge imposa les fiances als imputats del 'cas Emarsa'


El jutge que instrueix el cas Emarsa ha fixat 25 milions d'euros de fiança als imputats pel saqueig de la depuradora de Pinedo. L'expresident de l'empresa pública, alcalde de Manises i vicepresident de la Diputació de València, Enrique Crespo (PP), i l'exgerent, Esteban Cuesta (PP), són els més destacats. Aquesta xifra provisional serveix per establir fiances, conjunta i solidàriament, de 25 milions a Crespo i Costa; de 22 milions a Enrique Arnal, que va ser el director financer; de 13,7 milions a Adolfo Polo, que va ser cap de Medi Ambient de la depuradora, i de quantitats diverses a 14 dels 28 imputats en el cas, tots de l'entorn del PP valencià.

http://noticies.sirius.cat/2012/01/el-jutge-imposa-les-fiances-als.html

Partit de l’Esquerra Europea: “L’acord ‘Merkozy’ no ha de ser ratificat!”

Els caps d’Estat i de Govern de la UE s’han reunit en el Consell d’avui per afinar el seu projecte d’"acord internacional per a una unió econòmica. Lluny de permetre una sortida a la crisi, aquest acord és una submissió agreujada a les lògiques financeres que condueixen al caos. Amb la ‘regla d’or’ que inscriu en marbre els criteris del Pacte d’Estabilitat i Creixement, preveu sancions automàtiques i obligacions als Estats de negociar plans d’austeritat amb la UE. S’obstinen en decisions polítiques que maten el creixement i llancen als pobles a la misèria i l’angoixa.

Aquest tractat és l’aterratge segur de la ‘Troika’, el saqueig dels bens comuns i la ruptura dels drets socials en tots els països de la UE.

Amb la transferència de les competències pressupostàries dels parlaments nacionals a la Comissió, posen en qüestió les sobiranies dels pobles, i ho fan sense preveure ni debat, ni consulta a la ciutadania. Aquest és un atac sense precedents als drets polítics elementals dels pobles europeus, un canvi de règim cap a la dictadura dels mercats.

Per a tenir una visió clara de l’Europa que preparen, no hi ha més que mirar cap a Grècia, que Angela Merkel, vol posar sota tutela oficial, o cap a França, on Nicolas Sarkozy acaba d’anunciar un tercer pla d’austeritat augmentant els impostos indirectes i trencant els acords col·lectius sobre temps de treball per així finançar nous regals a la patronal.

Al final, és l’autodestrucció de la Unió Europea la que està en curs. La UE no es pot construir contra els pobles i en la sospita permanent entre els Estats membres. Mai les Institucions europees tindran la legitimitat que reivindiquen prenent decisions autoritàries i perjudicials per als pobles. Mai la idea de la unió prevaldrà si un Estat pot sol·licitar la tutela d’un altre. No hi haurà Unió en la divisió i la competència entre els pobles.

El Partit de l’Esquerra Europea rebutja aquest acord internacional i farà campanya en tots els països de l'UE per a què no sigui ratificat.

Partit de l’Esquerra Europea

Catalunya: El SM alerta de neu i fred intens a partir de dimecres

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) informa que es preveu una entrada d'aire molt fred a partir de dimecres que tindrà com a conseqüència una baixada molt important de la temperatura, que entre divendres i dissabte assolirà els seus valors més baixos del que va d'hivern. Les glaçades seran generalitzades, i seran fortes al Pirineu, moderades a la resta de l'interior del país, i febles al litoral. Entre dimecres i dijous s'esperen algunes precipitacions al sud i oest del país, amb una cota de neu que anirà baixant fins als 200 metres. A partir de divendres la temperatura tocarà fons, amb glaçades que fins i tot afectaran al litoral.

Pel que fa a les precipitacions, aquest dimarts se n'esperen de febles i disperses a l'extrem nord del país, tot i que seran més importants al vessant nord del Pirineu. La cota de neu voltarà els 1.000 metres i baixarà als 800 metres durant la tarda. De tota manera, a l'Empordà la cota podrà baixar puntualment fins als 500 metres, tot i que en aquest sector les precipitacions seran poc destacables.

Dimecres al matí arribaran noves precipitacions febles que afectaran el sud i oest del país i que durant la tarda i vespre s'aniran restringint a punts de la meitat sud del litoral i del Prelitoral. La cota de neu anirà baixant progressivament fins a situar-se al voltant dels 600 metres a la tarda. Durant el matí de dijous les precipitacions afectaran de manera aïllada a punts de la meitat sud del litoral i del Prelitoral, però la cota de neu continuarà baixant fins als 200 metres.

Amb aquesta predicció, el Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un Avís de Situació Meteorològica de Risc per neu.

Cameron donarà suport al trasllat de bancs francesos al Regne Unit

El primer ministre britànic David Cameron es va declarar disposat ahir dilluns a donar la benvinguda als bancs francesos que decideixin traslladar-se a Gran Bretanya després de l'agost pròxim, data en que França planeja introduir un impost de l'0,1% sobre les transaccions financeres. Si França va endavant amb el seu impost sobre transaccions financeres, Gran Bretanya, "en un esperit de sana competència, obrirà les portes i podrà donar la benvinguda a molts bancs francesos, empreses i d'altres", va manifestar Cameron, al final de la cimera de l'Unió Europea a Brussel·les.

Ha afegit que això ajudarà a l'expansió de l'economia britànica.

Cameron va qualificar de "boig" i "extraordinari" el futur impost que, segons Nicolas Sarkozy, aportaria mil milions d'euros anuals al fisc francès i contribuiria a reduir el dèficit pressupostari.

"El comissari europeu ens va dir que això li costaria a Europa mig milió de llocs de treball. Ara que tots estem lluitant per l'ocupació i el creixement, em sembla realment extraordinari fer alguna cosa que costaria tants llocs de treball", va declarar Cameron.

Ziugànov critica el pla de Putin per privatitzar les empreses estatals

El líder del Partit Comunista de Rússia, Guennadi Ziugànov, va criticar les propostes del primer ministre rus, Vladímir Putin de privatitzar les empreses estatals responsables de la producció de matèries primeres: "Sense la nacionalització dels recursos minerals i la regulació estatal dels preus, és impossible competir i desenvolupar els sectors clau de l'economia", va dir Ziugànov.

El cap comunista va destacar que en l'article de Putin, que va qualificar de "vella papilla liberal", no va trobar res de nou.

En el seu article, Putin va proposar reduir la participació de l'Estat en les empreses dedicades a l'extracció de matèries primeres i abandonar altres empreses a excepció dels monopolis estratègics i companyies del sector de Defensa. Així mateix, el primer ministre rus considera que és necessari 'canviar l'ideologia' pel que fa al control estatal dels negocis a Rússia i que s'han de delimitar aquestes funcions.

Guennadi Ziugànov és el candidat oficial del Partit Comunista de Rússia per a les eleccions presidencials que tindran lloc al país euroasiàtic el pròxim 4 de març.

A més de Putin, candidat del partit oficialista "Rússia Unida", a les presidencials participaran també Sergey Mirónov del partit "Rússia Justa", Vladímir Zhirinovski del Partit Liberal Democràtic de Rússia i el candidat independent, Mijaíl Prójorov.

Iran: HispanTV inaugurada a Teheran

La cadena internacional de parla hispana HispanTV, del Servei Internacional de la Ràdio Televisió iraniana ha estat inaugurada oficialment aquest dimarts a Teheran, capital de l'Iran. Un gran nombre d'autoritats va assistir a la cerimònia de la inauguració oficial d'HispanTV, entre ells el president de la Ràdio i Televisió iraniana, Ezatollah Zarghami, el ministre d'Afers Exteriors iranià, Ali Akbar Salehi, el cap de Servei Internacional de la Ràdio Televisió, Mohammad Sarafraz, a més de nombrosos rostres coneguts com ambaixadors dels països llatins a l'Iran, periodistes nacionals i internacionals i algunes celebritats.

El president de la República Islàmica de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, va realitzar un breu discurs mitjançant vídeo conferència en què va ressaltar la importància del naixement d'aquest nou canal, l'únic de parla espanyola a tot l'Orient Mitjà.

Hispan TV neix amb "una gran vocació social" i amb la intenció principal de "construir ponts entre els pobles de l'Iran, Amèrica Llatina, Europa i Orient Mitjà, difonent continguts sovint ignorats per altres mitjans de comunicació", assegura la cadena.

El canal Hispan TV, està dirigit a televidents de Sud-amèrica i Espanya que comparteixen un mateix idioma, el castellà, i una cultura semblant. Uns 500 milions de persones parlen aquest idioma a tot el món i uns 600 milions amb Brasil (on es parla un portuguès cada vegada més proper a l'idioma espanyol). A l'Amèrica del Nord hi ha aproximadament uns 50 milions d'hispanoparlants i la xifra augmenta d'any en any.

Hispan TV comença la seva programació durant les 24 hores del dia, composta per telenotícies cada dues hores, documentals, serials, pel·lícules, etc.

Hispan TV també compta amb una pàgina web des d'on es poden seguir els programes de la televisió en directe i les notícies d'actualitat. També dóna informació sobre les freqüències i la programació.

http://www.hispantv.ir/live.aspx

Veneçuela rep l'últim lot d'or de les seves reserves a l'exterior

Veneçuela va rebre l'últim lot d'or de la reserva estratègica, emmagatzemada a l'estranger, ha informat el president del Banc Central, Nelson Merentes. Catorze tones d'or procedents d'Europa van ser lliurades a Veneçuela en tan sols dos mesos. Les 60 tones d'or repatriades tenen un valor de gairebé 9 milions de dòlars, va dir Merentes. Segons el funcionari, Veneçuela conserva a l'estranger al voltant d'un 15% del seu or de reserva i 50 tones per a les transaccions financeres.

Merete va dir que aquesta és la major operació de transport d'aquest tipus de metall en els últims quinze anys i va afegir que "la repatriació del nostre or és un acte de prudència fiscal i defensa de la sobirania".

El president Hugo Chávez a l'agost va anunciar la seva intenció de retornar les reserves d'or restants i emmagatzemar-les en el territori nacional. Segons ell, Veneçuela planeja desplegar operatius de reserves internacionals en països "amics" com Brasil, Xina i Rússia.

La transferència de les divises d'Europa i EUA a aquests països contribuirà a "millorar els recursos del país abans d'abordar la crisi del capitalisme mundial", va dir Chávez.

ICV-EUiA demana al Govern una llei de llibertat religiosa

El senador de l'Entesa Joan Saura (ICV-EUiA) preguntarà al Govern al Senat per què l'Església no ha patit cap retallada pressupostària en el seu finançament. A més, els ecosocialistes reclamaran una llei de llibertat religiosa. Saura es fa ressò d'una denúncia de l'organització Europa Laica sobre els 13.000 milions d'euros anuals que han rebut els bisbes en els últims dos anys. "Com justifica que el finançament de l'Església catòlica romangui intacta i aliena als ajustos?", preguntarà el senador a l'Executiu.

El grup de l'Entesa qüestionarà al Govern sobre si té pensat redactar un avantprojecte de llei de llibertat religiosa davant la incompatibilitat constitucional dels acords signats entre l'Estat i la Santa Seu el 3 de gener de 1979, però negociats abans que s'aprovés la carta Magna el 6 desembre de 1978. Segons l'opinió de Saura, el Govern manté privilegis de l'Església catòlica contraris a principis constitucionals com la garantia de la llibertat de culte o la igualtat de distribució dels fons públics.

Entre els 13.000 milions, l'Església rep part per a la gestió de centres educatius, però ICV-EUiA reclama les partides que reben per a conservació de patrimoni o celebració d'actes litúrgics com la JMJ.

Catalunya, capdavantera al servei de Monsanto i EUA: Més del 50% del blat de moro de Girona és transgènic

Més de la meitat del blat de moro que es va cultivar a les comarques gironines durant el 2011 va ser transgènic. Segons dades facilitades per la Generalitat, durant el 2011 es va arribar al màxim històric amb 4.478 hectàrees d'aquesta llavor modificada genèticament, fet que suposa el 51% del total i per tant, la majoria del conreu d'aquest tipus a la demarcació de Girona. Ràdio Girona informa que aquestes 4.478 hectàrees de més representen un increment del 30% d'unes plantacions que es concentren majoritàriament a les comarques de l'Alt i Baix Empordà, on 3 de cada 4 hectàrees són de blat modificat. Girona és la segona província amb un percentatge més alt de cultiu de blat de moro transgènic. La primera, Lleida, té un 60% de cultius modificats genèticament.

El responsable de conreus d'herbacis d'Unió de Pagesos, Antoni Casademont excusa el desastre ecològic amb arguments com que l'àmplia presència del blat transgènic està contribuint a eradicar la plaga del cuc barrinador, un dels maldecaps dels agricultors que es dediquen a aquest tipus de plantacions, sense fer referència a la contaminació a d'altres cultius, especialment els ecològics, que queden arrasats pel polen transgènic.

El sistema agroindustrial ha generat una progressiva desvinculació entre producció d'aliments i consum, afavorint l'apropiació per part d'un grapat d'empreses, que controlen cadascun dels trams de la cadena agroalimentària (llavors, fertilitzants, transformació, distribució), amb la consegüent pèrdua d'autonomia de la pagesia.

Per descriure l'estructura de l'actual model de distribució d'aliments s'acostuma a utilitzar la metàfora del 'rellotge de sorra', on unes poques empreses monopolitzen el sector generant un coll d'ampolla que determina la relació entre productors i consumidors. En l'actualitat, el diferencial entre el preu pagat en origen, el camperol, i el que paguem al supermercat se situa al voltant d'un 500% de mitjana, sent la gran distribució qui s'emporta el benefici. Per aquest motiu, els diferents sindicats camperols reclamen una Llei de marges comercials i que se'ls pagui un preu digne pels seus productes.

Davant d'aquest model agrícola, des de meitats dels anys 90, diferents moviments socials vénen reivindicant el dret dels pobles a la sobirania alimentària. Una demanda que implica recuperar el control de les polítiques agrícoles i alimentàries, el dret a decidir sobre allò que mengem, que els béns naturals (aigua, terra, llavors...) estiguin en mans de la pagesia. Una proposta que es basa en la solidaritat internacional i que no s'ha de confondre amb els discursos xovinistes partidaris de "primer el nostre".

A Catalunya, aquesta sobirania alimentària implica l'accés a la terra dels qui volen incorporar-se a l'activitat agrícola, apostar per un banc de terres, i denunciar la creixent especulació amb el territori. És urgent, com reivindica la plataforma catalana "Som el que sembrem", una moratòria en el cultiu de transgènics i deixar ben clar que la coexistència és impossible. Catalunya i Aragó són les principals zones de la Unió Europea on es cultiven transgènics, fins i tot varietats prohibides en altres països. Cal una nova política agrària comuna (PAC), en clau de sobirania alimentària, prioritzant una producció, una distribució i un consum de proximitat, un model agrícola vinculat a l'agroecologia, inversions en serveis públics i de qualitat en el món rural i una legislació sanitària adequada per a la transformació artesana i la comercialització local.

Sense un entorn rural i una pagesia viu, un altre món i un altre consum no seran possibles. Com diu "La Via Campesina", avui "menjar s'ha convertit en un acte polític".

Avança "l'escut" contra asteroides perillosos

Espanya és, des de gener, un dels sis països que investiguen com evitar que un asteroide perillós xoqui contra la Terra. Es tracta del NEOShield, un programa d'investigació finançat per l'Unió Europea amb 4 milions d'€ i que durant els pròxims tres anys i mig estudiarà diverses tècniques per desintegrar o desviar els anomenats NEO (objecte proper a la Terra). Les opcions van des de construir naus prou grans com per desviar la roca amb la seva força gravitatòria a rebentar-la amb una bomba. Deimos és una de les 12 institucions d'Espanya, França, Alemanya, Regne Unit, els EUA i Rússia que desenvoluparan el NEOShield.

"El nostre projecte inclou l'opció nuclear, però només com a últim recurs", explica a aquest diari Alan Harris, científic de l'Agència Espacial Alemanya, que coordina el projecte. "En aquest cas només explorarem de manera teòrica quins serien els efectes d'un impacte nuclear prop d'un asteroide o en la seva superfície", detalla.

Els objectes més grans no són la prioritat. El meteorit que va acabar amb els dinosaures, fa 65 milions d'anys, tenia uns 12 quilòmetres de diàmetre. "Si caigués una cosa així estaríem condemnats, però ni tan sols hem detectat que hi hagi objectes així en l'entorn de la Terra", apunta Harris. Segons les estadístiques basades en impactes passats, un cataclisme així només passa cada 10 milions d'anys.

"El nostre projecte inclou l'opció nuclear, però només com a últim recurs"

L'escut europeu es centra en asteroides molt més petits i freqüents. Es tracta de cossos d'uns 100 metres de diàmetre o més i que serien capaços de destruir poblacions de la mida de Londres, explica l'expert. "És molt improbable" que l'impacte succeís en una ciutat, ja que la major part del globus està deshabitada o coberta per mar, encara que "el ràpid creixement de la població fa que cada vegada cobrim més parts del planeta", argumenta Harris.

"La freqüència d'impacte contra la Terra d'un asteroide de al voltant d'1 quilòmetre de diàmetre és d'un milió d'anys, tal i com s'ha derivat dels diferents programes de seguiment de NEOs", explica Josep Maria Trigo, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC).

Don Quixot

No és la primera vegada que Europa planeja missions així. El seu intent més recent va ser el projecte Don Quixot, impulsat pel l'Agència Espacial Europea i desenvolupat, entre d'altres, per l'empresa espanyola Deimos. El seu objectiu era enviar un satèl·lit de reconeixement anomenat Sancho i després un altre d'impacte per desviar la roca que es deia Hidalgo. El projecte va quedar oblidat per falta de fons, encara que podria ressuscitar en part, ja que Deimos és una de les 12 institucions d'Espanya, França, Alemanya, Regne Unit, els EUA i Rússia que desenvoluparan NEOShield.

El programa no construirà cap dispositiu de defensa encara, però sí estudiarà impactes amb aire comprimit a velocitats "molt superiors a les d'una bala", explica Harris. Aquestes pràctiques de tir es realitzaran en centres d'Alemanya i el Regne Unit i faran servir els diferents minerals que componen els diferents tipus d'asteroides. "Després, els resultats s'augmentaran d'escala amb ordinadors que simularan el comportament de l'asteroide durant un impacte real", conclou Harris.

Els fons dedicats a NEOShield no permeten desenvolupar un futur escut, només planejar-lo. No obstant això, l'aposta de l'UE ha estat molt ben rebuda per les empreses del sector, ja que és "la primera vegada que s'aporten fons per a un projecte així", van explicar ahir fonts de Astrium. La companyia aeroespacial europea serà una de les 12 entitats públiques i privades que duguin a terme el projecte. Per posar en marxa un escut real caldrà una nova inversió "d'uns 300 milions d'euros", segons fonts de la companyia.

Les orques poden alterar el sistema ecològic àrtic a la recerca del menjar

Els científics estudien l'experiència dels pobles autòctons del Canadà per pronosticar el mal que poden fer als sistemes ecològics marins les orques que arriben a la recerca de menjar a aigües àrtiques abans cobertes de gel, diu un estudi publicat a la revista Aquatic Biosystems. La fosa del gel a la regió de l'Àrtic permet a les orques, anomenades també balenes assassines, desplaçar-se cap al nord i ficar-se en els sistemes ecològics on abans no estaven presents en absolut o només "arribaven de visita".

Els experts van decidir combinar el mètode d'observacions amb l'estudi de l'experiència dels pobles autòctons. Entrevistaren més d'un centenar de caçadors d'onze poblats "inuit" de la província de Nunavut, el que els va permetre reunir informació addicional sobre la conducta de les orques que s'acosten a les costes de Canadà a la recerca del menjar.

Van poder esbrinar que cada població d'orques té la seva "especialització alimentària" i que les orques es subdivideixen en "sedentàries" i "vagabundes". Les segones prefereixen caçar mamífers marins petits, mentre que les primeres es nodreixen de peix. Després d'un estudi més detallat, els científics van descobrir cinc tipus de "dieta" d'aquestes balenes que habiten en els oceans Meridional (Antàrtic), l'Atlàntic i les latituds tropicals del Pacífic.

Va quedar provat que la "colonització" per les orques del Golf de Hudson, que va començar els últims anys, provoca canvis en la conducta dels mamífers marins més petits. Les potencials víctimes es desplacen a zones de baixos fons i fins cap a la costa, on queden fins a acabar la incursió de les orques. Els "inuit" diuen d'aquesta conducta "la por de les balenes assassines".

La orca és el mamífer més gran de la família dels dofins. Les femelles tenen un cos de fins a cinc metres de llarg, i els mascles, de fins a set metres.

dilluns, 30 de gener de 2012

IU demana al Grup parlamentari la suspensió de funcions de Miguel Reneses

L'executiva regional de Madrid d'IU ha acordat aquesta tarda instar el Grup parlamentari d'IU-CM a l'Assemblea madrilenya a suspendre, de manera cautelar, al diputat Miguel Reneses de les seves funcions en el grup, després de la seva imputació per presumpte assetjament sexual a una companya de la formació. La Comissió Executiva Regional, en vista de la interlocutòria del TSJ de Madrid, pel qual es declara imputat a Miguel Reneses, ha acordat sol·licitar la suspensió "fins que es resolgui el recurs" presentat pel diputat contra l'acte judicial.

Amb aquest acord, s'evita que el diputat regional, que ja va abandonar de motu propio la Secretaria d'Organització d'IU Federal després de la seva imputació, hagi de lliurar l'acta de diputat regional, a l'espera de la resolució del seu recurs.

Mentrestant, se li retiraran totes les seves competències en el Grup parlamentari, les quals podrà recuperar si el seu recurs és estimat i s'anul·la la seva imputació, mentre que, en el cas que l'interlocutòria sigui ferma, Reneses haurà de tornar l'acta, han explicat fonts d'IU.

La formació assenyala en un comunicat que ha acordat "fer extensiva a l'àmbit de la seva condició de càrrec públic d'IU-CM, la decisió de la Presidència Federal i l'assumpció de responsabilitat que Miguel Reneses ha realitzat, en relació a les seves funcions com a Secretari d'Organització d'IU-Federal".

"Llevat que el recurs presentat per Miguel Reneses prosperi i anul·li la seva condició d'imputat, i sense perjudici del principi de presumpció d'innocència, entenem que aquest acte és políticament incompatible amb ostentar càrrecs de responsabilitat pública a Izquierda Unida de la Comunitat de Madrid", continua el comunicat.

Per tot això, "i de manera cautelar fins que es resolgui el recurs, instem al Grup Parlamentari d'IU-CM a l'Assemblea de Madrid a la suspensió de Miguel Reneses de les seves funcions en el grup", conclou la nota.

Imputat per assetjament sexual

La sala del Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va imputar a Reneses per un delicte d'assetjament sexual contra l'exregidora d'IU a la localitat madrilenya de Fuenlabrada Josefa Conde Pizarro, i l'imposà una fiança de 100.000 euros.

En l'acte, datat el passat 11 de gener, el jutge considera que hi ha "indicis raonables" del delicte d'assetjament sexual denunciat per la suposada víctima, que va ser regidora entre 1991 i 1999, on va coincidir amb Reneses.

http://noticies.sirius.cat/2012/01/iu-estudiara-si-escau-sancionar-reneses.html

Mossos: "Interior no fa cas a la resolució del Síndic"

El sindicat de Mossos d'Esquadra USPAC ens informa que "dimarts, a 1a hora, registrem aquest escrit al Síndic de Greuges, amb el títol: "EL DEPARTAMENT D’INTERIOR NO FA CAS A LA RESOLUCIÓ DEL SÍNDIC". Ni havent dictat resolució el mateix Síndic el passat mes de novembre, el departament del conseller Felip Puig no en fa cas: "Un departament que fa el que vol, quan vol i perquè vol, sense atendre cap organisme", denuncia Josep Ramon Sanahuja com a Vicepresident del sindicat de Mossos USPAC, en representació del mateix. A continuació, la denúncia.

EXPOSO

En data 10 de novembre de 2011, el Síndic de Greuges va emetre una resolució
que se’ns va notificar tant al sindicat dels Mossos USPAC, com també al departament
d’Interior de la Generalitat de Catalunya.

Que en dita resolució, s’instava al departament d’Interior a complir les lleis a les que resta subjecte pel principi de legalitat, i a donar resposta motivada dels escrits que es presentin. També a donar acusament de rebuda dels escrits que se i presentin
mitjançant el Dret de Petició regulat al Decret 21/2003 de 21 de gener.

Que, apart dels 37 escrits que li vam adjuntar a l’anterior queixa, s’han registrat
12 escrits mes, sense que s’hagi donat resposta (excepte 2 d’ells i sense acusament de
rebuda).Tots els escrits han estat tramitats/presentats mitjançant el formulari del Dret de Petició regulat al Decret 21/2003 de 21 de gener, i cap d’ells ha rebut acusament de rebuda i només 2 han estat respostos, tot i què sense cap motivació i
obviant les preguntes concretes que es formulaven.

És per tot això què,

SOL·LICITO

1. Estudiï, valori i si ho creu oportú, demani informació al conseller d’Interior Felip Puig i Godés del perquè, fa el que li dóna la gana i continua obviant tot escrit que es presenten, vulnerant així tota una sèrie de normativa (Lleis i Decrets) i la mateixa resolució del Síndic de Greuges de data 10 de novembre de 2011.

CCOO: "Rajoy hauria d'evitar les vagues en lloc de convocar-les"

El secretari de Comunicació i portaveu de CCOO, Fernando Lezcano, ha jutjat "inoportunes, imprudents i temeràries" les paraules de Mariano Rajoy: "La reforma laboral em costarà una vaga". "Rajoy ha d'entendre que la seva funció hauria de ser evitar les vagues en lloc de convocar-les", ha dit. Lezcano creu 'incomprensible' que uns dies després de l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva, signat per les organitzacions sindicals i empresarials, el president del Govern doni compte a Brussel·les dels seus plans de reforma del mercat de treball sense haver-ho comentat al seu país, sobretot als interlocutors socials.

El portaveu de CCOO considera que estem a temps de canalitzar el diàleg i demana al president del Govern que no es precipiti amb unes mesures que "poden provocar un conflicte social", segons les seves pròpies paraules, i doni cobertura i suport al procés negociador de patronal i sindicats, que va concloure amb acords en diverses matèries, i que a través dels seus portaveus pot seguir avançant en d'altres.

"Ens sembla insòlit que 20 mesos després d'una reforma laboral que ha incrementat la desocupació en 1,5 milions de persones, algú pretengui enganyar al país prometent una altra reforma per crear desenes de milers de llocs de treball. L'ocupació, conclou Lezcano, la crea l'activitat econòmica i no les reformes laborals, i no hi haurà activitat econòmica sinó creixen l'inversió i els estímuls públics".

La policia utilitza missatges de text invisibles per localitzar i rastrejar mòbils

Diversos cossos de policia i de seguretat europeus (RFA, Holanda i França) utilitzen missatges de text invisibles per localitzar i rastrejar la posició de telèfons mòbils. El sistema envia un SMS invisible, sense text, que l'aparell del destinatari rebutja però que, en canvi, facilita la geolocalització del gadget. Anna Conrads (foto) de Die Linke (L'Esquerra) va plantejar una pregunta al parlament regional de Renània-Westfàlia per conèixer millor l'ús dels SMS invisibles i Interior va informar que durant el 2010 es van enviar més de 255.000.

En paraules de Silent Services, l'empresa desenvolupadora del programari: El Silent SMS permet a l'usuari enviar un missatge a un altre telèfon mòbil sense que el propietari d'aquest doni permís. El missatge és rebutjat pel mòbil de destinació i no deixa cap rastre en ell. En resposta, el remitent rep un missatge de l'operadora mòbil confirmant la recepció de l'SMS invisible.

El més curiós és que, en alguns dels països on s'ha recorregut a aquest mètode, la legislació ho permet a causa d'un buit legal. Per exemple, en el cas d'Alemanya, la constitució federal protegeix el secret de telecomunicacions, però com aquests SMS no contenen cap missatge, escapen de la llei.

Al principi, els SMS invisibles es van crear per donar servei a les operadores mòbils en les tasques de comprovació de xarxa. S'utilitzaven per assegurar que el telèfon en qüestió estava en funcionament i, així, procedir a fer les comprovacions oportunes de la xarxa. No obstant això, els serveis de seguretat i espionatge els han donat un altre ús: localitzar persones i sospitosos.

Els països on se sap que han recorregut a aquest mètode són, per ara, Alemanya, França i Holanda.

En el cas alemany, la diputada Anna Conrads (Die Linke -L'Esquerra) va plantejar una pregunta al parlament regional de Renània-Westfàlia per conèixer millor l'ús dels SMS invisibles i es va donar a conèixer que durant el 2010 es van enviar més de 255.000 missatges invisibles en 778 investigacions. A més, el ministre de l'Interior alemany, Hans-Peter Friedrich (CDU), va afirmar al desembre que s'envien 440.000 SMS silenciosos de mitjana cada any.

Però la localització no és l'única funcionalitat dels SMS invisibles: també ofereixen la possibilitat d'esgotar la bateria al telèfon mòbil destinatari. D'aquesta manera, mitjançant un atac de denegació de servei (DDoS), es bloqueja el dispositiu fins que es buida per complet la bateria.

Miralles demana al conseller Mena explicacions per la fallida d'Spanair i recol·locar els treballadors afectats

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, s’ha solidaritzat avui amb els treballadors i treballadores de la companyia aèria Spanair i amb els usuaris afectats per la fallida d’aquest “projecte empresarial”, que deixarà sense feina prop de 4.000 persones, entre empleats directes de la companyia i empleats indirectes. Per aquest motiu, Miralles ha demanat al Govern de CiU que “no s’amagui darrera el conseller d’Economia”, Andreu Mas-Colell, enfocant només les xifres invertides per la Generalitat o el que podria recuperar via concurs de creditors.

El que reclama el dirigent d’EUiA i vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA és que sigui el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, qui digui alguna cosa sobre Spanair, sobretot “on recol·locarà els treballadors” afectats per la fallida. Miralles ha avançat que demà el seu grup parlamentari tractarà aquest tema i en concret quines gestions pot fer ICV-EUiA conjuntament amb els sindicats.

28-G, un avís per al president Mas

Respecte a la manifestació contra les retallades que va tenir lloc ahir a Barcelona i a les altres capitals catalanes, el coordinador general d’EUiA i diputat, que va ser a la pancarta d’ICV-EUiA, ha afirmat que “ahir es va demostrar que hi ha esperança, que la gent no es resigna i demana a Mas que els escolti, perquè tenen arguments, propostes i alternatives”.

En opinió de Miralles, “és possible canviar de polítiques per a crear ocupació, garantir els serveis públics bàsics com la salut i l’educació, i fer créixer la demanda interna des de la reactivació econòmica”. El dirigent d’esquerres ha carregat contra “la lògica dogmàtica de l’ajust” del Govern CiU i ha insistit que més de dues-centes organitzacions –les que integren la plataforma ‘Prou retallades!’ que ahir convocava la manifestació- li han dit ben clar a l’Executiu català que “hi ha alternatives”.

Miralles també s’ha referit a la trobada de Mas i Rajoy que tindrà lloc aquest dimecres. En aquest punt, ha acusat el president català “d’anar a buscar mà dura” per la reforma laboral i li ha recordat que “l’obsessió per complir l’objectiu del dèficit no crea ocupació, no reactiva l’economia ni ajuda la demanda interna.”

Cimera de caps d’estat i de govern de la UE a Brussel·les: flexibilitzar l’objectiu del dèficit i crear ocupació


Per acabar, Miralles ha dit que a Europa “cal una aposta decidida per incentivar les polítiques econòmiques i fiscals i flexibilitzar els objectius de dèficit per així crear ocupació”, perquè “si no, serà un nou fracàs i un altre cop a la UE”.

Eros passarà demà al costat de la Terra

L'asteroide Eros, un gegant conegut pels astrònoms de tot el món, s'acostarà demà al planeta com no ho havia fet des de 1975. Amb els seus 34 quilòmetres de longitud, el cos celeste s'ubicarà a uns 26,7 milions de quilòmetres de la Terra (cinc vegades més proper que la Lluna), "sense representar cap perill". Aquesta proximitat permetrà que l'asteroide pugui ser vist amb facilitat, fins i tot amb telescopis comuns. Eros travessarà el cel a través de les constel·lacions de Leo, Sextant i Hidra.

La de demà serà una visita especial ja que no tornarà a estar prop de la Terra fins 2056. Aquest gegant és el segon en grandària dels que viatgen prop del planeta, ja que la seva dimensió només és superada per Ganímedes (asteroide no el satèl·lit de Júpiter).

Eros, compost per silicats de magnesi i ferro, va ser descobert el 13 d'agost de 1898 pels astrònoms Carl Gustav Witt a Berlín i Auguste Charlois a Niça. Al febrer de 2001 la nau espacial NEAR Shoemaker de la NASA va aconseguir aterrar sobre la seva superfície. La sonda va poder lliurar més de 160.000 imatges i va identificar més de 100.000 cràters.

El seu descobriment permet saber les possibilitats que el gegant impacti en el nostre planeta. Segons els experts, el seu impacte causaria un desastre a gran escala, però estimen que per parlar d'un desastre planetari, es necessitaria un asteroide de 140 quilòmetres de longitud.

El jutge imposa les fiances als imputats del 'cas Emarsa'

El jutge que instrueix el cas Emarsa ha fixat 25 milions d'euros de fiança als imputats pel saqueig de la depuradora de Pinedo. L'expresident de l'empresa pública, alcalde de Manises i vicepresident de la Diputació de València, Enrique Crespo (PP), i l'exgerent, Esteban Cuesta (PP), són els més destacats. Aquesta xifra provisional serveix per establir fiances, conjunta i solidàriament, de 25 milions a Crespo i Costa; de 22 milions a Enrique Arnal, que va ser el director financer; de 13,7 milions a Adolfo Polo, que va ser cap de Medi Ambient de la depuradora, i de quantitats diverses a 14 dels 28 imputats en el cas, tots de l'entorn del PP valencià. Foto: "Els genovesos" d'Emarsa: Enrique Crespo, María Paz García Martínez y Esteban Cuesta.

"La falta de determinació de les sumes presumptament malversades", assegura el jutge Vicente Ríos, "no ha d'impedir que es fixin, ja des d'aquest moment processal, les mesures procedents per assegurar les responsabilitats pecuniàries que en definitiva puguin declarar pertinents". I estableix "prudencialment" el saquejat a l'empresa pública de gestió d'aigües residuals en 25 milions d'euros.

Marga Sanz (EU): “Tots els camins en la desfeta d’EMARSA ens condueixen a pensar en un presumpte finançament irregular del PP”


La síndica d’EUPV a Les Corts Valencianes i coordinadora de la formació d’esquerres ha manifestat que les declaracions de Juan Carlos Gimeno, en les què aquest responsabilitza al PP del saqueig en EMARSA, “hauran de trobar una resposta en el propi PP. L’esperem urgentment, perquè d’altra manera sols podem dir allò de qui calla, atorga”. Hisenda denuncia que Emarsa va defraudar 2.400.000 amb una trama de factures. El jutjat acumula a la causa una denúncia de la Fiscalia per delictes contra Hisenda i falsedat comptable.

http://noticies.sirius.cat/2012/01/marga-sanz-eu-tots-els-camins-en-la.html

Bèlgica paralitzada per la vaga general contra els plans d'austeritat

Bèlgica ha quedat paralitzada per la vaga general convocada pels principals sindicats, en protesta pels plans d'austeritat, i que inclouen el retard de l'edat de jubilació, així com una reducció en les prestacions per desocupació. La vaga ha afectat tant els ciutadans del carrer -no funcionen trens, metros, autobusos o tramvies- com als caps d'Estat i de Govern de l'Unió Europea (UE), que per assistir a la cimera d'avui a Brussel·les han aterrat en una base militar en lloc de a l'aeroport de Zaventem, on s'han anul·lat i cancel·lat desenes d'operacions.

Els sindicats belgues han aprofitat l'aparador de la cimera, que reuneix una superpoblació de periodistes a la capital belga i europea, per donar a conèixer les seves reivindicacions.

Els treballadors critiquen que "es vulgui sortir de la crisi per la via de les retallades, en comptes de pel creixement i l'aposta per l'ocupació", ha assenyalat Jan Vercamst, portaveu de la Central General de Sindicats Liberals de Bèlgica (CGSLB).

Vercamst i la resta de portaveus i secretaris generals dels sindicats belgues s'han reunit davant l'edifici del Consell de l'UE, on se celebra la cimera, per protestar i exposar les seves reivindicacions.

Els sindicats porten pancartes en forma de bitllet d'euro amb l'expressió "euro-obligacions".

El seu objectiu no era reclamar l'aprovació d'uns títols de deute a nivell europeu, els eurobons, sinó reclamar als polítics europeus "mesures de responsabilitat amb Europa", ha dit Vercamst.

Es tracta de la segona vaga general en una mica més d'un mes i, com avui, si bé les escoles i hospitals han mantingut serveis mínims, el transport ha quedat paralitzat.

Tampoc funcionen els trens d'alta velocitat que uneixen Brussel·les amb París i Amsterdam (Thalys) i Londres (Eurostar), mentre que l'aeroport de Charleroi, al sud de Brussel·les i el segon del país -a tocar d'una base aèria d'EUA-, està tancat.

Els problemes en els transports de mercaderies han fet que alguns supermercats hagin decidit no obrir al públic tant a Brussel·les com a Valònia.

Bèlgica ha estat un dels últims països de l'euro en aplicar mesures d'austeritat pressupostària, per tal d'ajustar el seu dèficit públic als requeriments comunitaris, i després d'una llarga crisi política que va impedir tenir un Govern amb plenes funcions des de les eleccions el juny de 2010 fins a principis de desembre de 2011.

Imputat el cap dels mossos a Barcelona pel desallotjament del 15M

El titular del jutjat d'instrucció número 4 de BCN, Josep Maria Miquel Porres, ha citat a declarar com a imputat el cap dels Mossos d'Esquadra de Barcelona, el comissari Joan Carles Molinero, pel desallotjament dels indignats del 15-M que estaven acampats a la pl. de Catalunya el passat 27-M. Molinero declararà el proper 10 de febrer. L'imputació de Molinero es produeix com a conseqüència de les declaracions també judicials d'un comandament policial que va atribuir al comissari les decisions sobre l'actuació policial del passat 27-M.

Segons aquest comandament, Molinero era la persona que donava les instruccions des de la sala de comandament de Barcelona. Els acampats durant les protestes del Moviment 15-M van ser desallotjats de la cèntrica plaça amb l'argument que calia "netejar" i retirar objectes contundents que podien suposar una amenaça.

A més de la citació de Molinero, el jutge instructor ha demanat al Departament d'Interior un informe amb la transcripció de les converses mantingudes entre la sala de comandaments, en la qual el màxim responsable era Molinero, i els comandaments policials a peu de carrer.

En la causa oberta per l'operació policial del 27 de maig a la plaça Catalunya de Barcelona estan imputats, a més dels comandaments dels Mossos d'Esquadra, la extinent d'alcalde de Seguretat de Barcelona Assumpta Escarp (PSC) i el cap dels antiavalots, David Bordas, que declararà demà.

L'Exèrcit sirià recupera el control dels suburbis de l'est de Damasc

L'Exèrcit sirià va recuperar després de violents combats el control dels suburbis de l'est de Damasc, va comunicar avui el diari independent sirià "Al-Watan". "Recolzat per tancs i artilleria, l'Exèrcit va lliurar violents combats contra forces insurrectes a les localitats de Duma, Sakba i Hammuria prop de Damasc". Els militars intenten desplaçar els mercenaris de Qatar, Aràbia Saudita i l'OTAN cap a un espai obert per poder cercar-los, però les fonts oficials sirianes no ho comenten "per raons de seguretat", diu la nota. Un grup terrorista fa esclatar el quart gasoducte a Síria.

Segons "Al-Watan", l'Exèrcit dona "cops selectius" contra els islamistes sunnites atrinxerats en els suburbis de Damasc.

Síria és escenari de protestes antigovernamentals des de març de 2011. Segons l'ONU, els enfrontaments entre els seguidors i els detractors del president Bashar Assad ja han causat més de 5.000 morts. Les autoritats sirianes afirmen que en els xocs armats han mort més de 2.000 militars i agents de l'ordre públic atacats per "militants ben armats" de l'oposició.

Grup terrorista fa esclatar el quart gasoducte a Síria

Un grup terrorista ha fet esclatar avui un gasoducte a l'oest de Síria, ha informat la premsa del país àrab: "Un grup terrorista ha fet esclatar un gasoducte que va des d'Homs fins a Baniyas prop de la ciutat de Tel Kalah", segons la font.

És el quart atemptat terrorista en aquest mes perpetrat contra gasoductes prop d'Homs, una de les ciutats de major tensió a Síria. L'anterior atemptat va ser perpetrat contra un gasoducte a prop de la ciutat d'Al Rasta (província d'Homs) que proveïa dos centrals.

Occident va per Síria: Detalls del nou projecte de resolució presentat al Consell de Seguretat

"El projecte de resolució presentat no pot servir de base per a la solució del conflicte sirià", ha assenyalat l'ambaixador permanent de Rússia davant l'ONU, Vitali Txurkin, després d'una sessió del Consell de Seguretat de l'ONU celebrada a porta tancada el divendres.

El document, preparat per països occidentals i representants de la Lliga Àrab i considerat per Moscou com inacceptable, preveu entre altres coses, la dimissió del president Bashar al-Assad. Guennadi Gatílov, vice ministre d'Exteriors rus, va explicar que qualsevol decisió sobre un futur ajust polític a Síria s'ha de prendre en el marc d'un tràmit polític, sense que s'imposin condicions prèvies. "La demanda que Al Assad dimiteixi és una d'aquestes condicions preliminars", sosté Gatílov.

Els detalls del projecte de resolució presentat

La resolució presentada divendres davant el Consell de Seguretat conté alguns punts del 'full de ruta' de la solució de la crisi siriana elaborat per la Lliga Àrab el passat 2 de novembre, i de la iniciativa d'aquesta organització que data del 22 de gener.

Així el document exigeix ​​al Govern sirià posar fi a la violència, retirar l'Exèrcit dels carrers, alliberar els detinguts durant el conflicte i garantir la llibertat dels ciutadans de manifestar-se pacíficament. A més el projecte de resolució preveu la formació d'un Govern d'Unitat Nacional i la celebració "d'unes eleccions lliures i transparents sota la supervisió dels observadors àrabs i internacionals" i insta el mandatari sirià a traspassar el poder al seu vicepresident.

Formalment el projecte no conté la paraula 'sanció', tot i que la resolució crida a tots els països a aplicar a Síria mesures "iguals a les que va aplicar la Lliga Àrab contra el Govern sirià el 27 de novembre de 2011", data en què el organisme internacional va introduir sancions econòmiques contra Síria. Així mateix els autors del document parlen d'aplicar a Damasc "mesures addicionals", si no compleix el que preveu la resolució en un termini de 15 dies.

S'espera que els membres del Consell es pronunciïn sobre el document aquesta setmana.

Rússia opta pel diàleg de les parts en el conflicte sirià

A l'octubre de 2011 els països occidentals ja van intentar promoure en el Consell de l'ONU una resolució sobre Síria que suposava sancions, però aquesta va ser bloquejada per Rússia i la Xina, membres permanents del Consell que tenen el dret a veto. Moscou no vol que a Síria es repeteixi l'escenari libi i farà tot el possible per no permetre una intervenció internacional.

El passat 15 de desembre Rússia, al seu torn, també va presentar un projecte de resolució sobre Síria que insta les parts del conflicte a posar fi a la violència i iniciar un diàleg polític sense cap condició prèvia. Aquest document encara està subjecte a consideració dels membres del Consell de Seguretat.

Occident no vol pau a Síria


Alguns experts opinen que Occident mai acceptarà el projecte de resolució redactat per Rússia, ja que no està interessat en què les parts del conflicte sirià se senten a la taula de negociacions, perquè temen que el Govern d'Al Assad romangui en el poder. "No hi ha un interès per trobar una pau negociada perquè es vol un canvi de règim, que caigui el Govern del partit Baas liderat per Bashar al-Assad", afirma l'analista internacional Lajos Szaszdi.

L'AE torna a Catalunya el cas dels aldarulls al Parlament

L'Audiència espanyola ha ordenat que es traslladi a Catalunya que el cas dels aldarulls del 15 de juny al parlament català (vídeo), que fins ara era a les seves mans. El tribunal espanyol diu que no és competent per jutjar el cas perquè el Parlament de Catalunya no es pot considerar cap alt organisme de l'estat. D'aquesta manera, el tribunal dóna la raó als advocats de la vintena d'encausats, que aplaudeixen la decisió i demanen que s'arxivi la causa.

LA decisió s'ha pres contra l'opinió del jutge magistrat Eloy Velasco, que és qui va obrir la investigació i va encausar la vintena d'identificats per un delicte contra 'alts organismes de l'estat', castigat amb penes d'entre tres i cinc anys de presó, pels 'actes de força, intimidació i amenaça' als diputats catalans.

La delegada del govern del PP barra el pas als diputats d'ERC i SI

Diputats d'Esquerra i de Solidaritat s'ha concentrat aquest matí davant la subdelegació del govern espanyol a Barcelona per mostrar el rebuig per l'agressió d'un guàrdia civil a un ciutadà per parlar català. Els diputats han volgut entrar a la seu per demanar explicacions i per denunciar davant la delegada que s'obri una investigació sobre els fets, però la guàrdia civil els ha impedit el pas. El diputat al congrés espanyol per ERC Joan Tardà ha qualificat de 'lamentable' i 'inadmissible' que la delegada del govern espanyol -la feixista María de los Llanos (PP)-, no els hagi volgut rebre. Els diputats, que han arribat acompanyats de simpatitzants de les seves formacions, han vist però com un funcionari i un guàrdia civil els han impedit l'entrada a l'edifici, motiu pel qual indignats han registrat per escrit la petició d'entrevista amb Llanos.

ERC i SI denuncien 'les vexacions a ciutadans de Catalunya en l'exercici del seu dret a usar la llengua catalana amb els membres dels cossos i forces de seguretat de l'estat'. De la mateixa manera, ahir l'eurodiputat Ramon Tremosa va anunciar que presentaria una denúncia a la Comissió Europea pels mateixos fets, que van tenir lloc divendres a l'aeroport del Prat.

L'agredit, un advocat barceloní de 27 anys, va denunciar als mossos que havia estat vexat per dos guàrdies civil i que havia rebut cops amb un objecte contundent a les cuixes i diversos cops al cap per haver parlat en català.

Ezker Anitza ("L'Esquerra Plural, en euskera) és la federació d'IU a Euskadi

Ezker Anitza (L'Esquerra Plural, en euskera) és la federació basca d'Izquierda Unida per deslligar-se de la gestió del seu anterior coordinador, Javier Madrazo. Les lluites internes que des de fa mesos han dividit en dues a l'antiga Ezker Batua es van donar per concloses el dissabte durant la celebració del Consell Polític de la formació basca, d'on va sortir ratificat com a líder Mikel Arana.

El canvi de nom respon, precisament, a aquestes baralles internes que han acabat fins i tot als tribunals. I és que Serafín Llamas, mà dreta de Madrazo, és qui ostenta la titularitat de la denominació Ezker Batua de la qual s'ha despullat ara l'equip que reconeix la direcció federal d'IU. El sector madracista va sortir el passat octubre de la federació en no compartir les línies d'actuació de Mikel Arana.

"Republicana i federal"

El coordinador federal d'IU, Cayo Lara, va assistir dissabte al Consell Polític d'Ezker Anitza, en el qual Arana va definir a la nova formació com "d'esquerra, anticapitalista, republicana i federal" i que espera recollir les reivindicacions del Moviment 15-M i que és oberta i plural, així com pacifista, basca i internacionalista. El seu objectiu serà recuperar el suport ciutadà perdut en les dues últimes cites electorals.

El parlamentari basc va anunciar que el principal propòsit d'Ezker Anitza serà aconseguir "la regeneració d'IU a Euskadi perquè, sens dubte, necessitava regenerar-se". En les últimes eleccions municipals, amb prou feines va aconseguir tretze representants en tot el País Basc.

La policia ratifica el finançament il·legal del PP valencià

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha rebut l'últim informe de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals de la policia, en el qual es ratifica el sistema que utilitzava la trama Gürtel i es constata el mètode per el suposat finançament il·legal del PP valencià. L'escrit desgrana la forma mitjançant la qual Ramón Blanco Balín (foto), assessor fiscal del cap de la trama, Francisco Correa, manejava societats i comptes.

Trama de finançament il·legal a les eleccions generals de 2008

El registre al despatx de Blanco va aportar un important volum de documentació sobre el mètode de la trama. Entre d'altres, es van trobar els documents respecte al sistema de facturació i comptabilitat de les operacions realitzades per Orange Market. L'informe, que va ser encarregat pel magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Madrid Antonio Pedreira abans que la competència en la instrucció del cas tornés a l'Audiència Nacional, assenyala que la documentació reflecteix la doble comptabilitat en la societat que la trama corrupta va crear a València.

Constata, tal com ho va fer ja el 2009, que Orange Market "mantindria una comptabilitat dual", integrada per una comptabilitat visible, anomenada A, i una altra invisible, anomenada B. El document exposa com en la comptabilitat apareixen unes quantitats pendents de cobrament "generadores d'un deute a favor de la societat" i explica que l'epígraf "deute total" agrupa tant la derivada de la comptabilitat A com de la B.

Emetien factures al PP valencià que es transformaven en deutes d'empreses

La brigada de blanqueig de capitals afegeix que les formes utilitzades per permetre incorporar a la caixa aquests fons del deute B, de manera que posteriorment puguin ser utilitzats, són "variades". I descriu quatre: emmascarant els pendents de pagament dins d'altres factures; realitzant canvis de factures a l'alça oa la baixa en la base imposable, amb factures d'altres empreses de la trama, o incloent en la comptabilitat factures amb la intenció de reduir el saldo de pèrdues i guanys i així optar a la devolució de l'IVA.

La policia descriu al jutge Ruz que Orange Market canviava el concepte de les seves factures "a conveniència, sembla que per a no mostrar l'origen real dels fons". I posa com a exemple una factura emesa el PP de la Comunitat Valenciana que "la transformen" en una altra emesa a Enrique Ortiz, "que és la pagadora real de l'acte del partit".

L'informe inclou un altre exemple: una factura emesa el PP de Castelló "es canvia per una altra emesa a Facsa, qui efectua el desemborsament de l'esdeveniment del partit". Les dues empreses, juntament amb altres set, formen part de la causa de finançament il · legal que investiga el Tribunal Superior de la Comunitat Valenciana, en la qual també està imputada la cúpula del PP valencià, acusada d'un delicte electoral que inclou finançament il · legal per les pràctiques detectades en les eleccions autonòmiques de 2007 i la campanya de les generals de 2008.

"Peça clau" en l'engranatge de la trama

La policia qualifica Ramón Blanco Balín com "peça clau de l'engranatge de l'organització". L'informe lliurat al jutge Pablo Ruz sosté que va acabar convertint-se en el cervell jurídic de la trama i que malgrat que "va heretar" l'estructura de l'anterior gestor de Correa, va acabar tenint el control directe de les estructures i posicions bancàries. De fet, fins i tot participava en alguns negocis.

La policia recalca que l'entrada Blanco en escena "dinamitza les estructures mitjançant la liquidació d'algunes societats i la constitució de noves, el tancament de comptes bancaris i l'obertura de noves posicions en altres països, la utilització de nous canals de circulació dels diners i, en definitiva, estableix una nova fórmula de gestió de l'estructura financera i d'inversió tant a Espanya com a l'exterior ". Així, coincideix amb l'Agència Tributària, que ja va indicar que Blanco Balín era "un autèntic home de confiança" de Correa.

Llamazares denuncia que el govern vol una “justícia de dues velocitats, per als qui la poden pagar i els qui no”

El portaveu d’Izquierda Unida en la Comissió de Justícia, Gaspar Llamazares, ha retret avui al titular d’aquesta cartera en el Govern del PP, Alberto Ruiz-Gallardón, que “mentre a nosaltres el que ens preocupa és la Justícia com a servei públic, quan vostès parlen d’aplicar taxes i de dissuadir sobre el seu ús el que plantegen és una Justícia de dues velocitats: una per als qui se la poden pagar i una altra per a la majoria, la que no pot”.

Llamazares ha fet un repàs molt crític a la immensa majoria de les reformes que Ruiz-Gallardón ha plantejat durant la seva primera compareixença davant la Comissió de Justícia del Congrés. El diputat d’IU li ha indicat clarament al ministre que “no comparteixo l’enfocament de la seva intervenció. Diu posar-se al front del ‘regeneracionisme’ però acaba posant-se al front de la ‘restauració’ judicial”, al temps que l’ha advertit amb ironia que “pot convertir-se en el ‘ministre de la cadena perpetua’ i això no va amb el seu talant”.

El diputat d’IU havia utilitzat ja abans aquesta mateixa qüestió de la presó permanent revisable de la qual el PP vol fer bandera per enlletgir al ministre la forma i el fons de com va donar a conèixer la nova fórmula plantejada pel Govern per a l’elecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Al temps que va considerar aquesta proposta “no com una solució, sinó una involució”, Llamazares va recordar que “la seva vicepresidenta li va treure ahir una notícia i vostè s’ha quedat amb la cadena perpetua. Serà un difícil paper el d’un ministre regenerador posar-se al front de la cadena perpetua en els nostres dies”.

“La solució del Govern al desgovern de la Justícia es la de Juan Palomo: ‘jo m’ho guiso, jo m’ho menjo’, va dir i va bromejar en comentar que, com a metge, també espera que si es deixa que els jutges governin als jutges, també s’hauria de permetre als metges governar la sanitat.

Gaspar Llamazares va insistir que després de l’exposició del ministre “no he vist coses noves, malgrat això del ‘nou model de Justícia’. És el mateix plantejament modernitzador en el qual portem prop de 20 anys. Són bones paraules, però buides”.

“Em preocupa de la seva intervenció –va dir- que interpreti la Justícia com un problema mercantil i que destaqui que està al servei de la seguretat de les empreses i no de les persones. Nosaltres volem mirar a la Justícia no des del poder sinó des de baix, des dels ciutadans, que consideren que ara no és un bon servei públic i que volen que aquest se’ls garanteixi”.

En aquesta línia, va advertir que “en el nostre país ha crescut en els últims anys un reguitzell de corrupció, d’això sembla que no s’ha assabentat la política, tot i que ha participat de forma minoritària en ella, però sembla que tampoc ho ha fet el Poder Judicial i això a vostè no l’interessa. Veurem què fa la Fiscalia per atallar això i, entre altres coses, per a què els condemnats tornin el diner públic que s’han emportat, perquè fins ara no han tornat un duro, o millor diria que un euro”.

Llamazares va senyalar també que al seu grup parlamentari d’IU, ICV-EUiA, CHA li preocupa “la factura que volen passar” a l’abordar algunes reformes, entre elles els canvis anunciats en la reforma de la Llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs o l’enduriment de la Llei del Menor.

Sobre aquesta última, va senyalar al ministre que “li recordo que la Llei del Menor és seva. El crido a que tingui una postura més centrista i no de més involució. Per a les reformes estem disposats, però per a la involució no compti amb nosaltres”.

En la mateixa línia, el diputat d’IU va criticar el “populisme penal” que vol practicar el Govern del PP i la seva “orientació propagandista. Vostès i jo sabem que el nostre sistema penal és el més dur d’Europa i transmeten als ciutadans que augmentant penes les coses canviaran. Tenim més empresonats que ningú i no es pot llançar la carnassa de la cadena perpetua”.

El parlamentari d’IU per Astúries va recomanar a Ruiz-Gallardón que “ha de preocupar-se per la situació jurídica dels ciutadans. La justícia social està paralitzada. Amb els processos concursals els jutjats mercantils també estan paralitzats, bloquejats”.

“Creiem –va detallar- que ha de fer-se especial recalcament en la Justícia gratuïta i el torn d’ofici, que es troben entre la debilitat i l’anorèxia. També en una justícia de proximitat, de mediació pública i en la participació ciutadana en la mateixa”.

La 'trama Nóos' va usar factures falses per desviar fons a Belize

Factures falses enviades des de Londres i emeses per suposats serveis prestats a l'Institut Nóos, que al seu torn els hi cobrava a preu d'or a les administracions valenciana i balear i, en aquest cas, també a Telefónica. Aquest va ser el mètode que va aplicar el cercle del gendre del rei per treure d'Espanya almenys 294.000 dels 470.000 euros que van acabar fora del país. Els diners va anar a parar presumiblement a un compte de Luxemburg obert a nom d'una societat que el grup del duc havia adquirit en el paradís fiscal de Belize. I, segons la Policia, els autèntics beneficiaris d'aquest eficaç mecanisme de desviament de fons van ser el marit de la infanta Cristina i el seu soci Diego Torres.

Incorporades al sumari i datades entre octubre de 2006 i desembre de 2007, encara que el seu enviament va finalitzar l'abril d'aquest any és a dir, vuit mesos abans, hi ha deu factures girades des de Londres a l'Institut Nóos per De Goes Center for Stakeholder Management Ltd. Seguint la estructura de nina russa típica en les estructures societàries opaques, De Goes Ltd, una societat instrumental britànica, és propietat d'una altra companyia Blossomhill Assets amb domicili a Belize. La suma de les deu factures puja a 244.000 euros. De Goes Ltd no tenia plantilla pròpia, i així ho revelen els papers confiscats a la trama Nóos.

Amb aquest mètode es van treure 294.000 dels 470.000 euros enviats a l'exterior

En el paquet de factures ocupen un paper central les cimeres turístic-esportives encarregades a l'Institut Nóos per la Generalitat valenciana i el Govern balear, el València Summit i l'Illes Balears Fòrum. Contra l'Institut Nóos, De Goes Ltd va girar dues factures per serveis per a aquests esdeveniments. I sumen 100.000 euros.

Hi ha una tercera factura de 50.000 euros relacionada amb aquestes cimeres, encara que aquesta no va dirigida a l'Institut Nóos sinó a una companyia també anomenada De Goes. Però aquesta segona De Goes no és britànica sinó una societat limitada (SL) espanyola de caràcter igualment instrumental. I el disseny de matrioska es repeteix: la seva propietària és la Fundació DCIS, dedicada oficialment a la integració social. De Goes SL i DCIS funcionen aparentment controlades per Diego Torres i Mario Sorribas, home de confiança del duc de Palma i apoderat en Aizoon SL, l'empresa de Urdangarin i la seva dona.

Suposadament, De Goes Ltd va gestionar la participació d'experts en el València Summit i l'Illes Balears Fòrum de 2006, una missió difícil de complir amb un sol empleat en nòmina: aquesta era tota la seva plantilla i així ho revelen els propis manuscrits de la trama. Els papers també constaten que la rendibilitat va ser màxima per a De Goes Ltd: 125.000 euros sobre 150.000 facturats.

Sense rastre del SECN


En altres set factures, emeses igualment per De Goes Ltd contra l'Institut Nóos per 116.000 euros, es consignen una sèrie de supòsits treballs per a la desconeguda Sport Events City Network (SECN), una mena de Xarxa Mundial de Ciutats amb Esdeveniments Esportius: el territori preferit de l'Urdangarin postolímpic.

Es tracta d'una iniciativa auspiciada el 2005 per l'Ajuntament de València però que va caure en l'oblit i per al qual mai s'ha destinat un sol euro municipal, asseguren fonts oficials del consistori valencià.

L'apoderat del duc va dir com fer els rebuts, segons un email


En teoria, s'integraven aquí urbs com Rio de Janeiro, Ciutat del Cap, Auckland, Southampton o Split. Però avui resulta impossible trobar no només una pàgina web d'aquesta xarxa o malla cívic-esportiva sinó qualsevol mínima referència de Google a activitats posteriors a la València Summit. En el seu si va sorgir com una fogonada: enlluernadora i efímera..., excepte per De Goes Ltd, que va facturar a l'Institut Nóos fins a desembre de 2007. Una factura va datada aquest mes tot i que es va enviar al març per suposades trucades, circulars, enquestes de satisfacció i fins i tot pel desenvolupament d'una "proposta de constitució i òrgans de govern" de la SECN.

La restant factura de la sèrie De Goes Ltd es quantifica en 28.000 euros i va emesa també contra l'Institut Nóos. Però, ara, per la presumpta organització d'unes jornades per a Telefónica, d'on Iñaki Urdangarin és conseller de la filial internacional.

Aquest diari no ha aconseguit contrastar amb Telefónica la informació ressenyada en aquesta factura, que al·ludeix a un "procés de diàleg entre accionistes" a l'Argentina, Xile i Perú i del que els resultats van quedar suposadament plasmats en un "informe en espanyol". Entre 2003 i 2009, Telefónica va pagar 313.200 euros a l'Institut Nóos i 597.000 a Nóos Consultoria SL. Aquesta segona és l'empresa que, oficialment fins a mitjans de 2006, Urdangarin compartia amb Diego Torres.

Instruccions als experts

Les tres factures emeses per De Goes Ltd pels seus suposats serveis per a les cimeres organitzades per l'Institut Nóos sumen 150.000 euros. I es van emetre com "honoraris" per buscar i gestionar la participació "d'un grup de conferenciants independents" en les edicions de 2006 de la València Summit i/o l'Illes Balears Fòrum.

Però hi ha un problema: perquè el sumari inclou també aquelles que al seu torn van dirigir a De Goes Ltd sis d'aquests experts en matèria "científica" o de "negocis". I les sis només sumen 24.714 euros, no 150.000. Excepte en la remota hipòtesi que De Goes Ltd aportés nous justificants de pagaments a experts, la conclusió és la següent: que aquesta societat pantalla va facturar per un servei prestat per l'equip habitual de l'Institut Nóos i el cost real era molt inferior. Va aconseguir així blanquejar, en sentit metafòric, el mos de 125.286 euros que acabava de donar als comptes de l'associació altruista.

Público va contactar entre dijous i divendres amb quatre d'aquests sis experts internacionals. Un es va negar a parlar. Però els altres tres, que van demanar expressa reserva d'identitat, van explicar que si van enviar les seves factures a De Goes Ltd i no a l'Institut Nóos va ser perquè van rebre "instruccions" d'algú de l'organització dels esdeveniments. De qui? Els tres van dir no recordar-ho. I quan? Les van rebre al final de la cimera valenciana, on la figura del duc de Palma va quedar gravada en la seva retina. Els tres recordaven la presència del duc en aquelles jornades d'octubre de 2006, quan l'aristòcrata ja havia abandonat la presidència de l'associació sense ànim de lucre Institut Nóos, que va captar de la Generalitat valenciana i el Govern balear 5,8 milions. Una xifra idèntica a aquesta va acabar en mans de les empreses del duc i/o Diego Torres.

La desmemòria d'aquests experts queda compensada pel sumari. En un correu electrònic intervingut a la trama, un dels conferenciants de la València Summit 2006 escriu a Mario Sorribas, és a dir, l'home de confiança d'Urdangarin que és apoderat de la seva empresa Aizoon. La carta comença així: "Benvolgut amic Mario, he preparat la factura amb les dades que m'has proporcionat i l'estic annexant a aquest correu". I el que figura annexat és una factura de 4.000 euros dirigida a De Goes Center for Stakeholder Management Ltd. El nom de Mario Sorribas es repeteix en la factura cursada a De Goes Ltd per un altre conferenciant hispanoparlant i amb residència als EUA: "Atn Sr Mario Sorribas", es llegeix.

Quan la Policia i el fiscal li van preguntar el novembre passat per De Goes Ltd, Sorribas va dir que ni tan sols estava al corrent de la seva existència. Els investigadors sospiten que va ser ell qui va actuar com testaferro de Urdangarin, el nom apareix en una nota manuscrita confiscada i que diu això: "Cal comentar que IU podria facturar des de De Goes i cobrar després fora". El comptable de la trama i del propi duc, Marc Tejeiro, es va reconèixer autor d'aquesta nota. I va precisar que IU significa Iñaki Urdangarin.

El correu amb les tres primeres factures de De Goes Ltd va ser enviat el 24 gener 2007 precisament per Marco Tejeiro al seu germà Luis, assessor fiscal i que no està imputat. "T'adjunto les factures de Goes Ltd, dóna -les a Miguel i posa-les en la comptabilitat com a despesa d'IN [Institut Nóos] i De Goes SL", diu la missiva.

Una companyia amb un sol empleat en nòmina


Entre els documents intervinguts hi ha un extens manuscrit sobre el disseny de l'estructura internacional d'evasió de fons. El seu autor -o el seu escriptor- va ser el comptable d'Iñaki Urdangarin, Marc Tejeiro, que seguia instruccions de Diego Torres i l'advocat Salvador Trinxet, expert en societats 'offshore': és a dir, en posar els diners a segur de la Hisenda espanyola.

El text hològraf de Tejeiro és un autèntic manual de com muntar una estructura fiduciària (amb testaferros) per desviar a comptes lligades a Belize els diners captats a Espanya. I aquesta mena de llibre d'ús aborda si De Goes Ltd, la societat britànica propietat d'una empresa amb seu a Belize, ha de tenir empleats. La conclusió va ser que amb un n'hi havia prou. "Salvador [Trinxet] s'ofereix a ser contractat", diu el text. De fet, almenys en 2009 era l'únic empleat en nòmina.

diumenge, 29 de gener de 2012

Europa i el malson de la fallida grega

La caòtica fallida a l'Argentina de fa una dècada va desencadenar massius disturbis, saquejos i desenes de morts. La perspectiva que aquest escenari de terror es materialitzi a Grècia està en la ment de tota Europa, ja que l'amenaça d'una suspensió de pagaments és ara una possibilitat molt real. En el millor dels casos, si els creditors privats rebutgen una reestructuració voluntària del deute, un incompliment desordenat obligaria a tancar els bancs grecs durant dies per donar temps a Atenes a evitar una allau de fallides bancàries i tranquil·litzar els dipositants. Foto: Lukanikos, el "Llop Victoriós" de les protestes a Atenes.

En el pitjor dels casos, si els "socis" de l'Unió Europea també rebutgen aportar més diners, Grècia quedaria exposada a una massiva congelació bancaria, una possible escassetat de productes bàsics, violència i el que el governador del banc central George Provopoulos va descriure com "l'infern" d'una sortida de l'euro.

"Si els bancs es veiessin afectats, jo no podria importar més productes. No tindria res per vendre. Com vaig a sobreviure?", s'ha preguntat Broukias Antonis, un home de 66 anys a la seva llibreria i botiga d'articles d'oficina al centre d'Atenes.

"Segurament tancaria la meva botiga, sobretot si tornem al dracma", ha afegit, assenyalant que el preocupa que les manifestacions esdevinguin violentes.

Atenes i els seus creditors privats s'esforcen per evitar una suspensió de pagaments desordenada que pugui arrossegar a tota la zona euro a una crisi molt més profunda. Però les negociacions avancen amb molta lentitud i el rellotge no s'atura en el seu compte de temps cap a una important redempció de bons que vencen a finals de març.

Fins i tot si s'arriba a un acord, l'Unió Europea i el Fons Monetari Internacional, els prestadors de Grècia, han deixat clar que no aprovaran un paquet de 130.000 milions d'euros per a un nou rescat, a menys que Atenes avanci amb més retallades pressupostàries i apliqui una sèrie de reformes d'austeritat acordades fa temps. Si no estan convençuts, podrien suspendre l'ajuda financera en qualsevol moment.

Si no s'arriba a un acord amb els creditors privats, la destinació dels ciutadans i empreses grecs -a qui se'ls demana absorbir fortes pèrdues com a part del nou rescat-dependrà en gran mesura de si l'Unió Europea, el Banc Central Europeu i l'FMI, ja escèptics pel fracàs d'Atenes a l'hora de complir els objectius de les reformes, segueixen donant suport a Grècia.

En cas de no fer-ho, la gent preocupada amb què els bancs puguin tancar o els seus dipòsits puguin passar-se a una nova moneda, probablement corrin als bancs per retirar els seus diners, deslligant una allau de fallides bancàries, afirma Reuters.

Merkel contra Grècia, Espanya, Itàlia i qui calgui
La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha intentat desviar avui la creixent pressió internacional sobre el seu país, perquè accepti un augment en els fons de rescat de la zona euro, dient que les negociacions segueixen en marxa.

Enmig de les crides per reforçar els fons del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) abans de la cimera de l'UE demà dilluns, la publicació Bild An Sonntag ha preguntat a Merkel sobre la "creixent pressió" que recau sobre Alemanya per "augmentar massivament" el fons de rescat.

No obstant això, Merkel no s'ha referit a si Alemanya donaria suport a un augment del MEDE i en el seu lloc s'ha desviat a una pregunta sobre l'impacte que tindria un increment del mecanisme sobre el pressupost de la RFA durant aquest any.

Merkel pretén evitar que la cimera de l'UE es vegi absorbida per un debat respecte a si s'hauria de lliurar capital addicional als fons de rescat de la zona euro, com han suggerit el Fons Monetari Internacional (FMI) i alguns estats europeus, Itàlia i Espanya entre ells.

Peter Altmaier, un aliat proper de Merkel al Parlament alemany, va dir que tenia sentit primer veure com d'efectiu és el MEDE.

"Seria bo si fem un bon ús de les quantitats que estan disponibles ara", ha dit el parlamentari en una emissora alemanya.

El canceller austríac, Werner Faymann, ha dit en una entrevista a la revista Der Spiegel que creia que el tallafocs de 500.000 milions d'euros del MEDE podria necessitar un augment, reiterant les crides fetes a Berlín per la cap de l'FMI, Christine Lagarde, i pel primer ministre italià, Mario Monti.