200.000 ciutadans protesten a Barcelona contra les retallades i la reforma de les pensions

Milers de persones -200.000, segons els sindicats, i 12.000, segons la Guàrdia Urbana de CiU- han sortit als carrers de Barcelona per protestar contra els pressupostos del 2014, les retallades en serveis socials, la precarietat laboral i la reforma de les pensions, en una marxa organitzada per la Plataforma 'Prou Retallades' -que engloba a sindicats, entitats i associacions, entre d'altres-, i que ha tingut rèpliques a altres ciutats espanyoles.

La marxa s'ha iniciat passades les 12.00 hores d'aquest diumenge al passeig de Gràcia i ha acabat a Pla de Palau, on els convocants han llegit un manifest crític amb "l'obediència" del Govern espanyol i del Govern amb la Troica des de l'any 2008.

Els participants han mostrat pancartes i han llançat consignes com 'Que paguin la crisi els seus responsables', 'Les pensions, a la Constitució. Referèndum ja', 'No a les retallades', 'Polítics mentiders: ni catalans ni forasters', 'Si això no s'arregla, guerra, guerra, guerra', 'No és una crisi, és una estafa', 'Si vols guanyar, lluita sense descans' i 'Vaga general'.

"Els pressupostos són antisocials: ni ajudaran a millorar l'economia ni milloraran la situació de les persones", ha afirmat en declaracions als mitjans el secretari general de CC.OO. de Catalunya, Joan Carles Gallego, que ha carregat contra la reforma de les pensions i la llei per limitar el dret a manifestació que pretén aprovar el Govern espanyol. En aquesta línia, ha exigit un canvi radical de polítiques perquè estiguin "al servei de les persones i no de la banca i els interessos financers".

obre la possibilitat de convocar una vaga general, el seu homòleg d'UGT, Josep Maria Àlvarez, ha assegurat que hi ha motius suficients i que "no es pot descartar res", si bé ha apuntat a la necessitat de mesurar bé els temps: "Ha de ser un instrument que s'usi en el moment més oportú per doblegar les polítiques del Govern espanyol. No serà una qüestió de raons, sinó que hi hagi condicions perquè la gent pugui seguir-la i puguem tombar la polítiques", ha argumentat.

També ha confiat que l'èxit de les marxes celebrades aquesta setmana contra les retallades serveixin perquè el Govern espanyol recapaciti en els seus plans d'introduir canvis a la reforma laboral: "Cal esperar a conèixer la reforma, però segons com sigui, molt probablement serà un element més per a la vaga general".

"MAGNITUD DEL MALESTAR"

El president de la Federació d'Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona, Lluís Rabell, ha destacat que tot i ser una marxa vertebrada pels sindicats, ha comptat amb el recolzament de multitud de sectors socials: "És l'expressió de la magnitud del malestar que han generat aquestes polítiques i de la possibilitat d'aplicar mesures alternatives", ha afirmat.

La manifestació també ha comptat amb la presència de treballadors d'empreses afectades per expedients de regulació de feina (ERO), com Alstom, Panrico i Delphi.

Erdogan: “Jo mai respectaré als que van arribar al poder mitjançant cops"

Ankara mai respectarà als governants militars a Egipte, després que el Caire expulsés a l'ambaixador de Turquia i el declarés 'persona non grata', ha declarat el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan: “Jo mai respectaré als que van arribar al poder mitjançant cops”.

Aquestes declaracions del premier turc es produeixen, després que el Caire demanés a l'ambaixador turc, Hüseyin Avni Botsali, abandonar el país, per la suposada interferència d'Ankara en els assumptes interns del país àrab. El portaveu del Ministeri d'Exteriors egipci, Badr Abdel Ati, va explicar en una roda de premsa que la decisió contempla també rebaixar el nivell de representació diplomàtica entre tots dos països a encarregats de negocis.

Davant d'aquesta situació i com una resposta davant l'expulsió del seu màxim representant diplomàtic al país àrab, el Ministeri d'Exteriors de Turquia va declarar a l'ambaixador d'Egipte a Ankara “persona senar grata”.

Les relacions diplomàtiques entre el Caire i Ankara es van enterbolir després que l'Exèrcit egipci enderroqués en un cop d'estat -recolçat per EUA- el passat 3 de juliol a l'expresident del país àrab Mohamed Mursi. Un dia després Erdogan va anunciar que Mursi és l'únic president legítim d'Egipte, doncs ha estat el primer mandatari que ha sortit de les urnes electorals de manera democràtica.

Després del cop militar, Egipte es troba dividit i viu continuament innombrables protestes i manifestacions multitudinàries en les quals es reclama el retorn al poder del president deposat.

El president egipci aprova un decret que restringeix la llibertat de manifestació

La llei va ser remesa pel Govern fa dues setmanes al president i ha estat molt criticada pels grups de defensa dels Drets Humans
El president interí d'Egipte, Adli Mansur, ha emès aquest diumenge un decret-llei pel qual es limita dràsticament el dret de manifestació i reunió i que obligarà als convocants de concentracions a demanar un permís previ a la Policia, segons recull l'agència de notícies estatal, MENA.

Egipte expulsa a l'ambaixador de Turquia

Egipte ha retallat avui les seves relacions amb Turquia al nivell d'encarregats de negocis sol·licitant a l'ambaixador turc que abandoni el territori egipci: “Hem decidit cridar al nostre representant a Turquia i demanar a l'ambaixador turc, persona no grata ara, que abandoni el país”, va declarar el portaveu de la cancelleria egípcia, Badr Abdel Ati. Turquia acusa a Israel d'estar darrere dels esdeveniments a Egipte.

El PP portuguès finança il.legalment l'escola privada mentre desmantella l'escola pública

En un reportatge emès al canal TVI 24 en dia 4 de novembre, es denuncia el finançament de l'estat portuguès -en mans del PP portuguès de Pedro Passos Coelho, recolzat per l'equivalent al PSOE espanyol-, en molts milions d'euros pagats per tots els contribuents, a 81 col·legis privats. Aquests establiments, la majoria de l'Opus Dei i d'altres sectes religioses catòliques i repartits de nord a sud de Portugal, estan sovint al costat d'escoles públiques mig buides.

"És a la zona de Coimbra, on, en nom de l'interès públic, s'ha construït el major imperi de col·legis privats amb acord d'associació" avança el reportatge. Són 141 classes amb contractació d'associació, la qual cosa significa un finançament d'al voltant de 12 milions d'euros.

El col·legi de São Martinho -que "va asetjar quatre escoles públiques", totes elles treballant a poc més del 50% de la seva capacitat real– és apuntat com un exemple de la connivència entre funcionaris del govern i els interessos privats. En la creació d'aquest establiment d'ensenyament privat, construït sense permís, van estar embolicats alguns exdirigents de la Direcció Regional d'Educació Centro, com és el cas de Fernanda Mota Pinto i Manuela Fonseca.

Aquesta escola rep en 2013 1,785 milions d'euros pels seus 21 classes finançades per l'Estat, amb l'argument de la suposada superpoblació d'escoles públiques, argument que és totalment fal·laç i meticulosament desmuntats en el reportatge. Un estudi de 2011, encarregat per la exministra Isabel Alçada a la Universitat de Coïmbra, va confirmar la interferència d'aquest col·legi en el funcionament de les escoles públiques i recomana al final del finançament del seu ensenyament de batxillerat.

Això és només el primer de nombrosos exemples de col·legis privats que "mai haurien d'haver ser construïts" i que han provocat el buidament de les escoles públiques. Aquest cas és també un exemple de la "xarxa de complicitat que cobreix exgovernants que, després de fer exercici dels seus càrrecs, passen a treballar per als grups econòmics titulars de molts d'aquests col·legis, o exdirectors regionals d'educació que van fundar després col·legis privats que són pagats amb diners dels contribuents".

El reportatge "mostra el retrat d'un país que s'està preparant per pagar fins al final d'aquest any, més de 154 milions d'euros en contractes d'associació" -el que a Espanya s'anomenen "concerts", dins del mateix llenguatge hipòcrita i feixista que és a l'ús-.

El Govern neoliberal relaxa les normes que regeixen els acords d'associació

El 5 de novembre va entrar en vigor el nou Estatut de l'Ensenyament Privat i Cooperatiu que obre la porta a una nova ona de contractes d'associació, en la mesura en què relaxa les normes que regeixen els acords per finançar l'assistència dels estudiants a l'escola privada.

Es passa, fins i tot, a haver-hi llibertat perquè siguin signats contractes d'associació amb la privada quan existeixi una oferta pública disponible als voltants d'aquests establiments educatius, majoritàriament de la secta nazicatòlica de l'Opus Dei, monges i maristes o salesians.

Mathias Eistrup
Corresponsal Portugal

La policia portuguesa es manifesta contra les retallades de pressupost

Milers de professionals de les forces i serveis de seguretat han començat a manifestar-se aquest dijous, just abans de les 19:00, a Lisboa contra les retallades pressupostàries. Elements de la PSP, GNR (tots dos són grups de policia), SEF (servei d'estrangers i fronteres), guàrdies de presons, ASAE (control de establiment publics), policia marítima, policia judicial i policia municipal van participar en la manifestació que va ser marcada per llançaments de coets.

Les adolescents d'Espanya, entre les que més beuen i fumen d'Europa

L'últim informe de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) mostra que Espanya té una de les taxes més altes de consum de tabac d'alcohol i tabac en adolescents, especialment en noies, sent fins i tot un dels pocs països on el nivell de borratxeres als 15 anys és major en el sexe femení que en el masculí. A més, Espanya està també en el 'top ten' de consum d'alcohol en edat adulta.

L'estudi Panorama de la Salut 2013 es basa en dades de 2009 i 2010 i, en concret, ha analitzat el nombre d'adolescents de 15 anys que fumen almenys una vegada a la setmana i que s'han emborratxat almenys dues vegades en la seva vida.

L'OCDE reconeix que els nivells de tabaquisme en tots dos sexes estan al punt més baix en una dècada, ja que menys d'un de cada cinc joves d'un o un altre sexe (16%) fuma regularment. No obstant això, apunten els autors, l'augment de les taxes de tabaquisme i alcoholisme entre els adolescents de la República Txeca, Estònia, Hongria, Polònia, Eslovàquia i Espanya "són motiu de preocupació". En el cas del tabac, Espanya és el cinquè dels països dels que es tenen dades amb més joves fumadors, només per darrere d'Àustria, República Txeca, Hongria i Itàlia.

A més, l'OCDE destaca l'alta proporció de noies fumadores, prop d'un 25%, quan hi ha països com Alemanya o Regne Unit que estan gairebé 10 punts per sota i en uns altres, com Estats Units o Canadà, el percentatge de joves fumadors no arriba al 10%.

Quant al consum d'alcohol en joves, Espanya ocupa la setena posició per darrere de Dinamarca, Finlàndia, Regne Unit, Estònia, República Txeca i Eslovènia, i està molt per sobre de la mitjana de l'OCDE, que estableix que el 32% dels joves i el 28% de les joves de 15 anys s'ha emborratxat més d'una vegada en la seva vida. En el cas dels adolescents espanyols, els percentatges estan més prop del 40% en tots dos sexes, sobretot en el cas de les noies, sent un dels pocs països juntament amb Finlàndia, Suècia i Regne Unit en els quals hi ha més bevedores que bevedors.

Més adults fumadors que a l'OCDE

L'informe també ha analitzat el consum de tabac, encara que Espanya presenta un percentatge d'adults fumadors diaris (23,9%), segons dades de 2011, lleugerament superior a la mitjana de l'OCDE, que està en un 20,9%. De fet, és el desè país amb més fumadors, per darrere de Rússia (33,8%), Grècia (31,9%), Xile (29,8%), Irlanda (29%), Hongria (26,5%), Estònia (26,2%), República Txeca (24,6%), Indonèsia (24,2%) i Xina (24,1%). No obstant això, l'informe revela com la taxa de fumadors a Espanya s'ha reduït un 25% en l'última dècada

A més, Espanya està també en el 'top ten' de consum d'alcohol en edat adulta, amb 11,4 litres d'alcohol per càpita a l'any, segons dades de 2011, només per darrere de Luxemburg (15,3), França (12,6), Àustria (12,2), Estònia (12), Alemanya (11,7), Irlanda (11,6), República Txeca i Rússia (11,5) i Portugal (11,4). La mitjana de l'OCDE està en 9,4 litres per càpita.

El saqueig de 12.500 milions d'euros pel PP valencià

José Luis Peñas, l'ex regidor del PP de Majadahonda (Madrid) que va destapar el cas Gürtel amb les seves converses gravades d'amagat a Francisco Correa i els seus socis, ha escrit el pròleg de 'Terra de saqueig', un exhaustiu treball de recerca i documentació en que el periodista Sergi Castillo esbudella els casos de corrupció que esquitxen a totes les institucions de la Comunitat Valenciana controlades pel PP, i en els que ja hi ha més d'un centenar d'imputats i condemnats, des d'expresidents i exvicepresidents de la Generalitat a alcaldes i regidors, passant per parlamentaris autonòmics, diputats provincials, alts càrrecs i funcionaris: "la suma del negoci generat amb diners públics pels grans casos de corrupció i els grans esdeveniments de la Comunitat Valenciana ascendeix a 12.500 milions d'euros".

El Gran Premi de Fórmula 1 de la Comunitat Valenciana del que alardeaba Corretja va ser només un més en la llarga llista de grans esdeveniments que Eduardo Zaplana, primer, i sobretot Camps, van promoure com a tribut al seu desmesurat ego. "Van jugar amb els diners de tots a ser els faraons dels nous temps", afirma Castillo, que afegeix: "Al desig de perpetuar-se i ser recordats se suma el de ser admirats i reconeguts. El discurs és digne de psicoanàlisi, però l'essencial era tenir l'edifici, l'esdeveniment o l'acte més gran. Sense més. La grandària no és que fos el més important; era l'única cosa important".

Estètica i hedonisme

El catedràtic de la Universitat Jaume I de Castelló José Antonio Piqueras busseja fins i tot en les arrels antropològiques de la megalomania dels governants valencians, al capdavant d'una societat que gaudeix amb les falles, la pólvora, la música... "Aquí hi ha hagut una predisposició a l'estètica i l'hedonisme efímers. Tenim monuments que cremen, cavalcades que es consumeixen i gaiatas que són per a la desfilada. En el mateix acte que es realitzen es consumeix l'alegria i ja està". I, com recorda, Castillo, "les hemeroteques estan plenes de frases de Camps associant un suposat lideratge de la Comunitat Valenciana a la seva política de grans esdeveniments".

'El negoci generat amb diners públics pels grans casos de corrupció i esdeveniments de la Comunitat Valenciana ascendeix a 12.500 milions d'euros', afirma Sergi CastilloEl autor de Terra de saqueig sosté que "la suma del negoci generat amb diners públics pels grans casos de corrupció i els grans esdeveniments de la Comunitat Valenciana ascendeix a 12.500 milions d'euros". I adverteix que "la magnitud d'aquesta xifra és major si es compara, per exemple, amb tot el pressupost de la Generalitat per 2013", que ascendeix a 13.940 milions d'euros.

Castillo, no obstant això, reconeix que "obtenir una dada fefaent sobre la factura de la corrupció és una tasca pràcticament impossible per estar en marxa en els jutjats la majoria de les recerques, algunes sota secret de sumari, i variar constantment les xifres i el seu abast en funció de les fonts. El mateix ocorre amb els projectes i esdeveniments, envoltats de secret i confidencialitat, dels quals no existeixen amb prou feines estudis fiables sobre la seva rendibilitat".

El cost de la corrupció

L'únic treball científic sobre l'impacte econòmic de la corrupció a la Comunitat Valenciana ho ha elaborat Julián López Milla, professor titular en el Departament d'Anàlisi Econòmica Aplicada de la Universitat d'Alacant fins que en 2011 va ser triat parlamentari autonòmic pel PSOE.

El seu informe xifra en 1.184 milions d'euros, només en els tres últims anys, el "cost d'imatge que suposa la corrupció" a la regió. Per arribar a aquesta conclusió, López ha aplicat la metodologia usada pel Fondo Monetari Internacional (FMI) per al càlcul de la petjada de la corrupció en el creixement econòmic dels països, a més dels indicadors de Transparència Internacional sobre comunitats autònomes.

Segons l'Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE), el cost dels grans esdeveniments i projectes en la comunitat durant els mandats de Zaplana i Camps s'eleva a 5.225 milions d'euros. Amb aquests diners s'han finançat la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, la Ciutat de la Llum d'Alacant, la Copa de l'Amèrica, el Gran Premi de Fórmula 1, Terra Mítica, a Benidorm, o l'aeroport 'fantasma' de Castelló, entre molts altres. I a aquesta llista cal afegir els sobrecostes generats pels casos de corrupció més sonats de l'últim lustre. Castillo els despieza en el seu llibre:

Cas Gürtel. Les 14 empreses investigades pel suposat finançament del PP valencià i les companyies que figuren en els papers de Bárcenas van rebre 4.894 milions d'euros en adjudicacions públiques de la Generalitat. Set empreses estan sent investigades actualment en el Tribunal Superior de Justícia de la comunitat i vuit en l'Audiència Nacional. Les empreses de la trama Gúrtel van gestionar 120 milions d'euros en tota Espanya.

Radio Televisió Valenciana (RTVV). El deute acumulat per l'ens públic ascendeix a 1.309 milions d'euros. Després d'aquesta xifra s'amaguen nombroses irregularitats i casos de corrupció, com la visita de Ratzinger, una peça separada del cas Gürtel.

Segons l'Institut Valencià de Recerques Econòmiques, el cost dels grans esdeveniments i projectes durant els mandats de Zaplana i Camps s'eleva a 5.225 milions de eurosCaso Brugal. Les cinc peces principals del cas suposen un negoci de 813,3 milions d'euros. D'ells, 250 milions corresponen al Pla Zonal de Residus, 190 al contracte de recollida d'escombraries d'Oriola (Alacant), 250 a l'anomenat 'pla Rabassa' -un projecte urbanístic a la capital alacantina-, 120 milions al Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de la mateixa ciutat i 3,3 milions al conegut com caso Aigües de Calpe.

Cas Emarsa. Segons el jutge, el saqueig de Emarsa, una empresa pública creada per l'Ajuntament de València, ascendeix a 25 milions d'euros, encara que el PSOE valencià eleva la xifra a 40 milions. En total, la Generalitat va aportar 100 milions a la depuradora de Pinedo (València). A aquesta quantitat cal sumar altres 100 milions d'euros de les obres adjudicades a dit per l'entitat de sanejament. En total, 200 milions.

Caso Cooperació. Les adjudicacions realitzades a empreses vinculades a l'empresari Augusto César Tauroni, ara a la presó, des de la Consellería de Solidaritat i Ciutadania que encapçalava l'exdiputat del PP Rafael Blasco, ja imputat, ascendeixen a 40 milions d'euros. Els jutges investiguen el suposat desviament de sis milions d'euros dels fons que la Generalitat destinava a ajudes a països del Tercer Món i que mai van arribar a la seva destinació.

Cas Taroncher. Les adjudicacions sospitoses a l'empresa Construccions Taroncher, propietat d'un íntim amic del conseller de Governació i Justícia de la Generalitat, Serafín Castellà, ascendeixen a set milions d'euros.

Cas Nóos. Els contractes de l'Institut Nóos d'Iñaki Urdangarin amb la Generalitat i l'Ajuntament de València per organitzar les tres edicions del València Summit, un fòrum sobre turisme i esport, i desenvolupar el projecte dels I Jocs Europeus, mai celebrats, es van disparar fins als 4,5 milions d'euros.

Cas Fabra. Segons l'Agència Tributària, 4,7 milions d'euros és la quantitat d'origen desconegut en els comptes bancaris de Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló i principal impulsor de l'aeroport sense avions de la província.

Ramon Bagó i CiU: el saqueig de la sanitat catalana

Ramon Bagó, no fa molt, ja en la seva plenitud patrimonial de corrupte oligarca feixista, es va veure obligat a refugiar-se de la gentada en un hotel de la seva propietat, el Vilars Rurals de Sant Hilari, fugint d'un grup de ciutadans indignats que li trepitjaven els talons després del tancament de diversos CAP perquè xusma fatxenda com ell o el conseller Boi Ruiz s'enriqueixin amb la salut de la ciutadania.

Bagó, que utilitza el Vilars com a hotel de CiU (a manera de l'antic Majestic on Pujol pactava amb el genocida Aznar repartir-se el país), viu de la desertització de la salut pública. Millor dit, guanya muntanyes de diners amb la privatització del Institut Català de la Salut (ICS) i la sanitat pública, a cop de tijera i corrupció d'Artur Mas, avui a Índia amb una cort de 40 empresaris a costa de l'erari públic, com el seu passeig de la setmana passada per Israel amb la seva cort de lameculos.

Nació, poble i Estat; sembla que aquesta santíssima trinitat de la pàtria solament alimenta als audaços. Un d'ells, l'empresari Ramón Bagó, president del grup Serhs, exigeix que callin d'una puñetera vegada els endevins que anuncien la decadència darrere de la independència. Clar, a ell li va bé en el nazionalisme corrupte de CiU doncs és dels que fan negoci amb l'augment de passatgers al Prat o la reconversió de la Torre Agbar en hotel de luxe. A ell li va bé des que el corrupte virrei Pujol el nomenés responsable de Turisme en el llunyà 1980 i encara va millorar, dues dècades més tard, quan li va concedir la Creu de Sant Jordi pels serveis prestats, com a l'altre lladre nazi, Félix Millet.

Havia començat a robar jove, als 26 anys, quan va decidir deixar de ser el director d'una sucursal del BCH a Calella de la Costa per convertir-se en el gerent de l'Hotel Goya. Va participar en la fundació de Serhs (Serveis Mancomuntas d’Hosteleria i Similars) i va impulsar la creació del Gremi d'Hostaleria del Maresme, enfortit en 1978 amb el III Congrés de Turisme de Catalunya.

L'ex alcalde de Calella és un descarat pocavergonya que desperta antipaties al carrer i la ciutadania, fastiguejada per la immoral descaradura del mafiós de CiU. Va jugar un paper fonamental a principis dels anys vuitanta quan la CiU agafava les regnes de la sanitat; un moment crucial en el qual alts càrrecs i polítics propers a CiU i PSC es van fer amb la part del lleó, corresponent a tres quartes parts de la despesa pressupostària catalana. Aquí precisament es va arrelar la sociovergència, un pacte de franquistes per robar i protegir-se -com està succeint- davant la justiia i els mitjans, totalment subvencionats i subornats per l'oligarquia feixista.

Al costat de l'oligarca amic del rei usurpador, Josep Abelló, Bagó va resultar crucial en la fundació del Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC), amb l'objectiu de gestionar els hospitals municipals amb recursos del pressupost català, ambutxacant-se els diners públics a mans plenes.

Bagó i els seus amics van fer olor de sang fresca. Van tancar un pacte, van refundar la seva 'il·lusió corporativa' i la van convertir en un gran negoci. Però el camí es va truncar en 2012 quan Josep Prat Domènech, president de l'ICS, home fort del conseller Boi Ruíz, titular de diversos càrrecs públics a Reus, membre del Consell Assessor del president Artur Mas i conseller de United Surgical Partners Hospitals (USPH), va ser posat a la disposició de la Fiscalia. Prat va haver de dimitir, més enllà de la defensa tautológica i acarnissada que li va brindar el Portaveu i bocamoll del gonvern de mentiders, Francesc Homs: “És compatible i legítim tot allò que sigui legal”, va dir la veu del nazisme franquista català.

Al poc temps es va confirmar el que es sabia: el CHC actua com una gestoria on els hospitals poden obtenir consultoria, servei de licitacions, assessorament, estudis... Els diners públics han anat a parar a les caixes privades regit per la mà invisible d'els qui, com Bagó o Prat Demènech, han regit la sanitat omplint les arques de les empreses que s'obliden de l'interès general i solament responen davant els seus accionistes. El CHC, la pista del saqueig de la sanitat catalana, compta amb el respatller del que el sector anomena “l'aristocràcia de la sanitat”, un cercle de membres de partits (gairebé tots del PSC i CiU) que es reparteixen, sense empatx ni dissimul, centenars de milions d'euros en concessions o contractes de subministrament.

La gestió de la salut pública dificulta el control per part del Parlament de Catalunya, tal com es va veure en l'última comissió de sanitat. En les sessions d'aquesta Comissió, els parlamentaris van tractar d'acorralar a Bagó, investigat per l'Oficina Antifraude i la Fiscalia, amb preguntes sobre els contractes obtinguts per les seves empreses, per exemple, a Badalona, on Serhs es va fer amb un negoci de 12 milions d'euros de forma irregular, segons va concloure en el seu moment una recerca municipal.

Però en aquesta ocasió, com ha ocorregut en casos anteriors, Bagó no s'immuta. Sorteja llancis; evita entrar al detall de les corruptelas i contrataca imponent: “Criticant-me a mi, volen destruir el sistema sanitari català”.

El punt de mira de la recerca parlamentària apunta a una seriï escàndols que han provocat la imputació judicial de Carles Manté, exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut) i de l'expresident del ICS, Prat Domènech. Tots dos han comparegut en el Parlament, igual que l'ex president del CSC i exalcalde de Reus, Josep Abelló, l'exconsellera de Salut socialista Marina Geli, i l'actual conseller, Boi Ruíz. Però va acabar sent una farsa. La seva conclusió demostra que, enfront de la crítica, preval la defensa del model; encara en plena era de les retallades, la política abunda en la seva vergonyosa omertà.

En el cas de Bagó, l'aventura del sector turístic català recorre els anys d'esplendor. Va compaginar la seva primera obstinació institucional com a director general de Francesc Sanuy, el conseller de Comerç que va obrir per a Jordi Pujol el món de les fires i les primeres missions de la Generalitat a Àsia. Bagó va saber enriquir la seva experiència amb l'estil dels hotelers familiars de la Costa Brava, una gradació d'ofertes que va des dels Trías o els Guitart fins als Encesa de la Gavina S’Agaró, i que inclou també experiències de síntesis, com la del nucli Mateu-Suqué en Perelada; i, en últim terme, altres més devastadores, com els nous casinos dels germans Jordi i Albert Torrella o del mateix Grup Cirsa, de Manuel Lao.

Si en turisme la seva marca s'engeganteix, en matèria de sanitat el negoci segueix un esquema viciat que condueix sempre al mateix punt: Bagó licita a Bagó. És art i part. Una ullada sobre el diari oficial de la Generalitat prou per veure els ingents recursos moguts des del CHC cap a empreses vinculades al grup Serhs en matèries tan diverses com el catering, el subministrament de carros o les ampliacions de serveis d'urgències en diferents hospitals. Els interessos de Bagó tendits al voltant dels serveis mèdics han generat un mercat captiu d'importants dimensions.

Els creus d'adjudicacions a dit i de concessions pactades poden haver aixecat una muntanya d'irregularitats que freguen la il·legalitat, encara que sempre sense depassar la línia de flotació, i seguida d'a prop per la Sindicatura de Comptes. La caiguda de la demanda sanitària, per l'empobriment de la població i la mella patrimonial de les mútues, li impedirà créixer. El seu mastodòntic edifici té peus de fang a causa de les retallades i la corrupció que por acabar amb ell i els seus als tribunals en quant la banda mafiosa de Mas i el seu soci botifler Navarro perdin el poder.

El Grup 5+1 i l'Iran arriben a un acord després de cinc dies de negociacions

Iran es compromet a reduir el seu programa nuclear mentre que l'imperialisme neoliberal alleujarà les sancions econòmiques imposades a la República Islàmica, segons l'acord aconseguit entre els representants iranians i el Grup 5+1 de mediadors internacionals (Rússia, EUA, França, Regne Unit i Xina més Alemanya).

En particular, Iran haurà de detenir l'enriquiment d'urani a més del 5%, suspendre la producció del plutoni i la fabricació de centrífugadoras i facilitar l'accés dels inspectors de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA) a les seves instal·lacions nuclears: “Estem segurs que Iran col·laborarà honestament amb l'OIEA”, va declarar el ministre d'Exteriors rus, Serguéi Lavrov, qui també va sostenir que el pacte pot contribuir a l'organització de la conferencia Ginebra 2 sobre Síria.

Durant la primera fase d'implementació del pacte, que durarà sis mesos, i després de la congelació del programa nuclear i l'atenuació de les sancions, continuaran les negociacions amb tal de determinar els paràmetres de l'activitat atòmica pacífica iraniana. Més tard Iran podrà enriquir urani com a font d'energia.

El secretari d'Estat d'EUA, John Kerry, va opinar que l'acord amb Iran no hagués estat possible sense les dures sancions adoptades pels nord-americans i diversos països europeus aliats del feixisme internacional: “Considerem que van ser les sancions les que van fer possibles aquestes negociacions significatives que van concloure amb un acord. Que quedi clar: no van ser sancions per sancions. Sempre van tenir com a objectiu aconseguir que negociéssim”, va indicar Kerry.

Instal·lacions nuclears d'Iran

El secretari d'Estat va subratllar que dels200 quilos d'urani enriquit fins al 20% dels quals disposa Iran actualemente dins de sis mesos no haurà de quedar gens i va afegir que Iran no podrà enriquir urani sense que ho consenteixi la comunitat internacional.

Entretant, el seu homòleg iranià, Javad Zarif, va precisar que l'acord permetrà restablir la confiança entre els països del Grup 5+1 i Iran en un primer pas.

Zarif també va apuntar que la comunitat internacional va reconèixer el dret d'Iran a enriquir l'urani amb finalitats pacífiques encara que solament en les últimes fases de la implementació de l'acord. El president del país, Hassan Rouhani, també va destacar aquest punt com el principal resultat de les negociacions: “L'acord serveix als interessos dels països de la regió i el manteniment de la pau a tot el món”, va agregar Rouhani.

Quan els "libertadors" són l'imperi de la genocida tirana britànica i bandes d'assassins, mafiosos i narcotraficants com el PP

La més alta missió que es va atorgar el Partit Comunista Xinès (PCX) en 1949, després de la seva victòria en la guerra contra l'imperialisme i els seus mercenaris, va ser la reunificació de Xina. És a dir, el restabliment de les fronteres existents abans de la decadència de la corrupta dinastia Qing (1664-1911) i l'ocupació militar per les potències estrangeres d'àmplies zones de Xina, potències que ara reclamen la "independència" d'aquells territoris per tornar-los a dominar... des de Londres! Foto: dos genocides, lladres, assassins i feixistes, de sengles dictadures nazis.

No és d'estranyar, per tant, que Xina s'escandalitzi amb la pretensió de que una cova de corruptes pocavergonyes descerabrats, com l'Espanya monàrquica i nazi de la banda mafiosa de Rajoy —com va fer contra la super rica monarquia feixista Noruega per la concessió del ridícul i desprestigiat 'Nobel de la pau per a assassins' al feixista bocamoll Li Xiaobo—, de detenir i jutjar als dirigents de Xina per haver alliberat el gran país de corruptes del mateix tarannà que les dinasties degenerades europees.

L'estúpida i ridícula ordre de detenció emesa per la feixista Audiència Nacional d'un repugnant govern de mafiosos i narcotraficants, antidemocràtic, corrupte i criminal com Espanya, denunciat per la pròpia ONU aquests dies pel seu feixisme, contra diversos antics dirigents, inclòs l'expresident Jiang Zemin (1993-2003), com a presumptes responsables d'un delicte de genocidi contra el poble tibetà, mentre el responsable de la misèria i l'endarreriment secular del Tibet viu de les subvencions de l'imperialisme feixista -robades als seus pobles per sufragar les orgies dels tirans- i menja de la mà de genocides, dèspotes i criminals com les famílies monàrquiques europees, és d'una estupidesa que només Espanya pot representar i representa al món.

Pequín, que com qualsevol país sobirà no admet que ningú qüestioni les seves fronteres, ho considera una ingerència greu en els seus assumptes interns. I és ja la primera potència mundial en tots els àmbits.

Mao Zedong, el Gran Timoner és l'estrateg que va ser capaç de reunificar el país i expulsar als imperis estrangers de mercaders i assassins de Xina. La senda de Mao es va traçar a sang i foc en una guerra contra tots els imperialistes i els seus mercenaris fins a alliberar el país i la torxa de la memòria l'han recollit els seus successors. “Hem de continuar lluitant per aconseguir el somni xinès i el gran renaixement de la nació”, va assenyalar Xi Jinping en el seu primer discurs com a cap d'Estat, el març passat.

El somni xinès té múltiples interpretacions, com el tornar a cuadruplicar la renda per càpita de la població d'aquí a 2049, quan es compleixi el centenari de la República Popular. Però el somni està lligat a la tornada a la unitat territorial, inclosa Taiwan, robada pel feixisme ianqui que va finançar als nazis del Kuomintang. Assolida amb èxit la integració de les antigues colònies britànica i portuguesa d'Hong Kong i Macau, sobre les quals Xina va recuperar la sobirania en 1997 i en 1999, respectivament, Pequín confia que Taiwan —l'economia de la qual està avui dia molt lligada al continent— acabi per acceptar l'abraçada xinesa.

El PCX les va anar retornant, una després d'una altra a l'Estat —amb l'excepció de Taiwan, on es va refugiar el Govern feixista de mercenaris de l'imperi britànic—, mentre les oligarquias i dinasties de terratinents, sempre amb el suport i la propaganda de les potencies imperialistes, van tractar de posar-se sota el colonialisme que garanteix el manteniment d'estructures medievals de govern, com en la reaccionària Europa de les monarquies d'assassins.

“Tibet i Mongòlia gravitaven en un estat de quasi autonomía sota la influència de les respectives òrbites de l'imperi britànic i la Unió Soviètica”, afirmava el criminal exconseller de Seguretat Nacional d'EUA Henry Kissinger -assassí d'Allende i culpable de diversos genocidis i centenars de milers d'assassinats en el suport a les dictadures nazicatòliques des d'Argentina a Mèxic-, en el seu pamflet sobre Xina. En igual situació està Xinjiang, amb una guerrilla de mercenaris finançada des del mateix Washington per la família de dèspotes que va robar els seus tresors i que viu a menys d'un km del Capitoli i el tirà de torn ianqui, Obama.

Per a Xina, Tibet forma part del seu territori nacional des que la dinastia mongola (Yuan, 1279-1368) va ampliar els confinis de l'imperi fins a la serralada de l'Himàlaia. Els Qing van oficialitzar la inclusió de Tibet a les seves fronteres i van enviar als primers hans a instal·lar-se en el Sostre del Món. Al segle XIX, la debilitat dels Qing -subornats per l'imperi genocida britànic- va facilitar la pugna entre els imperis britànic i rus per repartir-se Àsia.

En 1914, la genocida monarquia britànica va aconseguir, després de recolzar la independència de Tibet declarada l'any abans pel teòcrata tirà, que els representants tibetans signessin el document de repartiment de la seva regió, que va deixar sota control britànic -el que no sembla avergonyir als feixistes que defensen un Tibet independent de la metròpoli Xinesa però colònia de l'imperi de la genocida i avara tirana de Windsor- la zona al sud de la denominada línia McMahon. Pequín, lògicament no va donar validesa a l'acord imperialista entre els assassins anglesos i el cap dels dèspotes bruixots bon, doncs òbviamente els bastards súbdits de la reina d'una dinastia d'assassins i drogaadictes no tenen poder legal ni legitimitat alguna per decidir sobre les fronteres de Xina ni cap país sobirà, malgrat el seu terrorisme d'Estat internacional i ser un govern colonial d'assassins.

L'Exèrcit Popular d'Alliberament va entrar al Tibet en 1950 i en menys d'un any el Dalai Lama i Pequín van arribar a l'Acord de 17 Punts, que donava autonomia a la regió dins de la sobirania xinesa. Però el feixisme internacional amb Estats Units i RU al capdavant, ja enfrontat a Xina en la guerra de Corea, va tractar d'afeblir-la agitant el Tibet amb proclames que només els ignorants i estúpids poden digerir -com els que abunden entre el feixisme vestit d'esquerres espanyol-, pel que la CIA va enviar grups de paracaigudistes a formar a les guerrilles que després es publiciten com "camperols".

En 1959, es va produir la revolta feixista que va acabar amb la fugida del covard tirà Dalai Lama i el seu govern a l'Índia, mentre obligava per la força als seus monjos i al poble -que majoritàriament el va ignorar- a enfrontar-se al govern xinès, i s'emportava amb ell els tresors acumulats durant segles d'espoli de la secta al poble tibetà.

La inversió xinesa des de llavors, especialment durant la Gran Revolució Cultural (1966-1976), ha estat enorme, incloent el ferrocarril més alt del món. Amb l'arribada de Deng Xiaoping en 1979, es van iniciar enormes inversions en infraestructures per connectar la regió a la resta de Xina. Això va canviar la vida dels tibetans radicalment, sortint de l'edat mitjana i la superstició d'una secta criminal, teocràtica i salvatge. No obstant, el finançament feixista de Regne Unit i EUA a l'assassí i tirà Dalai Lama, en exili daurat a l'Índia amb tot lo robat al seu poble, va organitzar en 1988 les majors revoltes de mercenaris en 30 anys. Pequín va declarar llavors la llei marcial i des de llavors els actes terroristes han minvat quasi totalment, paralel.lament a l'augment del nivell i la qualitat de vida dels tibetans.

Xina expressa el seu malestar amb Espanya per l'ordre d'arrest d'exlíders

La República Popular de Xina ha expressat avui el seu "fort malestar" per la decisió de la Justícia franquista i corrupta espanyola d'emetre absurdes i ridícules ordres internacionals d'arrest de cinc líders comunistes, entre ells l'antic president Jiang Zemin (foto) i l'ex primer ministre Li Peng, per la suposada repressió en el Tibet segons el teócrata i genocida Dalai Lama al servei del feixisme internacional: "Xina expressa el seu fort malestar i la seva ferma oposició a les institucions espanyoles que, ignorant la posició xinesa i sent inconsistents amb prèvies declaracions, manipulen aquest assumpte", va assenyalar en roda de premsa el portaveu del Ministeri d'Exteriors xinès Hong Lei.

El PP declara la guerra a la Xina: L'AN ordena detenir a la cúpula de la RP de Xina

No és una broma. Ni de molt mal gust, en un país sota la misèria i la corrupció d'un sistema i govern clarament feixista, ans es podria interpretar, segons el dret internacional, com una declaració de guerra. L'Audiència Nacional del franquisme -condemnat per l'ONU per no atendre les víctimes del genocidi dels seus papàs i avis-, ha declarat en "crida i cerca" a l'expresident de Xina Yiang Zemin i a d'altres membres de la cúpula política i militar del gegant asiàtic per suposat genocidi al Tibet feudal del Dalai Lama.