dilluns, 30 de gener de 2012

IU demana al Grup parlamentari la suspensió de funcions de Miguel Reneses

L'executiva regional de Madrid d'IU ha acordat aquesta tarda instar el Grup parlamentari d'IU-CM a l'Assemblea madrilenya a suspendre, de manera cautelar, al diputat Miguel Reneses de les seves funcions en el grup, després de la seva imputació per presumpte assetjament sexual a una companya de la formació. La Comissió Executiva Regional, en vista de la interlocutòria del TSJ de Madrid, pel qual es declara imputat a Miguel Reneses, ha acordat sol·licitar la suspensió "fins que es resolgui el recurs" presentat pel diputat contra l'acte judicial.

Amb aquest acord, s'evita que el diputat regional, que ja va abandonar de motu propio la Secretaria d'Organització d'IU Federal després de la seva imputació, hagi de lliurar l'acta de diputat regional, a l'espera de la resolució del seu recurs.

Mentrestant, se li retiraran totes les seves competències en el Grup parlamentari, les quals podrà recuperar si el seu recurs és estimat i s'anul·la la seva imputació, mentre que, en el cas que l'interlocutòria sigui ferma, Reneses haurà de tornar l'acta, han explicat fonts d'IU.

La formació assenyala en un comunicat que ha acordat "fer extensiva a l'àmbit de la seva condició de càrrec públic d'IU-CM, la decisió de la Presidència Federal i l'assumpció de responsabilitat que Miguel Reneses ha realitzat, en relació a les seves funcions com a Secretari d'Organització d'IU-Federal".

"Llevat que el recurs presentat per Miguel Reneses prosperi i anul·li la seva condició d'imputat, i sense perjudici del principi de presumpció d'innocència, entenem que aquest acte és políticament incompatible amb ostentar càrrecs de responsabilitat pública a Izquierda Unida de la Comunitat de Madrid", continua el comunicat.

Per tot això, "i de manera cautelar fins que es resolgui el recurs, instem al Grup Parlamentari d'IU-CM a l'Assemblea de Madrid a la suspensió de Miguel Reneses de les seves funcions en el grup", conclou la nota.

Imputat per assetjament sexual

La sala del Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va imputar a Reneses per un delicte d'assetjament sexual contra l'exregidora d'IU a la localitat madrilenya de Fuenlabrada Josefa Conde Pizarro, i l'imposà una fiança de 100.000 euros.

En l'acte, datat el passat 11 de gener, el jutge considera que hi ha "indicis raonables" del delicte d'assetjament sexual denunciat per la suposada víctima, que va ser regidora entre 1991 i 1999, on va coincidir amb Reneses.

/2012/01/iu-estudiara-si-escau-sancionar-reneses.html

Mossos: "Interior no fa cas a la resolució del Síndic"

El sindicat de Mossos d'Esquadra USPAC ens informa que "dimarts, a 1a hora, registrem aquest escrit al Síndic de Greuges, amb el títol: "EL DEPARTAMENT D’INTERIOR NO FA CAS A LA RESOLUCIÓ DEL SÍNDIC". Ni havent dictat resolució el mateix Síndic el passat mes de novembre, el departament del conseller Felip Puig no en fa cas: "Un departament que fa el que vol, quan vol i perquè vol, sense atendre cap organisme", denuncia Josep Ramon Sanahuja com a Vicepresident del sindicat de Mossos USPAC, en representació del mateix. A continuació, la denúncia.

EXPOSO

En data 10 de novembre de 2011, el Síndic de Greuges va emetre una resolució
que se’ns va notificar tant al sindicat dels Mossos USPAC, com també al departament
d’Interior de la Generalitat de Catalunya.

Que en dita resolució, s’instava al departament d’Interior a complir les lleis a les que resta subjecte pel principi de legalitat, i a donar resposta motivada dels escrits que es presentin. També a donar acusament de rebuda dels escrits que se i presentin
mitjançant el Dret de Petició regulat al Decret 21/2003 de 21 de gener.

Que, apart dels 37 escrits que li vam adjuntar a l’anterior queixa, s’han registrat
12 escrits mes, sense que s’hagi donat resposta (excepte 2 d’ells i sense acusament de
rebuda).Tots els escrits han estat tramitats/presentats mitjançant el formulari del Dret de Petició regulat al Decret 21/2003 de 21 de gener, i cap d’ells ha rebut acusament de rebuda i només 2 han estat respostos, tot i què sense cap motivació i
obviant les preguntes concretes que es formulaven.

És per tot això què,

SOL·LICITO

1. Estudiï, valori i si ho creu oportú, demani informació al conseller d’Interior Felip Puig i Godés del perquè, fa el que li dóna la gana i continua obviant tot escrit que es presenten, vulnerant així tota una sèrie de normativa (Lleis i Decrets) i la mateixa resolució del Síndic de Greuges de data 10 de novembre de 2011.

CCOO: "Rajoy hauria d'evitar les vagues en lloc de convocar-les"

El secretari de Comunicació i portaveu de CCOO, Fernando Lezcano, ha jutjat "inoportunes, imprudents i temeràries" les paraules de Mariano Rajoy: "La reforma laboral em costarà una vaga". "Rajoy ha d'entendre que la seva funció hauria de ser evitar les vagues en lloc de convocar-les", ha dit. Lezcano creu 'incomprensible' que uns dies després de l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva, signat per les organitzacions sindicals i empresarials, el president del Govern doni compte a Brussel·les dels seus plans de reforma del mercat de treball sense haver-ho comentat al seu país, sobretot als interlocutors socials.

El portaveu de CCOO considera que estem a temps de canalitzar el diàleg i demana al president del Govern que no es precipiti amb unes mesures que "poden provocar un conflicte social", segons les seves pròpies paraules, i doni cobertura i suport al procés negociador de patronal i sindicats, que va concloure amb acords en diverses matèries, i que a través dels seus portaveus pot seguir avançant en d'altres.

"Ens sembla insòlit que 20 mesos després d'una reforma laboral que ha incrementat la desocupació en 1,5 milions de persones, algú pretengui enganyar al país prometent una altra reforma per crear desenes de milers de llocs de treball. L'ocupació, conclou Lezcano, la crea l'activitat econòmica i no les reformes laborals, i no hi haurà activitat econòmica sinó creixen l'inversió i els estímuls públics".

La policia utilitza missatges de text invisibles per localitzar i rastrejar mòbils

Diversos cossos de policia i de seguretat europeus (RFA, Holanda i França) utilitzen missatges de text invisibles per localitzar i rastrejar la posició de telèfons mòbils. El sistema envia un SMS invisible, sense text, que l'aparell del destinatari rebutja però que, en canvi, facilita la geolocalització del gadget. Anna Conrads (foto) de Die Linke (L'Esquerra) va plantejar una pregunta al parlament regional de Renània-Westfàlia per conèixer millor l'ús dels SMS invisibles i Interior va informar que durant el 2010 es van enviar més de 255.000.

En paraules de Silent Services, l'empresa desenvolupadora del programari: El Silent SMS permet a l'usuari enviar un missatge a un altre telèfon mòbil sense que el propietari d'aquest doni permís. El missatge és rebutjat pel mòbil de destinació i no deixa cap rastre en ell. En resposta, el remitent rep un missatge de l'operadora mòbil confirmant la recepció de l'SMS invisible.

El més curiós és que, en alguns dels països on s'ha recorregut a aquest mètode, la legislació ho permet a causa d'un buit legal. Per exemple, en el cas d'Alemanya, la constitució federal protegeix el secret de telecomunicacions, però com aquests SMS no contenen cap missatge, escapen de la llei.

Al principi, els SMS invisibles es van crear per donar servei a les operadores mòbils en les tasques de comprovació de xarxa. S'utilitzaven per assegurar que el telèfon en qüestió estava en funcionament i, així, procedir a fer les comprovacions oportunes de la xarxa. No obstant això, els serveis de seguretat i espionatge els han donat un altre ús: localitzar persones i sospitosos.

Els països on se sap que han recorregut a aquest mètode són, per ara, Alemanya, França i Holanda.

En el cas alemany, la diputada Anna Conrads (Die Linke -L'Esquerra) va plantejar una pregunta al parlament regional de Renània-Westfàlia per conèixer millor l'ús dels SMS invisibles i es va donar a conèixer que durant el 2010 es van enviar més de 255.000 missatges invisibles en 778 investigacions. A més, el ministre de l'Interior alemany, Hans-Peter Friedrich (CDU), va afirmar al desembre que s'envien 440.000 SMS silenciosos de mitjana cada any.

Però la localització no és l'única funcionalitat dels SMS invisibles: també ofereixen la possibilitat d'esgotar la bateria al telèfon mòbil destinatari. D'aquesta manera, mitjançant un atac de denegació de servei (DDoS), es bloqueja el dispositiu fins que es buida per complet la bateria.

Miralles demana al conseller Mena explicacions per la fallida d'Spanair i recol·locar els treballadors afectats

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, s’ha solidaritzat avui amb els treballadors i treballadores de la companyia aèria Spanair i amb els usuaris afectats per la fallida d’aquest “projecte empresarial”, que deixarà sense feina prop de 4.000 persones, entre empleats directes de la companyia i empleats indirectes. Per aquest motiu, Miralles ha demanat al Govern de CiU que “no s’amagui darrera el conseller d’Economia”, Andreu Mas-Colell, enfocant només les xifres invertides per la Generalitat o el que podria recuperar via concurs de creditors.

El que reclama el dirigent d’EUiA i vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA és que sigui el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, qui digui alguna cosa sobre Spanair, sobretot “on recol·locarà els treballadors” afectats per la fallida. Miralles ha avançat que demà el seu grup parlamentari tractarà aquest tema i en concret quines gestions pot fer ICV-EUiA conjuntament amb els sindicats.

28-G, un avís per al president Mas

Respecte a la manifestació contra les retallades que va tenir lloc ahir a Barcelona i a les altres capitals catalanes, el coordinador general d’EUiA i diputat, que va ser a la pancarta d’ICV-EUiA, ha afirmat que “ahir es va demostrar que hi ha esperança, que la gent no es resigna i demana a Mas que els escolti, perquè tenen arguments, propostes i alternatives”.

En opinió de Miralles, “és possible canviar de polítiques per a crear ocupació, garantir els serveis públics bàsics com la salut i l’educació, i fer créixer la demanda interna des de la reactivació econòmica”. El dirigent d’esquerres ha carregat contra “la lògica dogmàtica de l’ajust” del Govern CiU i ha insistit que més de dues-centes organitzacions –les que integren la plataforma ‘Prou retallades!’ que ahir convocava la manifestació- li han dit ben clar a l’Executiu català que “hi ha alternatives”.

Miralles també s’ha referit a la trobada de Mas i Rajoy que tindrà lloc aquest dimecres. En aquest punt, ha acusat el president català “d’anar a buscar mà dura” per la reforma laboral i li ha recordat que “l’obsessió per complir l’objectiu del dèficit no crea ocupació, no reactiva l’economia ni ajuda la demanda interna.”

Cimera de caps d’estat i de govern de la UE a Brussel·les: flexibilitzar l’objectiu del dèficit i crear ocupació


Per acabar, Miralles ha dit que a Europa “cal una aposta decidida per incentivar les polítiques econòmiques i fiscals i flexibilitzar els objectius de dèficit per així crear ocupació”, perquè “si no, serà un nou fracàs i un altre cop a la UE”.

Eros passarà demà al costat de la Terra

L'asteroide Eros, un gegant conegut pels astrònoms de tot el món, s'acostarà demà al planeta com no ho havia fet des de 1975. Amb els seus 34 quilòmetres de longitud, el cos celeste s'ubicarà a uns 26,7 milions de quilòmetres de la Terra (cinc vegades més proper que la Lluna), "sense representar cap perill". Aquesta proximitat permetrà que l'asteroide pugui ser vist amb facilitat, fins i tot amb telescopis comuns. Eros travessarà el cel a través de les constel·lacions de Leo, Sextant i Hidra.

La de demà serà una visita especial ja que no tornarà a estar prop de la Terra fins 2056. Aquest gegant és el segon en grandària dels que viatgen prop del planeta, ja que la seva dimensió només és superada per Ganímedes (asteroide no el satèl·lit de Júpiter).

Eros, compost per silicats de magnesi i ferro, va ser descobert el 13 d'agost de 1898 pels astrònoms Carl Gustav Witt a Berlín i Auguste Charlois a Niça. Al febrer de 2001 la nau espacial NEAR Shoemaker de la NASA va aconseguir aterrar sobre la seva superfície. La sonda va poder lliurar més de 160.000 imatges i va identificar més de 100.000 cràters.

El seu descobriment permet saber les possibilitats que el gegant impacti en el nostre planeta. Segons els experts, el seu impacte causaria un desastre a gran escala, però estimen que per parlar d'un desastre planetari, es necessitaria un asteroide de 140 quilòmetres de longitud.

El jutge imposa les fiances als imputats del 'cas Emarsa'

El jutge que instrueix el cas Emarsa ha fixat 25 milions d'euros de fiança als imputats pel saqueig de la depuradora de Pinedo. L'expresident de l'empresa pública, alcalde de Manises i vicepresident de la Diputació de València, Enrique Crespo (PP), i l'exgerent, Esteban Cuesta (PP), són els més destacats. Aquesta xifra provisional serveix per establir fiances, conjunta i solidàriament, de 25 milions a Crespo i Costa; de 22 milions a Enrique Arnal, que va ser el director financer; de 13,7 milions a Adolfo Polo, que va ser cap de Medi Ambient de la depuradora, i de quantitats diverses a 14 dels 28 imputats en el cas, tots de l'entorn del PP valencià. Foto: "Els genovesos" d'Emarsa: Enrique Crespo, María Paz García Martínez y Esteban Cuesta.

"La falta de determinació de les sumes presumptament malversades", assegura el jutge Vicente Ríos, "no ha d'impedir que es fixin, ja des d'aquest moment processal, les mesures procedents per assegurar les responsabilitats pecuniàries que en definitiva puguin declarar pertinents". I estableix "prudencialment" el saquejat a l'empresa pública de gestió d'aigües residuals en 25 milions d'euros.

Marga Sanz (EU): “Tots els camins en la desfeta d’EMARSA ens condueixen a pensar en un presumpte finançament irregular del PP”


La síndica d’EUPV a Les Corts Valencianes i coordinadora de la formació d’esquerres ha manifestat que les declaracions de Juan Carlos Gimeno, en les què aquest responsabilitza al PP del saqueig en EMARSA, “hauran de trobar una resposta en el propi PP. L’esperem urgentment, perquè d’altra manera sols podem dir allò de qui calla, atorga”. Hisenda denuncia que Emarsa va defraudar 2.400.000 amb una trama de factures. El jutjat acumula a la causa una denúncia de la Fiscalia per delictes contra Hisenda i falsedat comptable.

/2012/01/marga-sanz-eu-tots-els-camins-en-la.html

Bèlgica paralitzada per la vaga general contra els plans d'austeritat

Bèlgica ha quedat paralitzada per la vaga general convocada pels principals sindicats, en protesta pels plans d'austeritat, i que inclouen el retard de l'edat de jubilació, així com una reducció en les prestacions per desocupació. La vaga ha afectat tant els ciutadans del carrer -no funcionen trens, metros, autobusos o tramvies- com als caps d'Estat i de Govern de l'Unió Europea (UE), que per assistir a la cimera d'avui a Brussel·les han aterrat en una base militar en lloc de a l'aeroport de Zaventem, on s'han anul·lat i cancel·lat desenes d'operacions.

Els sindicats belgues han aprofitat l'aparador de la cimera, que reuneix una superpoblació de periodistes a la capital belga i europea, per donar a conèixer les seves reivindicacions.

Els treballadors critiquen que "es vulgui sortir de la crisi per la via de les retallades, en comptes de pel creixement i l'aposta per l'ocupació", ha assenyalat Jan Vercamst, portaveu de la Central General de Sindicats Liberals de Bèlgica (CGSLB).

Vercamst i la resta de portaveus i secretaris generals dels sindicats belgues s'han reunit davant l'edifici del Consell de l'UE, on se celebra la cimera, per protestar i exposar les seves reivindicacions.

Els sindicats porten pancartes en forma de bitllet d'euro amb l'expressió "euro-obligacions".

El seu objectiu no era reclamar l'aprovació d'uns títols de deute a nivell europeu, els eurobons, sinó reclamar als polítics europeus "mesures de responsabilitat amb Europa", ha dit Vercamst.

Es tracta de la segona vaga general en una mica més d'un mes i, com avui, si bé les escoles i hospitals han mantingut serveis mínims, el transport ha quedat paralitzat.

Tampoc funcionen els trens d'alta velocitat que uneixen Brussel·les amb París i Amsterdam (Thalys) i Londres (Eurostar), mentre que l'aeroport de Charleroi, al sud de Brussel·les i el segon del país -a tocar d'una base aèria d'EUA-, està tancat.

Els problemes en els transports de mercaderies han fet que alguns supermercats hagin decidit no obrir al públic tant a Brussel·les com a Valònia.

Bèlgica ha estat un dels últims països de l'euro en aplicar mesures d'austeritat pressupostària, per tal d'ajustar el seu dèficit públic als requeriments comunitaris, i després d'una llarga crisi política que va impedir tenir un Govern amb plenes funcions des de les eleccions el juny de 2010 fins a principis de desembre de 2011.

Imputat el cap dels mossos a Barcelona pel desallotjament del 15M

El titular del jutjat d'instrucció número 4 de BCN, Josep Maria Miquel Porres, ha citat a declarar com a imputat el cap dels Mossos d'Esquadra de Barcelona, el comissari Joan Carles Molinero, pel desallotjament dels indignats del 15-M que estaven acampats a la pl. de Catalunya el passat 27-M. Molinero declararà el proper 10 de febrer. L'imputació de Molinero es produeix com a conseqüència de les declaracions també judicials d'un comandament policial que va atribuir al comissari les decisions sobre l'actuació policial del passat 27-M.

Segons aquest comandament, Molinero era la persona que donava les instruccions des de la sala de comandament de Barcelona. Els acampats durant les protestes del Moviment 15-M van ser desallotjats de la cèntrica plaça amb l'argument que calia "netejar" i retirar objectes contundents que podien suposar una amenaça.

A més de la citació de Molinero, el jutge instructor ha demanat al Departament d'Interior un informe amb la transcripció de les converses mantingudes entre la sala de comandaments, en la qual el màxim responsable era Molinero, i els comandaments policials a peu de carrer.

En la causa oberta per l'operació policial del 27 de maig a la plaça Catalunya de Barcelona estan imputats, a més dels comandaments dels Mossos d'Esquadra, la extinent d'alcalde de Seguretat de Barcelona Assumpta Escarp (PSC) i el cap dels antiavalots, David Bordas, que declararà demà.

L'Exèrcit sirià recupera el control dels suburbis de l'est de Damasc

L'Exèrcit sirià va recuperar després de violents combats el control dels suburbis de l'est de Damasc, va comunicar avui el diari independent sirià "Al-Watan". "Recolzat per tancs i artilleria, l'Exèrcit va lliurar violents combats contra forces insurrectes a les localitats de Duma, Sakba i Hammuria prop de Damasc". Els militars intenten desplaçar els mercenaris de Qatar, Aràbia Saudita i l'OTAN cap a un espai obert per poder cercar-los, però les fonts oficials sirianes no ho comenten "per raons de seguretat", diu la nota. Un grup terrorista fa esclatar el quart gasoducte a Síria.

Segons "Al-Watan", l'Exèrcit dona "cops selectius" contra els islamistes sunnites atrinxerats en els suburbis de Damasc.

Síria és escenari de protestes antigovernamentals des de març de 2011. Segons l'ONU, els enfrontaments entre els seguidors i els detractors del president Bashar Assad ja han causat més de 5.000 morts. Les autoritats sirianes afirmen que en els xocs armats han mort més de 2.000 militars i agents de l'ordre públic atacats per "militants ben armats" de l'oposició.

Grup terrorista fa esclatar el quart gasoducte a Síria

Un grup terrorista ha fet esclatar avui un gasoducte a l'oest de Síria, ha informat la premsa del país àrab: "Un grup terrorista ha fet esclatar un gasoducte que va des d'Homs fins a Baniyas prop de la ciutat de Tel Kalah", segons la font.

És el quart atemptat terrorista en aquest mes perpetrat contra gasoductes prop d'Homs, una de les ciutats de major tensió a Síria. L'anterior atemptat va ser perpetrat contra un gasoducte a prop de la ciutat d'Al Rasta (província d'Homs) que proveïa dos centrals.

Occident va per Síria: Detalls del nou projecte de resolució presentat al Consell de Seguretat

"El projecte de resolució presentat no pot servir de base per a la solució del conflicte sirià", ha assenyalat l'ambaixador permanent de Rússia davant l'ONU, Vitali Txurkin, després d'una sessió del Consell de Seguretat de l'ONU celebrada a porta tancada el divendres.

El document, preparat per països occidentals i representants de la Lliga Àrab i considerat per Moscou com inacceptable, preveu entre altres coses, la dimissió del president Bashar al-Assad. Guennadi Gatílov, vice ministre d'Exteriors rus, va explicar que qualsevol decisió sobre un futur ajust polític a Síria s'ha de prendre en el marc d'un tràmit polític, sense que s'imposin condicions prèvies. "La demanda que Al Assad dimiteixi és una d'aquestes condicions preliminars", sosté Gatílov.

Els detalls del projecte de resolució presentat

La resolució presentada divendres davant el Consell de Seguretat conté alguns punts del 'full de ruta' de la solució de la crisi siriana elaborat per la Lliga Àrab el passat 2 de novembre, i de la iniciativa d'aquesta organització que data del 22 de gener.

Així el document exigeix ​​al Govern sirià posar fi a la violència, retirar l'Exèrcit dels carrers, alliberar els detinguts durant el conflicte i garantir la llibertat dels ciutadans de manifestar-se pacíficament. A més el projecte de resolució preveu la formació d'un Govern d'Unitat Nacional i la celebració "d'unes eleccions lliures i transparents sota la supervisió dels observadors àrabs i internacionals" i insta el mandatari sirià a traspassar el poder al seu vicepresident.

Formalment el projecte no conté la paraula 'sanció', tot i que la resolució crida a tots els països a aplicar a Síria mesures "iguals a les que va aplicar la Lliga Àrab contra el Govern sirià el 27 de novembre de 2011", data en què el organisme internacional va introduir sancions econòmiques contra Síria. Així mateix els autors del document parlen d'aplicar a Damasc "mesures addicionals", si no compleix el que preveu la resolució en un termini de 15 dies.

S'espera que els membres del Consell es pronunciïn sobre el document aquesta setmana.

Rússia opta pel diàleg de les parts en el conflicte sirià

A l'octubre de 2011 els països occidentals ja van intentar promoure en el Consell de l'ONU una resolució sobre Síria que suposava sancions, però aquesta va ser bloquejada per Rússia i la Xina, membres permanents del Consell que tenen el dret a veto. Moscou no vol que a Síria es repeteixi l'escenari libi i farà tot el possible per no permetre una intervenció internacional.

El passat 15 de desembre Rússia, al seu torn, també va presentar un projecte de resolució sobre Síria que insta les parts del conflicte a posar fi a la violència i iniciar un diàleg polític sense cap condició prèvia. Aquest document encara està subjecte a consideració dels membres del Consell de Seguretat.

Occident no vol pau a Síria


Alguns experts opinen que Occident mai acceptarà el projecte de resolució redactat per Rússia, ja que no està interessat en què les parts del conflicte sirià se senten a la taula de negociacions, perquè temen que el Govern d'Al Assad romangui en el poder. "No hi ha un interès per trobar una pau negociada perquè es vol un canvi de règim, que caigui el Govern del partit Baas liderat per Bashar al-Assad", afirma l'analista internacional Lajos Szaszdi.

L'AE torna a Catalunya el cas dels aldarulls al Parlament

L'Audiència espanyola ha ordenat que es traslladi a Catalunya que el cas dels aldarulls del 15 de juny al parlament català (vídeo), que fins ara era a les seves mans. El tribunal espanyol diu que no és competent per jutjar el cas perquè el Parlament de Catalunya no es pot considerar cap alt organisme de l'estat. D'aquesta manera, el tribunal dóna la raó als advocats de la vintena d'encausats, que aplaudeixen la decisió i demanen que s'arxivi la causa.

LA decisió s'ha pres contra l'opinió del jutge magistrat Eloy Velasco, que és qui va obrir la investigació i va encausar la vintena d'identificats per un delicte contra 'alts organismes de l'estat', castigat amb penes d'entre tres i cinc anys de presó, pels 'actes de força, intimidació i amenaça' als diputats catalans.

La delegada del govern del PP barra el pas als diputats d'ERC i SI

Diputats d'Esquerra i de Solidaritat s'ha concentrat aquest matí davant la subdelegació del govern espanyol a Barcelona per mostrar el rebuig per l'agressió d'un guàrdia civil a un ciutadà per parlar català. Els diputats han volgut entrar a la seu per demanar explicacions i per denunciar davant la delegada que s'obri una investigació sobre els fets, però la guàrdia civil els ha impedit el pas. El diputat al congrés espanyol per ERC Joan Tardà ha qualificat de 'lamentable' i 'inadmissible' que la delegada del govern espanyol -la feixista María de los Llanos (PP)-, no els hagi volgut rebre. Els diputats, que han arribat acompanyats de simpatitzants de les seves formacions, han vist però com un funcionari i un guàrdia civil els han impedit l'entrada a l'edifici, motiu pel qual indignats han registrat per escrit la petició d'entrevista amb Llanos.

ERC i SI denuncien 'les vexacions a ciutadans de Catalunya en l'exercici del seu dret a usar la llengua catalana amb els membres dels cossos i forces de seguretat de l'estat'. De la mateixa manera, ahir l'eurodiputat Ramon Tremosa va anunciar que presentaria una denúncia a la Comissió Europea pels mateixos fets, que van tenir lloc divendres a l'aeroport del Prat.

L'agredit, un advocat barceloní de 27 anys, va denunciar als mossos que havia estat vexat per dos guàrdies civil i que havia rebut cops amb un objecte contundent a les cuixes i diversos cops al cap per haver parlat en català.

Ezker Anitza ("L'Esquerra Plural, en euskera) és la federació d'IU a Euskadi

Ezker Anitza (L'Esquerra Plural, en euskera) és la federació basca d'Izquierda Unida per deslligar-se de la gestió del seu anterior coordinador, Javier Madrazo. Les lluites internes que des de fa mesos han dividit en dues a l'antiga Ezker Batua es van donar per concloses el dissabte durant la celebració del Consell Polític de la formació basca, d'on va sortir ratificat com a líder Mikel Arana.

El canvi de nom respon, precisament, a aquestes baralles internes que han acabat fins i tot als tribunals. I és que Serafín Llamas, mà dreta de Madrazo, és qui ostenta la titularitat de la denominació Ezker Batua de la qual s'ha despullat ara l'equip que reconeix la direcció federal d'IU. El sector madracista va sortir el passat octubre de la federació en no compartir les línies d'actuació de Mikel Arana.

"Republicana i federal"

El coordinador federal d'IU, Cayo Lara, va assistir dissabte al Consell Polític d'Ezker Anitza, en el qual Arana va definir a la nova formació com "d'esquerra, anticapitalista, republicana i federal" i que espera recollir les reivindicacions del Moviment 15-M i que és oberta i plural, així com pacifista, basca i internacionalista. El seu objectiu serà recuperar el suport ciutadà perdut en les dues últimes cites electorals.

El parlamentari basc va anunciar que el principal propòsit d'Ezker Anitza serà aconseguir "la regeneració d'IU a Euskadi perquè, sens dubte, necessitava regenerar-se". En les últimes eleccions municipals, amb prou feines va aconseguir tretze representants en tot el País Basc.

La policia ratifica el finançament il·legal del PP valencià

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha rebut l'últim informe de la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals de la policia, en el qual es ratifica el sistema que utilitzava la trama Gürtel i es constata el mètode per el suposat finançament il·legal del PP valencià. L'escrit desgrana la forma mitjançant la qual Ramón Blanco Balín (foto), assessor fiscal del cap de la trama, Francisco Correa, manejava societats i comptes.

Trama de finançament il·legal a les eleccions generals de 2008

El registre al despatx de Blanco va aportar un important volum de documentació sobre el mètode de la trama. Entre d'altres, es van trobar els documents respecte al sistema de facturació i comptabilitat de les operacions realitzades per Orange Market. L'informe, que va ser encarregat pel magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Madrid Antonio Pedreira abans que la competència en la instrucció del cas tornés a l'Audiència Nacional, assenyala que la documentació reflecteix la doble comptabilitat en la societat que la trama corrupta va crear a València.

Constata, tal com ho va fer ja el 2009, que Orange Market "mantindria una comptabilitat dual", integrada per una comptabilitat visible, anomenada A, i una altra invisible, anomenada B. El document exposa com en la comptabilitat apareixen unes quantitats pendents de cobrament "generadores d'un deute a favor de la societat" i explica que l'epígraf "deute total" agrupa tant la derivada de la comptabilitat A com de la B.

Emetien factures al PP valencià que es transformaven en deutes d'empreses

La brigada de blanqueig de capitals afegeix que les formes utilitzades per permetre incorporar a la caixa aquests fons del deute B, de manera que posteriorment puguin ser utilitzats, són "variades". I descriu quatre: emmascarant els pendents de pagament dins d'altres factures; realitzant canvis de factures a l'alça oa la baixa en la base imposable, amb factures d'altres empreses de la trama, o incloent en la comptabilitat factures amb la intenció de reduir el saldo de pèrdues i guanys i així optar a la devolució de l'IVA.

La policia descriu al jutge Ruz que Orange Market canviava el concepte de les seves factures "a conveniència, sembla que per a no mostrar l'origen real dels fons". I posa com a exemple una factura emesa el PP de la Comunitat Valenciana que "la transformen" en una altra emesa a Enrique Ortiz, "que és la pagadora real de l'acte del partit".

L'informe inclou un altre exemple: una factura emesa el PP de Castelló "es canvia per una altra emesa a Facsa, qui efectua el desemborsament de l'esdeveniment del partit". Les dues empreses, juntament amb altres set, formen part de la causa de finançament il · legal que investiga el Tribunal Superior de la Comunitat Valenciana, en la qual també està imputada la cúpula del PP valencià, acusada d'un delicte electoral que inclou finançament il · legal per les pràctiques detectades en les eleccions autonòmiques de 2007 i la campanya de les generals de 2008.

"Peça clau" en l'engranatge de la trama

La policia qualifica Ramón Blanco Balín com "peça clau de l'engranatge de l'organització". L'informe lliurat al jutge Pablo Ruz sosté que va acabar convertint-se en el cervell jurídic de la trama i que malgrat que "va heretar" l'estructura de l'anterior gestor de Correa, va acabar tenint el control directe de les estructures i posicions bancàries. De fet, fins i tot participava en alguns negocis.

La policia recalca que l'entrada Blanco en escena "dinamitza les estructures mitjançant la liquidació d'algunes societats i la constitució de noves, el tancament de comptes bancaris i l'obertura de noves posicions en altres països, la utilització de nous canals de circulació dels diners i, en definitiva, estableix una nova fórmula de gestió de l'estructura financera i d'inversió tant a Espanya com a l'exterior ". Així, coincideix amb l'Agència Tributària, que ja va indicar que Blanco Balín era "un autèntic home de confiança" de Correa.

Llamazares denuncia que el govern vol una “justícia de dues velocitats, per als qui la poden pagar i els qui no”

El portaveu d’Izquierda Unida en la Comissió de Justícia, Gaspar Llamazares, ha retret avui al titular d’aquesta cartera en el Govern del PP, Alberto Ruiz-Gallardón, que “mentre a nosaltres el que ens preocupa és la Justícia com a servei públic, quan vostès parlen d’aplicar taxes i de dissuadir sobre el seu ús el que plantegen és una Justícia de dues velocitats: una per als qui se la poden pagar i una altra per a la majoria, la que no pot”.

Llamazares ha fet un repàs molt crític a la immensa majoria de les reformes que Ruiz-Gallardón ha plantejat durant la seva primera compareixença davant la Comissió de Justícia del Congrés. El diputat d’IU li ha indicat clarament al ministre que “no comparteixo l’enfocament de la seva intervenció. Diu posar-se al front del ‘regeneracionisme’ però acaba posant-se al front de la ‘restauració’ judicial”, al temps que l’ha advertit amb ironia que “pot convertir-se en el ‘ministre de la cadena perpetua’ i això no va amb el seu talant”.

El diputat d’IU havia utilitzat ja abans aquesta mateixa qüestió de la presó permanent revisable de la qual el PP vol fer bandera per enlletgir al ministre la forma i el fons de com va donar a conèixer la nova fórmula plantejada pel Govern per a l’elecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Al temps que va considerar aquesta proposta “no com una solució, sinó una involució”, Llamazares va recordar que “la seva vicepresidenta li va treure ahir una notícia i vostè s’ha quedat amb la cadena perpetua. Serà un difícil paper el d’un ministre regenerador posar-se al front de la cadena perpetua en els nostres dies”.

“La solució del Govern al desgovern de la Justícia es la de Juan Palomo: ‘jo m’ho guiso, jo m’ho menjo’, va dir i va bromejar en comentar que, com a metge, també espera que si es deixa que els jutges governin als jutges, també s’hauria de permetre als metges governar la sanitat.

Gaspar Llamazares va insistir que després de l’exposició del ministre “no he vist coses noves, malgrat això del ‘nou model de Justícia’. És el mateix plantejament modernitzador en el qual portem prop de 20 anys. Són bones paraules, però buides”.

“Em preocupa de la seva intervenció –va dir- que interpreti la Justícia com un problema mercantil i que destaqui que està al servei de la seguretat de les empreses i no de les persones. Nosaltres volem mirar a la Justícia no des del poder sinó des de baix, des dels ciutadans, que consideren que ara no és un bon servei públic i que volen que aquest se’ls garanteixi”.

En aquesta línia, va advertir que “en el nostre país ha crescut en els últims anys un reguitzell de corrupció, d’això sembla que no s’ha assabentat la política, tot i que ha participat de forma minoritària en ella, però sembla que tampoc ho ha fet el Poder Judicial i això a vostè no l’interessa. Veurem què fa la Fiscalia per atallar això i, entre altres coses, per a què els condemnats tornin el diner públic que s’han emportat, perquè fins ara no han tornat un duro, o millor diria que un euro”.

Llamazares va senyalar també que al seu grup parlamentari d’IU, ICV-EUiA, CHA li preocupa “la factura que volen passar” a l’abordar algunes reformes, entre elles els canvis anunciats en la reforma de la Llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs o l’enduriment de la Llei del Menor.

Sobre aquesta última, va senyalar al ministre que “li recordo que la Llei del Menor és seva. El crido a que tingui una postura més centrista i no de més involució. Per a les reformes estem disposats, però per a la involució no compti amb nosaltres”.

En la mateixa línia, el diputat d’IU va criticar el “populisme penal” que vol practicar el Govern del PP i la seva “orientació propagandista. Vostès i jo sabem que el nostre sistema penal és el més dur d’Europa i transmeten als ciutadans que augmentant penes les coses canviaran. Tenim més empresonats que ningú i no es pot llançar la carnassa de la cadena perpetua”.

El parlamentari d’IU per Astúries va recomanar a Ruiz-Gallardón que “ha de preocupar-se per la situació jurídica dels ciutadans. La justícia social està paralitzada. Amb els processos concursals els jutjats mercantils també estan paralitzats, bloquejats”.

“Creiem –va detallar- que ha de fer-se especial recalcament en la Justícia gratuïta i el torn d’ofici, que es troben entre la debilitat i l’anorèxia. També en una justícia de proximitat, de mediació pública i en la participació ciutadana en la mateixa”.

La 'trama Nóos' va usar factures falses per desviar fons a Belize

Factures falses enviades des de Londres i emeses per suposats serveis prestats a l'Institut Nóos, que al seu torn els hi cobrava a preu d'or a les administracions valenciana i balear i, en aquest cas, també a Telefónica. Aquest va ser el mètode que va aplicar el cercle del gendre del rei per treure d'Espanya almenys 294.000 dels 470.000 euros que van acabar fora del país. Els diners va anar a parar presumiblement a un compte de Luxemburg obert a nom d'una societat que el grup del duc havia adquirit en el paradís fiscal de Belize. I, segons la Policia, els autèntics beneficiaris d'aquest eficaç mecanisme de desviament de fons van ser el marit de la infanta Cristina i el seu soci Diego Torres.

Incorporades al sumari i datades entre octubre de 2006 i desembre de 2007, encara que el seu enviament va finalitzar l'abril d'aquest any és a dir, vuit mesos abans, hi ha deu factures girades des de Londres a l'Institut Nóos per De Goes Center for Stakeholder Management Ltd. Seguint la estructura de nina russa típica en les estructures societàries opaques, De Goes Ltd, una societat instrumental britànica, és propietat d'una altra companyia Blossomhill Assets amb domicili a Belize. La suma de les deu factures puja a 244.000 euros. De Goes Ltd no tenia plantilla pròpia, i així ho revelen els papers confiscats a la trama Nóos.

Amb aquest mètode es van treure 294.000 dels 470.000 euros enviats a l'exterior

En el paquet de factures ocupen un paper central les cimeres turístic-esportives encarregades a l'Institut Nóos per la Generalitat valenciana i el Govern balear, el València Summit i l'Illes Balears Fòrum. Contra l'Institut Nóos, De Goes Ltd va girar dues factures per serveis per a aquests esdeveniments. I sumen 100.000 euros.

Hi ha una tercera factura de 50.000 euros relacionada amb aquestes cimeres, encara que aquesta no va dirigida a l'Institut Nóos sinó a una companyia també anomenada De Goes. Però aquesta segona De Goes no és britànica sinó una societat limitada (SL) espanyola de caràcter igualment instrumental. I el disseny de matrioska es repeteix: la seva propietària és la Fundació DCIS, dedicada oficialment a la integració social. De Goes SL i DCIS funcionen aparentment controlades per Diego Torres i Mario Sorribas, home de confiança del duc de Palma i apoderat en Aizoon SL, l'empresa de Urdangarin i la seva dona.

Suposadament, De Goes Ltd va gestionar la participació d'experts en el València Summit i l'Illes Balears Fòrum de 2006, una missió difícil de complir amb un sol empleat en nòmina: aquesta era tota la seva plantilla i així ho revelen els propis manuscrits de la trama. Els papers també constaten que la rendibilitat va ser màxima per a De Goes Ltd: 125.000 euros sobre 150.000 facturats.

Sense rastre del SECN


En altres set factures, emeses igualment per De Goes Ltd contra l'Institut Nóos per 116.000 euros, es consignen una sèrie de supòsits treballs per a la desconeguda Sport Events City Network (SECN), una mena de Xarxa Mundial de Ciutats amb Esdeveniments Esportius: el territori preferit de l'Urdangarin postolímpic.

Es tracta d'una iniciativa auspiciada el 2005 per l'Ajuntament de València però que va caure en l'oblit i per al qual mai s'ha destinat un sol euro municipal, asseguren fonts oficials del consistori valencià.

L'apoderat del duc va dir com fer els rebuts, segons un email


En teoria, s'integraven aquí urbs com Rio de Janeiro, Ciutat del Cap, Auckland, Southampton o Split. Però avui resulta impossible trobar no només una pàgina web d'aquesta xarxa o malla cívic-esportiva sinó qualsevol mínima referència de Google a activitats posteriors a la València Summit. En el seu si va sorgir com una fogonada: enlluernadora i efímera..., excepte per De Goes Ltd, que va facturar a l'Institut Nóos fins a desembre de 2007. Una factura va datada aquest mes tot i que es va enviar al març per suposades trucades, circulars, enquestes de satisfacció i fins i tot pel desenvolupament d'una "proposta de constitució i òrgans de govern" de la SECN.

La restant factura de la sèrie De Goes Ltd es quantifica en 28.000 euros i va emesa també contra l'Institut Nóos. Però, ara, per la presumpta organització d'unes jornades per a Telefónica, d'on Iñaki Urdangarin és conseller de la filial internacional.

Aquest diari no ha aconseguit contrastar amb Telefónica la informació ressenyada en aquesta factura, que al·ludeix a un "procés de diàleg entre accionistes" a l'Argentina, Xile i Perú i del que els resultats van quedar suposadament plasmats en un "informe en espanyol". Entre 2003 i 2009, Telefónica va pagar 313.200 euros a l'Institut Nóos i 597.000 a Nóos Consultoria SL. Aquesta segona és l'empresa que, oficialment fins a mitjans de 2006, Urdangarin compartia amb Diego Torres.

Instruccions als experts

Les tres factures emeses per De Goes Ltd pels seus suposats serveis per a les cimeres organitzades per l'Institut Nóos sumen 150.000 euros. I es van emetre com "honoraris" per buscar i gestionar la participació "d'un grup de conferenciants independents" en les edicions de 2006 de la València Summit i/o l'Illes Balears Fòrum.

Però hi ha un problema: perquè el sumari inclou també aquelles que al seu torn van dirigir a De Goes Ltd sis d'aquests experts en matèria "científica" o de "negocis". I les sis només sumen 24.714 euros, no 150.000. Excepte en la remota hipòtesi que De Goes Ltd aportés nous justificants de pagaments a experts, la conclusió és la següent: que aquesta societat pantalla va facturar per un servei prestat per l'equip habitual de l'Institut Nóos i el cost real era molt inferior. Va aconseguir així blanquejar, en sentit metafòric, el mos de 125.286 euros que acabava de donar als comptes de l'associació altruista.

Público va contactar entre dijous i divendres amb quatre d'aquests sis experts internacionals. Un es va negar a parlar. Però els altres tres, que van demanar expressa reserva d'identitat, van explicar que si van enviar les seves factures a De Goes Ltd i no a l'Institut Nóos va ser perquè van rebre "instruccions" d'algú de l'organització dels esdeveniments. De qui? Els tres van dir no recordar-ho. I quan? Les van rebre al final de la cimera valenciana, on la figura del duc de Palma va quedar gravada en la seva retina. Els tres recordaven la presència del duc en aquelles jornades d'octubre de 2006, quan l'aristòcrata ja havia abandonat la presidència de l'associació sense ànim de lucre Institut Nóos, que va captar de la Generalitat valenciana i el Govern balear 5,8 milions. Una xifra idèntica a aquesta va acabar en mans de les empreses del duc i/o Diego Torres.

La desmemòria d'aquests experts queda compensada pel sumari. En un correu electrònic intervingut a la trama, un dels conferenciants de la València Summit 2006 escriu a Mario Sorribas, és a dir, l'home de confiança d'Urdangarin que és apoderat de la seva empresa Aizoon. La carta comença així: "Benvolgut amic Mario, he preparat la factura amb les dades que m'has proporcionat i l'estic annexant a aquest correu". I el que figura annexat és una factura de 4.000 euros dirigida a De Goes Center for Stakeholder Management Ltd. El nom de Mario Sorribas es repeteix en la factura cursada a De Goes Ltd per un altre conferenciant hispanoparlant i amb residència als EUA: "Atn Sr Mario Sorribas", es llegeix.

Quan la Policia i el fiscal li van preguntar el novembre passat per De Goes Ltd, Sorribas va dir que ni tan sols estava al corrent de la seva existència. Els investigadors sospiten que va ser ell qui va actuar com testaferro de Urdangarin, el nom apareix en una nota manuscrita confiscada i que diu això: "Cal comentar que IU podria facturar des de De Goes i cobrar després fora". El comptable de la trama i del propi duc, Marc Tejeiro, es va reconèixer autor d'aquesta nota. I va precisar que IU significa Iñaki Urdangarin.

El correu amb les tres primeres factures de De Goes Ltd va ser enviat el 24 gener 2007 precisament per Marco Tejeiro al seu germà Luis, assessor fiscal i que no està imputat. "T'adjunto les factures de Goes Ltd, dóna -les a Miguel i posa-les en la comptabilitat com a despesa d'IN [Institut Nóos] i De Goes SL", diu la missiva.

Una companyia amb un sol empleat en nòmina


Entre els documents intervinguts hi ha un extens manuscrit sobre el disseny de l'estructura internacional d'evasió de fons. El seu autor -o el seu escriptor- va ser el comptable d'Iñaki Urdangarin, Marc Tejeiro, que seguia instruccions de Diego Torres i l'advocat Salvador Trinxet, expert en societats 'offshore': és a dir, en posar els diners a segur de la Hisenda espanyola.

El text hològraf de Tejeiro és un autèntic manual de com muntar una estructura fiduciària (amb testaferros) per desviar a comptes lligades a Belize els diners captats a Espanya. I aquesta mena de llibre d'ús aborda si De Goes Ltd, la societat britànica propietat d'una empresa amb seu a Belize, ha de tenir empleats. La conclusió va ser que amb un n'hi havia prou. "Salvador [Trinxet] s'ofereix a ser contractat", diu el text. De fet, almenys en 2009 era l'únic empleat en nòmina.