dimarts, 31 de gener de 2012

No és fomentar la pirateria sinó exercir la llibertat d'informació

El Tribunal Constitucional alemany ha fallat a favor del portal alemany Heise Online que va ser demandat pel càrtel internacional de la música comercial (Sony i Vivendi, principalment) per publicar un enllaç a una pàgina web de programes informàtics per eludir els sistemes anticòpia de DVD. La sentència, sobre la qual ja no es pot apel·lar, considera que ha de prevaler el dret dels mitjans de comunicació a informar lliurement i subratlla la importància de garantir l'exercici del periodisme digital.

El màxim tribunal alemany sentència que enllaçar continguts externs en pàgines web no significa fer propis aquests continguts ni compartir les opinions o objectius de la pàgina enllaçada.

La indústria musical havia acusat Heise Online de ser una guia per fomentar la pirateria. El Constitucional alemany sentència que la revista digital es va limitar a complir amb el dret a la llibertat d'expressió i d'informació.

Denunciat l'arquebisbe de Tarragona per incitació a l'odi

L'Associació d'Expresos Socials ha presentat aquest dimarts una denúncia a la Fiscalia de Catalunya contra l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol [a la imatge], per discriminació i incitació a l'odi arran de les seves declaracions a TV3 contra l'homosexualitat. El president de l'associació, Antoni Ruiz, ha explicat que la denúncia demana l'obertura de diligències perquè considera que les declaracions del prelat constitueixen un delicte tipificat a l'article 510.2 del Codi penal.

Segons l'article, es pot castigar amb penes d'entre un i tres anys de presó a qui "difongui informacions injurioses sobre grups o associacions en relació amb la seva ideologia, religió o creences, la pertinença dels seus membres a una ètnia o raça, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació sexual, malaltia o minusvalidesa".

L'arquebisbe de Tarragona va afirmar el dia 23 de gener a TV3, referint-se als matrimonis homosexuals, que ell distingia "entre persones i el comportament de les persones". "Totes les persones són filles de Déu (...), però hi ha comportaments que no són adequats ni per a les persones ni per a la societat; l'Església pot parlar, però després no obliguem a res perquè no tenim Mossos d'Esquadra ni presons", va expressar Pujol en l'entrevista.

El president de l'Associació d'Ex-presos Socials, que va ser empresonat durant tres mesos el 1976 en ser denunciat per una monja per la seva condició d'homosexual, ha defensat que les afirmacions del prelat "constitueixen una greu agressió i inciten a l'odi i la discriminació contra el col·lectiu LGTB, pel que ha de respondre d'acord amb la llei". Ruiz ha recordat que l'Església va col·laborar amb el franquisme en la persecució dels homosexuals "i va ser una eina de la repressió".

Segons el president de l'associació d'homosexuals represaliats, des que es van aprovar els matrimonis entre persones del mateix sexe "hem vist augmentar contínuament les agressions de la jerarquia de l'Església Catòlica cap al nostre col·lectiu".

L'Associació d'Ex-presos Socials, que té la seva seu a Aldaia (València), argumenta en la seva denúncia que les declaracions de Jaume Pujol van tenir una àmplia difusió en els mitjans de comunicació i que "les mateixes constitueixen la base de la derogada Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, que entre el 1970 i el 1979 va ser l'instrument per a la repressió dels homosexuals al nostre país".

L'Associació Cristiana de Gais i Lesbianes de Catalunya (ACGIL) ja va deplorar un dia després de les declaracions les opinions de l'arquebisbe de Tarragona. Precisament, a la ciutat es farà dijous un acte de protesta davant l'Arquebisbat. En aquest, entre les convocants hi ha l'assemblea Feminista revolucionària de Tarragona Cau de Llunes que rebutja el paper de la dona que defensa Pujol, sotmès al marit.

Febrer de 1954 i 1956: Els freds que retornen

Va succeir fa poc més de mig segle. En un escenari propi de l'edat de gel, Europa va viure els grans freds del segle XX i Espanya no només no va escapar del cop, sinó que va patir de ple les temperatures més baixes des dels gèlids temporals del segle XIX, l'època en què encara es gelaven el Tàmesi o l'Ebre a Tortosa. En les onades de fred de 1945, 1946, 1947 i 1954 els temporals de neu van exercir un paper destacat. El gener de 1957 es va arribar als -24° C a Villena (Alacant), que suposen el rècord oficial de fred a la Comunitat Valenciana, mentre que al febrer de 1954 es van donar els -22º a Castellfort, el segon registre més baix. Al febrer de 1956, però, encara que també va nevar en moltes zones, es va viure un mes de cels molt clars i secs, i això va propiciar la catàstrofe agrícola: La gelada negra. Imatge: Distribució de les temperatures mínimes al febrer de 1956 a la meitat oriental peninsular. Mapa de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

Aquell mes de fa 50 anys va ser possible observar caramells en les aigües gelades del Mare Nostrum, i terra endins les oliveres i els tarongers van sucumbir per dotzenes a Andalusia i el País Valencià, els plàcids climes es van torçar per donar pas a una enorme massa d'aire siberià que va quedar estancada sobre Espanya des de principi fins a final de mes.

Així mateix, la protagonista de febrer de 1956 no va ser la neu, sinó la major enemiga del camp al vessant mediterrani: la gelada negra. En el full d'observacions meteorològiques que roman arxivada a la seu de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a València està plasmat que al llarg del fatídic mes no es va registrar ni un sol dia de gebre, però en canvi sí que consten 12 dies de gelada a l'observatori de la capital.

Imatge: Temperatures sobre Europa l'11 de febrer de 1956 a uns 1.500 metres d'altitud (850 mil·libars). El color blau fosc, identificatiu de les masses més fredes, delata la trajectòria de la invasió d'aire polar.

Va ser un aire extraordinàriament sec, que va mossegar sense pietat tota la franja costanera mediterrània, on fora de les grans ciutats el nombre de dies amb temperatures sota zero va ser molt superior. A les comarques més fredes de l'interior va estar gelant pràcticament tot el mes, tant de nit com a ple dia, i a la franja litoral valenciana els termòmetres van caure fins a valors que no es donaven des de finals del segle XIX.

Encara que ja era coneguda en la tradició agrícola de nombroses zones d'Espanya, el febrer de 1956 va consolidar el concepte de gelada negra a la literatura meteorològica. La seva denominació és perquè les masses d'aire que les causen són tan seques que no produeixen el gebre de les típiques nits hivernals, de manera que la gelada només s'aprecia visualment pels danys sobre els fruiters i els conreus, que són desastrosos.

En aquell febrer el registre més baix de la Comunitat Valenciana es va donar al terme de Vistabella, a Sant Joan de Penyagolosa, que el dia 12 va arribar als -19° C. Castellfort va donar -17º C i les localitats de Bocairent i Villena van compartir -15º. Ja al costat de la costa, a més dels -7,2º C de València, els -4,6º d'Alacant i els -7,3º de Castelló -les mínimes històriques del segle XX-, sobresurten els -9,5º de Manises, els -8,5º de Gandia i els -8º de Benicarló. Però l'important no va ser aquest rècord, sinó l'anòmala circumstància que en moltes d'aquestes poblacions va gelar més de 15 o 20 dies del mes, segons els casos, i de forma molt persistent, la qual cosa va causar una enorme catàstrofe per a l'agricultura valenciana.

Respecte a altres episodis freds, una de les grans diferències de la situació atmosfèrica de febrer de 1956 es va concretar en què va estar governada per un potent anticicló situat entre l'arxipèlag britànic i Islàndia, que conjuntament amb una borrasca al golf de Gènova va canalitzar aire polar extraordinàriament fred que arribava la Península pel seu flanc est, molt més afectat que el vessant occidental. L'aire sec i glacial i els cels clars es van aliar per afavorir gelades extraordinàries que no han tornat a repetir-se.

Tot i així, José Ángel Núñez, de l'Aemet ens recorda que al segle XIX es van donar episodis més gèlids, com el de gener de 1891, en què València va marcar el seu rècord absolut de fred des que es van iniciar les observacions meteorològiques a la capital el 1869. El 18 gener 1891 València va arribar a -8,0º en un mes en què la ciutat del Túria va tenir 18 dies de gelada, és a dir, sis més que el febrer del 1956. Núñez postil·la, així mateix, que 1891 va ser l'últim any en què el riu Ebre es va gelar a Tortosa.

Al febrer de 1956 es van registrar tres invasions d'aire polar, les dues primeres els dies 2 i 11 i l'última a final de mes. No obstant això, Innocenci Font Tullot, un dels grans estudiosos de la climatologia espanyola, sempre va sostenir que en realitat es va tractar d'una única invasió d'aire polar que va abastar tot el mes i que va estar dividida en tres onades successives que van aconseguir el seu màxim els esmentats dies.

Anys de grans freds

Febrer de 1956 segueix sent un bon exemple a l'hora d'analitzar el canvi que s'ha produït en el clima d'Espanya en l'últim mig segle, perquè si bé es tracta d'un dels esdeveniments més extremats del segle XX, en realitat es va produir en una època en què les onades de fred eren molt més freqüents que en les últimes dècades del segle passat.

A mitjan el segle XX Espanya va ser escenari de grans freds, com proven les dades dels mesos de gener de 1944, 1945, 1946, 1947, 1952, 1954 i 1957, i els de febrer de 1954, 1963 i 1965, entre d'altres. En l'extraordinària onada de fred de gener de 1945 es va arribar als -27,6° C a l'aeròdrom d'Àvila, el gener de 1952 els -28,2° C a Molina de Aragón (Guadalajara), i al desembre de 1963 els -30° C en l'extint aeròdrom que en aquella època hi havia entre les poblacions Terol de Fuentes Claras i Calamocha.

Imatge: 2 de Febrer de 1954, escenari que es va repetir més dies als llarg del mes

Així mateix, el gener de 1957 es va arribar als -24° C a Villena (Alacant), que, segons la informació actualitzada de l'Aemet, suposen el rècord oficial de fred a la Comunitat Valenciana, mentre que al febrer de 1954 es van donar els -22º de Castellfort, el segon registre més baix.

Entre unes onades de fred i altres hi ha molts matisos, com el fet que en les de 1945, 1946, 1947 i 1954 els temporals de neu van exercir un paper destacat. Al febrer de 1956, però, encara que també va nevar en moltes zones, es va viure un mes de cels molt clars, i això va propiciar la catàstrofe agrícola. Cal recordar, així mateix, que el dia 2 de febrer de 1956, a la primera escomesa d'aire àrtic, es van aconseguir -32° C a l'Estany Gento, un observatori de la província de Lleida situat a més de 2.000 metres d'altitud. És la temperatura més baixa que s'ha registrat a la xarxa d'observació meteorològica espanyola des de que existeix, segons l'Aemet.

Imatge: Pronòstic per al cap de setmana vinent.

CiU destina 427 milions més a l'Església perquè faci caritat

El conseller contra el Benestar Social i la Família de la Generalitat, Josep Lluís Cleries, ha anunciat aquest dimarts que el Govern de CiU destinarà més de 427 milions d'euros a "programes de lluita contra la pobresa davant l'augment del risc d'exclusió social", que ja arriba al 20% de la població, segons ell, tot i que hi ha un 25% d'aturats. Però no és que s'augmenti la renda d'exclusió, que Cleries ha retallat deixant a milers de catalans en l'indigència total, sinó que els diners es distribuiran entre organitzacions privades, com Càritas de l'Església catòlica i d'altres sectes afins, perquè ho reparteixin entre els seus sectaris.

Els nazionalcatólics tornen -a falta de justícia social- al finançament de la caritat humiliant i esclavitzadora en mans de la mateixa secta, enriquida i finançada amb privilegis escandalosos i criminals, i la camuflen hipòcritament sota l'eufemisme de "lluita contra la pobresa" que la seva pròpia política corrupta ha generat.

EUPV: “Carlos Fabra ha d’assumir responsabilitats pel contracte amb la concessionària”

Marina Albiol, diputada d'Esquerra Unida a Les Corts, critica que Alberto Fabra utilitze l'assumpte de Spanair per justificar el malbaratament de diners públics a l'Aeroport de Castelló. “Tots dos són exemples de mala gestió i de la utilització dels diners sense cap tipus de contenció de tots i totes en iniciatives ruïnoses”.
La diputada critica que el President de la Generalitat avale la permanència de Carlos Fabra, com a President d'Aerocas, i que considere que la seua substitució no és una prioritat.

Assegura que apartar a Carlos Fabra de l'Aeroport de Castelló “és una necessitat. Ha sigut el principal responsable de la situació que pateix la infraestructura en l'actualitat, tancada, sense gestor, ni terminis d'obertura, ni un model de gestió. Seria impensable que un directiu d’una empresa pública no assumira cap responsabilitat per la seua gestió”

La diputada de Castelló qüestiona que el sentit de les prioritats del Consell “sempre ha sigut molt dubtós per a nosaltres, fa menys d'un any tampoc va ser una prioritat del Partit Popular ni del Consell aplegar a un acord mitjanament acceptable amb Concesiones Aeroportuarias per a gestionar l'Aeroport de Castelló”, assegura, “això va comportar que Carlos Fabra signara un contracte ruïnós que va ser trencat pel govern valencià fa un mes”.

La parlamentària d'esquerres assegura que és evident per a tothom menys per al President de la Generalitat, que el responsable de l'actual situació de l'aeroport, Carlos Fabra, “ha d'assumir algun tipus de responsabilitat, és una qüestió de rendir comptes davant de la ciutadania, cosa que ha d'acceptar qualsevol persona que gestione diners públics”.

La representant d'EUPV, afirma que es molt greu que a dia d'avui, “Fabra reconega que l'Aeroport de Castelló no té gestor, ni terminis d'obertura, ni tan sols un model de gestió”, i afegeix, “solament tenim una infraestructura construïda, buida i sense ús, que ha costat a tots els valencians i valencianes 155 milions d'euros”.

Albiol finalitza reclamant mesures per assegurar que el trencament del contracte amb la concessionària no signifique una indemnització milionària que el conjunt de la societat valenciana no es pot permetre, “no ens valen simplement excuses inútils com va llançar ahir, Alberto Fabra, afirmant que en altres llocs malbaraten els diners més que ells”, recrimina Albiol, referint-se a les paraules del President del Consell sobre la despesa de la Generalitat de Catalunya en Spanair.

Marga Sanz: “El PP ha de prendre mesures sancionadores immediates a la mida de la fiança que s’ha imposat a Cuesta i a la resta d’imputats”

La síndica del grup parlamentari d’Esquerra Unida en Les Corts Valencianes i coordinadora de la formació d’esquerres, Marga Sanz, considera “urgentíssim” que es pose en marxa la comissió d’investigació parlamentària sobre EMARSA. Per a Sanz, “cada vegada que coneguem més notícies, els llots d’EMARSA salpiquen a més dirigents del PP i abasta cada cop més delictes”. “Tot apunta –ha afegit la síndica- a la responsabilitat inqüestionable de Cuesta, al qual s’ha d’aplicar ja el codi ètic i cessar com a alcalde i vicepresident de la Diputació”.

La síndica del grup parlamentari d’Esquerra Unida en Les Corts Valencianes i coordinadora de la formació d’esquerres, Marga Sanz, ha explicat, en referència a la interlocutòria del jutge del cas EMARSA que fixa les fiances, que “els fets ja no sols al·ludeixen a haver propiciat negocis il·lícits sinó que introdueixen la defraudació a Hisenda”. “La deixadesa de responsabilitats de la direcció del PP en aquest cas salpica les nostres institucions i resta credibilitat democràtica”, ha postil·lat. Així, Sanz considera que “el PP ha de prendre urgentment unes mesures sancionadores a la mida de la fiança que s’ha imposat a Cuesta i a la resta d’imputats”.

El jutge imposa les fiances als imputats del 'cas Emarsa'


El jutge que instrueix el cas Emarsa ha fixat 25 milions d'euros de fiança als imputats pel saqueig de la depuradora de Pinedo. L'expresident de l'empresa pública, alcalde de Manises i vicepresident de la Diputació de València, Enrique Crespo (PP), i l'exgerent, Esteban Cuesta (PP), són els més destacats. Aquesta xifra provisional serveix per establir fiances, conjunta i solidàriament, de 25 milions a Crespo i Costa; de 22 milions a Enrique Arnal, que va ser el director financer; de 13,7 milions a Adolfo Polo, que va ser cap de Medi Ambient de la depuradora, i de quantitats diverses a 14 dels 28 imputats en el cas, tots de l'entorn del PP valencià.

/2012/01/el-jutge-imposa-les-fiances-als.html

Partit de l’Esquerra Europea: “L’acord ‘Merkozy’ no ha de ser ratificat!”

Els caps d’Estat i de Govern de la UE s’han reunit en el Consell d’avui per afinar el seu projecte d’"acord internacional per a una unió econòmica. Lluny de permetre una sortida a la crisi, aquest acord és una submissió agreujada a les lògiques financeres que condueixen al caos. Amb la ‘regla d’or’ que inscriu en marbre els criteris del Pacte d’Estabilitat i Creixement, preveu sancions automàtiques i obligacions als Estats de negociar plans d’austeritat amb la UE. S’obstinen en decisions polítiques que maten el creixement i llancen als pobles a la misèria i l’angoixa.

Aquest tractat és l’aterratge segur de la ‘Troika’, el saqueig dels bens comuns i la ruptura dels drets socials en tots els països de la UE.

Amb la transferència de les competències pressupostàries dels parlaments nacionals a la Comissió, posen en qüestió les sobiranies dels pobles, i ho fan sense preveure ni debat, ni consulta a la ciutadania. Aquest és un atac sense precedents als drets polítics elementals dels pobles europeus, un canvi de règim cap a la dictadura dels mercats.

Per a tenir una visió clara de l’Europa que preparen, no hi ha més que mirar cap a Grècia, que Angela Merkel, vol posar sota tutela oficial, o cap a França, on Nicolas Sarkozy acaba d’anunciar un tercer pla d’austeritat augmentant els impostos indirectes i trencant els acords col·lectius sobre temps de treball per així finançar nous regals a la patronal.

Al final, és l’autodestrucció de la Unió Europea la que està en curs. La UE no es pot construir contra els pobles i en la sospita permanent entre els Estats membres. Mai les Institucions europees tindran la legitimitat que reivindiquen prenent decisions autoritàries i perjudicials per als pobles. Mai la idea de la unió prevaldrà si un Estat pot sol·licitar la tutela d’un altre. No hi haurà Unió en la divisió i la competència entre els pobles.

El Partit de l’Esquerra Europea rebutja aquest acord internacional i farà campanya en tots els països de l'UE per a què no sigui ratificat.

Partit de l’Esquerra Europea

Catalunya: El SM alerta de neu i fred intens a partir de dimecres

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) informa que es preveu una entrada d'aire molt fred a partir de dimecres que tindrà com a conseqüència una baixada molt important de la temperatura, que entre divendres i dissabte assolirà els seus valors més baixos del que va d'hivern. Les glaçades seran generalitzades, i seran fortes al Pirineu, moderades a la resta de l'interior del país, i febles al litoral. Entre dimecres i dijous s'esperen algunes precipitacions al sud i oest del país, amb una cota de neu que anirà baixant fins als 200 metres. A partir de divendres la temperatura tocarà fons, amb glaçades que fins i tot afectaran al litoral.

Pel que fa a les precipitacions, aquest dimarts se n'esperen de febles i disperses a l'extrem nord del país, tot i que seran més importants al vessant nord del Pirineu. La cota de neu voltarà els 1.000 metres i baixarà als 800 metres durant la tarda. De tota manera, a l'Empordà la cota podrà baixar puntualment fins als 500 metres, tot i que en aquest sector les precipitacions seran poc destacables.

Dimecres al matí arribaran noves precipitacions febles que afectaran el sud i oest del país i que durant la tarda i vespre s'aniran restringint a punts de la meitat sud del litoral i del Prelitoral. La cota de neu anirà baixant progressivament fins a situar-se al voltant dels 600 metres a la tarda. Durant el matí de dijous les precipitacions afectaran de manera aïllada a punts de la meitat sud del litoral i del Prelitoral, però la cota de neu continuarà baixant fins als 200 metres.

Amb aquesta predicció, el Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un Avís de Situació Meteorològica de Risc per neu.

Cameron donarà suport al trasllat de bancs francesos al Regne Unit

El primer ministre britànic David Cameron es va declarar disposat ahir dilluns a donar la benvinguda als bancs francesos que decideixin traslladar-se a Gran Bretanya després de l'agost pròxim, data en que França planeja introduir un impost de l'0,1% sobre les transaccions financeres. Si França va endavant amb el seu impost sobre transaccions financeres, Gran Bretanya, "en un esperit de sana competència, obrirà les portes i podrà donar la benvinguda a molts bancs francesos, empreses i d'altres", va manifestar Cameron, al final de la cimera de l'Unió Europea a Brussel·les.

Ha afegit que això ajudarà a l'expansió de l'economia britànica.

Cameron va qualificar de "boig" i "extraordinari" el futur impost que, segons Nicolas Sarkozy, aportaria mil milions d'euros anuals al fisc francès i contribuiria a reduir el dèficit pressupostari.

"El comissari europeu ens va dir que això li costaria a Europa mig milió de llocs de treball. Ara que tots estem lluitant per l'ocupació i el creixement, em sembla realment extraordinari fer alguna cosa que costaria tants llocs de treball", va declarar Cameron.

Ziugànov critica el pla de Putin per privatitzar les empreses estatals

El líder del Partit Comunista de Rússia, Guennadi Ziugànov, va criticar les propostes del primer ministre rus, Vladímir Putin de privatitzar les empreses estatals responsables de la producció de matèries primeres: "Sense la nacionalització dels recursos minerals i la regulació estatal dels preus, és impossible competir i desenvolupar els sectors clau de l'economia", va dir Ziugànov.

El cap comunista va destacar que en l'article de Putin, que va qualificar de "vella papilla liberal", no va trobar res de nou.

En el seu article, Putin va proposar reduir la participació de l'Estat en les empreses dedicades a l'extracció de matèries primeres i abandonar altres empreses a excepció dels monopolis estratègics i companyies del sector de Defensa. Així mateix, el primer ministre rus considera que és necessari 'canviar l'ideologia' pel que fa al control estatal dels negocis a Rússia i que s'han de delimitar aquestes funcions.

Guennadi Ziugànov és el candidat oficial del Partit Comunista de Rússia per a les eleccions presidencials que tindran lloc al país euroasiàtic el pròxim 4 de març.

A més de Putin, candidat del partit oficialista "Rússia Unida", a les presidencials participaran també Sergey Mirónov del partit "Rússia Justa", Vladímir Zhirinovski del Partit Liberal Democràtic de Rússia i el candidat independent, Mijaíl Prójorov.

Iran: HispanTV inaugurada a Teheran

La cadena internacional de parla hispana HispanTV, del Servei Internacional de la Ràdio Televisió iraniana ha estat inaugurada oficialment aquest dimarts a Teheran, capital de l'Iran. Un gran nombre d'autoritats va assistir a la cerimònia de la inauguració oficial d'HispanTV, entre ells el president de la Ràdio i Televisió iraniana, Ezatollah Zarghami, el ministre d'Afers Exteriors iranià, Ali Akbar Salehi, el cap de Servei Internacional de la Ràdio Televisió, Mohammad Sarafraz, a més de nombrosos rostres coneguts com ambaixadors dels països llatins a l'Iran, periodistes nacionals i internacionals i algunes celebritats.

El president de la República Islàmica de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, va realitzar un breu discurs mitjançant vídeo conferència en què va ressaltar la importància del naixement d'aquest nou canal, l'únic de parla espanyola a tot l'Orient Mitjà.

Hispan TV neix amb "una gran vocació social" i amb la intenció principal de "construir ponts entre els pobles de l'Iran, Amèrica Llatina, Europa i Orient Mitjà, difonent continguts sovint ignorats per altres mitjans de comunicació", assegura la cadena.

El canal Hispan TV, està dirigit a televidents de Sud-amèrica i Espanya que comparteixen un mateix idioma, el castellà, i una cultura semblant. Uns 500 milions de persones parlen aquest idioma a tot el món i uns 600 milions amb Brasil (on es parla un portuguès cada vegada més proper a l'idioma espanyol). A l'Amèrica del Nord hi ha aproximadament uns 50 milions d'hispanoparlants i la xifra augmenta d'any en any.

Hispan TV comença la seva programació durant les 24 hores del dia, composta per telenotícies cada dues hores, documentals, serials, pel·lícules, etc.

Hispan TV també compta amb una pàgina web des d'on es poden seguir els programes de la televisió en directe i les notícies d'actualitat. També dóna informació sobre les freqüències i la programació.

http://www.hispantv.ir/live.aspx

Veneçuela rep l'últim lot d'or de les seves reserves a l'exterior

Veneçuela va rebre l'últim lot d'or de la reserva estratègica, emmagatzemada a l'estranger, ha informat el president del Banc Central, Nelson Merentes. Catorze tones d'or procedents d'Europa van ser lliurades a Veneçuela en tan sols dos mesos. Les 60 tones d'or repatriades tenen un valor de gairebé 9 milions de dòlars, va dir Merentes. Segons el funcionari, Veneçuela conserva a l'estranger al voltant d'un 15% del seu or de reserva i 50 tones per a les transaccions financeres.

Merete va dir que aquesta és la major operació de transport d'aquest tipus de metall en els últims quinze anys i va afegir que "la repatriació del nostre or és un acte de prudència fiscal i defensa de la sobirania".

El president Hugo Chávez a l'agost va anunciar la seva intenció de retornar les reserves d'or restants i emmagatzemar-les en el territori nacional. Segons ell, Veneçuela planeja desplegar operatius de reserves internacionals en països "amics" com Brasil, Xina i Rússia.

La transferència de les divises d'Europa i EUA a aquests països contribuirà a "millorar els recursos del país abans d'abordar la crisi del capitalisme mundial", va dir Chávez.

ICV-EUiA demana al Govern una llei de llibertat religiosa

El senador de l'Entesa Joan Saura (ICV-EUiA) preguntarà al Govern al Senat per què l'Església no ha patit cap retallada pressupostària en el seu finançament. A més, els ecosocialistes reclamaran una llei de llibertat religiosa. Saura es fa ressò d'una denúncia de l'organització Europa Laica sobre els 13.000 milions d'euros anuals que han rebut els bisbes en els últims dos anys. "Com justifica que el finançament de l'Església catòlica romangui intacta i aliena als ajustos?", preguntarà el senador a l'Executiu.

El grup de l'Entesa qüestionarà al Govern sobre si té pensat redactar un avantprojecte de llei de llibertat religiosa davant la incompatibilitat constitucional dels acords signats entre l'Estat i la Santa Seu el 3 de gener de 1979, però negociats abans que s'aprovés la carta Magna el 6 desembre de 1978. Segons l'opinió de Saura, el Govern manté privilegis de l'Església catòlica contraris a principis constitucionals com la garantia de la llibertat de culte o la igualtat de distribució dels fons públics.

Entre els 13.000 milions, l'Església rep part per a la gestió de centres educatius, però ICV-EUiA reclama les partides que reben per a conservació de patrimoni o celebració d'actes litúrgics com la JMJ.

Catalunya, capdavantera al servei de Monsanto i EUA: Més del 50% del blat de moro de Girona és transgènic

Més de la meitat del blat de moro que es va cultivar a les comarques gironines durant el 2011 va ser transgènic. Segons dades facilitades per la Generalitat, durant el 2011 es va arribar al màxim històric amb 4.478 hectàrees d'aquesta llavor modificada genèticament, fet que suposa el 51% del total i per tant, la majoria del conreu d'aquest tipus a la demarcació de Girona. Ràdio Girona informa que aquestes 4.478 hectàrees de més representen un increment del 30% d'unes plantacions que es concentren majoritàriament a les comarques de l'Alt i Baix Empordà, on 3 de cada 4 hectàrees són de blat modificat. Girona és la segona província amb un percentatge més alt de cultiu de blat de moro transgènic. La primera, Lleida, té un 60% de cultius modificats genèticament.

El responsable de conreus d'herbacis d'Unió de Pagesos, Antoni Casademont excusa el desastre ecològic amb arguments com que l'àmplia presència del blat transgènic està contribuint a eradicar la plaga del cuc barrinador, un dels maldecaps dels agricultors que es dediquen a aquest tipus de plantacions, sense fer referència a la contaminació a d'altres cultius, especialment els ecològics, que queden arrasats pel polen transgènic.

El sistema agroindustrial ha generat una progressiva desvinculació entre producció d'aliments i consum, afavorint l'apropiació per part d'un grapat d'empreses, que controlen cadascun dels trams de la cadena agroalimentària (llavors, fertilitzants, transformació, distribució), amb la consegüent pèrdua d'autonomia de la pagesia.

Per descriure l'estructura de l'actual model de distribució d'aliments s'acostuma a utilitzar la metàfora del 'rellotge de sorra', on unes poques empreses monopolitzen el sector generant un coll d'ampolla que determina la relació entre productors i consumidors. En l'actualitat, el diferencial entre el preu pagat en origen, el camperol, i el que paguem al supermercat se situa al voltant d'un 500% de mitjana, sent la gran distribució qui s'emporta el benefici. Per aquest motiu, els diferents sindicats camperols reclamen una Llei de marges comercials i que se'ls pagui un preu digne pels seus productes.

Davant d'aquest model agrícola, des de meitats dels anys 90, diferents moviments socials vénen reivindicant el dret dels pobles a la sobirania alimentària. Una demanda que implica recuperar el control de les polítiques agrícoles i alimentàries, el dret a decidir sobre allò que mengem, que els béns naturals (aigua, terra, llavors...) estiguin en mans de la pagesia. Una proposta que es basa en la solidaritat internacional i que no s'ha de confondre amb els discursos xovinistes partidaris de "primer el nostre".

A Catalunya, aquesta sobirania alimentària implica l'accés a la terra dels qui volen incorporar-se a l'activitat agrícola, apostar per un banc de terres, i denunciar la creixent especulació amb el territori. És urgent, com reivindica la plataforma catalana "Som el que sembrem", una moratòria en el cultiu de transgènics i deixar ben clar que la coexistència és impossible. Catalunya i Aragó són les principals zones de la Unió Europea on es cultiven transgènics, fins i tot varietats prohibides en altres països. Cal una nova política agrària comuna (PAC), en clau de sobirania alimentària, prioritzant una producció, una distribució i un consum de proximitat, un model agrícola vinculat a l'agroecologia, inversions en serveis públics i de qualitat en el món rural i una legislació sanitària adequada per a la transformació artesana i la comercialització local.

Sense un entorn rural i una pagesia viu, un altre món i un altre consum no seran possibles. Com diu "La Via Campesina", avui "menjar s'ha convertit en un acte polític".

Avança "l'escut" contra asteroides perillosos

Espanya és, des de gener, un dels sis països que investiguen com evitar que un asteroide perillós xoqui contra la Terra. Es tracta del NEOShield, un programa d'investigació finançat per l'Unió Europea amb 4 milions d'€ i que durant els pròxims tres anys i mig estudiarà diverses tècniques per desintegrar o desviar els anomenats NEO (objecte proper a la Terra). Les opcions van des de construir naus prou grans com per desviar la roca amb la seva força gravitatòria a rebentar-la amb una bomba. Deimos és una de les 12 institucions d'Espanya, França, Alemanya, Regne Unit, els EUA i Rússia que desenvoluparan el NEOShield.

"El nostre projecte inclou l'opció nuclear, però només com a últim recurs", explica a aquest diari Alan Harris, científic de l'Agència Espacial Alemanya, que coordina el projecte. "En aquest cas només explorarem de manera teòrica quins serien els efectes d'un impacte nuclear prop d'un asteroide o en la seva superfície", detalla.

Els objectes més grans no són la prioritat. El meteorit que va acabar amb els dinosaures, fa 65 milions d'anys, tenia uns 12 quilòmetres de diàmetre. "Si caigués una cosa així estaríem condemnats, però ni tan sols hem detectat que hi hagi objectes així en l'entorn de la Terra", apunta Harris. Segons les estadístiques basades en impactes passats, un cataclisme així només passa cada 10 milions d'anys.

"El nostre projecte inclou l'opció nuclear, però només com a últim recurs"

L'escut europeu es centra en asteroides molt més petits i freqüents. Es tracta de cossos d'uns 100 metres de diàmetre o més i que serien capaços de destruir poblacions de la mida de Londres, explica l'expert. "És molt improbable" que l'impacte succeís en una ciutat, ja que la major part del globus està deshabitada o coberta per mar, encara que "el ràpid creixement de la població fa que cada vegada cobrim més parts del planeta", argumenta Harris.

"La freqüència d'impacte contra la Terra d'un asteroide de al voltant d'1 quilòmetre de diàmetre és d'un milió d'anys, tal i com s'ha derivat dels diferents programes de seguiment de NEOs", explica Josep Maria Trigo, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC).

Don Quixot

No és la primera vegada que Europa planeja missions així. El seu intent més recent va ser el projecte Don Quixot, impulsat pel l'Agència Espacial Europea i desenvolupat, entre d'altres, per l'empresa espanyola Deimos. El seu objectiu era enviar un satèl·lit de reconeixement anomenat Sancho i després un altre d'impacte per desviar la roca que es deia Hidalgo. El projecte va quedar oblidat per falta de fons, encara que podria ressuscitar en part, ja que Deimos és una de les 12 institucions d'Espanya, França, Alemanya, Regne Unit, els EUA i Rússia que desenvoluparan NEOShield.

El programa no construirà cap dispositiu de defensa encara, però sí estudiarà impactes amb aire comprimit a velocitats "molt superiors a les d'una bala", explica Harris. Aquestes pràctiques de tir es realitzaran en centres d'Alemanya i el Regne Unit i faran servir els diferents minerals que componen els diferents tipus d'asteroides. "Després, els resultats s'augmentaran d'escala amb ordinadors que simularan el comportament de l'asteroide durant un impacte real", conclou Harris.

Els fons dedicats a NEOShield no permeten desenvolupar un futur escut, només planejar-lo. No obstant això, l'aposta de l'UE ha estat molt ben rebuda per les empreses del sector, ja que és "la primera vegada que s'aporten fons per a un projecte així", van explicar ahir fonts de Astrium. La companyia aeroespacial europea serà una de les 12 entitats públiques i privades que duguin a terme el projecte. Per posar en marxa un escut real caldrà una nova inversió "d'uns 300 milions d'euros", segons fonts de la companyia.

Les orques poden alterar el sistema ecològic àrtic a la recerca del menjar

Els científics estudien l'experiència dels pobles autòctons del Canadà per pronosticar el mal que poden fer als sistemes ecològics marins les orques que arriben a la recerca de menjar a aigües àrtiques abans cobertes de gel, diu un estudi publicat a la revista Aquatic Biosystems. La fosa del gel a la regió de l'Àrtic permet a les orques, anomenades també balenes assassines, desplaçar-se cap al nord i ficar-se en els sistemes ecològics on abans no estaven presents en absolut o només "arribaven de visita".

Els experts van decidir combinar el mètode d'observacions amb l'estudi de l'experiència dels pobles autòctons. Entrevistaren més d'un centenar de ca��adors d'onze poblats "inuit" de la província de Nunavut, el que els va permetre reunir informació addicional sobre la conducta de les orques que s'acosten a les costes de Canadà a la recerca del menjar.

Van poder esbrinar que cada població d'orques té la seva "especialització alimentària" i que les orques es subdivideixen en "sedentàries" i "vagabundes". Les segones prefereixen caçar mamífers marins petits, mentre que les primeres es nodreixen de peix. Després d'un estudi més detallat, els científics van descobrir cinc tipus de "dieta" d'aquestes balenes que habiten en els oceans Meridional (Antàrtic), l'Atlàntic i les latituds tropicals del Pacífic.

Va quedar provat que la "colonització" per les orques del Golf de Hudson, que va començar els últims anys, provoca canvis en la conducta dels mamífers marins més petits. Les potencials víctimes es desplacen a zones de baixos fons i fins cap a la costa, on queden fins a acabar la incursió de les orques. Els "inuit" diuen d'aquesta conducta "la por de les balenes assassines".

La orca és el mamífer més gran de la família dels dofins. Les femelles tenen un cos de fins a cinc metres de llarg, i els mascles, de fins a set metres.