divendres, 6 de maig de 2011

Bildu a les eleccions!


El Tribunal Constitucional espanyol ha esmenat la plana al Suprem i ha autoritzat Bildu a presentar-se a les eleccions municipals del 22 de maig. El ple del tribunal va prendre la decisió per sis vots a cinc, i va desestimar, doncs, la ponència de Francisco Hernando, que proposava la prohibició de les candidatures. Milers de manifestants, concentrats ahir a Bilbao per exigir que Bildu pogués presentar-se a les eleccions, van esclatar d'alegria quan van saber la bona notícia.

La decisió ha estat el resultat de tot un dia de deliberacions, que han començat a la sala segona. Aquí hi ha hagut un empat: tres vots favorables a la participació electoral de Bildu i tres de contraris. Aleshores el president de la sala, Eugeni Gay, ha traslladat la decisió al ple, on hi ha set ponents de l'anomenada 'ala progressista' i quatre de la 'conservadora'.

El ple ha començat desestimant la ponència de Francisco Hernando, partidari de prohibir Bildu, per sis vots a cinc. Amb el mateix resultat el ple ha decidit, finalment, que la coalició formada majoritàriament per EA i Alternatiba pogués concórrer a les eleccions.

Han votat que sí el president del tribunal, Pascual Sala, i els magistrats Eugeni Gay, Elisa Pérez Vera, Pablo Pérez Tremps, Luis Ortega i Adela Asua. I han votat que no els quatre magistrats proposats pel PP i Manuel Aragón, designat a proposta del PSOE.

L'agrupació electoral de Zalduondo es podrà presentar a les eleccions

La sala segona del TC també ha acceptat el recurs presentat per la candidatura independent de Zalduondo (Àlaba), que es podrà presentar a les eleccions. Aquesta llista era l'única de les onze agrupacions que havia impugnat el Tribunal Suprem que van recórrer contra la decisió.

Alegria de Bildu

Bildu va cridar a 'omplir les urnes de milers de vots sobiranistes i d'esquerra', alhora que no s'estava de dir que tants esforços havien valgut la pena. El cap de llista de la coalició per Guipúscoa, Martín Garitano; el secretari general d'EA, Pello Urizar, i el portaveu d'Alternatiba, Oskar Matute, van agrair el suport als manifestants en favor de Bildu concentrats a Bilbao. 'El futur és nostre, és a les nostres mans, perquè, el futur, el construeixen els pobles, el construïm nosaltres.'

El govern espanyol 'acata i respecta' la decisió


El Ministeri de Justícia espanyol va fer públic un comunicat (pdf) dient que acatava i respectava la sentència, que sempre havia actuat d'acord amb la llei, i que havia impugnat les candidatures basant-se en informacions que en qüestionaven la legalitat.

El president del govern basc, Patxi López, ha dit que respectava i acatava les decisions dels tribunals i ha demanat que hom deixés 'de fer la campanya de Bildu, que ha ocupat tot l'espai sense fer res'. Per la seva banda, el president del PNB, Iñigo Urkullu, ha aplaudit que el Tribunal Constitucional hagués 'esmenat la intenció de condicionar el mapa polític i institucional del País Basc', i ha dit que aquesta 'participació política plena' era l'única manera de començar a treballar per la normalització i la convivència, ja que la il·legalització de Bildu 'afectava la composició de totes les institucions basques'.

Líbia: És il.legal que l'OTAN transfereixi fons congelats als sediciosos

El vicecanceller libi, Khaled Kaim, ha qualificat avui com il.legal la intenció de desbloquejar els actius del líder libi, Muammar Al Gaddafi, per transferir-los al fons d'ajuda financera dels rebels, instituït per la iniciativa de l'OTAN per Líbia: "Qualsevol ús dels actius congelats és com pirateria a la alta mar. El país no està dividit mitjançant una resolució de Nacions Unides ni un referèndum. És il.legal", va declarar Kaim durant una roda de premsa.

El funcionari va ressaltar que el Grup de contacte, eufemisme de la propaganda imperial per camuflar a l'OTAN i els seus monàrquics amos, que es va reunir aquest dijous a Roma, no té instruments legals per controlar la distribució dels diners.

Així mateix va destacar que les accions afectaran la inversió estrangera als Estats Units, pel fet que altres països del món podrien reduir les seves inversions per por que els seus actius siguin bloquejats i lliurats a grups insurgents en cas de patir inestabilitat política.

Els 22 ministres d'Exteriors que han participat en la trobada de Roma van acordar la creació d'un fons provisional per finançar l'opositor Consell Nacional de Transició libi (CNT), que recentment va demanar tres milions de dòlars dels comptes congelats a Gaddafi.

En la reunió es va constituir un fons especial, anomenat Mecanisme Financer Temporal (TFM, per les seves sigla en anglès), per a proporcionar "suport" econòmic al CNT i al qual Kuwait aportarà 180 milions de dòlars, en un primer compromís recollit pel text concloent.

El Mecanisme, que estarà supervisat pel Comitè de Sancions de les Nacions Unides, suposarà un "canal transparent per a la gestió conjunta dels aliats internacionals i el CNT d'ajudes financeres a curt termini", diu el text.

La secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, va anunciar dimecres passat la intenció de Washington d'usar part dels fons bloquejats de Gaddafi als Estats Units, estimats en 30.000 milions de dòlars, per "els interessos del poble libi", és a dir, d'Estats Units i els seus mercenaris a Líbia.

Continua agressió imperialista

El segon al comandament de la cartera d'exteriors líbia va afirmar que en els últims dies l'Organització del Tractat Atlàntic Nord (OTAN) "intensifica els bombardejos a Trípoli, Misrata i Sirte".

El vicecanceller ha apuntat que amb aquestes accions l'OTAN reitera l'opció militar: "ells només segueixen parlant d'intensificar el bombardejos", va dir.

Khaled Kaim ha afegit que aquest dijous "avions de l'OTAN van trencar barrera del so en zona de Conferència Nacional de Tribus Libias per atemorir-les".

Aquesta setmana, la ciutat nord-est de Adjabiya és la seu de la Conferència Nacional de Tribus per la Pau, Unides i el Diàleg, a la qual han assistit més de dos mil organitzacions civils.

El portaveu tribal, Abed Saleh Abu Jamáda Al-Maghrebí, ha assegurat avui que les tribus rebutgen la participació d'altres països en la resolució del conflicte armat.

"Yamairiya vivia en tranquilitat, seguretat i estabilitat. Des de fora venir la discòrdia i es va destruir la nostra pàtria, com per exemple Ajdabiya. Els nostres problemes interns poden ser resolts internament", va manifestar Al-Maghrebí qui a més va exhortar els libis a treballar per arribar a un acord de pau.

Felip Puig i el “Capità Collons”

Jaume Reixach: No ho dic per l’agitada vida sentimental del personatge –que també-, però Catalunya ja ha trobat aquesta primavera el seu “mascle alfa”: el conseller d’Interior de la Generalitat, Felip Puig. Expliquen que ell no volia aquest càrrec i que, després de la victòria convergent a les urnes, va demanar a Artur Mas la cartera de Política Territorial o la presidència del Port de Barcelona. El president Mas, que el coneix, va decidir allunyar-lo del “pastís” de les obres públiques i va oferir-li el comandament dels Mossos d’Esquadra.

Després de resistir-s’hi, va acabar acceptant i ara, pel que es veu, està d’allò més content. Què tindrà la conselleria d’Interior que acaba abduint els polítics que hi són enviats, com abans Montserrat Tura i ara Felip Puig (amb l’honorífica excepció de Joan Saura)?

A Felip Puig li va la “marxa” de l’“ordeno y mando”, les porres, les pistoles i el poder de la força bruta. Reencarnant la figura del “Capità Collons” (Miquel Badia, secretari general de la Comissaria d’Ordre Públic de la Generalitat republicana, de qui ara es commemora el 75 aniversari del seu assassinat per la FAI), Felip Puig barreja perillosament la direcció tècnica dels Mossos d’Esquadra amb la seva dimensió política personal.

La policia catalana està al servei de tots els ciutadans del país i ha de ser un cos transparent i modèlic, on la corrupció i els maltractes hi siguin desterrats, com passa en els països democràticament més avançats. Però no: el nostre “Capità Collons” ha decidit posar en pràctica un corporativisme tronat i primari, més propi, posem per cas, d’un José Luis Corcuera que no d’un Alfredo Pérez Rubalcaba, ministres del ram a l’Estat espanyol.

I les primeres topades ja estan servides: amb els grups altermundistes (desallotjament per la brava del Palau del Cinema), amb els ecologistes (supressió dels 80 km/h), amb els pacifistes (noves armes de dissuasió de manifestacions) i ara amb el jutge degà Joaquín Aguirre, que ha imputat el cap anticorrupció dels Mossos, Antoni Salleras, i cinc agents de la seva unitat per la seva vinculació amb la trama del confident i presumpte narcotraficant Manuel Gutiérrez Carbajo.

El conseller Felip Puig ha sortit en tromba en defensa dels cinc membres de la policia autonòmica imputats i ha desautoritzat públicament la feina del jutge Aguirre. Però caldria que el “Capità Collons” anés amb peus de plom i, en especial, en els temes de corrupció: en aquest mateix sumari –que esquitxa Mossos, Guàrdia Civil, Policia Nacional, Guàrdia Urbana i un grupet de periodistes- ja hi ha imputats altres Mossos d’Esquadra que van ser enxampats “in fraganti” deixant-se subornar pel presumpte narcotraficant.

De “mascles alfa” n’hem conegut molts –Benito Mussolini, el general Patton, Moammar al-Gaddafi, Mario Conde, Joan Laporta, Silvio Berlusconi, David Madí…- i tots ells acostumen a acabar força malament. El fet de tenir 15.000 policies a les teves ordres, no vol dir tenir 15.000 policies al teu servei. Li recomanaria al “Capità Collons” una til·la a l'hora del desdejuni i una lectura acurada de la Constitució (per exemple, la nordamericana) per entendre d’on emana i fins on arriba l’imperi de la llei i quina és, en democràcia, la prelació entre la policia i el poder judicial.

Eleccions al R.U: Escòcia cap a l'independència?

El partit Liberal Demòcrata -neocon i/o ultraconservador-, que governa al costat dels conservadors al Regne Unit, ha obtingut una important derrota a la triple convocatòria electoral d'aquest dijous al Regne Unit. Era la primera ocasió que tenien els britànics per manifestar el seu desacord amb la coalició governant i la seva política de retallades socials. Els liberals (o lib-dems, com se'ls coneix) s'han desplomat en els comicis locals a Anglaterra, on han perdut uns 200 representants i places històriques com Sheffield. El vot ha caigut al 15%.

La majoria del vot descontent ha anat a parar als laboristes, que també podrien fer-se amb l'assemblea regional de Gal.les. Els conservadors es mantenen.

A Escòcia, on es celebraven eleccions regionals, el Partit Nacionalista Escocès (SNP en les seves sigles en anglès) ha experimentat un fort avanç. La BBC prediu 65 escons per l'SNP en un parlament de 129, una majoria que pot aplanar el camí per a una consulta independentista.

El ministre del Tresor i dirigent liberal-demòcrata, Danny Alexander, ha afirmat que esperaven el resultat. "Els partits en el govern, especialment quan prenen decisions difícils, pateixen en les eleccions locals (...) És desagradable però vol dir que hem de redoblar els nostres esforços per dur a terme el pla que ens hem marcat", ha declarat.

El "pla" inclou una retallada profunda de les despeses públiques per reduir el dèficit públic. Els mals resultats per al membre més feble de la coalició augmenten les perspectives d'una possible ruptura, encara que la majoria dels analistes creuen que l'acord de govern resistirà.

Les previsions són també que els britànics rebutgen modificar el sistema de vot. La reforma electoral era el cavall de batalla dels liberals, que guanyarien escons amb un sistema més proporcional.

Bildu estarà a les eleccions municipals

El Ple del Tribunal Constitucional ha decidit per sis vots a favor i cinc en contra que la coalició Bildu concorri als comicis. Els magistrats Eugenio Gai, Elisa Pérez Vera, Pablo Pérez Tremps, Luis Ortega i Adela Asua i el president Pascual Sala, han votat a favor que Bildu estigui en les eleccions.

En contra han votat Francisco Hernando, Ramón Rodríguez Arribas, Francisco Pérez de los Cobos i Javier Delgado, tots ells designats a proposta del PP. També ha votat amb aquest bloc Manuel Rodríguez Aragó, de tendència progressista.

Segons Efe i Europa Press, la resolució comptarà amb cinc vots particulars, els de els quatre magistrats nomenats a proposta del PP més Manuel Aragó Reyes, han informat fonts de l'alt tribunal. La sentència no es farà pública fins a d'aquí a uns dies.

El Constitucional considera que el Suprem va vulnerar el dret a la participació política de la coalició integrada per EA, Alternatiba i independents, consagrat en l'article 23 de la Constitució.

El Ple del Tribunal Constitucional, en la seva deliberació prèvia, ha rebutjat la ponència presentada per Francisco José Hernando que advocava per il·legalitzar Bildu, amb un resultat de 6 vots a 5. Encara queda la votació final que decideixi si Bildu estarà en les eleccions.

La Sala Segona, que era a la qual en principi corresponia la decisió sobre aquest assumpte, ha traslladat la deliberació al Ple del Constitucional després de constatar un "empat" entre les deliberacions que duen a terme els tres magistrats de tendència "progressista" i els tres "conservadors" que integren el tribunal, segons fonts jurídiques citades per Europa Press.

Vídeo: Pisarello: "La Unió Europea atorga un gran poder als lobbies privats"


Sota el nom "La Unió Europea davant la crisi. Del Tractat de Lisboa al Pacte de l'euro", el Doctor en Dret Constitucional, Gerardo Pisarello, analitza el procés d'integració europeu.

ICV-EUiA Gramenet avui a Can Sisteré

La carpa itinerant d’ICV-EUiA que recorre els barris de Coloma de Gramenet durant la campanya electoral estarà ubicada el divendres 6 de maig als Jardins de Can Sisteré, al matí de 10:30 a 13:30, i a la Plaça Sagrada Família, a la tarda del mateix dia, de 16:00 a 20:00. Seguint el mateix horari, la carpa estarà a la Plaça Mediterrània el dissabte 7 de maig al matí, a la tarda no hi ha previsió i a la nit tindrà lloc el sopar a l’escola Fray Luis de León.

El diumenge 8 de maig la carpa es col•locarà a la Plaça del Olimpo tot el dia, tant al matí com a la tarda, i seguirà els mateixos horaris.

El cervell humà reacciona de forma automàtica davant les injustícies

L'amígdala cerebral augmenta la seva activitat davant les situacions injustes. En adonar, els homes responen de manera més agressiva que les dones. El cervell humà té mecanismes que reaccionen de forma automàtica davant les injustícies. Així, quan una persona no vol compartir alguna cosa amb una altra, una part del cervell-l'amígdala cerebral-respon immediatament en aquestes situacions. Un equip d'investigadors europeus van provar aquest sentit de la injustícia en 35 jugadors i van mesurar la seva activitat neuronal amb una ressonància magnètica funcional.

Segons publica la revista PLoS Biology, l'experiment consistia que un participant proposava a un altre una suma fixa de diners per a compartir-la. Aquest podia acceptar el suggeriment i agafar els diners o rebutjar-la. Però si es negava, ambdós jugadors es quedaven sense res.

Si la suma és de 100 i es divideix en 50 i 50, tots accepten perquè es considera just

"Si la suma a repartir és de 100 corones sueques i es divideix entre dos, 50 i 50, tots accepten perquè es considera just", explica Katarina Gospić, autora principal de l'estudi i investigadora de l'Institut Karolinska d'Estocolm (Suècia).

No obstant això, si un jugador proposa quedar-se amb 80 corones i donar 20 a l'altra persona, es considera injust. I això explica perquè en gairebé la meitat dels casos, el jugador que ha de rebre els diners rebutgés la proposta, encara que perdés les 20 corones.

La clau, l'amígdala cerebral

Després de revisar les ressonàncies, els experts van descobrir que l'àrea del cervell encarregada de controlar les decisions financeres es troba en l'amígdala cerebral i no en l'escorça prefrontal i en la ínsula, com suggerien estudis anteriors.

Aquesta regió del cervell regula els sentiments d'ira i de por i 'actua' davant les injustícies. La tendència a reaccionar de forma agressiva i sancionar el jugador que havia suggerit una distribució injusta estava vinculada a un augment de l'activitat en l'amígdala.

En canvi, no passava el mateix quan se'ls subministrava un tranquil.litzant anti-ansidedad (benzodiazepina). Tot i que els diners es seguís repartint de manera injusta, els nivells d'activitat en aquesta zona van disminuir de forma gradual.

El treball, segons recull SINC, demostra que els homes responen de manera més agressiva que les dones davant d'aquestes situacions, encara que aquesta diferència no es registrava quan se'ls subministrava el tranquil.litzant.

Els resultats, assenyala Martin Ingvar, coautor de l'estudi, "poden tenir implicacions ètiques perquè l'ús de certs medicament pot afectar clarament en les decisions quotidianes".

Acte central d'EUPV a Castelló


Avui, divendres 6 de maig a les 20h a la plaça de la Mar del Grau de Castelló. Amb les intervencions de Carmen Carreras, candidata a l'Alcaldia de Castelló i Marina Albiol, cap de llista a Les Corts Valencianes. I les actuacions de: Tan Estupids i Tom Bombadil.

Albiol: “La resposta a la crisi i l’atur ha de vindre des de l’esquerra”

La cap de llista a les Corts per Castelló, Marina Albiol, considera que amb el començament de la campanya els ciutadans i ciutadanes han de fer escoltar la seua veu. “Hem de dir prou”, assenyala. La representant d'esquerres a les comarques del nord augura que el dia 22 serà el dia en què la ciutadania diga prou a les corrupteles, l'enxufisme i l'obscurantisme que ha caracteritzat al govern del Partit Popular. “Ja arribat l'hora de la gent i ha de quedar palès la seva indignació amb un govern despreocupat amb les seues necessitats i centrat en els seus obscurs negocis”.

“Els últims anys de govern popular han sigut nefastos per al País Valencià, hem contemplat un atac continu contra els serveis públics com l'educació i la sanitat”, argumenta la cap de llista d'EUPV per Castelló i afegeix, “solament una aposta ferma per les polítiques d'esquerres farà recular aquest moviment privatitzador del sector públic, cal una resposta contundent a les urnes”.

Davant aquesta situació, la representant d'esquerres fa una crida a la participació, “davant la crisi que patim i que ha sigut generada per la rapacitat del capitalisme, resulta clar que aquestes no són unes eleccions més, ens juguem molt, amb més de 82000 aturats a les nostres comarques, el 22 de maig, és una jornada decisiva per al nostre futur”.

La diputada d'esquerres considera que per aturar les polítiques de dretes, tant del PP i del PSOE, és més necessari que mai que existisca una veu d'esquerres forta a les institucions valencianes. “Una EUPV forta és garantia de la defensa dels interessos dels treballadors i treballadores, hem d'entendre que no poden continuar deixant fer tant als socialistes com als populars”.