El judici per la causa dels vestits, vinculada a la trama Gürtel, s'ha reiniciat aquest dilluns amb la declaració d'un dels testimonis clau, el sastre José Tomás. Els dos imputats per suborn passiu impropi, l'expresident de la Generalitat Francisco Camps i l'exsecretari general del PP valencià Ricardo Costa, ha escolta el testimoni d'un dels pilars de l'acusació. José Tomás, director de la botiga de Milano al carrer Serrano de Madrid, que en aquest establiment hi havia un compte en què es carregaven els vestits dels dos acusats, així com de Rafael Betoret, Víctor Campos i Pedro García, que pagava Pau Crespo, considerat presumpte capitost de la trama.
Tomàs, que s'ha reivindicat com "director de moda" ja que, segons ha dit, ell no és sastre, ha explicat que coneix a Álvaro Pérez de Milano, perquè comprava allà, i que va ser ell qui li va presentar a Pablo Crespo. "Quan va entrar Crespo en la societat anaven comprant i cada ics mesos" la caixera es posava en contacte amb ells per cobrar. "Elena -la caixera- sempre enviava un avís a Crespo amb el que es debia", ha recalcat i ha indicat que aquest pagava en efectiu o amb talons.
Inicialment, ha explicat que en el compte només es carregaven les seves compres però, posteriorment, es van afegir les d'altres persones. Així, al principi, ha dit que el primer que va anar a la botiga amb Álvaro Pérez va ser el 2004 Rafael Betoret -l'excap de gabinet de la Conselleria de Turisme- i de qui es recordava que va deixar la seva targeta perquè poguessin anar a la fira Fitur. Després va arribar Pedro García, a qui li van presentar com a director de Canal 9, en aquest mateix any, i en aquest període no va anar ningú més.
Al Ritz i a València
Posteriorment, ha detallat que a la primavera de 2005 Pérez li va preguntar si no li importava desplaçar-se a València per prendre mesures "a Costa i Campos". El testimoni ha assenyalat que, per la "agenda" d'aquestes dues persones, va haver de quedar-se a la ciutat dos dies. I ha concretat que, en el cas de Costa, les mesures se les va prendre a la seu del PPCV.
En aquest moment, ha especificat que Camps no estava en el compte però "després, per descomptat, va estar". De fet, ha indicat que quan va deixar Milano al setembre de 2006 va demanar a Crespo que es cancel·lés tot el que s'havia però li va traslladar que no s'abonaran quatre vestits que s'havia confeccionat malament l'excap del Consell.
Preguntat per quant suposaven les vendes d'aquestes persones en el conjunt de l'establiment, les ha xifrat en un percentatge baix. "El 0,3 o el 0,4%", ha indicat, per reconèixer que li donava "més treball el servir a aquests senyors" per haver de traslladar-se" o, en el cas de Camps, anar en una ocasió a l'Hotel Ritz a prendre-li les mesures. "Era un orgull personalment per empatia o idees", ha justificat.
Marquès assegura que es van modificar talons
La sessió l'ha obert, Miguel Marquès de la Creu, el que va ser director de compres de Forever Young entre 2007 i 2009. El exrepsonsable de la firma ha explicat que en el moment en què el sastre José Tomás va deixar la botiga, hi va haver una època en què la comptable Raquel Vázquez i els encarregats dels establiments, "van estar traient talons, que es treien i es deixaven de treure", es variaven talons i en alguns casos es van fer nous, tot això quan l'establiment estava tancat, el que per a ell consistia una situació "irregular".
Així mateix, ha dit que havia sentit que era l'amo de l'empresa, Eduardo Hinojosa, qui donava les instruccions per variar els noms de tiquets de venda i ha expressat a la sala que aquesta persona va pronunciar dues expressions dirigides al sastre José Tomás, després de mantenir sengles reunions amb el dirigent del PP Federico Trillo: "Ara es va a assabentar aquest cabró".
El testimoni ha explicat que va presenciar de manera casual aquestes reunions, que van ser a l'estiu i molt seguides en el temps, perquè li van demanar cendrer i encenedor i va sentir "curiositat" de veure qui hi havia. Va ser al despatx del seu cap i allà va veure Trillo.
Acomiadat el 30 d'agost
Marquès, que ha explicat que va ser acomiadat el 30 d'agost per motius que desconeix, ha indicat que el sastre li van acomiadar després de declarar davant el jutge Baltasar Garzón, que va ser qui va iniciar la causa general de Gürtel. Així mateix, ha assenyalat que personalment va veure a la botiga en dues ocasions a Camps i Costa, encara que ni va parlar amb ells ni els va tractar perquè ell no s'encarregava de les vendes, i es relacionaven directament amb Tomàs.
A preguntes del lletrat de Costa, el testimoni ha indicat que el sastre li va arribar a comentar en una ocasió que havia anat a València a prendre mesures a aquest acusat per a elaborar un vestit, "i en altres ocasions a la Generalitat". "Sé que m'ho va comentar Tomás però no podria dir-li exactament on va ser", en ser interpel·lat per si també es va desplaçar al despatx de Costa.
En la seva declaració, ha apuntat que de manera "indirecta", a través dels encarregats de les botigues, de les caixeres i pel sastre, sap amb que tant Álvaro Pérez com Pablo Crespo, considerats presumptes capitostos de la 'trama Gürtel', pagaven les seves compres i les d'altres persones, i en concret ha citat a Costa, Camps "i algun senyor més". Sobre aquesta última declaració, segons ha dit, mai li va dir l'amo de la botiga.
"Tema únic"
Preguntat per si Hinojosa o la comptable Raquel Vázquez van donar ordre de modificar els noms de Camps a Álvaro Pérez en els tiquets, ha assenyalat que l'ha sentit comentar "del senyor Hinojosa que, com a president de la companyia era qui donava les instruccions".
Interrogat per si era canviar un concepte d'una factura a una altra o modificar un taló, ha dit no recordar si es referien a aquest tiquet però "com el tema únic durant molt temps va ser aquest, m'imagino que es referien a això".
Així mateix, ha estat preguntat per les factures falses i sobre les quals Hinosoja li va demanar que fes investigacions. Així, li va encarregar que preguntés a Javier García, amb responsabilitat en aquest establiment, i ha assenyalat que, en aquest cas, "d'una mentida li va treure la veritat" ja que, preguntant en general per com s'havia fet això, García va reconèixer que "de 19 factures que s'havien fet, ell havia fet 17" i un altre company dues.
Així mateix, preguntat per les seves aparicions en una televisió en relació amb aquest cas, ha assenyalat que li "va obligar" Hinojosa a realitzar una entrevista a la botiga. Si bé ha dit que no va ser una amenaça, ha indicat que va fer "el que li manaven". "Perquè sabíem que el que no fes el que Hinojosa digués es podia considerar al carrer", ha puntualitzat.
També ha reconegut haver donat unes declaracions a un altre mitjà després de prestar declaració en la causa iniciada a Madrid.
A l'espera del testimoni de Tomàs
Tomás és un dels testimonis més esperats, no només perquè el seu nom ha sortit a la llum en pràcticament en tots els interrogatoris realitzats fins ara, sinó també perquè les seves declaracions davant el jutge Baltasar Garzón van suposar un dels arguments de la inhibició d'aquest jutge en favor del TSJCV.
El judici acumula diversos dies de retard, per extens de les compareixences i pel prolongat procés de selecció del tribunal popular. El procés que va arrencar el passat 12 de desembre estava planificat perquè s'hagués conegut ja la sentència.
El sastre, que compareixerà per segona vegada davant el tribunal valencià després d'haver-ho fet durant la instrucció d'aquesta causa el maig de 2009, ha acusat públicament i en reiterades ocasions als processats.
El ja exbisbe de la diòcesi de la ciutat belga de Bruges Roger Vangheluwe, que el 2010 va dimitir del seu càrrec al confessar que havia abusat d'un menor familiar seu, hauria violat regularment a diversos nens d'un centre d'acollida a Bèlgica quan encara era sacerdot. La revista flamenca Humo recull els testimonis de diverses de les víctimes, una de les quals afirma que al centre d'acollida es va imposar "una llei del silenci" per no parlar dels abusos del exbisbe, que es van infligir cap a mitjans dels 80. Foto: Vangheluwe amb el protector de pederastes, el nazi Wojtyla.
