dilluns, 26 de desembre de 2011

El bisbe de Bruges va abusar d'altres menors d'un centre d'acollida

El ja exbisbe de la diòcesi de la ciutat belga de Bruges Roger Vangheluwe, que el 2010 va dimitir del seu càrrec al confessar que havia abusat d'un menor familiar seu, hauria violat regularment a diversos nens d'un centre d'acollida a Bèlgica quan encara era sacerdot. La revista flamenca Humo recull els testimonis de diverses de les víctimes, una de les quals afirma que al centre d'acollida es va imposar "una llei del silenci" per no parlar dels abusos del exbisbe, que es van infligir cap a mitjans dels 80. Foto: Vangheluwe amb el protector de pederastes, el nazi Wojtyla.

Vangheluwe fins i tot s'hauria dut a alguns dels nens a la seva residència episcopal, segons una altra de les víctimes, que també assenyala la responsabilitat d'una monja que acompanyava l'antic bisbe de Bruges durant les seves visites al centre.

Per la seva banda, un dels responsables del centre d'acollida ha confessat que Vangheluwe tenia "un comportament massa íntim" amb els nens, encara que segons diu mai va sospitar que es tractés d'un pederasta.

Vangheluwe va pagar a la família perquè no li denunciessin

Vangheluwe, un dels alts càrrecs eclesiàstics implicats en els múltiples casos de pederàstia comesos per religiosos entre 1960 i mitjan 1980 i que van sortir a la llum en una investigació judicial conclosa l'any passat, ha declinat fer declaracions sobre el tema al citat mitjà.

El Vaticà va enviar al pederasta a un retir forçós a França, on va ser sotmès a un tractament espiritual i psicològic. Però no va jutjar els abusos, pel fet que l'exbisbe va pagar a la família perquè no li denunciessin abans del termini i el delicte va prescriure. No obstant això, el Govern belga sí que va poder dotar Vangheluwe amb una pensió neta de 2.800 euros al mes, equivalent al 75% del salari que percebia quan encara estava en el càrrec.

http://noticies.sirius.cat/2011/11/la-justicia-belga-revela-la-identitat.html



L'Església catòlica belga pagarà a les víctimes d'abusos sexuals fins a 25.000 euros

http://noticies.sirius.cat/2011/12/lesglesia-catolica-belga-pagara-les.html

CCOO exigeix ​​ofertes d'ocupació pública per a professorat


Davant la manca d'ofertes d'ocupació pública docent, tant per al 2012 com per als anys següents, segons el sindicat, rebutgen "enèrgicament" aquest anunci i exigeixen àmplies ofertes d'ocupació en totes les comunitats autònomes, que serveixin "almenys" per compensar les jubilacions que s'estan produint. La decisió de no convocar places docents s'ha convertit en "un subterfugi per empitjorar les condicions laborals del professorat".

Evgueni Shevchuk serà investit nou president de Transnístria

Evgueni Shevchuk, guanyador dels comicis presidencials en Transnistria, república rebel situada al territori de Moldàvia, va declarar avui que la cerimònia de la seva investidura tindrà lloc el proper 30 de desembre. Ex cap del Parlament i líder del moviment "Vozrozhdenie" (Renaixement), Shevchuk va obtenir el 73,88% dels vots en la segona volta electoral celebrada diumenge. L'actual president de Transnístria, Igor Smirnov, va quedar eliminat en la primera volta juntament amb diversos candidats a la presidència. Imatge: Escut de la República Socialista Soviètica Moldava de Transdnièster.

La desintegració de la Unió Soviètica i la por a l'eventual fusió de Moldàvia amb Romania motivar a diversos districtes de la riba esquerra del Dniéster, de població majoritàriament russa, a proclamar l'anomenada República Moldava de Transnístria a principis dels 1990.

Chisinau respondre amb l'enviament de tropes a l'entitat separatista, la qual cosa va provocar un conflicte armat que es va perllongar diversos mesos. Actualment Transnistria representa un territori fora del control de Chisinau, amb tots els atributs d'un Estat, inclosa una moneda pròpia.

El manteniment de la pau a la zona del conflicte es troba a càrrec d'un contingent mixt de militars de Rússia, Moldàvia i Transnístria i observadors militars de Ucrania.El futur de la república rebel va ser objecte de negociacions del format "cinc més dos" (Moldàvia, Transnístria, Rússia, Ucraïna, OSCE, així com els EUA i UE com a observadors) però el procés es va veure suspès a principis de 2006 per més de cinc anys, encara que les parts van seguir celebrant consultes periòdiques.

Un acord entre Chisinau i Tiraspol permetre reprendre les converses el passat 30 de novembre.

Transnístria, Transdnièster o Pridnestrovia (en rus, Приднестровье, Pridnestrovie, en moldau, Transnistria o Stanga Nistrului; literalment, "l'altre costat del [riu] Dniéster"), és un territori d'Europa oriental situat a l'est del riu Dniéster, que va formar part de l'antiga República Socialista Soviètica de Moldàvia, i va ser proclamat independent el 1990 amb el nom de República Socialista Soviètica Moldava de Transdnièster, o abreujadament, República Moldava Pridnestroviana, amb capital a Tiraspol.

L'ICS decreta la 'jubilació forçosa' als 65 anys

El govern de Ciu-PP preveu la "jubilació forçosa" dels sanitaris de l'Institut Català de la Salut (ICS), de 8 grans hospitals i la gran majoria d'ambulatoris públics, en complir els 65 anys amb caràcter general, si bé preveu excepcions concretes, en una mesura acordada en el si del consell d'administració de l'ICS que ha estat recollida a la Llei d'acompanyament dels pressupostos per al 2012. El director de Recursos Humans de l'ICS, Xavier Saballs (CiU), ha intentat justificar aquesta mesura afirmant que "actualment no hi ha especialitats deficitàries de personal" -el que contradiu tots els estudis-, "com ha succeït en altres èpoques amb pediatres i anestesistes", tot i que ha precisat que s'estudiarà la "motivació individual de cada sol·licitud". Foto: Josep Prat (CiU), actual director general del Instutut Català de la Salut.

La modificació preveu que es pugui prolongar el servei actiu fins als 70 anys, prèvia sol·licitud de l'interessat, quan al professional li quedin sis anys o menys de cotització per completar la seva pensió de jubilació, o bé per "necessitats assistencials" que estiguin reconegudes en una resolució expressa.

En cap cas es podrà prolongar el servei actiu sense l'esmentada autorització i, en el cas del personal que requereixi treballar algun any addicional per completar la seva jubilació, causarà baixa en el moment que acrediti el temps de cotització necessari "sigui quin sigui l'import" final de la pensió.

Fins al 30 de juny d'aquest any set especialitats mèdiques considerades deficitàries tenien reconeguda la possibilitat que els metges treballessin més enllà dels 65 anys, ha recordat Saballs, una reclamació que avalaven els Col·legis de Metges de Catalunya.

El 20% dels metges sol·licitaven la pròrroga, sobre unes especialitats que abraçaven el 57% de la plantilla de metges de l'ICS, segons dades de la mateixa institució.

La modificació possibilita que qualsevol sanitari demani la pròrroga -abans estava circumscrit només als metges-, i tindrà en compte especialment l'àmbit territorial.

"Lògicament té sentit que sigui més difícil prorrogar metges si existeix la possibilitat de cobertura", ha justificat Saballs, qui també ha explicat que l'acord ha estat aprovat aquesta setmana en el si de l'ICS, abans de la seva inclusió a la Llei d'acompanyament de pressupostos presentada pel Govern.

Fets anteriors


L'equip de Govern anterior, amb la llavors consellera de Salut, Marina Geli, al capdavant, va aprovar el 2004 un decret per obligar la jubilació forçosa de metges més enllà dels 65 anys, en una mesura molt criticada pels facultatius.

L'octubre del 2007 es va aprovar una moratòria en la jubilació obligatòria als 65 anys per a sis especialitats -medicina de família, obstetrícia i ginecologia, anestesiologia, psiquiatria, radiologia i pediatria-, per la falta d'especialistes en aquests àmbits.

El 2008, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar la norma aprovada per l'ICS que establia la jubilació forçosa dels metges als 65 anys, donant la raó així al sindicat Metges de Catalunya (MC).

Ultraortodoxos jueus ataquen un equip de la televisió israeliana

La policia israeliana ha confirmat que un equip de televisió va ser atacat aquest diumenge per ultraortodoxos en una ciutat propera a Jerusalem, que s'ha convertit en els útimos dies en símbol de l'extremisme religiós jueu. L'incident ha passat a la ciutat de Beit Shemesh, de 85.000 habitants i situada a les afores de Jerusalem. Divendres passat, aquest canal va airejar la història d'una nena de només 8 anys a la qual un extremista havia escopit i insultat al carrer.

Segons el portaveu policial, Micky Rosenfeld, un grup de ultraordoxos de la secta dels haredim va llançar pedres contra un equip dels informatius del Canal 2 de la TV pública israeliana, ferint lleument a un d'ells. Els atacants també van robar material audiovisual.

En Beit Shemesh, com en altres localitats o barris de majoria ultraortodoxa, hi ha cartells en què s'insta a les dones a vestir amb faldilles llargues i les espatlles cobertes, i fins i tot a caminar per una vorera diferent a la dels homes per garantir el que els ultrareligiosos anomenen la "modèstia".

Agents policials han retirat aquests cartells a Beit Shemesh després que l'atac a la menor es fes públic.

La CAM reté 36.000 euros de participacions preferents a un client fins l'any 3000

Un empresari de Castelló ha revelat que una oficina de la espoliada pel PP Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) a la capital de la Plana li reté 36.000 euros fins a l'any 3000, per una inversió en bons preferents que corresponen a participacions 'preferents' que va signar el 2006, autoritzant a l'entitat a disposar d'aquests diners.

D'aquí a poc menys de 1.000 anys, en el remot segle XXXI i després de 40 generacions, aquest empresari, Vicente, podrà recuperar l'invertit, si és que arriba a viure 988 anys.

Segons ha explicat l'afectat, el 31 de desembre de l'any 3000, és la data concreta en què podrà extreure per fi de la CAM els 36.000 euros d'inversió que va subscriure el 2006 en participacions preferents que ell defineix com bo preferent perquè, en el seu moment, es va limitar a passar pel banc a signar el document de compra.

Vicente va acudir aquesta setmana de Nadal a una oficina de la CAM de la província de Castelló, per recuperar la quantitat que va dipositar, i la seva sorpresa va ser majúscula quan la caixera va informar que l'entitat no pot reintegrar avui en dia l'import original de 36.000 euros ni els interessos generats des de 2006 perquè el venciment porta, per insòlit que resulti, la data del 31 de desembre de l'any 3000.

En aquests últims dies, Vicente ha realitzat diverses consultes a l'oficina de la CAM i l'han informat que la clàusula és legal. Si vol disposar del líquid, li toca esperar 988 anys o vendre els títols adquirits al preu que un mercat d'especuladors i turbulències vulgui imposar.

La seva experiència podria ser un exemple dels abusos que denuncien del sector financer estalviadors traïts per contractes de lletra petita que afavoreixen les relacions de confiança entre la banca i el client. "Jo no vaig mirar res. Portava des de 2002 en diversos fons amb la CAM. Un dia em van trucar del banc el 2006 i em van dir que em posarien els diners en un nou fons i els vaig donar la meva autorització per telèfon. Al cap d'uns dies vaig anar i vaig signar. No sabia que no podria retirar els diners fins l'any 3000", afirma Vicente.

L'afectat expressa que en aquests moments no té cap ordre de desnonament ni això pendent, però tal com està ara la vida, vaig decidir treure els diners i va ser quan em van dir que no podia fins l'any 3000. Quan ho vaig veure al document del banc vaig pensar que era un error d'impressió, que no podia ser veritat de cap manera", assenyala.

A més, l'empresari lamenta que, des de 2006, la inversió només ha generat un interès del 1,71% a tan 'llarg termini'. "Fins ara 36.000 euros amb prou feines m'han suposat 600 euros, crec. Amb aquesta rendibilitat tan baixa, només m'ho van a comprar per 8.000 o 9.000 euros. No puc vendre així", explica.

Vicente critica que a la banca passin situacions com aquesta "perquè sé que no sóc l'únic al que li ha passat això" i recorda al sector financer que aquests 36.000 euros "no cauen del cel, me'ls he guanyat treballant. Si no puc treure'ls fins a l'any 3000, se'ls queda el banc, no jo".

Xina i Japó 'es lliuren' del dòlar

Xina i el Japó han acordat anar eliminant gradualment el dòlar nord-americà en els pagaments mutus i promoure l'ús del iuan i el ien en els càlculs bilaterals, diu la pàgina web del Banc Popular de la Xina. A més, ambdós països asiàtics han acordat la venda de bons del gegant asiàtic, denominats en iuans, al Japó. Les autoritats xineses controlen estrictament la circulació d'aquests títols i escullen a qui vendre'ls.

Així Tòquio i Pequín preveuen reduir les despeses en l'intercanvi de divises per a les companyies i estimular el comerç bilateral, el que és un dur nou cop a un dòlar sobrevalorat.

El primer ministre xinès, Wen Jiabao, va dir durant una reunió amb el seu homòleg japonès, Yoshihiko Noda, que la Xina espera accelerar el procés de creació d'una zona de lliure comerç, en la qual estarien, a més del gegant asiàtic, el Japó i Corea del Sud.

Xina ja va concloure una sèrie d'acords mutus sobre càlculs en monedes nacionals, amb països com Rússia i Bielorússia.

Els experts es mostren segurs que la transició a les monedes nacionals contribuirà a la progressió de l'economia d'ambdós països.

Cayo Lara: "El Rei es queda en l'esbós de les conseqüències de la crisi sense voler entrar en les causes i els seus responsables"

El portaveu d'IU-ICV-EUiA-CHA al Congrés indica que "afirmacions com que" la Justícia és igual per a tots 'cal omplir-les de contingut i s'han de posar en marxa de forma efectiva". Segons la seva opinió: "Resulta poc creïble que en els cinc anys des de que es té constància d'algunes activitats del Duc de Palma, i que ara són investigades per la Justícia, no hi hagi hagut temps perquè es poguessin acreditar ja afirmacions com aquesta de la igualtat davant la llei".

Cayo Lara considera que "el rei segueix fent una anàlisi massa genèric dels greus problemes que afecten els espanyols. Es queda, per exemple, en l'esbós de les conseqüències de la crisi sense voler entrar en les veritables causes que han portat fins a ella". "Estan bé les bones intencions en els discursos, però és molt possible que als milions d'aturats els agradaria més escoltar l'opinió del Rei sobre què i qui creu que han fallat i han estat els responsables que s'hagi arribat a aquesta situació".

Critica lara que "en cap moment del missatge s'assenyala que aquesta crisi té responsables, ni molt menys que aquests són els grans banquers i els especuladors, així com aquells supervisors polítics a qui els corresponia haver actuat a temps però van preferir mirar a una altra banda. No es pot tractar d'explicar la crisi només com un cúmul d'equivocacions".

Sobre la part del missatge relativa a la corrupció i al desprestigi d'algunes institucions de l'Estat, inclosa la Casa Reial, on majoritàriament s'ha entès que el monarca feia al·lusió al seu gendre, Iñaki Urdangarin, però sense citar-lo, el màxim responsable de IU assenyala que "no es pot estar en desacord amb afirmacions com que" la Justícia és igual per a tots'. No obstant això, afirmacions d'aquest tipus cal omplir-les de contingut i s'han de posar en marxa de forma efectiva".

"Resulta poc creïble -insisteix- que en els cinc anys que han passat des que es té constància d'algunes de les activitats dutes a terme pel Duc de Palma, i que ara són investigades per la Justícia, no hi hagi hagut temps perquè es poguessin acreditar ja afirmacions com aquesta de la igualtat davant la Llei".

El responsable federal d'IU cita també les al·lusions directes del monarca al seu fill Felip ia les tasques que aquest porta a terme com pretès successor, "alguna cosa amb el que nosaltres considerem que es tanca la porta a una democràcia real i veritable, on el poble espanyol pugui decidir sobre quin és el model d'Estat que vol per al futur".

Cayo Lara considera també que no és anecdòtic "que el missatge des de la prefectura de l'Estat s'hagi emmarcat aquest any al costat d'una foto bipartidista, precisament amb els líders de les dues formacions les polítiques han resultat negatives per a l'Estat social, pel prestigi de el públic i per la pròpia democràcia".

"És una foto en què apareixen dos dirigents polítics que molt tenen a veure amb els cinc milions d'aturats actuals, amb els casos de presumpta corrupció i amb que tinguem en aquests moments una democràcia de baixa qualitat", detalla.

Entre les qüestions que Cayo Lara ha trobat a faltar en el discurs nadalenc del cap de l'Estat està "una exigència directa i ferma a les institucions europees competents per acabar amb l'especulació, en especial pel que fa a aprofitar-se de les debilitats financeres mostrades pel nostre Estat i de les que alguns tracten de treure una bona tallada des de fa molt temps".

A més, el coordinador federal d'IU li ha cridat especialment l'atenció que "tot i el reconeixement als que estan patint especialment la crisi, entre ells els aturats, el rei no hagi fet cap menció a les milers de família que estan sent desnonades per no poder fer front a la seva hipoteca. És clar que no es pot fer al · lusió a cada circumstància específica, però crec que en aquesta es veu d'una manera especialment dramàtica les conseqüències de la crisi".

"En el missatge -recorda Lara- es demana i s'anuncia la necessitat de més sacrificis, sense que alguns semblin adonar-se que ja hi ha molts milers de persones que els porten fent des de fa massa temps i que el que exigeixen també són responsabilitats per ells".

Els règims tirànics del Iemen, Bahrain, Egipte i Líbia assassinen, torturen i empresonen amb el suport de l'OTAN

L'OTAN i la CIA tan suposadament "preocupats" pels drets humans quan es tracta d'atacar a governs antiimperialistes com el de Gaddafi a Líbia i el partit Baas a Síria, estan donant suport sistemàticament a la ferotge repressió de les dictadures pro imperialistes del Iemen, Bahrain i Egipte contra les masses populars que reclamen democràcia, independència nacional, respecte als drets humans i enderrocament i càstig dels governants repressius i corromputs. Hezbol·lah acusa els EUA d'estar darrere dels atemptats a Damasc. Foto: Marxa del poble iemenita cap Sanaa.

Al Iemen, les tropes i els militants fidels al dictador Salleh han assassinat a 3 manifestants el dissabte 24 de desembre i a d'altres 7 el dia anterior i han ferit a desenes més per frenar les enormes marxes de desenes de milers de persones que conflueixen sobre la capital Sanaa, per a exigir el càstig de l'esmentat tirà per l'abundant sang que està fent córrer del poble iemenita. El suport del Pentàgon i de la tirania saudita està de moment impedint el triomf de la Revolució iemenita antiimperialista.


Nena assassinada per la policia de la tirania de Bahrain


- A l'illa-"país" de Bahrain, la tirania de la secta wahabí, recolzada pels EUA, ha provocat nombrosos ferits en disparar contra la seu del partit xiïta d'oposició al-Wefaq. El divendres anterior les forces repressives de la tirania van atacar als opositors a les ciutats de Abou Saybaa, Beni Jamra, Karr, Assib i altres causant desenes de ferits.

El dia 12 una nena de 6 mesos va morir asfixiada pels gasos llançats per la policia. En Chakoura els policies van agredir amb cops de ganivets i pals a adolescents al cap causant-los ferides greus a 18 d'ells. 10 metges que van ser empresonats i salvatgement torturats recorden les inimaginables tortures i violacions que han patit.

- A Egipte els tribunals militars han jutjat a 12 mil civils des del passat mes de febrer en què les masses van enderrocar al tirà Mubarak però no al seu règim militar de traïció. Les masses protesten per les brutalitats dels militars contra les masses.

Hezbol·lah acusa els EUA d'estar darrere dels atemptats a Damasc

(Al Manar) Hezbol·là va publicar una declaració el divendres en relació als dos atemptats suïcides dirigits contra els edificis dels serveis de seguretat a Damasc aquest mateix dia afirmant que aquests actes són "l'especialitat dels EUA i els seus agents en la nostra regió".

"Aquest horrible crim comès pels enemics de la humanitat, un dia després dels criminals atemptats coordinats a Bagdad i altres ciutats iraquianes, significa que aquells que s'han vist afectats per la derrota dels EUA a l'Iraq i la seva retirada d'aquest país han començat un procés de sagnant i covard venjança, dirigida contra totes les forces i països que van mantenir una posició clara en relació a l'ocupació dels EUA i van ajudar a l'heroica resistència iraquiana en la seva lluita per expulsar a l'ocupant nord-americà", assenyala el comunicat.

"Aquestes explosions que van causar la mort i ferides a desenes de persones són l'especialitat dels EUA, la mare del terrorisme", afegeix el document.

Hezbol·lah també va criticar els EUA "i els seus dits que s'han infiltrat en la nostra regió", i ha afegit que Washington "s'ha especialitzat en atacar civils amb la finalitat de sotmetre'ls a les seves polítiques".

"Aquests delictes no donaran als nord-americans, els sionistes i els seus aliats a la regió l'oportunitat d'aconseguir els seus plans malignes en detriment dels drets de la nostra nació".

"Al condemnar aquests actes horribles, Hezbol·là assegura que aquests crims terroristes no paralitzaran a les forces de la resistència", conclou el comunicat.

Hezbol·lah també va expressar les seves profundes condolences "a les famílies dels màrtirs" i va "demanar a Al-lah que beneeixi als ferits amb una ràpida recuperació".

El nombre de víctimes mortals del doble atemptat de Damasc el divendres ha ascendit a 55 com a mínim.

Els atacs van ser els primers del seu tipus dirigits contra seus dels serveis de seguretat al cor de la capital des dels enfrontaments que van esclatar a mitjans de març.

Una bomba va ser dirigida contra la seu del Direcció General de Seguretat, el més important servei de seguretat civil, situada al barri de Kfar Suseh, a Damasc.

La segona va explotar a l'exterior d'un edifici de la Intel·ligència Militar.

Xina proposa reduir la influència de les agències de qualificació

El president del Banc Popular de la Xina, Zhou Xiaochuan, es va pronunciar avui per reduir el grau de dependència dels països a les agències de qualificació estrangeres i estimular les grans institucions financeres del país a potenciar la investigació i emetre avaluacions pròpies. Xiaochuan va manifestar que la Xina estudia la possibilitat de crear les seves pròpies qualificadores de riscos crediticis, les quals serien recolzades pel Govern. El setembre passat es va establir la primera qualificadora nacional, Xina Credit Rating.

Aquestes declaracions, que el banquer va fer en intervenir en un fòrum financer que se celebra a Pequín, reflecteixen el desig de trobar una alternativa a les grans agències de qualificació internacionals -Standard & Poor's, Moody's i Fitch Ratings- de les que la seva 'independència' provoca comentaris escèptics per part dels funcionaris oficials.

"Amb la ràpida expansió del mercat de bons a la Xina necessitem agències de qualificació familiaritzades amb la situació local", va declarar a Bloomberg Lu Zhengwei, economista en cap del Banc Industrial amb seu a Xangai.

L'actuació de les grans agències de qualificació financera també genera crítiques cada vegada més freqüents a Europa. El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va comentar al desembre que inversors institucionals i privats haurien de reduir el grau de confiança "automàtica" cap les agències de ràtings.

Ewald Nowotny, membre del consell de govern del BCE, ha assenyalat que aquestes agències s'atribueixen cada vegada més un paper político. El comissari de Mercat Interior de la UE, Michel Barnier, va dir recentment que la Comissió Europea examina la possibilitat de intensificar seus requisits pel que fa a les agències de qualificació, així com autoritzar a inversors a presentar demandes judicials contra elles i exigir compensacions.

PP: No és un govern sinó una màfia criminal organitzada amb els lobbies dins

Mariano Rajoy i els seus compares de màfia agullonaren durant anys el Govern socialista per no haver previst la crisi. Però el seu ministre d'Economia, Luis de Guindos, mai va veure venir la fallida del seu propi banc i és el factor d'estafes milionàries als clients de la CAM o del seu Lehman Brothers, un autèntic mafiós i criminal. El 10 de juliol de 2008, en la seva intervenció anual a l'Escola d'Estiu de FAES, (la Falange Espanyola d'Aznar), l'incompetent De Guindos afirmava que el principal problema que afrontava l'economia mundial era la "tensió inflacionista" i va advertir del risc d'una "suau recessió".

Tot just dos mesos després, Lehman Brothers, el banc d'inversió nord-americà del que De Guindos era executiu president per a Espanya i Portugal i membre del seu consell a Europa, quedava reduït a runa i la seva fallida arrossegava l'economia mundial a una crisi de la qual encara no ha sortit gràcies precisament a les polítiques nefastes dels seus organitzadors i governs feixistes còmplices.

Un incompetent i mafiós De Guindos "dirigeix" ara l'economia espanyola. I defensa estúpida i exactament les mateixes receptes que durant els mesos previs a la caiguda de Lehman Brothers repetia amb profusió en les seves múltiples "conferències" per maldestres, com a alt executiu bocamoll del banc d'inversió. Els problemes de la seva entitat anaven a arrossegar a tots, però els problemes, segons l'avui deficient ministre, estaven fora: Sobretot, en el mercat laboral, en les pensions públiques i en els salaris dels treballadors.

Ara la seva agenda sí inclou una quarta bandera urgent: La reestructuració del sector bancari -el mateix del que ell procedeix a Lehman Brothers (2006-2008) i fins dijous passat al consell del Banc Mare Nostrum, que de seguida va considerar un "gran encert" el seu nomenament-, la dirigirà ell mateix, ara des de l'altre costat però amb els mateixos interessos fraudulents.

Lehman Brothers a Espanya va ajudar a la CAM a col·locar les seves quotes en Borsa


"La novetat en aquesta crisi és que el poder financer, que és el que l'ha causat, ha pres directament les regnes dels governs i aquest fenomen arriba ara a Espanya", sosté Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. En 16 dels 27 països de la Unió Europea, exdirectius del sector bancari ocupen llocs clau de la política econòmica (veure pàgina següent).

"La novetat d'aquest Govern és que els lobbies ja no pressionen des de fora, sinó que han pres el control directe des de dins mateix de l'Executiu, amb un paper molt destacat del lobby financer, el armamentístic i l'agrícola", afirma Alejandro Inurrieta, professor de l'Institut d'Estudis Borsaris.

De Guindos dirigirà la reestructuració bancària procedent del banc BMN

Entre la conferència esmentada, a la FAES, de juliol de 2008, i la fallida de Lehman Brothers, el setembre del mateix any, el banc de De Guindos encara va tenir temps de dur a terme una suculenta operació a Espanya: La coordinació de la sortida a Borsa de les quotes participatives de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM).

Tot i la mala salut financera que ja llavors arrossegava l'entitat avui intervenidaconsiderada pel Banc d'Espanya "el pitjor del pitjor", Lehman Brothers va aconseguir que el 23 de juliol de 2008 les quotes comencessin a cotitzar a gairebé sis euros. Més del 60% van ser adquirides per petits estalviadors, fins a 155 milions d'euros. El seu valor, avui, és zero i més de 50.000 persones han perdut els seus estalvis gràcies a De Guindos i el PP. I s'han convertit en una patata calenta per a les noves autoritats econòmiques.

No és l'únic capítol espanyol de l'espectre Lehman que perseguirà el ministre. Un altre: El dels ciutadans atrapats pels bons del banc que es van sentir estafats i van acudir als jutjats.

El despatx que va fundar Montoro assessora per pagar menys a Hisenda

La CAM era precisament una de les entitats que més treballava amb l'entitat de De Guindos. El 2007, va col·locar a una jubilada bons del banc nord-americà per valor de 134.000 euros, venuts com ultrasegura i aliens als EUA en tenir garantia europea pròpia, suposadament a Holanda. De Guindos era llavors membre del consell europeu del banc.

Després de la fallida, ningú va respondre i ella va anar al jutge: finalment, el mes passat el tribunal va fallar a favor i ara la CAM ha de retornar la inversió. "Encara no puc creure que el ministre que dirigirà l'economia espanyola sigui precisament el responsable a Espanya d'aquests bons", explica Jaume Navarro, l'advocat que va portar el cas.

Rivalitat en el Gabinet

El rival econòmic de De Guindos en el nou Gabinet és Cristóbal Montoro, al qual Rajoy ha situat al capdavant d'Hisenda, Ministeri que ja va dirigir amb José María Aznar. A ell correspon quadrar els comptes i, per tant, tractar d'augmentar els ingressos de l'Estat: just l'objectiu contrari al que persegueix la consultoria que el ministre va fundar després del seu anterior pas pel Govern, avui anomenada Equip Econòmic, que ofereix assessorar fiscal a les empreses per reduir legalment els pagaments a Hisenda.

Equip Econòmic, que fins al 2008 es deia Montoro i Associats, inclou en el seu equip a Ricardo Montoro, germà del ministre i exdirector del CIS; Salvador Ruiz Gallud, exdirector de l'Agència Tributària, i Ricardo Martínez Rico, exsecretari d'Estat de Pressupostos.

Aquest tipus de despatxos són molt reservats a l'hora de divulgar els seus serveis, però la investigació del cas Gürtel ha aportat pistes sobre una operació concreta, facturada just després que Montoro deixés la signatura. L'encàrrec procedia de Everland, signatura investigada en el sumari, propietat de l'esposa de Jesús Merino, ex portaveu adjunt del PP al Congrés.

"Aprofitament fiscal"

Per aquest treball, Instal Econòmic va emetre una factura al juliol de 2008 de 116.000 euros. Després de l'esclat del cas Gürtel, el jutge es va dirigir a l'empresa per conèixer l'operació: "Els serveis prestats consistir en l'assessorament econòmic i fiscal d'una operació d'adquisició empresarial, aconseguint, entre d'altres, qüestions relatives a la compensació de bases imposables d'exercicis anteriors, deduccions fiscals pendents d'aplicació, despeses no deduïbles per diversos conceptes, així com fons de comerç derivats de l'operació i el seu aprofitament fiscal", va contestar la direcció d'Equip Econòmic.

Diversos experts tributaris consultats estimen que la factura d'aquest tipus de serveis oscil · la entre el 5% i el 15% del guany fiscal que obté el client. Per tant, el fisc va haver de deixar d'ingressar un mínim de 700.000 euros gràcies a l'assessorament.

Per aquelles dates, Pedro Morenés, home molt pròxim a la Zarzuela que Rajoy ha nomenat ministre de Defensa, era conseller de Instalaza, principal fabricant espanyol de bombes de dispersió. I just el juliol de 2008, el Govern de Zapatero va aprovar una moratòria en la producció d'aquestes armes tan perjudicials.

Segons va denunciar amb proves Human Rights Watch, algunes de les bombes produïdes per Instalaza amb Morenés en el seu consell van ser utilitzades per Muammar Gaddafi en la recent guerra que la OTANcon la participació d'unitats espanyoles contribuir a decantar a favor dels rebels. Però el problema que pot afrontar Morenés amb la seva arribada a Defensa no és només d'ordre moral, sinó molt pràctic i immediat: Instalaza, en el consell es va asseure el ministre fins al setembre segons el Registre Mercantil reclama des de maig al Govern per la via judicial 40 milions d'euros d'indemnització pels suposats danys causats amb la moratòria.
Complex militar-industrial

"No té precedents que un representant destacat del complex militar-industrial assumeixi directament el Ministeri de Defensa i Morenés, sens dubte, ho és", opina Jordi Calvo, investigador del Centre Delàs, entitat pacifista especialitzada en el comerç d'armes.

La seva vinculació a la indústria que depèn dels contractes de Defensa un dels ministeris més amenaçats per les retallades va molt més enllà de Instalaza: Morenés, secretari d'Estat de Defensa i de Seguretat amb Aznar, torna al Ministeri des de la presidència de Segur Ibérica , empresa a la qual Defensa s'encarrega tasques de seguretat privada als tonyinaires que pesquen a l'Índic. I fins ara s'asseia en els consells, entre altres, de MBDA, el gran fabricant mundial de míssils que segons el Centre Delàs també va tenir a Gaddafi entre els seus clients; Kuitver, consultoria de i + D especialitzada en seguretat i defensa; Aritex Cading, que inclou serveis de disseny militar industrial; Daina Outdoor, gran fabricant nord-americà de rifles i pistoles, i I-Sec Iberia, consultoria per a assumptes de seguretat.

Fons de la PAC


Si els pacifistes estan en alerta màxima, els ecologistes també, després del nomenament de Miguel Arias Cañete com a ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

Ja durant la seva etapa de ministre d'Agricultura amb Aznar, Arias Cañete va ser objecte de polèmica perquè la seva dona, Micaela Domecq, i la seva família gestionaven empreses perceptores de fons procedents de la política agrària comuna Avui segueixen al capdavant de firmes d'explotació agrària.

Però ara Arias Cañete dirigirà també Medi Ambient, tot i destacar al capdavant de quatre dels lobbies més enfrontats als ecologistes: el protrasvases el 2000, el ministre va prometre als regants que el transvasament de l'Ebre es faria "per collons", el petroler suma 326.000 euros en participacions del sector, el de l'automòbil té sis cotxes i una moto, i presideix la Fundació del RACE, amb la finalitat de fomentar l'ús de l'automòbil i el del totxo: coincidia amb Ignacio López del Hierro, marit de la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, en el consell de Bami Newco, l'empresa que refundar Joaquín Rivero, un dels reis caiguts del sector, després de la seva defenestració de Metrovacesa i Gecina.

Els lobbies tenen altres terminals en el nou Govern: el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, suma ja dècades de vinculació al Grup Prisa, propietària de la principal editora de llibres de text, i va ser assessor de la presidència del BBVA, el titular de Interior, Jorge Fernández Díaz, és molt proper a l'Opus Dei, i la CEOE no només rema en la mateixa direcció que Luis de Guindos sinó que el cap de l'Oficina Econòmica del president, Álvaro Nadal, és germà d'un vicesecretari de la patronal, amb qui comparteix credo liberal.

El 2008, Luis de Guindos potser no tenia elements per saber que el seu propi banc estava a un pas de la fallida. Però ningú podrà acusar Rajoy de no haver donat pistes sobre la política del seu Govern des del primer dia.

L'euro no està en perill. El benestar de la població, sí.

Vicenç Navarro: Aquest article critica l'argument que les retallades dels drets socials i laborals dels països de l'Eurozona es necessitin per salvar l'euro, tal com el pensament neoliberal (dominant en les cultures polítiques i mediàtiques que governen a la Unió Europea) indica.

Hi ha una frase: "L'euro està en perill", que es reprodueix constantment en els mitjans de major difusió, la majoria dels quals pertanyen a la sensibilitat neoliberal. Aquesta frase, generada en els establishments financers i polítics de l'Eurozona, assenyala que la seva moneda està en crisi i que, tret que s'implementin canvis profunds amb els dèficits i el deute públic dels Estats, reduint dramàticament la seva despesa pública i la seva protecció social, l'euro desapareixerà. D'aquí la crida al arravatament per estrènyer-se el cinturó (sobretot de les classes populars) i salvar tal moneda. Sota aquesta excusa s'està reduint la protecció social i desmuntant l'Estat del Benestar dels països de l'Eurozona, privatitzant-lo.

Tal mobilització, però, té molt poc a veure amb l'euro. En realitat, es miri com es miri, l'euro ha estat i continua estant forta. I algunes empreses exportadores de l'Eurozona diran, amb raó, que està massa fort, dificultant les exportacions dels seus productes. Només cal mirar la taxa de canvi de l'euro amb altres monedes. Mentre que el dòlar, el ien i la lliura esterlina han anat baixant, l'euro s'ha mantingut. Durant el col·lapse de Lehman Brothers el dòlar va baixar gairebé en picat, però l'euro es va mantenir. Qualsevol turista europeu pot donar testimoni. EUA es va convertir per a un europeu en un país més barat que la majoria de països de l'Eurozona, i continua sent-ho avui.

És cert que l'euro ha anat devaluant una mica, però no tant respecte al dòlar o la lliura esterlina, sinó enfront de les altres monedes europees, especialment les monedes de Suècia, Noruega i Suïssa, així com la moneda dels països emergents com Brasil, la Xina i l'Índia. Les reduccions de despesa pública, incloent la despesa pública social, tenen, doncs, poc a veure amb el valor de l'euro, tot i tota l'allau ideològica neoliberal emmascarada com rigor.

El valor de l'euro depèn, primordialment, d'un fet que roman gairebé ocult en els mitjans de major difusió, i és el comportament del Banc Central Europeu (BCE) que anteposa el projecte de controlar la inflació per sobre de qualsevol altre objectiu. En realitat és el seu únic objectiu, aconseguit a costa de no fer una altra funció que realitzen altres bancs centrals: estimular l'economia. És a dir, el BCE per salvar l'euro està, amb el seu comportament, destruint l'economia dels països de l'Eurozona, condemnant-los a una Gran Recessió i aviat a una Gran Depressió.

El BCE, tot i que és l'únic banc central que pot imprimir diners en l'Eurozona, imprimeix pocs diners, mantenint així la inflació baixa. Per complicar encara més la cosa, manté uns interessos bancaris alts, dificultant més la disponibilitat del crèdit, de manera que, l'activitat econòmica es redueix, el creixement econòmic s'alenteix, i apareix la recessió. En altres paraules, per salvar l'euro el BCE està destruint a les economies de l'Eurozona.

Darrere d'aquesta frase "s'ha de salvar l'euro" hi ha, però, uns interessos molt concrets i específics: aconseguir defensar els interessos de la banca, i molt especialment de la banca europea per a la qual l'eliminació de la inflació és el seu objectiu únic. Això explica que estiguem on estem, amb una inflació baixa i amb una desocupació enorme i una economia de recessió. I tot, per salvar, no tant a l'euro, sinó a la banca. A la banca, la recessió actual li està anant molt bé.

Segons Ronald Janssen, economista que assessora els sindicats belgues, els beneficis bancaris a la zona euro han crescut astronòmicament, aconseguint 50.000 milions d'euros el 2010, i 27 000.000.000 en la primera meitat d'enguany.

Tot això a costa d'un enorme creixement de la pobresa en la majoria de països de l'Eurozona, i notable descens de la capacitat adquisitiva de la majoria de la població. Una mica igual ha passat a Espanya. És lògic, doncs, que segons les últimes enquestes publicades, ni més ni menys que el 70% de la població espanyola creu que l'euro ha estat més negatiu que positiu per a Espanya. Seria convenient que s'iniciés un debat a Espanya sobre si seria o no aconsellable per a Espanya continuar en l'euro. Hi ha arguments a favor de continuar utilitzant l'euro com la moneda espanyola.

Però també hi ha costos, i alguns d'ells molt elevats (com l'atur entre els joves d'un 45%) que haurien de entrar en aquesta discussió. I, tanmateix, no han aparegut en el debat veus que subratllin aquests costos, no perquè no existeixin, sinó perquè els autors que les sostenen no tenen espai per poder presentar-les en els grans mitjans d'informació i persuasió. Així de incompleta és la democràcia espanyola.

Ara la "premsa" feixista no confia en els seus observadors de la Lliga Àrab

Avui la premsa i propaganda de l'OTAN imperial ja no parla tant sobre Síria sinó que prefereix concentrar la seva atenció en els atemptats de l'Iraq. Després d'haver vociferat durant 3 setmanes reclamant que Síria obrís les seves fronteres als observadors de la Lliga Àrab, la premsa atlantista i la dels països del Golf tracten ara de restar importància a l'arribada d'aquests observadors a Síria afirmant que:

- 1. És possible que el «règim» atenuï la violència en presència dels observadors perquè ja va cometre grans massacres abans que arribessin.
- 2. És possible que els observadors no aconsegueixin veure a les víctimes perquè aquestes han d'haver estat enviades a llocs inaccessibles.
- 3. És possible que el director de la delegació de la Lliga Àrab, el general sudanès Mohammed Dhabi, ignori voluntàriament els crims del «règim» ja que ell també és un criminal de guerra.

Mentre l'estat criminal sionista contínua els seus assassinats i ocupació de Palestina, la propaganda feixista ja ha oblidat les contra revolucions de l'OTAN i se centra en la desestabilització de Síria amb la mirada posada, si això s'aconsegueix, a l'Iran. Les intencions de l'imperialisme són tan evidents i descarades com la immoralitat dels seus servents.

José Tomás reafirma que havia un compte amb vestits per a Camps i Costa que pagava 'Gürtel'

El judici per la causa dels vestits, vinculada a la trama Gürtel, s'ha reiniciat aquest dilluns amb la declaració d'un dels testimonis clau, el sastre José Tomás. Els dos imputats per suborn passiu impropi, l'expresident de la Generalitat Francisco Camps i l'exsecretari general del PP valencià Ricardo Costa, ha escolta el testimoni d'un dels pilars de l'acusació. José Tomás, director de la botiga de Milano al carrer Serrano de Madrid, que en aquest establiment hi havia un compte en què es carregaven els vestits dels dos acusats, així com de Rafael Betoret, Víctor Campos i Pedro García, que pagava Pau Crespo, considerat presumpte capitost de la trama.

Tomàs, que s'ha reivindicat com "director de moda" ja que, segons ha dit, ell no és sastre, ha explicat que coneix a Álvaro Pérez de Milano, perquè comprava allà, i que va ser ell qui li va presentar a Pablo Crespo. "Quan va entrar Crespo en la societat anaven comprant i cada ics mesos" la caixera es posava en contacte amb ells per cobrar. "Elena -la caixera- sempre enviava un avís a Crespo amb el que es debia", ha recalcat i ha indicat que aquest pagava en efectiu o amb talons.

Inicialment, ha explicat que en el compte només es carregaven les seves compres però, posteriorment, es van afegir les d'altres persones. Així, al principi, ha dit que el primer que va anar a la botiga amb Álvaro Pérez va ser el 2004 Rafael Betoret -l'excap de gabinet de la Conselleria de Turisme- i de qui es recordava que va deixar la seva targeta perquè poguessin anar a la fira Fitur. Després va arribar Pedro García, a qui li van presentar com a director de Canal 9, en aquest mateix any, i en aquest període no va anar ningú més.

Al Ritz i a València

Posteriorment, ha detallat que a la primavera de 2005 Pérez li va preguntar si no li importava desplaçar-se a València per prendre mesures "a Costa i Campos". El testimoni ha assenyalat que, per la "agenda" d'aquestes dues persones, va haver de quedar-se a la ciutat dos dies. I ha concretat que, en el cas de Costa, les mesures se les va prendre a la seu del PPCV.

En aquest moment, ha especificat que Camps no estava en el compte però "després, per descomptat, va estar". De fet, ha indicat que quan va deixar Milano al setembre de 2006 va demanar a Crespo que es cancel·lés tot el que s'havia però li va traslladar que no s'abonaran quatre vestits que s'havia confeccionat malament l'excap del Consell.

Preguntat per quant suposaven les vendes d'aquestes persones en el conjunt de l'establiment, les ha xifrat en un percentatge baix. "El 0,3 o el 0,4%", ha indicat, per reconèixer que li donava "més treball el servir a aquests senyors" per haver de traslladar-se" o, en el cas de Camps, anar en una ocasió a l'Hotel Ritz a prendre-li les mesures. "Era un orgull personalment per empatia o idees", ha justificat.

Marquès assegura que es van modificar talons


La sessió l'ha obert, Miguel Marquès de la Creu, el que va ser director de compres de Forever Young entre 2007 i 2009. El exrepsonsable de la firma ha explicat que en el moment en què el sastre José Tomás va deixar la botiga, hi va haver una època en què la comptable Raquel Vázquez i els encarregats dels establiments, "van estar traient talons, que es treien i es deixaven de treure", es variaven talons i en alguns casos es van fer nous, tot això quan l'establiment estava tancat, el que per a ell consistia una situació "irregular".

Així mateix, ha dit que havia sentit que era l'amo de l'empresa, Eduardo Hinojosa, qui donava les instruccions per variar els noms de tiquets de venda i ha expressat a la sala que aquesta persona va pronunciar dues expressions dirigides al sastre José Tomás, després de mantenir sengles reunions amb el dirigent del PP Federico Trillo: "Ara es va a assabentar aquest cabró".

El testimoni ha explicat que va presenciar de manera casual aquestes reunions, que van ser a l'estiu i molt seguides en el temps, perquè li van demanar cendrer i encenedor i va sentir "curiositat" de veure qui hi havia. Va ser al despatx del seu cap i allà va veure Trillo.

Acomiadat el 30 d'agost

Marquès, que ha explicat que va ser acomiadat el 30 d'agost per motius que desconeix, ha indicat que el sastre li van acomiadar després de declarar davant el jutge Baltasar Garzón, que va ser qui va iniciar la causa general de Gürtel. Així mateix, ha assenyalat que personalment va veure a la botiga en dues ocasions a Camps i Costa, encara que ni va parlar amb ells ni els va tractar perquè ell no s'encarregava de les vendes, i es relacionaven directament amb Tomàs.

A preguntes del lletrat de Costa, el testimoni ha indicat que el sastre li va arribar a comentar en una ocasió que havia anat a València a prendre mesures a aquest acusat per a elaborar un vestit, "i en altres ocasions a la Generalitat". "Sé que m'ho va comentar Tomás però no podria dir-li exactament on va ser", en ser interpel·lat per si també es va desplaçar al despatx de Costa.

En la seva declaració, ha apuntat que de manera "indirecta", a través dels encarregats de les botigues, de les caixeres i pel sastre, sap amb que tant Álvaro Pérez com Pablo Crespo, considerats presumptes capitostos de la 'trama Gürtel', pagaven les seves compres i les d'altres persones, i en concret ha citat a Costa, Camps "i algun senyor més". Sobre aquesta última declaració, segons ha dit, mai li va dir l'amo de la botiga.

"Tema únic"

Preguntat per si Hinojosa o la comptable Raquel Vázquez van donar ordre de modificar els noms de Camps a Álvaro Pérez en els tiquets, ha assenyalat que l'ha sentit comentar "del senyor Hinojosa que, com a president de la companyia era qui donava les instruccions".

Interrogat per si era canviar un concepte d'una factura a una altra o modificar un taló, ha dit no recordar si es referien a aquest tiquet però "com el tema únic durant molt temps va ser aquest, m'imagino que es referien a això".

Així mateix, ha estat preguntat per les factures falses i sobre les quals Hinosoja li va demanar que fes investigacions. Així, li va encarregar que preguntés a Javier García, amb responsabilitat en aquest establiment, i ha assenyalat que, en aquest cas, "d'una mentida li va treure la veritat" ja que, preguntant en general per com s'havia fet això, García va reconèixer que "de 19 factures que s'havien fet, ell havia fet 17" i un altre company dues.

Així mateix, preguntat per les seves aparicions en una televisió en relació amb aquest cas, ha assenyalat que li "va obligar" Hinojosa a realitzar una entrevista a la botiga. Si bé ha dit que no va ser una amenaça, ha indicat que va fer "el que li manaven". "Perquè sabíem que el que no fes el que Hinojosa digués es podia considerar al carrer", ha puntualitzat.

També ha reconegut haver donat unes declaracions a un altre mitjà després de prestar declaració en la causa iniciada a Madrid.

A l'espera del testimoni de Tomàs

Tomás és un dels testimonis més esperats, no només perquè el seu nom ha sortit a la llum en pràcticament en tots els interrogatoris realitzats fins ara, sinó també perquè les seves declaracions davant el jutge Baltasar Garzón van suposar un dels arguments de la inhibició d'aquest jutge en favor del TSJCV.

El judici acumula diversos dies de retard, per extens de les compareixences i pel prolongat procés de selecció del tribunal popular. El procés que va arrencar el passat 12 de desembre estava planificat perquè s'hagués conegut ja la sentència.

El sastre, que compareixerà per segona vegada davant el tribunal valencià després d'haver-ho fet durant la instrucció d'aquesta causa el maig de 2009, ha acusat públicament i en reiterades ocasions als processats.