dilluns, 31 de març de 2014

Renzi amenaça amb dimitir si no s'aproven reformes

El primer ministre italià, Matteo Renzi (PD), ha amenaçat aquest dilluns amb renunciar al seu càrrec si no s'aprova el seu paquet de reformes. "Em jugo tota la meva història política", ha declarat Renzi en referència a la reforma del Senat i l'eliminació del 'bicameralisme perfecte', una forma de bipartidisme còmplice que paralitza la política italiana en mans de l'oligarquia, una de les seves grans promeses. També, ha assegurat que “si no aconsegueixo fer les reformes desitjades, no té sentit que gent com jo estigui al govern”.

Renzi ha subratllat que el projecte de llei obrirà una bretxa entre "els quals volen canviar i els que volen aparentar canviar" i per després afegir que "veurem qui corre més ràpid".

Ha detallat que els punts importants del seu projecte de reforma són transformar el Senat en una Càmera sense eleccions que no tingui poder per aprovar pressupostos o dur a terme votacions de no confiança d'un Govern.

cal esmentar que aquest dilluns es preveu l'aprovació del decret-llei de reforma del Senat a fi que es converteixi en un òrgan de representació regional integrat per alcaldes de capitals, presidents de regions i representants de la societat civil, triats periòdicament pel cap de l'Estat.

Amb aquestes mesures, Matteo Renzi té previst simplificar l'Estat i reduir els costos de la política, i en aquest marc li treuria a la Cambra alta la seva funció legislativa, a més de que el nombre dels senadors es reduiria dels 315 actuals (més cinc vitalicis) a 150, tots sense percebre cap sou.

Renzi amenaza con dimitir si no se aprueban reformas


El primer ministro italiano, Matteo Renzi (PD), ha amenazado este lunes con renunciar a su cargo si no se aprueba su paquete de reformas. "Me juego toda mi historia política", ha declarado Renzi en referencia a la reforma del Senado y la eliminación del "bicameralismo perfecto", una forma de bipartidismo cómplice que paraliza la política italiana en manos de la oligarquía, una de sus grandes promesas. También, ha asegurado que “si no logro hacer las reformas deseadas, no tiene sentido que gente como yo esté en el gobierno”.

Els veïns de Godella surten al carrer contra el pagament de 16 milions a les monges

La ciutadania de Godella s'ha rebel·lat en contra de la sentència del TSJ de la Co­munitat Valenciana que condemna a l'Ajuntament de Godella a pagar 11,7 el milions d'euros a les monges del Sagrat Cor de las secta catòlica pel Parc de la Devesa. Amb pancartes en mà, més de 500 persones es manifesta­rom el cap de setmana passat amb lemes com “No a l'abús del parc”, “No a l'espoli” i “L’Esglèsia és rica, el poble és pobre”.

Els manifestants després es tralladaren des de la plaça de l'Ermita fins a la plaça Santa Magdalena Sofia, a les por­tas del col·legi del Sagrat Cor, llançant càntics com: “Això no és justícia, és avarícia”, “No volem pa­gar”, “No a un parc, contra el poble” i “Serà legal però és immoral”, entre uns altres.

“Són prop de 26.000 m­etres quadrats declarats zona verda pública en el PGOU de 1990 i valorats en 30 milions de pessetes (180.000 euros) en aquell mo­ment -va comentar Pep Albert, un dels portaveus de la Assemblea de Ciutadanes i Ciutadanes de Godella, convocant de la manifestació,-, i que la congregació del Sa­grau Cor de Jesús va instar a la seva expropiació en plena bombolla immobiliària multi­plicant el seu valor 30 vegades. El poble de Godella no ha dis­frutat en cap moment d'aquest parc i no el vol, i sobretot, no el volem a costa de la ruïna del nostre poble”.

I és que segons han denun­ciat la sentència del TSJCV “condemna a l'Ajuntament de Godella a pagar un deute que posa en perill els serveis socials i ocupacions muni­cipals”. La sentència estableix un pagament d'11,7 milions d'euros més els interessos, la qual cosa fa una suma total de 16,5 milions d'euros, la qual cosa suposa prop de dos presu­postos del Consistori.

Per això, i davant l'imposi­bilitat de desemborsar en un sol pagament la sentència, l'equip de govern de l'Ajun­tament de Godella ha pre­parat un Pla Econòmic i Financer que consisteix a pagar fraccions anuals de 200.000 euros revisables cada tres anys, i un pagament complementari en espècie amb els béns immobles de propietat municipal va­lorats en 3,5 milions d'euros.

Ara l'executiu espera la resolució del TSJCV i l'acceptació de les monges. En cas que sigui negativa, serà la justícia la que determini la forma de pagament.

Los vecinos de Godella salen a la calle contra el pago de 16 millones a las monjas

La ciudadanía de Godella se ha rebelado en contra de la sentencia del Tribunal Su­perior de Justicia de la Co­munitat Valenciana (TSCJV) que condena al Ayuntamiento de Godella a pagar 11,7 mi­llones de euros a las monjas del Sagrado Corazón de la secta católica por el Parque de La Dehesa. Con pancartas en mano, más de 500 personas se manifesta­ron el pasado fin de semana con lemas como “No al abuso del parque”, “No al expolio” y “L’Esglèsia és rica, el poble és pobre”.

El primer ministre francès presenta la seva dimissió i la de tot el seu Govern

La dimissió de l'actual Govern del PS ha estat confirmada pel cessat primer ministre Jean-Marc Ayrault. Hollande té prevista una compareixença a les 20.00, ha anunciat l'Elisi en una escarida nota en la qual no ha donat més detalls. S'espera que anomeni al català de Barcelona Manuel Valls com a nou primer ministre, al mateix temps que la primera alcaldessa de París serà la gaditana Anne Hidalgo. Foto: Manuel Valls al costat de Jean-Marc Ayrault.

El detonant de la sortida de Ayrault –primer ministre des que Hollande va arribar a la Presidència en 2012– han estat els mals resultats del Partit Socialista (PS) en les eleccions locals. Malgrat la seva simbòlica victòria a París, on la primera alcaldessa serà la gaditana Anne Hidalgo amb el recolzament del PC de Melenchon -el que va aixecar crìtiques del Front de Gauche aliat-, la formació governant ha perdut 151 ciutats de més de 10.000 habitants i ha cedit també urbs de més de 100.000 com Tolosa de Llenguadoc, Reims, Saint-Etienne, Anger o Amiens.

Els seus socis verts d'EE també han estat marginats mentre el PCF y el FdeG han mantingut la majoria de ciutats i encara han guanyat algunes, tot i que també n'han perdut d'altres en uns resultats però que han deixat a la gran aspirant del feixisme el FN de Marine Le Pen, un altre cop de banda per l'aliança de la dreta de l'UMP i els votants socialistes.

Els rumors de canvis al Govern ja s'havien fet especialment intensos després de la primera volta electoral i, passada ja la segona, tots els mitjans francesos donaven per fet que hi hauria canvis.

Hollande ha menjat aquest dilluns al costat de Ayrault, suposadament per confirmar els canvis. Durant la jornada, a més de Valls també ha sonat com a possible primer ministre el titular de Defensa, Jean-Yves Li Drian, que pel que sembla hauria dit que no. Un recent sondeig publicat per l'institut BVA per a la revista ‘L'Express’ assenyala que Ayrault compta amb una acceptació del 25% entre la ciutadania francesa, mentre que Valls, de 51 anys, és un dels polítics més populars (53%).

Si es confirma el nomenament de Valls caldrà veure la reacció de EE-Els Verts, que participen en la coalició de Govern amb Hollande i no veuen amb bons ulls l'ascens del fins ara titular d'Interior.

El primer ministro francés presenta su dimisión y la de todo su Gobierno


La dimisión del actual Gobierno ha sido confirmada por el cesado primer ministro Jean-Marc Ayrault. Hollande tiene prevista una comparecencia a las 20.00, ha anunciado el Elíseo en una escueta nota en la que no ha dado más detalles. Se espera que nombre al catalán de Barcelona Manuel Valls como nuevo primer ministro, al tiempo que la primera alcaldesa de París será la gaditana Anne Hidalgo. Foto: Manuel Valls junto a Jean-Marc Ayrault.

Els sindicats d'ensenyants amenacen amb una vaga parcial indefinida

Els sindicats gironins d'ensenyament amenacen amb una vaga parcial indefinida abans d'acabar el curs escolar per instar el Govern de CiU a fer marxa enrere i a suprimir el decret de plantilles. La Junta de Personal Docent no universitari de Girona ha elaborat un manifest comú de rebuig a la mesura i demanen a la consellera de l'Opus Dei Irene Rigau que deixi el càrrec i que, en lloc seu, gestioni la conselleria una comissió tècnica amb representants de la comunitat educativa. USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS i UGT han assegurat que el rebuig al decret és frontal perquè atorga poder gairebé absolut als directors dels centres per configurar la plantilla: "Volen apartar qualsevol veu crítica i tenir professors dòcils", afirmen.

Oposició frontal sense fissures. La Junta de Personal Docent no universitari de Girona, amb els quatre sindicats d'ensenyament a la demarcació, han consensuat un manifest en el qual mostren el rebuig total al decret de plantilles aprovat pel Govern dimarts passat. Neguen que aquest decret compti amb el vistiplau de la comunitat educativa i consideren que es tracta d'una normativa "pinochetista" que retorna la contractació de personal a "l'arbitrarietat del franquisme".

Per això, insten els directors dels centres educatius a ser insubmisos i no acatar el decret. "La mateixa consellera va dir en relació a la LOMCE que la millor manera d'obviar una llei injusta és no acatant-la, ens ho fem nostre amb el decret de plantilles", ha afirmat el president de la Junta, Francesc Saló.

Els sindicats han rebatejat el decret de plantilles com el 'Decret del dit' perquè consideren que a partir d'ara els directors podran triar gairebé la meitat dels professors que volen que treballin en els seus centres seguit només el seu criteri. "Podran triar professors afins", ha afirmat el portaveu del sindicat USTEC-STEs, Xavier Díez, que creu que d'aquesta manera "entrarà la corrupció" a la comunitat educativa i les escoles es podran convertir en màquines de col·locació de partits polítics que puguin influir en alguns directors.

"Si els tribunals o el bon sentit del Parlament no ho aturen, ens endinsem en un camí fosc de corrupció i nepotisme, que traslladarà a l'escola i institut les pràctiques habituals de favoritismes, premis a la fidelitat i càstigs a la dissidències", asseguren en el manifest que han consensuat. A més, asseguren que suposarà que alguns professors tinguin menys oportunitat de treballar, com els que tinguin malalties o les dones embarassades, perquè els directors dels centres optin per no contractar-los.

La Junta i els sindicats exigeixen la retirada del decret i la destitució de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. Segons han detallat, si no marxa voluntàriament, volen que sigui l Govern qui la faci plegar per la "prepotència" amb la qual, diuen, gestiona la conselleria i la "negligència" que demostra impulsant decrets que "atempten" directament contra l'ensenyament públic.

A més, Díez ha explicat que no confien en cap partit polític i, per això, demanen que en comptes de nomenar un nou conseller es creï una comissió tècnica amb representants de la comunitat educativa perquè agafin el timó de les polítiques que afecten ensenyament.

Pintades a l'IES Madina Mayurqa: 'antes musulmán que puto catalán'

Aquest dilluns han aparegut a les xarxes socials dues fotografies de pintades realitzades a l'IES Madina Mayurqa (Ciutat de Mallorca en àrab) de Palma, amb contingut feixista i xenòfob, i que a més incloïen certa iconografia falangista, posant el catalanisme en el seu punt de mira. La primera de totes ha estat compartida pel professor i dramaturg @pepcerda, qüestionant si "les pintades falangistes a l'institut no mereixen cap comentari del govern". Una altra, repetint els mateixos símbols diu: 'antes musulmán que puto catalán'.

En la fotografia es pot apreciar clarament el jou i les fletxes, símbols tradicionals de Falange, i el text 'ante el separatista, acción falangista'. Fins i tot, els feixistes han aprofitat per fer promoció del perfil a Twitter de les joventuts falangistes de Balears, un compte seguit en aquest moment per 88 usuaris.

En una altra paret del centre palmesà hi han fotografiat encara una nova pintada, que repetint els mateixos símbols deia: 'antes musulmán que puto catalán'.

Els acusats d'assetjar el Parlament es neguen a declarar

Els 19 acusats d'assetjar el Parlament el 2011 s'han negat a declarar a l'Audiència Nacional que els jutja per un delicte contra les Institucions de l'Estat. Tots ells s'han acollit al seu dret a no respondre les preguntes formulades per la Fiscalia i la resta d'acusacions i tampoc han volgut contestar els seus advocats o els de la resta d'acusats. El president del tribunal, Fernando Grande Marlaska, ha donat per finalitzada la sessió del judici per a aquest dilluns per la qual cosa la vista oral es reprendrà demà amb les declaracions dels agents de la policia catalana presents durant el setge.

La Fiscalia demana cinc anys i mig de presó per a cadascun d'ells i reclama que se'ls imposi, a més, una multa de 7.500 euros. Per part seva, l'acusació popular reclama 9 anys de presó ja que imputa als manifestants, a més, un delicte d'atemptat contra l'autoritat i un altre d'associació il·lícita.

Els fiscals Teresa Sandoval i José Perals consideren que els manifestants van provocar "un fundat temor en la seguretat" dels diputats que intentaven entrar a la Cambra catalana. En les seves conclusions preliminars destaquen que els diputats --inclòs el president de la Generalitat, Artur Mas, que va haver d'accedir al recinte amb el "mètode absolutament inhabitual" de l'helicòpter-- van ser envoltats i increpats per grups de persones que els impedien l'accés, amb empentes, cops, llançament d'objectes i insults.

Després d'assenyalar que els acusats van tenir una activa intervenció en aquests fets, els fiscals apunten que tots ells van desenvolupar "comportaments i actituds violentes i intimidatòries" per impedir l'assistència dels diputats al ple, que va començar amb un retard d'11 minuts i amb la presència únicament de 70 dels 135 diputats.

Los acusados de asediar el Parlamento se niegan a declarar


Los 19 acusados de asediar el Parlamento el 2011 se han negado a declarar a la Audiencia Nacional que los juzga por un delito contra las Instituciones del Estado. Todos ellos se han acogido a su derecho a no responder las preguntas formuladas por la Fiscalía y el resto de acusaciones y tampoco han querido contestar sus abogados o los del resto de acusados. El presidente del tribunal, Fernando Grande Marlaska, ha dado por finalizada la sesión del juicio para este lunes por lo cual la vista oral se retomará mañana con las declaraciones de los agentes de la policía catalana presentes durante el asedio.

S'inicia el judici pel setge al Parlament contra vint acusats


El judici pel setge al Parlament català al juny de 2011 comença avui en l'Audiència Nacional contra vint acusats d'agredir als diputats de la Càmera, la presidenta de la qual, Núria de Gispert (CiU), declararà com a testimoni al costat del president de la Generalitat, Artur Mas. Els fiscals Teresa Sandoval i José Perals demanen 5 anys i 6 mesos de presó i una multa de 7.500 euros per a cadascun dels vint acusats pel setge, com a autors d'un delicte contra les institucions de l'Estat en concurs amb un delicte d'atemptat contra l'autoritat. Un d'ells està en crida i cerca.

Se inicia el juicio por el asedio al Parlament contra veinte acusados

Cayo Lara insta al Rei que desmenteixi "si pot" que va ser l'autor del cop el 23-F

El coordinador federal d'Esquerra Unida (IU), Cayo Lara, ha instat aquest dilluns a Juan Carlos que desmenteixi "si pot" que va ser el 'Elefant blanc' del cop d'estat del 23 de febrer de 1981 (23-F), com revela l'escriptora i periodista Pilar Urbano aquest cap de setmana en el seu llibre 'La gran desmemoria. El que Suárez va oblidar i el Rei prefereix no recordar'.

En roda de premsa a Oviedo, Cayo Lara ha advertit de la "gravetat" del publicat en aquesta entrevista, per la qual cosa considera fonamental que des de Casa Real "es desmenteixi, si es pot, amb explicacions clares i concretes".

Igualment, ha anunciat la presentació aquest mateix dilluns d'iniciatives del seu grup parlamentari per esclarir aquesta informació. "La impunitat, si és veritat, toca a la seva fi", ha reclamat el dirigent d'IU. A més, Cayo Lara exigeix que es desclassifiquin tots els documents del 23-F i considera que el Govern central "ha de parlar del paper del cap de l'Estat" en l'intent de cop d'Estat. "El país té dret a conèixer amb majúscules el que va ocórrer", ha afegit.

I és que, per al dirigent d'IU aquest és el "temps exacte" perquè es produeixi la desclassificació de documents "amb nitidesa", atès que ha mort l'expresident del govern Adolfo Suárez i Pilar Urbano publica una relevación de "gravetat". "No es pot esperar ni un dia més, després d'anys vivint una mentida", ha reclamat Cayo Lara, per qui la Casa Real ha d'aclarir l'ocorregut. "Qui calla, atorga", ha sentenciat.

Cayo Lara pide al Rey que desmienta "si puede" que fue el autor del golpe el 23-F


El coordinador federal de Izquierda Unida (IU), Cayo Lara, ha pedido este lunes a Juan Carlos que desmienta "si puede" que fue el 'Elefante blanco' del golpe de Estado del 23 de febrero de 1981 (23-F), como revela la escritora y periodista Pilar Urbano este fin de semana en su libro 'La gran desmemoria. Lo que Suárez olvidó y el Rey prefiere no recordar'.

"Juan Carlos va fer el cop d'estat per desfer-se de Suárez"


L'organització del cop d'estat del 23 de febrer de 1981 per part del general Alfonso Armada va ser obra de Juan Carlos que volia fer fora de la presidència Adolfo Suárez, amb qui tenia una relació extremadament tensa. Ho explica la periodista Pilar Urbano en el llibre 'La gran desmemoria', que sortirà a la venda dijous. Avui s'ha publicat una llarga entrevista a la periodista, on explica episodis molt rellevants i sorprenents de la relació entre Suárez i Juan Carlos.

Juan Carlos hizo el golpe de estado para deshacerse de Suárez

Un empresari italià passa una segona nit encimbellat a la cúpula de Sant Pere

L'empresari italià Marcello di Finizio ha passat la seva segona nit encimbellat a la cúpula de la basílica Sant Pere del Vaticà, on roman des de dissabte passat i per quarta vegada en els últims dos anys per protestar per la situació econòmica personal i del país. Di Finizio ha passat la nit sobre un de les claraboies de la cúpula i des d'allí, gràcies a una tableta que té amb si, ha publicat alguns missatges en Facebook en els quals assegura que passa molt fred i que està mort de cansament i ha demanat ànims.

Segons alguns mitjans, el manifestant s'ha ferit en una cama amb un dels panells de plexiglás col·locats en la llanterna de la Cúpula per evitar just que la gent pogués despenjar-se. "Per favor, podeu cridar a la secretaria del Vaticà i preguntar-los si ells, molt cristianamente, podrien proporcionar-me una mica d'aigua, gases i algun desinfectant. Crec que l'aigua no se li pot negar a ningú i si no tenen aigua, una esponja amb vinagre", va sol·licitar en un dels missatges penjats a la xarxa social.

L'empresari es va encimbellar el dissabte a la tarda i va desplegar una pancarta en la qual es dirigeix al president italià, Giorgio Napolitano, i a Bergoglio i demana "que es detingui tot això" en relació a les mesures d'austeritat.

Una directiva europea perjudica a un restaurant seu


Di Finizio protesta, a més, contra la directiva Bolkestein de la Unió Europea, que imposa que surtin a subhasta les concessions de restaurants balnearis arran de mar a partir de 2015, la qual cosa afectaria a un restaurant de la seva propietat. El restaurant de Di Finizio, "La Veu de la Lluna", situat enfront del mar, va ser destruït fa alguns anys per un incendi, i, després d'aconseguir la seva reobertura, podria perdre-ho per la llei europea.

L'última vegada que Finizio, resident a Trieste, en el nord-est d'Itàlia, es va despenjar de la basílica de Sant Pere va ser el 20 de maig de 2013 i allí va romandre dos dies, subjectat amb cordes sobre un dels "ulls de bou" de la cúpula. Prèviament, el 30 de juliol i el 3 d'octubre de 2012 s'havia encimbellat també a la cúpula, on va romandre fins a tres dies amb l'objectiu de demanar al Govern que ajudés a les petites empreses italianes.

L'empresari utilitza sempre el mateix mètode: paga la seva entrada com un turista més, arriba a la llanterna de la cúpula de Sant Pere i des d'aquí es llisca fins a una de les seves claraboies, on s'assegura amb arneses i roman fins que els agents de seguretat del Vaticà li convencen que abandoni la protesta.

Un empresario italiano pasa una segunda noche encaramado en la cúpula de San Pedro

El empresario italiano Marcello di Finizio ha pasado su segunda noche encaramado a la cúpula de la basílica San Pedro del Vaticano, donde permanece desde el pasado sábado y por cuarta vez en los últimos dos años para protestar por la situación económica personal y del país. Di Finizio ha pasado la noche sobre uno de las claraboyas de la cúpula y desde allí, gracias a una tableta que tiene consigo, ha publicado algunos mensajes en Facebook en los que asegura que pasa mucho frío y que está muerto de cansancio y ha pedido ánimos.

Espanya, a la cua en independència judicial i inversió en Justícia

Espanya està en les últimes posicions de la UE per número de jutges, amb 11 per cada 100.000 habitants -molt per sota de la mitjana de 19 per cada 100.000 habitants de la UE-, xifra que només és més baixa a Irlanda, Dinamarca, Malta, França i Itàlia. En matèria de pressupost dedicat als tribunals, registrem una espectacular caiguda des dels 90 euros per habitant que s'invertien en 2010 a amb prou feines 25 euros per habitant l'any 2012. Només Romania, Bulgària, Lituània, Letònia, Estònia i Irlanda dediquen xifres més baixes.

A la cua en matèria d'inversió en la Justícia i de nombre de jutges i al capdavant dels Estats de la UE en nombre de casos judicials pendents de sentència en els àmbits Civil i Mercantil. Aquesta és la preocupant radiografia que fa d'Espanya el Marcador sobre l'estat i la qualitat de la Justícia en la UE de 2014, publicat per la Comissió Europea, amb dades de 2012 derivats, principalment, del Consell d'Europa i de la Comissió per a l'Avaluació de l'Eficàcia de la Justícia (Ceej).

Per si això fos poc, si ben Espanya se situa en la part mitjana de la classificació europea pel que fa a la durada dels procediments, amb al voltant d'un any de mitjana, superant fins i tot a França o Finlàndia, no obstant això, el nombre de casos pendents està entre els més alts de la UE -gairebé tres per cada 100 habitants en primera instància-, encara que baixa lleugerament respecte a 2010. Només registren pitjors resultats Itàlia, Croàcia, Grècia, Portugal i Eslovàquia. Però l'estudi no té informació de Xipre, Bèlgica, Bulgària, Irlanda, Holanda i Regne Unit.

En concret, aquesta segona edició del Quadre d'Indicadors s'inclou en el marc de l'anomenat semestre europeu, engegat per la Comissió Europea amb l'objectiu de dur a terme, cada any, una anàlisi detallada dels programes de reformes econòmiques i estructurals dels Estats de la UE i proporcionar-los recomanacions.

D'aquesta manera, presenta un panorama comparatiu de com s'organitzen els sistemes de Justícia per mesurar la seva eficiència, qualitat i independència als diferents països de la UE. Referent a això, la durada dels procediments; la taxa de resolució dels casos; i el nombre de casos pendents són els principals indicadors de l'eficiència del sistema de Justícia. I Espanya, no obté bona nota.

La Justícia espanyola, dependent i sotmesa a la política


Una altra dada negativa és que la Justícia espanyola es troba també entre les percebudes com menys independents de la UE per part d'empresaris de tots els sectors -ocupa el lloc 22 entre els 28 Estats membres-, un sentiment que a més ha empitjorat entre 2010 i 2012. Només Eslovàquia, Bulgària, Romania, Croàcia, Grècia i Eslovènia registren resultats pitjors, segons les dades del Fòrum Econòmic mundial dels quals es fa ressò Brussel·les.

En aquest sentit, explica l'estudi que "la percepció de la independència dels sistemes de justícia nacionals varia àmpliament en la UE". D'aquesta manera, i a pesar que diversos Estats membres estan entre els 10 líders mundials quant a la percepció de la independència judicial, "hi ha un nivell més aviat baix de percepció de la independència judicial per l'empresa als usuaris finals del sistema de justícia en determinats Estats membres".

I és més, assegura la Comissió que en comparació d'anys anteriors "en diversos Estats membres la percepció de la independència s'ha deteriorat". Referent a això, utilitza un total de cinc indicadors per cobrir les garanties relatives al canvi dels jutges sense el seu consentiment; la destitució dels jutges; l'assignació dels casos entrants dins d'un tribunal; el retir i recusació de jutges i l'amenaça a la independència d'un jutge.

Això sí, assegura que, a Espanya, el salari brut anual d'un jutge de primera instància és de 47.494 euros i, per tant, està per sobre de la mitjana de la UE (45.578). I el mateix ocorre amb els magistrats del Tribunal Suprem, que guanyen un salari brut de 107.565 euros, enfront de la mitjana europea de 88.218. Ara bé, denuncia que a Espanya no existeix un procediment per impugnar "de manera efectiva a un jutge si una de les parts considera que no és imparcial".

España, a la cola en independencia judicial e inversión en Justicia

España está en las últimas posiciones de la UE por número de jueces, con 11 por cada 100.000 habitantes -muy por debajo de la media de 19 por cada 100.000 habitantes de la UE-, cifra que sólo es más baja en Irlanda, Dinamarca, Malta, Francia e Italia. En materia de presupuesto dedicado a los tribunales, registramos una espectacular caída desde los 90 euros por habitante que se invertían en 2010 a apenas 25 euros por habitante en el año 2012. Sólo Rumania, Bulgaria, Lituania, Letonia, Estonia e Irlanda dedican cifras más bajas.

El sionista Ehud Olmert culpable d'acceptar suborns

Mai abans un primer ministre d'Israel havia estat condemnat en ferm per un jutge. Fins a aquest matí. Ehud Olmert, cap de Govern entre 2006 i 2009, ha estat comdenat culpable d'un delicte de suborn per part de la sala 606 del Tribunal del Districte de Tel Aviv. El jutge David Rozen considera provat que va rebre almenys dos pagaments de 500.000 i 600.000 shekels (104.000 i 125.000 euros, respectivament) per “suavitzar” els obstacles legals i urbanístics que complicaven l'aixecament d'un complex residencial de luxe, anomenat Holyland (Terra Santa), en el sud de Jerusalem.

Llavors Olmert era l'alcalde de la ciutat. A l'espera de conèixer la pena final, la fallada d'aquest matí llança ja dues conclusions difícilment modificables: Olmert haurà de complir pena de presó i la seva carrera política, que ha intentat reviure en els dos últims anys, està acabada, excepte miracle. No hi ha data encara per conèixer la seva pena.

A més del Holyland, Olmert va ser portat a judici per altres casos: en el primer va ser declarat innocent de rebre suborns per una cort de Jerusalem en 2012; i en el segon, culpable d'abús de poder pel nomenament d'un afí a un càrrec públic que requeria un concurs.

La Fiscalia va tancar aquest any altre cas contra Olmert que es remuntava a quan va ser ministre d'Indústria i vice primer ministre, càrrecs des dels quals suposadament va aprofitar la seva condició per beneficiar a activistes del Likud.

La recerca judicial que avui finalitza és possiblement la més polèmica que ha embolicat mai a un polític israelià. Aborda el període en què Olmert ocupava l'ajuntament jerosolimitano, entre 1993 i 2003, i els seus anys posteriors com a ministre d'Infraestructures, Comerç i Indústria. Al costat d'ell han estat condemnats el seu successor a Jerusalem, Uri Lupoliansky, l'ex president del Banc Hapoalim, Donen Danker, i l'ex cap de gabinet d'Olmert, Shula Zaken. Només tres dels 13 inculpats en el procés han estat considerats innocents. Tota la xarxa va moure nou milions de shekels (1,8 milions d'euros) en suborns que, en el cas Olmert, es tramitaven a través de la seva cap de gabinet i del seu germà, Yossi, amb sobres de diners lliurats en mà.

Així, el terreny on avui s'aixequen les torres més imponents de la ciutat, al costat de grans carreteres, un centre comercial i el Teddy Stadium, hauria passat de contemplar una zona d'obra de 25.000 metres quadrats a 311.000.

El jutge, en el resum de la sentència que es coneix a aquesta hora, denuncia que en aquells anys “el govern es va fer més corrupte i podrido”. “Olmert va explicar mentides a aquesta cort”, insisteix. “Rebuig el seu relat íntegrament”, afegeix. L'ex primer ministre del Kadima —que va prendre el poder del partit després de l'infart cerebral d'Ariel Sharon— sempre s'ha declarat innocent, des que va començar el procés judicial al juliol de 2012. No obstant això, s'ha trobat amb testimoniatges contradictoris —fins a de el seu germà— i amb nombrosa documentació —papers desordenats, dades afegides, informes confusos— que han llançat més ombres sobre la seva gestió, sobre les quals el fiscal ha incidit especialment.

Aquests dos anys gairebé que ha durat el que la premsa crida “el judici del segle” han servit per acumular testimoniatges de 103 persones, hi ha 9.000 pàgines de transcripcions, 800 relats de l'acusació i 500 de la defensa. El jutge Rozen s'ha convertit gairebé en un magistrat estavella per la seva obstinació a avançar ràpid, amb tres i quatre audiències setmanals.

La passada setmana, el veredicte semblava retardar-se de nou, no obstant això, després que Zaken, la mà dreta d'Olmert durant 30 anys, accedís a col·laborar amb la fiscalia lliurant uns suposats enregistraments en les quals, diu, es deixa clar que el polític va tractar d'impedir que atestés, la qual cosa implicaria un altre possible delicte d'obstrucció a la justícia i coacció o manipulació de testimonis.

Finalment el jutge ha entès que l'enregistrament no té expressament que veure amb el cas Holyland, però és possible que, en breu, Olmert hagi de sotmetre's de nou a judici per aquestes revelacions. Zaken hauria arribat a un acord per ser condemnada només a 11 mesos de presó i a una multa, per cooperar amb la justícia.

Olmert va deixar el seu càrrec com a primer ministre pressionat per escàndols com a est i ha dedicat aquests anys a defensar-se. No obstant això, en 2013 va reconèixer públicament el seu “interès” a tornar a la primera línia política. No es va definir, a mig camí entre tornar al seu Kadima original —que amb prou feines va aconseguir dos escons en les passades eleccions—, unir-se a la nova força de la seva antiga ministra Tzipi Livni —Hatnua, sis diputats, avui socis del primer ministre Netanyahu— o crear una nova formació.

El seu mandat va destacar, malgrat tot, per les seves freqüents reunions amb el president palestí Mahmud Abbas i el seu acostament a altres nacions àrabs, a més de per les crítiques que va rebre per la seva gestió de la guerra amb Hezbolá en 2006.

El sionista Ehud Olmert culpable de aceptar sobornos

Nunca antes un primer ministro de Israel había sido condenado en firme por un juez. Hasta esta mañana. Ehud Olmert, jefe de Gobierno entre 2006 y 2009, ha sido encontrado culpable de un delito de soborno por parte de la sala 606 del Tribunal del Distrito de Tel Aviv. El juez David Rozen considera probado que recibió al menos dos pagos de 500.000 y 600.000 shekels (104.000 y 125.000 euros, respectivamente) para “suavizar” los obstáculos legales y urbanísticos que complicaban el levantamiento de un complejo residencial de lujo, llamado Holyland (Tierra Santa), en el sur de Jerusalén.

S'inicia el judici pel setge al Parlament contra vint acusats

El judici pel setge al Parlament català al juny de 2011 comença avui en l'Audiència Nacional contra vint acusats d'agredir als diputats de la Càmera, la presidenta de la qual, Núria de Gispert (CiU), declararà com a testimoni al costat del president de la Generalitat, Artur Mas. Els fiscals Teresa Sandoval i José Perals demanen 5 anys i 6 mesos de presó i una multa de 7.500 euros per a cadascun dels vint acusats pel setge, com a autors d'un delicte contra les institucions de l'Estat en concurs amb un delicte d'atemptat contra l'autoritat. Un d'ells està en crida i cerca.

En el seu escrit d'acusació, sostenen que durant la manifestació del 15 de juny "varis parlamentaris van ser envoltats i increpats per grups de persones que els impedien l'accés al Parlament, mitjançant empentes, cops, llançament d'objectes i insults, creant un fundat temor en la seva seguretat personal".

En la vista, declararan com a testimonis per videoconferència Gispert, Mas i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santiago Vila, des dels seus despatxos oficials, així com set diputats autonòmics per videoconferència i altres tres diputats en persona que han optat per acudir a la seu de l'Audiència Nacional de Sant Fernando d'Henares (Madrid). La previsió del judici, que pot canviar segons el transcurs del mateix, és que avui i el dimarts declarin els acusats, tots menys el fugit Cristóbal Nicolás Araya, i que el dimecres arrenquin les testificals, la primera d'elles, a les 10.00 hores, la de Gispert.

Aquest matí declararan a més per videoconferència diversos mossos d'esquadra i, de forma presencial, l'exdiputat de Solitaritat Catalana per la Independència Alfons López Tena. En la tarda del dimecres està previst que compareguin per videoconferència des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els diputats Ana Isabel Marcos i Vilar, Gerard Figueras i Josep Maria Llop.

El dijous continuarà, en principi, amb la testifical d'Artur Mes per videoconferència des de la Presidència de la Generalitat, a qui seguirà el conseller Vila i el diputat Jordi Turull també per videoconferència, i després, de forma presencial, els parlamentaris d'ICV-EUiA Salvador Milà i Joan Boada, així com diversos policies autonòmics.

En la tarda del dijous estan previstes les declaracions per videoconferència dels diputats Antoni Fernàndez Teixidó, Montserrat Tura i Ernest Maragall. El judici continuarà el 25 d'abril amb testificals de més mossos d'esquadra i diversos testimonis dels esdeveniments, incloent periodistes, i el 5 de maig amb les conclusions i l'última paraula dels acusats.

Els fets es remunten al 15 de juny de 2011, quan una concentració convocada pel 15M davant el Parlament va derivar en situacions de setge a més d'una desena de parlamentaris, entre ells Mes, al que se li va impedir el pas quan viatjava en el seu vehicle oficial, que va ser copejat i sacsat, i va accedir finalment en helicòpter juntament amb altres diputats.

Se inicia el juicio por el asedio al Parlament contra veinte acusados

El juicio por el asedio al Parlament catalán en junio de 2011 comienza hoy en la Audiencia Nacional contra veinte acusados de agredir a los diputados de la Cámara, cuya presidenta, Núria de Gispert (CiU), declarará como testigo junto al presidente de la Generalitat, Artur Mas. Los fiscales Teresa Sandoval y José Perals piden 5 años y 6 meses de cárcel y una multa de 7.500 euros para cada uno de los veinte acusados por el asedio, como autores de un delito contra las instituciones del Estado en concurso con un delito de atentado contra la autoridad. Uno de ellos está en busca y captura.

Mig miler de lleidatans surten al carrer en defensa de la terra i l'ocupació

La pluja no va ser impediment ahir perquè mig miler de persones sortissin al carrer en una protesta unitària a Lleida convocada per UGT, CCOO i el sindicat agrari Unió de Pagesos (UP), que va rebre una vintena d'adhesions d'entitats, col·lectius i partits polítics sota el lema 'En defensa de la terra, l'ocupació i els serveis públics'.

La crisi pel tancament de les plantes de purins va fer que Unió de Pagesos s'unís a la protesta per denunciar que, malgrat l'anunci del Departament d'Agricultura que s'estan estudiant alternatives, la situació és crítica.