El diputat del PSOE Antonio Gutiérrez demana el vot per ICV-EUiA

L'exlíder de Comissions Obreres (CCOO) i fins ara diputat del PSOE Antonio Gutiérrez ha fet campanya aquest dimecres a Barcelona a favor d'ICV-EUiA. Gutiérrez ha acompanyat així al candidat ecosocialista, Joan Coscubiela, qui va dirigir CCOO de Catalunya en la mateixa etapa que ell era el cap visible del sindicat a nivell estatal. La coalició rojiverde afegeix un nou fitxatge a la llista de figures que, des de l'òrbita socialista i el maragallisme, donen suport ara a Iniciativa.

Després de dirigir CCOO durant 13 anys (1987-2000), Gutiérrez ha estat diputat del PSOE en les dues legislatures de José Luis Rodríguez Zapatero com a president. Des que el Govern va modificar la seva política econòmica i va anunciar els primers retalls, el maig del 2010, s'ha anat distanciant de la línia oficial socialista, fins al punt de trencar la disciplina de vot en dues ocasions simbòliques.

El juny del 2010 es va abstenir en la votació sobre la reforma laboral, i l'agost del 2011 es va oposar a la reforma de la Constitució pactada pel PSOE i el PP. Fins i tot va sumar la seva signatura a la petició que els canvis en la Carta Magna fossin sotmesos a referèndum.

Amb el suport de Gutiérrez, ICV-EUiA segueix exhibint a pocs dies de les eleccions els fruits de la seva opa a la resta de l'esquerra. Dimecres, una dotzena de personalitats tradicionalment situades a les òrbites del PSC, i en especial del maragallisme, van signar un manifest de suport a Coscubiela, en què reconeixien haver recolzat amb anterioritat a altres forces polítiques.

La llista de suports la integraven la cantant Maria del Mar Bonet, el metge Ramon Espasa, l'editor Xavier Folch, l'arquitecta Beth Galí, el cineasta Pere Portabella, els historiadors Josep Fontana i Anna Sallés, els sociòlegs Joaquim Sempere i Marina Subirats i el urbanista Jordi Borja. Paral · lelament, també han expressat el seu suport a Coscubiela la periodista Maruja Torres i el sociòleg Manuel Castells.

Coscubiela reclama una Europa més democràtica davant l'auge de Governs tecnòcrates

El candidat d'ICV-EUiA a les generals, Joan Coscubiela, ha reclamat aquest dimecres una Europa més democràtica i fort que no estigui al servei dels mercats i que rebutgi l'auge de dirigents tecnòcrates, referint-se als recents governs formats a Itàlia i Grècia : "Necessitem una democràcia més forta i representativa en lloc de menys política i uns tecnòcrates sense ideologia, sense classe, sense sexe i sense res", ha dit en un míting al Casino de l'Aliança del barri del Poblenou de Barcelona dedicat al món laboral.

Davant d'una platea plena amb més de 500 persones i engalanada amb pancartes vermelles i verds amb els lemes 'Treball digne' i 'El Clínic no calla ", ha advertit que si no es restitueix el dret a decidir de la gent, la democràcia pot passar per mals moments, pel que ha assegurat que el vot a la seva formació suposa una "millor inversió democràtica i social".

Coscubiela, que abans de pujar a l'escenari havia qualificat l'acte com un dels més especials de la campanya, ha tornat a avisar de les intencions de les dretes catalana i espanyola, en al · lusió al PP i CiU, de jugar amb la "degradada situació de la gent "per imposar les seves polítiques antisocials i consumar una reforma laboral que precaritzi les condicions dels treballadors.

En concret, ha carregat contra María Dolores de Cospedal, a qui ha acusat de pràctiques "franquistes" per no revelar les seves propostes al·legant que, si ho fa, la ciutadania sortirà al carrer per manifestar-, i contra Josep Antoni Duran, de qui ha dit que està nerviós per perdre el negoci dels lobbys davant la possible majoria absoluta del PP.

"Tant Duran com Josep Sánchez Llibre estan nerviosos perquè a partir d'ara hi haurà una finestreta directa d'Alicia Sánchez Camacho amb els lobbys, pel que no sé què aniran a fer a Madrid", ha sentenciat.

JORNADA AMB TINTS SINDICALS

Coscubiela ha completat amb aquest acte la jornada de campanya en què ha ressaltat més la seva faceta sindicalista, després de començar el dia erigint-se com el portaveu dels treballadors en el Congrés, i haver-se reunit a mitja tarda amb el comitè d'empresa de Yamaha.

A això s'ha sumat la destacada presència en l'acte de l'actual diputat del PSOE Antonio Gutiérrez Vegara, que ha donat suport amb la seva assistència al míting a Coscubiela, i ha rebut els agraïments per aquest gest del propi candidat i del secretari general ecosocialista, Joan Herrera, que li han felicitat per la seva "coherència i dignitat" demostrades al abstenir-se en la reforma laboral de 2010.

Precisament, Herrera ha intervingut per advertir que la dreta va a perdre el respecte a la ciutadania amb mesures com la reforma laboral, i ha demanat el vot per Coscubiela el 20N per evitar un Govern tecnocràtic com l'italià i el grec: "No acceptarem que vingui Rajoy amb la seva vareta màgica i digui que ens posem als peus dels mercats".
També han participat el coordinador nacional d'EUiA, Jordi Miralles, i el número tres de la candidatura per Barcelona, ​​Joan Josep Nuet, que ha cridat a construir un mur de contenció a la dreta aixecat per vots ecosocialistes per impedir a la dreta que portin " més sofriment i retallades".

33.000 patriotes es mobilitzen a Líbia per combatre contra els mercenaris del CNT

Segons el portal web Alger isp, entre dijous i divendres hi haurà un gran moviment a Líbia que és el començament de la marxa a les ciutats per a l'alliberament d'aquesta nació. Les tribus principals de Líbia s'estarien allistant per l'ofensiva. L'Exèrcit de l'Alliberament de Líbia Warfala, Sirte i Zliten consta de 23.000 voluntaris, mentre que l'exèrcit de l'oest (de les regions de Trípoli), compta amb 10.000 voluntaris equipats amb totes les armes, segons oficials de l'exèrcit. "Es recomana a les rates fugir". Imatge: Mapa actualitzat de la correlació de forces entre la Líbia verda i la Líbia sotmesa a l'imperi de l'OTAN.

Assegura la resistència que "l'últim esdeveniment de Warchafna no és més que una distracció per preparar el gran pas".

Mapa elaborat a Rússia. Les rates apareixen com el que són: rates. Apareixen també els enfrontaments que es donen en diverses ciutats i un bombardeig de l'OTAN al sud-oest del país tot i que aquesta banda d'agressors ha declarat que han cessat els seus atacs.

Un altre professor nord-americà denúncia activitat criminal de "esquadrons de la mort" a Líbia

Bandes de criminals coneguts com "rates" bé enquadrats pels serveis secrets imperialistes, inclosos Israel, estan procedint a desaparèixer, torturar i assassinar sistemàticament a simpatitzants de la Revolució verda, membres dels Comitès Populars, membres de les seves famílies, propers i fins i tot treballadors domèstics dels antics dirigents libis com jardiner o cuiners.

És la denúncia formal que realitza el professor nord-americà de dret i antic assessor de la Comissió de Justícia de la Cambra de representants dels EUA Franklin P. Lamb. És evidentment un pla sistemàtic d'assassinats organitzat per la CIA, el Mossad, la DGSE francesa i els serveis britànics per destruir la resistència, eliminar l'àmplia base social de suport a Gaddafi i fer inviable la reconstrucció de Líbia sobre bases nacionals i panàrab. L'opinió pública mundial ha de denunciar aquest genocidi.

Manifest del món del treball per ICV-EUiA: Per una sortida justa de la crisi

Davant les eleccions generals del 20 de novembre, les persones sotasignats, gent diversa i procedent del món del treball, conscients del que tota la ciutadania ens juguem en aquesta convocatòria, donem suport a les candidatures d’ICV –EUiA encapçalades per Joan Coscubiela, per les raons següents: El moment que viu el nostre país i el món posen en evidència que les polítiques neoliberals, amb les quals s’està afrontant la crisi, encara l’aprofundeixen més. Són mesures d’ajust, injustes i inútils, que opten per les retallades socials i la pèrdua de drets laborals, en lloc d’apostar per la recuperació de l’economia i la creació d'ocupació. Allà on governen, tant el PP i CiU, com el PSOE, estan fent aquestes mateixes polítiques, que fan recaure sobre els treballadors i treballadores els costos de la crisi.

Davant d’aquesta situació, no volem callar. No acceptem unes xifres d’atur del tot intolerables ni podem ser indiferents contemplant com es deterioren els serveis públics, s’amenaça la sanitat, l’educació i la protecció social i es desmantella l’estat del benestar.

No és cert que no hi hagin altres alternatives. Defensem que és possible sortir de la crisi d’una forma socialment justa, amb un nou model econòmic més sostenible i capaç de crear ocupació estable, segura i amb uns salaris dignes.

Hi ha recursos suficients si paga més qui més té i es lluita de forma decidida contra el frau fiscal i l’economia submergida, però perquè això sigui possible cal una reforma fiscal justa i progressiva. Avui, al nostre país, els empresaris/es tributen menys que els treballadors/es i les grans fortunes a penes paguen impostos. Acabar amb aquests privilegis ha de ser una prioritat.

És també el moment d’introduir formes de fer política més participatives per guanyar en qualitat democràtica. Fets com aprovar una reforma de la Constitució sense participació de la ciutadania no es poden tornar a repetir.

No ens hem de resignar i hem de convertir la indignació en compromís. Cal que els treballadors i treballadores participem en les eleccions i fem sentir la nostra veu. Només d’aquesta manera podrem canviar les coses.

Afirmem que el vot útil de l’esquerra és el d’ICV-EUiA, la força política que té propostes per sortir de la crisi, que ha donat suport als Sindicats en la vaga general contra la reforma laboral i que està al costat dels treballadors i treballadores defensant els seus interessos i, amb la ciutadania, lluitant contra les retallades.

Per garantir polítiques d’esquerres i defensar els drets socials i laborals, és necessari que, a tot Catalunya, les candidatures d’ICV-EUiA surtin reforçades d’aquestes eleccions. Les persones que les integren coneixen el món del treball i lluiten en favor d’una societat més justa. Fem-los confiança!
EL PROPER 20 DE NOVEMBRE, DONEM SUPORT A LES CANDIDATURES D’ICV-EUiA QUE ENCAPÇALA JOAN COSCUBIELA

Documents adjunts
sindicalistes_amb_coscubiela.pdf

http://www.coscubiela2011.cat/sites/default/files/sindicalistes_amb_coscubiela.pdf

Llamazares destaca la manca de política industrial del PSOE

Declaracions del candidat d'IU d'Astúries al Congrés dels Diputats, Gaspar Llamazares, que ha volgut marcar la manca de política industrial per part del Govern Central.

El tresorer de l'Institut Nóos investigat treballa per Zarzuela des de 1993 i assessora les 'infantes'

L'assessor de les Infantes Elena i Cristina, Carlos García Revenga, és empleat de la Casa del Rei des de setembre de 1993, quan va començar a exercir aquesta responsabilitat, que manté a dia d'avui, han informat fonts del Palau de la Zarzuela. García Revenga va compatibilitzar durant 19 mesos aquesta funció amb la de tresorer de l'Institut Nóos que va presidir Inaki Urdangarin i que està sent investigat per la justícia en relació amb uns presumptes delictes de malversació de fons públics, frau a l'Administració, falsedat documental i prevaricació tant al cas Palma Arena com a València, amb el PP de Camps. A la imatge, Carlos García Revenga, primer per la dreta, assegut darrere de Jaume Marichalar. A l'esquerra del duc de Lugo, se senten la infanta Elena i Alberto Ruiz-Gallardón, alcalde de Madrid.

El període en què García Revenga va ser tresorer de l'Institut Nóos (activitat per la qual no hauria rebut una remuneració) coincideix amb el temps en què Urdangarin va presidir l'entitat -fundada com una organització sense ànim de lucre- i la Infanta Cristina va ser vocal de la Junta directiva.

Les fonts consultades afegeixen que García Revenga és assessor de les Infantes, no de Urdangarin, i en funció d'aquest càrrec es dedica a assessorar-les en aquelles activitats relacionades amb la seva pertinença a la Corona. El seu lloc depèn de la Secretaria de Sa Majestat la Reina.

Al marge d'això, Zarzuela manté inamovible la seva posició sobre la investigació en curs al voltant del Institut Nóos ia la figura del duc de Palma, Iñaki Urdangarin. Com repeteix en els últims dies, la Casa del Rei manifesta el seu "respecte absolut" a la feina de la justícia però "no comenta" un assumpte que està en l'àmbit judicial.

La Fiscalia Anticorrupció sospita que Urdangarín i el seu soci a l'Institut Nóos Diego Torres van ordir un entramat societari quan tots dos estaven al capdavant d'aquesta entitat per tal d'apoderar de fons públics i privats fixant preus "totalment desproporcionats" pels serveis que prestaven a la Administració i simulant així mateix treballs "ficticis".

A dia d'avui, només Torres està imputat per aquests fets, mentre la Fiscalia descarta de moment imputar al duc de Palma a l'espera d'analitzar tota la documentació confiscada en els registres portats a terme a Barcelona en societats vinculades a l'Institut Nóos, així com la informació sol·licitada a la Generalitat valenciana sobre l'entitat que va presidir Urdangarin.

La trama arriba a la Zarzuela

La branca del cas 'Palma Arena' que investiga el duc de Palma, Iñaki Urdangarín, es complica per moments per al gendre del Rei, però també per a la Família Reial, al suma nous protagonistes a la trama de corrupció. L'últim nom a sortir a llum ha estat el de Carlos García Revenga, secretari personal de les infantes Elena i Cristina, que va exercir com a tresorer a l'Institut Nóos quan es va cometre el presumpte desviament de capitals, segons publica 'El Mundo'.

A més, el diari també revela que la mateixa Cristina de Borbón, no només era secretària del Consell d'Administració de Aizoon, una altra de les empreses implicades en la branca, sinó que a més formava part de la junta directiva de Nóos en la mateixa època.

D'acord amb les declaració prestada pel vicepresident de Nóos, Diego Torres, al Jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, Carlos García Revenga es va incorporar a "l'entitat sense ànim de lucre Nóos l'any 2003" i es va encarregar de manejar el diners de la institució en l'època en què, segons el Ministeri Públic, Urdangarín i Torres "es van apoderar de diners públics".

El jutge instructor del cas, José Castro, i la Fiscalia Anticorrupció tenen clar la manera com Urdangarín i Torres van dur a terme el suposat desviament: "Nóos fixava uns preus totalment desproporcionats pels serveis que prestava a l'Administració Pública i, després de rebre aquests fons públics, es simulava per part d'aquesta associació la contractació de serveis ficticis a aquestes entitats mercantils o presumiblement facturades per import superior al servei realment prestat, emetent les mateixes les corresponents factures contra l'Institut Nóos, acabant d'aquesta forma els fons públics en la mercantils controlades per Diego Torres i Iñaki Urdangarín".

Diego Torres, a més, va revelar en la declaració davant del jutge que el 2003, Nóos va renovar la seva junta directiva en entrar Urdangarín com a administrador. Segons Torres, aquesta nova junta directiva "estava integrada per don Iñaki Urdangarín com a president, un servidor com a vicepresident, com a vocal la infanta donya Cristina i com a secretari don Miguel Tejeiro". Aquest últim, cunyat de Torres, també era propietari d'un despatx fiscal que va cobrar 10.000 euros del Govern balear de Matas en el primer congrés sobre Turisme i Esport celebrat el 2008, sota el concepte "serveis prestats.

Aquest despatx compartia seu social amb Nóos i Aizoon. Segons la Fiscalia, els empleats de Aizoon, Nóos i la resta d'empreses implicades, a part de compartir seu, tenien els mateixos empleats que "desenvolupaven els seus serveis per l'Institut Nóos, de manera que només nominalment cobrava la nòmina d'una o altra entitat".

CCOO critica que Interior no posi seguretat en bancs davant l'augment d'atracaments

El secretari federal de Salut Laboral Comfia-CCOO, José Manuel Múrcia, ha criticat que davant l'augment d'atracaments a entitats bancàries, el Ministeri d'Interior no consideri necessari posar mesures de seguretat. Múrcia ha realitzat estes manifestacions durant la roda de premsa que ha ofert a Toledo, on aquest dimarts s'ha celebrat la Jornada Tècnica 'Treball segur: Treballar sense por' per analitzar les situacions de violència externa i atracaments als quals estan exposades les plantilles de les entitats financeres i d'altres centres de treball en què els treballadors són "la cara visible" de les seves empreses davant de tercers.

El secretari federal de Comfia, que ha assegurat no poder oferir dades estadístiques, ha alertat que la crisi ha incrementat el nombre d'atracaments a entitats bancàries, i per tant les consegüents situacions de perill a què s'enfronten aquests empleats.

A més dels atracaments en entitats financeres, aquests treballadors han d'afrontar situacions "violentes" quan es veuen obligats a dur a terme desnonaments de particulars i d'empreses.

Però el més greu, segons José Manuel Múrcia, és que davant l'increment d'aquest tipus delictes el Ministeri d'Interior no consideri necessari posar mesures de seguretat, com arcs detectors.

Després de criticar que els diners d'aquestes entitats si està protegit, però no el seu personal, ha assegurat que l'absència de seguretat ha provocat ja la mort de tres empleats de banca, i el pitjor de tot, ha precisat, és que l'oficina d'Olot (Girona), en què van morir dos empleats, continua sense adoptar cap tipus de mesura.

Encara que COMFIA no reclama vigilants de seguretat per a cada oficina bancària, conscients que "el forn no està per pastes", sí que ha insistit a reclamar que se substitueixin les mesures de protecció dels diners per mesures de protecció del personal.

"El problema es coneix però s'obvia, però els morts no es poden obviar", ha insistit Múrcia, que ha condemnat la manca de "sensibilitat" del Ministeri de l'Interior, tot i que el Tribunal Suprem, a iniciativa d'aquest sindicat, ha obligat a reconèixer l'atracament com a risc laboral.

En ocasió de l'elaboració i publicació d'un criteri tècnic d'Inspecció de Treball sobre les actuacions davant el risc d'atracament, CCOO pretén retratar una situació recurrent i transmetre totes les accions que des del sindicat es seguiran desenvolupant, així com les recomanacions de actuació als delegats per tal d'eradicar "aquesta xacra social i laboral, perquè, segons ha defensat el secretari d'COMFIA, els treballadors han de saber a quin tipus de riscos s'enfrontaran.

EUA reforça la pressió política i econòmica sobre la Xina i aquesta marca els límits

EUA procura reforçar la pressió política i econòmica sobre la Xina per contrarestar la seva influència a la regió de l'Àsia Pacífic, escriu avui el diari Moskovskie Novosti. Entre altres coses, Washington intenta ampliar la presència militar al sud-est Asiàtic davant l'escalada -promogude per EUA, Japó i aliats- de disputes entre la Xina, Filipines, Malàisia, Vietnam i Brunei entorn les fronteres del mar de la Xina Meridional, i promou la construcció de noves aliances econòmiques a esquenes de Pequín.

El president nord-americà Barack Obama inicia avui una visita a Austràlia que, sense acollir de moment les bases militars dels EUA, permetrà a uns 1.000 efectius de la seva infanteria marina romandre en territori australià i realitzar exercicis amb tropes locals. Països menors també estan disposats a consentir l'aparició de militars nord-americans a la zona per "equilibrar la influència de la Xina".

Paral·lelament, Washington reforça la pressió econòmica sobre Pequín que es resisteix a elevar el tipus de canvi del iuan i liberalitzar l'accés d'empreses nord-americanes al mercat xinès. Obama, en reunir-se amb el seu homòleg xinès Hu Jintao en la recent cimera del Fòrum APEC, va exigir de Pequín "acatar les mateixes regles que els altres" i "comportar-se com un adult" en l'economia global.

Un alt funcionari de la cancelleria xinesa ja va comentar sobre això que Pequín respectarà els acords col·lectius però no té per què seguir les pautes marcades per un país o un grup de països.

Obama desitja accelerar la creació de l'anomenada Associació transpacífica que podria integrar les grans economies dels EUA i el Japó amb els mercats d'Austràlia, Vietnam, Malàisia, Singapur, Nova Zelanda, Xile, Brunei i Perú. Canadà, Mèxic i Taiwan també planegen participar en aquest projecte que ajudaria a Obama a complir l'objectiu marcat per 2010-2015: duplicar el volum de les exportacions nord-americanes.

L'Associació serà una nova eina de pressió sobre la Xina que, per incorporar-s'hi, hauria d'acceptar les regles del joc establertes pels EUA: Baixar radicalment els aranzels, potenciar la protecció de la propietat intel·lectual, reduir el protagonisme de l'Estat en l'economia i incrementar la cotització del iuan, després d'això les empreses xineses perdrien les seves avantatges en competitivitat al mercat global.

Andrei Karnéyev, sotsdirector de l'Institut rus de l'Àsia i l'Àfrica, opina que l'Associació transpacífica podria ser un eficaç instrument de pressió sobre la Xina però no un eix d'integració regional a llarg termini. "Els intents d'aliar-se contra un actor important difícilment suposen un model per triomfar en el segle XXI".

Màxim assessor polític de la Xina insta els EUA a manejar adequadament assumptes relacionats amb Taiwan

El màxim assessor polític de la Xina, Jia Qinglin, ha demanat avui dimecres a Estats Units tractar adequadament les qüestions relacionades amb Taiwan i prestar importància a les preocupacions de la Xina: "La qüestió de Taiwan es relaciona amb la sobirania i la integritat del territori de la Xina, i afecta els sentiments nacionals dels 1.300 milions de ciutadans xinesos, i és el tema més important i sensible a les relacions entre la Xina i els EUA", va dir Jia a una delegació del Centre per al Progrés Nord-americana, un grup de reflexió dels EUA.

El desenvolupament favorable i estable de les relacions entre la Xina i els Estats Units és conforme amb els interessos de tots dos pobles i del món en general, va dir Jia, president del Comitè Nacional de la Conferència Consultiva Política del Poble Xinès.

Jia es va comprometre a promoure el diàleg, enfortir la confiança estratègica mútua, ampliar la cooperació de benefici mutu i manejar apropiadament les diferències i els temes sensibles amb els Estats Units, amb la finalitat de promoure una associació de cooperació.

La delegació del grup de reflexió amb seu a Washington està dirigida per John Podesta, president i director general de l'organització, que es va comprometre a contribuir al desenvolupament de les relacions bilaterals.

Xina dóna la benvinguda a l'entrada de Rússia i els EUA a la Cimera d'Àsia Oriental (ASEAN)

Xina va expressar avui dimecres la benvinguda a Rússia i els Estats Units com a nous membres de la Cimera d'Àsia Oriental (CAO): "La Xina dóna la benvinguda a l'entrada oficial de Rússia i els EUA en la CAO aquest any", va dir el portaveu del Ministeri de relacions Exteriors, Liu Weimin,.

La CAO, amb 16 membres, va ser establerta el 2005 amb deu països de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN, sigles en anglès), Xina, Japó, la República de Corea, Índia, Austràlia i Nova Zelanda.

La 6a CAO tindrà lloc a Bali, Indonèsia, a finals d'aquesta setmana.

"La Xina, un dels primers països a donar la benvinguda a l'entrada de Rússia i dels EUA a la CAO, confia que els dos països tindran un paper constructiu en la promoció de la cooperació a l'Àsia Oriental", va dir Liu.

Liu va exhortar els dos països a respectar i promoure la posició de la CAO com un fòrum estratègic, els seus actuals principis de cooperació i el paper líder que l'ASEAN té a la cimera.

Albiol: “Els 174.000 euros que ha costat el Màster Pla de la Ciudad de las Lenguas els hauria de pagar el PP, per incompetents”

La diputada d'EUPV, Marina Albiol, critica la intenció de convocar un segon concurs d'idees per a la Ciudad de las Lenguas, després d'haver-se gastat 174.000 euros amb el Màster Pla de Ferrater. “El que s'ha de fer, és anular aquest projecte d'una vegada per totes, és una despesa inassolible que solament pretén urbanitzar els terrenys de l'Aeròdrom de Castelló”, assegura.

La diputada d'EUPV critica al Partit Popular que sis anys després d'anunciar el projecte de la Ciudad de las Lenguas, encara no tinguen ni idea del que volen fer als terrenys de l'aeròdrom. “És preocupant la improvisació i manca d'una planificació adequada a la realitat socioeconòmica de Castelló d'aquest Consell, principalment perquè la seua indecisió ens està costant molts diners als valencians i valencianes”.

La parlamentària esperona als dirigents del Partit Popular que paguen de la seua butxaca els 174.000 euros que va costar el primer Màster Pla si finalment convoquen un nou concurs d’idees, “no tenen vergonya, gasten els diners dels contribuents sense cap cura, una actitud intolerable en temps de crisi i amb 60.000 aturats a la província, estem convençuts que si foren els seus diners anirien amb més cura, els animem perquè es facen càrrec d'aquesta despesa, perquè és producte de la seua incompetència”.

La representant d'esquerres recorda que aquesta política de dilapidar els diners públics no és nova en relació a la Ciudad de la Lenguas. “Esquerra unida ja va denunciar en reiterades ocasions l'activitat de Gimeno al capdavant d'aquest projecte, des de 2005 fins a 2008, cobrant un bon sou a Castelló Cultural, sense fer absolutament res de res per impulsar aquest projecte d'oci”.

Albiol considera que la Ciudad de las Lenguas sempre ha sigut l'excusa del Partit Popular per urbanitzar més de 425.000 metres quadrats a vora de mar, “tot un somni fet realitat per als seus amics de l'empresa privada. I no ho diem nosaltres, el projecte aprovat de Ferrater contemplava hotels de luxe, camps de golf, restaurants, i un llarg etcètera d'infraestructures que no tenen res a veure amb l'estudi lingüístic ni l'educació”.

La representant d'esquerres critica que fins a dia d'avui, “no tenim notícia que la Conselleria s'hage posat en contacte amb els diferents instituts lingüístics per conformar un projecte educatiu per a la Ciudad de las Lenguas, aquesta falta d'interès demostra clarament que hi ha darrere d'aquest macroprojecte, especulació i diners per a les urbanitzadores”, finalitza.

Els Mossos diuen a Felip Puig que ‘No’ estan per notificar embargaments

El sindicat Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC) ha adreçat avui 16 de novembre un escrit al conseller d’Interior de la Generalitat, Felip Puig (CiU), en el qual asseguren que “en cap cas” han de fer tasques com les de notificar embargaments judicials, “ja sigui per ordre d’Hisenda o de la Seguretat Social i, alhora, precintar vehicles”. Segons la USPAC, les competències dels Mossos “no són aquestes, més aviat, això són tasques que han de fer agents judicials o altre personal de l’administració de justícia, però en cap cas la policia de Catalunya”, subratllen.

Uniformats

El mateix sindicat assenyala que amb aquestes actuacions “en cap cas ajudem a la persona que està passant per un mal moment econòmic, i que els seus veïns poden veure com la policia –a més, uniformada– és presenti al seu domicili”. Per la USPAC, “no tan sols no l’ajudarem, sinó que a sobre farem que la gent que ho vegi tingui perjudicis o puguin pensar que té problemes”.

Finalment, en la seva carta, aquest sindicat de mossos demana al departament que “sigui sensible amb aquesta problemàtica i que, de vegades, es posin en la pell del ciutadà afectat”. També argumenten que “el que no podem fer des de l’administració, és ajudar a enfonsar-lo encara més del que ho està, i a fer-li passar encara uns pitjors moments amb la visita de policies uniformats al seu domicili”, conclouen.

Els treballadors de l’atenció primària convoquen una nit de vetlla per la sanitat pública

Les protestes contra les retallades en el sector sanitari en la setmana prèvia al 20-N no finalitzaran amb la segona jornada de vaga convocada per a aquest dimecres. L’Assemblea de Treballadors i Treballadores d’Atenció Primària de Catalunya ha organitzat una nit de vetlla per la sanitat pública per al dijous a la nit a la plaça Sant Jaume: “És una vetlla i com a tal, vol ser un acte sobri, respectuós i reflexiu”, expliquen els organitzadors. Aquest dimecres se celebra la segona jornada de la vaga de metges, que finalitzarà dijous al matí.

Un dels significats de “vetllar” és, segons recull el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, “passar la nit despert prop (d’un malalt o d’un mort)”. És per això que els treballadors de l’atenció primària han preparat aquesta acció per alertar de la “gravetat de la situació de la sanitat pública”. La vetlla començarà a les deu de la nit del dijous i s’allargarà fins la matinada del divendres.

Els organitzadors fan una crida “a tots aquells professionals de la salut i ciutadans” que creguin “en una sanitat pública de qualitat” a passar-hi una estona o a quedar-s’hi a dormir: “Abriga’t i porta sopar, el sac, la tenda, la bata, un crespó negre i, sobretot, moltes espelmes”, conviden.

Segona jornada de vaga dels metges

Aquest dimecres hi ha una segona crida a aturar l’activitat en 65 hospitals i 427 centres d’atenció primària, després de la vaga de dimarts, que va tenir un seguiment d’un 20% segons Salut i un 70% segons Metges de Catalunya. Pel que fa a aquest dimecres, l'adhesió és similar a la d’ahir, tot i que El Periódico apunta que molts facultatius han optat per fer només un dia de vaga i no perdre tant de sou. Els dos dies d’aturada finalitzaran dijous a les 8 del matí.

Coscubiela: 'Som els portaveus dels treballadors al Congrés'

El candidat d'ICV-EUiA a les eleccions generals, Joan Coscubiela, s'ha postulat com el "portaveu" dels treballadors al Congrés. Abans de reunir-se amb el comitè d'empresa d'una companyia d'infraestructura industrial de Capellades, Coscubiela ha remarcat que en la propera legislatura els temes "laborals i socials" serà sobre la taula i per això creu que pot "desenvolupar la funció de portaveu dels treballadors d'aquest país, que estan representats pels sindicats". I l'avala el miler de sindicalistes que han fer arribar aquest dimecres un manifest de suport al candidat ecosocialista. "Posa de manifest la importància que el món del treball dóna a aquestes eleccions", ha sentenciat.

"És evident que puc fer bé de portaveu dels interessos dels treballadors, canalitzats a través de les organitzacions sindicals", ha assegurat el candidat d'ICV-EUiA, que durant tretze anys va ser al capdavant de CCOO.

Aquest dimecres s'ha fet púbic que un miler de representants sindicals d'empreses catalanes han explicitat el seu suport a la candidatura de Joan Coscubiela. "La gent que signa aquest manifest, més de mil homes i dones i les persones als quals representen, saben qui és el candidat Joan Coscubiela i saben amb qui s'estan jugant els quartos" si aposten per la candidatura ecosocialista, ha assegurat. I ho saben perquè "modestament sempre he estat al costat de la gent". Entre els signants, però, no hi ha cap dels líders dels tres sindicats majoritaris; ni Josep Maria Álvarez d'UGT, ni Joan Carles Gallego de CCOO, ni Antònia Gil d'USOC.

El manifest es titula 'Per una sortida justa de la crisi' i els sindiclistes asseguren que "les polítiques neoliberals fan recaure sobre els treballadors i les treballadores els costos de la crisi". No es pot ser "indiferent contemplant com es deterioren els serveis públics" i asseguren per això el "vot útil" és el d'ICV-EUiA.

Coscubiela s'ha erigit com el "portaveu" dels treballadors just abans de reunir-se amb el comitè d'empresa d'una empresa d'infraestructura industrial, que exporta el 92% de la producció i que ocupa 250 treballadors i 500 més de forma indirecta. El candidat ecosocialista ha reivindicat la importància de les infraestructures de mercaderies per una comarca com l'Anoia. El candidat ha reivindicat l'eix ferroviari transversal, que es connecti la comarca amb els ports de Barcelona i Tarragona, i que es construeixi un polígon industrial a la zona. Unes mesures que permetrien situar les companyies del territori "en una situació immillorable per a la competitivitat mundial".

Coscubiela ha volgut reivindicar des de Capellades que és "possible" sortir de la crisi si es fan polítiques per "incentivar l'ocupació" i si el sector públic és potent per invertir en urbanisme i infraestructures de mercaderies i logístiques, "un gran instrument al servei de crear llocs de feina".

"L'OTAN continua la planificació militar contra Rússia"

L'ambaixador rus davant l'OTAN, Dmitri Rogozin, ha declarat avui que l'Aliança Atlàntica continua la planificació militar contra Rússia: "Les filtracions de Wikileaks confirmen que l'OTAN no ha renunciat a la planificació militar contra Rússia inclosa la planificació nuclear", va comentar Rogozin al terme de la reunió del Consell Rússia-OTAN celebrada a nivell d'ambaixadors: "És difícil imaginar que et diguin soci o fins i tot aliat i alhora continuïn designant objectius a atacar en el territori rus", ha assenyalat l'ambaixador.

Va dir haver recordat als participants en la reunió la iniciativa sobre la recíproca renúncia a la planificació militar promoguda pel president rus, Dmitri Medvédev, en la cimera Rússia-OTAN a Lisboa (2010).

La millor mesura de confiança, segons Rogozin, és la renúncia de l'OTAN a la planificació militar contra Rússia, però una renúncia avalada per acords jurídicament vinculants.

"La part russa insistirà en aquesta mesura i serà el punt clau de la nostra tasca durant el proper any", ha subratllat l'ambaixador de Rússia davant l'OTAN.

Oskar Lafontaine (Die Linke): "L'èxit d'IU a Espanya enforteix a l'esquerra a tot Europa"

Oskar Lafontaine: "El 20 de novembre es triarà un nou Parlament a Espanya. Les eleccions se celebren en un moment en què Europa es troba en una profunda crisi. La política neoliberal -establerta en el Tractat de Lisboa- ha fracassat estrepitosament i el Espai Euro amenaça amb enfonsar-se. Cada vegada més països s'estan lliurant als mercats financers".

"En els països més endeutats s'està imposant una política estricta d'estalvi, especialment a causa de les pressions del govern alemany. Les conseqüències són la retallada de les prestacions socials, l'eliminació de drets democràtics i l'empitjorament de les condicions de treball i de vida de les persones. ESFS, el paraigua de salvament decidit, serveix sobretot a l'assegurament dels crèdits dels bancs, però no a la defensa dels interessos del poble. Aquesta política no és només una injustícia social, també és un error econòmic, perquè amb ella no només s'escanya el desenvolupament econòmic dels països que es troben en crisi, també frena el desenvolupament econòmic a tota la UE.

L'Esquerra a Europa defensa una política fonamentalment diferent:

- Si es volen sanejar les finances de l'estat, han de pagar els causants de la crisi i els que s'han beneficiat d'ella. Per això es requereix un impost del patrimoni a tot Europa, un impost sobre totes les transaccions financeres i una imposició real als bancs.

- Els estats s'han de alliberar del segrest en què els mantenen els mercats financers. Les finances de l'estat s'han de desacoblar dels mercats financers. El subministrament dels estats amb crèdits s'ha de fer a través d'un banc públic europeu.

- S'ha d'impedir l'especulació financera i els bancs han d'estar subjectes a un control democràtic.

- En lloc de reduir els salaris i els impostos es requereix una política ofensiva de salaris que enforteixi els ingressos de la població i, en conseqüència, la demanda interna.

- Es necessita programa conjuntural europeu que s'orienti per les necessitats socials i ecològiques. Només d'aquesta manera es pot impulsar el desenvolupament econòmic de la Unió Europea.

El partit alemany Die Linke es solidaritza amb Esquerra Unida i recolza la seva lluita per una política en defensa dels interessos del poble. Estem confiats que l'esquerra sortirà reforçada d'aquestes eleccions.

Un èxit d'Esquerra Unida a Espanya enforteix a l'esquerra a tot Europa i contribuirà, en aquest sentit, enormement al desenvolupament d'una Europa democràtica, social, ecològica i pacífica".

Lara exigeix ​​a PP i PSOE que es comprometin a no assumir "ni un euro" dels 'bancs dolents'

El coordinador general d'Izquierda Unida (IU), Cayo Lara, exigeix ​​al PSOE i al PP que es comprometin públicament a que l'Estat "no assumirà ni un euro" dels anomenats 'bancs dolents' que l'Associació de la Banca, ha assenyalat , "està demanant construir": "Està demanant un 'banc dolent', no una banqueta per als dolents, que n'hi ha", ha ironitzat Lara a Màlaga, on ha criticat que aquesta figura suposaria que "entre tots nosaltres s'assumeixin les pèrdues o part de les pèrdues de la bombolla immobiliària i els actius tòxics".

Crítiques a la Unitat de Gestió d'Actius Singulars

Lara, que ha criticat la denominació que se li pretén donar: Unitat de Gestió d'Actius Singulars, ha manifestat en roda de premsa que és un nom "per despistar el personal". Així, ha reiterat que "volen que paguem dels impostos dels ciutadans el fiasco dels gestors de determinades entitats d'estalvi i bancs, aquest jueguecito d'economia de casino i d'especulació financera on han perdut els diners que molts havien dipositat perquè es gestionés amb rigor".

En aquest punt, ha recordat que el Govern central va invertir uns 23.000 milions d'euros en la compra d'actius tòxics "i això té responsabilitats". Cayo Lara ha confiat que no es doni continuïtat a aquestes polítiques de l'Executiu del socialista "José Luis Rodríguez Zapatero, en què també estava Rubalcaba, candidat del PSOE a la Presidència del Govern".

Encara que ha dit que "és cert" que per la compra d'aquests actius l'Estat està rebent interessos ha afegit que IU aposta per invertir aquest concepte. Així, s'ha preguntat si en comptes d'invertir en l'adquisició d'aquests actius "s'hagués invertit en generar economia i ocupació", llocs de treball que la coalició ha xifrat en 1,5 milions "que revertirien a l'Estat despeses de Seguretat Social, IVA i IRPF.

"Podem disputar-li la majoria absoluta al PP"

Segons el dirigent d'IU, la seva formació política està disputant escons al PP en moltes províncies espanyoles, entre les quals ha citat Màlaga. "Podem disputar aquesta majoria absoluta perquè no la tingui el PP", ha afegit.

Lara ha demanat el vot per a la coalició que, ha assegurat, "no fallarà" a la ciutadania. En aquest sentit ha indicat que continuaran la línia actual "i sense tenir doble personalitat", en referència a Alfredo Pérez Rubalcaba, que "ha estat decidint i votant mesures contra els treballadors". "Ell estava aixecant el dit per mesures que han generat sofriment", ha postil·lat.

Esquerra Unida "toca de peus a terra", ha assegurat el dirigent, que ha advocat per fer front a les polítiques neoliberals de PP i PSOE. A més, ha criticat la Llei Electoral per la qual la coalició té "12 escons menys, sis per PP i sis per al PSOE".