divendres, 5 de juliol de 2013

L'exèrcit egipci tanca la frontera amb Gaza per temps indefinit

L'exèrcit egipci, sempre al servei de l'imperialisme ianqui i sionista, ha tancat en el seu primer acte polític per complet aquest divendres la frontera amb la franja de Gaza amb l'excusa d'un augment d'activitat "dels extremistes" a la península del Sinaí limítrof. "Egipte va fer virar a quatre autobusos de passatgers, a l'anunciar que el pas de Rafah es tanca per un temps indefinit a causa de l'empitjorament de la situació a la part nord de la península del Sinaí", va dir una font palestina.

La nit passada, un guàrdia fronterer va ser abatut i altres dos van rebre ferides arran d'un atac a les dependències de Rafah, l'únic que funcionava a la frontera amb la franja de Gaza i era l'única sortida al món exterior per a la majoria dels 1 , 5 milions de la població de l'enclavament palestí. També hi va haver atacs en altres sectors del Sinaí, on passa la frontera d'Egipte amb Israel i Gaza, sense que s'hagi identificat als supòsits atacants.

Aquesta setmana, les autoritats egípcies van concentrar vehicles blindats prop de la frontera amb la franja de Gaza i empitjorar el control sobre aquesta zona, on hi ha centenars de túnels pels quals els palestins es proveeixen del que Israel els bloqueja, el que va agreujar la situació a la península després que els militars egipcis destituïssin al president islamista Mohammad Mursi, partidari de mantenir el ghetto de Gaza amb una sortida oberta a Egipte.

Ara Gaza està totalment a mercè dels genocides sionistes.

Els Germans Musulmans exigeixen reinstaurar Mursi a la presidència d'Egipte

El guia suprem dels Germans Musulmans, Mohammad Badie, ha afirmat avui en un míting celebrat al Caire que els seus partidaris seguiran protestant fins que Mohammad Mursi, deposat pels militars el dimecres, torni a la presidència d'Egipte. "Seguirem als carrers fins a la reinstauració del president Mursi", ha declarat Badie, citat pel diari Ahram Online, en una manifestació organitzada a prop de la mesquita Rabiah a Adawiya, al Caire. El president interí d'Egipte dissol la cambra alta. Foto: Moren tres partidaris de Mursi durant les protestes al Caire.

Va afegir que els partidaris de Mursi estan disposats a sacrificar les seves vides per que torni.

El poble egipci, segons Badie, viu "un moment crucial de la revolució, tacada per aquest cop militar". Crida l'Exèrcit a no prendre bàndol algun, i afirma que el poble no acceptarà una alternativa Mursi.

El president interí d'Egipte dissol la cambra alta


El president interí d'Egipte, Adli Mansur, ha signat avui un decret sobre la dissolució del Consell de la Xura, la Cambra Alta del Parlament egipci.

A principi de juny passat, el Tribunal Constitucional d'Egipte va proclamar inconstitucional la llei d'eleccions al Consell de la Xura però la Carta Magna, suspesa després de la destitució del president Mohammad Mursi, garantia la immunitat d'aquest organisme dominat per islamistes.

La Cambra baixa havia estat dissolta acord amb una sentència anterior del Tribunal Constitucional. El Consell de la Xura rebre poders legislatius mitjançant la Declaració Constitucional que Mursi va aprovar al desembre passat.

Se suposa que Egipte celebrarà noves eleccions presidencials i parlamentàries després d'elaborar i aprovar en un referèndum la seva nova Constitució.

Avui es va saber també que Adli Mansur va nomenar al general Mohammad al Tahami cap del Servei d'Intel·ligència. El seu antecessor en el càrrec serà assessor de Mansur en matèria de seguretat.

Moren tres partidaris de Mursi durant les protestes al Caire


Mentre, al Caire s'està celebrant en aquestes hores una manifestació de partidaris de Mursi. Alguns mitjans van comunicar que militars van obrir foc contra els manifestants, causant almenys tres morts i múltiples ferits.

S'ha registrat aquest divendres un tiroteig al Caire, capital egípcia, mentre milers de partidaris del destituït president egipci Mohammad Mursi marxaven cap a la caserna general de la Guàrdia Republicana en manifestacions massives en rebuig a la destitució del president.

Almenys tres persones han perdut la vida i moltes altres han resultat ferides després del tiroteig quan milers de manifestants van arribar a la caserna general de la Guàrdia Republicana corejant lemes, com "Mursi és el nostre president".

Els cadàvers de dues persones van ser coberts amb llençols, mentre que la tercera víctima havia rebut un tret al cap, jaient a terra amb parts del seu cervell fora del crani.

Els congregats en l'esmentat lloc pretenien treure d'allà Mursi. A més, han acusat els militars de perpetrar un descarat cop dimecres contra Mursi, el primer president democràticament electe d'Egipte, després que milions de persones van demanar la seva expulsió el dia 30 de juny, aniversari del seu primer any al poder.

Les forces de seguretat, així mateix, han llançat gasos lacrimògens per dispersar manifestants que van cridar "Després al vespre, el president Mursi tornarà al palau".

Els sindicats: "ha estat una declaració de guerra de la patronal"

Els sindicats han carregat contra la patronal per la postura adoptada en la reunió celebrada aquest divendres a Bilbo (foto) sobre la negociació dels convenis que caduquen diumenge que ve i per la seva falta de voluntat per intentar arribar a un acord: «La reunió d'avui ha estat una declaració de guerra en tota regla. El que s'ha demostrat en aquest país és que per sobre del Govern Basc, de les institucions i de la majoria social, hi ha una petita elit econòmica que està manant, que és Confebask», ha dit la delegada de LAB Garbiñe Aranburu.

En declaracions als periodistes a la sortida de la reunió celebrada a la seu del Consell de Relacions Laborals, també la representant de CCOO, Mari Cruz Vicente, s'ha queixat que la patronal «l'únic que planteja és que no vol entrar a negociar un acord interconfederal que reguli aquells aspectes més perniciosos de la reforma laboral i que permeti que els convenis provincials que es negociïn a Euskadi tinguin prevalença sobre qualsevol altre àmbit de negociació».

La responsable d'Acció Sindical d'UGT, María Ballesteros, ha advertit que la falta d'acord «crearà més conflictivitat». «No serà pacífic», ha advertit.

«Qualsevol modificació que es pretengui fer de les condicions de treball dels treballadors en les empreses tindrà una resposta tant de mobilització com jurídica», ha avançat Ballesteros després de la trobada amb els empresaris.

En un comunicat, UGT ha acusat les patronals de «irresponsabilitat i desvergonyiment» al «negar-se en rotund» a un acord per mantenir la vigència dels convenis territorials i sectorials que decauran el 7 de juliol si no són renovats abans.

Per a UGT, aquesta situació «portarà a la competència deslleial de les empreses, basant-se en baixos salaris indiscriminats, i a una societat empobrida, al rebaixar el consum i els ingressos fiscals».

L'enterrament de Mozart a St Marx, Viena

Va ser transportat el seu cos en un taüt reutilitzable? Les seves restes es troben en una fossa comuna? Hi ha diversos mites entorn a l'enterrament de Mozart, sobre els quals el musicòleg Michael Lorenz ha llançat nova llum. Els que han vist la pel·lícula Amadeus (Milos Forman, 1984), recorden l'escena en la qual el geni de Salzburg era enterrat als afores de Viena, un dia ennuvolat i plujós de l'hivern austríac. Al vídeo: música masònica de Mozart. Música de Funeral K.477. El Concert d'Astréa.

Al poc de morir, el cos del compositor és embolicat en un sac de tela. Diversos pròxims el acomiaden en una església de la ciutat i un cotxe de cavalls transporta seu cos en un taüt. El fèretre té una comporta en el seu extrem, de manera que el cadàver pot ser llançat fàcilment a una fossa comuna. La caixa està llista per usar-se de nou.

Si bé és cert que Wolfgang Amadeus Mozart no va ser enterrat amb els honors dels que anys més tard sí que van disfrutar Haydn i Beethoven, hi ha certs detalls del seu enterrament que són ficticis i que contribueixen a inflar la llegenda del geni romàntic que mor jove i incomprès en condicions d'extrema pobresa. El musicòleg austríac Michael Lorenz investiga meticulosament des de fa anys els arxius de la ciutat de Viena i és un estudiós infatigable de tot allò que tingui a veure amb Mozart. Lorenz ha reconstruït l'enterrament del compositor.

Un emperador poc estimat pel poble


El mite parteix d'unes regulacions oficials publicades per l'emperador Josep II pocs anys abans de la mort de Mozart. Josep II sentia rebuig per tot allò que suposés pompa i boato superficial. Per raons de salubritat, va redactar una sèrie d'ordenances per tal d'aconseguir una major celeritat en la descomposició dels cadàvers.

Segons aquestes disposicions, els ciutadans morts havien de ser embolicats en bosses de tela, transportats en taüts reutilitzables i llançats a fosses comunes als afores.

Les seves ordenances van causar un gran rebuig entre el poble, sobretot entre els vienesos, que encara recordaven les fosses comunes de les epidèmies de principis de segle. Aquelles disposicions ensopegar amb una forta protesta ciutadana. Per aquest motiu, diversos paràgrafs haver de ser eliminats i mai van arribar a aplicar a Viena. L'ordre d'embolicar els cossos en sacs de tela va ser revocada i els taüts reutilitzables no van arribar a aquesta ciutat.

Un escriptor austríac va descriure l'enrenou entre la població en un pamflet titulat Warum wird Kaiser Joseph von seinem Volke nicht geliebt? (Per què no vol el poble a l'emperador Josep II?).

Una mica més d'honor en la mort d'un geni


Els aclariments de Michael Lorenz aporten llum sobre les circumstàncies de l'enterrament de Mozart. Ara sabem que el geni de Salzburg va marxar vestit a l'altre món-no nu i embolicat en un ignominiós sac de tela-, i va disposar del seu propi taüt. Va ser enterrat al cementiri de St Marx a Viena, on va rebre sepultura en una tomba comunitària, no en una fossa comuna.

El seu enterrament va ser, però, molt solitari per a un compositor del renom del qual Mozart gaudia en vida. La seva fama no va fer sinó créixer amb el temps i actualment no només les ciutats de Salzburg i Viena fan negoci amb el nom del músic, sinó tot Àustria. Després de la seva mort als 35 anys, va començar el mite.

El dia més lluny del sol

La Terra estarà avui més lluny del Sol que qualsevol altre dia de l'any. Al fenomen astronòmic -imperceptible per a la vista- se'l coneix com afeli i passa sempre a l'estiu, en els primers dies de juliol. Aquest dia la distància entre els dos astres serà d'una mica més de 152 milions de quilòmetres, uns cinc milions més que a principis d'any, quan la diferència està en el seu mínim anual, al periheli.

En un article de la NASA, dos científics expliquen que encara que la Terra està més lluny del Sol, no vol dir que sigui menys calent. George Lebo, professor d'Astronomia de la Universitat de Florida, afirma que a l'estiu l'hemisferi nord es apa inclinat cap al Sol, per la qual cosa l'astre s'eleva més al cel i els dies són més llargs. És per això que juliol "és tan calorós".

El científic Roy Spencer assegura que durant l'afeli, la temperatura mitjana de la Terra és d'aproximadament 2,3 graus centígrads més alta que en el periheli, nom al que s'anomena quan el Sol està més prop de la Terra, i que coincideix amb l'estiu austral, a l'hemisferi sud, i l'hivern boreal.

La publicació explica que com més lluny s'està del Sol més calent és la Terra perquè els continents i els oceans no es troben distribuïts uniformement sobre el globus terrestre (hi ha més terra a l'hemisferi nord i més aigua al sud), i durant el mes de juliol, la meitat nord es troba inclinada cap al Sol

"La temperatura de la Terra (mitjana sobre dos hemisferis) és lleugerament més alta al juliol perquè el Sol es troba brillant plenament sobretot aquest terreny, la qual cosa fa que s'elevin les temperatures amb més facilitat", afirma Spencer.

El 'homo sapiens' més antic de Catalunya, de quan els pingüins es banyaven a Marsella

Investigadors de la Universitat de Girona (UdG) han confirmat que el fòssil humà trobat el 1972 a les Coves de Serinyà per part de Josep Corominas constitueixen les restes d'homo sapiens més antigues de Catalunya, amb una antiguitat de 22.330 anys, al Gravetià del Paleolític superior, i entre els tres més antics de la Península Ibèrica -junt amb d'altres trobats a Portugal i València-.

En roda de premsa, l'arqueòleg Joaquim Soler ha explicat que aquesta constatació, que ha estat possible gràcies a la datació per radiocarboni en el laboratori de Groningen (Països Baixos), i ha assegurat que la troballa ha animat els investigadors a seguir els seus excavacions a la zona perquè aquesta podria albergar també l'enterrament més antic, a jutjar per altres peces materials trobades a la zona.

Les restes trobades consisteixen en una volta cranial, sense la part frontal ni la mandíbula, pertanyents a un individu d'edat adulta, d'uns 40 anys d'edat, i que amb molta probabilitat va ser una dona.

Segons ha remarcat l'arqueòloga Bibiana Agustí, malgrat una capacitat cranial mitjana -que permetria atribuir la peça a qualsevol dels dos gèneres-, la peça presenta un gruix parietal que "pesa a favor de la feminitat", així com també reforcen aquesta hipòtesi les insercions cranials.

Com a curiositat, aquesta persona no va presentar cap patologia especial, encara que va sofrir una petita contusió al parietal esquerre que no li va causar cap lesió profunda, així com unes petites marques de dents, realitzades per algun carnívor després de la seva mort, ha concretat.

Com quadre d'època, aquesta dona va viure al Gravetiense -al Paleolític superior-, una època glacial, molt freda i amb paisatges molt "esteparis" de gramínies amb societats de caçadors-recol·lectors, quan altres humans contemporanis pintaven pingüins en coves de Marsella", ha exemplificat.

Els resultats d'aquesta investigació, a més d'haver-se constatat científicament, acaben de ser publicats a la revista 'Journal of Human Evolution', pel que han entrat a formar part formalment del corpus científic, d'aquí la seva importància, ha subratllat Soler.

Aquest crani va ser concretament trobat per Corominas a la Cova Mollet III -acompanyat d'altres peces- a qui li va semblar que podia ser un 'homo sapiens' del paleolític, però al no trobar indicis de ceràmica ho va anotar i va prosseguir les seves investigacions.

Posteriorment, el fòssil va acabar conservat al magatzem del Museu Arqueològic de Banyoles fins que, fa 11 anys, investigadors de la UdG van emprendre un projecte de reestudi dels materials d'excavacions antigues, en pensar que era "increïble" que no fos del paleolític superior a jutjar per les eines de què anava acompanyat.

Després d'aquest periple, i després de 38 anys en els arxius del museu, es "preveu" que aquest fòssil sigui exposat a la sala de paleolític.

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha anunciat per aquest any el manteniment dels pressupostos en l'àmbit de la investigació, i ha concretat que les excavacions arqueològiques compten enguany amb 3 milions d'euros repartits entre les 49 excavacions preventives i les 16 de recerca que s'estan desenvolupant a Catalunya.

El bipartidisme monàrquic s'enfonsa: IU vora els 50 diputats

El PP perpetua el seu enfonsament i, tot i que tornaria a guanyar les eleccions generals, podria perdre fins a 68 escons. El 27 de juny, el Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) va finalitzar el treball de camp del seu últim Baròmetre d'Espanya, que reflecteix la davallada del PP com a part d'un sisme que deixaria irreconeixible el mapa polític espanyol. IU, receptor dels vots desenganyats del PSOE, podria arribar fins a uns històrics 50 escons.

Fa temps que les plaques tectòniques es mouen en aquest sentit, però l'afartament per la crisi i unes retallades punyents, i el rebrot de la corrupció, amb una macedònia de casos que corroeixen el sistema (Bárcenas, Gürtel, els ERO, ITV, Nóos, Pokemon, Emperador, Bankia, CAM, les preferents, Método 3...), han deixat malferit un dels dogmes de facto heretats de la transició: el bipartidisme.

Gairebé un de cada dos espanyols no votaria avui ni el PP ni el PSOE, que obtindrien conjuntament, si aquest diumenge hi hagués eleccions generals, menys del 55% dels vots. Els 186 diputats que Mariano Rajoy va aconseguir fa un any i mig podrien quedar-se ara en 118. Suficients per revalidar la victòria davant els socialistes, que segueixen sumits en un pou sense fons, però a costa de deixar-se pel camí 16 punts respecte al 44% que li va brindar la majoria absoluta del 2011 i 15 escons en relació amb el baròmetre del gener.

Seria la primera vegada que un partit guanyaria les generals amb menys del 30% dels vots. Un fortíssim desgast de la formació al Govern, comprensible en el context actual, del qual no es beneficia gens la principal força de l'oposició, un fet bastant més sorprenent.

Vot per terra


L'única dada positiva per a les hosts d'Alfredo Pérez Rubalcaba, que podrien passar de 110 a 104 escons, és que el PSOE està al davant del PP en intenció directa de vot (el vot sense cuina), però el seu 17,2% són tres punts i mig i 16 escons menys que al gener, quan va experimentar una lleugera recuperació que no aconsegueix consolidar. En canvi, els populars, amb un 15,5%, han esgarrapat dos punts en l'últim semestre.

Els dos partits presenten una fidelitat de vot inferior al 50%, igual que CiU. Un de cada cinc votants del PP el novembre del 2011 canviaria avui la papereta, i la meitat passaria de recolzar Rajoy a confiar en la UPD de Rosa Díez. Però el 38% dels que van votar els populars se situen en aquest moment en la indecisió. Els socialistes fidelitzen una mica més, però pateixen més fugues cap a altres forces polítiques, sobretot cap a IU. Un de cada quatre votants de Rubalcaba en les últimes generals recolzaria avui un altre candidat, i un percentatge similar està indecís.

El profund malestar social es transforma en una aguda desafecció per la política, fins al punt que un de cada quatre espanyols no cita cap partit quan se li pregunta per les seves preferències electorals, i una accentuada desconfiança en els grans partits. Més del 70% dels ciutadans no confien en el PP i més del 60% tampoc ho fa en el PSOE. Dos terços suspenen tant el Govern com l'oposició, i la decepció ja no es manifesta només en els electorats rivals: un terç de votants del PP i un altre terç del PSOE no confien en els seus mateixos partits.

La clau del Govern

L'autodemolició del bipartidisme té els dos grans beneficiaris de sempre, Cayo Lara i Rosa Díez, però elevats a l'enèsima potència. IU, receptor dels vots del PSOE, podria arribar fins a uns històrics 50 escons. En el seu millor moment, amb Julio Anguita el 1996, el partit en va tenir 21. UPD, que dóna aixopluc als exvotants del PP, multiplicaria per sis el seu resultat i s'enfilaria per sobre de la trentena de diputats. Tots dos tindrien part de la clau de la governabilitat, però no seria suficient per investir president ni Rajoy ni Rubalcaba.

El nou mapa polític complica els possibles pactes, perquè si el líder del PP vol seguir a la Moncloa, hauria de posar d'acord Díez amb CiU i amb algun altre partit nacionalista, una carambola que a priori sembla impossible. I els socialistes haurien d'entendre's a la vegada, per exemple, amb IU i UPD.
CiU seria la cinquena força del Congrés

Fruit del seu mal moment electoral a Catalunya, CiU perd força i passaria de tercera a cinquena força del Congrés, a poca distància d'ERC, que podria trencar el seu sostre en unes generals i arribar als nou diputats.

El Delta de l'Ebre amenaçat de nou pel cabal imposat pel PP

El pla hidrològic de la Conca de l'Ebre va superar ahir una primera votació al Consell de l'Aigua de la Conca, malgrat el vot en contra del govern català i de la CHA i l'oposició manifesta de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). El pla, sense consens, limita el cabal del tram final de l'Ebre a poc més de 3.000 hectòmetres cúbics anuals per destinar-ne 11.000 a regar 1,4 milions d'hectàrees.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha comparegut aquest matí per anunciar l'oposició frontal del govern català a l'aprovació del pla hidrològic de l'Ebre i ha alertat que posava en risc el Delta i la seva biodiversitat.

Vila ha avisat que el pla posava en risc la preservació del Delta de l'Ebre, 'un risc objectiu i objectivat', recordant que la regressió del Delta va lligada a la garantia de cabals. Per això ha anunciat que si el govern espanyol no manifestava una voluntat de diàleg, la Generalitat aniria a la Comissió Europea per mirar d'aturar el pla.

En la reunió del consell d'ahir a Saragossa, el controvertit document va ser aprovat amb 70 vots a favor, nou en contra (els dels representants de la Generalitat, de Cuenca Azul, on s'integra la PDE, i del partit aragonesista CHA), i cinc abstencions. 'Per primer cop a la conca hidrogràfica de l'Ebre s'aprova un document sense consens', lamentava el batlle de Tortosa, Ferran Bel, que va assistir-hi representant el govern.

Des de la PDE, el seu portaveu, Manolo Tomàs, era contundent: 'La reunió s'ha fet per complir un protocol però el que s'ha aprovat ratlla el delicte ecològic'. Per Tomàs, la votació és una nova 'marxa militar' del ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, que s'activa de manera 'unilateral', sense tenir en compte els interessos de les Terres de l'Ebre, per forjar un nou 'pacte nacional de l'aigua' amb nous transvasaments previstos dins d'un nou pla hidrològic espanyol a partir del mercadeig de les concessions. Considera, a més, que la proposta de 'repartir' concessions de regadiu, fins a 450.000 noves hectàrees, deixa 'totalment fora de lloc' la preservació del Delta de l'Ebre i els preceptes d'obligat compliment de la Directiva Marc de l'Aigua europea.

Els antitransvasament van presentar un dictamen motivat que recull tots els incompliments detectats en el document, com la qüestió del cabal ambiental, la hipoteca dels regadius, la qualitat de l'aigua o la metodologia mateixa. 'Quan superi la tramitació a l'estat espanyol i arribi a la UE hi hauran advertències que no està ben redactat. La CHE presumeix d'un 70% de les masses d'aigua en bon estat quan Europa diu que és un 43%, però no diu que està fet de forma capciosa i sense estudiar la meitat d'indicadors.'

Per primer cop en molts anys, el moviment social i el govern han coincidit defensant la mateixa proposta per al tram final del riu Ebre. En canvi, els regants del territori i les comunitats dels canals de l'esquerra i la dreta de l'Ebre que reguen el Delta s'han desmarcat d'aquest consens i han votat a favor del Pla de Conca, alineats amb la Federació de comunitats. 'Hi hem d'estar d'acord i hem d'ajudar tota la conca. O és que han de regar els de baix i els de dalt no?', deia el president de la Comunitat de la Dreta, Manolo Masià, en declaracions a l'ACN, defensant que la proposta els garanteix disposar de l'aigua que necessiten i d'algun privilegi que no tenien, sense voler explicitar més. La PDE els ha acusat obertament d'haver 'donat l'esquena al territori', de negar-li l'aigua per a l'equilibri ambiental del Delta i el futur desenvolupament econòmic de les Terres de l'Ebre.

Un cop superat el tràmit del Consell de l'Aigua de la Conca de l'Ebre, el Pla serà sotmès demà al Comitè d'Autoritats Competents de la Conca, on estan representades les administracions, entre elles el govern. Posteriorment, el document serà debatut i aprovat pel Consell Nacional de l'Aigua abans que el Consell de Ministres, poc després de l'estiu com a molt tard, l'acabi aprovant mitjançant un reial decret llei.

El creixement de les desigualtats de rendes: causes i conseqüències

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala les causes i les conseqüències de l’enorme creixement de les desigualtats de rendes als països perifèrics de l’Eurozona (i molt especialment a Espanya). Una característica dels temps presents a l'Eurozona és el creixement de les desigualtats en la distribució de les rendes en la majoria de països que constitueixen aquesta unió monetària.

Diversos informes s'han publicat recentment que detallen i mostren aquest creixement, que també ha passat a un gran nombre de països d'elevat nivell de desenvolupament econòmic (veure World of Work Report 2008. Income Inequalities in the Age of Financial Globalization. International Labour Organization, ILO, i Growth and Inequalities: Distribution of Revenues and Poverty in OECD countries. OECD. 2008).

En aquest creixement de les desigualtats, els fenòmens més accentuats han estat:

1. L'enorme creixement de les rendes del capital a costa del de les rendes del treball.

2. Entre les rendes del capital, el gran creixement de les rendes derivades de les activitats financeres a costa de les rendes derivades de la inversió en activitats de l'economia productiva. Les primeres han crescut molt més ràpidament que les segones. I,

3. Entre de les rendes del treball, els elevats salaris dels gestors del capital (i en especial dels gestors del capital financer) i de personal altament especialitzat han crescut molt més ràpidament que la majoria de salaris i molt en particular que els baixos salaris. Aquest diferencial entre els salaris ha anat en sentit contrari al creixement dels receptors dels salaris. És a dir, els treballadors i empleats amb salari baix han augmentat, en nombre, molt més ràpidament que els empleats amb salaris alts. Això ha accentuat encara més el ventall salarial i la desigualtat dels salaris d'aquells països.

Aquesta situació ha estat particularment accentuada en els països PIGS (Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya), també anomenats països perifèrics de l'Eurozona. Espanya és avui un dels països més desiguals a l'Eurozona, amb salaris més baixos, per una banda, i remuneració més alta als alts dirigents, de l'altra. Una de les causes d'aquesta situació és l'enorme poder polític que té el capital financer i l'organització de la gran patronal, amb la seva gran influència sobre els mitjans de major difusió, la qual cosa explica l'escassa visibilitat mediàtica d'aquests fets.

Avui, els mitjans estan emfatitzant (a través dels seus editorials i pàgines d'opinió) la necessitat de baixar encara més els salaris mitjans i baixos per tal d'augmentar la competitivitat de l'economia espanyola. En aquest èmfasi, s'oblida, s'ignora o s'oculta quins altres factors i preus de producció (a més dels salaris) contribueixen a definir el cost del producte. Entre ells destaquen els beneficis del capital (de les grans empreses) que estan entre els més alts de l'Eurozona i que han donat peu a que fins i tot el Banc Central Europeu assenyalés que eren excessius.

Aquestes polítiques de devaluació dels salaris estan incrementant les desigualtats a Espanya, empitjorant encara més la situació econòmica. El descens de les rendes del treball (molt accentuat a Espanya, on, per primera vegada durant el període democràtic, 1978-2013, les rendes del treball -que als països de l'Eurozona de mitjana representen un percentatge del total de rendes superior al de les rendes del capital- han estat sobrepassades per les rendes del capital) contribueix al gran dèficit de la demanda domèstica, una de les causes de la recessió, mentre que el creixement de les rendes del capital sobre el total de les rendes (en una situació d'escassa rendibilitat en l'economia productiva resultat de la baixa demanda domèstica) estimula les inversions especulatives.

Aquesta és la situació a Espanya, de la qual tot just es parla als mitjans de major difusió.

EUA va gastar 630.000 $ per obtenir 2 milions de "m'agrada" a Facebook

Els intents dels funcionaris del Departament d'Estat de fer la seva pàgina de Facebook més popular els va portar a invertir 630.000 $ enmig de la crisi econòmica, el que ha provocat dures crítiques internes, segons ha revelat l'informe d'un organisme d'inspecció adscrit a aquest mateixa institució. Amb aquesta quantitat de diners es va augmentar la quantitat d'usuaris de 100 mil a dos milions.

El Departament d'Estat dels Estats Units (EUA) va invertir 630.000 $ durant dos anys per obtenir milions de 'm'agrada' a la seva pàgina a Facebook en un context de crisi econòmica i polítiques d'austeritat,

D'acord a l'Oficina d'Inspecció General, es van finançar dues campanyes publicitàries en 2011 i 2012 amb l '"objectiu de construir plataformes globals per atreure públic internacional i augmentar el nombre de seguidors en quatre aplicacions temàtiques de la xarxa social".

La cadena russa RT ressenyar que hi ha crítiques internes "sobre les campanyes publicitàries per acumular seguidors que consisteixen a fer 'clic' en un lloc o una foto sense mostrar un interès real ni comprometre".

Tot i que les pàgines manejades des del Departament d'Estat s'atribuïen a mitjans del passat mes de març dos milions i mig d'usuaris, l'informe publicat a finals de juny revela que només un 2% d'ells són membres actius de la xarxa i intercanvien continguts o informació present en la mateixa.

La portaveu del departament d'Estat, Jen Psaki, va afirmar que el document serà tingut en compte i que s'implementaran recomanacions per a l'any fiscal de 2014 que comença a l'octubre.

Metges de Catalunya insta el Parlament a frenar Boi Ruiz

Metges de Catalunya ha demanat al Parlament que impedeixi les retallades al departament de Salut. El secretari general del sindicat, Francesc Duch, ha remès una carta als grups polítics on assegura que hi ha risc de privatització del sector públic per culpa de les retallades sanitàries. Els farmacèutics demanen a Boi Ruiz 12 milions per interessos de demora.

L'escrit remès als diputats recorda que les tisorades han situat la despesa de la sanitat pública a nivells del 2007, amb la qual cosa s'han disparat les llistes d'espera. Així, assenyala que actualment es gasten 1.184 euros per habitant quan sis anys enrere aquesta xifra era de 1.150.

Privatització


"Les decisions preses per principis d'austeritat extremen han afectat la qualitat assistencial i amenacen amb demolir un model sanitari reconegut i admirat internacionalment", alerta el sindicat. Les sospites de Metges de Catalunya se centren en les noves reformes previstes pel conseller de Salut, Boi Ruiz. En concret, indiquen que la reordenació assistencial territorial (RAT) i la fragmentació de l'Institut Català de la Salut (ICS) posen en perill la titularitat pública dels serveis sanitaris.

Metges de Catalunya va revelar fa unes setmanes un document intern del departament de Salut que mostrava una reducció del 11% del pressupost de la xarxa d'hospitals públics. L'ICS passarà dels 2.727.000 d'euros pressupostats el 2012 als 2.427.000 per al 2013, segons l'escrit.

Els farmacèutics demanen a Boi Ruiz 12 milions per interessos de demora


Els retards es cobren amb interessos. Almenys aquesta és l'opinió dels farmacèutics catalans que, cansats de cobrar tarda, demanen a CatSalut 12,4 milions d'euros per interessos de demora en el pagament de les factures dels dos últims anys.

Els apotecaris catalans segueixen a l'espera de cobrar els 94,7 i 99,4 milions d'euros corresponents als medicaments dispensats al novembre i desembre de 2011 que suposadament es cobriran amb un ICO proveïdors.

Incompliment del calendari acordat


A més, el passat 28 de juny el col·lectiu hauria d'haver cobrat els 115 milions corresponents a les receptes d'abril, però CatSalut els abonava, finalment, el passat 1 de juliol. Segons el concert vigent amb el departament que dirigeix ​​Boi Ruiz, l'administració hauria de pagar aquest divendres altres 115.700.000 dels medicaments dispensats al maig.

El Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya ja han lliurat a CatSalut el passat 2 de juliol la documentació necessària per fer aquesta reclamació. L'organisme té ara tres mesos per donar una resposta.

Torrens dimiteix com a alcalde per l'escàndol de Petromiralles

Josep Maria Torrens, propietari de l'empresa de gasolineres Petromiralles, ha presentat la seva dimissió com a alcalde de Santa Maria de Miralles (Barcelona) per CiU, després que es destapés una trama de frau en les factures de l'IVA per uns 100 milions d'euros de la qual se l'acusa de ser el responsable.

Torrens, imputat al costat del seu germà encara que tots dos estan en llibertat amb càrrecs, ha renunciat al càrrec en el ple d'aquest dimecres i el seu lloc serà ocupat interinament pel primer tinent d'alcalde, Pere Argelich.

El jutge l'acusa de blanqueig de diners, frau fiscal, maquinació per alterar el preu de les coses, falsedat i tinença il·lícita d'armes. Segons les estimacions de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, els responsables de la trama podrien haver defraudat una quantitat superior als 250.000 euros diaris i més de 100 milions en total.

La companyia Petromiralles també està relacionada amb les polèmiques operacions de Jordi Cuxart, administrador i propietari d'Info-Cobrament, una financera de Palafrugell en concurs de creditors. Petromiralles va endossar a Info-Cobro una sèrie de crèdits per valor de més de 6 milions d'euros que havia concedit a empreses participades per la petroliera de Santa Maria de Miralles que travessaven per dificultats. Cuxart era fins a fa un any el president de la fàbrica de motocicletes Ossa, una marca patrocinada per Petromiralles.

Mercenaris britànics a Síria disposats a atacar el RU

Després de conèixer la notícia de la intrusió de Londres en els assumptes de Síria i el seu suport als grups armats, el director general de l'Oficina per a la Seguretat i la Lluita contra el Terrorisme, Charles Farr, assegura que molts d'aquests terroristes ara pretenen atacar al Regne Unit i que aquests mercenaris segueixen el mateix full de ruta que el grup Al-Qaida.

"Fins al moment han estat allunyats d'Europa, però ara poden dur a terme el seu desig d'atacar aquest continent perquè ja tenen la capacitat i el material suficient per fer-ho", ha afegit l'alt càrrec britànic.

Farr, també, manifestar la seva preocupació que alguns d'aquests terroristes que tenen residència britànica, pretenguin tornar al Regne Unit per programar un atac.

Segons diversos informes dels serveis secrets de Londres, almenys 100 terroristes amb nacionalitat o residència al RU estan lluitant contra el Govern de Bashar al-Assad a Síria.

Analistes i mitjans opinen que les controvertides polítiques del Govern britànic respecte als països de l'Orient Mitjà com l'Afganistan i Síria, han posat en perill la seguretat del país europeu.

George Galloway, del Partit Respect, va condemnar a principis del mes de maig l'incident en què dos terroristes van tallar el cap a un soldat britànic al Regne Unit, i va dir al respecte: "Aquest tipus de fets s'assemblen als accidents que veiem diàriament a Síria, i Anglaterra ajuda donant diners perquè es cometin aquests actes salvatges i repugnants".

Des de fa més de dos anys Síria és escenari de disturbis perpetrats per terroristes, finançats, dirigits i armats des d'alguns països occidentals i diversos regionals, per enderrocar el Govern constitucional de Damasc.

Egipte: Els Germans Musulmans convoquen un 'divendres de rebuig'

La coalició islamista que presideixen els Germans Musulmans ha fet una crida als egipcis a manifestar-se en massa avui. Convoquen un 'divendres de rebuig' contra el cop d'estat militar que els ha apartat del poder. La crida fa témer un divendres sagnant entre els seguidors dels islamistes derrocats i els partidaris del cop militar, que ells anomenen 'revolució'.

Adly Mansour no feia ni 48 hores que exercia de president del Tribunal Constitucional d'Egipte i ahir va jurar el càrrec com a nou president del país, poques hores després del cop d'estat militar que dimecres havia derrocar el president Mursi. Els militars han promès una transició tranquil·la cap a un eleccions, tan aviat com sigui possible, però el món mira amb inquietud els esdeveniments d'Egipte. En el breu discurs d'investidura, Mansour va prometre eleccions, però no hi va posar data, i va agrair el paper dels militars, la policia i els mitjans de comunicació, a més d'aplaudir 'el paper de la joventut egípcia'. 'El camí de la nostra gloriosa revolució ha estat corregit', va dir.

Els militars, que controlen els mitjans de comunicació públics, tenen retingut l'ex-president Mursi al Ministeri de Defensa, juntament amb més alts càrrecs del seu equip. El cop d'estat va causar un esclat d'alegria a la plaça de Tahrir, però també greus incidents en algunes ciutats dels país entre partidaris i detractors de Mursi. Es calcula que hi va haver desenes de morts i centenars de ferits.

L'exèrcit va proclamar també que es formaria un govern tecnocràtic no partidista i que es convocarien eleccions aviat. Aquest és el full de ruta del cop d'estat militar que va anunciar el cap de l'exèrcit, acompanyat pel papa copte, el xeic d'al-Azhar, el representant de l'oposició, Mohamed al-Baradei, i alguns líders de la revolta al carrer. El cap de l'exèrcit va dir que havien arribat a aquest punt després de molts intents d'obrir un període de diàleg i mediació entre el partit governamental i l'oposició per a satisfer les demandes de la població.

Reacció internacional ambigua i prudent


La reacció internacional ha estat ambigua. La cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton, va fer una crida als egipcis perquè recuperessin el camí democràtic. Els EUA, que han finançat l'exèrcit egipci i alhora donaven suport al president Mursi, elegit a les urnes, han retirat l'ambaixada del Caire. I el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-Moon, considera crucial de restaurar-hi l'autoritat civil com més aviat millor. 'La interferència militar en afers de qualsevol estat és sempre motiu de preocupació. Per tant, cal recuperar-hi els principis democràtics', ha dit en un comunicat.

Iran: "Els errors de la Germandat Musulmana han causat els canvis a Egipte"


"Els canvis ocorreguts a Egipte són el resultat dels errors de la Germandat Musulmana i són perjudicials per a tots els islàmics i els pioners del canvi a Egipte, mantenir tota l'estructura militar i de seguretat de l'època del defenestrat dictador d'Egipte", ha considerat avui dijous, el president de la Comissió de Seguretat Nacional i Política Exterior de l'Assemblea Consultiva Islàmica de l'Iran (Mayles), Alaedin Bruyerdi. Alemanya: "El cop d'Estat a Egipte, greu revés per democràcia". Al-Assad qüestiona la gestió de Mursi.

Els Germans Musulmans confirmen l'arrest domiciliari de Mursi


El destituït president egipci, Mohammad Mursi, ha estat traslladat al Ministeri de Defensa, sent separat de les seves principals assessors amb els quals es trobava sota arrest en una caserna de la Guàrdia Republicana al Caire, capital del país nord-africà, ha informat la Germandat Musulmana. El nombre de víctimes mortals en els enfrontaments entre els detractors i seguidors de l'enderrocat Govern ha pujat a vuit, mentre que almenys 350 han resultat ferits.

El Parlament aprova l'impost Europeu a les transaccions financeres

Amb una àmplia majoria de 552 vots a favor, Estrasburg ha aprovat fa poques hores la iniciativa d'Anni Podimata d'establir un impost europeu a les transaccions financeres (TTF). Els estats membres de la Unió Europea que han decidit incorporar el TTF abans del 2014 són: Itàlia, Alemanya, França, Espanya, Àustria, Bèlgica, Estònia, Grècia, Portugal, Eslovàquia i Eslovènia.

La "Campanya 005" acull positivament el vot d'avui la sanció constitueix una important senyal polític-institucional a la proposta del TTF europeu i un fort compromís amb la consideració de la reforma del sector financer de l'òrgan legislatiu comunitari. Una reforma que d'una banda hauria d'impulsar les negociacions en curs a Itàlia i per l'altra reconsiderar l'establerta recentment a nivell nacional per adequar-se a una formulació més eficaç com la que s'està definint en els altres estats membres de la UE.

El vot d'avui pot donar impuls a les negociacions en curs i per altra banda redimensionar les temptatives dels lobbies financers d'aigualir i sabotejar el TTF en defensa dels seus propis rèdits danyant als ciutadans. El Parlament Europeu se situa avui entre els suports institucionals més importants d'aquest "gra de sorra introduït en els engranatges de les finances internacionals".

La iniciativa de Podimata preveu, especialment, la incorporació de la més àmplia base imposable per l'impost esmentat (accions, obligacions, derivats). Pel que fa al vot d'avui Leonardo Becchetti, portaveu de la Campanya 005 declara: "Estem satisfets que els parlamentaris europeus hagin donat suport l'impost a les transaccions financeres amb àmplies bases imposables. El vot d'avui compromet als governs adherents a la cooperació reforçada i a alinear-se per combatre totes les operacions purament especulatives i d'alta rotació.

Sense un combat seriós contra l'especulació el sistema financer continuarà sent un aqüeducte amb fuites en què els quantiosos recursos que circulen es pierdenen en els circuits especulatius i no presten servei a l'economia real i al bé comú. El TTF és un impost essencial per a una reforma més gran del sistema financer i si s'aplica a tots els instruments financers constitueix una important font d'ingressos per finançar polítiques socials, ambientals i de cooperació al desenvolupament".

L'Espanya feixista "mariana": condemnat a 1 any de presó per intentar robar una gallina

Robar una gallina a l'Espanya dels grans lladres, corruptes i dinasties de xoriços milionaris costa, penalment parlant, 1 any de presó si no ets rei, ministre o un criminal d'alt llinatge que roba a mansalva. L'au va ser taxada en 5 euros, i la policia la va recuperar als pocs minuts. El jove tenia 18 anys i haurà d'ingressar a la presó si l'Audiència de Madrid no revoca la sentència.

És la condemna que un jutge penal de Madrid, el número 5, s'ha imposat a un jove per sostreure un exemplar d'aquesta au en un pati aparentment abandonat annex a un habitatge a la localitat de Las Rozas, malgrat que el delicte només es va considerar una temptativa, perquè els acusats -el condemnat i un menor que l'acompanyava- van ser immediatament descoberts per la policia i l'animal recuperat.

La implacable condemna s'ha produït malgrat que la gallina va ser taxada en el procés judicial en només 5 euros, ja que el jutge ha estimat l'atenuant de dilacions indegudes en la instrucció, que va estar aturada per causes alienes a l'acusat durant un any i mig , des de mitjans de 2011 fins 2013. Els fets van succeir el 17 de desembre de 2009, quan l'ara condemnat tenia només 18 anys d'edat (avui té 22).

La sentència, del passat 26 de juny, declara provat que a les 13.40 hores del dia dels fets, el jove acompanyat pel menor, "amb intenció d'obtenir un benefici econòmic", va enfilar pel mur d'una finca i es va introduir a un pati interior que comunica amb una porta amb un habitatge, "i es va apoderar d'una gallina". Van fer el camí de tornada, van saltar el mur, i al carrer van ser interceptats per agents de la Policia Local de Las Rozas, que els van prendre la gallina.

La Fiscalia i el jutge consideren que es tracta d'un delicte de robatori amb força en les coses, agreujat per haver estat realitzat en el pati d'una casa habitada. La defensa desmunta l'acusació, ajudant de fotos, perquè el pati i l'habitatge estan en estat ruïnós i semblen abandonats.

El jove va declarar en el judici que el menor va saltar la tanca per agafar una pilota i que ell va esperar assegut al mur per ajudar a sortir. En aquest moment va arribar la policia i després va aparèixer la gallina al costat d'un cotxe. El jutge no va creure i va considerar que va ser sorprès per la policia en flagrant delicte.

La defensa del jove considera la sentència "ridícula" i la condemna "totalment injusta". Subratlla que el pati on es va produir el suposat robatori de la gallina -que ells consideren no provat- es troba en estat ruïnós, com demostren les fotos preses a instàncies seves per la Guàrdia Civil, i que l'habitatge annexa està aparentment deshabitada.

L'advocada del jove va assenyalar a Público que ni l'acusat ni el seu acompanyant van ser vists a l'interior del pati per la policia ni per ningú. Totes aquestes circumstàncies s'inclouran en el recurs d'apel·lació que plantejaran davant l'Audiència Provincial de Madrid, que tindrà l'última paraula.

El delicte de robatori amb força en les coses realitzat al pati d'una casa habitada -fins a aquests detalls descendeix el Codi Penal en aquests casos-, està castigat amb entre 2 i 5 anys de presó. Però com va ser realitzat en grau de temptativa -és a dir, que la policia va recuperar la gallina- ha de rebaixar la pena en un o dos graus. La Fiscalia va demanar un any de presó.

El jutge, tot i que s'aprecia a més l'atenuant de dilacions indegudes, estableix aquesta condemna d'1 any de presó per al jove. La defensa entén que no ha aplicat correctament la llei i que va haver imposar des d'una multa a una pena màxima de 6 mesos, encara que ells demanen l'absolució perquè no comparteixen els fets provats.

L'advocada va al·legar subsidiriamente -el que el jutge rebutja- que l'acusat va actuar per estat de necessitat, el que s'anomena furt famèlic (per menjar), ja que la gallina és un aliment. El jove és d'escassos recursos i ha treballat al seu dia de repartidor de pizzes. La defensa destaca que, en cas que es confirmi l'any de presó, hauria d'ingressar a la presó per aquesta causa almenys 4 anys després dels fets, perquè té antecedents.