diumenge, 14 de març de 2010

França: Una bufetada a la dreta.

L'esquerra, en tots els seus components, mostra un ampli avenç en el campament Sarkozyist. Uns pocs punts que separaven tot just ahir les llistes del PS i la UMP. Segons SOFRES, per davant de la UMP, PS 30% contra 23%. Si les llistes d'Europa Ecologia flirtejen amb els 12 o 14%, i el Front d'Esquerra s'acredita en la primera estimació d'un rang entre 6% i 7%. La dreta ha patit un retrocés més gran del que s'esperava.

L'abstenció ha assolit un nivell rècord. L'esquerra mostra un gran avantatge. El Front d'Esquerra es trasllada al panorama polític. Això ha de ser un vot de càstig, la votació ha sigut una bufetada que el govern de Nicolas Sarkozy acaba de patir a la primera ronda, abans de les eleccions regionals. Diumenge al vespre, les estimacions d'enquestes de sortida s'han reunit en un veredicte inapel.lable: Sembla que la puntuació de les llistes de la UMP romandran a la vora del 30%. Això vol dir que menys d'un terç dels francesos que han acudit a les urnes regionals, han mostrat el seu suport a la política actual. Per empitjorar les coses, la taxa rècord d'abstenció no és un reflex de la confiança en el govern.

Aquesta abstenció, tot indica, que a principis de la campanya es va incorporar a la tàctica de l'Elisi. Tot va sortir bé, com si temés la sanció popular, inicialment va fer tot el possible per dissuadir els ciutadans. El públic no pot acceptar la contribució del partit de la "majoria" sota les xafarderies de la policia en contra d'un candidat del PS, o dels comentaris racistes de Gerard Longuet, el senador de l'UMP, assessor de Nicolas Sarkozy.

Només en els últims dies de la campanya l'Elisi va intentar posar remei a la situació i va començar a generar una nova mobilització primerenca de les seves tropes. Nicolas Sarkozy, fins i tot, va instar els electors en el Figaro Magazine al dret d'anar a les urnes.

Per la seva banda, François Fillon va ser enviat fora de la rasa en una sèrie de reunions per a llaurar els temes de la identitat de la línia recta: la seguretat, la immigració. Però les últimes enquestes sobre les motivacions dels electors col.loquen l'ocupació en el pla de les preocupacions dels francesos, independentment de les seves preferències d'altres polítics.

Aquesta aliança, que va fer el seu debut al Parlament Europeu el juny de 2009, s'implanta en el panorama polític, com un component que és eficaç en la reforma de la política. A nivell local, els resultats reflecteixen aquesta evolució. Martigues la llista encapçalada per Jean-Marc Coppola és del 23% després de 30% a la llista Vauzelle. A Alvèrnia, la Chassaigne llista en alguns llocs, va duplicar el seu resultat de 2004.

Per tractar de seduir els electors del Front Nacional de multiplicar les provocacions i les campanyes ideològiques destinades a dividir el poble del nostre país, els estrategs Sarkozyism han remuntat el partit oficial de l'extrema dreta francesa. Se li atribueix el 10% a 12% en els instituts d'enquesta, el FN ha capturat a alguns dels dret dels votants en els cercles populars, frustrats per la política social de Nicolas Sarkozy. Marine Le Pen va dur a terme a Nord-Pas-de-Calais una campanya de la demagògia social, que es va fer ressò en un cert context del creixent atur i la precarietat.

Fins i tot si es limita a àrees geogràfiques ben definides (Sud-Est i Nord-Pas-de-Calais), el Front Nacional Progressista és la balança per Nicolas Sarkozy, que va reclamar el Fagòcit, la represa dels seus temes de campanya.

Hi ha un altre gran perdedor després de la primera ronda. El Mòdem és més o menys al marge de les negociacions que hi havia entre alguns dirigents socialistes que van tractar de la segona ronda. Era com si l'electorat haguès rebutjat la hipòtesi de l'aliança contra la naturalesa. Amb menys del 5%, el partit de François Bayrou s'exclou de les properes negociacions de l'esquerra. La situació política és alguna cosa més clara.


Une claque pour la droite

La droite subit un recul plus fort que prévu. L’abstention atteint un niveau record. La gauche enregistre une large avance. Le Front de gauche s’installe dans le paysage politique.

Ce devait être un vote sanction; ce fut un vote gifle que le gouvernement de Nicolas Sarkozy vient d’essuyer hier au soir du premier tour des élections régionales. Dimanche en début de soirée, les premières estimations sorties des urnes convergeaient sur un verdict sans appel: il semblait en effet que le score des listes UMP resterait au bord des 30%. Ce qui signifie que moins d’un tiers des Français qui se sont rendus aux urnes régionales ont manifesté leur soutien à la politique actuelle. Fait aggravant, le taux record de l’abstention n’est pas le reflet d’un climat de confiance à l’égard du gouvernement.

Cette abstention, tout laisse à penser qu’au début de la campagne elle était intégrée dans la tactique de l’Élysée. Tout s’est déroulé comme si la droite redoutant la sanction populaire avait dans un premier temps tout entrepris pour décourager le citoyen. L’opinion publique ne peut retenir comme contribution du parti «majoritaire» que des ragots de basse police contre un candidat du PS ou des propos racistes tenus par Gérard Longuet, sénateur UMP conseiller de Nicolas Sarkozy.

Ce n’est que dans les derniers jours de la campagne que l’Élysée a tenté de redresser la situation et entrepris de susciter un début de remobilisation de ses troupes. Nicolas Sarkozy allant même, dans le Figaro Magazine, à exhorter les électeurs de droite à se rendre dans les bureaux de vote.

De son côté, François Fillon fut envoyé hors de la tranchée dans quelques meetings pour labourer les thèmes identitaires de la droite de droite : sécurité, immigration. Or les tout derniers sondages portant sur les motivations des électeurs plaçaient l’emploi au premier rang des préoccupations des Français, quelles que soient par ailleurs leurs préférences politiques.

La gauche, dans toutes ses composantes, enregistre une large avance sur le camp sarkozyste. Quelques points seulement séparaient hier soir les listes du PS et celle de l’UMP. Selon la SOFRES, le PS devançait l’UMP de 30% contre 23%. Si les listes d’Europe Écologie flirtaient avec les 12 ou 14%, les équipes du Front de gauche étaient créditées selon les premières estimations d’une fourchette entre 6% et 7%.

Cette alliance, qui a fait ses premières armes lors des européennes de juin 2009, s’implante dans le paysage politique, comme une composante qui va compter dans la recomposition politique. Localement, des résultats témoignent de cette évolution. Á Martigues la liste conduite par Jean-Marc Coppola atteint 23% derrière 30% à la liste Vauzelle. En Auvergne, la liste Chassaigne dans certaines localités doublait son résultat de 2004.

Á vouloir séduire l’électorat du Front national en multipliant les provocations et les campagnes idéologiques visant à diviser les habitants de notre pays, les stratèges du sarkozysme ont remis en selle le parti officiel de l’extrême droite française. Crédité de 10 % jusqu’à 12 % selon les instituts de sondages, le FN a donc capté une partie des électeurs de droite, dans les milieux populaires, déçus par la politique sociale de Nicolas Sarkozy. Marine Le Pen a mené dans le Nord-Pas-de-Calais une campagne de démagogie sociale qui a rencontré un écho certain dans un contexte d’explosion du chômage et de précarité.

Même limité à des zones géographiques bien définies (le Sud-Est et le Nord-Pas-de-Calais), le progrès du FN est à mettre au bilan de Nicolas Sarkozy qui prétendait le phagocyter en reprenant ses thèmes de campagne. Il est en autre grand perdant au lendemain de ce premier tour. Le Modem se trouve plus ou moins mis hors jeu des tractations qui avaient tenté certains dirigeants socialistes pour le second tour. Tout s’est passé comme si le corps électoral avait rejeté l’hypothèse d’alliance contre nature. Á moins de 5 %, le parti de François Bayrou se trouve exclu des négociations qui vont s’ouvrir à gauche. La situation politique s’en trouve quelque peu clarifiée.
Jean-Paul Piérot



Jon Anza: "Ha sido la Guerra Sucia"

Familiars de Jon Anza, advocats, amics i agents socials i sindicals han comparegut en una roda de premsa a Baiona, (Iparralde, que no sud de França com diuen alguns/es...) en la qual acusen de la mort del militant basc a la "guerra bruta" i han fet una crida a la mobilització per impedir que, dilluns al matí a Toulouse, es realitzi l'autòpsia cas de no estar present un metge designat per la família. Han denunciat el tracte «humiliant, cruel i miserable» ofert ahir als familiars d'Anza agreuja la situació i fa preguntar-se a «què tenen por». I és que, si realment ha passat el que afirmen, que tot és fruit d'una mort natural... no ha d'haver-hi cap problema en que els seus éssers estimats puguin veure el cadàver.

Afirmen rotundamente que, en cas que un metge de confiança no sigui autoritzat a participar en l'autòpsia, igual que la versió oficial «insostenible», no acceptaran cap resultat.

En nom de tots ells, l'advocat Jon Enparantza ha rebutjat la inversemblant versió oficial i ha subratllat que a Jon Anza "el van segrestar, torturar i el van matar" en un nou capítol de la "guerra bruta".

Diuen de manera contundent, que estan convençuts que el militant basc "va estar en mans" de les FSE en els dies previs a la seva mort i han situat la responsabilitat política de la seva mort en el president de l'Executiu espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el president de la República francesa, Nicolas Sarkozy. Sense oblidar ni a Rubalcaba ni a Michelle Alliot Marie, sobre la qual van recordar que, en el moment de la desaparició de Anza, era ministra d'Interior i ara de Justícia.

Enparantza ha sostingut que les explicacions aportades ahir per la fiscal de Baiona, Anne Kayanakis, han plantejat "més preguntes que respostes", després de que se li ha exigit que ofereixi "respostes" i que per trobar-hi pregunti "a les clavegueres" dels estats, en els serveis secrets espanyols i francesos.

L'advocat ha indicat que el que ha quedat demostrat és que les autoritats franceses van tenir "ocult" el cadàver del militant d'ETA durant 10 mesos i que "han utilitzat políticament el cos de Jon"

Fan un especial crida a participar en les pròximes mobilitzacions.


Així, han recordat que mantindran la manifestació nacional convocada per al 17 d'abril a Donibane Lohizune, on preveuen que s'ompliran els seus carrers per emplaçar directament a Michelle Alliot Marie.

Avui en dia, les queixes es va aturar desaparició preocupant ", però la investigació continua, ja que anem a tractar de determinar millor les causes de la mort", va dir el fiscal. La qüestió central d'avui és el que va succeir entre el 18 d'abril, quan la sortida de Jon Anza Baiona a Tolosa, i 29 d'abril, quan se suposa que el seu malestar amb Toulouse. ETA havia dit en una nota publicada després de la seva mort, que Jon Anza tenia una cita a Tolosa per a remetre una suma de diners per aquesta organització. Una cita que no ho farà. ETA afegeix a la nota que darrere de la seva desaparició ", van ser les forces de policia." A més del fet per confirmar o impugnar la veracitat de la versió oficial que inclou una cascada de fracassos, segueix havent dubtes. Entre altres coses, on va romandre Jon Anza del 18 d'abril a 29? Què va passar amb la gran suma de diners que portava i el que les reunions està fent?

Moltes àrees grises


Diversos disfuncions greus semblen caracteritzar la versió oficial. Començant amb el procediment de presentació d'informes de persones no identificades a l'hospital que segueix un protocol específic. "Els establiments de salut estan obligats a informar a la policia de persones no identificades, la desaparició té un caràcter preocupant", estableix el procediment. Això es correspon amb el cas de Jon Anza, que a més va aparèixer a la de Persones Desaparegudes de la Policia Nacional. Sobre la qüestió de quan l'Hospital es va informar a les forces policials de la presència d'una persona no identificada, i si s'ha fet cap sol licitud d'identificació, el fiscal va dir que no coneixia i que els controls s'estan .

A més, en vista dels esdeveniments, el fiscal descarta l'argument del Ministre espanyol d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, que declarà que "Jon Anza havia desaparegut amb els diners que havia de lliurar a ETA". L'autòpsia de Jon Anza se celebrarà el dilluns a Tolosa. La família del militant basc volia la presència d'un metge de confiança. Resposta de Procuradora: "En matèria penal, les autòpsies van ser fetes per experts jurats que no tenen la intenció de treballar en la presència d'un tercer".

A l'enquesta es va a saber la veritat? "No tinc cap raó particular per confiar la recerca a un magistrat", va dir el fiscal a càrrec d'aquesta nova investigació. D'una investigació que està a l'espera de mesurar les moltes àrees grises i les incoherències contingudes en aquesta carpeta.


Rueda de prensa en Iparralde: Acusan de secuestrar, torturar y asesinar a Jon

Familiares de Jon Anza, abogados, amigos y agentes sociales y sindicales han comparecido en una rueda de prensa en Baiona, (Iparralde, que no sur de Francia como dicen algunos…) en la que acusan de la muerte del militante vasco a la “guerra sucia” y han realizado un llamamiento a movilizarse para impedir que, el lunes por la mañana en Toulouse, se realice la autopsia si no está presente un médico designado por la familia.

Han denunciado el trato «humillante, cruel y miserable» ofrecido ayer a los familiares de Anza agrava la situación y hace preguntarse a «qué tienen miedo». Y es que si realmente ha ocurrido lo que afirman, que todo es fruto de una muerte natural..no debe haber probema alguno en que sus seres queridos, puedan ver el cadaver.

Afirman rotundamenteque en caso de que un médico de confianza no sea autorizado a participar en la autopsia, al igual que la versión oficial, «insostenible», no aceptarán ningún resultado.

En nombre de todos ellos, el abogado Jon Enparantza ha rechazado la inverosimil versión oficial y ha subrayado que a Anza “le secuestraron, torturaron y mataron” en un nuevo capítulo de la “guerra sucia”.

dicen de forma tajante, que están convencidos de que el militante vasco “estuvo en manos” de las FSE en los días previos a su fallecimiento y ha situado la responsabilidad política de su muerte en el presidente del Ejecutivo español, José Luis Rodríguez Zapatero, y el presidente de la República francesa, Nicolas Sarkozy. Sin olvidar ni a Rubalcaba ni a Michelle Alliot Marie, sobre la que recordaron que en el momento de la desaparición de Anza era ministra de Interior y ahora de Justicia.

Enparantza ha sostenido que las explicaciones aportadas ayer por la fiscal de Baiona, Anne Kayanakis, han planteado “más preguntas que respuestas”, tras lo que le ha exigido que ofrezca “respuestas” y que para encontrarlas pregunte “en las cloacas” de los estados, en los servicios secretos españoles y franceses.

El abogado ha indicado que lo que ha quedado demostrado es que las autoridades francesas tuvieron “oculto” el cadáver del militante de ETA durante 10 meses y que “han utilizado políticamente el cuerpo de Jon”

Hacen un especial llamamiento a participar en las próximas movilizaciones.

Así, han recordado que mantendrán la manifestación nacional convocada para el 17 de abril en Donibane Lohizune, donde prevén que se llenarán sus calles para emplazar directamente a Mcihelle Alliot Marie.

Por otra parte, la fiscal de Baiona, Anne Kayanakis, ha reconocido en la comparecencia que ha ofrecido esta tarde que tiene “serias dificultades” para poder explicar lo ocurrido en torno a Jon Anza, después de que la Policía avisara ayer a sus familiares de que habían localizado un cuerpo en la morgue del hospital Purpan de Toulouse que podría corresponder al del militante donostiarra.

Kayanakis, que ha comparecido junto al jefe de la Policía Judicial de Baiona, Patrick Leonard, ha confirmado que el cadáver pertenece a Jon Anza y que éste fue encontrado el 29 de abril de 2009 en el Boulevard de Estrasburgo de Toulouse, inconsciente y con la cabeza en una jardinera, por lo que un particular avisó a los servicios de emergencia, que desplazaron a una dotación de bomberos. Tenía una parada cardiorrespiratoria y, después de ser reanimado, fue ingresado en el hospital de Purpan, donde falleció el 11 de mayo.

También ha señalado que en el acta que levantó el hospital el día de su ingreso sólo figuraba que llevaba 500 euros en metálico, pero no se hacía ninguna alusión a los billetes de tren.


Un funcionario se lo comentó a un policía amigo


Según su relato, el cuerpo ha permanecido en el depósito de cadáveres del hospital durante once meses y ha sido estos últimos días cuando, de forma “meramente casual”, un funcionario del Instituto de Medicina Legal comentó a un policía amigo suyo que había un cadáver sin identificar en la morgue. El policía halló entre sus pertenencias dos billetes de tren de Baiona a Toulouse, uno fechado el 18 de abril y otro de vuelta para el 20 de abril. Tras las comprobaciones pertinentes y el cotejo de huellas, identificaron a Jon Anza, siempre de acuerdo con la fiscal.

Kayanakis ha reconocido que no se siente satisfecha porque la investigación “ha fallado manifiestamente”, pero se ha sentido incapaz de explicar por qué. Ha insistido en que desde que el 18 de mayo inició la investigación para esclarecer la desparición de Anza la Policía hizo “todas las comprobaciones” necesarias para encontrar al ex preso y ha asegurado que su departamento remitió una circular a todos los hospitales para interesarse por si se encontraba en ellos una persona o un cuerpo con las características de Anza.

El 4 de junio, la Fiscalía de Baiona recibió la respuesta negativa de varios centros sanitarios, incluido el de Purpan de Toulouse.
La fiscal ha admitido que la ley obliga a los centros hospitalarios a comunicar a la Policía en un corto plazo de tiempo en caso de que haya alguna persona ingresada sin identificar, pero en ese punto tampoco ha podido aclarar por qué no se cumplió ese trámite.

Descarta la versión de Rubalcaba


A pesar del fracaso de la investigación, la procuradora ha dicho que no se siente desautorizada para iniciar ahora una nueva indagación sobre las causas del fallecimiento de Jon Anza y que mantiene todas las hipótesis abiertas. Sí ha descartado expresamente la versión que en su día lanzó el ministro español de Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, de que el militante independentista se había fugado por su propia voluntad con el dinero que llevaba.

Cuestionada sobre su sentimiento acerca de lo que pudo ocurrir desde el 18 abril hasta el 29, cuando el donostiarra habría sido encontrado inconsciente en la calle, ha dicho que no podía dar una respuesta porque “yo también tengo interrogantes”. Ha asegurado que la Policía continúa indagando qué sucedió esos días.
http://boltxe.info/?p=6013



Colòmbia: 30 milions a les urnes

Gairebé 30 milions de colombians i colombianes trien aquest diumenge a més de 2.500 candidats/tes, els 268 nous membres d'un dels congressos més controvertits dels darrers anys, atès que una dotzena de parlamentaris han estat relacionats amb grups paramilitars i bandes criminals. El portal TeleSURtv reporta que a les 8:00 del matí van obrir els centres de votació en tot el territori colombià, per a triar a 102 senadors/es, 166 representants a la Cambra i cinc diputats/des al Parlament Andí, entre 2.539 candidats/tes.

La jornada s'estendrà fins a les 4:00 de la tarda.

Les 76.940 taules de votació van iniciar les seves tasques amb normalitat per a aquestes eleccions, en què els colombians que resideixen en uns 60 països també votaran per un representant a la Cambra i pels seus cinc candidats al Parlament Andino.

Aquesta és la primera vegada que sis antics retinguts per les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) es mesuraran per optar per un escó, els programes destaquen la urgència d'una reconciliació nacional.

Aquesta jornada en què es coneixeran als nous integrants del Congrés Nacional, per al període 2010-2014, servirà de avantsala per a les eleccions presidencials la convocatòria es realitzarà el esdevenidor 30 de maig.

Fortes mesures de seguretat s'han pres per a aquests comicis, amb un desplegament de 250 mil efectius que garantiran el normal desenvolupament d'aquestes eleccions legislatives.

Durant la nit del dissabte, forces policials van aconseguir desactivar un cotxe bomba a la ciutat de Cali, capital del Departament del Valle del Cauca.

Entre les mesures de seguretat que es van contemplar hi ha el tancament temporal de les fronteres terrestres amb l'Equador i Veneçuela (entre les 9:00 del matí i les 8:00 de la nit), per evitar delictes electorals i atemptats 'contra la transparència'.

Bogotà va emetre el dissabte el decret de seguretat que implica 'controls migratoris en els llocs terrestres fronterers', que no s'aplica per als límits terrestres amb Brasil i Perú, per tractar-se de regions amb selves espesses i cabalosos rius.

La prohibició a la venda de begudes alcohòliques es mantindrà fins al dia dilluns, per evitar disturbis o alteracions de l'ordre públic.

Observadors internacionals, la majoria de l'Organització d'Estats Americans (OEA) i altres ens estrangers estaran presents al llarg de tota la nació, per vigilar la transparència d'aquestes parlamentàries.

El Congrés sortint ha estat objecte de fortes polèmiques pels escàndols de vinculacions amb paramilitars, pel que una dotzena dels legisladors van ser investigats o condemnats per la seva 'parapolítica'.

Segons la Missió colombiana d'Observació Electoral, hi ha denúncies sobre possibles riscos d'infiltració de fons il legals amb campanyes de fins a 3,5 milions de dòlars per un escó al Senat.

Referent a això, l'OEA va advertir sobre la possibilitat que el narcotràfic hagi d'exercir influència en aquests comicis.

'Hem escoltat moltes opinions i totes semblen coincidir que continua havent-hi grups de perfil delictiu, que no són els mateixos paramilitars, que estan vinculats de manera més directa al narcotràfic, i que busquen influir de manera perversa en la política', va comentar Enrique Correa , cap de la missió de l'OEA, en una entrevista concedida el dissabte a un rotatiu colombià.

Correa va afegir que "segueix existint a Colòmbia el risc que el narcotràfic vulgui influir en la política, com ho fa a tot el món'.


Casi 30 millones de colombianos eligen parlamentarios en Colombia

Casi 30 millones de colombianos escogen este domingo, a más de 2 mil 500 candidatos, a los 268 nuevos miembros de uno de los Congresos más controvertidos de los últimos años, toda vez que una docena de parlamentarios han sido relacionados con grupos paramilitares y bandas criminales.

El portal TeleSURtv reporta que a las 8:00 de la mañana abrieron los centros de votación en todo el territorio colombiano, para elegir a 102 senadores, 166 representantes a la Cámara y cinco diputados al Parlamento Andino, entre 2 mil 539 candidatos.

La jornada se extenderá hasta las 4:00 de la tarde.

Las 76 mil 940 mesas de votación iniciaron sus labores con normalidad para estas elecciones, en las que los colombianos que residen en unos 60 países también votarán por un representante a la Cámara y por sus cinco candidatos al Parlamento Andino.

Esta es la primera vez que seis antiguos retenidos por las Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (Farc) se medirán para optar por un escaño, cuyos programas destacan la urgencia de una reconciliación nacional.

Esta jornada en la que se conocerán a los nuevos integrantes del Congreso Nacional, para el período 2010-2014, servirá de antesala para las elecciones presidenciales cuya convocatoria se realizará el venidero 30 de mayo.

Fuertes medidas de seguridad se han tomado para estos comicios, con un despliegue de 250 mil efectivos que garantizarán el normal desarrollo de estas elecciones legislativas.

Durante la noche del sábado, fuerzas policiales lograron desactivar un coche bomba en la ciudad de Cali, capital del Departamento del Valle del Cauca.

Entre las medidas de seguridad que se contemplaron está el cierre temporal de las fronteras terrestres con Ecuador y Venezuela (entre las 9:00 de la mañana y las 8:00 de la noche), para evitar delitos electorales y atentados 'contra la transparencia'.

Bogotá emitió el sábado el decreto de seguridad que implica 'controles migratorios en los puestos terrestres fronterizos', que no aplica para los límites terrestres con Brasil y Perú, por tratarse de regiones con selvas espesas y caudalosos ríos.

La prohibición a la venta de bebidas alcohólicas se mantendrá hasta el día lunes, para evitar disturbios o alteraciones del orden público.

Observadores internacionales, la mayoría de la Organización de Estados Americanos (OEA) y otros entes extranjeros estarán presentes a lo largo de toda la nación, para vigilar la transparencia de estas parlamentarias.

El Congreso saliente ha sido objeto de fuertes polémicas por los escándalos de vinculaciones con paramilitares, por lo que una docena de los legisladores fueron investigados o condenados por su 'parapolítica'.

Según la Misión colombiana de Observación Electoral, existen denuncias sobre posibles riesgos de infiltración de fondos ilegales con campañas de hasta 3,5 millones de dólares por un escaño en el Senado.

A este respecto, la OEA advirtió sobre la posibilidad de que el narcotráfico vaya a ejercer influencia en estos comicios.

'Hemos escuchado muchas opiniones y todas parecen coincidir en que sigue habiendo grupos de perfil delictivo, que no son los mismos paramilitares, que están vinculados de manera más directa al narcotráfico, y que buscan influir de manera perversa en la política', comentó Enrique Correa, jefe de la misión de la OEA, en una entrevista concedida el sábado a un rotativo colombiano.

Correa agregó que 'sigue existiendo en Colombia el riesgo de que el narcotráfico quiera influir en la política, como lo hace en todo el mundo'.



Languedoc-Roussillon: René Revol i el Front de Gauche

Avui els nord-catalans són cridats a votar en la primera tanda de les eleccions al Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló. Fins a les 17.00 de la tarda només un 44,11% dels electors han passat per les urnes. Tots els sondatges apunten que el president sortint, Georges Frêche, s'imposarà amb facilitat malgrat presentar-se amb una candidatura independent fora dels socialistes. Els partits catalans aporten força noms a les candidatures. El Front de Gauche, que reuneix un ampli grup de comunistes i ecologistes, des d'el PCF fins al NPA, presenta a René Revol de candidat en cap de llista.

Un 44,11% de participació a les 5 de la tarda a Catalunya Nord

Aquests candidats són a les llistes corresponents al departament dels Pirineus Orientals, on la llista de Frêche és encapçalada pel president del Consell General, Christian Bourquin. La direcció del PS l'ha suspès de militància, juntament amb els altres socialistes que han donat suport a la llista de Frêche, per les discrepàncies amb el president sortint, que ja fou expulsat del partit per les seves declaracions racistes.

La cúpula dels socialistes francesos ha presentat una llista oficialista d'oposició a Freche, amb Helene Mandroux al capdavant, i amb la cap de l'oposició a la batllia de Perpinyà, Jacqueline Amiel-Donat, de cap de llista a Catalunya Nord; en aquesta llista també hi ha candidats de CDC, com el president de la federació a Catalunya Nord, Jordi Vera, que la tanca simbòlicament. Vera justifica l'aliança amb els socialistes per la 'defensa del català i de la territorialitat de Catalunya Nord', i perquè aquesta és la millor manera de fer oposició a l'actual president del Llenguadoc-Rosselló, George Frêche, anticatalanista confés.

Les altres tres candidatures que tenen més opcions d'obtenir representació i passar a la segona tanda de diumenge que ve són la de la UMP, el Front d'Esquerres i Europa Ecologia. La formació ecologista, que va tenir un gran èxit estatal a les eleccions europees, es presenta amb una llista que té presència catalana, la de Pere Manzanares, director de Ràdio Arrels i que entra per primera volta en la política i ho fa com a independent. Esquerra dóna suport a aquesta candidatura, i també presenta un nom: Alícia Ey Nomdedéu, en vuitena posició a la llista nord-catalana.

Els sondatges indiquen que hi haurà un frec a frec entre Europa Ecologia, la llista de Mandroux i el Front d'Esquerres, que aplega els comunistes i altres opcions d'esquerres, per passar a la segona tanda; totes tres candidatures caminen per la línia del 10% dels vots, que és el topall que dóna dret de concórrer-hi. Una mica més enrere en intenció de vot hi ha la llista del Front Nacional. Sembla ser, doncs, que l'única candidatura que pot fer una mica d'ombra a Frêche és la de la UMP, on hi ha inscrita la candidata d'Unitat Catalana, Virgine Barre.

Participació modesta durant el matí

El 16,07% dels 44 milions dels ciutadans de l'estat francès que estan cridats a les urnes per escollir els consells regionals ja han anat a votar al llarg del matí. Segons les dades del departament d'Interior francès, la taxa de participació es situa per sota de la registrada a les darreres eleccions regionals del 2004, que va ser del 18,48%. A la Catalunya Nord, la participació fins al migdia ha estat del 18,6%. L'Ajuntament de Perpinyà, obert des de les nou del matí, mostrava aquest matí poca afluència de gent. Els sondejos publicats en les darreres setmanes apunten una abstenció del 50% en la primera tanda dels comicis, en què es presenten 1.880 candidats per als consells de les 26 regions.





TV-3 censura un reportatge sobre la monarquia

TV-3 ha censurat definitivament el reportatge "Monarquia o República" que estava previst d'emetre's durant el passat més i que es va gravar ja fa uns mesos. Entre els entrevistats hi figuraven el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà, el dirigent del PNB Iñaki Anasagasti, el periodista Luis María Ansón, l'excap de la Casa Reial Sabino Fernández Campo, l'eurodiputat del PP Alejo Vidal-Quadras, i Santiago Espot, líder de Força Catalunya.

Pel que sembla, a part de les moltes crítiques als Borbons, també hi havia entrevistats que donaven algun detall nou sobre l'Operació Armada i el 23-F.





França: 22'11h: Abst. 52'5%; PSF 29'1; UMP 27'3; E.E.: 13'1; F. de G.: 5'7; Modem: 3'4

Els francesos han acudit a les urnes diumenge per escollir els seus 1.880 assessors regionals, durant la primera ronda de les eleccions regionals. La participació en la ciutat de Paris era del 39,29% a les 17h, davant del 49,66% a la mateixa hora del 2004, deu punts menys que a la primera ronda de les regionals del 2004, van dir fonts del Ministeri de l'Interior.
En Ile-de-France, on les enquestes seran tancades a les 20H00, la participació sembla del 31,82% a les 17h00, contra el 43,68% de fa sis anys.

El descens va ser de gairebé de sis punts en els Hauts-de-Seine (33,56%) dels dotze punts a París (31,38%) augmenta a -18 punts a Seine-et-Marne (30, 80%).

Migdia-Pirineus, la participació es va reduir a 46,00% contra 58,31% a la primera ronda de 2004 a la mateixa hora, Paca a 38,27% contra 50,92% a Llenguadoc-Rosselló a 40,77% contra 53,99% a Picardie a 38,59% contra 51,91%.

Estableixen més de deu punts també Lorraine (37,16% contra 47,51%), Limousin (44,6% contra 57,6%).

El descens va ser una mica limitada a Còrsega (57,3% contra 64,3%), Poitou-Charentes (46,18% contra 55,01%).

En els departaments més poblats de Roine-Alps, la baixa participació i (36,99% enfront del Rhône 45,83% el 2004, Isère 37,70% contra 45,00%). A la taxa del Nord sembla 39,69% contra 45,26%.

A les 17h00 locals Reunion (1400 a París), sembla que la participació és del 34,25% enfront del 55% en la primera ronda de 2004. Finalment, al voltant del migdia a Guyana (1600 a París), la participació va ser només 17,92%

En el nivell nacional (no a l'estranger) la participació va pujar a 12.00 am a 16.07% contra 18,48%.


Les Français se rendent aux urnes, ce dimanche, pour élire leurs 1 880 conseillers régionaux à l'occasion du premier tour des élections régionales. Le taux de participation en métropole était de 39,29 % à 17h, contre 49,66 % à la même heure en 2004.

Le taux de participation au premier tour des élections régionales en métropole s'élevait dimanche à 17H00 à 39,29 % soit dix points de moins qu'au premier tour des régionales de 2004 à la même heure (49,66%), a annoncé le ministère de l'Intérieur.

En Ile-de-France, où les bureaux de vote fermaient à 20H00, la participation s'affichait à 31,82 % à 17H00 contre 43,68 % il y a six ans.

La baisse était de près de six points dans les Hauts-de-Seine (33,56%) de douze points à Paris (31,38%) s'accentuant jusqu'à -18 points en Seine-et-Marne (30,80%).

En Midi-Pyrénées la participation reculait à 46,00% contre 58,31% au premier tour de 2004 à la même heure, en Paca à 38,27% contre 50,92%, en Languedoc-Roussillon à 40,77% contre 53,99 %, en Picardi à 38,59% contre 51,91%.

Baisse de plus de dix points également en Lorraine (37,16% contre 47,51%), en Limousin (44,6 % contre 57,6%).

Le recul était un peu plus limité en Corse (57,3% contre 64,3%), en Poitou-Charentes (46,18% contre 55,01%).

Dans les départements les plus peuplés de Rhône-Alpes, la participation faiblissait aussi (Rhône 36,99% contre 45,83% en 2004, Isère 37,70% contre 45,00%). Dans le Nord le taux s'affichait à 39,69% contre 45,26%.

A 17H00 locals à La Réunion (14H00 à Paris) la participation s'affichait à 34,25 % contre 55 % au premier tour de 2004. Enfin en Guyane vers midi (16H00 à Paris) la participation n'était que de 17,92%

Au niveau national (sans outre-mer) la participation s'élevait à 12H00 à 16,07% contre 18,48%.




Lehman Brothers manipulà els balanços

La directiva de Lehman Brothers, un dels bancs que va fer rodar la bola de neu de la crisi financera, va manipular els balanços de l'entitat mesos abans que es produís la seva fallida, segons conclou un informe de 2.200 pàgines d'extensió que acaba de presentar als Estats Units l'examinador financer Anton Valukas.

En l'estudi portat a terme a petició de la Justícia, es descriuen tot un seguit de pràctiques fraudulentes destinades a maquillar, mesos abans del seu col·lapse, la veritable situació de Lehman Brothers.

Durant el primer semestre del 2008, els responsables del banc haurien ocultat reiteradament l'endeutament de l'entitat. El setembre d'aquell mateix any, Lehman Brothers va caure en fallida, provocant un sisme en els mercats financers i agreujant el desenvolupament d'una de les majors crisi que han conegut els parquets.

En aparença, una entitat sana

Més d'un any s'ha passat Valukas seguint la pista als comptes de Lehman Brothers. El banc, com molts altres a nivell internacional, va apostar durant els temps de la màniga ampla i el poc control per els papers d'alt risc, aquells que portaven els diners ràpid. Però la seva directiva es va encarregar d'eliminar dels balanços tot el que pogués indicar que s'estava jugant massa a la ruleta russa. De cara a l'exterior, Lehman Brothers semblava una entitat sana.

No obstant això, a finals del 2008, el món financer va començar a sospitar alguna cosa. Pocs dies abans de la fallida de Lehman Brothers, els bancs Citibank i JPMorgan van augmentar les garanties de seguretat exigides per a la concessió de crèdits. Lehman Brothers es va quedar sense fons, i no va tenir a què recórrer per frenar la seva caiguda. En el descens, l'entitat novaiorquesa va arrossegar a d'altres bancs, va fer miques els estalvis de petits inversors i va obligar a governs de tot el món a obrir les seves arques i fer ús dels diners del contribuent per evitar el complet daltabaix dels seus sectors financers.

15 setembre 2008: ABC News anuncia la fallida de Lehman Brothers a Times Square.

Deute amb conseqüències

32.000 milions de dòlars era la suma que els particulars havien invertit a Lehman Brothers. A quantes persones correspon la quantitat no se sap amb certesa, però a manera de dada, es va indemnitzar el desembre del 2009, amb 11.000 milions d'euros, als clients europeus que van perdre amb la fallida de l'entitat, així que molts dels estalviadors devien de trobar-se al Vell Continent. A Alemanya, el banc Frankfurter Sparkasse, un dels principals venedors de papers de Lehman Brothers al país, va oferir a 5.000 dels seus clients una compensació que ascendia a la meitat del que havien invertit en el banc nord-americà.

Tampoc els que dipositaven diners en Lehman Brothers coneixien la magnitud del risc, igual que no la van veure venir ni les agències de control ni els governs. Quan es va descobrir el pòquer financer, ja era tard per a mesures de prevenció, i no va quedar més que corretgir per mitjà de les injeccions de capital.

L'octubre del 2008, l'Executiu alemany va aprovar un "paquet de reforç de la conjuntura", dotat de 480.000 milions d'euros: 80.000 milions per a la compra directa per part de l'Estat de participacions en bancs amenaçats per la crisi, 400.000 milions en forma de garanties als crèdits que les entitats es concedissin entre si. I és que un dels efectes més devastadors de la fallida de Lehman Brothers, un banc amb fama de sòlid i més de 150 anys d'història, va ser la desaparició de la confiança dels mercats financers. Amb els diners paralitzats per la por, el conjunt de l'economia començava a temperar.

El banc havia acumulat més de 600.000 milions de dòlars de deute.


El gegantí deute, de més de 600.000 milions de dòlars, que Lehman Brothers va ocultar al llarg de la primera meitat del 2008 -tot i saber que la més mínima possibilitat podia fer trontollar tot el sistema- va tenir, per tant, important repercussió en el segon semestre de l'any, va seguir afectant a l'economia mundial durant tot l'any 2009 i el 2010 es percep la seva empremta en la situació de les arques públiques i l'endeutament de molts Estats.


Lehman Brothers manipuló los balances de la entidad
La directiva de Lehman Brothers, uno de los bancos que echó a rodar la bola de nieve de la crisis financiera, manipuló los balances de la entidad ya meses antes de que se produjera su quiebra, concluye un informe.

2.200 páginas de extensión abarca el informe que acaba de presentar en Estados Unidos el examinador financiero Anton Valukas. El estudio lo ha llevado a cabo a petición de la Justicia, y en él se describen toda una serie de prácticas fraudulentas destinadas a maquillar, ya meses antes de su colapso, la verdadera situación de Lehman Brothers.

Durante el primer semestre de 2008, los responsables del banco habrían ocultado repetidamente el endeudamiento de la entidad. En septiembre de ese mismo año, Lehman Brothers cayó en la bancarrota, provocando un sismo en los mercados financieros y agravando el desarrollo de una de las mayores crisis que han conocido los parqués.

En apariencia, una entidad sana

Más de un año se ha pasado Valukas siguiéndole la pista a las cuentas de Lehman Brothers. El banco, como otros muchos a nivel internacional, apostó durante los tiempos de la manga ancha y el poco control por los papeles de alto riesgo- aquellos que traían el dinero rápido. Pero su directiva se cuidó de eliminar de los balances todo lo que pudiera indicar a que se estaba jugando demasiado a la ruleta rusa. De cara al exterior, Lehman Brothers parecía una entidad sana.

Sin embargo, a finales de 2008, el mundo financiero debió empezar a sospechar algo. Pocos días antes de la bancarrota de Lehman Brothers, los bancos Citibank y JPMorgan aumentaron las garantías de seguridad exigidas para la concesión de créditos. Lehman Brothers se quedó sin fondos, y no tuvo de qué echar mano para frenar su caída. En el descenso, la entidad neoyorquina arrastró consigo a otros bancos, pulverizó los ahorros de pequeños inversores y obligó a gobiernos de todo el mundo a abrir sus arcas y hacer uso del dinero del contribuyente para evitar el completo descalabro de sus sectores financieros.

15 de septiembre de 2008: ABC News anuncia la quiebra de Lehman Brothers en Times Square.

Deuda con consecuencias

32.000 millones de dólares era la suma que particulares habían invertido en Lehman Brothers. A cuántas personas corresponde la cantidad no se sabe con certeza, pero a modo de dato: con 11.000 millones de euros se indemnizó en diciembre de 2009 a los clientes europeos que perdieron con la quiebra de la entidad, así que muchos de los ahorristas debían encontrarse en el Viejo Continente. En Alemania, el banco Frankfurter Sparkasse- uno de los principales vendedores de papeles de Lehman Brothers en el país- ofreció a 5.000 de sus clientes una compensación que ascendía a la mitad de lo que habían invertido en el banco estadounidense.

Tampoco quienes depositaban dinero en Lehman Brothers conocían la magnitud del riesgo, igual que no lo vieron venir ni las agencias de control ni los gobiernos. Cuando se descubrió el póquer financiero, era ya tarde para medidas de prevención, y no quedó más que corregir por medio de las inyecciones de capital.

En octubre de 2008, el Ejecutivo alemán aprobó un "paquete de refuerzo de la coyuntura", dotado de 480.000 millones de euros: 80.000 millones para la compra directa por parte del Estado de participaciones en bancos amenazados por la crisis, 400.000 millones en forma de garantías a los créditos que las entidades se concedieran entre sí. Y es que uno de los efectos más devastadores de la quiebra de Lehman Brothers- un banco con fama de sólido y más de 150 años de historia- fue la desaparición de la confianza de los mercados financieros. Con el dinero paralizado por el miedo, el conjunto de la economía empezaba a templar.

El banco neuyorquino había acumulado más de 600.000 millones de dólares de deuda.

La gigantesca deuda de más de 600.000 millones de dólares que Lehman Brothers ocultó a lo largo de la primera mitad de 2008- aun sabiendo que la más mínima eventualidad podía hacer tambalear a toda el sistema- tuvo, por lo tanto, importante repercusión en el segundo semestre del año, siguió afectando a la economía mundial durante todo 2009 y en 2010 se percibe su huella en la situación de las arcas públicas y el endeudamiento de muchos Estados.


PCF: "És possible guanyar a la dreta!"

Les enquestes electorals publicades uns dies després de l'escrutini regional confirmen que és possible guanyar una neta victòria política contra la dreta. Nicolás Sarkozy somiava fa alguns mesos amb posar les regions al servei de l'amplificació de la seva política. Avui, juga deliberadament la carta de l'abstenció per evitar el vot sanció. El seu objectiu és el de desmobilitzar les electores i electors que es preparen per dir prou en el joc de l'aniquilació de la seva política. No caiguem en aquesta trampa.

La més àmplia victòria contra la dreta és més necessària que mai quan es veuen els danys imposats en matèria de feina, d'educació, de serveis públics i de medi ambient Aquesta victòria serà encara més forta que la mobilització electoral del món assalariat i dels barris populars serà forta i que el resultat de les llistes del Front d'esquerra serà alt des de la 1a volta el 14 de març.

Tot indica que és possible. El Front d'esquerra i els seus socis tenen el vent en popa. Aquesta dinàmica molesta. Alguns intenten minimitzar o passar sota silenci la progressió de les intencions de vot a favor d'aquestes llistes. S'intenta així confiscar als electors la possibilitat d'una lliure tria limitant-se els comentaris a dues o tres llistes. L'equitat ha de ser respectada fins a l'última hora. Ho vigilarem i diem el conjunt de les electores i dels electors a donar en els dies que vénen a les urnes tota la força necessària a la tria d'una esquerra combativa votant per les llistes del Front d'esquerra i dels seus socis|companys.
- Marie-George Buffet, Secretària nacional del PCF
- Pierre Laurent, Coordinador nacional del PCF i cap de llista Front d'Esquerra a Île-de-France.





Bisbe d'Hamburg: "Cal la fi del celibat obligatori"

El bisbe auxiliar d'Hamburg, Hans-Jochen Jaschke, un dels caps més destacats de l'església catòlica alemanya, va demanar la fi del celibat obligatori. Jaschke és partidari que als sacerdots catòlics se'ls permeti el casament, igual que als pastors protestants. "La coexistència de celibat i religiosos casats hauria de ser possible", va dir Jaschke al diari "Hamburger Abendblatt".

Davant l'onada d'abusos sexuals que han succeït en centres propers a l'església catòlica d'Alemanya, el bisbe auxiliar d'Hamburg va llançar aquest dissabte una proposta que ja és realitat en altres congregacions.

El bisbe de la segona ciutat d'Alemanya va puntualitzar que la seva posició no és una reacció o conseqüència de l'onada de denúncies sobre abusos sexuals comesos en les últimes dècades per religiosos i pedagogs en escoles catòliques del país.

No obstant això, va admetre que "la forma de vida del celibat pot ser atractiva per a persones que tenen una sexualitat malaltissa". L'església catòlica "s'enriquiria amb l'experiència de sacerdots casats", va afegir, explicant que ells podrien "comprendre millor els problemes i les inquietuds de les famílies". A més, d'aquesta manera es podria afrontar el problema d'escassetat de capellans a l'església.

Jaschke s'enfronta a la línia oficial del Vaticà poc després que divendres, el papa Benet XVI defensés el principi del celibat.


Ante la ola de abusos sexuales ocurridos en centros cercanos a la iglesia católica de Alemania, el obispo auxiliar de Hamburgo lanzó este sábado una propuesta que ya es realidad en otras congregaciones.

El obispo auxiliar de Hamburgo, Hans- Jochen Jaschke, una de las cabezas más destacadas de la iglesia católica alemana, pidió hoy el fin del celibato obligatorio.

Jaschke es partidario de que a los sacerdotes católicos se les permita el casamiento, igual que a los pastores protestantes. "La coexistencia de celibato y religiosos casados debería ser posible", dijo Jaschke al diario "Hamburger Abendblatt".

El obispo de la segunda ciudad de Alemania puntualizó que su posición no es una reacción o consecuencia de la ola de denuncias sobre abusos sexuales cometidos en las últimas décadas por religiosos y pedagogos en escueles católicas del país.

Sin embargo, admitió que "la forma de vida del celibato puede ser atractiva para personas que tienen una sexualidad enfermiza". La iglesia católica "se enriquecería con la experiencia de sacerdotes casados", agregó, explicando que ellos podrían "comprender mejor los problemas y las inquietudes de las familias". Además, de esta manera se podría enfrentar el problema de escasez de curas en la iglesia.

De esta manera, Jaschke se enfrenta a la línea oficial del Vaticano poco después de que el viernes, el papa Benedicto XVI defendiera el principio del celibato.



Els Ratzinger a l'ull de l'huracà pedòfil

A Alemanya són ja 19, de 27, les diòcesis afectades per escàndols d'abusos sexuals realitzats per capellans catòlics sobre menors al seu càrrec, afectant, segons les fonts, milers de casos en els darrers 50 anys. A més, l'arquebisbe de Munich acaba de reconeixer que Joseph Ratzinger, cap de l'estat Vaticà i de l'esglessia catòlica, va acollir a la seva "super-diòcesi" de Baviera -quan era arquebisbe l'any 80- un sacerdot condemnat per pedofilia "perque seguis una teràpia". Després va tornar a posar -ell mateix segons l'arquebisbe- al capellà "H" en un destí pastoral prop de menors.

Ni la teràpia ni la "santa influència" de Joseph Ratzinger no sembla que fosin de gran efectivitat per a l'"H": Sis anys més tard, el mateix capellà pedòfil, va ser condemnat a divuit mesos de presó per haver abusat d'altres menors.

I això quan s'acaba de saber que el seu germà, 30 anys director del cor dels Pardals de Ratisbona, el més prestigiós cor infantil d'Alemanya i comparable als Nens Cantors de Viena, era també víctima dels abusos dels seus sacerdots. El mateix Georg Ratzinger, el primogènit, reconegué davant la premsa que havia bufetejat infants i practicat càstics corporals, tot i que va negar conèixer els abusos.

I, ben amagadeta però candent, l'história del cor de la Capella Giulia vaticana, on la setmana passada fa ser expulsat un funcionari vaticà que facilitava prostituts masculins d'entre els nens del cor i seminaristes, indigents o professionals... al ministre de Foment de Berlusconi. Joseph Ratzinger tampoc sabia res del seu cor particular.

Divendres, l'actual cap de l'esglessia catòlica alemanya i arquebisbe de Munic, va reunir-se al vaticà, durant 45 llargs minuts, amb el cap de l'esglessia, per tal de rebre el seu suport davant la forma que l'esglessia alemanya enfronta els actes pedòfils al seu sí.

Però les associacions de base católiques com "Nosaltres Sóm Esglessia", presents a tota Europa, junt amb el cor dels cristians no catòlics, sense absurds, antinaturals i anacrònics tabús, reclamen a cor i a crits la fí de l'imposat celibat sacerdotal, que relacionen directament amb els abusos sexuals.

L'argument evident dels crítics amb el celibat és que a cap altre de les branques cristianes, on els capellans poden casar-se i tenir fills, s'han donat mai, ni en una petita part, els escàndols que entre els católics. Això, però, allà on ja no controla el poder, i la justicia i les lleis actuen sobre els abusos que sempre han esquitxat els sacerdots catòlics, tot i que, fins ara i encara a molts països -com Irlanda i el molt hipòcrita estat espanyol de l'Opus, hagin estat i siguin ocultats i silenciats.

Després del que s'ha sabut els últims mesos sobre els abusos i violència mantinguda sobre menors indefensos, per nombrosos membres d'arreu l'esglessia católica -Itàlia, Irlanda, EUA, Canadà, Holanda, Alemanya, Tortosa (Tarragona)i Suïssa, ara hi són els dos germans Ratzinger al mig de l'escàndol, la sospita i les demandes d'investigació per part de les autoritats i les opinions públiques implicades.

Amb l'agravant de que el silenci mantingut per les autoritats, i la complicitat demostrada, tan de les eclesiàstiques com les policials i polítiques que ho van encobrir durant dècades, empeny a una exigència de transparència que el vaticà és lluny de practicar. Així ho va denunciar la ministra de Justícia alemanya, que va exigir al cap del Vaticà "menys paraules i més fets" a l'hora de col·laborar amb les investigacions, aportant tota l'informació que s'els demana.

També s'ha posat sobre la taula el fet de que, al haver prescrit molts dels delictes destapats, les víctimes no tenen dret a compensacions económiques, pel que s'exigeix que l'església repari voluntàriament a les víctimes, com a mostra d'una nova actitut i asuncions de responsabilitats, no ja criminals, sinó morals.

Màxim quan el vaticà financia campanyes molt cares contra els drets civils d'homosexuals, divorciats, dones que han avortat, parelles de fet i tot alló que -des de la seva ética de bambalines i "della Comedia de l'arte"- vol imposar. Fins a condemnar el preservatiu i mentir sobre els seus efectes sanitaris preventius, col·laborant irresponsablement en la difusió de les malalties de transmissió sexual a l'Àfrica. Allà on, les seves monges i capellans, proben les vacunes i nous productes experimentals dels seus laboratoris...

Cela, el Mesías: ¡Pardiez y qué locuras hacen, con los cojones, estos curas!
http://lacasaeuropa.blogspot.com/2010/03/httpwww.html

Àustria: 17 capellans van abusar de menors el 2009
http://noticies.sirius.cat/2010/02/austria-17-capellans-van-abusar-de.html

Holanda: Denunciats salesians per pedofilia
http://noticies.sirius.cat/2010/03/holanda-denunciats-salesians-per.html

RFA: Abusos al cor de Ratisbona, on Georg Ratzinger fou director, des de 1958 a 1973
http://noticies.sirius.cat/2010/03/abusos-al-cor-de-ratisbona-on-georg.html

Roma: Prostitució homosexual al cor Giulia del Vaticà
http://noticies.sirius.cat/2010/03/prostitucio-homosexual-al-cor-giulia.html

Irlanda: El bisbe Brennan demana als fidels que paguin els abusos sexuals
http://noticies.sirius.cat/2010/03/irlanda-el-bisbe-brennan-demana-als.html

La sacrosanta i católica Toledo i el seu puto capellà "ben dotat"
http://noticies.sirius.cat/2010/02/la-sacrosanta-i-catolica-toledo-i-el.html

RFA: Dimitex la bisbe de Hannover, arrestada per conduir èbria
http://noticies.sirius.cat/2010/02/dimitex-la-bisbe-de-hannover-arrestada.html

Alemanya: Ministra de Justícia exigeix a església més cooperació en l'escàndol per abusos
http://noticies.sirius.cat/2010/02/alemanya-ministra-de-justicia-exigeix.html



Los Ratzinger en el ojo del huracán pedofílico.

En Alemania son ya 19-de 2 - las diócesis afectadas por escándalos de abusos sexuales realizados por sacerdotes católicos sobre menores a su cargo, afectando, según las fuentes, miles de casos en los últimos 50 años. Además, el arzobispo de Munich acaba de reconocer que Joseph Ratzinger, jefe del estado Vaticano y del esglessia católica, acogió a su "super-Diócesis" de Baviera-cuando era arzobispo el año 80 - un sacerdote condenado por pedofilia », porque sientes una terapia". Después volvió a ponerse él mismo segonal cura "H" en un destino pastoral cerca de menores.

Ni la terapia ni la santa influencia de Joseph Ratzinger no parece que fueran de gran efectividad en "H": Seis años más tarde, el mismo sacerdote pedófilo, fue condenado a dieciocho meses de prisión por haber abusado de otros menores.

Y eso cuando se acaba de saber que su hermano, 30 años director del coro de los Pájaros de Ratisbona, el más prestigioso coro infantil de Alemania y comparable a los Niños Cantores de Viena, era también víctima de los abusos de sus sacerdotes. El mismo Georg Ratzinger, el primogénito, reconoció ante la prensa que había abofeteado niños y practicado castigos corporales, aunque negó conocer de abusos.

Y, bien amagadeta pero candente, la historia del coro de la Capilla Giulia vaticana, donde la semana pasada hace ser expulsado un funcionario vaticano que facilitaba prostitutos masculinos de entre los niños del corazón y seminaristas, indigentes o profesionales ... al ministro de Fomento de Berlusconi! Joseph Ratzinger tampoco sabía nada de su corazón particular.

Viernes, el actual jefe del esglessia católica alemana y arzobispo de Munich, reunió al vaticano-durante 45 largos minutos-con el jefe del esglessia, para recibir su apoyo ante la forma que el esglessia alemana enfrenta los actos pedófilos en su senoI
Pero las asociaciones de base católicas como "Nosotros Somos Esglesia", presente en toda Europa, junto con el coro de los cristianos no católicos, sin absurdos, antinaturales y anacrónicos tabúes, reclaman a coro y a gritos el final del impuesto celibato sacerdotal, que relacionan directamente con los abusos sexuales.

El argumento evidente de los críticos con el celibato es que, en ninguna de las otras ramas cristianas, en que los sacerdotes pueden casarse y tener hijos, se han dado nunca, ni en una pequeña parte, los escándalos que entre los católicos. Esto, sin embargo, allí donde ya no controlan el poder, y la justicia y las leyes actúan sobre los abusos que siempre han salpicado a los sacerdotes católicos, aunque, hasta ahora y todavía en muchos países -como Irlanda y la muy hipócrita España del Opus-, hayan sido y sean ocultados y silenciados.

Después de lo que se ha sabido en los últimos meses, sobre los abusos y violencia mantenida sobre menores indefensos por numerosos miembros de todo la iglesia católica -Italia, Irlanda, EE.UU., Canadá, Holanda, Alemania, Tortosa (Tarragona) ... y Suiza, por el momento-, ahora están los dos hermanos Ratzinger en medio del escándalo, la sospecha y las demandas de investigación por parte de las autoridades y las opiniones públicas implicadas.

Con el agravante de que el silencio mantenido por las autoridades, y la complicidad demostrada, tanto de las eclesiásticas como las policiales y políticas que lo encubrir durante décadas, empuja a una exigencia de transparencia que el vaticano está lejos de practicar. Así lo denunció la ministra de Justicia alemana, quien exigió al jefe del Vaticano "menos palabras y más hechos" a la hora de colaborar en las investigaciones, aportando toda la información que se les pide.

También se ha puesto sobre la mesa el hecho de que al haber prescrito muchos de los delitos destapados, las víctimas no tienen ya derecho a compensaciones económicas, por lo que se exige que el esglessia repare voluntariamente a las víctimas, como muestra de una nueva actitud y asunción de responsabilidades, no ya criminales, sino morales.

Máximo cuando el vaticano financia costosísimas campañas contra los derechos civiles de homosexuales, divorciados, mujeres que han abortado, parejas de hecho y todo aquello que -desde su ética de bambalinas y "della Comedia del arte"- le apetece imponer. Hasta condenar el preservativo y mentir sobre sus efectos sanitarios preventivos, colaborando irresponsablemente en la difusión de las enfermedades de transmisión sexual en África. Allí donde, sus monjas y sacerdotes, prueban las vacunas y nuevos productos experimentales de sus laboratorios...


Sanofi: 7'1 milions pel cap, 1'2% pel cos i 3.000 a la cua... de l'atur!

El director general de Sanofi-Avertis, Christopher Viehbacher, es va embutxacar 7.100.000 euros, entre salaris i "primes", l'any 2009. La multinacional farmacèutica francesa pensa suprimir aquest any 3.000 llocs de treball, dels quals 1.300 són d'investigadors i haurà un augment salarial del 1'2% pels treballadors i treballadores. Quin millor exemple de justícia democràtica i capitalista de les exemplars democràcies occidentals?

Sanofi va guanyar el darrer any 8.470 milions, especialment gràcies a les vacunes contra la grip A o porcina, que a França van comptar amb una gegantina campanya de pressió estatal, molt contestada per l'oposició per tremendista i amb grans perdues de l'Estat en vacunes sense utilitzar, doncs la resposta popular i professional va ser de rebutj i incredulitat a la "pandèmia", amb a penes un 20% de vacunacions efectuades.

Viehbacher s'emportà tres vegades la remuneració del cap d'EDF, la "Electrica de França", que ja va escandalitzar l'opinió pública francesa el mes de gener passat, sense que "l'escàndol" hagi frenat la desvergonya dels directius. Tampoc sembla que els escarafalls de Brown, Merkel o Sarzozy, i les seves promeses sobre el control dels bonus als directius, hagin servit gaire més que per omplir titulars propagandístics als seus mitjans.

Segons el consell d'administració de Sanofi-Aventis, l'empresa francesa amb més beneficis al 2009, superant la petroliera Total, la remuneració es conseqüent amb els objectius assolits per la companyia, amb una alçada bursària del 20% i uns beneficis de 8.470 milions d'euros.

Però això contrasta grollerament amb el fet, denunciat pels sindicalistes, de que l'augment salarial dels treballadors ha estat només d'un 1'2% i, a més, elimina 3.000 llocs de treball, 1.300 dels quals del camp de l'investigació, afirmà Thierry Bodin, de la CGT.

Els emoluments de Viehbacher es desglosen amb un salari "base" de 1.200.000 euros; una remuneració variable del doble, 2.400.000; 2.271.000 en accions; 1.237.500 euros en stock-options y una propina de 69.973 euros per gastos, amb una suma total de quasi 7'2 milions d'euros.

Tot això quan encara l'OMS, el govern francés, l'austriac, l'alemany, el nord-americà i l'anglés o l'espanyol, entre d'altres, junt amb els laboratoris Baxter, Roche i Sanofi, són sota l'ombra d'una conspiració sobre la fabricació del virus i de vacunes fabricades amb virus vius, descoberta a Txèquia i denunciada per la periodista Jane Bürgemeister l'estiu passat.

I pendents els fets encara d'una investigació seriosa i independent, que s'intenta oblidar sota la corrent dels fets consumats i, com les desinversions en prevenció i infraestructures, fruit del neoliberalisme privatitzador, atribuint-la a imponderables, a un excés de previsió, a la força implacable de la natura i la mala gestió dels qui, en realitat, poca cosa més que la cadira propia venen ja a gestionar doncs, la dreta privatitzadora i acaparadora ja es va cuidar bé -durant la bidècada neocon- de que l'important quedés a les seves mans incontrolades, les seves butxaques sense fons i les seves conciències inmorals... Voilà!


Sanofi: 7'1 millones por la cabeza, 1'2% por el cuerpo y 3.000 en la cola ... del paro!

El director general de Sanofi-Avertin, Christopher Viehbacher, se ha embolsado 7.100.000 de euros, entre salario y "primas", el año 2009. La multinacional farmacéutica francesa piensa suprimir este año 3.000 puestos de trabajo, de los cuales 1.300 de investigadores y un aumento salarial del 1'2% por los trabajadores. Qué mejor ejemplo de la justicia democrática y capitalista de las ejemplares democracias occidentales?

Sanofi ganó el último año 8.470 millones, especialmente gracias a las vacunas contra la gripe A o porcina, que en Francia contaron con una gigantesca campaña de presión estatal, muy contestada por la oposición por tremendista y con grandes pérdidas del Estado en vacunas sin utilizar, pues la respuesta popular y profesional fue de rechazo e incredulidad ante la "pandemia", con apenas un 20% de vacunaciones efectuadas.

Viehbacher multiplicó tres veces la remuneración del jefe de EDF, la "Electrica de Francia", que ya escandalizó a la opinión pública francesa el pasado mes de enero, sin que "el escándalo" haya frenado la desvergüenza de los directivos. Tampoco parece que los aspavientos de Brown, Merkel o Sarzozy, y sus promesas sobre el control de los bonus a los directivos, hayan servido mucho más que para llenar titulares propagandísticos de sus medios.

Según el consejo de administración de Sanofi-Aventis, la empresa francesa con más beneficios en 2009, superando la petrolera Total, la remuneración es consecuente con los objetivos alcanzados por la compañía, con una subida bursátil del 20% y unos beneficios de 8.470 millones de euros.

Pero esto contrasta groseramente con el hecho, denunciado por los sindicalistas,
de que el aumento salarial de los trabajadores ha sido sólo de un 1'2% y, además, elimina 3.000 puestos de trabajo, 1.300 de los cuales en el campo de la investigación, afirmó Thierry Bodin, de la CGT.

Los emolumentos de Viehbacher se desglosan con un salario "base" de 1.200.000 euros, una remuneración variable del doble, 2.400.000, 2.271.000 en acciones; 1.237.500 euros en stock-options y una propina de 69.973 euros para gastos , con una suma total de casi 7'2 millones de euros.

Todo ello cuando aún la OMS, el gobierno francés, el austriaco, alemán, norteamericano y el inglés o el español, entre otros, junto con los laboratorios Baxter, Roche y Sanofi, están bajo la sombra de una conspiración sobre la fabricación del virus y de vacunas fabricadas con virus vivos, descubierta en Chequia y denunciada por la periodista Jane Burgemeister el pasado verano.

Y pendientes los hechos todavía de una investigación seria e independiente que intenta olvidar bajo la corriente de los hechos consumados y, como las desinversiones en prevención e infraestructuras, fruto del neoliberalismo privatizador, atribuyéndose a imponderables, a un exceso de previsión, a la fuerza implacable de la naturaleza y la mala gestión de quienes, en realidad, poca cosa más que la silla propia venden ya a gestionar pues, la derecha privatizadora y acaparadora ya se cuidó bien-durante la bidècada neocon-de que el importante quedara en sus manos incontroladas, sus bolsillos sin fondo y sus conciencias inmoral ... Voilà!