
Salafisme: corrent rigorista musulmana sunnita que pren el seu nom de la paraula àrab 'salaf' que significa els "predecessors". Somni reaccionari sobre un suposat Islam "pur" i dels "orígens" que hauria estat suposadament contaminat per les innovacions "pecaminoses" o 'bidaa'.
El seu primer ideòleg fou Ahmed Ibn Hanbal (780-855) del que els seus dos deixebles tenen influència avui: el sirià Ibn Taymiya (1263-1328) pres com a referència ideològica de la contrarevolució siriana, partidari d'assassinar sense contemplacions als alauites (branca del xiisme) i als homosexuals, aquests a cops de pedra i cremats vius.
L'altre deixeble és Mohamed Ibn Abdelwahab (1703-1792). Tots dos contraris a la tradició progressista, tolerant, respectuosa, amant de la ciència i el progrés de l'Islam clàssic que va donar llum a una civilització avançada i gloriosa des dels Pirineus fins a la Xina en la seva època clàssica. Aquest corrent segueix produint predicadors criminals com Ibrahim Al Maghribi que al segle XIX emet una fatwa o resolució exigint que es massacre's a tots els alauites, o el xeic Nuredin al Albani, mort el 1999, que prohibia veure tv i escoltar la ràdio.
Wahabisme: Corrent ultrarreaccionària fundada per l'esmentat Abdelwahab que és oficial a l'estat feudal obscurantista d'Aràbia Saudita. Partidària d'una desigualtat extrema entre homes i dones, càstigs físics com a nucli del codi penal, rebuig als drets humans i a la democràcia burgesa i abominació del socialisme i la democràcia popular, respecte absolut a la jerarquia social, aixafament a les minories religioses i ètniques, en la pràctica aliança a vida i mort amb l'imperialisme nord-americà.