divendres, 3 de maig de 2013

L'AN franquista prohibeix els actes commemoratius del Bizkargi Eguna

L'Audiència Nacional espanyola ha vetat els actes commemoratius del Bizkargi Eguna previstos per aquest dissabte i diumenge tant a Larrabetzu com al cim de la mateixa muntanya. Ordena a l'Ertzaintza a adoptar «les mesures necessàries» per impedir la seva celebració. La prohibició decretada en 2011 no va impedir que centenars de persones celebraran el Bizkargi Eguna.

El Jutjat Central d'Instrucció número 2 del tribunal especial ha remès a l'Ertzaintza un acte mitjançant el qual decreta la prohibició dels convocats per dissabte i diumenge amb motiu del Bizkargi Eguna tant en la pròpia muntanya com a la localitat de Larrabetzu.

Segons es concreta en l'acte, l'Audiència Nacional prohibeix, com ja va fer, per exemple, el 2011, els actes que durant molts anys s'han dut a terme al cim de la muntanya on van combatre els gudaris bascos durant la Guerra del 36.

S'insta així mateix a l'Ertzaintza a adoptar «totes les mesures necessàries per impedir la celebració del referit acte».

Salut a l'Alemanya "democratacristiana": per a qui treballi o pagui

A Alemanya hi ha centenars de milers de persones que no compten amb assegurança de despeses mèdiques i per això se'ls nega el tractament sanitari. Si manca la targeta mèdica, només queda pagar el preu i, de no poder, com a Mallorca, només queda morir desnonat al carrer, com durant l'Antic Règim absolutista i tirànic que torna de la mà dels neonazis dels 'democratacristians' de CDU-CSU-FDP governats per Merkel. Les organitzacions mèdiques i socials demanen normatives "més humanes" en aquesta matèria. De democràcia ningú parla al IV Reich.

Al principi, Mariana Sants va tractar d'ignorar el dolor. Però el sistema alemany de salut gairebé va acabar per costar-li la vida. El metge d'urgències que va acudir a la crida de la jove brasilera a la ciutat de Kalrsruhe, es va negar a atendre-la. "Jo no estava assegurada i havia de pagar 400 euros", explica Mariana. "No tenia tants diners a la mà".

La noia es va traslladar en taxi a l'hospital, on l'esperava un problema encara més gran. "Em van demanar 400 euros pels exàmens, 300 euros pel tractament, i 400 més pels medicaments. Tot per avançat", recorda. Mariana es recargolava de dolor i amb prou feines podia caminar, però no va aconseguir ser atesa pels metges. Va abandonar l'hospital, i gairebé no va viure per explicar-ho.

"Qüestió de costos", diu la democràcia cristiana vestida de IV Reich


Es va tractar potser d'un cas extrem, però de cap manera únic. A Alemanya, els metges estan obligats a atendre casos d'urgència, fins i tot quan el pacient no compta amb assegurança de despeses mèdiques. Els costos poden ser assumits per les dependències governamentals del sector social.

Però varien massa els criteris quant a què és específicament un cas d'urgència, i què no. Molts metges i hospitals es neguen a avaluar els casos com urgents, per por a assumir els costos, sobretot en situacions que involucren a estrangers que no compten amb assegurança de despeses mèdiques.

A això s'uneix la inseguretat quant a reportar aquests casos. Les lleis exigien fins fa poc que els metges informaran les autoritats migratòries sobre qualsevol persona sense residència legal al país que acudís als consultoris.

Aquesta norma va canviar en 2009 i avui els metges poden atenir-se al secret professional també en aquests casos. La nova llei, però, no especifica l'abast d'aquesta confidencialitat, ni estableix si aquesta inclou també al personal mèdic de suport.

Val més malalt que deportat


La Comissió d'Ètica de la Cambra Federal de Metges Alemanys demana un marc legal més flexible. "No podem acceptar que persones amb rerefons migratori busquin ajuda massa tard pel sol por de ser expulsades del país, o per no tenir assegurances mèdiques", va dir recentment en conferència de premsa Ulrich Clever, encarregat de drets humans en aquesta organització.

Tanja Krone, de la mateixa Comissió d'Ètica, proposa que l'Estat assumeixi els costos, de manera que es garanteixi al mateix temps l'anonimat dels pacients. "Una solució seria la credencial anònima, com succeeix ja en els països escandinaus", diu. El més important és, des del seu punt de vista, evitar qualsevol connexió entre el tractament mèdic i una possible deportació.

L'esmentada comissió estima que a Alemanya viuen entre 200.000 i 600.000 persones que no compten amb assegurança de despeses mèdiques. Entre elles es compten immigrants en procés de deportació i el parador del qual desconeix, estrangers als quals els va ser negada la sol·licitud d'asil, persones sense nacionalitat, i també nens els pares no tenen resolta la residència legal.

A més, hi ha ciutadans de la Unió Europea, sobretot de Bulgària i Romania, que no estan assegurats i que treballen de forma il·legal, per exemple, en la indústria de la construcció o en tasques de suport domèstic.

Ajuda valuosa, però insuficient


En algunes ciutats hi ha organitzacions com Medinetz o els serveis d'assistència social per a immigrants de l'Ordre de Malta, en els quals persones no assegurades poden rebre tractament anònim i gratuït. Però això no evita que algunes persones triguin massa a buscar ajuda.

"Hi ha pacients que esperen que una tos es transformi en pneumònia", diu Klaus Walraf, qui labora en els serveis socials de l'Ordre de Malta a Alemanya. "Vénen només quan s'han adonat que els seus fractures no solden bé i s'adonen que l'ajuda mèdica és imprescindible".

Les organitzacions caritatives atenen centenars de milers de casos com aquests. Però no arriben a cobrir tots. Desplaçats que fan tasques de collita al camp tenen poca oportunitat de ser atesos.

Morts innecessàries

Casos com el de Mariana Santos, a qui li va ser negat el servei mèdic tot i patir aguts dolors, són l'excepció, considera la Cambra Federal de Metges Alemanys. La jove brasilera va viatjar al seu país, on li va ser diagnosticada una inflamació de la bufeta. La infecció havia arribat fins als ronyons. "El tractament no podia trigar més", recorda. "Un altre dia de tardança podia haver resultat fatal".

No tots tenen tanta sort. Clever recorda un cas ocorregut a Friburg. Una dona originària de Macedònia es va presentar en un hospital amb un quadre de càncer a l'úter que podia haver estat atès a temps. Però ningú va assumir el tractament de la pacient, per no comptar aquesta amb residència legal. La mort innecessària d'aquesta immigrant és una de les causes per les quals Clever lluita avui per un sistema de salut més humà, just i democràtic a Alemanya.

Cotino bloqueja una investigació sobre els contractes amb empreses de la seva família

La portaveu adjunta de Compromís a les Corts Valencianes, Mónica Oltra, ha denunciat divendres que el president de la cambra autonòmica, Juan Cotino (a la foto amb el capo Rouco), es nega a tramitar una petició de documentació presentada pel seu grup parlamentari relativa als contractes de la Generalitat amb empreses que pertanyen o han pertanyut a familiars de Cotino.

Segons ha informat Compromís en un comunicat, el passat 6 de febrer Oltra va registrar una petició de documentació en la qual reclamava al Consell una còpia de la totalitat dels expedients de contractació de la Generalitat amb Sedesa, Sedesa Concesiones SL, Gerocentros del Mediterráneo SL i grup Savia,directament o en unions temporals amb altres empreses o sota una altra denominació del conglomerat de la família Cotino.

Com a resposta a la petició, Compromís ha rebut un escrit del conseller d'Hisenda, Juan Carlos Moragues, en què, segons explica, "es limitava a facilitar l'enllaç genèric a un lloc web de contractacions de la Generalitat, que no dóna accés a la informació requerida". Per això, Oltra va presentar un altre cop el passat 25 de març una altra petició de documentació en la qual recordava que, com a diputada, "l'accés a aquesta informació està emparat tant per l'article 23 de la Constitució espanyola com el Reglament de les Corts". Com a resposta ha rebut un escrit del president de la Cambra, Juan Cotino, en què denega la seva tramitació "argumentant que es tracta d'una petició de documentació ja contestada pel Consell".

"Volem saber de quina manera i quants diners públics ha anat a parar a empreses de la família de l'actual president de les Corts i ell mateix es nega a tramitar la nostra petició, quan el que hauria de fer és abstenir-se en una decisió en la qual ell té molts interessos", ha manifestat Oltra. La diputada de Compromís ha afegit que "com Juan Cotino no vol complir les lleis i s'erigeix en jutge i en part omnipotent", la coalició ha presentat un recurs a les Corts Valencianes per recusar-lo i reclama que el president de la Cambra "no pugui prendre aquest tipus de decisions".

Cotino està acaparant bona part de l’actualitat valenciana aquesta setmana arran de l’emissió del programa Salvados sobre l’accident del metro de València del 2006 en què van morir 43 persones i del qual ningú ha assumit responsabilitats polítiques. L’aparició de noves informacions ha provocat que l’oposició reclami la reobertura de la investigació del cas.

Ferran Falcó declararà com a imputat el 22-M

El diputat de CiU i líder d'aquesta formació a Badalona, Ferran Falcó (foto), ha de declarar el pròxim 22 de maig en qualitat d'imputat davant la jutge que instrueix l'anomenat cas Adigsa, en el que està implicat també Felip Puig, un presumpte cas de cobrament de comissions il·legals per l'adjudicació d'obres a través d'aquesta empresa pública encarregada de la construcció i reforma de pisos socials.

Segons informa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el mateix dia també declararà com a imputat Josep Antoni Fontdevila, exconseller delegat d'Adigsa durant l'últim Govern de Jordi Pujol. Falcó va ser president d'Adigsa quan presumptament van passar els fets. El cas va deixar la seva fase d'instrucció en 2006 però, en el cas de Falcó, per la seva condició de diputat elegit el 2010 -i per tant d'aforat-, el seu cas ha passat al TSJC i fins aquest any no s'ha produït la imputació.

L'inici de la investigació d'aquest cas va tenir lloc el 2005 arran d'una querella de la Fiscalia Anticorrupció, després que el llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall (PSC), va denunciar al Parlament el cobrament de comissions il·legals en l'adjudicació de obres per part dels anteriors governs de CiU.

En la causa està imputades vuit persones, entre càrrecs públics, constructors i intermediaris, acusats del suposat cobrament de comissions il·legals de fins al 20% en obres en habitatges protegits adjudicats per Adigsa.

Els antiavalots neguen la versió oficial d'Interior en el 'cas Quintana'

Quatre agents dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra han declarat avui divendres com a testimonis davant el jutge Francisco González Maíllo que investiga el cas de l'ull rebentat a Ester Quintana a la manifestació del 14-N, dia de l'última vaga general. Els quatre agents -que havien de ser cinc, però el cinquè, un escopeter, està de baixa- viatjaven en el furgó E-403 que anava darrera el furgó de comandament E-40. En el moment del suposat tret contra Quintana, enregistrat per algunes gravacions, aquest furgó estava a uns deu metres de l'escopeter del furgó E-40, imputat perquè se suposa que és qui va efectuar el tret. Tot i la proximitat, els quatre agents s'han volgut desvincular de la investigació i han declarat, quasi bé idènticament, que "no sabem res, no vam escoltar res, no vam veure res".

Aquesta declaració contradiu la versió tant de la conselleria d'Interior, que va assegurar que s'havien realitzat dos trets en aquella zona aquella hora, com també les dels Mossos que viatjaven en el furgó E-40 -dels que hi ha imputats l'escopeter abans referit i un sotinspectoru-, que van assegurar que aquest escopeter va baixar a l'hora i el lloc on van rebentar l'ull a Quintana i va efectuar dues salves, és a dir, trets sense munició. Els agents que han declarat divendres han assegurat que no van veure aquest escopeter baixar del furgó i que tampoc van sentir cap detonació, el que han declarat amb una major vehemència. Una de les advocades d'Esther Quintana, Carla Vall, ha qüestionat que no escoltessin els trets que són "audibles a un quilòmetre de distància" i subratlla que la seva versió "tanca el cercle" sobre l'únic escopeter imputat.

La declaració dels agents divendres ha aportat també una altra contradicció. Si bé els antiavalots del furgó E-40 van assegurar que no van ser interrogats pels seus superiors ni per afers interns dels Mossos, tots els agents que han declarat divendres han acceptat que van ser interrogats pels seus superiors.

Zona lliure d'aldarulls


Per altra banda, dos periodistes que van cobrir la vaga general del 14-N van declarar dijous com a testimonis davant el mateix jutge en el marc de l'investigació del cas Quintana i van assegurar que no hi havia aldarulls a la zona on van ferir la noia. Els dos professionals de la informació van afirmar que l'ambient era pacífic, pel que desmunten així la versió de la conselleria d'Interior que deixava la porta oberta que la ferida hagués estat produïda per un objecte llançat per un manifestant.

El magistrat vol recollir més indicis per confirmar si Esther Quintana va poder perdre l'ull al rebre l'impacte d'una bala de goma, com assenyala l'informe forense encarregat pel propi magistrat i la resta de proves que han anat apareixent des del 14-N. Lluny de rectificar, fonts d’Interior citades per l’agència Efe insisteixen que no es van emprar bales de goma durant la vaga general, sinó únicament els projectils de precisió, malgrat que un atestat dels Mossos reconeix l’ús de bales de goma durant la vaga general del 14-N.

Demanden el Govern de Bauzá per la mort d'un jove rebutjat per no tenir targeta sanitària

La coalició MÉS per Mallorca ha anunciat avui divendres que presentarà una demanda penal per denegació d’auxili al jove senegalès Alpha Pam, de 28 anys i resident a Can Picafort, que va morir dia 21 d’abril a ca seva com a conseqüència d’una tuberculosi que no va ser tractada. El jove va acudir a l’hospital d’Inca (Mallorca), però no se li varen fer les proves pertinents pel fet de no tenir la targeta sanitària. Va morir tot sol, sense assistència sanitària.

La diputada Fina Santiago afirma que el Govern és 'responsable polític d’aquesta mort', i demana la dimissió del conseller de Salut, Martí Sansaloni. Recorda que ja se li havia advertit que passaria una situació com aquesta, i ell ho va negar. A més, els serveis jurídics de la coalició estan preparant una demanda penal contra el Govern per denegació d’auxili, que presentaran els propers dies davant les instàncies judicials.

D’altra banda, Santiago exigeix que tots els ciutadans d’aquest país tenguin targeta sanitària, per tal de garantir l’assistència sanitària universal i per tal de controlar la salut pública. 'Som una de les regions europees amb renda per càpita més alta, una de les potències turístiques internacionals, una persona ha mort a ca seva tota sola de tuberculosi perquè se li va denegar l’assistència sanitària. És una autèntica vergonya, i això no pot tornar a passar. Quin preu té la vida per al Govern del senyor Bauzá? Estam absolutament indignats', ha dit.

Cal recordar que l’1 de setembre de 2012 el Govern espanyol va retirar la targeta sanitària a totes les persones en situació administrativa no regularitzada. Diverses Comunitats Autònomes varen decidir mantenir la cobertura sanitària amb caràcter universal i en defensa de la salut pública de tota la ciutadania. El Govern Bauzá va retirar la targeta sanitària a les persones sense permís de residència.

Santiago recorda que el Grup MÉS ha proposat 'diferents iniciatives per tal de mantenir la targeta sanitària a aquests col·lectius, i que el PP hi ha votat en contra sistemàticament'.

La justícia europea obre una nova investigació sobre el tràfic d'òrgans a Kosovo

La fiscalia de la Missió Civil de la Unió Europea per a l'Imperi de la Llei a Kosovo (EULEX) ha obert expedients contra vuit persones involucrades presumptament al tràfic d'òrgans humans. Dilluns passat, cinc persones, metges en la seva majoria, van ser condemnades fins a 8 anys de presó per aquesta activitat però en aquest procés no figuraven polítics i altres persones sense la protecció de les quals aquesta clínica no hauria pogut funcionar, i de la que s'apunta com a cap de l'organització mafiosa al president de Kosovo al servei de l'OTAN, Hashim Thaci, i els seus més propers col·laboradors.

Aquesta nova investigació es basa en la realitzada contra la clínica privada Medicus de Pristina, on segons el demostrat en 2008 es van practicar trasplantaments il·legals d'òrgans humans.

Un dels principals figurants del cas Medicus 2 és el diputat pel Partit Democràtic de Kosovo, Shaip Muja, exassessor en assumptes de salut pública del primer ministre de Kosovo, Hashim Thaci, va informar el diari kosovar Bota Sot.

El legislador suís i membre de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, Dick Marty, va publicar en 2010 un informe sobre el tràfic d'òrgans de les persones segrestades a Kosovo de 1998 a 1999, en què va assenyalar Shaip Muja com el coordinador principal d'aquests crims, amb el coneixement de Thaci i fins i tot de l'OTAN -llavors en mans de Javier Solana (PSOE)-, que el va tolerar i va ocultar durant anys.

Se suposa que el tràfic d'òrgans estava conduït pel "grup de Drenica" de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo dels separatistes albanesos financiats per l'OTAN. Muja, com a membre d'aquest grup, va tenir al seu càrrec assumptes mèdics i finances i els òrgans es venien després a Israel en la majoria de casos.

5 metges condemnats per tràfic d'òrgans a Kosovo, malgrat la protecció de l'OTAN


Un tribunal de Kosovo ha condemnat a cinc metges a fins a vuit anys de presó per la seva participació en una xarxa jueva internacional de tràfic d'òrgans. L'acusació considera Moshe Harel, de nacional israeliana, com el cervell d'una xarxa de reclutament de donants i de recerca de receptors, mentre que el metge turc Yusuf Sonmez va realitzar l'extirpació d'òrgans a la clínica. Els alts comandaments de l'Exèrcit de la guerrilla d'Alliberament de Kosovo (ELK) d'ètnia albanesa i financiada per l'OTAN, incloent-hi l'actual primer ministre de Kosovo, Hashim Thaci (foto), havien participat en el crim organitzat i el tràfic d'òrgans durant i després de la guerra.

El PNB demana a Europa que reconegui les nacions històriques

El president del PNB, Andoni Ortuzar, ha apel·lat aquest divendres a la Unió Europea "perquè reconegui les realitats" de les nacions històriques sense Estat "i arbitri mecanismes jurídics" que permetin habilitar "una ampliació interna de nous subjectes polítics" en el seu propi si.

En la presentació d'una jornada a Bilbao organitzada per la Fundació Savi Arana sota el títol 'Identitats i diversitat a la Unió Europea', Ortuzar ha exposat que "l'Estat nació s'ha revelat massa petit i inadequat per als reptes globals -que ja no coneixen fronteres- i massa gran per atendre les necessitats bàsiques dels ciutadans". En aquest "nou esquema de governança mundial", el mateix concepte d'independència nacional s'ha d'adaptar als nous temps i estructures institucionals, ha opinat.

Ortuzar ha reflexionat sobre les diferències "entre les minories nacionals o culturals i les anomenades nacions històriques sense estat del continent" europeu. Al seu entendre, les primeres "són el resultat del col·lapse d'imperis, guerres, desplaçaments i canvis fronterers" i "aquestes minories sol·liciten del Govern central un estatus que els permeti preservar la identitat de la seva comunitat cultural o nacional". Per això, ha opinat que "la lleialtat, la confiança mútua i el respecte als drets de les minories són imprescindibles per a la convivència comuna al si de l'Estat".

D'altra banda, ha descrit "les nacions històriques europees, normalment amb llengua i personalitat pròpies, assentades des dels principis dels temps en àrees geogràfiques determinades, que es sustenten actualment en un autogovern, exigit per la majoria dels seus ciutadans, aspirant al dret de lliure determinació dels seus pobles". En aquests casos, "el reconeixement i el respecte mutus a la personalitat nacional, així com el diàleg i la negociació entre les parts, són claus per a l'adopció d'una solució democràtica i duradora als contenciosos existents", segons el president del PNB.

Davant aquestes situacions, ha apel·lat a la Unió Europea perquè reconegui aquestes "realitats nacionals" i "arbitri mecanismes jurídics per a l'habilitació d'una ampliació interna de nous subjectes polítics a la Unió, seguint els principis i condicions, els anomenats criteris de Copenhaguen, que han articulat les ampliacions externes".

En el mateix acte, el president de la Fundació Savi Arana, Juan María Atutxa, ha destacat "la necessitat de reposicionament que té Europa en un món global". També ha expressat la seva preocupació "pel propi model i procés de construcció i integració europea" els "desequilibris" s'han "evidenciat i aguditzat" per la crisi. Així, ha reclamat l'articulació d'entitats subestatals en la Unió Europea.

La Fiscalia estreny el setge a CiU en el 'cas Telefónica'

La Fiscalia Provincial de Barcelona avança en la investigació de la segona part del cas Telefónica, les presumptes irregularitats en l'adjudicació a la companyia presidida per César Alierta d'un contracte tecnològic de la Conselleria d'Interior de la Generalitat per valor de 60.000 euros i un possible delicte en un contracte amb la conselleria d'Ensenyament i en l'adjudicació per 224 milions d'euros de la gestió dels serveis de telecomunicacions de la Generalitat el passat estiu.

Casos interconnectats

La investigació en l'adjudicació del departament d'Interior es centra en el contracte que Telefónica va guanyar el 2009 per ocupar-se dels serveis de diagnòstic i adequació a la Llei de protecció de dades personals. Segons la informació remesa per l'OAC, la multinacional hauria redactat les ofertes de les altres companyies que van participar en la licitació (Écija i Armelin) per assegurar-se el concurs. Així, la proposta d'una d'elles va resultar desproporcionada. Després d'adjudicar el contracte per 60.000 euros, es van subcontractar els serveis a Écija per una xifra inferior.

Fonts de fiscalia indiquen que, encara que aquest cas sigui el que està més avançat, no es poden descartar d'altres indagacions ja que estan estretament relacionades.

Segona denúncia

El segon dels casos se centra el subministrament a centres escolars de les connexions d'Internet dins del programa Educat 1x1. L'informe d'Antifrau assenyala que no s'ha aconseguit determinar quan i com es va adjudicar aquest contracte.

L'últim cas analitza si hi va haver un pacte irregular entre Telefónica i una altra companyia, Concatel, per facilitar l'adjudicació d'un megacontracte de 224 milions d'euros del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).

La primera denúncia

La Fiscalia de Barcelona va obrir investigació per un presumpte tracte de favor en adjudicacions públiques a la companyia de telecomunicacions a finals de gener després de rebre una denúncia de l'OAC.

El Ministeri Públic centra aquestes diligències en possibles delictes de connivència, alteració de preus i tràfic d'influències entre alts funcionaris i directius d'una filial de l'operadora en contractes amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, el Consorci Sanitari de Terrassa, la Generalitat i la Diputació de Barcelona entre 2008 i 2012.

Detingut Miguel Ángel Rodríguez després de provocar un accident i quadruplicar la taxa d'alcoholèmia

L'exportaveu del Govern de José María Aznar, Miguel Ángel Rodríguez (PP), ha estat detingut aquesta matinada a Madrid després de provocar un accident contra tres vehicles que estaven estacionats al districte de Retiro. Rodríguez quadruplicava la taxa d'alcohol permesa, segons fonts policials.

El xoc va tenir lloc a la 1.30 d'aquest divendres al carrer del Doctor Velasco. El Mercedes Benz A-160 CDI xocar primer contra dos vehicles i, després d'un cop de volant, contra un tercer, aparcat a la part dreta.

La Policia Municipal va fer, sospitant el seu estat d'embriaguesa, li va practicar la prova d'alcoholèmia: en la primera prova va donar 0,99 grams d'alcohol per litre d'aire espirat i en la segona 1,02 grams. La màxima legal permesa és de 0,25 grams, pel que va ser traslladat a la Unitat de Trànsit, acusat d'un delicte contra la seguretat viària.

Allà prestarà declaració després del que tot apunta que quedarà en llibertat, pendent d'un judici ràpid.

Cohn-Bendit amagat al seu hotel i denunciat en públic per pedòfil

Cohn-Bendit, el verd o der Grüne segons la nacionalitat que faci servir, és ara un polític que inspira repugnància a la gent i les generacions més joves. Avui Daniel Cohn-Bendit no pot sortir ni a Berlín ni a Polònia sense que li recordin el seu passat de pederasta i demagog en el seu llibre El Gran Basar. El famós director polonès Grzegors Braun, qui es va assabentar recentment de les paraules i insinuacions sexuals de Daniel Cohn-Bendit sobre els nens i la pedofília del vell demagog va presentar una denúncia a Polònia per pedofília contra l'eurodiputat francoalemany.

A Berlín, en dues conferències, on Daniel Cohn-Bendit era involucrat, un home les va interrompre i es va referir a Daniel Cohn-Bendit dient "aquest home és un pedòfil" abans de llegir el passatge en qüestió del Gran Basar.

Premi Theodor Heuss

Tot començà amb la presentació del premi Theodor Heuss a Daniel Cohn Bendit, que s'ha celebrat aquest 20 d'abril. Aquest premi, que reconeix una figura política, es dóna a les persones que han treballat per a la societat i la política. El president del Tribunal Constitucional Federal alemany, Andreas Voßkuhle, es va negar a assistir a la cerimònia i lliurar el premi a Daniel Cohn-Bendit doncs: "El president no podia associar a la Cort parlant de sexe entre adults i nens" va dir el seu servei de premsa.

Daniel Cohn-Bendit, rebut per una multitud enfurismada


Just abans de sortir de la carretera a Polònia, Daniel Cohn-Bendit, va ser el convidat de Metges Sense Fronteres a Berlín el 25 d'abril, al Saló Vermell, que està just al costat de l'estació de tren i de la torre de televisió d'Alexanderplatz. A la sala de reunions de l'ajuntament de Berlín, un home va parlar després que se'l permetés fer preguntes i expressar-se.

Només l'home li va preguntar amb calma a l'organitzador de Metges Sense Fronteres, que es trobava a l'estrada al costat de Cohn-Bendit: "Com és possible que Metges sense Fronteres convidi a un home que es descriu a si mateix com un abusador de menors i com podem imaginar que Metges Sense Fronteres dóna suport als crims contra la humanitat contra els nens? "L'organitzador, visiblement molest, va respondre dient que ell sabia perfectament el passatge del llibre i que aquesta intervenció era irrellevant i que "Cohn-Bendit defensa una posició dels Verds i és membre del Parlament Europeu".

Més actes de rebuig han posat al vell demagog i instrument de la fatxenda a França i Alemanya a les portes de la fi d'una carrera política marcada pel populisme, les mentides i la fatxenda d'un corrupte ben conegut des d'aquells dies del 68 en que la premsa francesa de dretes li va otorgar la falsa posició de líder que mai va ningú li va reconèixer.

Daniel Cohn-Bendit: "l'Antiroig"

A Dany "el Roig" li agraden les intervencions militars de l'OTAN. Així ho ha manifestat obertament cada cop que en el Parlament Europeu ha tingut oportunitat de pronunciar-se a favor o en contra d'una intervenció militar: a l'antiga Iugoslàvia, a Afganistan i, molt més recentment, a Líbia. Daniel Cohn-Bendit, conegut pel sobrenom de Dany "le Rouge" (el Roig) des de la seva llegendària participació en el maig del 68 francès, és l'actual líder dels Verds Europeus. La seva deriva política l'ha portat des de l'esquerranisme radical que denunciava a finals dels 60 a l'ecologisme moderat i neoliberal que defensa actualment, passant per organitzacions polítiques diverses amb l'audàcia d'un espavilat oportunista que no ha dubtat de canviar de samarreta en funció d'on bufava el vent.

Tanmateix, una constant ha marcat la trajectòria política de Dany "el Roig", el seu anticomunisme. Contràriament a la imatge que el seu sobrenom popular li ha atorgat, de rebel i anticapitalista, Dany el Roig sempre ha estat un "antiroig".

Milers de dependents moriran per les retallades del feixisme

L'associació de directors i gerents de serveis socials ha emès aquest dijous un comunicat en què critica durament les retallades a la Llei de Dependència que conté el Pla Nacional de Reformes, aprovat en secret pels feixistes del PP divendres passat després de la reunió del Consell de Ministres corruptes. En paraules del president de l'associació, José Manuel Ramírez, les xifres previstes suposaran "que desenes de milers de dependents morin sense atenció" assassinats per la banda de lladres franquistes.

El PNR preveu un estalvi aquest any de fins a 1.108 milions d'euros en dependència i divideix aquesta quantitat en dues grans partides. La primera serà la "racionalització i modernització del sistema d'atenció a la dependència". Per complir aquest objectiu, l'Executiu buscarà "potenciar la col·laboració privada", simplificarà el procés de valoració de dependents i modificarà "la intensitat dels serveis". Amb aquest primer paquet de mesures, l'Executiu espera aconseguir un estalvi addicional de 150 milions d'euros en el que resta de 2013. En la nota emesa, Ramírez assegura en la redacció del pla s'incorre en un exercici d '"indignant estil eufemístic" que no aconsegueix ocultar el que qualifica de "veritat irrefutable": la intenció de "seguir demolint el sistema".

El segon retallada serà de 958 milions d'euros, i el Govern assegura que el seu objectiu és "garantir la sostenibilitat del sistema de la dependència". El PNR contempla l'aplicació de mesures com la "modificació de les quanties màximes de la prestació econòmica" i el retard de la incorporació al sistema de les persones "amb menor grau de dependència". En aquest sentit, un informe dels directors i gerents socials fet públic al gener assenyalava un alarmant descens en el ritme de concessions de prestacions per dependència. Mentre que el 2010 es van incorporar 34.812 nous beneficiaris al mes, el 2012 el ritme va ser de 2.478 altes mensuals. És a dir, un 92% menys. També s'augmentarà el copagament a dependents fins a un 50%. "S'està deixant morir al sistema d'atenció de la dependència", assegura Ramírez en el comunicat.

L'associació també ha cridat l'atenció sobre el fet que la retallada sigui més gran que la partida prevista per a l'atenció de les persones dependents. Si el Ejecutiivo aconsegueix el seu objectiu d'estalviar 1.108 milions d'euros en aquest terreny, hi haurà retallat més del que va pressupostar gastar. Segons les dades del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, durant 2013 es dedicarien 1.087,18 milions d'euros al finançament de l'atenció que garanteix l'Estat. L'assistència a dependents quedaria finançada ara, després de l'aprovació del PNR, amb -20820000 d'euros.

Els pressupostos generals de l'Estat (PGE) per a 2013 contemplen altres 1.118,57 milions d'euros dedicats a qüestions relacionades amb la Llei de Dependència, però no directament vinculades a l'assistència a dependents. Es tracta del pagament de quotes pendents de la seguretat social, la gestió dels serveis de Ceuta i Melilla i "operacions de capital" relacionades amb aquesta matèria. El Govern no ha anunciat retallades en cap d'aquestes partides pressupostàries a través del PNR.

A la vista d'aquestes xifres, els directors i gerents de serveis socials consideren que s'ha passat d '"una nova etapa en la protecció social a Espanya a la seva demolició", i asseguren que les retallades són "una nova i insuportable cureldad per a les persones en situació de dependència i les seves famílies ". També preveuen altres conseqüències negatives, com l'acomiadament de fins a 35.000 treballadors, la destrucció de la xarxa de serveis i el tancament d'empreses del sector. "Només hi caben ia la indignació per la crueltat amb les persones dependents i l'estupor per la falta de sentit comú del Govern", conclouen en el comunicat.

501 morts per l'ensorrament a Bangla Desh

El tràgic enfonsament la setmana passada d'un complex tèxtil a Bangla Desh en què es produïa roba per a marques internacionals ha causat almenys 501 morts, segons l'últim recompte difós aquest divendres per les autoritats, que han tancat una altra fàbrica propera perquè l'immoble presentava esquerdes. El portaveu de l'Exèrcit de Bangladesh, Shahinul Islam, va confirmar el nombre de víctimes mortals després d'assegurar que els equips de rescat han recuperat en les últimes hores 55 cadàvers.

El sinistre, la major tragèdia industrial de la història del país asiàtic, també va causar ferides de diversa consideració a 2.437 persones que es trobaven a l'immoble, de nou plantes situat a la localitat veïna a Dhaka de Savar.

Un nombre indeterminat de treballadors continuen en parador desconegut, probablement sepultats sota l'enorme massa runes, que l'Exèrcit i altres serveis públics s'afanyen a retirar des de fa dies.

L'edifici es va col·lapsar el passat 24 d'abril amb unes 3.000 persones al seu interior que van ser obligades a treballar tot i que la policia havia advertit un dia abans de l'existència d'esquerdes a les parets.

Destitució de l'alcalde de Savar


El Govern va destituir ahir per "negligència" i "inacció" l'alcalde de Savar, Mohammad Refatulá, i la policia ha arrestat de moment a gairebé una desena de persones. Entre els detinguts figuren el propietari de l'immoble-vinculat al partit governant a Bangladesh-, diversos propietaris de tallers tèxtils i enginyers municipals, mentre que un empresari espanyol, David Major, està sota ordre de recerca i captura.

Les autoritats han ordenat, a més, el tancament d'una fàbrica del mateix sector situada a uns 1,5 quilòmetres del complex sinistrat en què treballen diversos milers d'empleats a causa de que l'estructura de la mateixa presenta diverses esquerdes. "L'edifici ha de ser examinat pels tècnics. Ha hagut una queixa i s'ha pres la precaució", va explicar el superintendent de la policia metropolitana de Dhaka, Habibulá Rahman.

El desastre de Savar ha posat de manifest les males condicions laborals i de seguretat en què treballen els empleats de les fàbriques tèxtils al país asiàtic que proveeixen a multinacionals occidentals. Les companyies internacionals Primark, El Corte Inglés, Bon Marché i Joe Fresh han confirmat proveir d'alguna de les empreses locals implicades en el sinistre i altres com Mango havien fet comandes de prova als tallers.

"El Papa encobrí al capellà que va abusar del meu fill"

Beatriz Varela i el seu fill Gabriel han hagut d'esperar gairebé 11 anys perquè la justícia argentina, en una resolució sense precedents en aquest país, sentenciï a l'Església catòlica per la seva responsabilitat en els actes de pedofília comesos per un capellà de la seva diòcesi contra el jove quan aquest tenia 15 anys. "Bergoglio estava al corrent de la denúncia. Seu compromís és de boca per fora". "A l'Església tots saben i tots callen, així que tots són còmplices".

La Cambra d'Apel·lacions del municipi de Quilmes, a la província de Buenos Aires, ha confirmat aquesta setmana la decisió d'un tribunal que al desembre va condemnar al bisbat d'aquesta localitat a pagar 155.600 pesos més interessos (més de 23.000 euros) per despeses en tractaments psicoterapèutics i pel dany moral causat al noi ia la seva mare.

El delicte va ocórrer el 15 d'agost de 2002. Varela va convidar a casa al capellà Rubén Pardo, vicari d'una parròquia del lloc, perquè instruís als seus dos fills homes sobre els preceptes catòlics. Segons va avançar la periodista Mariana Carvajal al diari argentí Página12, el sacerdot, d'uns 50 anys, va conversar amb Gabriel en solitari, i arribada el sopar, va demanar a la dona que permetés al noi passar la nit a la Casa de Formació, on el religiós residia, per continuar amb el diàleg i perquè l'endemà ho ajudés en la celebració d'una missa.

Gabriel va explicar a la Justícia, temps després, que Pardo el va convidar a dormir al seu costat, un gest que l'adolescent va interpretar com una actitud paternal. Va ser llavors quan el sacerdot va abusar sexualment d'ell. "Sabia que m'estava violant, però no podia pensar en què podia fer per evitar-ho, perquè tenia molta por i estava 'shockejat'", ha exposat. Un cop Pardo es va adormir, Gabriel va fugir espaordit a casa i li va confessar a la seva mare que havia passat.

Varela es va presentar immediatament davant el que era el bisbe de Quilmes en aquest moment, Luis Stöckler. "En principi es va mostrar consternat, però amb el córrer dels dies no mostrava decisió de prendre alguna mesura", va explicar a aquest diari. El bisbe "va intentar minimitzar el fet, dient que jo havia de ser misericordiosa amb les persones que trien el celibat per vocació perquè tenen moments de debilitat".

Però la dona li va comunicar al bisbe que si ella hi era era perquè volia "veritat, justícia, i que a ningú més li passi". El prelat va recórrer llavors a pressionar "per les pagues". "Jo treballava en una escola del bisbat", explica la dona.

"Bergoglio estava al corrent de la denúncia. Seu compromís és de boca per fora"


Varela es va dirigir a continuació al tribunal eclesiàstic, "el president no va voler agafar-me la denúncia", i on quinze dies després la van entrevistar 04:00 cures "que em van sotmetre a un interrogatori humiliant, amb preguntes lascives i tendencioses, posant-me a mi en el lloc del victimari, quan ells tenien certesa que el fet havia ocorregut perquè l'abusador havia admès el fet a les 96 hores davant el seu bisbe, que el va amonestar".

La mare de Gabriel va acudir també a la cúria metropolitana, residència del exarquebisbe de Buenos Aires Jorge Bergoglio, més conegut avui com el Papa Francisco, d'on la van voler expulsar amb personal de seguretat. A la catedral, confrontant amb l'edifici de la cúria, es va assabentar que el capellà pedòfil havia estat allotjat en una casa de la rectoria del barri de Flors, depenent de l'Arquebisbat de Buenos Aires, que presidia el que és avui és el màxim pontífex i cap de l'Estat del Vaticà.

"A l'Església tots saben i tots callen, així que tots són còmplices"


"Bergoglio estava al corrent d'aquesta denúncia", assenyala la dona. "Ningú es · la en una rectoria sense l'autorització de l'arquebisbe. Aquest és el compromís de Bergoglio: de la boca per fora", arremet. "Davant de casos de pedofília, l'Església actua encobrint, amb hipocresia, amb mentides, amb complicitat i sense compromís davant Déu i la societat. Tots saben i tots callen, així que tots són còmplices. I a sobre és una institució reverenciada per la societat. L'Església se li riu a la cara, i així i tot aquesta és feliç perquè un argentí ocupa un ceptre", sentencia Varela.

La dona es penedeix de la confiança que va dipositar en l'Església. "Els capellans es capaciten per al maneig de masses, per a la manipulació de ments", afegeix. "Espero que la societat es conscienciï que creure en Déu no passa per estar registrat en el llibre de cap religió, i menys en una mantinguda per l'Estat".

Un nou cas relacionat


Qualsevol indici d'alegria que hagués pogut sorgir amb l'arribada de la sentència contra el Bisbat de Quilmes s'ha entelat ara amb una trucada que Varela va rebre la setmana passada. "Hi ha dos sacerdots que van ser traslladats a l'Arquidiócesis de Còrdova [centre del país] quan vaig fer la denúncia", explica. "Divendres em va trucar una mare estripada perquè la seva filla de 4 anys havia estat violada per aquests dos capellans, que encara treballen en una escola. Tenia fissures anals, hi ha fotografies d'ella i d'altres compañeritas. I altres nens estan encara en risc".

La mare de la nena abusada, que no ha volgut per ara que el cas transcendeixi amb dades concretes, va començar fa set mesos una causa penal contra els capellans, però els dos clergues encara treballen a l'escola. "Això és una xarxa de pedofília, perquè la mestra no és aliena al fet que tres o quatre nenes desapareixen de l'esbarjo i apareixen més tard. Això es diu encobriment", afirma Varela.

El sacerdot que va abusar de Gabriel va morir de sida el 2005

El procés judicial pel qual han passat ella mateixa i el seu fill no ha estat tampoc un glop fàcil, i encara que agraeix la decisió, sent que la Justícia es va fer esperar massa. "Quan el sacerdot que va abusar del meu fill va morir [de sida, el 2005], l'expedient va desaparèixer durant dos anys. La causa corria el risc de prescriure, i el meu fill va tenir un intent de suïcidi i va estar internat un mes i mig en una clínica psiquiàtrica", recorda. "Amb cap diners compensaran el que hem patit".

A diferència de la mare de Còrdova, Varela sí que ha decidit donar a conèixer el que han suportat. Stöckler [que segueix sent bisbe emèrit de Quilmes] pretenia silenciar, però jo li vaig dir: "això ho callo només morta". El meu fill ja ho va patir. Pel meu silenci no ho patirà cap altre nen", puntualitza.

Paraula de Gabriel


El seu fill Gabriel, que avui té 25 anys, també ha consentit la difusió del seu cas. "El dictamen judicial senti una jurisprudència i pot ajudar altres víctimes que no se'ls faci tan molest la recerca d'una resolució". "Estem parlant d'una institució que té moltíssim poder".

Ell ho sap bé l'haver-ho patit en carn còpia. "Tenia malsons, no em podia dormir. A vegades sentia culpa pel que havia passat, que és el que buscava l'Església dient-li a la meva mare que ella havia induït això o que jo havia provocat a aquesta persona [Pardo] perquè succeís".

Gabriel: "Cal actuar perquè molta gent té por o vergonya a denunciar"


Un dels moments més difícils va arribar quan el lligall penal es va perdre. "Sentia que havíem perdut, i que tants anys de lluita i desgast eren en va", admet Gabriel. Però, amb suport psicològic i la contenció de la seva mare i germans, va poder al final tirar endavant i adonar-se que res del que havia passat era culpa seva, "que un no pot gestionar la perversió que tingui una altra persona, i que un és víctima". Però el jove considera que no és bo quedar-se en aquest paper. "Hi ha molta gent que no denuncia perquè té por o vergonya del que diran per querellar-se contra una persona amb investidura. Per això cal actuar".

Gabriel ja no es considera catòlic i està intentant tramitar la seva apostasia. "Qualsevol decisió que prengui l'Església et representa com a fidel d'aquesta institució. I la Constitució indica que l'Estat té l'obligació de subsidiar al credo que tingui majoria. Amb el meu desafiliació, la institució perdrà poder", conclou.