dimarts, 17 d’agost de 2010

L'usura bancària sobre la vivenda a Espanya escandalitza Rússia




Rússia Today presenta així la realitat bancària espanyola: "Moltes famílies a Espanya es veuen obligades a pagar la hipoteca fins i tot després de perdre el seu habitatge. Els que s'han quedat al carrer demanen al Govern canviar unes lleis que poden perjudicar la situació econòmica del país en general. La gent que ha acabat en aquesta desagradable situació espera que el Govern canviï la llei que obliga les famílies a pagar part del préstec un cop perdut l'habitatge. El banc recupera els immobles al 50% del seu valor, reclamant el pagament de la resta del que es deu més els interessos generats als hipotecats, que són moltes famílies sense llar i amb uns deutes impossibles de pagar".

"Segundo Quiñones porta més de 16 mesos acampat en una barraca a les portes del palau presidencial elevant una protesta contra la llei. La seva família ha d'abandonar el seu habitatge al setembre i fer front a un deute amb el banc de més de 58.000 euros.

El Govern espanyol ha pres mesures per intentar ajudar a les famílies, però això no serà possible sense una implicació directa del sistema financer a l'hora d'alleujar aquesta situació.

Aquesta situació econòmica amenaça amb esquerdar el sistema del benestar, però segons els experts el sistema financer espanyol és sòlid. El 95% de les entitats financeres són solvents d'acord amb els resultats de les proves dutes a terme pel Banc d'Espanya.

L'experiència viscuda no ha fet que Segundo sigui ressentit amb Espanya: Ell se sent agraït per la forma en què aquest país el va acollir. Els experts coincideixen que cal oferir ajudes a les persones en la seva situació. Però com en tota crisi, les ajudes no sempre arriben la rapidesa amb què es necessiten.

Malauradament la crisi econòmica està fent que aquesta història hipotecària no sigui un cas aïllat, cada dia milers de famílies lluiten per poder mantenir la seva llar".

79% del cru de BP està al fons del mar

Un grup de científics nord-americans afirma que en fons del Golf de Mèxic ha quedat decantat un 79 per cent del petroli que es va vessar del pou avariat que pertany a la British Petroleum (BP). Segons el comunicat dels científics, publicat ahir, gran part (79%) del cru abocament al Golf de Mèxic es troba decantat en el fons, tot i que l'administració d'Obama afirma que els treballs per liquidar les conseqüències del vessament de petroli han conclòs.

La químic Dana Wetzel comparar les decisions del govern nord-americà amb el rodatge d'una pel.lícula. "Dóna la impressió que diuen" The End "(Fi)", apuntalar la químic, assegurant que en realitat només es va començar a escriure l'escenari de la mateixa.

A inicis de la setmana passada Barack Obama va declarar que els treballs per a liquidar les conseqüències de l'abocament de cru al golf de Mèxic "pràcticament estan acabats", i es va banyar a les aigües del mateix diumenge últim amb el propòsit de promoure el turisme a aquesta zona on es va produir la major catàstrofe ecològica.

La plataforma Deepwater Horizon es va enfonsar prop de la costa de Louisiana el 22 d'abril, després d'una explosió i subsegüent incendi que van costar la vida a 11 persones.

Com a resultat es van vessar al golf de Mèxic gairebé cinc milions de barrils de cru, el que converteix aquest accident en la major catàstrofe ecològica en la història dels EUA.

HRW acusa el govern colpista de Kirguizistan

Human Rights Watch (HRW) ha presentat a Bishkek un informe que analitza els enfrontaments ètnics de juny passat a les regions kirguises d'Oix i Jalal-Abad. El document indica que els pogroms es van dur a terme "en connivència amb els organismes del poder", es a dir, el govern colpista de Rosa Otunbayeva, i que els cossos de seguretat locals van ser "incapaços de proporcionar una protecció adequada" a la minoria uzbek.

Oli Solvang, un dels autors d'aquest informe redactat a partir de més de 200 entrevistes, va afirmar que "alguns agents de seguretat, en comptes de contribuir a la solució del conflicte, es van convertir ells mateixos en un problema".

Experts de HRW atribueixen la massacre de juny a les velles controvèrsies entre l'ètnia titular i els uzbeks que viuen al sud de Kirguizistan. La relació entre les dues comunitats va empitjorar dràsticament després de l'enderrocament del president Kurmanbek Bakiev, l'abril passat. Els uzbeks tenir un paper substancial en la victòria del nou règim en aquesta zona, després de tot això van començar a formular reivindicacions polítiques. Segons HRW, van ser els primers a utilitzar la força contra kirguisos a la nit del 10 al 11 de juny.

L'informe deixa constància que les estructures de seguretat locals, en comptes de frenar els enfrontaments, van ajudar als kirguisos en pogroms anti-uzbeks. "Primer arribaven els uniformats per enderrocar barricades instal.lades en barris uzbeks; els seguien altres homes armats que capturaven i afusellaven a la gent, aclarint el camí per pogroms", consta en l'informe.

Les operacions de neteja policials i militars que es van dur a terme posteriorment en aldees i barris uzbeks van ser equiparables en brutalitat als pogroms, assenyala HRW. Hi ha nombrosos testimonis de vexacions, tortures i extorsió per part de uniformats.

El document també conté crítiques cap a Rússia, per haver denegat assistència militar al nou Govern kirguís. Moscou rebutja aquest retret. "Aquests enfrontaments eren assumpte intern de Kirguizistan, de manera que Rússia i la OSCS (Nota: Organització del Tractat de Seguretat Col-lectiva) no tenien dret a intervenir", va ressaltar un funcionari de la cancelleria russa.

Experts kirguisos destaquen que l'informe de HRW és "versemblant" i donen per fet que polítics locals intentaran aprofitar uns contra els altres de cara a les eleccions parlamentàries del proper 10 d'octubre.

Els ara denunciats com a culpables -el govern colpista de Rosa Otunbayeva- van acusar al president derrocat a l'exili i al seu fill, ara empresonat, d'haver organitzat els aldarulls.

Albiol: "El Consell està privatitzant la sanitat"

EUPV exigeix que els avortaments es puguen realitzar als centres sanitaris públics. Marina Albiol, diputada d’Esquerra Unida a Les Corts, considera tremendament negatives les xifres sobre avortaments que ens trasllada l’informe elaborat per la Conselleria de Sanitat sobre Interrupció Voluntària del Embaràs, ja que sols el 5% dels avortaments s’han realitzat a centres sanitaris públics. Marina Albiol assegura que el Consell està practicant una privatització encoberta mitjançant el concert amb clíniques privades.

Segons ha denunciat la diputada d’Esquerra Unida: “Actualment la pràctica de la interrupció voluntària de l'embaràs al País Valencià presenta un panorama que podem considerar desolador, donat que en lloc d'anar normalitzant-se aquesta prestació en la xarxa sanitària pública, com seria desitjable, s'ha anat progressivament dissipant i fent-se cada vegada més marginal”.

Segons Albiol, “El Consell està practicant una privatització encoberta mitjançant el concert amb clíniques privades de l'assistència, abans que del suport i la potenciació dels i les professionals de la sanitat pública”.

Albiol recorda que la interrupció voluntària de l’embaràs “és una prestació sanitària que es deuria donar en condicions de normalitat a tota la xarxa pública valenciana i per això des d’EU exigim que es posen tots els recursos humans i materials que facen possible l’atenció de totes les dones als centres públics, sense necessitat de derivar-les a les clíniques privades”.

“Els drets sexuals i reproductius formen part dels drets humans. I, no obstant, i a pesar del seu desenvolupament legislatiu en l'Estat Espanyol, l'aplicació d'estos drets i el desenvolupament d'aquestes prestacions s'ha considerat com secundaria al País Valencià. No sabem si serà per la seua íntima relació amb la jerarquia catòlica”.

ICV-EUiA considera 'poc creïble' la pujada d'impostos

La insinuació del ministre de Foment espanyol, José Blanco, d'un augment d'impostos per a l'any que ve ha estat rebuda amb crítiques i escepticisme per part de partits de l'oposició, alguns dels quals també qualifiquen de 'globus sonda' la proposta de Blanco. A més a més, tècnics del Ministeri d'Economia i Hisenda han recordat que els treballadors de l'estat espanyol suporten més impostos que a la resta de l'UE, en resposta a l'argument del ministre, que ahir va dir que els impostos a l'estat eren molt baixos, referint-se, clar, als dels rics i rentistes. El president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, considera 'poc creïble' la proposta del ministre.

El govern espanyol ha reiterat aquestes últimes setmanes que té la intenció d'augmentar la pressió fiscal per a les rendes més altes. La incògnita és si també afectarà els trams de l'IRPF, si es rescataria l'impost sobre el patrimoni o si es crearia una nova figura impositiva.

Esforç fiscal superior a la mitjana europea

El sindicat de tècnics del Ministeri d'Economia i Hisenda (Gestha) espanyol ha recordat que els treballadors de l'estat espanyol han de fer un esforç fiscal superior al de la resta de països europeus, superats només per Itàlia i Portugal. Un informe del Gestha afirma que, mentre la pressió fiscal sobre les rendes del treball se situa tan sols lleugerament per sota de la mitjana europea, el salari mitjà dels treballadors a l'estat espanyol és molt inferior al de la resta d'estats de la zona euro.

Actualment, els treballadors a l'estat guanyen, de mitjana, 22.802 euros anuals bruts, mentre que als països del voltant la mitjana es troba en els 34.000 euros. Getsha també recorda que l'estat espanyol és l'estat de la zona euro on més ha crescut l'esforç fiscal de les rendes del treball en els últims cinc anys, sense tenir en compte l'augment d'impostos anunciat fa un mes pel govern de Zapatero.

Altre questió són els impostos a les grans fortunes i rendes altes, que el PP, amb l'ajuda de CiU i PNB, va rebaixar durant el seu govern i que, entre frau i martingales com les SICAV, és dels més baixos d'Europa.

ICV veu poc creïble l'augment d'impostos

El president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, ha considerat 'poc creïble' la proposta del ministre José Blanco d'apujar els impostos. Segons ha dit, el govern espanyol troba ara a faltar els recursos que durant anys ha perdonat a les rendes més altes. Bosch ha negat que la proposta pugui fer canviar el vot del seu partit als pressupostos generals de l'Estat, donat que no es refien del PSOE i consideren incompatible un vot positiu a aquests amb el fet de donar suport a la vaga general convocada pels sindicats per al proper 29 de setembre. Bosch ha defensat una recuperació de l'impost de patrimonis i una tributació més elevada de les rendes altes i una política fiscal verda.

Bosch ha retret a Zapatero que en el seu moment critiqués ICV per oposar-se a abaixar els impostos i advertir que la pressió fiscal a l'estat espanyol estava per sobre de l'europea: 'Ara troba a faltar els recursos que ha perdonat a les rendes més altes', ha dit. Tanmateix, ha advertit que no es refiava de les paraules del govern espanyol, ja que tem que la proposta, encara no concretada, sigui només una manera de recuperar els suports sindicals i d'esquerres que ha perdut els últims mesos.

Segons Bosch, ICV tornarà a demanar la recuperació de l'impost de patrimonis, l'enduriment de la tributació a les rendes més altes a través de l'IRPF i una política fiscal verda per tal que les companyies que contaminin paguin més i es recuperi, així, el sobrecost que tenen els comptes públics per fer front a la contaminació.

"Més impostos per a qui més guanya i més té"

Davant l’anunci, fet pel ministre Blanco, d’un possible increment d’impostos, Jordi Miralles, coordinador general d’EUiA, ha recordat: “El sistema fiscal és una peça fonamental del model social al definir qui, què i per quins motius, paga, per tal de poder fer les polítiques públiques i per a poder redistribuir la riquesa”. És per això que “el govern del PSOE ha de passar de la improvització o del titular periodístic, a una reforma fiscal, per a eliminar els desequilibris existents a l’actual sistema fiscal espanyol i contribuir a la sortida de la crisis des de l’increment dels ingressos”.

Miralles ha defensat “més impostos per a qui més guanya i més té: rendes més altes, sectors de la patronal i especuladors, i una reforma que posi fi a eludir impostos i a l’escandalós frau fiscal”.

“Les polítiques fiscals del PSOE i PP, amb el suport de CiU, des fa 30 anys i fins ara, han aprofundit en la injustícia fiscal, no han primat la igualtat” segons Miralles. Ha arribat el moment d’impulsar una reforma per a garantir “que paguin més qui més guanyen i tenen, i que aquests recursos es redistribueixen més equitativament”. És a dir, “una reforma per a la justícia fiscal”, ha defensat Miralles.

El vicepresident d’ICV-EUiA ha afirmat que “es necessiten més diners per als serveis públics, les escoles i els hospitals, les infraestructures i el transport, l’atenció a la gent gran i les pensions, la recerca i la cobertura d’atur....”

Segons el dirigent d’esquerres, els diners han de sortir de “Potenciar els impostos directes, com l’IRPF a les rendes més altes, de recuperar l’Impost de patrimoni, de mantenir els impostos de societats, successions i donacions, de combatre el frau fiscal, d’augmentar l’IVA només als productes de luxe, d’eliminar els paradisos fiscals, de fer tributar més a les rendes del capital, d’acabar amb les Societats d’Inversió de Capital Variable, utilitzades per les grans fortunes, i de la creació d’un impost verd que s’apliqui a qui més contamina”. “Aquesta seria –ha dit Miralles- una reforma fiscal que faria pagar més impostos a qui més guanya i a qui més té. És de sentit comú i de justícia”.

BCN: La comunitat paquistanesa crida a la solidaritat

La comunitat paquistanesa de Barcelona (foto) recordarà avui les víctimes de les inundacions que afecten el Paquistan amb un acte a la rambla del Raval a les 20.30. Amb ell, també volen promoure la campanya solidària per ajudar els milions de damnificats per la crisi humanitària, segons que explicà Javed Ilyas, president de l'Associació de Treballadors Paquistanesos de Catalunya, una de les entitats organitzadores. Totes elles demanen la implicació de la societat catalana per enviar ajut humanitari de manera urgent, responent a la crida feta per l'ONU.

Durant l'acte d'aquest vespre, es preveu omplir tota la rambla d'espelmes per formar la frase 'Inundacions. Ajuda al Paquistan' i recordar en silenci el patiment de la població. La comunitat paquistanesa és una de les més nombrosos del barri del Raval; moltes famílies provenen del Punjab, una de les més afectades, així que viuen de ben a prop l'actualitat de les inundacions (mapa).

Javed Ilyas diu que volen enviar l'ajuda humanitària, sobretot medicaments i aigua potable, a les regions més afectades com més aviat millor. Per aquest motiu han obert un número de compte on es poden fer aportacions de tota mena, sumant-se així a l'ajut que també recullen totes les entitats paquistaneses de Catalunya, que representen uns 45.000 nouvinguts.

La setmana passada es van enviar tres tones de material recollit per CDC a Islamabad, i diferents ONG, com Intermón-Oxfam i Unicef, també han habilitat números de compte per fer les donacions. Segons l'ONU, calen uns 360 milions d'euros per ajudar uns vint milions de damnificats; però de moment, només ha arribat una quarta part d'aquesta ajuda, i continua creixent el perill d'epidèmies.

Les causes polítiques del desastre

L'Associació de Treballadors s'afegeix a les crítiques al govern paquistanès per respondre tard al desastre natural. És més, l'entitat tem que l'ajuda internacional pugui convertir-se en un nou cas de corrupció, com va passar amb el terratrèmol del Caixmir d'ara fa un any. Per això, diu, els diners recollits en la campanya arribaran directament als destinataris, evitant bancs o intermediaris.

Tot i que aquestes han estat les pluges monsòniques més grans de les últimes vuit dècades, Javed Ilyas diu que la manca d'inversió hidràulica del govern, ara presidit per Zardari, ha agreujat les conseqüències de les inundacions. Explica que fa uns vint anys que ha crescut la concentració de la població al voltant del riu Indus per abastir-se d'aigua, però el govern no ha construït preses ni mesures preventives per paliar els efectes de possibles inundacions. 'Ara s'ajunta tot', conclou.

La Terra Mítica del PP enfonsada

La nova direcció de Terra Mítica tancarà el parc el mes vinent, tres mesos abans del que tenien previst, acomiadarà els 400 treballadors temporals i aplicarà un ERO al centenar de treballadors fixes que hi ha, inclòs l'equip directiu que duia fins ara les regnes del complex d'oci. Les raons que els responsables d'Aqualandia-Mundomar van exposar als treballadors és la necessitat de fer-hi reformes durant mig any. L'any passat Terra Mítica va perdre més de 16 milions d'euros d'un total de 75 milions de perdues en deu anys. Un altre mostra més de la gran capacitat del PP per arruinar el país.

Els representants dels sindicats han expressat l'oposició a l'expedient i han recordat que en altres ocasions s'havien fet obres en algunes àrees mentre el parc continuava obert al públic i amb els treballadors en actiu.

El parc, que enguany fa deu anys, havia d'obrir fins al mes de desembre, però Aqualandia-Mundomar, que el gestiona en règim de lloguer, n'ha avançat el tancament. El deute acumulat des de l'obertura ja puja a setanta-cinc milions.

No obstant les previsions del PP i de Terra Mítica, segons el diari del PP Les Províncies a la seva edició de Benidorm del 2007, eren molt diferents:

"El presidente del Consejo de Administración de Terra Mítica, David Lladró, aseguró ayer, durante la puesta en marcha de una nueva zona de ocio en Terra Mítica, que "si se cumplen las previsiones para esta campaña de 2008, el crecimiento va a ser mucho mejor" que el registrado en 2007 y afirmó también que estas previsiones señalan que el parque podría multiplicar "por tres los márgenes" de beneficio del 2007".
http://www.lasprovincias.es/valencia/20080724/vida-ocio/terra-mitica-abre-ocionia-20080724.html

Quin benefici?