dimarts, 5 de novembre de 2013

Vídeo: Esquerra Unida demana la dimissió d’Alberto Fabra pel tancament de RTVV

El diputat i portaveu adjunt d’EUPV en Les Corts, Ignacio Blanco, ha declarat esta vesprada que la decisió de Fabra de tancar RTVV “és una cacicada pròpia d’altres temps i, a més a més, entenem que anticonstitucional perquè suposa privar-nos als valencians i a les valencianes de la possibilitat de gaudir de mitjans de comunicació en la nostra llengua pròpia”. Per a Blanco, “la solució és que Alberto Fabra dimitisca, que fem una comissió de la veritat per a portar a tots els que han portat a la ruïna a RTVV davant la justícia i garantir la supervivència dels mitjans de comunicació públics valencians”. Vídeo y texte del Comunicat dels treballadors de RTVV sobre el tancament.

“No hi ha altra televisió o altra ràdio que emeta en valencià i per això anem a exigir responsabilitats polítiques i fins i tot penals, perquè els dirigents del PP són els que han arruïnat, saquejat, manipulat i censurat RTVV durant vora vint anys i ara no poden tancar-la i deixar a 1600 persones en el carrer amb un cost econòmic brutal per a les arques públiques, i el que és pitjor, amb més de cinc milions de valencians i valencianes sense uns mitjans de comunicació públics que necessitem per a tindre una democràcia de qualitat”.

Per a Blanco, l’anunci de Fabra del tancament de RTVV demostra que “l’objectiu de l’ERO il·legal, injust i arbitrari, que vulnerava principis d’igualtat i drets fonamentals, era precisament acabar amb un servei públic que és essencial per al bon funcionament de la democràcia valenciana”. “Des d’Esquerra Unida ens hem oposat a la privatització de RTVV i ara amb tota fermesa ens anem a oposar al seu tancament i desmantellament, perquè és l’empresa de 1600 treballadors i treballadores amb dret a mantenir el seu lloc de treball, perquè així ho ha dir la justícia i, a més, és l’empresa que ha de donar servei a cinc milions de valencians i valencianes que tenen dret a una ràdio i a una televisió públiques, en valencià i de qualitat”.

Desenes de treballadors d'RTVV es concentren espontàniament davant de Presidència

Desenes de treballadors d'RTVV s'han concentrat davant de l'edifici governamental de Presidència, a València, on aquesta tarda s'hi ha reunit el nucli del govern d'Alberto Fabra i ha pres la decisió de tancar Canal 9. La concentració ha estat espontània, convocada pocs minuts abans a través de les xarxes socials amb les etiquetes #RTVVnoestanca i #RTVV. Diversos grup de ciutadans s'han afegit a la concentració en contra del tancament de la ràdio i la televisió pública i en solidaritat amb els treballadors. S'hi han sentit crits de 'Fabra dimissió' i 'Fabra respecta la justícia'.

Comunicat dels treballadors de RTVV sobre el tancament


L'informatiu de les 20.30 de Canal 9 ha començat amb el plató ple de treballadors envoltant els conductors del programa, que han informat de la decisió del Consell de tancar Ràdio Televisió Valenciana. Tot seguit, han llegit el comunicat dels treballadors, en què aquests insisteixen que no són responsables de la situació de l'ens sinó que la culpa és de la mala gestió que s'ha fet durant aquests anys.

'A nosaltres ens lleven la faena però a vostès els lleven la ràdio i la televisió de tots', han dit en la lectura del comunicat. També han declarat que els treballadors no serien pas els qui tancarien l'empresa. Per això han anunciat que no tenien cap intenció de plegar sinó que continuarien treballant amb normalitat fins l'últim minut.

Comunicat íntegre


'Els treballadors de RTVV volem mostrar el nostre rebuig a la decisió unilateral del govern valencià de tancar la ràdio i televisió pública dels valencians; un mitjà que, amb 24 anys de servei, ha treballat per la vertebració del nostre territori i per la difusió de la nostra història, cultura i llengua.'

'Ni els valencians ni els treballadors no són responsables de la mala gestió política i econòmica que ha afonat aquest mitjà. Considerem una vilesa i un acte de covardia la decisió de tancament com a única solució dels problemes econòmics de l'empresa, problemes que tenen un origen polític i que exigeixen responsabilitats polítiques.'

'Els treballadors de RTVV denunciem que ex-directius d'aquesta empresa són implicats en casos de corrupció lligats al cas Gürtel; ex-directius d'aquesta empresa són encausats per casos d'abusos sexuals a treballadors d'aquesta casa. Ex-directius d'aquesta televisió han elaborat un ERO il•legal… I ara els treballadors hem de pagar els plats trencats i renunciar a un servei públic. Cinc milions de valencians es queden sense la seua ràdio i televisió.'

El TSJCV declara nul l'ERE a Ràdio9 i Canal9 i obliga a readmetre als treballadors


El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha declarat la nul·litat de l'expedient de regulació d'ocupació de Radiotelevisió Valenciana (RTVV: Canal9 i Ràdio9), que va ser aprovat a l'agost de 2012 i ha afectat a un miler de treballadors. Així ho assenyala la sentència, feta pública avui, de la Sala social del TSJCV sobre el judici celebrat el 22 i 23 d'octubre passats per les demandes col·lectives presentades per quatre sindicats contra aquests acomiadaments.

Milers de milions de planetes habitables en la Via Làctia

La nostra galàxia, la Via Làctia, té milers de milions de planetes habitables, segons un article publicat en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). “Quan mirem milers d'estels en el cel nocturn, el més proper que s'assembla al Sol i té a la seva zona habitable un planeta de la grandària de la Terra se situa a una distància d'amb prou feines 12 anys llum, i pot observar-se a simple vista”, diu Erik Petigura, membre d'un equip d'astrònoms de la Universitat de Califòrnia que han analitzat les dades del telescopi Kepler sobre unes 42.000 estels.

Almenys 8.800 milions d'estels en la Via Làctica, un 22%, alberguen a la seva zona d'habitabilitat un exoplaneta de les dimensions de la Terra, segons el càlcul que Petigura i els seus col·legues van realitzar amb un programa informàtic especial. I a més de la nostra galàxia hi ha milers de milions d'unes altres.

Aquesta estimació és de gran importància per a la NASA i altres agències espacials que planegen crear telescopis semblats a Kepler, que va ser llançat en 2009 però es va tornar inoperativo al maig passat.

Un jutge obliga a la Generalitat a retornar una part de la paga extra de 2012

El Jutjat Contenciós-Administratiu número 15 de Barcelona ha emès una sentència que obliga a la Generalitat a pagar a uns funcionaris d'UGT que van denunciar la mesura la part proporcional de la paga extra de Nadal de 2012 corresponent al període comprès entre l'1 de juny i el 14 de juliol, uns 500 euros.

El portaveu de SAP-UGT de Catalunya, Valentín Anadón, -del sindicat que va presentar la denúncia- ha explicat que, en principi, d'aquesta resolució només es beneficien els delegats sindicals que van presentar la querella però que, en crear jurisprudència, tots els funcionaris i treballadors públics de l'administració catalana podran reclamar la seva compensació.

"Quan van aplicar la retallada, nosaltres ja avisem que era il·legal perquè es feia amb efectes retroactius. Ara la Generalitat té un problema", ha afirmat Anadón, que ha xifrat en uns 500 euros la quantitat mitjana que rebrà cada empleat.

Segons la sentència, el magistrat ha dictaminat que no cap recurs d'apel·lació, atès que la quantia del plet no excedeix els 30.000 euros, ja que només inclou compensacions per als demandants.

La Conselleria de Governació de la Generalitat ha declinat valorar la resolució judicial argumentant que abans vol estudiar el seu contingut per, a partir d'allí, prendre les decisions pertinents.

CCOO guanya la primera sentència sobre la paga extra del personal funcionari

CCOO guanya la primera sentència sobre la part proporcional de la paga extra del personal funcionari. La sentència és ferma i condemna en costes a la Comunitat de Madrid. CCOO celebra aquesta sentència favorable i exigeix a la Comunitat de Madrid que faci extensió de la sentència a tot el personal afectat.

CiU i ERC tomben la devolució de la paga extra als funcionaris catalans


Els vots en contra de CiU i ERC, amb majoria al Parlament català, han servit avui per tombar la proposta de resolució conjunta de PSC, PPC, ICV-EUiA i Ciutadans que exigia al Govern de CiU abonar íntegrament als funcionaris públics catalans la paga extra de Nadal d'aquest any i 2014.

Amnesty International exigeix a Espanya investigar els crims del franquisme

Les autoritats d'Espanya han d'investigar desenes de milers d'assassinats i la desaparició de persones entre els anys 1936 i 1976, diu un comunicat de l'organització Amnesty International a l'Alt Comissariat de Drets Humans de l'ONU. Espanya està en l'obligació d'investigar tots els casos de desaparició de persones “independentment del temps que va transcórrer”, diu el comunicat de l'organització de drets humans, com ja va dictar l'ONU al 2008. L'Estat espanyol rebutja investigar les desaparicions de la guerra del 36 i la dictadura.

La declaració va ser publicada en vespres una sessió en Ginebra del Comitè de desaparicions violentes davant Alt Comissariat de Drets Humans de l'ONU en Ginebra, que per primera vegada comprovarà si Espanya compleix la Convenció Internacional per a la defensa de civils de desaparicions violentes adoptada en 2006.

En 2008, el Comitè de l'ONU de DDHH va demanar a Espanya anul·lar la llei aprovada en 1977 sobre l'amnistia a tots els responsables de crims perpetrats durant la dictadura del general Francisco Franco i “restablir la veritat històrica sobre la violació de drets humans durant la Guerra Civil i la dictadura”, diu la declaració de Amnesty International.

Segons l'organització, les autoritats espanyoles “vergonyosament” romanen al marge i no presten cap tipus d'ajuda a les recerques que realitzen les organitzacions per a la defensa de drets humans.

Una d'aquestes recerques, va ser empresa pel reconegut exjuez de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, que segons el diari el Periòdic, en Ginebra va criticar a les autoritats espanyols de no haver adoptat cap document o iniciativa per establir la xifra de les víctimes de la dictadura franquista.

Segons el jutge Garzón, des de l'inici de la Guerra Civil en 1936 fins a 1951, els desapareguts a Espanya oscil·len entre les 132.000 i les 152.000 persones.

L'Estat espanyol rebutja investigar les desaparicions de la guerra del 36 i la dictadura

El Govern espanyol presenta aquesta tarda davant el Comitè sobre Despariciones Forçades de l'ONU el seu primer informe sobre el grau de compliment de la Convenció Internacional sobre aquesta matèria, que l'Estat espaol no va fer seva fins a 2010. Madrid rebutja investigar les desaparicions de la guerra del 36 i de la dictadura franquista amb l'argument que la competència del comitè «solament s'estén» a les desaparicions forçades posteriors a la citada data.

Una delegació encapçalada per l'ambaixadora espanyola davant Nacions Unides en Ginebra, Ana Menéndez Pérez, per la seva adjunta, Victoria Rodondo Baldrich, dos advocats de l'Estat i representants del Ministeri de l'Interior, així com de la Fiscalia, presenten aquesta tarda davant el Comitè sobre Desaparicions Forçades de l'ONU el seu primer informe sobre el grau de compliment de la Convenció Internacional sobre aquesta matèria, després de la visita del Grup de Treball de l'ONU a l'Estat espanyol i a Euskal Herria.

En l'informe presentat a compte als membres del comitè i que servirà de base per a les deliberacions, Madrid esmenta que associacions i ONG han plantejat que la Convenció sigui aplicable als supòsits de desaparició forçada durant la guerra del 36 i la dictadura franquista, una possibilitat que rebutja el Govern espanyol, amb l'argument que la competència del comitè «solament s'estén a les desaparicions forçades que s'hagin iniciat amb posterioritat» a la data de la seva entrada en vigor.

«Aquesta entrada en vigor es va produir per a Espanya el 23 de desembre de 2010, per la qual cosa el Comitè manca de competència per a l'examen de desaparicions forçades iniciades abans d'aquesta data», sosté el document de la delegació espanyola.

Madrid insisteix que l'informe adjuntat comenta els articles de la Convenció «des de la perspectiva que els mateixos s'apliquen, solament i exclusivament, a desaparicions forçades que siguin posteriors» a aquesta data.

Amnistia Internacional (AI) ha criticat a l'Estat espanyol per «el seu rebuig a resoldre el llegat de les desaparicions de l'era de Franco», la qual cosa considera una «traïció a la justícia».

L'empresari mort a cops va cridar a la Guàrdia Urbana després de la baralla

L'advocat de la família de Juan Andrés Benítez diu que si es tractava d'una persona agressiva, com la van qualificar els Mossos, no s'hauria posat en contacte amb la policia. David Aineto afirma que el primer atestat dels Mossos és fals "com una casa i que va ser l'agent al comandament la que va causar l'incident. El Departament d'Interior de CiU ofereix un advocat dels seus serveis jurídics als vuit mossos apartats, encara que almenys quatre d'ells han rebutjat ja aquesta opció i s'han buscat un lletrat particular. La CUP demanarà la dimissió d'Espadaler si no destitueix a Prat.

L'advocat de la família de Juan Andrés Benítez, l'empresari del Gaixample que va morir el passat 6 de novembre a l'hospital Clínic després d'haver estat reduït al carrer Aurora, ha assegurat que la víctima va cridar a la Guàrdia urbana després de la baralla que va tenir amb un veí. "Si, com diuen els Mossos, era una persona agressiva, no hauria cridat a la policia", ha afirmat David Aineto en declaracions al Món a Rac1.

"La baralla va finalitzar pels mateixos implicats i el mateix Sr. Benítez demana disculpes al marroquí i després es queda tan tranquil fumant", segons Aineto. Pel que sembla, un veí li va recomanar que cridés a la policia per esclarir el robatori del seu gos. Segons l'advocat, quan Benítez va cridar a la Guàrdia Urbana, va tenir tan mala sort que no hi havia efectius en aquest moment i van enviar als Mossos d'Esquadra.

El testimoniatge dels Mossos va ser que quan van arribar al lloc van haver de separar als implicats en la baralla. Aineto assegura que la dona amb la qual va discutir Benítez no va tenir cap tipus de lesió. "La baralla no comporta les lesions que després li van provocar la mort ni l'actuació que tenen els Mossos", sosté.

Respecte a la imputació judicial dels vuit mossos implicats en el cas del Raval, Aineto diu que la família està satisfeta però que encara cal depurar responsabilitats. "Per desgràcia no tenim el vídeo, però sí testimoniatges.

L'advocat prossegueix el moment de la trobada entre l'empresari i la policia catalana. "El Sr. Benítez va veure una mosso que li va demanar que s'identifiqués. Ell li contesta que acaba de sortir de casa, que li han robat i que no té damunt la documentació. Quan intenta anar a la seva casa, l'agent, segons els testimonis, li agarra de mala manera, ell intenta apartar-la i la mosso cau al sòl (no se sap si cau de forma violenta o perquè perd l'equilibri) i quan els companys la veuen en el sòl, la resta dels mossos es llancen sobre ell i ja no es torna a aixecar"

Aineto afirma que no creu que hi hagi imatges d'aquest moment. "No sé si sortirà algun vídeo més, si algú té l'enregistrament i té por d'ensenyar-la". Segons l'advocat de la família Benítez, "quan sents parlar als testimonis, se't posen els pèls de punta"

El lletrat ha aplaudit la col·laboració ciutadana en aquest cas —el vídeo va ser gravat per una veïna— i creu que la imputació "valora la desinteressada tasca dels ciutadans que s'impliquen en la defensa dels drets fonamentals de tots". "Gràcies a aquesta forma d'actuar", agrega, "s'ajuda al fet que fets tan greus no quedin impunes o tapats".

Interior ofereix un advocat dels seus serveis jurídics als mossos imputats

El Departament d'Interior ofereix un advocat dels seus serveis jurídics als vuit mossos apartats arran de la seva imputació per la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez, encara que almenys quatre d'ells han rebutjat ja aquesta opció i s'han buscat un lletrat particular. La CUP demanarà la dimissió d'Espadaler si no destitueix a Prat.

Segons han informat a Efe fonts judicials, malgrat estar suspesos d'ocupació -encara que cobrant els aproximadament 700 euros del seu sou basi-, el Departament d'Interior, dirigit per Ramon Espadaler, segueix facilitant assessoria jurídica als agents imputats, un dret que no sempre s'ha mantingut als policies encausats per delictes relacionats amb l'exercici de la seva professió.

En el cas de no acceptar l'oferta d'Interior, els mossos imputats tenen l'opció de pagar de la seva butxaca un advocat particular o d'acudir als serveis jurídics dels sindicats de Mossos d'Esquadra, en cas d'estar afiliat a algun d'ells. De fet, almenys quatre dels agents, entre els quals no es troben els sergents imputats, han designat a un advocat particular perquè els representi en comptes d'acceptar els serveis jurídics d'Interior, que normalment van a càrrec de l'advocat Josep Lluís Florensa.

El Sindicat de Policia de Catalunya (SPC) ha posat a la disposició dels seus afiliats els serveis d'un advocat particular, que estan inclosos en la quota sindical. Els vuit agents imputats declararan el proper 13 de novembre davant la jutge que investiga la mort de Juan Andrés Benítez, qui creu que els agents que van intervenir en la detenció de l'empresari no es van limitar a efectuar maniobres de reducció, sinó que li van donar cops, cops de puny i puntades i després van intentar destruir proves.

La CUP demanarà la dimissió d'Espadaler si no destitueix a Prat


El diputat de la CUP Quim Arrufat ha avisat avui que si el Govern no destitueix al director general de la Policia, Manel Prat, com a responsable polític del cas de la mort de l'empresari en el Raval, demanarà la dimissió del conseller d'Interior Ramon Espadaler.

Arrufat ha explicat en roda de premsa que la dimissió de Manel Prat ja s'hauria d'haver produït "fa dies" perquè "és flagrant", i ha demanat a la conselleria d'Interior que no financi la defensa dels policies imputats i destituïts cautelarment de les seves funcions per la seva participació en els fets de la matinada del passat 6 d'octubre que van acabar amb la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez.

"Volem demanar que no posin diners públics per defensar a aquests Mossos per uns actes que no tenien a veure directament amb les seves funcions en el cos, que no es defensin a través dels serveis polítics d'Interior sinó que ho facin a través dels seus sindicats o a nivell individual", ha reclamat Arrufat. En aquest sentit, el diputat de la CUP ha criticat ERC per "intentar fer un canvi de croms entre la dimissió de Manel Prat i l'abolició de les bales de goma".

Segons Arrufat, les prohibició de les bales de goma és una demanda social "que no admet canvi de croms", per la qual cosa voler "penjar-se la medalla" d'aconseguir aquesta "reivindicació popular" és "una traïció als moviments socials que han defensat aquestes dues causes justes".

El diputat de la CUP també ha criticat la conselleria d'Interior per la filtració de documents per part del CESICAT i ha denunciat que es "desconeix el criteri polític que s'ha establert per decidir què investigar i què no", i ha demanat també que hagin responsabilitats polítiques per aquest cas.

"Per què es persegueix la gent que crida a organitzar una protesta davant de "la Caixa" i no als altres?", s'ha preguntat Arrufat, i ha sentenciat que el comportament que està tenint Interior "no és en absolut democràtic".

Interior aparta del cos els 8 mossos imputats per la mort d'un detingut


El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha informat que els vuit agents que van participar el passat 5 d'octubre en la reducció d'un empresari, Juan Andrés Benítez, han estat apartats temporalment del cos dels Mossos d'Esquadra. La decisió s'ha pres en conèixer "la gravetat" dels delictes que els atribueix la magistrada del jutjat d'instrucció número 20 que investiga el cas Raval.

Encausats els vuit mossos que van detenir l'empresari mort al Raval


La jutgessa que instrueix el cas de la mort de l'empresari Juan Andrés Benítez al barri del Raval de Barcelona després de ser detingut pels mossos d'esquadra ha encausat els vuit agents que van participar en la detenció. Una detenció polèmica pels cops que va rebre Benítez mentre el reduïen i que evidencien algunes de les imatges enregistrades per veïns.

2 vídeos nous de la brutal detenció de l'empresari mort al Raval

Noves imatges, gravades pels veïns de la detenció de l'empresari Juan Andrés Benítez, que va morir poc després d'haver d'estat detingut pels mossos d'esquadra al carrer Aurora del Raval de Barcelona el dia 6 d'octubre, en què es veu com redueixen i colpegen el detingut, se sumen a les que ja es coneixien, gravades també des d'un balcó del carrer per uns veïns.

Els terroristes sirians impedeixen la vacunació infantil

Els terroristes sirians bloquegen l'accés a algunes regions al país àrab, impedint així l'enviament d'ajuda humanitària i la vacunació infantil. El vicecanceller sirià d'Afers exteriors, Faisal al-Meqdad, va anunciar el dilluns que els terroristes sirians -recolzats pels Governs de EUA, França i Aràbia Saudita- no permeten que arribi a algunes regions d'aquest país medicaments, entre ells vacunes per la polio. Els mercenaris ataquen amb morter l'Ambaixada del Vaticà a Síria.

En les últimes dècades no es van observar casos de polio, però recentment s'han registrat diversos casos a causa del fet que els terroristes impossibiliten la distribució de vacunes per prevenir aquesta malaltia, quan derroquen els avions que traslladen ajuda humanitària o roben medicaments, va lamentar el diplomàtic.

Mentrestant, va assegurar que el Govern farà tot el possible per immunitzar als menors contra la polio, el xarampió, la rubèola i les galteres. El funcionari del país àrab va fer aquestes declaracions després que ja s'han confirmat 10 casos de polio en el nord-est de Síria, després de 14 anys sense registrar-se cap cas. Tots els menors afectats ronden els 2 anys d'edat.

Davant aquesta situació, Síria ha sol·licitat a la comunitat internacional que ajudi als nens sirians.

Els mercenaris ataquen amb morter l'Ambaixada del Vaticà a Síria


A Síria, els grups terroristes que veuen com les seves forces es veuen cada vegada més minvades en els enfrontaments directes que mantenen amb l'Exèrcit sirià, han augmentat els atemptats terroristes amb la finalitat de desestabilitzar el país àrab.

Aquest dimarts, els terroristes han llançat un atac amb morter contra l'Ambaixada del Vaticà a Damasc, capital siriana, segons han informat les autoritats de la Santa Seu. "Un obús de morter va caure aquest matí a les 6:30 hora local sobre la teulada de l'ambaixada, causant només danys materials", ha afirmat un assessor de la Nunciatura vaticana.

D'acord amb la font, l'atac ha provocat destrosses en diverses parts del sostre de l'ambaixada, a més de deixar vidres trencats dins de l'edifici. La seu diplomàtica, que malgrat els conflictes armats que travessa el país àrab segueix les seves funcions, des del juliol passat, ha estat blanc dels morters en una desena d'ocasions.

La seu diplomàtica es troba al barri de Maliki, en el centre de Damasc, on també es troben altres representacions estrangeres, així com les residències d'altes autoritats governamentals sirianes i d'alts responsables de seguretat. Els grups armats que mitjançant actes terroristes busquen enderrocar al Govern del president sirià, Bashar al-Rostiu, perpetren ofensives amb morters contra àrees residencials controlades per les forces armades del país àrab.

El resultat dels disturbis deslligats pels terroristes secundats per Occident, segons l'Organització de les Nacions Unides (ONU), supera els 115 000 morts, entre ells civils i membres de les forces de seguretat; a més, milions de persones s'han vist obligades a abandonar les seves llars i buscar refugi en països veïns.

La dictadura esclavista de Bangladesh condemna a mort a 152 soldats que es van amotinar en 2009

Un tribunal de Bangladesh ha condemnat a mort a 152 d'uns 850 acusats d'assassinat pel motí de la guàrdia especial de fronteres (BDR) ocorregut en 2009 i en el qual van morir 74 persones. L'organització Human Rights Watch (HRW), amb seu a EUA i poc sospitosa d'esquerranisme, ha criticat en diverses ocasions els greus abusos i tortures patits a la presó pels acusats de participar en el motí, 47 dels quals van morir per les tortures.

El jutge M. Akhtaruzzaman, de la cort metropolitana de Dacca, ha dictat també cadena perpètua per 161 acusats, diferents penes de presó per 250 i ha absolt a 271 en el principal macrojudici per la revolta de 36 hores protagonitzada per aquest cos de seguretat i als quals la plutócrata en el poder va prometre amnistia.

Entre els condemnats aquest dimarts a cadena perpètua pel tribunal es troba l'exdiputat del Partit Nacional de Bangladesh (BNP) Nasiruddin Ahmed Pintu i Torab Ali, membre de la governamental Lliga Awani.

En aquest judici, que ha durat 56 mesos, es dirimien les acusacions d'assassinat contra els revoltats, després d'altres processos seguits per jutjar a 4.000 persones per càrrecs menys greus.
Motí per qüestions salarials

A la fi de febrer de 2009, membres del Bangladesh Rifles -actualment rebatejat BGB- es van amotinar en la seva caserna general de Dacca i en altres localitats després d'una disputa per qüestions salarials amb alts comandaments militars.

Un total de 74 persones, inclosos desenes d'oficials de l'Exèrcit, van perdre la vida en la revolta, que es va perllongar durant 36 hores en les quals la primera ministra, Sheikh Hasina, va arribar a prometre una amnistia per als amotinats.

El Govern diu ara que el motí va ser una "conspiració" contra les autoritats civils i fins i tot haver trobat una "connexió" d'un grup islamista, majoritari entre la població musulmana i proscrit i perseguit per la dictadura, amb la revolta.

L'organització Human Rights Watch (HRW), amb seu a EUA i poc sospitosa d'esquerranisme, ha criticat en diverses ocasions els greus abusos i tortures patits a la presó pels acusats de participar en el motí.

Segons HRW, almenys 47 detinguts han mort a la presó i molts dels detinguts van denunciar tortures comeses principalment pels Batallons d'Acció Ràpida (RAB), com a cops, electroxoces o penjar pels peus als detinguts.

CiU, PP i ERC blinden les subvencions per a les escoles de les sectes vaticanes

CiU i PP, amb la col.laboració d’ERC que es va abstenir per nedar i guardar la roba, votaren en contra de modificar la LEC per impedir que la Generalitat pagui els concerts educatius als centres que segreguen els alumnes en funció del sexe, tots de la secta nazicatòlica de l'Opus Dei, a la que pertany la consellera contra l'Educació Pública la beata Irene Rigau, o dels 'Legionarios de Cristo', un club 'selecte' -segons ells- d'oligarques nazis.

Les escoles que segreguen els alumnes en funció del gènere, la major part de les quals que operen a Catalunya pertanyen a l’Opus Dei, han aconseguit conservar el seu estatus subvencionat després que el ple del Parlament català va rebutjar la setmana passada, gràcies als vots de CiU i PP, una proposició d’ICV-EUiA per modificar la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i impedir que la Generalitat pagui els concerts educatius als centres que separen nens i nenes, bona part de les quals són considerats escoles d’elit.

La proposta sí va obtenir el suport de PSC, ICV-EUiA, Ciutadans i la CUP, mentre que ERC, que sempre s’ha posicionat en contra del concert als centres que no apliquen la coeducació, s’ha abstingut tornant a demostrar la seva posició d’aliat, i potser soci imminent, del Govern d’Artur Mas. El diputat d’EUiA Joan Mena, que va defensar la proposta a l’hemicicle, va criticar els grups que no van voler impedir per llei que es concedeixin concerts a les setze escoles catalanes que segreguen els seus alumnes per sexe «sense respectar els principis democràtics més bàsics». Aquesta setzena de centres catalans que practiquen l’educació diferenciada, com defineixen aquest model els seus defensors, reben, segons el càlcul d’ICV-EUiA, un total de 29 milions d’euros cada curs de la Generalitat.

Entre aquestes escoles hi ha una quinzena que estan vinculades a l’Opus Dei i una altra, la Highlands School Barcelona, actualment a Esplugues de Llobregat i abans a Pedralbes, que pertany a l’ordre dels Legionarios de Cristo. Totes elles estan concertades malgrat ser centres que rebutgen la coeduació, circumstància que permet la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) aprovada al 2009, que estableix que els concerts es concediran preferentment a l’escolarització mixta, però no exclou les subvencions als centres que segreguen per sexe.

CiU: 22,5 milions en subvencions per a 15 escoles de l'Opus Dei


A partir de l'1 de gener vinent, els centres educatius de Catalunya que reben concert econòmic de la Generalitat hauran de sol·licitar la seva renovació per als quatre cursos següents, des del 2014-2015. Entre totes aquestes escoles, n'hi ha una quinzena que pertanyen a l'Opus Dei -com la mateixa consellera d'Educació Irene Rigau- i segreguen als alumnes per sexes. Aquests quinze centres reben un total de 22,5 milions d'euros cada curs que es reparteixen de la següent manera:

Canigó (Barcelona) 2.020.000€
Avantis (L'Hospitalet) 1.050.000€
Pineda (L'Hospitalet) 1.500.000€
Xaloc (L'Hospitalet) 1.880.000€
Montclar (Igualada) 665.000€
Mestral (Igualada) 560.000€
La Farga (Sant Cugat) 2.840.000€
Viaró (Sant Cugat) 2.280.000€
La Vall (Sabadell) 2.840.000€
Alzina (Terrassa) 600.000€
Les Alzines (Girona) 2.130.000€
Terraferma (Lleida) 560.000€
Arabell (Lleida) 860.000€
Turó (Tarragona) 1.120.000€
Aura (Tarragona) 1.570.000€

Balears: Hotelers molt rics i franquistes molt coneguts

La llista Forbes de les grans fortunes espanyoles homenatja als empresaris de Balears, uns hotelers molt rics, encara que els titllen a Balears de "molt cars". En proporció a la seva grandària, la comunitat hauria d'aportar dos noms a la llista i són set, si desglossem als germans Juan i Carlos March (foto), que també figurarien en la relació per separat. A més d'ells, Fluxá, Escarrer, Barceló, Riu i Matutes per aquest ordre, els sospitosos habituals. La fortuna acumulada pels grans hotelers equival als salaris percebuts per tots els treballadors de Balears en un any.

No només cuadruplican la presència estadística balear, acumulen 6.000 milions d'euros. És elemental reconèixer que els han guanyat, però sovint s'oblida que Mallorca els ha perdut, perquè cap índex col·lectiu reflecteix aquesta riquesa. O perquè la monstruositat de so Espases porta la signatura de March&Fluxá, grans accionistes d'ACS.

La fortuna acumulada pels grans hotelers equival als salaris percebuts per tots! els treballadors de Balears en un any


No ens detindrem en la fàcil demagògia que March (2.200), Fluxá (1.100), Escarrer (900), Barceló (850), Riu (700) o Matutes (350) equivalen a 50 mil mallorquins, quan el dia té 24 hores per a cada ésser humà. Recordarem que si voluntària o fiscalment es desprenguessin del deu per cent de la seva riquesa, s'haguessin creat 30.000 llocs de treball.

Ningú pot dubtar que la fortuna dels hotelers s'aconsegueix explotant el sol, el mar i les condicions naturals que han degradat. La intersecció de Forbes amb les dades de l'atur demostra que aquestes fortunes no han creat ocupació, una maniobra que repercuteix en els seus ingressos.

La cessió del trenta per cent de la seva riquesa deixaria a Balears sense un sol aturat, i a March (1.400), Fluxá (700), Escarrer (600), Barceló (600), Riu (450), Matutes (240) amb els milions d'euros entre parèntesis i un paradís recobrat per al turisme. S'al·legarà que, en aquesta hipòtesi, traurien les seves fortunes i les seves residències a d'altres geografies. Els diners ja se'ls han emportat, i al món no hi ha un altre lloc com Mallorca per fer de cacic ni com Espanya per robar impunement els de sempre.

Un exescolta de Matutes li va robar un milió d'euros


Un policia, exescolta de l'exministre i terratinent d'Eivissa, Abel Matutes (foto), i ara destinat en la Brigada de Seguretat Ciutadana d'Eivissa, es va apoderar de gairebé un milió d'euros a la seu empresarial d'aquest últim, després de violentar una caixa forta mitjançant un bufador, segons fonts policials. El presumpte lladre és R.R.G, de 39 anys, qui suposadament va cometre el robatori durant la matinada del dissabte 26 d'octubre, en un edifici on va treballar de vigilant durant cinc anys.

El TSJCV declara nul l'ERE a Ràdio9 i Canal9 i obliga a readmetre als treballadors

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha declarat la nul·litat de l'expedient de regulació d'ocupació de Radiotelevisió Valenciana (RTVV: Canal9 i Ràdio9), que va ser aprovat a l'agost de 2012 i ha afectat a un miler de treballadors. Així ho assenyala la sentència, feta pública avui, de la Sala social del TSJCV sobre el judici celebrat el 22 i 23 d'octubre passats per les demandes col·lectives presentades per quatre sindicats contra aquests acomiadaments.

El fiscal havia demanat la nul·litat del ERE per possible vulneració de drets fonamentals, ja que al seu judici la "alteració" del llistat d'afectats va suposar un "tracte discriminatori" i no es va aportar la documentació necessària a la part dels treballadors, la qual cosa s'uneix a "irregularitats" en el procediment.

Els demandants (CC.OO., CGT, Intersindical Valenciana i UGT) també demanaven la nul·litat per estimar que no hi havia causa per aquest ERE més enllà de la "política", que l'empresa va actuar amb "mala fe negocial" i que es van vulnerar drets fonamentals mitjançant el "frau" en l'aplicació dels criteris als afectats i la falta d'informació.

Radiotelevisió Valenciana havia demanat que es desestimessin les demandes col·lectives en considerar que no s'havien vulnerat drets fonamentals i que l'ERE, justificat per causes tècniques organitzatives i sobretot econòmiques, era "ajustat a dret" i s'havia aplicat "amb totes les cauteles" i sense discriminació.

El lletrat de la Generalitat va insistir en les causes econòmiques de l'ERE, ja que el descens del volum de negocis en els últims anys fa que si es manté la plantilla els costos els "desbordin", i va considerar que quan es parla de diners públics cal buscar "l'eficàcia".

El president de la Generalitat, Alberto Fabra (PP), va anunciar el passat dia 24 d'octubre que el Consell, "com no podia ser d'una altra manera", acatarà la fallada sobre l'ERE executat a Radiotelevisió Valenciana, doncs ha de complir "sempre" les sentències judicials i perquè "aquí són uns altres els que es declaren insubmisos".

Crueltat Social als barris de Porto

Els efectes de la política de retallades cegues empresa pel govern neoliberal al dictat de la troica en els últims tres anys estan a la vista, en tot Portugal. La setmana passada l'elèctrica EDP (Energies de Portugal) va procedir al tall d'energia als barris de Lagarteiro, Cèrcol i Contumil, tots ells barris pobres de Porto, la segona ciutat del país.

EDP-Distribució va comunicar que aquesta acció tenia “solament el propòsit de dur a terme el tall de les connexions fraudulentes, i per això indegudes”. La companyia afirma que en els últims anys s'ha “verificat una tendència de creixement en els fraus, principalment a causa d'un augment en el nombre de connexions directes a la xarxa, i manipulació del mesurament (comptadors) per evitar que l'energia consumida es mesuri per l'operador de la xarxa”.

Els tècnics de l'EDP van arribar als barris acompanyats per un fort dispositiu de la PSP (Policia de Seguretat Publica). “No som delinqüents ni criminals. Tres camionetes i dos cotxes patrulla de la PSP para nosaltres? Estaven aquí més de 40 policies. Això és pitjor que un atac”, va lamentar el President de l'Associació de Veïns del Lagarteiro, Fernando Gomes.

Teresa Monteiro, 54 anys, va admetre que aquesta nit la passaria “a la llum de les veles”. “Tinc vuit persones a casa. Amb 254 euros al mes com pago la llum?”, pregunta, admetent tenir un “deute molt gran de llum, aigua i lloguer”.

En una actitud simptomàtica del que és la visió de la classe política en el poder. El recentment nomenat Regidor de la Cohesió Social i Habitatge de l'Ajuntament de Porto, Manuel Pizarro, del PS (Partit Socialista), va afirmar: “No tinc gens que dir, jo no sóc un relacions públiques de l'EDP”. D'altra banda, el coordinador del Bloco de Esquerda (BE), João Semedo, sosté que el govern “ha d'exigir que l'EDP tingui la responsabilitat social de no deixar a aquestes persones en la foscor, perquè la foscor és l'avantsala d'un submon que no és acceptable en el Portugal que tots ajudem a construir”.

L'assistent social José António Pinto agrega que, al barri del Lagarteiro, l'EDP va retirar els comptadors de “almenys 84 habitatges”, la qual cosa significa “més de 300 persones afectades pel tall d'energia". No obstant això, va admetre, hores després de l'operació de l'EDP “ja no hi havia ningú sense llum”, perquè van ser reemplaçades les connexions il·legals.

“Quina solució hi ha? Les tarifes de l'EDP, des que es va privatitzar, s'han disparat, com a Espanya; les famílies han perdut les seves ocupacions i també van perdre el seu subsidi social de desocupació, el RSI (Rendimento Social de Inserção), i el suport de la Seguretat Social, la qual ja no té finançament. Arriba un moment en què s'ha de prendre una decisió: ja sigui alimentar als nens o pagar la llum”, va denunciar.


cal recordar que l'EDP va totalitzar 792 milions d'euros de beneficis entre gener i setembre d'aquest any. 2013 va ser també l'any en què el govern portuguès va vendre el 4% de les accions d'EDP amb que s'havia quedat, completant el procés de privatització iniciat en 2011 (previst en el pacte neoliberal de 2011 amb la troica). Des de 2011, l'accionista majoritari de la major companyia d'energia de Portugal és Xina Three Gorges, companyia estatal xinesa.

Mathias Eiscrup
Corresponsal a Portugal

El “Dret a decidir” és d'esquerres. Resposta a Javier Cercas

Vicenç Navarro: Aquest article respon a la saviesa convencional del establishment polític i mediàtic espanyol basat a Madrid, i ben articulat per l'autor Javier Cercas en el seu article a El País, denunciant el dret a decidir, promogut per amplis sectors de la població catalana, presentant-lo com anti-democràtic, subratllant que tal moviment és una demanda democràtica en un Estat escassament democràtic. Foto: un altre cronista a sou del feixisme, premiat per la seva propaganda nazi per la claca corrupta.

Abans de respondre a Javier Cercas, haig d'admetre un fet. Quan vaig llegir el seu llibre més conegut Soldats de Salamina, no em va agradar, doncs, entre altres coses, tenia una actitud cap als quals van perdre el que es diu a Espanya la Guerra Civil que, sense ser conscient d'això, era condescendent amb els que havien perdut aquella guerra. Javier Cercas, fill dels vencedors d'aquell conflicte, indicava que quan l'heroi de la seva novel·la, un milicià republicà, tenia davant del punt de mira del seu fusell a un feixista (que va resultar ser Sánchez Maces, el dirigent de la Falange) va decidir no estrènyer el gallet i deixar-lo viu.

D'aquesta imaginària situació l'autor volia concloure que la reconciliació entre el que es diu els dos bàndols d'aquella guerra s'havia iniciat. Em va alegrar llegir més tard que el fill real del soldat republicà li va escriure a Cercas indicant que el seu pare mai hauria actuat d'aquesta manera, resultat de la seva coherència en la lluita republicana contra el feixisme. (Veure el meu article “L'oblit històric: causes i conseqüències”, Públic. 21.06.13)

Però Cercas continua sense entendre a les esquerres republicanes. En el seu recent article en El País, “Democràcia i dret a decidir”, 13.09.13, en el qual mostra el seu rebuig a el “dret a decidir” per considerar-ho antidemocràtic, Cercas escriu que “l'esquerra a Catalunya (és de suposar que Voltes vol dir les esquerres) està atrapada en la teranyina ideològica que li ha teixit CiU –per aquest motiu accepti el dret a decidir-, cavant la seva pròpia tomba i minant la democràcia”. En aquesta frase, Voltes resumeix el que és la saviesa convencional en els fórums mediàtics i polítics del pensament dominant reproduït predominantment pels mitjans centrats a Madrid.

Segons aquest pensament dominant, el moviment a favor del dret a decidir ha estat generat i està instrumentalitzat per CiU. I ha adquirit tal força que ha arrossegat a les esquerres catalanes, que han hagut de sumar-se (pot ser que a contracor) a aquest moviment, responsable del que Cercas crida “unanimisme” (terme prestat de Pierre Vilar), és a dir, un clima intel·lectual i mediàtic que exclou al que pensi el contrari.

També, i reproduint un altre element d'aquesta saviesa convencional, Cercas subratlla que no existeix el dret a decidir sobre el que un vol. Un no té, per exemple, el dret a decidir si paga o no imposats. Ha de pagar-los. Així ho mana la llei. I la llei –assenyala Cercas- és la Constitució, que no permet a Catalunya el dret a decidir. Aquest argument és el que constantment s'utilitza per indicar que l'expressió d'aquest dret no és democràtic, doncs no és constitucional.

Cercas -com també ho fa la 'saviesa convencional'- confon diversos fets. Una cosa és la llei i una altra és la democràcia. Una persona té el dret a no pagar impostos si així ho vol. El que ocorre és que pagarà un cost –una sanció- per haver violat la llei. La desobediència civil pot ser un acte democràtic com ho demostra la història. Sense desobediència civil, els negres a EUA estarien encara asseguts en la part posterior dels autobusos.

Va ser precisament el moviment pro drets civils a EUA liderat per Martin Luther King el que va causar un enorme millorament de la democràcia nord-americana a força de desobeir les lleis antidemocràtiques. Avui existeix un dia nacional a EUA honrant a Martin Luther King. I el President d'aquell país és un negre.

Una altra confusió de la saviesa convencional, reproduïda per Javier Cercas, és resultat d'ignorar el context polític que va determinar la Constitució. Aquesta és l'eina utilitzada constantment pels nacionalistes espanyolistes per monopolitzar el significat, tant del que és democràcia com del que entenen per Espanya. La Constitució es va fer en un context escassament democràtic, amb un enorme desequilibri de forces entre els hereus del règim dictatorial anterior, que controlaven els aparells de l'Estat i la majoria de mitjans d'informació, i les esquerres, que van liderar les forces democràtiques i que acabaven de sortir de la clandestinitat. No era un pacte entre iguals.

Era un procés vigilat i supervisat per l'Exèrcit (hereu de l'Exèrcit colpista) i per la Monarquia (nomenada per al Dictador). I les clàusules de la Constitució sobre la indivisibilidad de la nació (negant que haguessin diverses nacions i a més que poguessin estar juntes voluntàriament), així com assignant la responsabilitat de l'Exèrcit a garantir aquesta indivisibilidad, va ser imposada per tals forces profundament antidemocràtiques. És obvi que la visió que tradueix la Constitució és la visió del nacionalisme espanyolista (veure el meu article “El nacionalisme espanyolista”, Sistema. 07.10.12), que nega que l'Estat espanyol sigui un Estat plurinacional, negant l'existència d'altres nacions i, en conseqüència, forçant-les a totes elles en un mateix motlle, sense poder expressar la seva voluntat de pertànyer o no a aquest Estat.

El resultat d'aquell domini de les forces conservadores en el procés de Transició de la dictadura a la democràcia va ser una democràcia enormement limitada en la qual l'Estat del Benestar és dels més retardats de la Unió Europea dels Quinze (veure el meu llibre Benestar Insuficient. Democràcia incompleta: sobre el que no es parla al nostre país) i en la qual mai es va reconèixer la plurinacionalitat de l'Estat espanyol, cosa reconeguda (en la intimitat i mai en públic) per alguns protagonistes d'aquell procés. I avui estem veient les conseqüències d'aquell domini conservador.

Espanya continua estant a la cua de l'Europa Social (UE-15) en despesa pública social, l'Estat espanyol continua sense reconèixer la plurinacionalitat d'Espanya, i el nacionalisme espanyolista està sent qüestionat en les diferents nacions que constitueixen Espanya, amb especial contundència a Catalunya.

La negació d'una altra Espanya

Però Cercas també ignora que hi ha una altra visió d'Espanya que històricament les esquerres republicanes van fer seva (incloent les esquerres espanyoles, tant la socialista com la comunista), i que era l'Espanya constituïda per les diferents nacions i pobles d'Espanya que poguessin conviure en un mateix Estat. Aquesta visió d'Espanya no va ser permesa per l'Exèrcit i d'aquí la Constitució, que continua sent l'eina de veto a tal possibilitat i que constantment és utilitzada pels nacionalistes espanyolistes (incloent els de esquerres), monopolitzant la definició d'Espanya, considerant anti Espanya a aquells que tenen una visió diferent.

El PSOE va renunciar a aquella altra visió en el moment de la Transició, resultat de les pressions militars, fet també reconegut en la intimitat per alguns dels seus protagonistes.

A Catalunya, totes les esquerres, tant històricament com ara, van demandar una altra visió d'Espanya que acceptés l'especificitat de Catalunya com a nació amb la seva pròpia capacitat de decisió. Va ser precisament el PSUC el que va liderar la lluita per l'autodeterminació de Catalunya. I va anar Pasqual Maragall, com a President de Catalunya, el que va iniciar el procés de redefinir la relació de Catalunya amb l'Estat espanyol, procés que va ser interromput pel Tribunal Constitucional en assenyalar que la Constitució no ho permetia.

No és, doncs, d'estranyar que aquells que tenien una altra visió d'Espanya i no se'ls deixa desenvolupar la seva Espanya, acabin desitjant sortir-se d'ella. Però per sortir-se d'ella, és necessari comprovar què és el que la població a Catalunya desitja. I d'aquí la necessitat del referèndum, com a màxima expressió democràtica. Voltes diu que hauria de fer-se primer en la via representativa, a través dels representants.

El problema amb aquesta via, que no s'ha descartat, és que la gent vota a un partit per moltes raons, mentre que en un referèndum es vota per la pregunta o preguntes directament relacionades amb el tema. El problema no és referèndum o no, sinó la pregunta que, en el cas que sigui la via legal, haurà de pactar-se amb el govern central, que és l'expressió màxima d'aquell nacionalisme espanyolista, l'únic nacionalisme a Espanya que no es defineix com a nacionalisme.

El govern català de CiU no dirigeix la mobilització popular, mobilització causada precisament per la resistència a haver permès una redefinició d'Espanya, expressada en l'Estatut iniciat per Maragall i, després de ser raspallat per les Corts, confirmat pel poble de Catalunya. Avui l'alternativa a l'independentisme a Catalunya seria el desenvolupament d'una Segona Transició a Espanya cap a una democràcia més justa, més social i plurinacional.

Però el drama per aquells que a Catalunya desitgen una alternativa a l'independentisme és que no hi ha veus en els dos partits majoritaris (ni en el PP, màxim exponent de la visió espanyolista, ni en el PSOE, on les sensibilitats espanyolistes, que es van adaptar oportunísticamente a les estructures d'aquell Estat, van abandonar qualsevol intent d'establir una altra Espanya que no sigui una lleugera moderació de l'actual).

Solament Izquierda Unida ha tingut la coherència i valentia d'obrir la porta a aquesta possibilitat. Les mobilitzacions populars al llarg del territori espanyol mostrant el fàstic cap a aquest Estat espanyol injust, corrupte, hereu de l'Estat anterior, són, en realitat, unes grans aliades d'aquesta redefinició d'Espanya, exigint un canvi profund d'Espanya, que el poder de decidir a través de referèndums permeti l'expansió del significat de democràcia a tots els nivells de l'Estat. Oposar-se a això continuarà radicalitzant unes generacions joves que ni van votar la Constitució ni tampoc es troben còmodes en ella. En aquest punt, hi ha ampli acord als dos costats de l'Ebre.

Els principals bancs de Japó, investigats pels seus nexes amb la màfia Yakuza

El ministeri de Finances de Japó va començar una revisió sense precedents contra els tres bancs més importants del país, Mizuho, Bank of Tòquio-Mitsubishi UFJ, i Sumitomo Mitsui Banking Corp, per estar relacionats amb la concessió de crèdits per part de Mizuho a empreses i a particulars de la màfia nipona i imperial, la Yakuza.

Abans, el ministeri de Finances va establir que el banc no havia comprovat la informació dels sol·licitants a crèdits mitjançant empreses intermediàries.

El ministeri va aclarir que durant dos anys el banc va assignar crèdits a empreses i a particulars vinculats amb la màfia nacional i institucional, sotmesa al codi d'honor medieval i a la jerarquia imperial, com la resta de l'anacrònic i feixista estat nipó. El banc va reconèixer els crèdits, no obstant això va declarar que les omissions (comprovacions de la informació) no havien estat intencionades i van ocórrer per falta d'atenció del personal. Abans, l'adreça del banc va renunciar als seus salaris durant mig any reconeixent la seva responsabilitat per brindar crèdits a la màfia.

Ara, el ministeri nipó comprova si realment les omissions del banc no van ser intencionades i si no es va repetir la mateixa situació en altres bancs importants del país.

Denuncia a l'opusitori Fernández per assetjament laboral i desviació de poder

És sabut que una màxima del nepotisme i el feixisme dels incompetents i deficients -dels quals el ministre de l'Opus Dei i conegut feixista Fernández Díaz és un exemple d'aparador- és posar a uns altres més idiotes al voltant perquè no es noti l'estupidesa del cap. I com no és el cas de Jaime Nicolás, aquest alt funcionari reclama davant l'Audiència el seu dret a treballar, després de 18 mesos de postergació i mobbing laboral per part del susdit cretí feixista. Lletrat del Constitucional, Jaime Nicolás va ser director de gabinet i mà dreta de l'expresident del Consell d'Estat Rubio Llorente. Foto: Una de les bajanades típiques del retrasat mental Fernández.

Jaime Nicolás Muñiz no és un empleat públic qualsevol. Nivell 30 des de fa més de 25 anys i amb 40 d'antiguitat, aquest alt funcionari es va llicenciar en Dret a Madrid i en Ciències Socials a la Universitat de Constança (Alemanya). És administrador civil de l'Estat i lletrat del Tribunal Constitucional. Fins al seu cessament en 2012 va ser el director de gabinet i mà dreta del llavors president del Consell d'Estat, Francisco Rubio Llorente.

Amb anterioritat va exercir d'assessor executiu de la Direcció general de la Policia i la Guàrdia Civil, va dirigir el Centre d'Estudis Superiors de la Funció Pública, va anar el responsable d'Estudis i Prospectiva en RTVE i el sotsdirector de Recerca del Centre d'Estudis Constitucionals, organisme que va arribar a dirigir en funcions . Ponent, conferenciant, assessor en processos de democratització, germanista, autor de desenes d'estudis sobre constitucionalisme i gobernanza, el seu extens currículum és gairebé inabastable.

Després del relleu en la presidència del Consell d'Estat, a Nicolás Muñiz li corresponia per dret tornar al Ministeri de l'Interior, tràmit que es va postergar artificialment gairebé dos mesos. Finalment, va ser destinat a la secretària d'Estat de Seguretat com a vocal assessor i assignat a la Gerència d'Infraestructures i Equipaments (GIESE). Se li va donar un despatx i va començar a complir la seva jornada laboral. El que ningú li va donar mai va ser treball, la qual cosa li ha portat a presentar el passat 25 d'octubre, 18 mesos després d'estar mà sobre mà, un recurs davant l'Audiència Nacional per violació dels seus drets fonamentals.

En aquest temps, segons el seu propi testimoniatge, les seves reclamacions han estat constants. El passat 18 de juliol va registrar un escrit dirigit al nou secretari general del GIESE , José Hurtado Quero, en el qual denunciava la situació d'humiliació laboral a la qual estava sent sotmès. S'acollia el funcionari a la via especial de lluita contra l'assetjament en l'Administració, un acord de maig de 2011 que especifica com a primera causa d'assetjament no donar treball durant un període perllongat, i que obliga a resoldre sobre l'admissió o no admissió a tràmit de les denúncies en un termini de deu dies.

"Em va dir que ja havia dit a qui corresponia que no hi havia treball per mi"


En el relat adonava tant de les evasives de l'anterior secretari general davant les seves demandes de treball -"em va dir que ja havia dit a qui corresponia que no hi havia treball pel meu i em va manifestar que no estava disposat a inventar-se treball, que no seria bo ni per a ell ni pel meu"-, la indiferència del secretari d'Estat, Ignacio Ulloa -el seu company en el cos de lletrats del Constitucional- i les raons dels seus silencis: "Una persona de la seva més immediat entorn, després de contactar amb ell, em va informar que havia rebut ordres taxatives que no se'm donés ni aigua i que, amb aquesta premissa, el secretari d'Estat no podia fer gens per ajudar-me". La denúncia va ser remesa per registre al secretari d'Estat cinc dies després.

Malgrat que l'escrit assenyalava directament al ministre com a responsable últim de l'assetjament -"jutjo imprescindible que s'aclareixin les circumstàncies per les quals em trobo en aquesta situació i l'origen de l'ordre o instruccions que la van provocar"-, tant el Ministeri com la secretaria d'Estat la van ignorar.

Això va provocar que dos mesos després, concretament el 19 de setembre, Nicolás Muñiz dirigís la seva denúncia al propi ministre. En el document, al que ha tingut accés aquest diari, li exigia restablir els seus "drets fonamentals violats" així com la "reparació dels danys morals i materials i ocasionats". Es tractava d'un requeriment previ a la interposició del contenciós-administratiu en defensa del seu honor, dignitat, integritat moral i dret al treball i al lliure i igual exercici de funcions. El Ministeri va ignorar el termini legal de 20 dies per contestar al requeriment.

Davant l'incompliment, i independentment de la preparació del contenciós, el funcionari va demanar per escrit al secretari d'Estat, càrrec que ja ocupava Francisco Martínez, lletrat de les Corts, que iniciés sense demora l'expedient administratiu com establia el protocol contra l'assetjament. Només a partir d'aquest moment el Ministeri va semblar mobilitzar-se per evitar l'escàndol.

Al capdavant de les gestions, i sense aparent competència per dur-les a terme, es va situar el cap de gabinet de Martínez, Alejandro Sánchez García, ex alcalde de la Línia de la Concepció pel PP.

Les gestions no van fructificar perquè els responsables d'Interior van obviar la reparació moral de Nicolás Muñiz exigia. Pel cap alt que van arribar va ser a resoldre l'11 d'octubre el seu trasllat al gabinet del propi ministre, amb l'esperança que així acceptaria donar carpetada a assumpte tan enutjós. No obstant això, aquest trasllat no va ser comunicat formalment a l'afectat i ara es troba en suspens, possiblement com a càstig a la continuació de les accions de reparació empreses pel funcionari.

Davant la inminencia del recurs a l'Audiència i amb tres mesos de demora el Ministeri va obrir finalment les diligències previstes en el protocol d'assetjament. Jaime Nicolás va ser interrogat en dues ocasions -el 23 i el 28 d'octubre, encara que en aquesta data el cas ja es trobava judicializado-. Ningú ha estat capaç d'explicar-li el per què de l'ostracisme, que ha degut ser forçós i no voluntari, ja que en aquest cas algú li hi hauria reconvenido.

Interior diu que mai va voler marginar al funcionari

Un portaveu d'Interior va mentir descaradment -com és normal en el ministre tan beat com porc i pocavergonya- dient que mai va haver-hi voluntat de marginar al funcionari i va negar que en el Ministeri s'haguessin rebut els seus escrits, malgrat que tots ells porten el corresponent segell del registre. En aquest sentit, va destacar que a partir del passat mes de juliol havia començat a ser convocat a les reunions del staff de la Gerència (dues a la setmana). En aquest moment i si el denunciat és cert, Nicolás Muñiz portava 16 mesos sense activitat alguna.

El citat interlocutor va afegir que la prova que el Ministeri no va voler marginar-li és una instrucció del secretari d'Estat al general José Hurtado de data 15 d'octubre en la qual li reitera "les ordres prèviament traslladades de concretar les funcions i responsabilitats" del funcionari.

Sorprèn la data del 15 d'octubre perquè, almenys teòricament, la secretaria d'Estat havia cursat el seu trasllat quatre dies abans. En suma, l'escrit feia referència a les ocupacions del funcionari en el GIESE sabent que el seu lloc ja no era aquest. El portaveu abans citat va reconèixer que s'havia concedit el seu trasllat amb data 11 d'octubre, "però després es va anul·lar perquè Jaime Nicolás va insistir a seguir endavant amb la seva denúncia. L'anul·lació, en realitat, era una suspensió que el director de gabinet del secretari d'Estat, el ja citat Alejandro Sánchez, va sol·licitar el 24 d'octubre.

"Va demanar més diners i una condecoració i per aquí no es podia cedir" va afegir el responsable d'Interior, alguna cosa que, d'altra banda, ja reclamava el funcionari en la denúncia dirigida a Jorge Fernández Díaz. En ella requeria al ministre perquè es posés fi immediatament "a la situació d'assetjament denunciada, amb delimitació de les responsabilitats administratives al fet que pertoqués, el meu restabliment íntegre en els drets fonamentals violats i reparació dels danys morals i materials ocasionats".

Dirigents de Caixa Laietana, citats a declarar al Parlament

Diversos dirigents de Caixa Laietana estan citats a declarar a partir d'avui, dimarts 5 de novembre, davant el Parlament de Catalunya per retre comptes sobre la seva gestió al capdavant de l'entitat financera. Jordi Torrents, excap d'auditoria de Caixa Laietana; Albert Juncà, ex-director general; Pere Antoni de Dòria (foto), ex-director general; i Jaume Boter de Palau, expresident, se sotmetran a les preguntes de la Comissió d'Investigació sobre possibles responsabilitats derivades de la seva actuació i gestió al front de l'entitat.

Aquesta comissió també treballa per intentar detectar possibles vulneracions dels drets dels consumidors.

La sessió començarà a les nou del matí a la Sala 1, i no serà l'única en la que hi haurà involucrats dirigents de Caixa Laietana. El proper dilluns,d ia 11, Josep Ibern, president i ex director general de l'entitat financera, també estarà citat davant la mateixa Comissió. Aquell dia hi haurà, entre d'altres, Rodrigo Rato, expresident de Bankia.
EnviarAmic